Tres palauets mataronins

L’altre palau al qual fa referència aquest text era Can Baró, actualment seu d’uns locals de Zara, també a la Riera. La trona de Can Baró, és a dir, la tassa del vàter, que era transportable i en deien la cagadora, venia d’un tercer palau mataroní, Can Palauet. Era la més luxosa de Mataró, en aquell temps. Tota ella feta de fustes nobles, entapissada i encoixinada de vellut i seda, va ser presentada amb orgull a la futura reina durant els dies que va passar a la ciutat, perquè hi estigués ben còmoda. Els de Can Palauet la van conservar fins fa poc i l’ensenyaven a tots els visitants de la casa amb orgull i cerimònia.

La casa dels Jofre va passar per herència, en estat ja ruïnós, als Castellar. Aquests, per poder bastir-ne una de nova, van vendre’n una part als Fontrodona Domènech, indians i familiars de l’arquitecte i editor de renom. Aquests, per la seva banda, en van revendre la meitat als Pardini, també indians. Es van posar tots d’acord en els criteris constructius i el resultat van ser tres palauets adossats idèntics d’estil historicista eclèctic, tot plegat una fórmula molt moderna i avançada als temps. La façana unificada que donava a la Riera feia un efecte molt reeixit de gran palau, quan en realitat eren tres palauets. Tenien, però, una ampla sala noble amb finestres a la Riera, i prou espai per reservar una habitació exclusivament per al pessebre de Nadal. A més, també tenien els seus respectius jardins a la part posterior, amb una caseta per a la masoveria.

El palau de la Riera de Mataró en el temps dels avis.

Finalment, s’acaba el trasllat al palau:

Així doncs, també canvien el Chenard, comprat no fa gaire, per un automòbil nou, molt més gran i escaient a una família que augmentarà i viurà en un palau.