DIA 26. SANT BALDOMER
ERA patró dels captaires i pidolaires, que en el dia d’avui celebraven festa rigorosa (l’única que observaven durant tot l’any). Anaven a missa i, en sortint, es passejaven per la Rambla i pels punts més cèntrics de la ciutat, i si feia bon sol abans de dinar, anaven a passejar per la muralla de mar. Vestien les millors robes que tenien. La gent acudia al passeig per tal de veure els pidolaires mudats amb robes grans i folgades, fora de moda i impròpies de l’estació, que els havien donat per caritat i que, segons frase popular, Déu sap qui les havia estrenades. Si hom els feia caritat no n’admetien, puix que fer com els altres dies no hauria representat observar la festa de llur patró, el qual se n’hauria sentit ofès i els hauria retirat la protecció. La veu popular diu que, contràriament al que feien cada dia i per tal que la festa fos més festa, eren els captaires els qui feien almoina si trobaven pel seu camí alguna persona que, a llur criteri, estigués necessitada. Sant Baldomer també és patró dels manyans, puix que, segons la tradició, era serraller. Amb tot, a Barcelona els manyans no celebraven la festa d’aquest sant, perquè preferien fer-la per Sant Eloi, el primer de desembre, que és el patró dels oficis que treballen el metall al foc. Sant Baldomer només havia estat celebrat i festivat pels ferrers de tall.
Sant Baldomer, segons una estampa que encapçala els seus goigs. (Col. de l’autor.)
El captaire, segons una auca set-centista d’Arts i Oficis. (Col. de l’autor.)
A Sant Baldomer, generalment, el tenien per patró els manyans, però no els ferrers, és a dir, els qui treballaven el ferro sense fer arreus, eines per al conreu de la terra ni ferraven cavalls. Veneraven Sant Baldomer els serrallers de Manresa i d’altres poblacions importants no agrícoles, on, a més de ferrers, hi havia manyans.
El manyà, segons un gravat d’un llibre de rifa de la primera meitat del segle XIX. (Bibl. Colomines.)
No sabem que practiquessin cap costum especial.
Sant Baldomer era el patró del general Espartero. El dia d’avui tots els seus partidaris havien fet festa grossa. Fou costum dels veterans i dels qui havien servit a les milícies liberals pujar als terrats de llurs cases i engegar gran nombre de trets per tal de recordar les lluites sostingudes per la llibertat sota el comandament del general indicat. Hom jutjava de la importància de la festa en qüestió per la quantitat de trets que s’engegaven. Perdut ja el record del seu significat, en alguns indrets el costum va subsistir durant molts anys. A la primeria del present segle encara es practicava aquesta costum a la ciutat de Vilanova i La Geltrú.