EPÍLEG

L’autobiografia d’en Julian acaba aquí, però la tasca de WikiLeaks continua.

14 de gener de 2011. El president Zine al-Abidine Ben Alí dissol el Govern tunisià i declara l’estat d’emergència; després, fuig a l’Aràbia Saudita. A Líbia, el seu aliat, el coronel Gaddafi, pronuncia un discurs en què condemna els alçaments de Tunísia i assegura que els revoltats havien estat duts pel mal camí pels documents que WikiLeaks havia fet públics, en què s’exposava la corrupció de la família i el Govern de Ben Alí.

22 de gener. El diari peruà El Comercio rep una trucada telefònica de WikiLeaks en què els ofereixen prop de 4.000 cables de l’ambaixada a Lima. Es fan pactes semblants amb els mitjans de comunicació d’arreu del món, ja que Cablegate té un abast global.

28 de gener. Mentre els opositors inicien un «dia de ràbia» al Caire, el Govern assetjat de Mubarak talla les comunicacions per mòbil, satèl·lit i Internet a tot Egipte. Els ulls del món estan fermament clavats en l’Orient Mitjà, mentre WikiLeaks continua fent públics cables d’aquella regió.

15 de febrer. Durant un discurs a la Universitat George Washington, Hillary Clinton afirma que la llibertat a Internet és una «prioritat de la política exterior» del Govern de Barack Obama. Hi afegeix que «per tal que tinguin un sentit, les llibertats en línia han de traslladar-se a l’activisme del món real». El mateix dia, el Govern dels EUA acudeix als tribunals per intentar obligar Twitter a revelar els detalls dels comptes de tres treballadors de WikiLeaks.

16 de febrer. Després de la dimissió de Mubarak l’11 de febrer, WikiLeaks continua donant suport a les protestes d’Egipte fent públics més de 450 cables de l’ambaixada al Caire en un sol dia.

25 de febrer. L’expresident George W. Bush cancel·la la seva propera assistència a la Cimera Global de Lideratge a Denver quan s’assabenta que hi compareixerà Julian Assange, el qual «ha causat un gran mal als interessos dels Estats Units de forma repetida i intencionada».

4 de març. El col·laborador de WikiLeaks, Kristinn Hrafnsson, guanya el premi al periodista de l’any 2010 a Islàndia.

15 de març. El diari indi The Hindu inicia la cobertura de Cablegate. Al llarg d’unes quantes setmanes, The Hindu publica notícies de suborns al Parlament indi, la utilització per part dels EUA de la venda d’armes per fer pressió política, presumptes vincles entre els serveis d’intel·ligència pakistanesos i els talibans, i molt més.

20 de març. L’ambaixador dels EUA a Mèxic, Carlos Pascual, dimiteix després de tenir una topada amb el president Felipe Calderón en relació amb les crítiques que havia fet de les forces de seguretat mexicanes en els cables filtrats.

7 d’abril. El diari israelià Yediot inicia l’última publicació esglaonada de cables, abocant un feix de llum sobre temes coneguts, com ara els estrets lligams entre la intel·ligència israeliana i la CIA, a més de notícies més sorprenents com ara l’estreta relació entre el Mossad i el rei de Bahrain, i negociacions relatives al contraban d’armes a Gaza amb membres de l’antic règim egipci.

8 d’abril. Continuen sortint a la llum cables relacionats amb l’Orient Mitjà, mentre continuen les revoltes a gran part de la regió. Un seguit de cables del 2009 i el 2010 demostren que l’ambaixada dels EUA al Iemen va ser informada repetidament per part de contactes locals sobre la feblesa i la impopularitat del president aliat Saleh, que ara ha de fer front a protestes ferotges.

21 d’abril. Un cable de Dubai recull afirmacions que el president iranià Mahmoud Ahmadinejad està preparant Esfandiar Rahim Mashaie, el seu secretari d’Estat, com a futur substitut. Mashaie és considerat com un rival entre els radicals iranians, perquè s’oposa a una major implicació religiosa en política.

25 d’abril. WikiLeaks i nou mitjans de comunicació més comencen a publicar els arxius de Guantánamo —un dossier d’Informes d’avaluació dels detinguts que conservava la Joint Task Force Guantanamo. Els documents, que abasten 765 dels 779 presoners, revelen registres de valoracions de salut, la història de com se’ls va detenir, els motius pels quals continuen detinguts i les proves contra ells.

Desenes, potser centenars, de presoners són detinguts a partir d’unes proves d’una fragilitat extraordinària i, a vegades, sense tenir-ne cap. Un home hi estava detingut perquè treballava per al canal de notícies Al Jazeera i, per tant, es van pensar que tindria informació útil sobre el canal o de les persones que havia conegut amb motiu de la feina; un altre home perquè podria estar al cas d’activitats terroristes en una determinada regió arran de la seva feina de taxista. Altres avaluacions de detinguts parlen d’assumptes més endinsats en l’estratègia americana —tenir un vincle amb els serveis d’intel·ligència pakistanesa està inclòs a la llista de la «matriu d’indicadors d’amenaça», malgrat que el Pakistan és un aliat clau dels americans en la Guerra del Terror.

Tal com escriu el periodista americà Glenn Greenwald: «Com n’és, d’opressiu, aquest sistema de detencions americà, que poc fiables les proves sobre les quals es basen les acusacions… La idea de confiar en un govern que empresona persones per a tota la vida sobre la base d’unes proves secretes, no contrastades i que mai no revisarà cap tribunal, hauria de repugnar qualsevol persona decent o mínimament racional. Tanmateix, aquests últims arxius filtrats demostren fins a quin punt és perversa aquesta política de detenció tan indefinida».

11 de maig. El Govern dels EUA celebra una vista del Gran Jurat a Alexandria, Virgínia. La vista, que es fa en secret, és per decidir si s’ha de jutjar WikiLeaks.org i el seu fundador d’acord amb la Llei d’espionatge. El mateix dia, Julian rep la medalla d’or de la Fundació per la Pau de Sydney pel seu «valor excepcional en la defensa dels drets humans».

13 de maig. Amnistia Internacional esmenta específicament WikiLeaks i els seus socis dels mitjans per lloar-los en el seu informe anual, com a catalitzadors d’un seguit d’alçaments contra els règims opressors del món àrab: «L’any 2010 serà recordat com un any d’inflexió en què activistes i periodistes van fer servir les noves tecnologies per explicar la veritat al poder i, en fer-ho, han esperonat un respecte més gran pels drets humans».

23 de maig. El diari salvadorenc El Faro enceta la cobertura de Cablegate. Aquesta cobertura aclareix les negociacions de l’Acord de Lliure Comerç de l’Amèrica Central, la deportació dels emigrants d’El Salvador des dels EUA, els intents de l’antiga guerrilla d’esquerres FMLN per millorar les relacions amb els EUA i les opinions nord-americanes sobre els personatges polítics locals. L’article d’El Faro comença dient: «A El Salvador hi ha desenes de missions diplomàtiques, però només una ambaixada, o, si més no, només una de la qual no cal dir-ne el nom, ni esmentar-ne la bandera… Durant anys, importants càrrecs públics, líders de partits i empresaris han visitat l’ambaixada per exposar les seves preocupacions i opinions personals als diplomàtics dels EUA i les seves estratègies polítiques subjacents que mai no confessarien en públic als ciutadans d’El Salvador».

31 de maig. La cobertura dels cables relacionats amb Irlanda del Nord i la República d’Irlanda es posa en marxa a l’Irish Independent. Uns quants cables fan referència a l’IRA. Concretament un cable des d’Hondures que afirma que operen des d’aquell país, i un altre de Dublín que cita els anteriors ministres de Justícia irlandesos dient que un polític del Sinn Fein que s’havia descobert que era un espia britànic i que més tard havia estat assassinat en un aparent acte de revenja, en realitat havia estat descobert pels britànics mateixos. Altres cables aporten informació detallada sobre com els diplomàtics dels EUA estan implicats en el control dels musulmans irlandesos i asseguren que la CIA està fent servir Irlanda per lliurar en secret sospitosos de terrorisme.

1 de juny. WikiLeaks continua tancant acords amb els mitjans per treballar en conjunt, aquest cop per fixar un pacte entre la revista nord-americana The Nation i el diari haitià Haïti Liberté per publicar els cables referents a les relacions dels EUA amb aquesta illa del Carib. Els cables revelen de quina manera l’elit rica d’Haití va armar i desplegar les forces policials als barris defensors d’Aristide després del cop d’estat del 2004 i com van fer un ús efectiu de la policia com a exèrcit privat; un altre suggereix que els diplomàtics americans van fer un lobby per mantenir el sou mínim haitià al nivell més baix possible i es van oposar a un moviment que el volia augmentar a 5 dòlars per dia; mentre que un altre confirma que els EUA, igual que altres governs occidentals, eren plenament conscients que les eleccions haitianes del 2010 havien estat un frau del principi al final.

2 de juny. Julian guanya el premi de periodisme Martha Gellhorn del 2011. El jurat va descriure Julian com un home «valent, decidit i independent: un autèntic agent del poble, no del poder… WikiLeaks ha estat definida com un fenomen de l’era de l’alta tecnologia, i ho és. Però és molt més que això. El seu objectiu d’assolir la justícia a través de la transparència està arrelada en la més antiga de les tradicions del periodisme. WikiLeaks ha donat al públic més informació de la que poden imaginar la majoria de periodistes: un relat de la veritat que ha donat poder a la gent d’arreu del món».

21 de juny. Un cable del novembre del 2002 del Vaticà apunta que els bisbes catòlics veneçolans formaven part de l’intent de cop d’estat que es va viure l’abril del 2002 contra el president Hugo Chávez, fins i tot desafiant el mateix Papa, que els havia demanat que «refredessin» el seu activisme polític.

2 de juliol. Julian compareix a Londres acompanyat del filòsof eslovè Slavoj Žižek i la periodista nord-americana Amy Goodman. Žižek compara l’impacte de Cablegate amb el conte El vestit nou de l’emperador: el poder de les filtracions no tan sols es deriva o, potser, ni tan sols no es deriva, de la informació que fan pública, sinó del fet que aquesta informació es confirma per primer cop de primera mà i ja no es pot continuar negant. «Tots sabem que l’emperador va nu, però quan algú diu que l’emperador va nu, tot canvia».

13 de juliol. El pare biològic de Julian, John Shipton, viatja fins a Londres per donar suport al seu fill en l’última vista d’extradició. Descriu en Julian com «un gran dissident… Al món hi ha moltes persones intel·ligents, però la majoria semblen malvades, mentre que en Julian sembla posseir la valentia moral i la capacitat de fer realitat la seva visió. Sembla que té un desig immens que hi hagi justícia al món».

Quan aquest llibre va sortir cap a la impremta, Julian estava en arrest domiciliari a Ellingham Hall, Norfolk.

Podeu seguir la tasca de WikiLeaks a wikileaks.org o twitter.com/wikileaks

Podeu fer donacions a wikileaks.org/donate.

Julian Assange és el director de WikiLeaks. L’any 2010 fou elegit «Personatge de l’Any» triat pels lectors de la revista Time a partir de l’enquesta que la publicació fa cada any i va rebre el Premi per la Pau de Sydney. A més, el van nomenar «Home de l’Any» de Le Monde. També li han atorgat el premi Amnistia Internacional dels Mitjans britànics i el premi Sam Adams a la Intel·ligència íntegra. Al febrer del 2011, la seva organització, WikiLeaks, va ser nominada per al premi Nobel de la Pau després d’haver publicat tres de les filtracions més importants d’informació classificada de la història: els diaris de guerra de l’Afganistan, els diaris de guerra de l’Iraq i Cablegate. Juntament amb Suelette Dreyfus, és coautor d’un llibre anterior: Underground: Tales of Hacking, Madness and Obsession on the Electronic Frontier.