DIA 25. SANT SEBASTIÀ D’APARICI
ERA gallec i fou carreter. Els carreters l’havien venerat com a tal, a més de sant Antoni abat, que tenien per advocat del bestiar, però no com a protector de l’ofici. Els carreters havien celebrat una festa religiosa a l’església del convent de trinitaris descalços de la Rambla (on avui s’aixeca el teatre del Liceu), en la qual s’havia venerat una imatge d’aquest sant, que havia estat trinitari. Alguns carros i d’altres vehicles de carrera, galeres, diligències, missatgeries, etc., portaven una imatge de sant Sebastià d’Aparici retallada en pell, cosida damunt de la tela amb un gerret de flors a cada costat, un semblant de la fesomia típica de les capçaleres de goigs. Solien portar dues imatges: una de sant Antoni a la dreta de la vela, i una altra del sant de què parlem a l’esquerra. Aquests motius ornamentals, fets amb pell retallada, eren obra de baster, constituïen un element rudimentari d’ornamentació molt graciós i escaient i oferien de passada un aspecte verament interessant de l’art popular, avui gairebé perdut ja per complet.
Estampa set-centista de sant Sebastià d’Aparici. (Col. de l’autor.)
El carreter, segons l’auqueta extravagant de la primeria del segle XIX. (Col. de l’autor.)
El carreter, segons una capçalera de romanç de la segona meitat del segle XIX. (Col. de l’autor.)