DIA 1. SANT ALBÍ

ELS camperols del Rosselló el tenen per patró del vi i el consideren com una fita calendàrica per al conreu de la vinya. El refrany ens en diu:

Hom creia que aquest moment de l’any era el més bo per a tondre el bestiar de llana, i en aquest sentit fa dir al proverbi:

SANT SEMPRONI

EL tenien per advocat els pescadors de canya, perquè, segons la tradició, se’l va menjar un peix que va pescar en canya, i aquest fou el martiri que li valgué la santificació.

La càustica popular diu que avui és Sant Mig, patró dels bornis, perquè ell ho era. El seu estrany nom equival al de Mig Ull. és a dir, que hi veia la meitat. La veu popular diu que a la parròquia de Sant Cugat veneraven una imatge d’aquest sant apòcrif que només tenia un ull, i al qual els seus fidels feien llum tots els dimecres.

La càustica popular diu també que el primer divendres de març el dimoni celebra el seu sant. D’altres diuen que festiva el seu naixement. Aquest dia és molt bo per a certes coses i molt dolent per a d’altres, car el dimoni, entretingut en la seva festa, no té cura de res o se’n preocupa massa.

Avui comença, als estanyols de les goles de l’Ebre, la pesca en comú per la camarada a qui ha tocat en sort el privilegi. La pesca en aquests estanys, qualificats de pesqueres, ofereix diversos avantatges. Com que no són prou grans per a poder-hi pescar tots el confrares, cada any es fa un sorteig per escollir els qui gaudiran del benefici. La concessió dura un any, que comença avui i que acaba a l’any, en tal dia com ahir. Hi ha uns estanyols on comença per Sant Jaume. Els escollits formen una colla, que dirigeix el més vell de tots. Comprèn tots els ormeigs, barques i elements de l’ofici que han de menester per a la pesca, que són propietat de la col·lectivitat i en acabar la concessió es venen a l’encant i al més-dient. Llevat de les robes i objectes d’ús més personal, tots els béns que empren són del comú de la camarada.

També mengen en col·lectivitat. Només són exceptuades dels àpats comunals les llaminadures i la beguda. Les feines i els guanys de la venda del peix són repartits, per parts iguals, sota la direcció del més vell, la veu i autoritat del qual són cregudes amb tota obediència.

La camarada s’instal·la en unes barraques properes als estanys. Llurs mullers es situen en els llocs destinats a la recepció del peix i curen de la venda i del transport. També es reparteixen la feina i la responsabilitat, com llurs marits. Curen de comprar els queviures i les coses que els calen, i els ho fan arribar per les mateixes barques que a elles els porten el peix.

Les camarades de pescadors constitueixen un interessant tipus de societat comunista o col·lectivista primitiva.

Hom creu que avui és el dia millor de l’any per a posar llocades. Si hom les posa al punt de les nou del vespre, totes sortiran polles i seran molt ponedores. Hom diu també que si el gall canta per tres vegades a hora fosca i hi torna demà i demà passat, assenyala un mal any per a la casa i presagia desventura i treballs.

Hom creu, així mateix, que el qui el dia d’avui compta tots els estels de la volta del cel, sense deixar-se’n ni un, canvia de sexe. Conten, d’alguns, que ho han provat i han obtingut aquest resultat; d’altres, però, no l’han pogut assolir, perquè s’han descuidat algun estel. El qui ho ha provat una vegada no hi vol tornar cap altre any, car li’n vindria una gran desventura.

Els nostres avis creien que era el dia més bo de l’any per a casar-se, perquè, segons la tradició, s’hi van casar sant Josep i la Mare de Déu. Antigament, en tal diada es feien molts casaments. Els ceguets cantaires de romanços cantaven avui el de les esposalles de Josep i Maria, que havia estat molt popular i del qual s’havien fet profuses edicions. També era la cançó del dia de les llars, dels obradors i llocs de feines sedentàries i de poc esforç, que permetien de poder cantar.