LA VIDA AL CAMP
ÉS molt remarcable que la gent de la gleva no anomeni els mesos pel nom general i comú. Sol emprar termes relacionats amb les feines del camp o amb les festivitats més assenyalades que s’escauen dins del mes de què parla; festes que de segur en temps primitius havien tingut sentit agrícola, i per això llur adopció per a designar els mesos no deixa de contenir un fons relacionat amb el terròs. El mes de gener forma excepció d’aquesta regla. L’anomenen el mes dels gats per la raó de què ja hem parlat.
Fangador, segons un patró de pintar rajoles de la primera del segle XVIII
Fangador, segons un gravat set-centista, probablement procedent d’un llunari. (Arx. de l’autor.)
És així mateix remarcable que els camperols no se cenyeixen estrictament als trenta dies que van des del primer fins al darrer. En parlar d’un mes, com que no n’empren el nom, la concepció del moment que volen indicar no es clou dins d’un període matemàtic, sinó que indica simplement un temps de l’any més o menys precís dins del curs del calendari, però sense contorns i perímetres concisos. En parlar del segar, volen dir el juny, i tant pot comprende deu dies del maig com uns quants del juliol.
El mes de gener és dormidor, la natura està com adormida, la terra és morta i no arrela res del que hom hi planti ni creix rap vegetal. Tampoc no es fa cap mena de collita.
Per les terres llineres i canemeres, sobretot, hom feia una bona fangada i una bona remoguda de terra, precursores de la sembra de les plantes de fibres tèxtils. Hom orejava ben bé la terra i l’adobava amb fems de pèl, pell i potes de conill. A pagès, en matar un conill, encasten la pell a la paret de calent en calent, i allí resten enganxades Iotes fins que les fan servir per a adob o les venen, si no les necessiten. La gent vella de la gleva fangava al so de cançons. S’a venien amb aquesta feina les cançons en què després del primers vers, durant el qual clavaven la fanga, segueix una recobla que diu: Ai, viva la flor!; i durant la tirada dels altres versos removien la terra, allargant o escurçant la durada de la resta de la melodia el temps suficient per a poder tornar a clavar la fanga en iniciar altre cop la tonada. Variants d’aquesta melodia s’apliquen a diversos textos que formen una família de cançons adequades per a aquesta feina. Vegeu una cançó d’aquest tipus:
Nines que aneu a l’aigua.
Viva l’amor!
Procureu a tornar.
Que viva l’amor, viva!
Procureu a tornar.
Que viva l’oranger!
A l’horta del meu pare
un taronger n’hi ha.
Fa les taronges veres,
d’altra fruita no fa;
fa les taronges veres,
que fan de bon menjar.
Tota la gent que passa
es detura a mirar.
—¿Què mireu, bona gent,
que us fa de bon mirar?
¿Que mireu les taronges
o mireu l’hortolà?—
—No mirem les taronges
ni tampoc l’hortolà;
mirem una donzella
que fa de bon mirar.
Té la cara de rosa,
les galtes de lilà;
vull demanar al seu pare
si me la vol donar,
i si ell me la dóna,
dona meva serà.—[6]
El fred i el mal temps no ajuden gens els conreus. La parèmia se’n fa ressò:
El mes de gener
és malfeiner.
Pel gener
poca feina es pot fer.
Dels conreus del gener la veu popular en diu:
La bona sembra de gener
en bon temps s’ha de fer.
Sembra pel gener
i llaura pel febrer.
Si el gener és llaurer,
no ho és el març
i menys el febrer.
Pel gener,
tapa la terra el sementer.
Sembra de gener
no omple el graner.
Per bona fangada,
la del gener.
Pel gener,
el goret començaré.
Goret de gener,
tot l’any bon color té.
La sembra del gener resulta molt tardana, puix que generalment hom llaura i sembra per l’octubre. Poques són les contrades on calgui sembrar tan tard.
El gener és el moment més a propòsit per a cavar i podar la vinya:
Cava pel gener
i hauràs d’engrandir el celler.
Perquè la vinya donarà tant que farà ric el seu amo, fins al punt de no cabre-li el vi al celler.
El cavar i podar les vinyes sol fer-se a preu fet, i a més de la retribució metàl·lica hom percep dos porrons de vi.
També és el moment més bo per a plantar, empeltar i treballar els arbres fruiters de fulla xaruca, especialment l’ametller, la prunera, l’albercoquer i la pomera.
Pel gener,
poda l’ametller.
Pel gener,
empelta el darrer ametller.
Després del gener,
poda l’arbre fruiter.
Qui esporga l’olivera pel gener,
l’esporga per res.
És bon temps per a sembrar plantes d’horta (l’all i la ceba especialment), sobretot amb llit calent i terra ben afemada.
Hom creu que és bo regar pel gener.
Qui rega pel gener,
posa el blat al graner,
la palla al paller
i l’oli a l’oliver.
Per a significar que és temps de feina i que hom no pot menysprear cap element, hom diu que:
Pel gener
no hi ha carro dolent,
ni ase bo.
La lluna nova del gener és la millor per a remenar i empilotar el femer:
Si vols un bon femer,
fes-lo pel gener.
El millor femer,
el de la lluna nova del gener.
Si hom el fa a contralluna, és a dir, en lluna vella, s’escalda; el fem, pel seu contingut orgànic, esdevé lleuger com una palla i no escalfa. Un cop empilotat el femer, és el moment adequat per a fer obres en la construcció on es guarda. El bon femer ha d’estar sota teulat i disposat de manera que no puguin entrar-hi ni el sol ni el vent, si bé cal que pugui orejar-se; si no és així, el fem s’escalda i es mor.
De la valor excepcional que la pagesia concedeix al fem per a adob, se’n fa ressò la dita popular:
Qui té un bon femer,
té un bon graner.
Si vols tenir un bon graner,
no abandonis el femer.
La pluja és d’importància cabdal per a la vida del camp. Amb referència a aquest fenomen, diu la gent:
Aigua de gener,
bona per al sementer.
Aigua de gener,
tot l’any té temper.
Brusques de gener,
bon any ens ve.
L’aigua de gener fa bé.
Aigua de gener,
barba d’or al pagès.
Aigua de gener,
cada gota val un diner.
L’aigua de gener
porta el blat al graner.
De l’aigua de gener
ni una gota se’n fa malbé.
Aigua de gener,
per tot camp va bé.
Pluja de gener
fa créixer l’herba.
Gener amarat,
mig any assegurat.
Si plou pel gener,
desembarassa el graner.
Si plou pel gener,
l’any sol anar bé.
Pluja de gener de durada
tempera tota l’anyada.
Gener mullat,
bo per a la terra i mal per al ramat.
Aigua de gener
mata l’usurer.
La pluja de gener
fa el millor mullader.
Si pel gener plou,
les fonts fan renou.
La pluja de gener
fa ric el vinyater.
El gener
obre o tanca el graner.
L’aigua de gener
posa l’oli a l’oliver,
el vi al celler
i el gra al graner.
Aigua de gener
omple la bóta, la gerra i el graner.
No és bon gener,
si la terra no tapa el sementer.
Si pel gener veus terrejar,
posa’t a cantar,
i si veus verdejar,
posa’t a plorar.
La saó del gener
amara fins a l’arrel.
Gener eixut,
graner perdut.
Déu ens guard de pols de gener
i de fang de juliol.
Gener eixut,
tot l’any put.
Hi ha un nombre de refranys discrepen del sentit dels anteriors.
Moltes pluges pel gener,
mala anyada solen fer.
El gener serè,
tot l’any fa anar bé.
Gener eixut,
graner abundant.
Gener sec,
graner amb esplet.
Per anar bé,
secades pel gener.
Poques pluges pel gener
fan ric el graner.
Els eixuts del gener
fan créixer el graner.
Gener polsós,
graner abundós.
El bon gener,
eixut i gelader.
Gener polsós,
any abundós.
Gener eixut,
pagès ric.
Tronades de gener,
bona anyada solen fer.
Tronades pel gener,
moltes aigües al darrer.
Segons com troni pel gener
et menjaràs el pa l’any que ve.
Si trona pel gener,
gra al graner.
Tants trons pel gener,
tant gra tindràs al graner.
Si trona tant pel gener,
el blat a cap diner.
Tronades del gener,
per als fruits van bé.
Trons de gener,
fes bon rabasser.
De tronades de gener,
libéranos, Dòmine.
Tronades pel gener,
males pel sementer.
De les tronades del gener,
res de bo en ve.
Si sents tronar pel gener,
engrandeix el graner
i eixampla el paller.
Si pel gener trona,
no esperis anyada bona.
Gener eixut,
graner ple;
gener plujós,
graner buit.
Si trona pel gener,
puja els trills al galliner.
La parèmia ens parla abundantment de la pluja d’aquest mes en relació amb d’altres mesos:
És bord el gener
si no omple la bassa per al febrer.
No fa bon gener
si no deixa les basses plenes,
ni bon febrer
si no les manté.
El gener fa el pont
i el febrer el romp.
L’aigua de gener
fa créixer el cabell;
i amb l’aigua de maig
creix com un faig.
El gener diu al febrer:
jo he plogut molt,
i tu plou també.
Aigua de gener,
millor que la de febrer.
Gener sec i abril mullat,
molta palla i molt blat.
Si trona pel gener,
tanca amb clau el graner;
i si trona per l’abril,
torna a obri’l.
El gener fa el pecat
i el maig n’és acusat.
Gener polsós,
febrer plujós.
El gener treu la saó,
el febrer se la xucla
i el març se n’emporta la culpa.
El gener pasta els solcs
i el febrer els crema tots.
El mes de gener és temps propi de boires, cosa que ha donat origen a nombrosos refranys:
La boira, pel gener,
s’hi ajeu com un gos peter,
i pel febrer
fuig com un gos llebrer.
Pel gener boires,
pel maig pluges fortes.
Cada boira de gener,
una pluja pel maig sol ser.
Boires pel gener,
pots sortir al carrer.
La pluja abundosa desperta els cargols, fet que expressa així mateix el refranyer:
Si pel gener plou,
es desperta el cargol.
Pel gener,
el cargol carriler.
Amb referència a la qualitat i condició dels fruits d’aquest temps, hom diu:
Del gener
el pagès no en treu res.
El mes de gener
és la clau del graner.
Pel gener, mitja palla i mig graner,
tota plena i res al femer.
Pel gener,
la palla en el paller.
Gener herber,
any trapasser.
Gener herbat,
any de poc blat.
Moltes herbes pel gener,
moltes rates pel graner.
El gener és bon mes,
si els blats són verds.
Si pel gener el sembrat creix poc
serà un any bo,
i si creix molt
serà any de dol.
Pel gener,
el rave és buit
i no val res.
Gener calent,
mal pel graner
i pitjor pel paller.
Pel gener el blat nat,
i per l’abril pallat.
Neu de gener
omple el graner.
Gener que massa sol fa,
ni palla ni gra.
Ni gener calent,
ni pa de forment.
Gener sense fred,
tot el fruit es perd.
Pel gener,
l’oli és a l’oliver.
L’oli del gener,
i les botifarres del febrer.
Pel gener,
el mes més aller.
El bon ametller
floreix pel gener.
Flor d’ametller al gener,
no aprofita per res.
Si vols conèixer el gener,
mira l’ametller.
Flor d’ametller
omple el graner.
Pel gener muda
el darrer ametller.
Flors de gener
no omplen paner,
si no són de favera
o d’ametller.
Qui arreplega l’oliva abans del gener,
deixa l’oli a l’olivera,
i qui la cull passat el gener,
cull la d’aquest any
i la de l’any que ve.
Pel gener,
compra l’oli
que has de menester.
Pel gener, ametller, no facis via,
que gelarà el millor dia.
Les gelades de gener
fan florir l’ametller.
Si pel gener canta el grill,
per l’agost blat a desdir.
Moltes herbes pel gener,
mal any de blat solen fer.
Si vols tenir un bon favar,
fes-lo pel gener.
Hom tem l’excessiva bonança del gener perquè fa avançar les plantes, algunes de les quals floreixen, i després moren per efecte dels freds tardans D’ací que hom digui que:
Pel gener, flors?
Pel maig dolors.
Hi ha algunes plantes primerenques que ja és bo que floreixin pel gener, i d’ací la dita:
Els fruits del gener,
el març els treu del bolquer.
Hom creu que el gener és la clau del conreu de les abelles. Si és temperat, serà abundós, i hom creu que serà any de mel. El refrany parla així, quant a les abelles:
Gener sense gel,
any de mel.
Gener florit,
abellar ric.
De la flor del gener,
se’n fa el meler.
Saó de gener,
per les abelles va bé.