NOTES
Abreviacions
AA: L’Amic de les Arts, Sitges.
AMD: Ana Maria Dalí, Salvador Dalí visto por su hermana, Barcelona, Juventud, 1949.
BMDS: Buñuel, Mon Dernier Soupir, París, Robert Laffont, 1982.
CI: Dalí, Confesiones inconfesables, Barcelona, Bruguera, 1975.
DG: Dalí, The Diary of a Genius, translated by Richard Howard, Londres, Hutchinson, 1990.
DOH: Robert Descharnes, Dalí. La obra y el hombre, Barcelona, Tusquets/Edita, 1984.
EJF: Edward James Foundation, West Dean, Chichester.
GL: La Gaceta Literaria, Madrid.
LRS: La Révolution Surréaliste, París.
LSASDLR: Le Surréalisme au Service de la Révolution, París.
MDJ: Reynolds Morse, A Dalí Journal. Diari inèdit, Salvador Dalí Museum, Saint Petersburg, Florida.
MEAC: 400 obras de Salvador Dalí de 1914 a 1983, 2 vols., Madrid, Ministerio de Cultura, 1983.
SDFGL: Rafael Santos Torroella (ed.), Salvador Dalí escribe a Federico García Lorca [1925-1936], Poesía. Revista ilustrada de información poética, Madrid, nos. 27-28, Abril de 1987.
SL: Dalí, The Secret Life of Salvador Dalí, Londres, Vision Press, 3a., 1968.
SVBLD: Agustín Sánchez Vidal, Buñuel, Lorca, Dalí. El enigma sin fin, Barcelona, Planeta, 1988.
GC: Dalí, The Unspeakable Confessions of Salvador Dalí, Londres, Quartet Books, 1977.
UD: Màrius Carol et al., El ultimo Dalí, Madrid, El País, 1985.
VPSD: La Vie publique de Salvador Dalí, París, Centre Pompidou, 1975.
[1] Beya i Martí, passim. [Torna]
[2] Els llibres relligats amb vitel·la que contenen el registre parroquial de Llers es conservaven, quan els vaig consultar, a la casa parroquial de la vila nova. Mossèn Pere Travesa, el capellà de la parròquia al 1993, em va informar que els registres més antics es van perdre durant un dels molts conflictes que Espanya ha tingut amb França. [Torna]
[3] Arxiu Històric de Girona, Protocolos notariales de Figueres, vol. 16, 12 d’abril de 1558; mateix arxiu, Protocolos de Figueres, vol. 571. Agraeixo a l’historiador Don Antonio Egea que tingués la generositat de cridar la meva atenció sobre aquests documents. [Torna]
[4] SL, p. 40, nota 1. [Torna]
[5] Lake, p. 21; Byron, p. 186, pel que fa a Dalí Mamí. [Torna]
[6] Lear, Le Dalí d’Amanda, p. 180. [Torna]
[7] SL, p. 320. [Torna]
[8] Dalí dintre Descharnes, The World of Salvador Dalí, p. 171. Vegeu també DG, p. 111 («els meus impulsos atàvics i àrabs») i p. 127, nota («els meus atavismes àrabs prenatals»). Pel que fa a la pell fosca que tenia, SL, p. 227-228. [Torna]
[9] Gouvernat de Tunis (guia telefònica), 1996, p. 402; consultes a l’ambaixada d’Algèria a Madrid, 1996; dono les gràcies als meus amics Bernabé i Cecilia López García per haver mirat la guia telefònica del Marroc per mi. [Torna]
[10] Diccionari de la llengua catalana, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1982. [Torna]
[11] Pel que fa a Dalí com a «Salvador» de l’art modern, vegeu SL, p. 4, 89; UC, p. 217, 240, 255; DG, p. 34, 177-178; pel que fa a Dalí i el «delit», vegeu UC, p. 16, 145, DG, p. 85, Pauwels, p. 78, i Lear, p. 204. [Torna]
[12] Llibre de Nupcias de la Iglesia Parroquial de Santa Julia y Sta Basilissa de la Vila de Llers. [Torna]
[13] He estat incapaç de localitzar el naixement de Pere Dalí Ragué al registre parroquial de Llers. La seva partida de defunció diu que va morir el 17 de febrer de 1830 als quaranta-cinc o als quaranta-vuit anys; l’escriptura és poc clara (Llibre 3o de obits 1814-1854, f. 103 v. 103). [Torna]
[14] Dono les gràcies al senyor Joan Vives, natiu de Llers, per haver-me ensenyat el que queda del poble i haver-me mostrat els llocs relacionats amb els Dalí. Per tenir informació pràctica sobre la història i el destí de Llers, vegeu Beya i Martí, Al terraprim de l’Alt Empordà. Llers. [Torna]
[15] Llibre de baptismes de la Parroquial Igla de Cadaques y Bisbat de Gerona, que comensa lo dia quatre Janer del Any 1801, y fineix dia 25 Juliol de 1825, 24 de gener de 1804, f. 23 v. [Torna]
[16] Libro de Desposorios de la parròquia de Cadaqués, llibre 3, foli 238. El casament va tenir lloc l’u de juliol de 1817. [Torna]
[17] Per exemple, el document a què es fa referència a la nota següent. [Torna]
[18] Llibre de babtismes de la Parroquial Igla de Cadaqués, Bisbat de Gerona, que comensa lo dia quatre Janer del Any 1801, y fineix dia 25 Juliol de 1825, f. 139. Salvador Manuel Sebastià Dalí Cruanyas va ser batejat el 19 de gener de 1822. [Torna]
[19] Libro de Desposorios de la parroquia de Cadaqués, llibre 3, foli 341 v. El casament va tenir lloc el 12 de juliol de 1843. [Torna]
[20] Partida de naixement de Galo José Salvador Dalí, nét de Josep Viñas, Libro 7o de bautismos, 1825-1851, 2 de juliol de 1849, f. 188 v. [Torna]
[21] Pla, Obres de museu, p. 61. [Torna]
[22] Rahola i Trèmols, p. 9; Pla, Cadaqués, p. 11-12. [Torna]
[23] Ferrer, Cadaqués des de l’arxiu, p. 17. [Torna]
[24] Pla, Cadaqués, p. 80-81. [Torna]
[25] Ferrer, Cadaqués des de l’arxiu, p. 16, 33. [Torna]
[26] Ibid., p. 43. [Torna]
[27] Registre parroquial de Cadaqués, Libro 7o de bautismos, 1825-1851, 30 de març de 1846. [Torna]
[28] Ibid., 2 de juliol de 1849, f. 188. [Torna]
[29] Agraeixo al senyor Gonçal Serraclara que em proporcionés la data de naixement de la seva àvia, Caterina Berta; Teresa Cusí Marcó va néixer a Roses el 13 de juliol de 1841 (Empordà, Figueres, 18 de juliol de 1995, p. 31). [Torna]
[30] Aniceta Francesca Anna va morir el 8 de setembre de 1872. Registre parroquial de Cadaqués, Libro de óbitos…, llibre 5, foli 60. [Torna]
[31] Salvador Dalí Cusí va ser batejat el 3 de novembre de 1872. Registre parroquial de Cadaqués, Libro IX de bautismos de la Iglesia Parroquial de Cadaqués, Años 1867-1884, f. 89. [Torna]
[32] Rafael Dalí Cusí va ser batejat l’u de febrer de 1874. Al document consta que els seus pares estaven units «només per matrimoni civil». Mateixa font que la nota anterior, f. 105 v. [Torna]
[33] Registre parroquial de Cadaqués, Libro 50 de Desposorios…, foli 55 i verso. La cerimònia religiosa va tenir lloc el 25 de març de 1874. [Torna]
[34] Conversa amb la senyora Montserrat Dalí, Barcelona, 26 de novembre de 1992. [Torna]
[35] Dalí, Un diari: 1919-1920, p. 131-132. [Torna]
[36] Registre de la Propietat de Roses, finca núm. 651 (Cadaqués). [Torna]
[37] Conversa amb la pintora Roser Villar, Figueres, 28 de juny de 1996. [Torna]
[38] Aquesta curiosa informació sobre la Guàrdia Civil me la va proporcionar el senyor Lluís Duran, Hotel Duran, Figueres, al gener de 1993. [Torna]
[39] Díaz i Romañach, p. 12-13. [Torna]
[40] Teixidor i Elies, p. 166. [Torna]
[41] Gabriel García Márquez, Doce cuentos peregrinos, Madrid, Mondadori, 1992. [Torna]
[42] John Lomas (ed.), O’Shea’s Guide to Spain and Portugal, Edimburg, Adam and Charles Black, 7a ed., 1885, p. 34; Romero i Ruiz, p. 73. [Torna]
[43] Citat per Teixidor i Elies, p. 496. [Torna]
[44] Converses sobre Gal amb la senyora Montserrat Dalí, Barcelona, 1991-1992. [Torna]
[45] La informació sobre aquest paràgraf procedeix sobretot de Hughes, Barcelona, p. 325-337. Pel que fa a la citació, ibid., p. 322. [Torna]
[46] Hi ha una còpia de l’historial del batxillerat de Salvador Dalí Cusí al seu expedient de la Universitat de Barcelona. [Torna]
[47] Hi ha una còpia de l’historial del batxillerat de Rafael Dalí Cusí al seu expedient de la Universitat de Barcelona. [Torna]
[48] Converses amb la senyora Montserrat Dalí, Barcelona, 1992-1993. [Torna]
[49] Detalls dins Gonçal Serraclara, La nueva inquisición (vegeu Bibliografia). [Torna]
[50] Converses amb la senyora Montserrat Dalí, Barcelona, 1992-1993. [Torna]
[51] Gibson, «¿Un paranoico en la familia?». [Torna]
[52] Ibid; Registre Civil de Barcelona, 1886, núm. 899. [Torna]
[53] Conversa amb la senyora Montserrat Dalí, Barcelona, 26 de novembre de 1992. [Torna]
[54] El senyor Gonçal Serraclara em va assegurar que, malgrat la seva estreta amistat, Dalí no va treure mai el tema de Gal davant seu. Ni tampoc, segons em va dir la senyora Montserrat Dalí, en va parlar cap vegada amb ella. [Torna]
[55] Pauwels, p. 9. [Torna]
[56] Conversa gravada en cinta magnetofònica amb la senyora Montserrat Dalí, Barcelona, 26 de novembre de 1992. [Torna]
[57] Pel que fa al supòsit que la novel·la és un roman à clef vegeu la introducció de Carme Arnau a l’edició esmentada a la Bibliografia, I, p. 7. [Torna]
[58] Expedient de Salvador Dalí Cusí a la Universitat de Barcelona. [Torna]
[59] Expedient de Rafael Dalí Cusí a la Universitat de Barcelona. [Torna]
[60] Maria dels Àngels Vayreda, «Com és Salvador Dalí?», p. 13. [Torna]
[61] La Vanguardia, Barcelona, 14 de desembre de 1896, p. 1. [Torna]
[62] Aquesta descripció de la personalitat dels dos germans procedeix principalment de les moltes converses que he tingut amb la senyora Montserrat Dalí i dels records de Josep Pla dins «Salvador Dalí, una notícia» (a Homenots), Obres de museu i, puntualment, d’altres obres. [Torna]
[63] Converses gravades en cinta magnetofònica amb la senyora Montserrat Dalí, 1991-1992. [Torna]
[64] Expedient de Salvador Dalí [Cusí] a la Universitat de Barcelona. [Torna]
[65] Carta de Salvador Dalí Cusí a la seva mare i a la família Serraclara datada del 6 de novembre de 1911. Agraeixo a la senyora Montserrat Dalí que em proporcionés una còpia d’aquest document biogràficament inestimable en el qual Don Salvador insisteix que el seu pare, Gal, en morir, havia deixat una suma suficient per al manteniment de la família i l’educació dels fills. [Torna]
[66] En aquesta descripció segueixo Hughes, Barcelona, p. 421-422. [Torna]
[67] La Vanguardia, Barcelona, 14 de desembre de 1896, p. 1. [Torna]
[68] Hurtado, p. 32. [Torna]
[69] Conversa telefònica amb el senyor Antoni Pitxot (a Cadaqués), juliol de 1993. [Torna]
[70] Expedient de Josep Pichot a la Universitat de Barcelona. [Torna]
[71] Converses amb el senyor Antoni Pitxot, 1993; Pla, Vida de Manolo, p. 75-76; Pla, Cadaqués, p. 98. [Torna]
[72] Montero Alonso, p. 10-11, 49-50, 96. [Torna]
[73] Al certificat de casament del seu fill Ricard, que va tenir lloc al 1919, consta que la difunta Antònia Gironès era nativa de Figueres (Registre Civil de Figueres, Secció 2, Llibre 43, f. 118). Això ha estat confirmat pel senyor Antoni Pitxot al llarg de les nostres nombroses converses. [Torna]
[74] Al padró d’habitants de Figueres del 1900 consta que aquell any Josep Pichot Gironès i Angeleta Gironès Bofill ja s’estaven a la ciutat, al carrer Barceloneta número 4. El document porta les seves dates de naixement, el 1869 i el 1871 respectivament. [Torna]
[75] Converses amb el senyor Antoni Pitxot, Cadaqués, 1993. Anna Maria Dalí també mantenia aquest punt de vista amb energia (vegeu Joan Guillamet, Vent de tramuntana, p. 114). [Torna]
[76] La senyora Montserrat Dalí em va assegurar que, així com el seu oncle Salvador sempre va voler tornar a Cadaqués, el seu pare, com Gal, va jurar que mai més hi viuria a causa de la tramuntana. Potser també ell temia els efectes del vent en les seves emocions. Al 1932 Rafael va tornar a visitar Cadaqués i va escriure a la seva filla: «El meu poble seria un paradís si no fos per la tramuntana» (arxiu de la filla de Montserrat Dalí, la senyora Eulàlia Maria Bas i Dalí, Barcelona). [Torna]
[77] La data de la incorporació de Salvador Dalí Cusí al Col·legi de Notaris de Barcelona me l’ha proporcionat molt amablement aquesta corporació; la resta d’informació relativa al seu nomenament es troba al seu expedient del ministeri de Justícia, a Madrid. [Torna]
[78] El Regional es pot consultar a la Biblioteca Municipal Fages de Climent de Figueres. [Torna]
[79] Al certificat de casament de Felipa (parròquia dels sants Just i Pastor de Barcelona) consta que va ser batejada a la parròquia de Sant Jaume el 26 d’abril de 1874. Pel que fa a la informació de la trobada dels enamorats, n’haig de donar les gràcies al senyor Gonçal Serraclara, Barcelona, 26 de maig de 1993. [Torna]
[80] Va morir el 6 d’octubre de 1887. L’Arxiu Diocesà de Barcelona m’ha proporcionat molt amablement una còpia de la partida de defunció. El meu agraïment a l’arxiver, mossèn Leandre Niqui Puigvert, i al director, mossèn Josep Maria Martí Bonet. [Torna]
[81] Ana Maria Dalí, Salvador Dalí visto por su hermana, p. 36, 86-87. [Torna]
[82] Ibid, p. 86. [Torna]
[83] Aquest, evidentment, és el punt de vista de la família Domènech avui dia. Conversa amb el senyor Felip Dòmenech Vilanova i el seu fill, el senyor Felip Domènech Biosca, Borredà, 24 d’octubre de 1993. [Torna]
[84] Converses amb el senyor Felip Domènech Biosca, Barcelona, 1993; Ana Maria Dalí, Salvador Dalí visto por su hermana, p. 36. [Torna]
[85] Conversa amb el senyor Felip Domènech Biosca, Barcelona, setembre de 1993. [Torna]
[86] Ibid. [Torna]
[87] Ibid.; Ana Maria Dalí, Salvador Dalí visto por su hermana, p. 36. [Torna]
[88] Còpia del certificat de casament proporcionada molt amablement per l’Arxiu Diocesà de Barcelona (vegeu nota 80). [Torna]
[89] Dades de Romero i Ruiz, p. 20. [Torna]
[90] Ibid., p. 76; Teixidor Elies, p. 295. [Torna]
[91] Per a una descripció de l’«Sport», vegeu Teixidor Elies, p. 57-62. [Torna]
[92] Partida de naixement del primer Salvador Dalí, reproduïda per Rojas, p. [298-299]. [Torna]
[93] Partida de defunció del primer Salvador Dalí, reproduïda per Rojas, p. [300-301]. [Torna]
[94] «Crónica local», El Regional, Figueres, 9 d’agost de 1903, núm. 893; registre d’enterraments de l’Ajuntament de Figueres. [Torna]
[95] A. Reynolds Morse, citat a Surrealism in the Tate Gallery Collection (catàleg); A. Reynolds Morse, «The Dalí Adventure», p. 212. [Torna]
[96] Partida de naixement reproduïda per Rojas, p. [302-303]. [Torna]
[97] Agraeixo al meu amic Víctor Fernández que em proporcionés una còpia de la partida de baptisme. [Torna]
[98] SL, p. 2. [Torna]
[99] CI, p. 357. [Torna]
[100] El quadre està reproduït a Descharnes, DOH, p. 361. [Torna]
[101] A la seva biografia de Dalí, Meryle Secrest afirma que tant el pare com la mare, encara que potser més aviat Don Salvador, estaven «absolutament convençuts que el fill mort havia renascut», i que es van proposar inculcar aquesta idea en aquell «mal·leable cervell jove» (p. 21). Cal dir que no hi ha cap prova que doni suport a aquesta asseveració ja d’entrada ridícula. Secrest assegura que, pel fet de donar al nou nadó el mateix nom que el seu germà mort, els Dalí anaven alhora en contra de les convencions locals i en certa manera maleïen la persona del nen. «En aquesta banda d’Espanya no s’acostuma donar a un fill el nom del pare, i encara s’acostuma menys donar-li el nom d’un nen mort», ens assegura; i afegeix: «En realitat està vist amb desaprovació supersticiosa, a causa del convenciment que el nom transmetrà al segon el destí del primer» (ibid.). En tot això no hi ha res d’exacte. A Catalunya, igual com a la resta d’Espanya, els fills reben força sovint el nom de pila del pare, i, així com pot no ser comú que un nen rebi el nom del seu difunt predecessor, no té per què haver-hi cap superstició lligada a aquest costum, sobretot si el nom en qüestió és tradicional a la família. En el cas que aquests escrúpols haguessin existit, és del tot inconcebible que els Dalí haguessin actuat com ho van fer. Secrest afirma que Felipa Domènech s’havia «oposat amb vehemència a aquell bateig repetit», perquè creia que «havien posat en perill de mort» el seu segon fill (ibid.). No se’ns dóna cap font en relació amb aquesta asseveració. Si les objeccions de Felipa haguessin estat tan apassionades, es fa difícil d’entendre com el mateix Don Salvador Dalí Cusí, tot i la seva forta personalitat, hauria pogut sortir-se amb la seva. [Torna]
[102] Ana Maria Dalí, Salvador Dalí visto por su Hermana, p. 9-22, passim. [Torna]
[103] Dalí, «Ninots», citat per Anna Maria Dalí, Noves imatges de Salvador Dalí, P. 75. [Torna]
[104] Ana Maria Dalí, Salvador Dalí visto por su hermana, p. 12. [Torna]
[105] Maria Anna Ferrés i la seva filla Caterina apareixen per primera vegada al padró municipal («padrón de habitantes») del 1911, f. 177, on consta que feia un any que vivien al número 20 del carrer Monturiol (Arxiu Històric Municipal, Ajuntament de Figueres). [Torna]
[106] «Padrón de habitantes», Ajuntament de Figueres, 1906, f. 109. [Torna]
[107] Anna Maria Dalí, Noves imatges de Salvador Dalí, p. 34, 40. [Torna]
[108] Lear, Le Dali d’Amanda, p. 183. [Torna]
[109] SL, p. 5-6; la data de naixement d’Úrsula Matas que dóna el «padrón de habitantes» de l’Ajuntament de Figueres de 1906, f. 109, és el 12 de juny de 1890; al registre de 1911, f. 176, la família Matas ja no consta al número 20 del carrer Monturiol. [Torna]
[110] Ana Maria Dalí, Salvador Dalí visto por su hermana, p. 11-12. [Torna]
[111] SL, p. 48. [Torna]
[112] Ibid., p. 67. [Torna]
[113] Ana Maria Dalí, Salvador Dalí visto por su hermana, p. 19-20. [Torna]
[114] SL, p. 67, 234-236, 347. Anna Maria Dalí també recorda que Llúcia explicava contes a Salvador (Salvador Dalí visto por su hermana, p. 36). [Torna]
[115] Reproduït en color a MEAC, I, núm. 11, p. 20. Pel que fa a Llúcia, vegeu Jiménez i Playà, «Dalí vist des de l’Empordà - X. Llúcia Gispert de Montcanut», Hora Nova, Figueres, suplement del núm. 361, maig de 1984. p. 39. [Torna]
[116] Ana Maria Dalí, Salvador Dalí visto por su hermana, p. 9, per a la lletra; la cançó també l’esmenta Dalí, VS, p. 67. [Torna]
[117] Ana Maria Dalí, Salvador Dalí visto por su hermana, p. 12-14. [Torna]
[118] Ibid., p. 16. [Torna]
[119] Conversa amb la senyora Nanita Kalaschnikoff, Marbella, 13 de setembre de 1995; Lear, Le Dali d’Amanda, p. 159; vegeu també DG, p. 203. [Torna]
[120] CI, p. 42; Bernils i Mach, Figueres, p. 77; Ana Maria Dalí, Salvador Dalí visto por su hermana, p. 35. [Torna]
[121] SL, p. 11-12. El cometa es va veure la nit del 20 de maig de 1910. Segons La Veu de l’Empordà del 22 de maig de 1910, no va ser visible des de Figueres a causa d’un aiguat. [Torna]
[122] CI, p. 36. [Torna]
[123] SL, p. 1; Cl, p. 36. [Torna]
[124] CI, p. 36, 37, 38. [Torna]
[125] Ibid., p. 36. [Torna]
[126] Ibid., p. 36; el senyor Pere Buxeda, propietari d’una magnífica col·lecció de fotografies antigues de Figueres, en té una on apareix part de la col·lecció de peces romàniques de Trayter; pel que fa a la informació referent a Darwin (vegeu més avall), els grans magatzems Lafayette i el mal geni de Trayter, haig de donar les gràcies a la meva amiga la senyora Maria Assumpció Trayter Sabater, néta del mestre (Figueres, octubre de 1993). [Torna]
[127] «La veritat del mite de Guillem Tell. Tota la veritat sobre la meva expulsió del grup surrealista», p. 179. Dalí repeteix aquest paràgraf gairebé paraula per paraula a DG, p. 19. [Torna]
[128] Quan els comentaris de Dalí sobre Trayter van ser reproduïts en un article a La Vanguardia, una filla d’aquest, Maria Trayter Colls, mestra abnegada com el seu pare, va escriure disgustada al diari (15 d’abril de 1972) insistint que ell no havia estat mai ateu i que molts antics deixebles seus, encara vius, ho podien confirmar. [Torna]
[129] Conversa amb la senyora Maria Trayter Sabater, Figueres, octubre de 1993. [Torna]
[130] Pel que fa a l’ateisme i el lliure pensament de Don Salvador, vegeu, a banda del document citat, SL, p. 36; DG, p. 19. [Torna]
[131] SL, p. 36-37. [Torna]
[132] Ibid., p. 40-41. [Torna]
[133] Ibid., p. 41. [Torna]
[134] El meu especial agraïment a la meva amiga la senyora Maria Trayter Sabater, que em va ajudar a localitzar l’estereoscopi, actualment en possessió del senyor Enric Orio Trayter, de Barcelona, que molt amablement va ensenyar-me l’instrument i me’l va deixar manipular. [Torna]
[135] SL, p. 41. [Torna]
[136] Ibid., p. 47. [Torna]
[137] Ibid., p. 43, 45. [Torna]
[138] Ibid., p. 51. [Torna]
[139] Lynd, per exemple, posa molt èmfasi en aquest aspecte de la vergonya. Vegeu-ne p. 24, 33, 50, 64, etc. [Torna]
[140] Ibid., p. 52, 53. [Torna]
[141] Ibid., p. 67. [Torna]
[142] SL, p. 47. [Torna]
[143] Ibid., p. 61. [Torna]
[144] Romero, Dedálico Dalí, p. 10. [Torna]
[145] Conversa amb el senyor Gonçal Serraclara de la Pompa, Barcelona, 9 de maig de 1992. El senyor Serraclara es va negar a deixar-me llegir aquesta correspondència, que comprèn una cinquantena de cartes, tot assegurant-me que tenia intenció de publicar-la ell mateix. Encara ho esperem. [Torna]
[146] Peu d’una fotografia d’aquests arbres inclosa a la làmina IV de La vida secreta, al costat de la p. 87. [Torna]
[147] Ana Maria Dalí, Salvador Dalí visto por su hermana, p. 16. [Torna]
[148] Ibid., p. 16-17; hi ha el que sembla ser una referència al mateix incident a SL, p. 2. [Torna]
[149] Conversa amb el senyor Gonçal Serraclara, Barcelona, 26 de maig de 1993. [Torna]
[150] VS, p. 11. [Torna]
[151] Ibid., p. 13. [Torna]
[152] Conversa telefònica tinguda el 28 d’agost de 1993 amb el senyor Antoni Pitxot, que va néixer en aquesta casa; Anna Maria Dalí també la va descriure com un paradís a Joan Guillamet (citat per Gómez de Liaño, «En la casa del arte», p. 26). [Torna]
[153] Pel que fa als avortaments, la meva font d’informació és la senyora Paz Jiménez Encina, filla de Lluís Pichot, 20 d’agost de 1983. [Torna]
[154] SL, p. 77, nota. [Torna]
[155] Palau i Fabre, p. 60. El senyor Antoni Pitxot ha confirmat aquesta informació a les nostres nombroses converses. [Torna]
[156] Els detalls de la compra són al registre de la propietat de Roses, finca núm. 1236 (Cadaqués), on es declara que es va fer al 1908. És possible, però, que l’adquisició es portés a terme abans (en aquella època, m’han assegurat a l’administració de Roses, el registre acostumava a tenir lloc uns quants anys després de la venda efectiva). Segons Palau, la informació del qual prové dels Pichot, la primera casa es va construir al 1899 a partir d’esbossos de Miquel Utrillo. No ha estat possible corroborar aquesta data; però, com que sabem que Pepito Pichot no es va establir a Figueres fins al 1900, sembla improbable. [Torna]
[157] Palau i Fabre, p. 60; converses amb el senyor Antoni Pitxot, Cadaqués, 1993 i 1994. [Torna]
[158] Stein, The Autobiograpby of Alice B. Toklas, p. 30. [Torna]
[159] Richardson, A Life of Picasso, I, passim. A la p. 162 hi ha reproduïda una esplèndida fotografia de Germaine Gargallo. [Torna]
[160] Reproduït en color, MEAC, I, p. 24; Descharnes, DOH, p. 29. [Torna]
[161] El meu agraïment al senyor Antoni Pitxot, amb el qual vaig estudiar-me aquesta fotografia a la seva casa de Cadaqués al 1993, i que, al llarg dels anys, m’ha proporcionat informació detallada sobre la seva família. [Torna]
[162] Palau i Fabre, p. 60-61. [Torna]
[163] La informació relativa a aquest estable prové de la dona que va fer de cuinera per als Dalí en aquells primers anys, i me l’ha transmès el seu gendre, Miquel Figueres, antic alcalde de Cadaqués. La senyora Rosa Maria Salleras ha confirmat, a les converses que hem tingut, que tant la casa del seu pare com la de Don Salvador Dalí van ser llogades, i finalment comprades, a Pepito Pichot. [Torna]
[164] Converses amb la senyora Rosa Maria Salleras, Cadaqués, 1993. [Torna]
[165] SL, p. 304. [Torna]
[166] Pauwels, p. 232-233; Bofarull i Terrades, p. 57. [Torna]
[167] Citat per Joan Josep Tharrats, Cent anys de pintura a Cadaqués (Barcelona, Edicions del Cotal, 1981), p. 98. [Torna]
[168] SL, p. 304; Dalí a Descharnes, El món de Salvador Dalí, p. 49. [Torna]
[169] Conversa amb la senyora Paz Jiménez Encina, Madrid, 20 d’agost de 1983; Anna Maria Dalí, Noves imatges de Salvador Dalí, p. 24. Lluís Marquina Pichot va néixer el 25 de maig de 1904. [Torna]
[170] Converses amb el senyor Antoni Pitxot, Cadaqués, 1993. [Torna]
[171] Pel que fa a la visita de Picasso a Cadaqués del 1910, la millor font d’informació és el número especial «Picasso a Cadaqués» de la revista barcelonina d’art Negre + gris, núm. 10, tardor de 1985. Vegeu també Tharrats, «Picasso entre nosaltres», dins Cent anys de pintura a Cadaqués, p. 59-70. Pel que fa a la dita, vegeu Daudet, 1 de març de 1970, p. 47. [Torna]
[172] Bernils i Mach, Els Fossos, 75 anys d’història, p. 7-15. [Torna]
[173] Ibid., p. 15-20, 27-51; Jiménez i Playà, «El col·legi La Salle»; conversa amb la senyora Montserrat Dalí, Barcelona, 26 de novembre de 1992. [Torna]
[174] Segons el senyor Joan Vives, que va entrar a «Els Fossos» poc després que Dalí se n’hagués anat, als alumnes que eren descoberts parlant en català al pati se’ls feia traginar una pedra petita que anomenaven «La Parleuse», «La Xerraire» (conversa amb el senyor Joan Vives, Figueres, 25 de gener de 1993). [Torna]
[175] Jiménez i Playà, «El col·legi La Salle». [Torna]
[176] Dono les gràcies al que aleshores n’era el director, el germà Domingo Bóveda, que molt amablement m’ha proporcionat una fotocòpia del document relatiu a l’època en què Dalí va estar a «Els Fossos», descobert a Béziers en ocasió del 75è aniversari de l’escola de Figueres. [Torna]
[177] Dalí, «El sentit comú d’un germà de Sant Joan Baptista de La Salle». [Torna]
[178] SL, p. 63-64. [Torna]
[179] Agraeixo al germà Leoncio la seva enormement orientadora visita guiada de l’internat al 1993. [Torna]
[180] SL, p. 64 i nota. [Torna]
[181] El primer anunci va aparèixer el 6 de juliol de 1912, i l’últim el 17 d’agost següent. [Torna]
[182] Ana Maria Dalí, Salvador Dalí visto por su hermana, p. 22. La casa encara hi és; es va salvar de ser enderrocada a la dècada de 1950 gràcies a la intercessió de la senyora Abadal, muller del constructor, que tenia debilitat per una imatge de sant Guillem que hi havia ficada en una fornícula en una de les cantonades. Gairebé arrambada a l’estimada galeria d’Anna Maria hi van aixecar una gran casa de pisos. El senyor Abadal va estretir dràsticament la galeria sortida del pis de sota on vivien els Matas per fer-hi cabre el nou edifici, i les balustrades de pedra que havien despertat l’enveja de Salvador es van perdre. [Torna]
[183] SL, p. 70-71. [Torna]
[184] Dono les gràcies als actuals propietaris de la casa, el senyor i la senyora Carbó, pel fet d’informar-me que a la casa no hi havia més criatures; pel que fa al regal de la capa, la corona i el ceptre, i a la passió de Dalí per disfressar-se, VS, p. 69-70; pel fet de ser «a dalt de tot», ibid., p. 72. [Torna]
[185] SL, p. 71; la referència és del quadre titulat La source, reproduït a la p. 41 del volum d’Ingres (núm. 47). [Torna]
[186] Anna Maria Dalí, Noves imatges de Salvador Dalí, p. 74-75. Aquest «bosc», potser anomenat «La Forêt» per Dalí per deferència a Watteau, era segurament als afores de Figueres. Potser era el bosquet que va esdevenir «Parc-Bosc» municipal de Figueres gràcies a la generositat de Pepito Pichot i dos altres personatges locals, Joaquim Cusí Fortunet i Marian Pujulà Vidal. Els «Germans» en qüestió són gairebé segur els maristes, a l’escola dels quals Dalí va assistir alhora que anava a l’institut. [Torna]
[187] Per ordre de publicació, els volums eren: Rubens, Van Dyck, Rembrandt, Rafael, Reynolds, Teniers el Jove, Les Obres Mestres dels Primers Pintors Flamencs, Ticià, Hals, Murillo, Wouwerman, Velázquez, Correggio, Bronzino, Watteau, Botticelli, Fra Angelico, Tintoretto, Poussin, Perugino, Miquel Àngel, Goya, Dürer, Gainsborough, Lotto, Luini, Greuze, Carpaccio i Giorgione, Hogarth, Giotto, Moretto, Romney, Orcagna, Gérard Dou, Boucher, Constable, un volum que comprenia Massaccio, Uccello, Veneziano i Castagno, Jan Steen, Claude, Morland, Lippier, De Hooch i Vermeer, Ingres, Hoppner, Gozzoli, Metsu, Nattier, Lawrence. [Torna]
[188] Les actes d’enterrament de Teresa Cusí me les va mostrar molt amablement la seva néta, la senyora Montserrat Dalí, propietària del sepulcre (on ara ella també està enterrada). [Torna]
[189] Ana Maria Dalí, Salvador Dalí visto por su hermana, p. 31. [Torna]
[190] Ressenya de «Puvis» sobre l’exposició a Empordà Federal, Figueres, núm. 113 (17 de maig de 1913), p. 2. El quadre el va heretar Anna Maria Dalí en morir el seu pare, i actualment el posseeix la seva hereva, la senyora Emília Pomés. [Torna]
[191] Rodrigo, Lorca-Dalí. Una amistad traicionada, p. 47-48. [Torna]
[192] SL, p. 132. [Torna]
[193] Gibson, Federico García Lorca, p. 88. [Torna]
[194] Conversa amb la senyora Rosa Maria Salleras, Cadaqués, 1993. [Torna]
[195] La pintura d’Albert Field està reproduïda en color a Romero, Psicodálico Dalí, p. 10, on, seguint el catàleg Pompidou (La vie publique de Salvador Dalí, núm. 344, p. 5), està datada del 1910. El catàleg MEAC la data més prudentment de «cap al 1914» (I, p. 16). La pintura del capità Peter Moore, exposada al Museu Perrot-Moore de Cadaqués, està reproduïda en color a La Collection Salvador Dalí du Musée Perrot-Moore, Cadaqués (vegeu bibliografia), núm. 1. Les altres quatre pintures estan reproduïdes en color a MEAC, I, núms. 2-5, p. 16-17. La núm. 2, titulada Paisaje, és una vista de la plana de l’Empordà des de, em sembla a mi, dalt de tot del Molí de la Torre, la finca dels afores de Figueres propietat de Maria Pichot. [Torna]
[196] Conversa amb el capità Peter Moore, Cadaqués, 1993. [Torna]
[197] Playà i Maset, Dalí de l’Empordà, p. 40. [Torna]
[198] SL, p. 66. [Torna]
[199] Partida de defunció estesa el 23 de desembre de 1914, Registre Civil de Barcelona, districte de la Llotja, núm. 1078; l’explicació de Dalí a Edward James és a EJA; les pintures són Aparició de la meva cosina Carolineta ala platja de Roses (pressentiment fluid), executat a Roses al 1933, i Aparició de la meva cosina Carolineta a la platja de Roses (1934). [Torna]
[200] Daudet (8 de març de 1971), p. 30. [Torna]
[201] Conversa amb la senyora Nanita Kalaschnikoff, Marbella, 15 de setembre de 1995; Dalí havia explicat la mateixa història al periodista Lluís Permanyer al 1978, i li va demanar que no en reproduís els detalls a la seva entrevista per a Playboy («El pincel erótico de Dalí») per tal de no ofendre la seva germana, Anna Maria. En aquella ocasió, però, va situar l’episodi al 1929, dient que havia passat cinc dies després que acabés de pintar Le jeu lugubre, cosa que ja d’entrada sembla improbable. Dono les gràcies al senyor Permanyer per haver-me enviat una còpia de la conversa gravada en cinta que va tenir amb Dalí. [Torna]
[202] Conversa amb la senyora Rosa Maria Salleras, Cadaqués, 1995; CI, p. 31. [Torna]
[203] De la visita de Tixier se’n va informar àmpliament a Alt Empordà, Figueres, 27 d’abril, 4 i 11 de maig de 1912. [Torna]
[204] Miravitlles, «Dalí i l’aritmètica», p. 32. [Torna]
[205] La data de la prova d’ingrés, 2 de juny de 1916, apareix a la segona pàgina del certificat de batxillerat de Dalí, que es conserva a l’institut de Figueres. Dalí recorda l’experiència de l’examen d’ingrés a Cançons dels dotze anys (1922), un manuscrit inèdit que es conserva a la Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres. [Torna]
[206] Documents del Registre de la Propietat de Figueres, finca núm. 695. Maria Pichot va ampliar la seva participació en la propietat al 1914. Dono les gràcies al senyor Josep Maria Juan Rosa per haver-me acompanyat al Molí de la Torre i per haver indagat en nom meu sobre quins eren els propietaris actuals. [Torna]
[207] Empordà Federal, Figueres, 17 de gener de 1914, p. 3. [Torna]
[208] Les cançons dels dotze anys. Versus em prosa i em color, quadern datat del 1922. [Torna]
[209] SL, p. 81. [Torna]
[210] Vegeu la nota 208. [Torna]
[211] SL, p. 82-85; conversa amb el senyor Antoni Pitxot, Cadaqués, 1995. [Torna]
[212] El manuscrit, conservat al Museu Joan Abelló de Mollet del Vallès, té setze pàgines i es va publicar per primera vegada al 1966, a cura de Víctor Fernández (vegeu Bibliografia, Secció 6). [Torna]
[213] Al 1924 els Germans Maristes es van traslladar al poble de Pontós, vint quilòmetres al sud de Figueres. L’escola es va tancar durant la guerra civil i no es va tornar a obrir més. No sembla que n’hagi quedat cap arxiu. Vegeu Alfonso Romero, Figueres, p. 34, per a les dates. [Torna]
[214] Full de qualificacions de batxillerat de Dalí del seu expedient a la Facultat de Belles Arts, Universidad Complutense, Madrid. [Torna]
[215] Detalls presos de Montserrat Vayreda i Ramon Reig, del catàleg Juan Núnez Fernández (vegeu Bibliografia, Secció 4). [Torna]
[216] Catálogo general de la calcografía nacional, Madrid, Real Academia de Bellas Artes, 1987, núm. 5.778 i 5.779. [Torna]
[217] Vegeu la nota 215. [Torna]
[218] Una fotografia del diploma apareix a Morse, Pablo Picasso, Salvador Dalí. A Preliminary Study in their Similarities and Contrasts, p. 8. [Torna]
[219] Ana Maria Dalí, Salvador Dalí visto por su hermana, p. 51-52. [Torna]
[220] SL, p. 140. [Torna]
[221] Daudet, 8 de març de 1970, p. 33. [Torna]
[222] Agraeixo molt a la meva amiga Alícia Viñas, directora del Museu de l’Empordà, que em proporcionés fotografies de la col·lecció en préstec del Prado i informació sobre com va arribar a Figueres. [Torna]
[223] Esquela reproduïda al catàleg Juan Núñez Fernández (vegeu Bibliografia, Secció 4), p. [31-32]. [Torna]
[224] Vallès i Rovira, I, p. 35; converses a Figueres amb la senyora Alícia Viñas, 1994. [Torna]
[225] SL, p. 45-46. [Torna]
[226] Dalí, Un diari: 1919-1920, p. 71-72. [Torna]
[227] Leonardo da Vinci, Leonardo on Painting, p. 201-202. [Torna]
[228] Dalí, «Dalí, Dalí». [Torna]
[229] Una variada selecció d’aquests dibuixos es troba al catàleg Perrot-Moore Dalí a Perpignan (vegeu Bibliografia, Secció 4). Altres estan reproduïts a Descharnes, DOH, p. 15, i a Romero, Todo Dalí en un rostro, p. 13. El mateix Dalí va reproduir més tard el bec de lloro a Cinquanta secrets de màgia. [Torna]
[230] Còpia del full de qualificacions de batxillerat de Dalí del seu expedient a la Facultat de Belles Arts, Universidad Complutense, Madrid. [Torna]
[231] Dalí, Un diari: 1919-1920, passim. [Torna]
[232] Miravitlles, «Dalí i l’aritmètica», p. 32; «Una vida con Dalí», p. 5. [Torna]
[233] SL, p. 15. [Torna]
[234] DG, p. 107. [Torna]
[235] Ibid., p. 66. [Torna]
[236] Ibid., p. 14-15. [Torna]
[237] Un altre nom local d’aquest insecte és llagosta de rostoll. [Torna]
[238] Agraeixo enormement a Michael Lambert, una autoritat en llagostes, que m’ajudés a identificar les espècies en qüestió, tant a partir de la representació d’aquestes a l’obra de Dalí com a factors de distribució. [Torna]
[239] Dalí, «…l’alliberament dels dits…», p. 6. [Torna]
[240] SL, p. 129. [Torna]
[241] Entrevista amb la senyora Rosa Maria Salleras, Cadaqués, 1993. [Torna]
[242] Jiménez i Playà, «Dalí des de l’Empordà. Jaume Miravitlles». Altres testimonis de la fòbia de Dalí a les llagostes són esmentats per Rojas, p. 94, nota 10. [Torna]
[243] Vegeu, per exemple, els records de l’excèntric matemàtic Alexandre Deulofeu, el pare del qual tenia una farmàcia davant de casa dels Dalí, a l’altra banda del carrer (Deulofeu, p. 24). Rojas, p. 94, nota 10, n’esmenta altres testimonis. [Torna]
[244] Dalí, Un diari: 1919-1920, p. 139. [Torna]
[245] SL, p. 129-131. [Torna]
[246] Elies, p. 189-196; Romero i Ruiz, p. 16-17, 72-73. [Torna]
[247] Empordà Federal, Figueres, 1 de juny de 1918. [Torna]
[248] Dalí, Ninots. Ensatjos sobre pintura, 1922, reproduït per Anna Maria Dalí, Noves imatges de Salvador Dalí, p. 27-28. [Torna]
[249] R. Giralt Casadesús, «L’exposició d’artistes empordanesos». [Torna]
[250] Jiménez i Playà, «Dalí vist des de l’Empordà - XIII. Jaume Miravitlles», Hora Nova, Figueres, núm. 370 (10 de juliol de 1984), p. 13; Miravitlles, «Una vida con Dalí». [Torna]
[251] Guillamet, «“Studium”, la revista del jove Dalí». [Torna]
[252] «Puvis», «Notes d’art. L’exposició de la Societat de Concerts», Empordà Federal, núm. 415, 11 de gener de 1919. [Torna]
[253] Dalí, Ninots. Ensatjos sobre pintura, citat per Anna Maria Dalí, Noves imatges de Salvador Dalí, p. 28. [Torna]
[254] Ibid., p. 27. [Torna]
[255] Descharnes, DOH, p. 26. [Torna]
[256] Anna Maria Dalí, Noves imatges de Salvador Dalí, p. 14. [Torna]
[257] Studium, Figueres, núm. 2 (1 de febrer de 1919), p. 4. [Torna]
[258] Ibid., núm. 6 (1 de juny de 1919), p. 5. [Torna]
[259] Ana Mana Dalí, Salvador Dalí visto por su hermana, p. 65. [Torna]
[260] Lear, p. 92. [Torna]
[261] SL, p. 140-142; «La veritat del mite de Guillem Tell» [«The Truth of the Myth of William Tell», translated by Eleanor Morse, p. 180]. [Torna]
[262] «La veritat del mite de Guillem Tell» [«The Truth of the Myth of William Tell», translated by Eleanor Morse, p. 180]. [Torna]
[263] SL, p. 140-142; i, repetint-se, a DG, p. 19-20. [Torna]
[264] Dalí esmenta a la Vida secreta (SL, p. 48) que el seu pare va guanyar una medalla d’esperanto. Al 1904 Dalí Cusí va publicar un article sobre el tema a la publicació Espero de katalanujo (Empordà, Figueres, 31 d’octubre de 1995, p. 44); i una nota publicada a La Veu de l’Empordà al setembre de 1913, «Figueres pro esperanto», esmenta que el notari, que en aquella època era director del Casino Menestral, era un esperantista inveterat. [Torna]
[265] Els volums 2, 3, 9, 10 i 11 del diari, editats per Fèlix Fanés, s’han publicat sota el títol Un diari; 1919-1920. Les meves impressions i records íntims, Barcelona, Edicions 62,1994. Tant a les notes anteriors d’aquest capítol com a totes les següents s’hi fa referència com Un diari: 1919-1920. [Torna]
[266] Un diari: 1919-1920, p. 135. [Torna]
[267] Ibid., p. 57-58. [Torna]
[268] Dalí, Ninots. Ensatjos sobre pintura, citat per Anna Maria Dalí, Noves imatges de Salvador Dalí, p. 28-29. [Torna]
[269] Dalí, Un diari: 1919-1920, passim. [Torna]
[270] Ibid., p. 97, 104. [Torna]
[271] Ibid., p. 27. [Torna]
[272] Ibid., p. 37. [Torna]
[273] Ibid., p. 38. [Torna]
[274] Ibid., p. 46. [Torna]
[275] Ibid., p. 50. [Torna]
[276] Ibid., p. 36-38. [Torna]
[277] Ibid., p. 100, 137-138. [Torna]
[278] Ibid., p. 105. [Torna]
[279] Dalí, Tardes d’estiu, p. 23. [Torna]
[280] Jiménez i Playà, «Dalí vist des de l’Empordà - X. L’amistat amb Ramon Reig», Hora Nova, Figueres, suplement al núm. 361, maig de 1984, p. 39. [Torna]
[281] Pel que fa al quadre de Núñez El lago de Vilabertran, vegeu-ne la reproducció en color al catàleg Juan Núñez Fernández (vegeu Bibliografia), núm. 50. El campanar de Vilabertran apareix reproduït per Descharnes i Néret a Salvador Dalí, I, p. 22; El llac de Vilabertran a Descharnes, DOH, p. 22. [Torna]
[282] Lear, p. 222. [Torna]
[283] Dalí, Un diari: 1919-1920, p. 127-128. [Torna]
[284] Teixidor Elies, p. 34-36. [Torna]
[285] Dalí, Un diari: 1919-1920, p. 85. [Torna]
[286] Ibid., p. 135, 154, 172. [Torna]
[287] SL, p. 124. [Torna]
[288] Josep Clara, p. 53. [Torna]
[289] SL, p. 122. [Torna]
[290] Un diari: 1919-1920, p. 55. [Torna]
[291] L’Hora, Barcelona, núm. 38 (25 de setembre de 1931), p. 7; Miravitlles, El ritme de la revolució, p. 13-14. [Torna]
[292] Hi ha una bona reproducció del retrat a MEAC, I, p. 27; Descharnes, DOH, p. 26, mostra una fotografia en color de la gerra de ceràmica. Jiménez i Playà Maset («Dalí vist des de l’Empordà», VII) afirmen que es conserven sis fotografies dels murals i de les gerres i plates pintades amb què Dalí va decorar el local. [Torna]
[293] Empordà Federal, Figueres, 28 de setembre de 1912, p. 3, i 6 d’abril de 1918, p. 3. [Torna]
[294] Giralt-Miracle, p. 45. [Torna]
[295] Oliver Belmàs, p. 291; Giralt-Miracle, p. 45; Ghiraldo, p. 201-205. El futurisme, donada com a conferència a l’Ateneu Barcelonès al 1904, es va publicar com a opuscle al 1905. La coberta es reprodueix a AV. Las vanguardias en Cataluña (catàleg), p. 44. [Torna]
[296] Empordà Federal, Figueres, 7 de juny de 1919. [Torna]
[297] Miravitlles, «Una vida con Dalí», p. 5. [Torna]
[298] DG, p. 19; pel que fa a l’amistat d’Alomar amb Don Salvador Dalí, vegeu Ana Maria Dalí, Salvador Dalí visto por su hermana, p. 53. [Torna]
[299] La baralla entre el notari i Alomar és recordada per la família Pichot (conversa amb el senyor Antoni Pitxot, Cadaqués, 1995); la referència despectiva d’Alomar a Dalí es va publicar a Mirador, Barcelona, 22 de maig de 1929, i Salvador Dalí Cusí la va enganxar al seu àlbum de retalls, que es conserva a la Fundació Gala-Salvador Dalí. [Torna]
[300] SL, p. 125. [Torna]
[301] Dalí, Un diari: 1919-1920, p. 66. [Torna]
[302] Ibid., p. 98; vegeu també SL, p. 139. [Torna]
[303] Pel que fa a l’opinió de l’estament mèdic britànic sobre la masturbació al segle dinou, l’obra d’Acton The Functions and Disorders of the Reproductive Organs (Les funcions i els trastorns dels òrgans reproductors) provoca esgarrifances (detalls a la Bibliografia); pel que fa a les assumpcions del col·lectiu mèdic sobre la relació causal entre masturbació i homosexualitat, vegeu Jérez Farrán, «García Lorca y El paseo de Buster Keaton». [Torna]
[304] Pauwels, p. 51-53. [Torna]
[305] L’observació de la senyora Nanita Kalaschnikoff la va fer mentre contemplava per primera vegada Noia de Figueres amb l’autor d’aquesta biografia i el senyor Antoni Pitxot al Teatre-Museu Dalí, a Figueres, el 5 d’agost de 1995. Els comentaris de Dalí sobre l’escenari amb campanars apareixen a Pauwels, Les Passions selon Dalí, p. 51-53, i a Permanyer, «El pincel erótico de Dalí», p. 162. [Torna]
[306] Miravitlles, «Notes a l’entorn de l’art d’avantguarda», p. 321. [Torna]
[307] Dalí, Un diari: 1919-1920, p. 48-49. [Torna]
[308] Dalí, Comment on devient Dalí, p. 103-104. [Torna]
[309] Permanyer, «El pincel erótico de Dalí», p. 161. [Torna]
[310] Ibid., p. 103, pel que fa a la citació; Permanyer, «El pincel erótico de Salvador Dalí», p. 161, pel que fa al record de Dalí de les fotografies de malalties venèries. Dalí també va parlar a Luis Romero d’aquestes fotografies i de l’horror dels genitals femenins que li van provocar (Dedálico Dalí, p. 57). [Torna]
[311] Dalí, Un diari: 1919-1920, p. 26, 28-30, 42, 48, 49, 59, 72-73, 74, 88-89, 92, 93, 99, 124-125, 141-142, 161. [Torna]
[312] Ibid., p. 125. [Torna]
[313] Entrevista amb la senyora Carme Roget, Figueres, 23 de setembre de 1993, en companyia de la seva neboda, la senyora Alícia Viñas, directora del Museu de l’Empordà, Figueres. A SL, p. 142, Dalí, que al llibre no esmenta mai Carme pel seu nom, es contradiu i afirma que el seu mutu enamorament sobtat va tenir lloc en un curset vespertí de filosofia fora de programa que donava un dels professors més joves de l’institut. A la meva llarga conversa amb la senyora Carme, ella em va aclarir que no va assistir a aquest curset sinó que durant una temporada va accedir a anar a l’institut per col·laborar en la traducció d’un llibre castellà al francès, llengua que coneixia bé gràcies al fet d’anar a una escola dirigida per monges franceses. Li semblava que devia ser aleshores que es va fixar per primera vegada en Dalí. [Torna]
[314] Dalí, Un diari: 1919-1920, p. 144. [Torna]
[315] Ibid., passim; la pàgina manuscrita on consta la fantasia de Dalí sobre els Estats Units té la data de 23 de gener de 1920, i pertany a la col·lecció del senyor Pere Vehí, Cadaqués. [Torna]
[316] Dalí, Un diari: 1919-1920, p. 104. [Torna]
[317] Ibid., p. 106-108. [Torna]
[318] Aquesta carta, i una altra de to semblant datada del 28 de setembre de 1920 a Figueres, es conserven a l’Arxiu Històric Comarcal de Figueres, i les va publicar per primera vegada, en traducció castellana, Albert Arbós (vegeu Bibliografia, Secció 6). [Torna]
[319] Aquesta carta la va publicar per primera vegada Arbós, p. 46, en traducció castellana, i, igual com la citada anteriorment, es conserva a l’Arxiu Històric Comarcal de Figueres. [Torna]
[320] Dalí, Un diari: 1919-1920, p. 141-142; amb la seva descurança habitual, Anna Maria Dalí, a Noves imatges de Salvador Dalí, atribueix aquest record al 1917. [Torna]
[321] Aquesta carta la va publicar per primera vegada en traducció castellana Albert Arbós, p. 46. Agraeixo enormement al meu amic Eduard Fornés que em proporcionés una còpia de l’original català. [Torna]
[322] Conversa amb la senyora Carme Roget, Figueres, 23 de setembre de 1993. [Torna]
[323] SL, p. 145. [Torna]
[324] Conversa amb la senyora Carme Roget, Figueres, 23 de setembre de 1993. [Torna]
[325] Dalí, Un diari: 1919-1920, p. 48. [Torna]
[326] Fèlix Fanés, nota 259 dins Dalí, Un diari: 1919-1920, p. 217-218. [Torna]
[327] Dalí, Un diari: 1919-1920, p. 121. [Torna]
[328] Llista de pintures elaborada per Dalí dins Ninots. Ensatjos sobre pintura (1922), citat per Anna Maria Dalí, Noves imatges de Salvador Dalí, p. 29-30. [Torna]
[329] Agraeixo al senyor Antoni Pitxot que em transmetés aquesta frase del seu oncle Pepito sobre la mort de l’impressionisme, que va sentir de boca del mateix Dalí quan aquest li va regalar el llibre en qüestió. A la portada diu: «Boccioni, futurista, Pittura, scultura, futuriste (dinamismo plastico), con 51 reproduzioni quadri sculture de Boccioni-Carrà-Russolo-Balla-Severini-Soffici, Edizioni Futuriste di “Poesia”, Milano, Corzo Venezia, 61, 1914». [Torna]
[330] Carta sense data a Gasch reproduïda a l’obra d’aquest L’expansió de l’art català al món, p. 146. [Torna]
[331] Santos Torroella, La tràgica vida de Salvador Dalí, p. 47. [Torna]
[332] Vallès i Rovira, Diccionari de l’Alt Empordà, p. 329; Un diari: 1919-1920, passim. Subias va ser comissari artístic de la Generalitat durant la República. Va ser ell qui va iniciar els tràmits per declarar monument nacional el gran monestir benedictí de Sant Pere de Roda. [Torna]
[333] Joan Subias, «Cartells. A Salvador Dalí Domènech», Alt Empordà, Figueres, 2 de maig de 1921, p. 1. Pel que fa a altres reproduccions de l’obra de Nogués, vegeu El noucentisme. Un projecte de modernitat (catàleg), p. 129-130, 142-143, 183-185, 294-298, 327. Pel que fa als crítics, vegeu la nota 365 de Fèlix Fanés, a la p. 231 de Dalí, Un diari: 1919-1920; el desmentiment de Dalí apareix als seus Ninots. Ensatjos sobre pintura (1922). [Torna]
[334] Vallès i Rovira, Diccionari de l’Alt Empordà, p. 223-224; Teixidor Elies, p. 165-167, 498-500. [Torna]
[335] Miravitlles, «Dalí i Buñuel I». Segons «Met», va ser Dalí qui el va iniciar en la poesia de Salvat-Papasseit, que es van arribar a saber de memòria. [Torna]
[336] Alt Empordà, Figueres, «La pàgina literària», 17 de gener de 1920. [Torna]
[337] Els dibuixos apareixen reproduïts al catàleg Dalí en los fondos de la Fundación Gala-Salvador Dalí (vegeu Bibliografia, Secció 1). Inclouen cobertes de la traducció de Maurici de l’obra de Léon-Paul Fargue Per la música. Poemes (p. 145), i per als llibres de poemes de Maurici Estrelles caigudes (p. 146) i Poemes amb ocells (p. 147). [Torna]
[338] Catàleg Miró, Dalmau, Gasch (vegeu Bibliografia, Secció 4), p. 49-51; Borràs, Picabia, p. 171-172. [Torna]
[339] AC. Las vanguardias en Cataluña (catàleg, vegeu Bibliografia, Secció 4), p. 156-157. La coberta del catàleg de Dalmau apareix reproduïda a Miró, Dalmau, Gasch (catàleg, vegeu Bibliografia, Secció 4), p. 51. [Torna]
[340] Vidal i Oliveras, p. 49. [Torna]
[341] Dalí, Un diari: 1919-1920, p. 144; algunes de les il·lustracions apareixen reproduïdes a AC. Las vanguardias en Cataluña (catàleg, vegeu Bibliografia, Secció 4), p. 156-157. [Torna]
[342] Anotació al final del quadern inèdit Les cançons dels dotze anys (1922), Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres. [Torna]
[343] Conversa amb la senyora Carme Roget, Figueres, 23 de setembre de 1993; els detalls sobre el sepulcre me’ls va proporcionar la senyora Montserrat Dalí, Barcelona, 1993; esqueles a Alt Empordà, Figueres, 12 de febrer de 1921, i a La Veu de l’Empordà, Figueres, el mateix dia; la partida de defunció de Felipa Domènech és al Registre Civil de Barcelona. Dalí va apuntar al seu diari, amb data del 22 d’octubre de 1920, que la seva mare no estava bé de salut: una primera indicació, potser, de la tragèdia imminent (Un diari: 1919-1920, p. 147). [Torna]
[344] Converses amb la senyora Montserrat Dalí, Barcelona, 1993. [Torna]
[345] SL, p. 153. [Torna]
[346] Pepito Pichot va morir el 5 de juliol de 1921. En va aparèixer una esquela a Empordà Federal, Figueres, el 9 de juliol, i un article d’elogi sobre el difunt a la mateixa publicació el 16 de juliol. [Torna]
[347] Diari inèdit de Dalí de deu pàgines corresponent a l’octubre de 1921. Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres. [Torna]
[348] Dalí, Un diari: 1919-1920, p. 153. [Torna]
[349] Vegeu tres notes enrere. [Torna]
[350] L’Hora, Barcelona, núm. 38 (25 de setembre de 1931), p. 7. [Torna]
[351] «Jak», «De la Rússia dels soviets. Un museu de pintura impressionista a Moscou», Renovació Social, Figueres, núm. 1, 26 de desembre de 1921. Reproduït a Dalí, L’alliberament dels dits. Obra catalana completa, p. 7-8. L’única còpia es conserva a la Biblioteca Municipal Carles Fages de Climent, Figueres, i posseeix la firma manuscrita d’un dels capdavanters del grup, Martí Vilanova. [Torna]
[352] «C» [Carles Costa], «De arte. En las “Galeries Dalmau”», La Tribuna, Barcelona, p. 1. [Torna]
[353] Vegeu, per exemple, Eusebi Corominas, «Arte y Letras. Salon Parés. Galeries Dalmau», El Diluvio, Barcelona, 21 de gener de 1922, p. 17. [Torna]
[354] «Exposició d’obres d’art organitzada per l’associació catalana d’estudiants», Catalunya Gràfica, Barcelona, 10 de febrer de 1922, sense paginació; Rafael Santos Torroella, Salvador Dalí y el Saló de Tardor, p. 6, núm. 3. [Torna]
[355] Empordà Federal, Figueres, núm. 574 (21 de gener de 1922), p. 3. [Torna]
[356] Empordà Federal, Figueres, núm. 597, 1 de juliol de 1922. El retrat de Torres apareix reproduït en color a MEAC, II, p. 25. Els de Miravitlles, en blanc i negre, a Jiménez i Playà Maset, «Dalí, el futbol i la Unió Esportiva Figueres», p. 78 i 79. [Torna]
[357] Vegeu, per exemple, Empordà Federal, Figueres, 6 de maig de 1922, p. 1. [Torna]
[358] Dalí, Ninots. Ensatjos sobre pintura, Museu Abelló, Mollet del Vallès. [Torna]
[359] Reflexions al final del quadern inèdit Les cançons dels dotze anys (1922), Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres. [Torna]
[360] Citat per Fèlix Fanés a la seva edició de Dalí, Un diari: 1919-1920, p. 194, nota 97; Andrea és esmentada pel seu nom a la p. 165. [Torna]
[361] La millor descripció en anglès de la Institución Libre de Enseñanza és la que en fa J. B. Trend dins The Origins of Modern Spain; l’obra clàssica en castellà és la de Jiménez-Landi, La Institución Libre de Enseñanza. [Torna]
[362] García de Valdeavellano, p. 13-15; Jiménez Fraud (1971), p. 435-436. [Torna]
[363] Pritchett, p. 129. [Torna]
[364] Crispin, p. 41. [Torna]
[365] Ibid., p. 40-41. [Torna]
[366] Pel que fa a l’absència de vi, vegeu Buñuel, MDS, p. 78-79. [Torna]
[367] Trend, A Picture of Modern Spain, p. 36. [Torna]
[368] Ana Maria Dalí, Salvador Dalí visto por su hermana, p. 82-83. [Torna]
[369] Glendinning, p. 522. [Torna]
[370] Eugenio d’Ors, «Las obras y los días», El Día Gráfico, Barcelona, 19 d’octubre de 1924, p. 6 (a l’original, «una farsa desarticulada, blanducha y fofa»). [Torna]
[371] Hi ha una còpia d’aquest document a l’expedient de Dalí de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Madrid (Universidad Complutense). [Torna]
[372] SL, p. 156-159. [Torna]
[373] La carta és al Museu Joan Abelló de Mollet del Vallès. Publicat per Fernández Puertas, «Les cartes de Salvador Dalí al seu oncle Anselm Domènech al Museu Abelló». [Torna]
[374] Dalí, «Poesia de l’útil standarditzat», p. 176. [Torna]
[375] Rodrigo, Lorca-Dalí. Una amistad traicionada, p. 18-21. [Torna]
[376] El document és a l’expedient de Dalí de la Facultat de Belles Arts de la Universidad Complutense de Madrid. [Torna]
[377] SL, p. 159. [Torna]
[378] Ibid., p. 175-176. [Torna]
[379] Conversa amb el senyor José Bello, Madrid, 14 d’octubre de 1992. [Torna]
[380] Moreiro, «Dalí en el centro de los recuerdos», p. 21. [Torna]
[381] Ibid. [Torna]
[382] Converses amb el senyor José Bello, Madrid, 1978-1993. [Torna]
[383] Buñuel, MDS, p. 61. [Torna]
[384] Ibid., p. 64; Santos Torroella, Dalí residente, p. 28. [Torna]
[385] Buñuel, MDS, p. 62-64. [Torna]
[386] Ibid., p. 78. [Torna]
[387] En una carta al seu amic de Figueres Joan Xirau, citada per Rodrigo, Lorca-Dalí. Una amistad traicionada, p. 26. [Torna]
[388] Videla, p. 1-88, passim; Buñuel, MDS, p. 71-72. [Torna]
[389] Citat per Rodrigo, Lorca-Dalí. Una amistad traicionada, p. 25. [Torna]
[390] Gómez de la Serna, Greguerías. Selección 1940-1952. A l’original castellà: «Conferencia: la mas larga despedida que se conoce»; «Aquella mujer me miró como a un taxi desocupado»; «El arco iris es la cinta que se pone la Naturaleza después de haberse lavado la cabeza». [Torna]
[391] Candamo, p. 79. [Torna]
[392] Buñuel, MDS, p. 72. [Torna]
[393] La presència de Dalí a Pombo queda demostrada per un apunt de Barradas reproduït per Ramón Gómez de la Serna al seu llibre Sagrada cripta, p. 253. [Torna]
[394] Santos Torroella, Dalí residente, p. 30-31. [Torna]
[395] Els detalls de la vida de Barradas estan extrets dels catàlegs Barradas/Torres García i Rafael Barradas inclosos a la Secció 3 de la Bibliografia. [Torna]
[396] Santos Torroella, Dalí residente, p. 30-31. [Torna]
[397] Algunes d’aquestes obres són a la col·lecció Estalella de Madrid, i apareixen reproduïdes en blanc i negre al catàleg Ramón Estalella y su tiempo (vegeu Bibliografia, Secció 3), p. 77-79, i al catàleg Salvador Dalí: The Early Years, p. 98-99; Escena de cabaret (col·lecció François Petit, París) apareix reproduïda en color al catàleg Salvador Dalí: The Early Years, p. 100. Una altra escena de Madrid apareix reproduïda en color al mateix catàleg, p. 98. Els primers dies de tardor (col·lecció privada), situat a Figueres, apareix reproduït en color al llibre de Santos Torroella Dalí residente, p. 29. [Torna]
[398] Els primers dies de primavera, de la col·lecció Estalella de Madrid, apareix reproduït en color al llibre de Santos Torroella Dalí residente, p. 29. [Torna]
[399] Certificat de defunció de Maria Anna Ferrés al Registre Civil de Figueres. [Torna]
[400] Ana Maria Dalí, Salvador Dalí visto por su hermana, p. 89. [Torna]
[401] Els documents relatius a la dispensa es conserven a l’Arxiu Diocesà de Girona. Estic extremament agraït al senyor Leandre Niqui Puigvert, conservador de l’Arxiu Episcopal de Barcelona, pel fet que m’adrecés a les autoritats eclesiàstiques de Girona. Sense la seva ajuda hauria desesperat de descobrir ni tan sols on i quan la parella es va casar. Agraeixo també al senyor Leandre la recerca que va tenir com a resultat la localització del certificat de matrimoni. [Torna]
[402] Conversa amb la senyora Montserrat Dalí, Barcelona, 1992. Aquesta anècdota m’ha estat confirmada per una carta rebuda de la seva filla, la senyora Eulàlia Maria Bas i Dalí, de Barcelona, el 28 d’octubre de 1993. [Torna]
[403] Etherington-Smith, p. 42. [Torna]
[404] Converses amb la senyora Montserrat Dalí, Barcelona, 1993. [Torna]
[405] Certificat de matrimoni. [Torna]
[406] «Hostes selectes», Empordà Federal, Figueres, núm. 623 (30 de desembre de 1922), p. 3. [Torna]
[407] SL, p. 151. [Torna]
[408] Vegeu, per exemple, M. A. Cassanyes, «Sobre l’exposició Picabia i la conferència de Breton», La Publicitat, Barcelona, 22 de novembre de 1922, p. 3. [Torna]
[409] Breton, Oeuvres complètes, I, p. 291-308. [Torna]
[410] Borràs, dins Picabia, p. 236-237, descriu l’exposició, identifica les pintures que s’hi exposen i en reprodueix unes quantes. [Torna]
[411] El prefaci de Breton, igual com la conferència, va ser inclòs més tard dins Les pas perdus. Vegeu Oeuvres complètes, I, p. 280-283. [Torna]
[412] Moreno Villa, Vida en claro, p. 107. [Torna]
[413] Gasch, L’expansió de l’art català al món, p. 145. [Torna]
[414] SL, p. 176. [Torna]
[415] Ibid., p. 203. [Torna]
[416] Conversa amb el senyor José Bello, Madrid, 19 d’octubre de 1994. [Torna]
[417] Alberti, La arboleda perdida, p. 19-20. [Torna]
[418] Dalí in New York, produït i dirigit per Jack Bond. Presentadora, Jane Arden. Emès per BBC2 el 14 de gener de 1966. [Torna]
[419] Dalí, «En el cuartu numeru 3 de la Residencia d’Estudians. Cunciliambuls d’un grup d’avanguardia». [Torna]
[420] Stein, The Autobiograpby of Alice B. Toklas, p. 209. [Torna]
[421] Rodrigo, Lorca-Dalí. Una amistad traicionada, p. 21. [Torna]
[422] Moreiro, p. 19. [Torna]
[423] SL, p. 164-165. [Torna]
[424] Ibid., p. 165. [Torna]
[425] El 24 de març de 1923 va aparèixer un breu article de la visita del rei a Abc, Madrid («El monarca pronuncia un interesante discurso con motivo de la inauguración de una biblioteca», p. 15). La crònica no conté cap referència a Dalí. [Torna]
[426] Buñuel, MDS, p. 85-89. [Torna]
[427] Conversa amb la senyora María Luisa González, Madrid, 8 d’abril de 1982. [Torna]
[428] Alberti, La arboleda perdida, p. 222; Sánchez Vidal, BLD, p. 79-80. [Torna]
[429] Dalí, «…sempre, per damunt de la música, Harry Langdon…». [Torna]
[430] Carta d’una col·lecció privada, Cadaqués. [Torna]
[431] SL, p. 186-187; converses amb el senyor José Bello, Madrid, 1994-1995; Buñuel, MDS, p. 78; pel que fa a les classes de xarleston, Santos Torroella (ed.), Salvador Dalí escribe a Federico García Lorca, p. 44. [Torna]
[432] SL, p. 187. [Torna]
[433] Lear, Le Dalí d’Amanda, p. 165; Dalí al programa «Imágenes», 6 de juny de 1979 (vegeu Bibliografia, Secció 7). [Torna]
[434] Dalí, «Skeets arbitraris. De la fira». [Torna]
[435] Santos Torroella, «The Madrid Years», p. 84. [Torna]
[436] Full acadèmic de qualificacions de Dalí conservat al seu expedient de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Madrid (Universidad Complutense). Reproduït a La vie publique de Salvador Dalí (catàleg Pompidou), document núm. 371, p. 15, i a 400 obras de Salvador Dalí (catàleg MEAC), II, p. 171. [Torna]
[437] Document conservat a l’expedient de Dalí esmentat a la nota anterior. [Torna]
[438] Francisco Alcántara, «La vida artística. Las oposiciones a cátedra de Pintura al Aire Libre de la Escuela de San Fernando», El Sol, Madrid, 10 d’octubre de 1923, p. 4. [Torna]
[439] Article i nota oficial al Heraldo de Madrid, 18 d’octubre de 1923, p. 5; un altre article a El Sol, Madrid, 18 d’octubre de 1923, p. 8. [Torna]
[440] La nota publicada per l’Heraldo de Madrid (18 d’octubre de 1923), a la p. 5, diu: «Un grupo de estudiantes de la Escuela de Bellas Artes protesta, en nombre de sus compañeros, contra la decisión del tribunal encargado de nombrar al catedrático de Pintura al Aire Libre. Los estudiantes sostienen que el tribunal no ha adoptado una decisión sensata, pues ha declarado vacante una plaza para la que había un candidato apropiado». [Torna]
[441] La carta de Dalí a Rigol la va publicar per primera vegada, en traducció castellana, Rodrigo, Lorca-Dalí. Una amistad traicionada, p. 32-36. Agraeixo al senyor Rafael Santos Torroella la fotocòpia de l’original català. L’expedient de Rafael Calatayud a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Madrid (Universidad Complutense) confirma que va ser expulsat al 1923-24, però, a diferència del de Dalí, no conté cap altra informació sobre l’assumpte. [Torna]
[442] Aquest document apareix reproduït a Descharnes, DOH, p. 35. [Torna]
[443] Moreiro, p. 19. [Torna]
[444] Comentaris de Salvador Dalí Cusí sobre l’expulsió definitiva del seu fill de San Fernando, al seu àlbum de retalls (Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres), p. 144-150. [Torna]
[445] Document inèdit conservat a l’expedient de Dalí de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Madrid (Universidad Complutense). [Torna]
[446] Ibid. A Salvador Dalí visto por su hermana, p. 96, Anna Maria Dalí afirma que va ser la segona dona del notari, Caterina Domènech, qui va anar a Madrid a investigar què havia passat. Es fa difícil de creure que «la tieta» fos capaç d’interrogar «estudiants, professors i empleats» i jutjar adequadament les seves opinions. Potser el que va fer va ser acompanyar el marit a Madrid. [Torna]
[447] SL, p. 196-198. [Torna]
[448] Dalí, Comment on devient Dalí, p. 68; Ana Maria Dalí, Salvador Dalí visto por su hermana, p. 100; pel que fa a la informació sobre l’aiguafort, vegeu Michler i Löpsinger, p. 126, núm. 1. [Torna]
[449] La primera referència a l’assistència de Dalí a l’Academia Libre, que era al passatge de l’Alhambra (actualment desaparegut), apareix a Rodrigo, Lorca-Dalí. Una amistad traicionada, p. 36, on no se’n diu la font. De Rodrigo l’han pres altres escriptors, entre ells l’habitualment cautelós Rafael Santos Torroella (Dalí residente, p. 39, 55, 74 núm. 1). [Torna]
[450] Dalí, Un diari: 1919-1920, p. 137. [Torna]
[451] Rivas Cherif, p. 7. [Torna]
[452] Abc, Madrid, 16 de maig de 1924, p. 10-11. [Torna]
[453] Diario de Gerona, 22 de maig de 1924, citat per Clara, p. 53; El Día Gráfico, Barcelona, 25 de maig de 1924. [Torna]
[454] Justicia Social, Barcelona, 31 de maig de 1924; El Autonomista, Girona, 13 de juny de 1924. Sembla que no es conserva cap exemplar d’aquestes publicacions. Els articles en qüestió estan inclosos a l’àlbum de retalls de Salvador Dalí Cusí sobre el seu fill (Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres), igual com un que va aparèixer a La Veu de l’Empordà, de Figueres, el 14 de juny de 1924. [Torna]
[455] «Empresonaments», Justícia Social, Barcelona, 14 de juny de 1924 (vegeu nota anterior); La Veu de l’Empordà, Figueres, 14 de juny de 1924 (vegeu nota anterior); Clara, p. 53. [Torna]
[456] Clara, p. 53. [Torna]
[457] Salvador Dalí Cusí va donar la seva opinió sobre el que havia passat en una entrevista amb Empordà Federal, Figueres, 2 de juny de 1923. [Torna]
[458] Salvador Dalí [Cusí], «Al Sr. Procurador de la República Española, Fiscal del Tribunal Supremo», Empordà Federal, Figueres, 9 de maig de 1931; SL, p. 124. [Torna]
[459] SL, p. 198; Arco, p. 54. [Torna]
[460] El document és a l’expedient de Dalí de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Madrid (Universidad Complutense). [Torna]
[461] La fotografia apareix reproduïda a Poesía. Número monográfico dedicado a la Residencia de Estudiantes (vegeu Bibliografia, Secció 6, Poesia), p. 80-81, i Buñuel. La mirada del siglo (catàleg, vegeu Bibliografia, Secció 4), p. 298; pel que fa a la representació de Don Juan Tenorio a la Residencia, Sánchez Vidal, BLD, p. 86-91. [Torna]
[462] Antonio Marichalar, ressenya de l’obra d’Eugeni d’Ors El nuevo glosario: Los diálogos de la pasión meditabunda dins Revista de Occidente, Madrid, I, núm. 4 (octubre de 1923), p. 126. [Torna]
[463] Ruiz-Castillo Basala, p. 108-109. [Torna]
[464] N’hi va haver una ressenya a La Voz, Madrid, el 10 de juny de 1922. [Torna]
[465] Valenciano Gayà, El doctor Lafora y su época. [Torna]
[466] Buñuel, MDS, p. 282. [Torna]
[467] Moreno Villa, Vida en claro, p. 111. [Torna]
[468] James Strachey a la nota de l’editor a Freud, Tres assajos sobre sexualitat (edició definitiva), p. 126. [Torna]
[469] El llibre està datat de 1923 però no té colofó. Gonzalo Lafora, en fer-ne la ressenya a Revista de Occidente, Madrid, VI, núm. 16 (octubre de 1924), p. 161-165, diu (p. 161) que va aparèixer «uns mesos» abans. [Torna]
[470] SL, p. 167, nota. [Torna]
[471] La major part de la biblioteca de Dalí es va quedar a la casa familiar quan el seu pare el va repudiar al 1929 i no li va ser mai retornada. Actualment, l’hereva d’Anna Maria Dalí, la senyora Emília Pomés, conserva els següents volums: Totem y tabú, Introducción al psicoanálisis, Psicopatología de la vida cotidiana, El porvenir de las religiones, Interpretación de los sueños i Psicología de la vida erótica. [Torna]
[472] Dono les gràcies al meu amic Pere Vehí de Cadaqués per haver-me proporcionat detalls de les anotacions de Dalí. [Torna]
[473] Breton, OEuvres complètes, I, p. 1332. [Torna]
[474] Vela, «El suprarealismo». [Torna]
[475] Per als fets essencials de la vida de Ducasse la millor font és la cronologia del volum Lautréamont, Germain Nouveau, OEuvres complètes, París, Gallimard («Bibliothèque de la Pléiade»), p. 4-12. [Torna]
[476] Ibid., p. 1354. [Torna]
[477] Ibid. [Torna]
[478] Breton, OEuvres complètes, I, p. 300-301. [Torna]
[479] Breton, Entretiens. [Torna]
[480] L’extracte va aparèixer a Prometeo, Madrid, núm. 9 (juliol de 1909), p. 69-78. L’edició de Biblioteca Nueva no té data. Encara no ha estat possible establir amb certesa l’any de publicació. És un fet que el llibre ja havia aparegut al 1924, perquè surt en una selecció del catàleg de l’editorial impresa al final de la novel·la de Pirandello Il fu Mattia Pascal (El difunt Maties Pascal), publicada aquell any a la mateixa col·lecció. Les al·lusions bibliogràfiques que hi ha al pròleg de Ramon Gómez de la Serna suggereixen que aquest es va escriure al 1920. No he trobat cap ressenya del llibre a la premsa espanyola de l’època. [Torna]
[481] Lorca va llegir Los raros en l’edició de 1908 publicada per Maucci, Barcelona. Pel que fa a la referència de Lautréamont a Impresiones y paisajes, vegeu García Lorca, OC, III, p. 43-45. [Torna]
[482] Carta a l’autor del senyor José Bello, Madrid, 17 de març de 1996. [Torna]
[483] SL, p. 202-203. [Torna]
[484] La carta apareix reproduïda a Gibson, Federico García Lorca, I, p. 401. [Torna]
[485] Rodrigo, Lorca-Dalí. Una amistad traicionada, p. 39. [Torna]
[486] Playà i Masset, Dalí de l’Empordà, p. 15-16. [Torna]
[487] Ana Maria Dalí, Salvador Dalí visto por su hermana, p. 107. [Torna]
[488] Jardí, p. 306-309. [Torna]
[489] Pauwels, p. 24. [Torna]
[490] SL, p. 265-266. [Torna]
[491] La fotografia es conserva a la Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres. [Torna]
[492] Manuscrit de la Fundación Federico García Lorca, Madrid. [Torna]
[493] Ana Maria Dalí, Salvador Dalí visto por su hermana, p. 102. [Torna]
[494] Ibid., p. 101-103. [Torna]
[495] García Lorca, E, I, p. 121. [Torna]
[496] Ana Maria Dalí, Salvador Dalí visto por su hermana, p. 103-104. [Torna]
[497] Aragón, p. 25. [Torna]
[498] Buñuel, MDS, p. 76. [Torna]
[499] El manifest es va publicar a la revista Alfar, La Corunya, núm. 51 (juliol de 1925), p. 68, i ha estat reimprès per Brihuega, Manifiestos, proclamas, etc., p. 114-118. [Torna]
[500] Abc, Madrid, 29 de maig de 1925. La fotografia apareix reproduïda dins Santos Torroella (ed.), Salvador Dalí escribe a Federico García Lorca, p. 129, i Descharnes, DOH, p. 35. [Torna]
[501] Moreno Villa, «Nuevos artistas», p. 80. [Torna]
[502] 400 obras de Salvador Dalí de 1914 a 1938 (catàleg, vegeu Bibliografia, Secció 1), II, p. 173. [Torna]
[503] Moreno Villa, «La jerga profesional». [Torna]
[504] Santos Torroella, Dalí. Época de Madrid, i «Salvador Dalí en la primera exposición de la Sociedad de Artistas Ibéricos». [Torna]
[505] Santos Torroella, «The Madrid Years», p. 85. [Torna]
[506] L’article amb el comentari de Lorca està inclòs a l’àlbum de retalls de Salvador Dalí Cusí (Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres). L’article va aparèixer a Buen humor, Madrid, 21 de juny de 1925. El número posterior d’aquesta revista, del 28 de juny, reprodueix Banyista, el model del qual és Joan Xirau, l’amic de Dalí de Figueres amb qui va col·laborar a Studium. [Torna]
[507] Àlbum de retalls de Salvador Dalí Cusí (Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres). [Torna]
[508] Moreno Villa, «La exposición de “Artistas Ibéricos”». [Torna]
[509] Manuel Abril, a Heraldo de Madrid, 16 de juny de 1925, p. 3. [Torna]
[510] Eugenio d’Ors, «Glosas», Abc, Madrid, 3 de juny de 1925. [Torna]
[511] Jean Cassou, «Lettres espagnoles», Mercure de France, París, núm. 655 (1 d’octubre de 1925), p. 233-234. [Torna]
[512] N’hi ha molts retalls de premsa a l’àlbum de Salvador Dalí Cusí (Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres). [Torna]
[513] La carta és a l’àlbum de retalls de Salvador Dalí Cusí (vegeu nota anterior). [Torna]
[514] Full de qualificacions de Dalí del seu expedient a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Madrid (Universidad Complutense). [Torna]
[515] Santos Torroella (ed.), Salvador Dalí escribe a Federico García Lorca, p. 16. [Torna]
[516] Alberti, La arboleda perdida, p. 176. [Torna]
[517] Carta de Salvador Dalí Cusí a Manuel Menéndez, secretari de l’Escola Especial (11 de setembre de 1925), que es conserva a l’expedient de Dalí de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Madrid (Universidad Complutense). [Torna]
[518] Santos Torroella (ed.), Salvador Dalí escribe a Federico García Lorca, p. 19. [Torna]
[519] UC, p. 56; el catàleg apareix reproduït dins Santos Torroella (ed.), Salvador Dalí escribe a Federico García Lorca, p. 122. [Torna]
[520] UC, p. 56. [Torna]
[521] «Celui qui ne voudra mettre à contribution aucun autre esprit que le sien mème se trouvera bientôt réduit à la plus misérable de toutes les imitacions, c’est-à-dire à celle de ses propres ouvrages»; «Le dessin est la probité de l’art»; «Les belles formes, ce sont des plans droits avec des rondeurs. Les belles formes sont celles qui ont de la fermeté et de la plénitude, où les détails ne compromettent pas l’aspect des grandes masses». [Torna]
[522] Santos Torroella (ed.), Salvador Dalí escribe a Federico García Lorca, p. 24, 122, nota 2 a la carta IX. [Torna]
[523] Els extractes d’algunes de les ressenyes van ser publicats per Ana Mana Dalí, Salvador Dalí visto por su hermana, p. 117-120. [Torna]
[524] SL, p. 205. [Torna]
[525] Àlbum de retalls de Salvador Dalí Cusí (Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres). [Torna]
[526] El telegrama és a l’àlbum de retalls de Salvador Dalí Cusí (Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres). Diu: «Una abraçada pel teu quadre de Venus. Federico». [Torna]
[527] Cipriano Rivas Cherif, «Divagaciones de un aprendiz de cicerone. “Venus y un marinero”», Heraldo de Madrid, 21 de gener de 1926. [Torna]
[528] Carta de Buñuel a Lorca (2 de febrer de 1926). Fundación Federico García Lorca, Madrid. [Torna]
[529] Santos Torroella (ed.), Salvador Dalí escribe a Federico García Lorca, p. 36. [Torna]
[530] Les cartes apareixen reproduïdes dins Santos Torroella, La miel es mas dulce que la sangre, p. 239-240. [Torna]
[531] Fernández Puertas, p. 74-76. [Torna]
[532] Santos Torroella (ed.), Salvador Dalí escribe a Federico García Lorca, p. 127, col. 3, nota 1; Rodrigo, Memoria de Granada, p. 223. [Torna]
[533] Podria ser que Dalí hagués arribat amb la carta de Lorca a Ángeles Ortiz a la butxaca (Rodrigo, Memòria de Granada, p. 223). [Torna]
[534] SL, p. 206. [Torna]
[535] Ibid. [Torna]
[536] Rodrigo, Memoria de Granada, p. 223. [Torna]
[537] SL, p. 206. [Torna]
[538] Zervos, «Oeuvres récentes de Picasso», conté dues fotografies que mostren les obres aplegades als racons de l’estudi de l’artista. [Torna]
[539] Alley, p. 13. [Torna]
[540] No hi ha cap referència a aquesta visita a les Conversations avec Picasso de Brassai, on Picasso diu que la primera vegada que va veure pintures de Dalí va ser a Barcelona més endavant d’aquell mateix any. [Torna]
[541] Ana Maria Dalí, Salvador Dalí visto por su hermana, p. 120-121. [Torna]
[542] Santos Torroella (ed.), Salvador Dalí escribe a Federico García Lorca, p. 32, 124-126. [Torna]
[543] Rodrigo, Memoria de Granada, p. 223. [Torna]
[544] Miró, Ceci est la couleur de mes rêves. Entretien avec Georges Raillard, París, Seuil, 1977. No consultat. Citat per Rosa Maria Malet en documents proporcionats a RTVE per a un projecte de sèrie sobre surrealisme de Juan Cano i Ian Gibson. [Torna]
[545] James Johnson Sweeney, «Joan Miró: Comment and Interview», Partisan Review, Nova York, vol. 15, núm. 2, febrer de 1948. No consultat. Citat per Rosa Maria Malet als documents esmentats a la nota anterior. [Torna]
[546] Minguet Batllori, p. 65. [Torna]
[547] Breton, Le Surréalisme et la peinture, p. 70. [Torna]
[548] LRS, núm. 6 (1 de març de 1926), anunci a l’interior de la portada. [Torna]
[549] Penrose, Miró, p. 44. Els artistes de la galeria apareixien enumerats en un anunci publicat a l’interior de la portada de LRS, núm. 7 (15 de juny de 1926). [Torna]
[550] Penrose, Miró, p. 44. [Torna]
[551] Conversa amb la senyora María Luisa González, Madrid, 28 de novembre de 1991; Buñuel, MDS, p. 226. [Torna]
[552] Anna Maria Dalí, Noves imatges de Salvador Dalí, p. 116; Santos Torroella (ed.) Salvador Dalí escribe a Federico García Lorca, p. 34. [Torna]
[553] Mata-segells de la postal de Cadaqués enviada per Salvador i Anna Maria a Lorca (Santos Torroella, Dalí residente, p. 40 i nota). [Torna]
[554] Fernández Puertas, p. 76. [Torna]
[555] Santos Torroella (ed.), Salvador Dalí escribe a Federico García Lorca, p. 16, 20, 32. [Torna]
[556] García Lorca, OC, I, p. 953-957. [Torna]
[557] Jean Cassou, «Lettres espagnoles», Mercure de France, París, núm. 673 (1 de juliol de 1926), p. 235-236. [Torna]
[558] Bosquet, p. 56. A l’original francès: «Mais je me sentais fort flatté au point de vue du prestige. Gest que, au fond de moi-même, je me disais qu’il était un très grand poète et que je lui devais un petit peu du trou du c… du Divin Dali! Il a fini par s’emparer d’une jeune fille, et c’est elle qui m’a remplacé dans le sacrifice. N’ayant pas obtenu que je mette mon c… à sa disposition, il m’a juré que le sacrifice obtenu de la jeune fille se trouvait compensé par son sacrifice à lui: c’était la première fois qu’il couchait avec une femme». [Torna]
[559] Gibson, «Con Dalí y Lorca en Figueres», p. 11. [Torna]
[560] Ontañón i Moreiro, p. 122. [Torna]
[561] L’expedient de Margarita Manso es conserva, com el de Dalí, als arxius de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Madrid (Universidad Complutense). [Torna]
[562] Conversa amb la senyora Maruja Mallo, 15 de maig de 1979. [Torna]
[563] Ibid. [Torna]
[564] Santos Torroella (ed.), Salvador Dalí escribe a Federico García Lorca, p. 36. [Torna]
[565] Ibid., p. 57. [Torna]
[566] Ibid. [Torna]
[567] García Lorca, OC, I, p. 441. [Torna]
[568] García Lorca, OC, I, p. 421. Cf. SL, p. 243: «…el mes de setembre mantenia damunt nostre el gra d’all de “plata moribunda” del quart creixent incipient…» [Torna]
[569] Full de qualificacions de Dalí del seu expedient a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Madrid (Universidad Complutense). [Torna]
[570] Informe del Comitè Disciplinari de San Fernando, dintre l’expedient de Dalí a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Madrid (Universidad Complutense). [Torna]
[571] Les set pàgines de comentaris de Salvador Dalí Cusí sobre l’expulsió del seu fill, amb data de 20 de novembre de 1926, són al seu àlbum de retalls (Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres), p. 144-150. [Torna]
[572] Document dins l’expedient de Dalí de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Madrid (Universidad Complutense). [Torna]
[573] SL, p. 16-17. [Torna]
[574] Rodrigo, Lorca-Dalí. Una amistad traicionada, p. 85. [Torna]
[575] Còpia del document escrit a màquina que porta l’encapçalament «Junta de profesores, reunidos en consejo de disciplina el día 23 de junio de 1926, a las siete de la tarde», a l’expedient de Dalí de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Madrid (Universidad Complutense). [Torna]
[576] Fundación Federico García Lorca. [Torna]
[577] Àlbum de retalls de Salvador Dalí Cusí (Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres), p. 144-150. [Torna]
[578] SL, p. 204. [Torna]
[579] Dalí, Un diari: 1919-1920, p. 85. [Torna]
[580] Pedro Rodríguez, «Dalí vuelve a casa. “Soy el primer distribuidor, a escala mundial, del libro ‘Camino’…”», Los Sitios, Girona, 12 de juliol de 1970. [Torna]
[581] Fernández Almagro, «Por Cataluña». [Torna]
[582] Santos Torroella, «The Madrid Years», p. 84. [Torna]
[583] DG, p. 81. [Torna]
[584] Ibid.; Comment on devient Dalí, p. 16. [Torna]
[585] Malanga, sense paginació. [Torna]
[586] Avui dia la pintura està en possessió de la senyora Josefina Cusí, filla de Joaquim Cusí Fortunet. Els meus esforços per veure-la han resultat inútils, malgrat la intervenció de diferents persones acostades a la senyora Josefina, una milionària actualment nonagenària. [Torna]
[587] Santos Torroella, «The Madrid Years», p. 88. [Torna]
[588] García Lorca, E, I, p. 167. [Torna]
[589] Beurdeley, p. 84. [Torna]
[590] Savinio, Nueva Enciclopedia, p. 369. [Torna]
[591] Freud, Conferències d’introducció a la psicoanàlisi, Standard Edition, XV, p. 154. [Torna]
[592] Santos Torroella (ed.), Salvador Dalí escribe a Federico García Lorca, p. 44. [Torna]
[593] Ibid., p. 42. La casa dels Salisachs era al costat de la dels Dalí, a l’altra punta de la platja de Es Llané. La referència a Papini és segurament del prolífic escriptor Giovanni Papini (1881-1956), notable pels seus canvis sobtats d’ideologia. [Torna]
[594] Santos Torroella va ser el primer a assenyalar aquesta relació. Vegeu La miel es más dulce que la sangre, p. 224. [Torna]
[595] On Classic Ground. Picasso, Léger, de Chirico and the New Classicism 1910-1930 (catàleg; vegeu Bibliografia, Secció 4), p. 219. [Torna]
[596] Santos Torroella, La miel es más dulce que la sangre, p. 110. [Torna]
[597] Anna Maria Dalí, Noves imatges de Salvador Dalí, p. 94. [Torna]
[598] Al Salvador Dalí Museum, Florida. Reproduït a Salvador Dalí: The Early Years (vegeu Bibliografia, Secció 1), p. 128. [Torna]
[599] Santos Torroella, «The Madrid Years», p. 89. [Torna]
[600] Ibid., p. 89. [Torna]
[601] La fotografia es conserva a la Fundación Federico García Lorca, Madrid. [Torna]
[602] Oli sobre coure, de dimensions desconegudes, pertanyent a una col·lecció privada (Carles Noguer Cusí, Barcelona), reproduït en blanc i negre a Descharnes, DOH, p. 56, on és datat del 1925, i a Salvador Dalí: The Early Years (catàleg, vegeu Bibliografia, Secció 1), p. 136, on és datat del 1926 (cosa que sembla menys probable). Per a una explicació de la participació de Dalí al Saló de Tardor, vegeu Santos Torroella, Salvador Dalí i el Saló de Tardor. [Torna]
[603] La pintura es troba al Salvador Dalí Museum, Florida, i apareix reproduïda en color a Salvador Dalí: The Early Years (catàleg, vegeu Bibliografia, Secció 1), p. 128; The Salvador Dalí Museum Collection (catàleg, vegeu Bibliografia, Secció 2), núm. 24 (on té el títol de Femme couchée); Descharnes, DOH, p. 67; etc. [Torna]
[604] Pel que fa a les reproduccions en color de Natura morta a la claror de la lluna, vegeu Descharnes, DOH, p. 69, i Salvador Dalí: The Early Years (catàleg, vegeu Bibliografia, Secció 1), p. 164; pel que fa a Maniquí de Barcelona, vegeu Descharnes, ibid., p. 68, i Salvador Dalí: The Early Years (vegeu damunt), p. 161. [Torna]
[605] Gasch, L’expansió de l’art català al món, p. 13 9-140. [Torna]
[606] Gasch, «De galeria en galeria», AA, núm. 2 (maig de 1926), p. 5. [Torna]
[607] Gasch, «Les exposicions», ibid., núm. 14 (31 de maig de 1927), p. 40. [Torna]
[608] Gasch, «De galeria en galeria», ibid., núm. 8 (novembre de 1926), p. 4. [Torna]
[609] Ibid., p. 6. [Torna]
[610] Gasch, «Salvador Dalí», La Gaseta de les Arts, Barcelona, núm. 60 (1 de novembre de 1926), tornat a publicar dins Escrits d’art i d’avantguarda (1925-1938), p. 67-70. [Torna]
[611] Gasch, L’expansió de l’art català al món, p. 142. [Torna]
[612] Ibid., p. 143-144. [Torna]
[613] M. A. Cassanyes, «L’espai en les pintures de Salvador Dalí», p. 30. [Torna]
[614] Santos Torroella (ed.), Salvador Dalí escribe a Federico García Lorca, p. 46. [Torna]
[615] J. V. Foix, «Presentació de Salvador Dalí». [Torna]
[616] Una fotografia en blanc i negre de la pintura apareix a Descharnes, DOH, p. 67, on rep el nom de Dones estirades a la sorra. [Torna]
[617] Gasch, «Salvador Dalí», AA, núm. 11 (28 de febrer de 1927), p. 16-17. [Torna]
[618] Pel que fa al descobriment de De Chirico per part de Tanguy, vegeu Biro i Passeron, p. 396; José Pierre, «Le Peintre surréaliste par excellence», p. 43; Jean, p. 162; pel que fa al descobriment de la mateixa pintura per part de Breton, Pierre, ibid. [Torna]
[619] Santos Torroella, La miel es más dulce que la sangre, p. [107], peu de foto: «El cap sol és el de García Lorca». [Torna]
[620] Buñuel, «Recuerdos literarios del Bajo Aragón», dins Buñuel, Obra literaria (editada per Sánchez Vidal), p. 241; pel que fa als records de José Bello sobre ases morts, vegeu Sánchez Vidal, BLD, p. 26-28. [Torna]
[621] Bataille, «“Le jeu lugubre”». [Torna]
[622] Dalí, Le Mythe tragique de l’«Angélus» de Millet, p. 101, nota 1. [Torna]
[623] Miró, «Je rêve d’un grand atelier», XXe Siècle, París, núm. 2 (maig-juny de 1938), p. 25-28. [Torna]
[624] UC, p. 58. [Torna]
[625] Santos Torroella (ed.), Salvador Dalí escribe a Federico García Lorca, p. 48. [Torna]
[626] Ibid., p. 52. [Torna]
[627] Ibid., p. 58-60. Quan parla de «maniquís» fa referència al poema «Árbol de canción», dedicat a Anna Maria Dalí i inclòs dins Canciones (OC, I, p. 335). [Torna]
[628] Rafael Moragas, «Durante un ensayo, en el Goya, de “Mariana Pineda”, cambiamos impresiones con el poeta García Lorca y el pintor Salvador Dalí», La Noche, Barcelona, 23 de juny de 1927, p. 3. [Torna]
[629] Gibson, Federico García Lorca, I, p. 480. [Torna]
[630] Ibid., p. 479-482. [Torna]
[631] Gasch, «F. G. Lorca», AA, núm. 15 (30 de juny de 1927), p. 50. [Torna]
[632] García Lorca, Cartas a sus amigos, editat per Sebastià Gasch, p. 8-11. [Torna]
[633] El dibuix apareix reproduït en color a García Lorca, Dibujos (catàleg, vegeu Bibliografia, Secció 4), p. 152, núm. 12. [Torna]
[634] El comentari el va fer a Robert Descharnes, Dalí de Gala, p. 21; el dibuix apareix reproduït en color a García Lorca, Dibujos (catàleg, vegeu Bibliografia, Secció 4), p. 153, núm. 114, i a Romero, Todo Dalí en un rostro, p. 220, núm. 277. [Torna]
[635] García Lorca, Cartas a sus amigos, editat per Sebastià Gasch, p. 10. [Torna]
[636] Montanyà, «Superrealisme», AA, núm. 10 (31 de gener de 1927), p. 3-4. [Torna]
[637] Montanyà, «Panorama», AA, núm. 16 (31 de juliol de 1927), p. 55. [Torna]
[638] Gasch, «Intermezzo càustic», ibid., núm. 15 (30 de juny de 1927), p. 50. [Torna]
[639] «Informacions artístiques», ibid. [Torna]
[640] «Informacions literàries», ibid., p. 48. [Torna]
[641] Santos Torroella (ed.), Salvador Dalí escribe a Federico García Lorca, p. 46. Hi ha una utilització posterior del terme a la p. 93. [Torna]
[642] SL, p. 207. [Torna]
[643] García Lorca, Cartas a sus amigos, editat per Sebastià Gasch, p. 32, reproduït a García Lorca, E, II, p. 69. [Torna]
[644] AA, núm. 17 (31 d’agost de 1927), p. 73. [Torna]
[645] La carta, que es troba a la Biblioteca de Catalunya, a Barcelona, la va reproduir per primera vegada Fernández Puertas, «Una carta obligada». [Torna]
[646] Estic extremament agraït a
la professora Dawn Ades pel fet d’haver-me proporcionat una
fotocòpia del catàleg. Perquè en quedi constància, les pintures
exposades eren:
1. La lueur ressemblante.
2. Premier message.
3. Second message. (col·lecció Louis Aragón)
4. Troisième message.
5. Leur ventre blanc m’avait frappé.
6. Bélomancie.
7. Mort guettant sa famille.
8. Une couleur, une fleur, une personne présente.
(col·lecció Roland Tual)
9. Vite! Vite! (col·lecció Mme. J. T.)
10. Elberfeld. (col·lecció Paul Éluard)
11. Je suis venu comme j’avais promis. Adieu, (col·lecció
Janine Kahn)
12. L’anneau d’invisibilité. (col·lecció Nancy Cunard)
13. Essai sur les erreurs populaires.
14. Argent potable.
15. Fumier a gauche, violettes à droite.
16. Finissez ce que j’ai commencé.
17. Un grand tableau qui représente un paysage.
18. Il faisait ce qu’il voulait. (col·lecció André
Breton)
19. Tous ces détails étaient exacts.
20. Extinctions des lumières inutiles.
21. Le 4 juin je ne vois plus.
22. Maman, papa est blessé.
23. Je m’en vais, venez-vous?
José Pierre assegura com un fet, sense donar-ne proves ni raonar
els seus arguments, que Dalí va veure el catàleg de l’exposició
(Yves Tanguy, Centre Georges Pompidou, París, p. 53).
Aquest mateix autor dóna detalls dels tres quadres reproduïts al
catàleg (ibid., p. 61, nota 26). La coberta del catàleg i
la pàgina on s’enumeren les obres apareixen reproduïdes a Yves
Tanguy (catàleg), edició alemanya, p. 67. L’edició Pompidou
del catàleg reprodueix el prefaci de Breton a l’exposició de 1927
(p. 92-93). [Torna]
[647] Ades, p. 45. [Torna]
[648] Pierre, p. 53. [Torna]
[649] Ibid., p. 53. [Torna]
[650] Secrest, p. 87. [Torna]
[651] SL, oposat a la p. 375. [Torna]
[652] Sánchez Vidal, BLD, p. 116. [Torna]
[653] Santos Torroella, Dalí residente, p. 176-177. [Torna]
[654] Romero, Todo Dalí en un rostro, p. 172, núm. 213. [Torna]
[655] SL, p. 298; a través d’Eugeni d’Ors sabem que Lídia ja utilitzava aquesta frase quan ell la va conèixer al 1911 (La verdadera historia de Lidia de Cadaqués, p. 34). [Torna]
[656] Santos Torroella, La miel es más dulce que la sangre, p. 74; SL, p. 2 21. [Torna]
[657] García Lorca, OC, I, p. 531. [Torna]
[658] Santos Torroella, La miel es más dulce que la sangre, p. 75, nota 9. [Torna]
[659] Vegeu, per exemple, els seus comentaris sobre el tema a Permanyer, «El pincel erótico de Salvador Dalí». [Torna]
[660] Moorhouse, p. 32. [Torna]
[661] Sánchez Vidal, BLD, p. 158. [Torna]
[662] El nom del poble, l’etimologia del qual no té res a veure amb «fastigós», el van canviar després pel de Valderrubio. [Torna]
[663] Sánchez Vidal, BLD, p. 159. [Torna]
[664] Ibid., p. 162. [Torna]
[665] Combalía, El descubrimiento de Miró, p. 83, nota 84. Gasch fa referència a la carta a «Les fantasies d’un reporter», p. 108. [Torna]
[666] Massot i Playà, «Sis anys de correspondència entre Miró i Dalí», p. 36. [Torna]
[667] Gasch, «Les fantasies d’un reporter», p. 108. [Torna]
[668] Pel que fa a la referència a Picasso, cf. el final de l’article de Gasch sobre Miró, publicat a Gaseta de les Arts, Barcelona, núm. 39, 15 de desembre de 1925. [Torna]
[669] Santos Torroella (ed.), Salvador Dalí escribe a Federico García Lorca, p. 67. [Torna]
[670] Santos Torroella, Salvador Dalí i el Saló de Tardor, p. 32-33, nota 21. [Torna]
[671] Dalí, «La fotografia, pura creació de l’esperit». [Torna]
[672] Ades, «Morphologies of Desire», p. 142. [Torna]
[673] Pel que fa a les dates, vegeu Santos Torroella, Dalí residente, p. 193, nota 8; AA, núm. 17 (31 d’agost de 1927), p. 73. [Torna]
[674] Gasch, «Max Ernst». [Torna]
[675] Gasch, «Cop d’ull sobre l’evolució de l’art modern», p. 93. [Torna]
[676] Gasch, «Del cubismo al surrealismo», GL, núm. 20 (15 d’octubre de 1927), p. 5. La versió catalana original d’aquest article (La Nova Revista, Barcelona, núm. 7, juliol de 1927) no conté la frase sobre la immoralitat. [Torna]
[677] Gasch, «L’exposició col·lectiva de la Sala Parés», AA, núm. 19 (31 d’octubre de 1927), p. 95. [Torna]
[678] Gasch, «Comentaris. Al marge d’un article de Rafael Benet», AA, núm. 22 (29 de febrer de 1928), p. 166-167. Cada vegada es va anar fent més clar que les principals objeccions que Gasch posava al surrealisme eren el seu rebuig agressiu de Déu i la seva sexualitat explícita. Vegeu, en particular, el seu article «André Breton: “Le Surréalisme et la peinture”», La Veu de Catalunya, Barcelona, 15 d’abril de 1928, reproduït dins Gasch, Escrits d’art i d’avantguarda (1925-1928), p. 101-105, on llegim: «[Text original corresponent]». [Torna]
[679] Dalí, «Els meus quadros del Saló de Tardor». [Torna]
[680] Massip, «Dalí hoy». [Torna]
[681] Segons Gasch, «Del cubismo al superrealismo», GL, núm. 20(15 d’octubre de 1927), p. 7, Foix és «el poeta surrealista català»; segons Montanyà, «Un “Un nou” poeta català» [Sebastià Sánchez-Juan], GL, núm. 22 (15 de novembre de 1927), p. 3, és «el surrealista català (un surrealista amb les preocupacions estètiques més nobles)». [Torna]
[682] Santos Torroella (ed.), Salvador Dalí escribe a Federico García Lorca, p. 66. [Torna]
[683] Sánchez Vidal, BLD, p. 165. [Torna]
[684] Dalí, «Film artístico, film antiartístico». [Torna]
[685] Dalí: els anys joves (catàleg, vegeu Bibliografia, Secció 1), p. 33. [Torna]
[686] Ibid. [Torna]
[687] Ibid., p. 29-30, 32. [Torna]
[688] AA, 29 de febrer de 1928, p. 164. [Torna]
[689] Citat per Sánchez Vidal, BLD, p. 166-167. [Torna]
[690] Santos Torroella (ed.), Salvador Dalí escribe a Federico García Lorca, p. 80-81. [Torna]
[691] Els extractes van aparèixer a LRS, núm. 4 (15 de juliol de 1925), p. 26-30; núm. 6 (1 de març de 1926), p. 30-32; núm. 7 (15 de juny de 1926), p. 3-5; núm. 9-10 (1 d’octubre de 1927), p. 36-43. [Torna]
[692] «Avui, 12 de febrer de 1928, a mitjanit, el noi ha acabat el servei militar», àlbum de Salvador Dalí Cusí, Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres. Pel que fa als detalls de la publicació de «Nous límits de la pintura», vegeu Bibliografia. [Torna]
[693] Breton, Le Surréalisme et la peinture, p. 47-48. [Torna]
[694] Dalí, «Nous límits de la pintura» [primera part], p. 167. [Torna]
[695] Ibid. [Torna]
[696] Dalí, «Realidad y Sobrerrealidad». [Torna]
[697] Santos Torroella (ed.), Salvador Dalí escribe a Federico García Lorca, p. 89-90. [Torna]
[698] Breton, «Le Surréalisme et la peinture», LRS, núm. 9-10 (1 d’octubre de 1927), p. 41: Le Surréalisme et la peinture, p. 30. Cf. Dalí a «Nous límits de la pintura»: (segona part, p. 186). [Torna]
[699] Santos Torroella (ed.), Salvador Dalí escribe a Federico García Lorca, p. 90; el mateix exemple apareix a «Realidad y Sobrerrealidad». [Torna]
[700] Dalí, «Nous límits de la pintura» [tercera part], p. 195. [Torna]
[701] Segons Breton, OEuvres complètes, I, p. liv, la impressió de Le Surréalisme et la peinture es va enllestir l’11 de febrer de 1928. [Torna]
[702] Santos Torroella, «Los putrefactos» de Dalí y Lorca, p. 95. [Torna]
[703] Gasch va fer una ressenya del llibre a l’abril de 1929 (vegeu Bibliografia). [Torna]
[704] Sánchez Vidal, BLD, p. 164. [Torna]
[705] Gasch, L’expansió de l’art català al món, p. 150. [Torna]
[706] Ibid. Gasch omet el nom d’Àurea, el qual apareix en una carta seva adreçada a Dalí inclosa a l’àlbum de retalls de Salvador Dalí Cusí, Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres. [Torna]
[707] Ibid. [Torna]
[708] Carta de Gasch a Dalí, desembre de 1927, dins l’àlbum de Salvador Dalí Cusí, Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres. [Torna]
[709] Gasch, ibid., p. 152; àlbum de retalls de Salvador Dalí Cusí, Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres. [Torna]
[710] Gasch, ibid., p. 153. [Torna]
[711] AA, 30 d’abril de 1928, p. 181. [Torna]
[712] Dalí, «Per al “meeting” de Sitges». [Torna]
[713] La Veu de l’Empordà, Figueres, 26 de maig de 1928, p. 5-6. [Torna]
[714] Ibid., p. 6; també en va aparèixer un detallat article a Sol Ixent, Cadaqués, 2 de juny de 1928, p. 8, 10. [Torna]
[715] SL, p. 19. [Torna]
[716] Descharnes, Dalí, p. 64. [Torna]
[717] Ades, Dalí, p. 60. [Torna]
[718] Santos Torroella, Salvador Dalí i el Saló de Tardor, p. 11. [Torna]
[719] Ricardo Baeza, «Los Romances gitanos de Federico García Lorca», El Sol, Madrid, 29 de juliol de 1928, p. 2. [Torna]
[720] García Lorca, OC, III, p. 977. [Torna]
[721] Dalí, «Realidad y Sobrerrealidad». [Torna]
[722] Quan parla dels «Salinas» fa referència a Pedro Salinas, amic de Lorca. [Torna]
[723] Santos Torroella (ed.), Salvador Dalí escribe a Federico García Lorca, p. 88-94. [Torna]
[724] García Lorca, E, II, p. 113. [Torna]
[725] Santos Torroella, Salvador Dalí i el Saló de Tardor, p. 17, nota 15. [Torna]
[726] És probable que sigui la pintura del Salvador Dalí Museum de Florida que apareix reproduïda en color al catàleg del museu amb el núm. 31 (vegeu Bibliografia, Secció 2). [Torna]
[727] Santos Torroella, Salvador Dalí i el Saló de Tardor, p. 12. [Torna]
[728] Ibid., p. 13-14. [Torna]
[729] Ibid., p. 15. [Torna]
[730] Ibid., p. 20. [Torna]
[731] Ibid., p. 18-19. [Torna]
[732] «Les exposicions d’art. El Saló de Tardor. A darrera hora, Salvador Dalí retira els seus quadros del Saló», La Nau, Barcelona, 6 d’octubre de 1928. La nota de la junta també es va publicar a La Publicitat, Barcelona, 6 d’octubre de 1928, p. 5 («Una obra de Salvador Dalí és retirada del Saló de Tardor»). [Torna]
[733] Santos Torroella, Salvador Dalí i el Saló de Tardor, p. 20-21. [Torna]
[734] La Publicitat, Barcelona, 17 d’octubre de 1928, p. 4. [Torna]
[735] Ibid., p. 4-5. [Torna]
[736] Ibid., p. 4-5; ibid., 24 d’octubre de 1928, p. 6. [Torna]
[737] Pla a La Veu de Catalunya, citat per Gasch a L’expansió de l’art català al món, p. 153. [Torna]
[738] Santos Torroella, Dalí i el Saló de Tardor, p. 24. [Torna]
[739] Ibid., p. 25-27. [Torna]
[740] Ibid. p. 27-29. [Torna]
[741] Ibid, p. 29-30. [Torna]
[742] Ibid, p. 32-34. [Torna]
[743] Francisco Madrid, «El escándalo del “Salón de Otoño” de Barcelona. Salvador Dalí, pintor de vanguardia, dice que todos los artistas actuales estan putrefactos», Estampa, Madrid, 6 de novembre de 1928, p. [8]. [Torna]
[744] SVBLD, p. 186. [Torna]
[745] Ibid. [Torna]
[746] BMDS, p. 124-125. [Torna]
[747] Sánchez Vidal, «The Andalusian Beasts», p. 193. [Torna]
[748] SL, p. 205-206; n’hi ha una versió semblant al posterior UC, p. 76-77. [Torna]
[749] Lear, L’Amant Dalí, p. 190; Aub, p. 547-548. [Torna]
[750] SVBLD, p. 184. [Torna]
[751] Carta de Buñuel a Dalí, 24 de juny de 1929. Museu Joan Abelló, Mollet del Vallès. Al 1934, vuit anys abans de la publicació de la Vida secreta, enfurismat pel fet que el seu nom hagués desaparegut tant dels crèdits de Un Chien andalou com dels de L’âge d’or, Dalí va escriure a Buñuel: «Sin mi no hubiera habido esos films, acuerdate de tus proyectos avanguardistas i Gomez de la Serna, contemporaneos a cuando yo escrivi la primera versión del Chien en la cual el film surrealista era inventado por primera vez». El to d’indignació és convincent (carta de Dalí a Buñuel citada a SVBLD, p. 248-250). El testimoni de Jaume Miravitlles, l’amic de Dalí, que va participar a la pel·lícula, també és rellevant. Segons ell, encara que la realització de Un Chien andalou va ser innegablement de Buñuel, la idea original era indiscutiblement de Dalí: ell n’era «la mare». Buñuel, va escriure Miravitlles, l’hi va confirmar en una carta (Miravitlles, «Dalí y Buñuel», 8 de juliol de 1977, i Més gent que he conegut, p. 160). [Torna]
[752] Carta de Buñuel a Pepín Bello (París, 10 de febrer de 1929), reproduïda a SVBLD, p. 189-191. El professor Sánchez Vidal m’ha confirmat per escrit que Buñuel va escriure «La marista», no «El marista» (carta a l’autor, 20 de desembre de 1995). [Torna]
[753] J. Puig Pujades, «Un film a Figueres. Una idea de Salvador Dalí i Lluís Buñuel», La Veu de l’Empordà, Figueres, 2 de febrer de 1929, reproduït per Rafael Santos Torroella, Dalí residente, p. 237-240. [Torna]
[754] Buñuel entrevistat per José de la Colina i Tomás Pérez Turrent a Contracampo, Madrid, núm. 16 (octubre-novembre de 1980), p. 33-34. L’entrevista es va tornar a publicar dins Buñuel por Buñuel, dels mateixos autors, p. 23-26. [Torna]
[755] LRS, núm. 12 (15 de desembre de 1929), p. 34. [Torna]
[756] Antonina Rodrigo, Lorca/Dalí. Una amistad traicionada, p. 214-215, reprodueix la següent descripció del mètode de Buñuel, que dècades després dels fets li va relatar Anna Maria Dalí i que per tant no ha de ser fidedigna per força. Sembla que el que Anna Maria recorda aquí és la manera com Buñuel polia l’esborrany de l’anterior sessió amb el pintor: «Luis era muy metódico y disfrutaba con su trabajo. Cada día, después de comer, se instalaba en la salita con su máquina de escribir, su paquete de cigarrillos Luky Strike y whisky White Horse. Estaba completamente absorto en su trabajo escribiendo a máquina hasta que le parecía haber logrado expresar plásticamente una escena o una idea. Entonces hacía una pausa, se fumaba un cigarrillo y bebía un poco de whisky, con verdadero deleite. Llamaba a Salvador para comentar lo que acababa de escribir; estaban un rato discutiendo y después de fumarse otro cigarrillo, para digerir la discusión, se ponía a escribir a máquina de nuevo». [Torna]
[757] Carta citada a SVBLD, p. 203. [Torna]
[758] Bataille, «Le “Jeu lugubre”». [Torna]
[759] Reproduït a DOH, p. 47. [Torna]
[760] Dalí, «La meva amiga i la platja», dins «Dues proses»: «[Text original]» [Torna]
[761] Aranda, p. 85, nota 2. [Torna]
[762] Santiago Ontañón a Max Aub, dins Aub, p. 320. [Torna]
[763] Dins «To Spain, Guided by Dalí», p. 94, Dalí diu que La mort de la Mare de Déu va ser la pintura del Prado que més va impressionar Lorca, el qual va dir que havia estat pintada «sota la claror d’un eclipse». [Torna]
[764] Aranda, p. 85, nota 2; BMDS, p. 125. [Torna]
[765] Pel que fa a mans i ulls separats del cos dins l’art europeu, vegeu el catàleg ¡Buñuel! Auge des Jahrbunderts (Bibliografia, Secció 4). Sánchez Vidal, El mundo de Buñuel, p. 69, reprodueix Le Musée d’une nuit (1927) de Magritte, la mà tallada del qual és certament molt semblant a la de Un Chien andalou. El mateix estudiós ens ha cridat l’atenció sobre el poema «Les Odeurs de l’amour» de Benjamin Péret, poeta admirat tant per Buñuel com per Dalí, que està inclòs dins Le Grand jeu (1928) i on es fa explícita la relació entre l’ull i la navalla: «S’il est un plaisir/ c’est bien celui de faire l’amour/ le corps entouré de ficelles/ les yeux clos par des lames de rasoir» (Péret, Oeuvres complètes, I, p. 167). [Torna]
[766] Bataille, «Le “Jeu lugubre”». [Torna]
[767] Buñuel, «Recuerdos literarios del bajo Aragón», dins Obra literaria (ed. Sánchez Vidal), p. 241; pel que fa a Pepín Bello, vegeu SVBLD, p. 27-28. [Torna]
[768] Conversa telefònica amb el senyor Agustín Sánchez Vidal (a Saragossa), 3 de maig de 1995. [Torna]
[769] Freud, Standard Edition, vol. 5, p. 398, nota 1; La interpretación de los sueños, Madrid, Biblioteca Nueva, 1923, vol. 2, p. 113. [Torna]
[770] Buñuel, «Notes on the Making of Un Chien andalou», p. 153. [Torna]
[771] L’amic era Ángel del Río. Pel que fa al rampell de Lorca, vegeu Buñuel, Obra literaria (ed. Sánchez Vidal), p. 32, i BMDS, p. 193. [Torna]
[772] Buñuel, Obra literaria (ed. Sánchez Vidal), p. 32. [Torna]
[773] Aranda, p. 65-66, nota. [Torna]
[774] Aub, p. 59. [Torna]
[775] Durgnat, p. 24. [Torna]
[776] García Lorca, Obras completas, II, p. 277-280. L’escrit va ser datat de «juliol de 1925» la primera vegada que es va publicar, a gallo, Granada, núm. 2 (abril de 1928), p. 19-20. [Torna]
[777] SDFGL, p. 32. [Torna]
[778] Aub, p. 105. [Torna]
[779] Per a un aprofundiment interessant en el contingut homosexual de El paseo de Buster Keaton de Lorca, vegeu Jérez-Farrán. [Torna]
[780] LRS, núm. 12 (15 de desembre de 1929), p. 35. [Torna]
[781] Gibson, «Con Dalí y Lorca en Figueres». [Torna]
[782] BMDS, p. 22. [Torna]
[783] UC, p. 76. [Torna]
[784] J. Puig Pujades, «Un film a Figueres. Una idea de Salvador Dalí i Lluís Buñuel», La Nau, Barcelona, 29 de gener de 1929. [Torna]
[785] «Buñuel y Dalí en el Cineclub», GL, 1 de febrer de 1929, p. 6. [Torna]
[786] SVBLD, p. 189-191. [Torna]
[787] «Un número violento de “L’Amic de les Arts”», GL, 1 de febrer de 1929, p. 7. [Torna]
[788] Carta de Buñuel a Dalí datada del 22 de març de 1929. Col·lecció del senyor Pere Vehí, Cadaqués. [Torna]
[789] Miravitlles, «Notes a l’entorn de l’art d’avantguarda. Miró-Dalí-Domingo», p. 321. [Torna]
[790] LRS, núm. 8 (1 de desembre de 1926), p. 13. [Torna]
[791] BMDS, p. 123. [Torna]
[792] Publicats per primera vegada dins SVBLD, p. 193-198. [Torna]
[793] BMDS, p. 133. [Torna]
[794] La novel·la es va acabar d’imprimir el 25 de maig de 1928 (Breton, OEuvres complètes, I, p. liv). [Torna]
[795] BMDS, p. 123-124. [Torna]
[796] Ce sont nos pères Messieurs nos pères/Qui trouvent que nous ne leur ressemblons pas/Honnètes gens qui/Eux ne se sont jamais fait sucer qu’en dehors du foyer conjugal… [Torna]
[797] «Revistas», GL, 1 d’abril de 1929, p. 7; el rumor va ser confirmat per la ben informada revista barcelonina Mirador, el corresponsal de la qual a París, Domènec de Bellmunt, va informar detalladament el 18 d’abril de 1929 que Dalí hi havia arribat per fundar una revista de màxima avantguarda. [Torna]
[798] Citat dins Poesía. Revista ilustrada de información poética, Madrid, núm. 18 i 19 (1983), número monogràfic dedicat a la Residencia de Estudiantes p. 124. [Torna]
[799] Una prova que la pintura es va vendre a la duquessa de Lerma apareix a l’àlbum de retalls de Don Salvador Dalí Cusí conservat a la Fundació Gala-Salvador Dalí de Figueres, on una carta adreçada a Dalí des de la Residencia de Estudiantes deixa clar que La mel és més dolça que la sang va ser adquirida per la duquessa per 700 pessetes (volum segon, foli 31). Sovint s’ha afirmat que posteriorment la pintura la va comprar Coco Chanel, però no hi ha cap prova documental que ho corrobori. La senyora Ana Beristain, del Centre d’Art Reina Sofía de Madrid, i curadora de l’exposició Dalí joven (1918-1930), em va assegurar al 1994 que la família de la duquessa de Lerma no tenia idea d’on parava aquesta obra. [Torna]
[800] Aquesta pintura apareix reproduïda a MEAC, II, p. 79. [Torna]
[801] A. García y Bellido, «Los nuevos pintores españoles. La exposición del Botánico», GL, núm. 56 (1 d’abril de 1929), p. 1; una carta inclosa dins l’àlbum de retalls de Don Salvador Dalí Cusí, Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres, revela que la pintura va ser venuda a la duquessa per 1.000 pessetes. [Torna]
[802] Antonio Méndez Casal, «Crítica de arte. Comentarios del actual momento», Blanco y Negro, Madrid, 7 d’abril de 1929. [Torna]
[803] Col·lecció del senyor Pere Vehí, Cadaqués. [Torna]
[804] SVBLD, p. 203. [Torna]
[805] BMDS, p. 109. [Torna]
[806] SL, p. 212. [Torna]
[807] Declaracions de Denise Tual al programa The Life and Times of Don Luis Buñuel, «Arena», BBC, 1984 (detalls a la Bibliografia, Secció 8). [Torna]
[808] SL, p. 216. [Torna]
[809] «Chronique», Documents, París, núm. 4, setembre de 1929, p. 216; SL, p. 213. [Torna]
[810] Pere Artigas, «Un film d’en Dalí», Mirador, Barcelona, I, núm. 17 (23 de maig de 1929), p. 6. [Torna]
[811] SL, p. 206. [Torna]
[812] BMDS, p. 126-127. [Torna]
[813] UC, p. 84. [Torna]
[814] Maxime Alexandre, Mémoires d’un surréaliste (París, La Jeune Parque, 1968), p. 181, citat per Gateau, Paul Éluard et la peinture surréaliste, P. 156. [Torna]
[815] Fernández i Kobuz, p. 82. [Torna]
[816] Sadoul, Rencontres, p. 138; un text anterior de Sadoul revela que es confon totalment entre l’estrena de Un Chien andalou al Studio des Ursulines al juny de 1929 i la posterior projecció comercial de la pel·lícula al Studio 28, que va començar aquell octubre (Sadoul, prefaci a Viridiana, de Buñuel, p. 12-13; vegeu Sadoul a la Bibliografia). [Torna]
[817] SL, p. 216. [Torna]
[818] Ibid., p. 213. [Torna]
[819] UC, p. 82. [Torna]
[820] Lubar, p. 13. [Torna]
[821] Vegeu l’útil «Index of Symbols» dins Freud, Standard Edition, XXIV, p. 173-176. [Torna]
[822] UC, p. 131-132, 150; Dalí i Pauwels, p. 32-33. [Torna]
[823] SL, p. 219. [Torna]
[824] Moorhouse, p. 35. [Torna]
[825] Ibid. [Torna]
[826] Morla Lynch, p. 310. [Torna]
[827] Francisco Lucientes, «¡Hurra a la vanguardia! El ruidoso “jazz” artístico del Botánico», Heraldo de Madrid, 22 de març de 1929. [Torna]
[828] SL, p. 209. [Torna]
[829] Ibid. [Torna]
[830] Sylvester, Magritte, p. 120-121. [Torna]
[831] Dalí, «Documental-París-1929», La Publicitat, Barcelona, 23 de maig de 1929. [Torna]
[832] Segon àlbum de retalls de Salvador Dalí Cusí, sense enquadernar, Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres, foli 39. [Torna]
[833] Sylvester, Magritte, p. 181. [Torna]
[834] Dalí, «Documental-París-1929», 7 de maig de 1929. [Torna]
[835] SL, p. 217. [Torna]
[836] Éluard, Lettres à Gala, p. 57-76; Gateau, Paul Éluard ou Le frère voyant, p. 163-164. [Torna]
[837] SL, p. 217. [Torna]
[838] Ibid., p. 217; Sol ixent, Cadaqués, núm. 144, 15 de juny de 1929, p. 10. [Torna]
[839] SL, p. 214-217. [Torna]
[840] Ibid., p. 213. [Torna]
[841] Volum segon (sense enquadernar) de la col·lecció de retalls de Don Salvador Dalí, foli 40. El metge era el doctor Charles Brzezicki, amb adreça al 88 bis de l’avinguda Parmentier de París, districte XIè. [Torna]
[842] La invitació a l’estrena apareix reproduïda a García Buñuel, Recordando a Luis Buñuel, p. 80. [Torna]
[843] Louis Chavance, «Les influences de “L’Age d’or”», La Revue du cinéma, París, núm. 19 (1 de febrer de 1931), p. 48. [Torna]
[844] BMDS, p. 128. [Torna]
[845] «“Un Chien andalou”», D’ací i d’allà, Barcelona, agost de 1929, p. 273. [Torna]
[846] André Delons, «“Un Chien andalou”. Film de Buñuel», Variétés, Brussel·les, 15 de juliol de 1929, p. 22. [Torna]
[847] J. Bernard Brunius, «“Un Chien andalou”. Film par Louis Buñuel», Cahiers d’Art, París, núm. 5, 1929, p. 230-231. [Torna]
[848] Le Merle, París, 28 de juny de 1929, citat per Murcia, p. 121. [Torna]
[849] SL, p. 212. [Torna]
[850] Montes, «“Un Chien andalou”». [Torna]
[851] SL, p. 212. [Torna]
[852] Museu Joan Abelló, Mollet del Vallès. [Torna]
[853] Bouhours i Schoeller, p. 32. [Torna]
[854] BMDS, p. 138. [Torna]
[855] Bouhours i Schoeller, p. 31. [Torna]
[856] Ibid. [Torna]
[857] Aub, p. 62; vegeu també BMDS, p. 138-139. [Torna]
[858] Etherington-Smith, p. 124; Bouhours i Schoeller, p. 32-33. [Torna]
[859] Bouhours i Schoeller, p. 32. [Torna]
[860] O. B. [Oswell Blakeston], «Paris Shorts and Longs», Close Up, Londres, agost de 1929, p. 143-144. [Torna]
[861] Gold i Fitzdale, p. 279. [Torna]
[862] Ibid., p. 284, nota. [Torna]
[863] Lord, p. 110. [Torna]
[864] Ibid., p. 110. [Torna]
[865] Comte Jean-Louis de Faucigny-Lucinge, entrevistat per Patrick Mimouni al seu programa Charles et Marie-Laure de Noailles per a la televisió francesa, 1990. [Torna]
[866] Ibid. [Torna]
[867] Aub, p. 336, entrevista amb Charles de Noailles. [Torna]
[868] BMDS, p. 138. [Torna]
[869] Dalí, «Documental-París-1929», 28 de juny de 1929, p. 1. [Torna]
[870] SL, p. 219. [Torna]
[871] Ibid., p. 219-220. [Torna]
[872] Ibid., p. 221. [Torna]
[873] Moorhouse, p. 38. [Torna]
[874] Bataille, «Le “Jeu lugubre”». [Torna]
[875] Ades, Dalí, p. 73. [Torna]
[876] Santos Torroella (ed.), Dalí residente, p. 229-230. [Torna]
[877] Gowans’s Art Books, núm. 47, The Masterpieces of Ingres, Londres i Glasgow, Gowans and Gray, 1913, p. 43. [Torna]
[878] SVBLD, p. 189-191. [Torna]
[879] Moorhouse, p. 38. [Torna]
[880] Ibid. [Torna]
[881] Ades, Dalí, p. 75. [Torna]
[882] Ibid. [Torna]
[883] Ibid., p. 76. [Torna]
[884] Ibid. [Torna]
[885] Bataille, «Le “Jeu lugubre”». [Torna]
[886] Swinburne, Atalanta (1865). [Torna]
[887] AMD, p. 141. [Torna]
[888] Sylvester, p. 181. [Torna]
[889] Sol ixent, Cadaqués, 15 d’agost de 1929, p. 10. [Torna]
[890] Thirion, p. 192. [Torna]
[891] UC, p. 90. [Torna]
[892] Éluard, Lettres à Gala, p. 103. [Torna]
[893] SL, p. 229. [Torna]
[894] Paul Lorenz, editor de Plaisirs de Paris, a Eleanor i Reynolds Morse, tal com em va explicar Eleanor Morse a Saint Petersburg, Florida, el 16 de juliol de 1996. [Torna]
[895] Permanyer, «El pincel erótico de Dalí», p. 163; vegeu també Dalí i Pauwels, p. 266: «El rostre d’una dona, perquè sigui eròtic, ha de ser acceptablement desagradable». [Torna]
[896] La frase apareix a Au Défaut du silence (1925). Vegeu Éluard, OEuvres complètes, I, p. 165. [Torna]
[897] Conversa amb la senyora María Luisa Gonzalez, Madrid, 2 de novembre de 1991. [Torna]
[898] Conversa amb la senyora Nanita Kalaschnikoff, Marbella, estiu de 1996. [Torna]
[899] Navarro Arisa, p. 19. [Torna]
[900] La senyora Nanita Kalaschnikoff, una dona amb la qual, després de Gala, Dalí va tenir potser la relació més estreta de la seva vida, insisteix que Dalí sempre deia que la mare de Gala era jueva (entrevistes amb la senyora Kalaschnikoff, 1994-1995). La senyora Cécile Éluard, a l’entrevista que vaig tenir amb ella a París el 25 de febrer de 1995, va negar aquesta asseveració acaloradament. Si hi va haver algú de la família que fos jueu, va dir, era l’amic d’Antonina, Gomberg. [Torna]
[901] Vieuille, p. 17-18. [Torna]
[902] Conversa amb la senyora Cécile Éluard, París, 25 de febrer de 1995. [Torna]
[903] McGirk, p. 12. [Torna]
[904] Vieuille, p. 11. [Torna]
[905] McGirk, p. 12-13. [Torna]
[906] Lídia, la germana de Gala, dins McGirk, p. 14-15. [Torna]
[907] McGirk, p. 13-14. [Torna]
[908] Ibid., p. 19. [Torna]
[909] Éluard, Lettres à Gala, p. 374. [Torna]
[910] Ibid., p. 373, 379-380, 382, 384-385, 386, 387-389, 391, 393. [Torna]
[911] Ibid., p. 387. [Torna]
[912] Ibid., p. 389. [Torna]
[913] Ibid., p. 392. [Torna]
[914] Ibid., p. 391. [Torna]
[915] Ibid., p. 392-393. [Torna]
[916] McGirk, p. 37. La confidència va ser feta a Henri Pastoureau. [Torna]
[917] Hi ha una excel·lent reproducció en color d’aquesta pintura dins Gimferrer, Max Ernst o la dissolució de la identitat, làmina 45. [Torna]
[918] Vieuille, p. 60-61; LRS, núm. 5 (15 d’octubre de 1925), p. 28. Pel que sembla, la pintura va ser destruïda pels nazis (Vieuille, p. 61). [Torna]
[919] Una selecció d’aquests dibuixos va aparèixer reproduïda a Pleine Marge, París, núm. 6 (desembre de 1987), p. 33-37. Pel que fa a Gala «la Gale», va sortir en una conversa amb David Gascoyne, a l’illa de Man, al 1994. [Torna]
[920] Vegeu, per exemple, les que apareixen dins Éluard, Livre d’identité de Valette. [Torna]
[921] Gateau, Éluard ou le frère voyant, p. 166-167. [Torna]
[922] McGirk, p. 105. [Torna]
[923] Éluard, Lettres à Gala, p. 316. [Torna]
[924] Patrick Waldberg, Max Ernst chez Paul Éluard, citat per Vieuille, p. 58; pel que fe a «Tour», vegeu Vieuille, p. 61-62. [Torna]
[925] Éluard, Lettres à Gala, p. 72. [Torna]
[926] Lear, Le Dalí d’Amanda, p. 249. [Torna]
[927] Éluard, Lettres à Gala, p. 60. [Torna]
[928] Ibid., p. 64. [Torna]
[929] Ibid., p. 62. [Torna]
[930] Ibid., p. 67. [Torna]
[931] Ibid., p. 60, 97. [Torna]
[932] Ibid., p. 77; Gateau, Paul Éluard ou le frère voyant, p. 167. [Torna]
[933] SL, p. 227-234. [Torna]
[934] McGirk, p. 1-2. No se’n dóna la font. [Torna]
[935] SL, p. 233. [Torna]
[936] BMDS, p. 116; Aub, p. 63. [Torna]
[937] Aub, p. 63-64. [Torna]
[938] SL, p. 230. [Torna]
[939] Aub, p. 63. [Torna]
[940] Gateau, Paul Éluard et la peinture surréaliste, p. 157. [Torna]
[941] Sylvester, Magritte, p. 181-182. La pintura apareix reproduïda en color a la p. 183. [Torna]
[942] Santos Torroella, «El extraño caso de “El tiempo amenazador”». [Torna]
[943] Sylvester, Magritte, p. 181. [Torna]
[944] SL, p. 231. [Torna]
[945] Ibid., p. 230. [Torna]
[946] Dalí, Le Mythe tragique de l’Angélus de Millet, p. 100, nota 1. [Torna]
[947] Éluard, Lettres à Gala, p. 86-90. [Torna]
[948] Aub, p. 64; BMDS, p. 116. [Torna]
[949] Conversa amb la senyora Cécile Éluard, París, febrer de 1995; Quiñonero, «Cécile Éluard». [Torna]
[950] Manuscrit de la Vida secreta, Fundació Gala-Salvador Dalí, p. 212. [Torna]
[951] SL, p. 243-245. [Torna]
[952] Romero, Dedálico Dalí, p. 56. [Torna]
[953] El primer testament, datat del 5 d’agost de 1926, es va firmar a Figueres en presència del notari Salvador Candal i Costa; el segon també es va firmar a Figueres, en presència del notari Martí Mestres i Borrella. Tots dos es conserven a l’arxiu notarial de Figueres. El meu agraïment a la ministra de Cultura, la senyora Carmen Alborch, per haver-me permès consultar aquests i altres testaments de la família, i al notari responsable de l’arxiu, el senyor Raimon Fortuny i Marquès. I també al meu bon amic el notari José Gómez de la Serna, els precisos comentaris del qual sobre els testaments m’han ajudat enormement. [Torna]
[954] SL, p. 248; Éluard, Lettres à Gala, p. 89. [Torna]
[955] SL, p. 248-249. [Torna]
[956] Descharnes, Dalí, p. 68. [Torna]
[957] Permanyer, «El pincel erótico de Dalí». [Torna]
[958] SL, p. 242. [Torna]
[959] Traducció de Comment on devient Dalí, p. 113: «Des gueules de lions traduisent mon effroi devant la révélation de la possession d’un sexe de femme qui va aboutir à la révélation de mon impuissance. Je me préparais au choc en retour de ma honte». [Torna]
[960] Moorhouse, p. 40. [Torna]
[961] Descharnes, Dalí, p. 68. [Torna]
[962] Ibid., p. 68. [Torna]
[963] Per a una anàlisi brillant d’aquesta pintura, vegeu Gee (Bibliografia). Pot ser que uns anys abans Dalí en veiés una reproducció a LRS, núm. 4 (juliol de 1925), p. [133]. Dawn Ades, Dalí, p. 70, ens recorda que Éluard també tenia quadres de De Chirico. Però va ser el d’Ernst el que «sembla que per damunt de tots va deixar Dalí encisat». [Torna]
[964] Rubin, Dada, Surrealism, and Their Heritage, p. 113. [Torna]
[965] Vegeu Harriet Janis, «Painting as a Key to Psychoanalysis». [Torna]
[966] Ades, Dalí, p. 80. [Torna]
[967] Dalí, Le Mythe tragique de l’Angélus de Millet, p. 57. [Torna]
[968] Descharnes, The World of Salvador Dalí, p. 154. Per a altres referències als còdols de Confitera, ibid., p. 52, 54, 56, 62, 63, 132, 160. [Torna]
[969] N’hi ha una bona reproducció a Salvador Dalí: The Early Years (catàleg, vegeu Bibliografia, Secció 1), p. 182. [Torna]
[970] Pel que fa a Mauclaire i al Studio 28, vegeu Bouhours i Schoeller, p. 31, nota 2; pel que fa al programa de Studio 28 que donava informació sobre les pel·lícules que s’hi passaven, n’hi havia una còpia a l’exposició Buñuel. La mirada del siglo, Madrid, 1996. [Torna]
[971] Dalí, «Un Chien andalou», dins Mirador, Barcelona, núm. 39 (24 d’octubre de 1929), p. 6; un llarg fragment de l’article de Dalí va aparèixer reproduït a GL, 1 de novembre de 1929, p. 5, amb l’anunci que la pel·lícula es podria veure al cap de no gaire a Madrid. [Torna]
[972] Gasch, «Les obres recents de Salvador Dalí». Vegeu també La Nau, Barcelona, 30 d’octubre de 1929; A. F., «L’argument de “Un Chien andalou”», La Publicitat, Barcelona, 30 d’octubre de 1929 (Guillermo Díaz Plaja); Joan Margarit, «Entorn d’Un Chien andalou», Mirador, Barcelona, 21 de novembre de 1929, p. 6. [Torna]
[973] SL, p. 249. [Torna]
[974] La primera referència al títol La Bête andalouse apareix en una carta de Buñuel a Charles de Noailles datada del 15 de març de 1930 (Bouhours i Schoeller, p. 63). [Torna]
[975] Bouhours i Schoeller, p. 118, nota 1. [Torna]
[976] Converses amb la senyora María Luisa González, Madrid, 1994. [Torna]
[977] BMDS, p. 268. L’edició en qüestió devia ser la publicada a Berlín al 1904 pel sexòleg Iwan Bloch sota el pseudònim d’Eugen Dühren. Tan sols se’n van fer 180 exemplars. El peu d’impremta era fals: Paris, Club des Bibliophiles (Sade, Les cent vingt journées de Sodome, p. 21). [Torna]
[978] BMDS, p. 268-270. [Torna]
[979] A SL, p. 2 54, Dalí diu que les pintures es van vendre per uns preus d’entre 6.000 i 12.000 francs. [Torna]
[980] La trobada no es descriu a SL; només se’n donen alguns detalls a UC, p. 99. [Torna]
[981] Dalí, «Posició moral del surrealisme»; Del Arco, p. 65-66. [Torna]
[982] E. Tériade, «Les Expositions», dins L’Intransigeant, París, 25 de novembre de 1929. Retall inclòs a l’àlbum de Don Salvador Dalí. Citat a VPSD, p. 22. [Torna]
[983] «Le Rapin», Comoedia, París, 2 de desembre de 1929. [Torna]
[984] Flouquet, «Salvador Dalí. Galerie Goemans, 49 rue de Seine», Monde, París, 30 de novembre de 1929; «Les lletres. Meridians», La Publicitat, Barcelona, 6 de desembre de 1929, p. 5. [Torna]
[985] SL, p. 251. [Torna]
[986] Ibid, p. 251. [Torna]
[987] «Crònica local», dins El Eco de Sitges, núm. 2.268 (24 de novembre de 1929), p. 3. La mateixa informació va aparèixer uns dies més tard a la Gaseta de Sitges, núm. 22 (1 de desembre de 1929), p. 5 («Cap de la vila»). [Torna]
[988] SL, p. 251-252. [Torna]
[989] UC, p. 99. [Torna]
[990] BMDS, p. 139-140. [Torna]
[991] Eugeni d’Ors, «El juego lúgubre y el doble juego», GL, 15 de desembre de 1929, p. 3. Anna Maria Dalí creia que d’Ors també havia publicat l’article a La Vanguardia de Barcelona (Aub, p. 539), però aquest no era el cas. El que sí que sembla probable, tanmateix, és que aparegués en algun altre lloc abans de publicar-se a La Gaceta Literaria. [Torna]
[992] Santos Torroella, «La trágica vida de Dalí», p. 3. [Torna]
[993] SDFGL, p. 95. [Torna]
[994] Bouhours i Schoeller, p. 37. [Torna]
[995] Ibid, p. 40; la presència dels dos amics a Cadaqués va ser consignada complidament a Sol ixent, la publicació quinzenal del poble, el 15 de desembre. [Torna]
[996] SL, p. 253. [Torna]
[997] Bouhours i Schoeller, p. 40; pel que fa a la presència de Buñuel a Madrid, «Boletín del Cineclub», GL, 15 de desembre de 1929, p. 5, i Alberti, La arboleda perdida, p. 283. [Torna]
[998] SL, p. 254. [Torna]
[999] Conversa gravada amb la senyora Montserrat Dalí, Barcelona, 1 de març de 1992. [Torna]
[1000] Bouhours i Schoeller, p. 44. [Torna]
[1001] El guió havia aparegut per primera vegada a La Revue du Cinéma, París, núm. 5 (15 de novembre de 1929), p. 2-16, en circumstàncies que Buñuel evoca a BMDS, p. 130-132. La traducció del castellà, atribuïda a Maxime Zvoinski, es correspon gairebé paraula per paraula amb el que es va publicar a LRS. [Torna]
[1002] LRS, núm. 12 (15 de desembre de 1929), p. 34. [Torna]
[1003] Breton, Second Manifeste du surréalisme, Oeuvres complètes, I, p. 793. [Torna]
[1004] Ibid., p. 791. [Torna]
[1005] El frontispici apareix reproduït a Salvador Dalí (catàleg Pompidou), p. 133. Pel que fa als detalls de la publicació del Second Manifeste en forma de llibre, vegeu Breton, Oeuvres complètes, I, p. lxii. [Torna]
[1006] Joc surrealista fet amb paper doblegat que consisteix a elaborar frases o dibuixos entre unes quantes persones, cada una de les quals no sap quina ha estat la participació precedent. L’exemple que va donar nom al joc va ser la frase «Le cadavre - exquis - boira - le vin - nouveau» («El cadàver - exquisit - beurà - el vi - nou»). [Torna]
[1007] Aquest guió cinematogràfic de Dalí es troba en dipòsit permanent a l’Scottish National Gallery of Modern Art d’Edimburg. Ha estat publicat per Dawn Ades (detalls a la Bibliografia, Secció 6). [Torna]
[1008] SL, p. 257. [Torna]
[1009] Éluard, Lettres à Gala, p. 90-91; hi ha una fotografia de l’hotel a VPSD, p. 23. [Torna]
[1010] Éluard, Lettres à Gala, p. 91-92. Amb mata-segells del 16 de gener de 1930. [Torna]
[1011] SL, p. 263; UC, p. 99-101. [Torna]
[1012] El dibuix apareix reproduït a SL, p. 263; BMDS, p. 227. [Torna]
[1013] SL, p. 262-264. [Torna]
[1014] Ibid., p. 264. [Torna]
[1015] Bouhours i Schoeller, p. 48-49. [Torna]
[1016] SL, p. 267-268. [Torna]
[1017] La carta és a l’arxiu dels Noailles, al Musée National d’Art Moderne (Centre Pompidou), París. [Torna]
[1018] Bouhours i Schoeller, p. 59-60. [Torna]
[1019] A VPSD, p. 23, apareix publicada una fotografia de la carta. [Torna]
[1020] Les cartes es conserven a la Filmoteca Nacional, a Madrid, i es van transcriure i publicar per primera vegada, amb les fotocòpies corresponents, a SVBLD, p. 237-244. La part de correspondència de Buñuel no s’ha trobat. [Torna]
[1021] Bouhours i Schoeller, p. 60. [Torna]
[1022] Sánchez Vidal, «The Andalusian Beasts», p. 197. [Torna]
[1023] L’al·lusió a Lady Windermere fa referència a la pel·lícula de Lubitsch Lady Windermere’s Fan (1925), de la qual Buñuel havia fet una ressenya a La Gaceta Literaria, Madrid, 1 d’abril de 1927. [Torna]
[1024] «Tellement longtemps que je t’attendais. Quelle joie! Quelle joie d’avoir assassiné nos enfants!» «Mon amour!» (sis vegades) Transcripció de l’autor a partir de la banda sonora. Sembla que l’exclamació que es repeteix sis cops «en off» la va pronunciar Paul Éluard. Per al text complet del guió tècnic, vegeu Buñuel a la Bibliografia. [Torna]
[1025] BMDS, p. 140. [Torna]
[1026] SVBLD, p. 246. [Torna]
[1027] Bouhours i Schoeller, p. 59-60. [Torna]
[1028] Ibid., p. 177. [Torna]
[1029] Von Maur, p. 196. [Torna]
[1030] Pel que fa a la data de la partida, vegeu Éluard, Lettres à Gala, p. 421, nota 3 a la carta 71. [Torna]
[1031] SL, p, 268. [Torna]
[1032] Registre de la Propietat de Roses, finca número 1.714, volum 1.157, foli 101. [Torna]
[1033] Ibid., foli 102. Aquest document indica que l’escriptura de compra es va firmar a Figueres el 20 d’agost de 1930 en presència del notari Francisco Lovaco y de Ledesma. [Torna]
[1034] Miravitlles, Contra la cultura burgesa, p. 55. [Torna]
[1035] El text es va publicar a Hèlix, Vilafranca del Penedès, núm. 10 (març de 1930), p. 4-6, i apareix reproduït en facsímil dins Molas, p. 364-368. El manuscrit, que ens podria ajudar a aclarir les interpretacions dubtoses, no se sap on para. [Torna]
[1036] Miravitlles, Contra la cultura burgesa, p. 55. [Torna]
[1037] Gasch, L’expansió de l’art català al món, p. 156. [Torna]
[1038] La Publicitat, Barcelona, 23 de març de 1930, p. 8. No n’he trobat cap referència a cap de les següents publicacions: La Vanguardia, La Noche i El Día Gráfico. [Torna]
[1039] SL, p. 321. [Torna]
[1040] Ibid., p. 308. [Torna]
[1041] Dalí, «La Chèvre sanitaire», datat del 13 d’agost de 1930 i inclòs dins La Femme visible. [Torna]
[1042] «Cap al 1933», segons Ades, p. 121. [Torna]
[1043] Dalí a Paloma Chamorro al 1979 al programa de Televisió Espanyola Imágenes (vegeu Bibliografia, Secció 8). [Torna]
[1044] Dalí, Diario de un genio, p. 195. [Torna]
[1045] Ades, Dalí, p. 122. [Torna]
[1046] Freud, Standard Edition, vol. 16, p. 308. [Torna]
[1047] Roudinesco, p. 56-57. [Torna]
[1048] SL, p. 17-18. Dalí té la impressió que Lacan es va posar en contacte amb ell arran d’haver llegit el seu «pròleg» a l’assaig de l’Àngelus dins Minotaure al 1933, però el relat de Roudinesco sobre la seva primera trobada és molt més convincent. [Torna]
[1049] Roudinesco, p. 85. [Torna]
[1050] Lluís Permanyer, «Cuando Dalí no era divino ni arcangélico», 6 de maig de 1972. [Torna]
[1051] Dalí joven (catàleg de l’exposició; vegeu Bibliografia, Secció i), p. 39-40. [Torna]
[1052] Bouhours i Schoeller, p. 66, 177. [Torna]
[1053] Salvador Dalí: The Early Years (catàleg; vegeu Bibliografia, Secció 1), p. 44. [Torna]
[1054] Bouhours i Schoeller, p. 66. [Torna]
[1055] Sol ixent, Cadaqués, núm. 164 (5 de maig de 1930), p. 6. [Torna]
[1056] Gelosament guardada per Anna Maria Dalí durant dècades en una capsa de galetes, la pel·lícula es troba actualment a la Filmoteca de Catalunya, a Barcelona. [Torna]
[1057] Descharnes, The World of Salvador Dalí, p. 156; DOH, p. 92. [Torna]
[1058] Éluard, Lettres à Gala, p. 99-100. [Torna]
[1059] SL, p. 272. [Torna]
[1060] Titulat «Homenaje a Góngora», té data de 1927 i és molt semblant a altres que va fer aquell estiu quan Lorca era a Cadaqués. [Torna]
[1061] SL, p. 272. [Torna]
[1062] Éluard, Lettres à Gala, p. 99-104. [Torna]
[1063] SL, p. 272-273; La Unión Mercantil, Màlaga, 15 d’abril de 1930, «Notas de sociedad», p. 15. [Torna]
[1064] Lacuey, p. 125. [Torna]
[1065] Tomás García, Y todo fue distinto; conversa telefònica amb el senyor Tomás García, 16 de maig de 1995; SL, p. 275. [Torna]
[1066] SL, p. 274. [Torna]
[1067] Cano, Los cuadernos de Adrián Dale, p. 70-71. [Torna]
[1068] Tomás García, p. [9-10]. [Torna]
[1069] Sánchez Rodríguez, p. 166-167. [Torna]
[1070] Ibid., p. 170. [Torna]
[1071] Altolaguirre, «Gala y Dalí, en Torremolinos». [Torna]
[1072] Cano, Los cuadernos de Adrián Dale, p. 70-71. [Torna]
[1073] Carmona, p. [11]. [Torna]
[1074] En aquella època Aleixandre era a Màlaga; la seva partida va ser notificada a La Unión Mercantil el 10 de maig de 1930, p. 12. [Torna]
[1075] Carmona, p. [6-7]; Cano, Los cuadernos de Adrián Dale, p. 69-70. [Torna]
[1076] SL, p. 276; Carmona, p. [10-11]; Cano, Los cuadernos de Adrián Dale, p. 69. [Torna]
[1077] Santos Torroella, «“Las rosas sangrantes” y la imposible descendencia de Dalí»; Les roses sagnants apareix reproduït a DOH, p. 107. [Torna]
[1078] Éluard, Lettres à Gala, p. 99-113. [Torna]
[1079] La Unión Mercantil, Màlaga, 22 de maig de 1930, «Notas de sociedad», p. 12. [Torna]
[1080] Giménez Caballero, «¡¡Dalí!! ¡Querido Dalí!». L’original de la pel·lícula és a la Filmoteca Nacional, a Madrid. [Torna]
[1081] Moreiro, p. 21. [Torna]
[1082] Natalia Jiménez de Cossío, dins Poesía. Revista ilustrada de información poética, Madrid, núm. 18-19, 1983, p. 120. [Torna]
[1083] Aranda, p. 104. [Torna]
[1084] Vegeu Sánchez Vidal, «De L’Âge d’or à la ruée vers l’or», p. 19-21. [Torna]
[1085] BMDS, p. 140. [Torna]
[1086] VPSD, p. 23. [Torna]
[1087] Ibid. [Torna]
[1088] Bouhours i Schoeller, p. 74. [Torna]
[1089] Ibid, p. 80. [Torna]
[1090] Éluard, Lettres à Gala, p. 115. [Torna]
[1091] Ibid., p. 116-117 i nota 3 (p. 426). [Torna]
[1092] Ibid., p. 116. [Torna]
[1093] Ibid., p. 117-118. [Torna]
[1094] Ibid., p. 120. [Torna]
[1095] Ibid., p. 425-426, nota 13; Char, p. lxvii. [Torna]
[1096] Santos Torroella reprodueix la fotografia a Salvador Dalí, corresponsal de J. V. Foix, p. [49]. [Torna]
[1097] Dalí, «La Chèvre sanitaire», dins La Femme visible, p. [21-34]. [Torna]
[1098] Dalí, «Intellectuels castillans et catalans - Expositions - Arrestation d’un exhibitionniste dans le métro». [Torna]
[1099] Éluard, Lettres à Gala, p. 12 3-124. [Torna]
[1100] Bouhours i Schoeller, p. 83. [Torna]
[1101] BMDS, p. 142. [Torna]
[1102] Bouhours i Schoeller, p. 82-84. [Torna]
[1103] Jean Cocteau, «La Vie d’un poète», Le Figaro, París, 9 de novembre de 1930, p. 6. [Torna]
[1104] Bouhours i Schoeller, p. 82; «Notas del puerto», La Prensa, Nova York, 3 de novembre de 1930, p. 8; carta de Juan Vicéns a León Sánchez Cuesta, París, 29 d’octubre de 1930 (arxiu Sánchez Cuesta, Residencia de Estudiantes, Madrid). Aquesta indica que Buñuel va anar acompanyat a la travessia per l’humorista espanyol Antonio de Lara («Tono») i la dona d’aquest, Leonor. [Torna]
[1105] Conversa amb Rafael Alberti, Madrid, 4 d’octubre de 1980. [Torna]
[1106] El catàleg apareix reproduït a Salvador Dalí: The Early Years (catàleg; vegeu Bibliografia, Secció 1), p. 47. [Torna]
[1107] El manuscrit de Dalí del comentari crític es troba entre els papers dels Noailles que es conserven al Musée National d’Art Moderne (Centre Pompidou), París, i apareix reproduït a Bouhours i Schoeller, p. 84, 86-87. Pel que fa al text, vegeu Salvador Dalí (catàleg Pompidou), p. 100. [Torna]
[1108] Aquest relat és una recopilació del pamflet de quatre pàgines «L’Affaire de “L’Âge d’or”» (reproduït a Salvador Dalí, catàleg Pompidou, p. 115; i, en facsímil, a García Buñuel, entre les pàgines 80 i 81) i de la carta que Dalí va escriure a Noailles l’endemà (vegeu nota següent). La nota de protesta del públic apareix reproduïda a Bouhours i Schoeller, p. 103. [Torna]
[1109] Bouhours i Schoeller, p. 92-94. [Torna]
[1110] La Revue du Cinéma, París, suplement al núm. 8, 1 de març de 1930. Pel que fa a la censura cinematogràfica a París en aquella època, vegeu Georges Altman, «La Censure contre le cinéma», ibid., núm. 19 (i de febrer de 1931), p. 36-37. [Torna]
[1111] Retalls reproduïts a Bouhours i Schoeller, p. [174]. [Torna]
[1112] Ibid., p. [176]. [Torna]
[1113] Jean-Paul Dreyfus, «L’Age d’or, par Louis Buñuel, scénario de Louis Buñuel et Salvador Dalí», La Revue du Cinéma, París, núm. 17, 1 de desembre de 1930, p. 55-56. [Torna]
[1114] Leon Moussinac, «Notre point de vue. “L’Age d’or”», L’Humanité, París, 7 de desembre de 1930, p. 2. [Torna]
[1115] Louis Chavance, «Les Influences de “L’Âge d’or”», La Revue du Cinéma, París, núm. 19 (1 de febrer de 1931), p. 48-50. [Torna]
[1116] Bouhours i Schoeller, p. 94. [Torna]
[1117] Detalls de «L’Affaire de “L’Âge d’or”» (vegeu nota 110). [Torna]
[1118] Retall reproduït a Bouhours i Schoeller, p. [175]. [Torna]
[1119] Bouhours i Schoeller, p. 105; BMDS, p. 142. [Torna]
[1120] El text complet del programa es va reimprimir dins Salvador Dalí (catàleg Pompidou), p. 110-114. El firmen Maxime Alexandre, Aragón, Breton, René Char, René Crevel, Dalí, Éluard, Péret, Sadoul, Thirion, Tristan Tzara, Pierre Unik i Albert Valentin. [Torna]
[1121] BMDS, p. 296-297. [Torna]
[1122] «Protesta surrealista contra Luis Buñuel», Abc, Madrid, 10 de desembre de 1930. [Torna]
[1123] E. G. C. [Ernesto Giménez Caballero], «El escándalo de L’Âge d’Or en París. Palabras con Salvador Dalí». [Torna]
[1124] Pel que fa a les il·lustracions, vegeu VPSD, p. 24; pel que fa a la nota de solapa, Breton, Oeuvres complètes, I, p. 1.632. [Torna]
[1125] Éluard, Oeuvres completes, II, p. 827-828. [Torna]
[1126] El testament es va firmar en presència del notari de Figueres Francisco Lovaco y de Ledesma i es conserva a l’arxiu notarial de la vila. Agraeixo al notari Raimon Fortuny i Marquès que me’n proporcionés una còpia. [Torna]
[1127] André Breton. La Beauté convulsive (catàleg; vegeu Bibliografia, Secció 4), p. 195; Lenier, p. xv. [Torna]
[1128] Els dos esbossos apareixen reproduïts en color al catàleg Salvador Dalí, 1904-1989 (Stuttgart; vegeu Bibliografia, Secció 1), p. 84-85. Els detalls del projecte a Thirion, p. 267-268. [Torna]
[1129] Jackson, p. 30-34. [Torna]
[1130] Au Feu! apareix reproduït dins Nadeau, Histoire du surréalisme. Documents surréalistes, p. 184-186. [Torna]
[1131] Agraeixo al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid que em proporcionés una fotocòpia del catàleg, un extracte del qual apareix reproduït a VPSD, p. 26. [Torna]
[1132] SL, p. 317. [Torna]
[1133] Ibid. [Torna]
[1134] Moorhouse, p. 20. [Torna]
[1135] UC, p. 72; Permanyer, «El pincel erótico de Dalí»; Romero, Dedálico Dalí, p. 57. [Torna]
[1136] UC, p. 24. [Torna]
[1137] Agraeixo a Peter Tush, responsable d’Educació del Salvador Dalí Museum de Saint Petersburg, Florida, que em proporcionés la transcripció d’aquestes llegendes i altres detalls minúsculs de la pintura. «Chienalie» podria significar versemblantment «gos al llit», al·lusió a l’escena de Un chien andalou on el protagonista apareix de sobte al llit. «Chanasie» podria igualment referir-se al «gos assiri» del corprenedor poema de Lorca «Paisaje con dos tumbas y un perro asirio», que va escriure a Nova York i que potser va enviar al pintor. [Torna]
[1138] SL, p. 308. [Torna]
[1139] Santos Torroella, «Giménez Caballero y Dalí», p. 55; Dalí, Un diari: 1919-1920, p. 98. [Torna]
[1140] Santos Torroella, «Giménez Caballero y Dalí», p. 56; Giménez Caballero, Yo, inspector de alcantarillas, p. 70. [Torna]
[1141] Aquesta pintura apareix reproduïda al volum núm. 41 dels Gowans’s Art Books (Masterpieces of Masaccio [sic]), p. 13-15, de manera que pot ser que Dalí hi estigués familiaritzat des de petit; també apareix reproduïda a LRS, núm. 8 (desembre de 1926), p. [276], on és molt probable que la veiés. [Torna]
[1142] Ernst, «Danger de pollution», LSASDLR, núm. 3 (desembre de 1931), p. 22-25. [Torna]
[1143] Vegeu, per exemple, La font, 1930 (catàleg Morse, núm. 36); el frontispici per a La dona visible, 1930 (DOH, p. 105); el frontispici per al Segon Manifest del surrealisme, 1930 (Dalí, catàleg Stuttgart, p. 80); Dessin erotique, 1931 (Salvador Dalí, catàleg Pompidou, p. 168, núm. 98); Paul-Gala, dibuix, 1932 (catàleg Stuttgart, p. 86). [Torna]
[1144] Levy, Memoir of an Art Gallery, passim. [Torna]
[1145] Ibid., p. 70-71; SL, p. 318. [Torna]
[1146] Levy, Memoir of an Art Gallery, p. 72. [Torna]
[1147] Art News, Nova York, 16 de gener de 1932. [Torna]
[1148] Levy, Memoir of an Art Gallery, p. 76-83. [Torna]
[1149] Ibid, p. 72. [Torna]
[1150] SL, p. 326. [Torna]
[1151] [Ernesto Giménez Caballero], «Robinsón habla de teatro», GL, núm. 112 (15 d’agost de 1931), p. 10. [Torna]
[1152] Crevel, Lettres de désir et de souffrance, p. 325-326, 329; Éluard, Lettres à Gala, p. 145. [Torna]
[1153] Buot, p. 301. [Torna]
[1154] Crevel, Lettres de désir et de souffrance, p. 330-332; «Benvinguda», Empordà Federal, Figueres, 15 d’agost de 1931. [Torna]
[1155] Buot, p. 302-303. [Torna]
[1156] Thirion, p. 207. [Torna]
[1157] DOH, p. 108. [Torna]
[1158] Secrest, p. 131. [Torna]
[1159] Buot, p. 305. [Torna]
[1160] Ibid. [Torna]
[1161] Guzmán, p. 411. [Torna]
[1162] «A la recerca d’una nova moral», L’hora. Setmanari d’avançada, Barcelona, núm. 38 (25 de setembre de 1931), p. 7. [Torna]
[1163] El resum de la conferència que apareix publicat a LSASDLR, núm. 3 (desembre de 1931), p. 35-36, difereix considerablement del que es dóna a L’hora (vegeu nota anterior), i sembla que vagi ser una versió molt més polida del que va dir; pel que fa al relat de Crevel, vegeu Lettres de désir et de souffrance, p. 334. [Torna]
[1164] Vegeu nota anterior. [Torna]
[1165] Miravitlles, Contra la cultura burgesa, p. 30. [Torna]
[1166] Biro i Passeron, p. 306. [Torna]
[1167] LRS, núm. 1 (1 de desembre de 1924), p. 1. [Torna]
[1168] Breton, «Introduction au discours sur le peu de réalité», Oeuvres complètes, II, p. 277. [Torna]
[1169] LRS, núm. 11 (15 de març de 1928), p. 8. [Torna]
[1170] Dalí, «Revista de tendències anti-artístiques». [Torna]
[1171] Thirion, p. 295. [Torna]
[1172] LSASDLR, núm. 3 (desembre de 1931), p. 22. [Torna]
[1173] Ibid., p. 36. [Torna]
[1174] Una fotografia en color excel·lent d’aquesta obra, un dels objectes surrealistes més torbadors que s’hagin fet mai, apareix dins André Breton. La Beauté convulsive (catàleg; vegeu Bibliografia, Secció 4), p. 284. [Torna]
[1175] Ibid., p. 286 (en blanc i negre). [Torna]
[1176] Dalí, «Objets Surréalistes». [Torna]
[1177] Santos Torroella (ed.), Salvador Dalí corresponsal de J. V. Foix, p. 62-65. [Torna]
[1178] Dalí, «The Object as Revealed by Surrealist Experimentation». [Torna]
[1179] Carta amb mata-segells de Cadaqués del 3 d’octubre de 193 2. Fonds Breton, Bibliothèque Littéraire Jacques Doucet, París. [Torna]
[1180] Dalí, «Objets psycho-atmosphériques-anamorphiques». [Torna]
[1181] LSASDLR, núm. 4 (desembre de 1931), p. 31-36. [Torna]
[1182] Éluard, Lettres à Gala, carta 126 i nota 1, p. 436, per a la citació de Mémoires d’un surréaliste d’Alexandre; Breton, II, p. 23, nota, i Conversations: the Autobiography of Surrealism, p. 131. [Torna]
[1183] Thirion, p. 315. [Torna]
[1184] «Tandis qu’Aymas-Maurras sont libres… Louis Aragón inculpé de “provocation au meurtre” pour un poème exaltant la lutte du prolétariat parisien», L’Humanité, París, 17 de gener de 1932, p. 3. [Torna]
[1185] «L’inculpation d’Aragon», L’Humanité, París, 9 de febrer de 1932, p. 2. [Torna]
[1186] Breton, Oeuvres complètes, II, p. 23. El relat de Dalí del «cas Aragón», no del tot acurat, apareix a UC, p. 118. [Torna]
[1187] Carta amb mata-segells de Cadaqués del 5 de març de 1932. Fonds Breton, Bibliothèque Littéraire Jacques Doucet, París. [Torna]
[1188] Vegeu Aleksic, Dalí: inèdits de Belgrade. [Torna]
[1189] Ibid., p. 55-60. [Torna]
[1190] Levy, Memoir of an Art Gallery, p. 73. [Torna]
[1191] Santos Torroella (ed.), Salvador Dalí corresponsal de J. V. Foix, p. 58-61-pel que fa a la remembrança de Valentine Hugo, vegeu Romero, Dedálico Dalí, p. 70 i nota; el «cadavre exquis» apareix reproduït dins Aleksic, al frontispici. [Torna]
[1192] Gasch, «L’esperit nou», La Publicitat, Barcelona, 15 d’abril de 1932. [Torna]
[1193] Gasch, L’expansió de l’art català al món, p. 156. [Torna]
[1194] La difunta senyora Caritat Gasch, la vídua del crític, no va voler permetre que l’autor d’aquesta biografia veiés les cartes que Dalí havia enviat al seu marit. Les de Gasch a Dalí semblen haver desaparegut, i només se’n conserva un grapat entre els papers de Dalí de la Fundació Gala-Salvador Dalí de Figueres. [Torna]
[1195] La Publicitat, Barcelona; vegeu Santos Torroella (ed.), Salvador Dalí corresponsal de J. V. Foix, p. 64, nota 1. [Torna]
[1196] Dalí, Le Mythe tragique de L’Angélus de Millet, p. 101. [Torna]
[1197] El fragment ha estat publicat dins Aleksic, p. 41-52; Santos Torroella (ed.), Salvador Dalí corresponsal de J. V. Foix, p. 85-86. [Torna]
[1198] Éluard, Lettres à Gala, carta 148, nota 1, p. 444; SL, p. 324. [Torna]
[1199] «Prière d’insérer» a l’edició de 1978 del guió (Barcelona, Editorial Labor), p. 10. [Torna]
[1200] Lear, Le Dali d’Amanda, p. 54. [Torna]
[1201] Dictionnaire abrégé du surréalisme, p. 5. [Torna]
[1202] Ades, Dalí, p. 202. [Torna]
[1203] Éluard, Lettres à Gala, carta 145, nota 5, p. 443; Santos Torroella (ed.), Salvador Dalí corresponsal de J. V. Foix, p. 74, nota 1; Bouhours i Schoeller, p. 158; André Breton. La Beauté convulsive (catàleg; vegeu Bibliografia, Secció 4), p. 205. [Torna]
[1204] Santos Torroella (ed.), Salvador Dalí corresponsal de J. V. Foix, p. 69, nota 5. [Torna]
[1205] Carta amb mata-segells de Cadaqués del 3 d’octubre de 1932. Fonds Breton, Bibliothèque Littéraire Jacques Doucet, París. [Torna]
[1206] Santos Torroella (ed.), Salvador Dalí corresponsal de J. V. Foix, p. 78-81. [Torna]
[1207] Éluard, Lettres à Gala, carta 145, nota 6, p. 443; l’article apareix reproduït, traduït al francès, dins Salvador Dalí (catàleg Pompidou), p. 215-220. [Torna]
[1208] Crosby, p. 136. [Torna]
[1209] In Transition: A Paris Anthology, Londres, Secker and Warburg, 1990, p. 223. [Torna]
[1210] Crosby, p. 191-197. [Torna]
[1211] Ibid., p. 174-177. Per a més informació sobre els Crosby, vegeu Conover i Wolff a la bibliografia. [Torna]
[1212] Levy, Memoir of an Art Gallery, p. 131. [Torna]
[1213] SL, p. 326. [Torna]
[1214] Vegeu, per exemple, SL, p. 249-250, 320. [Torna]
[1215] Ibid., p. 327. [Torna]
[1216] Ibid. [Torna]
[1217] Faucigny-Lucinge entrevistat a Dalí, del programa «Arena» de la BBC, 1986 (vegeu Bibliografia, Secció 8). [Torna]
[1218] Green, «Los años mágicos», p. 8-9. [Torna]
[1219] Green, Oeuvres complètes, IV, p. 207; de la relació prèvia d’Anne Green amb Dalí n’hi ha constància a Green, «Los años mágicos», p. 8; pel que fa als detalls d’aquesta poc coneguda exposició de Dalí a la Galerie Pierre Colle, vegeu Santos Torroella (ed.), Salvador Dalí corresponsal de J. V. Foix, p. 87. [Torna]
[1220] Green, Oeuvres complètes, IV, p. 209; Green, «Los años mágicos», p. 8. [Torna]
[1221] Éluard, Lettres à Gala, p. 433, nota 1. [Torna]
[1222] VPSD, p. 32. [Torna]
[1223] Green, Oeuvres complètes, IV, p. 226-227; traducció anglesa, Diary 1928-1957 (Londres, Collins Harvill, 1975), p. 35, citat per Etherington-Smith, p. 194. [Torna]
[1224] La pintura apareix reproduïda a DOH, p. 143. [Torna]
[1225] Green, «Los años mágicos», p. 9. [Torna]
[1226] Informació que apareix a la solapa de la reimpressió facsímil de la revista Minotaure de Skira, vol. 13 (vegeu Bibliografia, Secció 9). [Torna]
[1227] VPSD, p. 32. [Torna]
[1228] Skira, Vingt Ans d’activité, p. 67. [Torna]
[1229] DG, p. 31. [Torna]
[1230] Carta sense data a l’arxiu Skira, Ginebra, citada per Mason, p. 27. [Torna]
[1231] Telegrama de Dalí a Skira, ibid. [Torna]
[1232] Ibid. [Torna]
[1233] Carta sense data, ibid. [Torna]
[1234] Mason, p. 8-10, 62-63; Michler i Löpsinger, p. 128. [Torna]
[1235] Porcel, p. 204. [Torna]
[1236] Apareix reproduïda a Mason, p. 51. [Torna]
[1237] Mason, p. 50-56. [Torna]
[1238] SL, p. 64 i nota. [Torna]
[1239] Dalí, Le Mythe tragique de L’Angélus de Millet, p. 17. [Torna]
[1240] Santos Torroella (ed.), Salvador Dalí corresponsal de J. V. Foix, p. 91. [Torna]
[1241] Lacan, «Le Problème du style et la conception psychiatrique des formes paranoïaques de l’expérience». [Torna]
[1242] Dalí, Le Mythe tragique de L’Angélus de Millet, p. 17. [Torna]
[1243] Ibid., p. 89. [Torna]
[1244] Ibid., p. 57. [Torna]
[1245] Ibid., p. 51. [Torna]
[1246] Notes al catàleg de Dalí de l’exposició organitzada per difondre l’edició de Skira de Les cançons de Maldoror, reproduïdes dins Salvador Dalí (catàleg Pompidou), p. 331-332, i incorporades com a apèndix a Le Mythe tragique de L’Angélus de Millet, p. 93-97. [Torna]
[1247] Pel que fa a tota la sèrie d’il·lustracions del Maldoror de Dalí, les millors reproduccions són les que apareixen a Salvador Dalí (catàleg Pompidou) p. 335-339, i a Michler i Löpsinger, p. 128-134. [Torna]
[1248] Peu de foto a la reproducció del quadre de la làmina VI. [Torna]
[1249] Conversa amb la senyora Nanita Kalaschnikoff, Figueres, agost de 1995. [Torna]
[1250] VPSD, p. 34-35. [Torna]
[1251] Agraeixo profundament al Salvador Dalí Museum de Florida que em proporcionés una fotocòpia del catàleg. La lletra oberta de Dalí a Breton apareix reproduïda a Salvador Dalí (catàleg Pompidou), p. 178-180. [Torna]
[1252] Georges Hilaire dins Beaux-Arts, París, 30 de juny de 1933, citat dins VPSD, p. 34-36. [Torna]
[1253] Carta amb el mata-segells de Cadaqués del 29 de juliol de 1933. Fonds Breton, Bibliothèque Littéraire Jacques Doucet, París. [Torna]
[1254] Santos Torroella (ed.), Salvador Dalí corresponsal de J. V. Foix, p. 108, nota 2. [Torna]
[1255] Dalí, «De la Beauté terrifiante et comestible de l’architecture Modern’Style», p. 69. [Torna]
[1256] M. A. Cassanyes, «El pintor Modest Urgell», La Publicitat, Barcelona, 8 d’octubre de 1933, reimprès en castellà per Santos Torroella dins Salvador Dalí corresponsal de J. V. Foix, p. 179-180. [Torna]
[1257] Ibid. La carta té mata-segells del 15 de setembre de 1933. [Torna]
[1258] Green, Oeuvres complètes, IV, p. 267. [Torna]
[1259] Levy, Memoir of an Art Gallery, p. 75. [Torna]
[1260] Santos Torroella (ed.), Salvador Dalí corresponsal de J. V. Foix, p. 118, nota 4. [Torna]
[1261] Levy, Memoir of an Art Gallery, p. 75. [Torna]
[1262] Lewis Mumford, citat a MEAC, II, p. 100. [Torna]
[1263] Santos Torroella (ed.), Salvador Dalí corresponsal de J. V. Foix, p. 117. [Torna]
[1264] El catàleg apareix reproduït a Santos Torroella, ibid, p. [50]. [Torna]
[1265] Cassanyes ja havia expressat la seva admiració per L’enigma de Guillem Tell a l’article esmentat a la nota 128. [Torna]
[1266] M. A. Cassanyes, «Dalí o l’antiqualitat», La Publicitat, Barcelona, 22 de desembre de 1933. Reimprès en castellà per Santos Torroella, Salvador Dalí corresponsal de J. V. Foix, p. 177-179. [Torna]
[1267] J. C., «Una exposició i un llibre», Mirador, Barcelona, núm. 257 (4 de gener de 1934), p. 7. [Torna]
[1268] Carta sense data de Breton a Dalí, National Gallery of Scotland, Edimburg. [Torna]
[1269] Brassaï, p. 41-42. [Torna]
[1270] Nouvelle Revue Française, París, núm. 246 (1 de març de 1934), p. 565, citat dins Éluard, Lettres à Gala, carta 190, nota 3, p. 460. [Torna]
[1271] Stein, Everybody’s Autobiograpby, p. 11-12. [Torna]
[1272] Ibid, p. 17-18. [Torna]
[1273] Brassaï, p. 44. [Torna]
[1274] Fonds Breton, Bibliothèque Littéraire Jacques Doucet, París. [Torna]
[1275] Dalí, «L’énigme de Salvador Dalí», dins XXe Siècle, desembre de 1974, citat dins Salvador Dalí (catàleg Pompidou), p. 162. [Torna]
[1276] Carta datada del 25 de gener de 1934, National Gallery of Scotland, Edimburg. [Torna]
[1277] Éluard, Lettres à Gala, p. 191. [Torna]
[1278] Còpia del certificat de casament cedida pel Parquet de Tribunal de Grande Instance de París, 10 de desembre de 1996. Dono les gràcies de tot cor als meus amics Eutimio Martín, Antonio Portunet i Gérard Dufour per les enormes molèsties que es van prendre per convèncer les autoritats franceses a proporcionar-los una còpia d’aquest document. [Torna]
[1279] VPSD, p. 37. [Torna]
[1280] Ibid, p. 255. [Torna]
[1281] Carta de Breton a Dalí, 3 de febrer de 1934, National Gallery of Scotland, Edimburg. [Torna]
[1282] Hugnet, Pleins et déliés, p. 256-257. [Torna]
[1283] Éluard, Lettres à Gala, p. 459, nota 1. [Torna]
[1284] Carta de Breton a Dalí, 3 de febrer de 1934, National Gallery of Scotland, Edimburg. [Torna]
[1285] Jean, p. 220-223; Éluard, Lettres à Gala, notes 1 i 3 a la carta 189, p. 459-460; Hugnet, Pleins et déliés, p. 25-27. [Torna]
[1286] Crónica del siglo XX (Barcelona, Plaza y Janés, 1986), p. 469; «France», Encyclopedia Brittanica (1957), IX, p. 638. [Torna]
[1287] Éluard, Lettres à Gala, p. 229-230. [Torna]
[1288] National Gallery of Scotland, Edimburg, pel que fa a la carta de Breton; Fonds Breton, Bibliothèque Littéraire Jacques Doucet, París, pel que fa a la resposta de Dalí. [Torna]
[1289] VPSD, p. 37; Levy, Memoir of an Art Gallery, p. 299. [Torna]
[1290] La carta de Dalí a Breton, amb mata-segells de Cadaqués del 17 d’abril de 1934, és al Fonds Breton, Bibliothèque Littéraire Jacques Doucet, París; La Publicitat, Barcelona, 14 d’abril de 1934, p. 2. [Torna]
[1291] Joan Tomàs, «El poeta García Lorca i l’escenògraf Manuel Fontanals vénen de fer una revolució a Buenos Aires», La Publicitat, Barcelona, 13 d’abril de 1934, p. 1, 6. [Torna]
[1292] No ha estat possible veure l’original d’aquest text, transcrit, sense indicació de la font, dins Rodrigo, Lorca-Dalí. Una amistad traicionada, p. 225. [Torna]
[1293] Documents 34, Brussel·les, juny de 1934, p. 33-35. [Torna]
[1294] Santos Torroella (ed.), Salvador Dalí corresponsal de J. V. Foix, p. 131; Éluard, Lettres à Gala, p. 240. [Torna]
[1295] El meu profund agraïment al Victoria and Albert Museum per la fotocòpia del catàleg de l’exposició, l’única que vaig poder localitzar. Pel que fa a la probabilitat que Dalí s’hostatgés a casa de James, vegeu Etherington-Smith, p. 211. [Torna]
[1296] Purser, p. 6. [Torna]
[1297] Citat per Purser, p. 199 («Fate from her balance gave me wealth/of farms and castles amd field and hill…/then, with these, in her bitter stealth/she mixed in the blight of a sick weak will.//To this starved rich child, there might belong/not money only; that strains might come/Fate added even the gift of song:/yet love she gave not. That is my sum».). [Torna]
[1298] Comunicació verbal de George Melly a l’autor en un taxi de París, 1 d’agost de 1995. [Torna]
[1299] Lowe, passim. [Torna]
[1300] Secrest, p. 164. [Torna]
[1301] Citat a VPSD, p. 39. [Torna]
[1302] Santos Torroella, La miel es más dulce que la sangre, p. 195-219. [Torna]
[1303] Éluard, Lettres à Gala, p. 247-248. [Torna]
[1304] José Marta Sert (catàleg; vegeu Bibliografia, Secció 4), p. 61; Etherington-Smith, p. 212-213. [Torna]
[1305] Santos Torroella (ed.), Salvador Dalí corresponsal de J. V. Foix, p. 133. [Torna]
[1306] Ibid., p. 131-132; les cartes de Dalí a Buñuel es van publicar per primera vegada a SVBLD, p. 247-250. [Torna]
[1307] Pérez Galán, passim. [Torna]
[1308] Jackson, p. 30. [Torna]
[1309] Ibid., p. 175; Preston, p. 184-188. [Torna]
[1310] Jackson, p. 148-168. Respecte al rerefons de l’aixecament d’octubre, vegeu també l’exhaustiu capítol «The Bienio Negro» de Brenan, p. 265-297. [Torna]
[1311] Santos Torroella (ed.), Salvador Dalí corresponsal de J. V. Foix, p. 138, nota 5, i Apèndix F, p. 195-200. [Torna]
[1312] SL, p. 355-356; Santos Torroella (ed.), Salvador Dalí corresponsal de J. V. Foix, p. [56], 140, 216. [Torna]
[1313] J. C. [Just Cabot], «Abans d’anar a Nova York. Una estona amb Dalí», Mirador, Barcelona, 18 d’octubre de 1934, reproduït per Santos Torroella (ed.), Salvador Dalí corresponsal de J. V. Foix, p. 216-218. [Torna]
[1314] Agraeixo a Eulàlia, la filla de la senyora Montserrat Dalí, que em proporcionés una fotocòpia d’aquesta carta. [Torna]
[1315] Ídem a la nota anterior. [Torna]
[1316] Postal de Dalí a Anselm Domènech, amb mata-segells de Nova York del 13 de desembre de 1934. Museu Abelló, Mollet del Vallès. Publicada, amb alguns errors de transcripció, dins Fernández Puertas, «Les cartes de Salvador Dalí al seu oncle Anselm Domènech al Museu Abelló», p. 70. [Torna]
[1317] Pel que fa als dibuixos preliminars, vegeu Salvador Dalí (catàleg Pompidou), p. 304. En alguns d’aquests dibuixos se’n pot llegir sense dificultat la data exacta, diumenge 6 de maig de 1934. Pel que fa a la relació imprecisa que Dalí fa dels esdeveniments de Barcelona i de la gènesi de la pintura, vegeu SL, p. 357-358. [Torna]
[1318] Read, «Bosch and Dalí». [Torna]
[1319] Douglas Goldring, «Artists and Pictures», The Studio, Londres, gener de 1935, p. 36. [Torna]
[1320] Anthony Blunt, «The Beaver and the Silk-worm», The Spectator, Londres, 2 de novembre de 1934. [Torna]
[1321] Clive Bell, «The Zwemmer Gallery», New Statesman and Nation, Londres, 22 de desembre de 1934, p. 938. Punch és la més famosa revista satírica britànica de l’època. [Torna]
[1322] Pel que fa a la data de partida del vaixell de Le Havre, vegeu La Prensa, Nova York, 14 de novembre de 1934 («Vapores que llegan», última pàgina) i The New York Times, 14 de novembre de 1934, p. 41. Pel que fa a l’arribada del vaixell a Nova York, vegeu The New York Times, ibid., i 15 de novembre, p. 22. [Torna]
[1323] SL, p. 329. [Torna]
[1324] UC, p. 177. [Torna]
[1325] Crosby, p. 329. [Torna]
[1326] «Vapores que llegan», La Prensa, Nova York, 14 de novembre de 1934. [Torna]
[1327] Crosby, p. 331. [Torna]
[1328] Santos Torroella (ed.), Salvador Dalí corresponsal de J. V Foix, p. 139. [Torna]
[1329] Henry McBride dins The Sun, citat dins VPSD, p. 40. No n’he vist l’original. La traducció és feta a partir de la versió francesa. [Torna]
[1330] Levy, Memoir of an Art Gallery, p. 99. [Torna]
[1331] Citat dins VPSD, p. 40. No n’he vist l’original. La traducció és feta a partir de la versió francesa. [Torna]
[1332] Aurelio Pego, «Un pintor catalán en Nueva York», La Vanguardia, Barcelona, 22 de gener de 1935, p. 9. [Torna]
[1333] Fernández Puertas, «Les cartes de Salvador Dalí al seu oncle Anselm Domènech», p. 70. [Torna]
[1334] National Gallery of Scotland, Edimburg. [Torna]
[1335] Carta sense data del Fonds Paul Éluard, Musée de Saint Denis, Saint-Denis, citat dins Salvador Dalí (catàleg Pompidou), p. 300. [Torna]
[1336] La Prensa, Nova York, 12 de desembre de 1934, p. 4 i 6. [Torna]
[1337] «“Not a Madman!” -Dalí», Art Digest, Nova York, 1 de gener de 1935, p. 1. [Torna]
[1338] Un resum del discurs de Dalí apareix a La Prensa, Nova York, 9 de gener de 1935, p. 4. [Torna]
[1339] «Salvador Dalí dio en el Museo de Arte Moderno otra de sus conferencias», La Prensa, Nova York, 14 de gener de 1935, p. 4; «Dalí Proclaims Surrealism a Paranoiac Art», Art Digest, Nova York, 1 de febrer de 1935, p. 10; VPSD, p. 43; la citació és presa de Levy, Surrealism, p. 7. [Torna]
[1340] Santos Torroella (ed.), Salvador Dalí corresponsal de J. V. Foix, p. 143. [Torna]
[1341] La invitació apareix reproduïda a VPSD, p. 43. [Torna]
[1342] Sunday Mirror, Nova York, 24 de febrer de 1935, p. 10-11, reproduït a VPSD, p. 42-43; SL, p. 337-338; Crosby, p. 331-332. [Torna]
[1343] SL, p. 338. [Torna]
[1344] Carta amb data de Cadaqués, 5 de març de 1935, arxiu privat de la senyora Eulàlia Maria Bas i Dalí, filla de Montserrat Dalí, a la qual estic afectuosament agraït. [Torna]
[1345] Conversa amb la senyora Montserrat Dalí, Barcelona, 28 de febrer de 1992, en presència de la seva filla, Eulàlia, i del senyor i la senyora Rafael i Maite Santos Torroella; Anna Maria n’havia donat la seva versió uns anys abans a Santos Torroella, el qual va tornar a relatar-la en aquesta ocasió. [Torna]
[1346] Arxiu privat de la senyora Eulàlia Bas i Dalí, Barcelona; la postal de Rafael Dalí a la seva filla, al mateix arxiu, té data del 7 de març de 1935. [Torna]
[1347] El testament i el document annex es van firmar en presència del notari de Figueres Jesús Solís de Ecénarro. Agraeixo al ministeri de Cultura que em permetés obtenir còpies d’aquests documents de l’arxiu notarial de Figueres, i al notari responsable, Raimon Fortuny i Marquès, la seva col·laboració desinteressada. [Torna]
[1348] Aquest testament té data del 10 de setembre de 1936. Arxiu notarial de Figueres. Vegeu nota anterior. [Torna]
[1349] Aquests testaments tenen data del 12 de maig de 1937; del 19 de novembre de 1937; del 17 de juliol de 1942; del 20 de desembre de 1944; del 17 d’octubre de 1947; del 6 de novembre de 1948; del 17 de juliol de 1949; del 30 de gener de 1950; i del 31 de maig de 1950. Arxiu notarial de Figueres. [Torna]
[1350] Postal a Dalí i Gala amb mata-segells de Praga del 30 de març de 1935, de Breton, la seva dona Jacqueline i Paul Éluard. Fonds Breton, Bibliothèque Littéraire Jacques Doucet, París; Éluard, Lettres à Gala, carta 206, nota 8, p. 466. [Torna]
[1351] Éluard, Lettres à Gala, carta 207, nota 2, p. 467; Breton, «Le Château étoilé», Minotaure, París, núm. 8 (15 de juny de 1936), p. 29. [Torna]
[1352] Conversa amb David Gascoyne, illa de Wight, 22 de març de 1994. [Torna]
[1353] Ibid.; vegeu també Gascoyne, «A propos du suicide de René Crevel». [Torna]
[1354] Santos Torroella (ed.), Salvador Dalí corresponsal de J. V. Foix, p. 147-149. [Torna]
[1355] La cartera i el seu contingut es conserven a la Bibliothèque Littéraire Jacques Doucet, París, B’-111-12. Agraeixo al senyor François Chapon, antic curador de la biblioteca, que m’hi fes parar esment. [Torna]
[1356] Pel que fa a l’anada a Londres, vegeu la postal adreçada a Anselm Domènech amb mata-segells del 5 de juliol de 1935, Biblioteca de Catalunya, Barcelona (segons Lowe, p. 124, James es va embarcar rumb a Barcelona el 21 de juliol de 1935); els detalls sobre els tiratges apareixen a la p. [6] de la plaquette. [Torna]
[1357] Carta d’Edward James a Diana Abdy, 20 d’octubre de 1935. EJF. [Torna]
[1358] La Publicitat, Barcelona, 2, 3 i 4 d’agost de 1935; Crònica, Barcelona, 11 d’agost de 1935. [Torna]
[1359] SL, p. 343. [Torna]
[1360] EJF. [Torna]
[1361] Dins Dalí (Museu Boymans-van Beuningen, Rotterdam, catàleg; vegeu Bibliografia, Secció 1), núm. 49. [Torna]
[1362] Hi ha fotografies on apareixen tots dos edificis a l’opuscle Palamós 1995 Festa Major. [Torna]
[1363] Dalí i Pauwels, p. 24. [Torna]
[1364] Dins Dalí (Museu Boymans-van Beuningen, Rotterdam, catàleg; vegeu Bibliografia, Secció 1), núm. 49. [Torna]
[1365] El comentari de la senyora Nanita Kalaschnikoff va ser fet mentre contemplava per primera vegada Noia de Figueres en companyia de l’autor i del senyor Antoni Pitxot, al Teatre-Museu Dalí de Figueres, el 5 d’agost de 1995; pel que fa a la donació de la campana, en va fer esment el senyor Antoni Pitxot en aquesta mateixa ocasió; Dalí també va parlar de l’escenari masturbatori dels campanars a Permanyer, «El pincel erótico de Dalí», p. 162. [Torna]
[1366] Conversa amb el senyor Antoni Pitxot, Figueres, 5 d’agost de 1995. [Torna]
[1367] Edward James a Diana Abdy, 20 d’octubre de 1935. EJF. [Torna]
[1368] La Humanitat, Barcelona, 1 d’octubre de 1935, p. 1. [Torna]
[1369] García Lorca, Obras completas, III, p. 661. [Torna]
[1370] Tant el dibuix com els comentaris de Lorca apareixen reproduïts dins Descharnes, The World of Salvador Dalí, p. 21. [Torna]
[1371] Dalí, «Les Morts et moi». [Torna]
[1372] Carta de James a Diana Abdy datada del 20 d’octubre de 1935. EJF. [Torna]
[1373] Dalí, «Les Morts et moi». [Torna]
[1374] Dalí, «Les Morts et moi», tornat a publicar dins Diari d’un geni, p. 81-85. [Torna]
[1375] Santos Torroella (ed.), Salvador Dalí corresponsal de J. V. Foix, p. 150-15 3. [Torna]
[1376] Citat per Lowe, p. 125-126. [Torna]
[1377] EJF. [Torna]
[1378] Lowe, p. 126-127. [Torna]
[1379] EJF. [Torna]
[1380] SL, p. 340. [Torna]
[1381] Cossaert, p. 218. [Torna]
[1382] SDFGL, p. 97. L’escriptor Max Aub (1903-1972) va elaborar posteriorment un llibre, Conversaciones con Buñuel, que conté informació important sobre Dalí. [Torna]
[1383] Carta sense data de Dalí a Edward James. EJF. [Torna]
[1384] Carta de Gala a Edward James amb mata-segells de Cadaqués de l’11 de maig de 1936. EJF. [Torna]
[1385] Correspondència entre els Dalí i James. EJF. [Torna]
[1386] Agraeixo a la National Gallery of Scotland que em proporcionés una fotocòpia del catàleg de l’exposició, que apareix al quadern de retalls de David Gascoyne. [Torna]
[1387] Santos Torroella (ed.), Salvador Dalí corresponsal de J. V. Foix, p. 155. [Torna]
[1388] Buck, introducció al catàleg The Surrealist Spirit in Britain. [Torna]
[1389] Ibid. [Torna]
[1390] Penrose, Scrapbook: 1900-1981, Londres, Thames and Hudson, 1981, citat per Etherington-Smith, p. 245. [Torna]
[1391] El quart número de International Surrealist Bulletin (Londres, Curwen Press, setembre de 1936) dóna una relació succinta dels esdeveniments. [Torna]
[1392] Carta de Gala a James, EJF; per a més detalls sobre les festes, vegeu Etherington-Smith, p. 244-245, on no se’n dóna la font. [Torna]
[1393] Vegeu dues notes anteriors. [Torna]
[1394] Read, Surrealism, p. 19. [Torna]
[1395] International Surrealist Bulletin, vegeu tres notes anteriors; pel que fa a l’amenaça feixista a l’exposició, vegeu Louisa Buck, introducció a The Surrealist Spirit in Britain (catàleg). [Torna]
[1396] Catàleg de l’exposició, p. 16-17. [Torna]
[1397] Breton, What is Surrealism? (1936), p. 82. [Torna]
[1398] Read, Surrealism, p. 59. [Torna]
[1399] Dalí, «Le Surréalisme spectral de l’Eternel Féminin préraphaélite». [Torna]
[1400] Read, Surrealism, p. 240-242. [Torna]
[1401] Santos Torroella (ed.), Salvador Dalí corresponsal de J. V. Foix, p. 155-158 i 220-221. [Torna]
[1402] SL, p. 357-358; vegeu també l’afirmació posterior de Dalí en el mateix sentit que apareix a Descharnes, Dalí de Gala (Lausana, Edita, 1962), citada dins Descharnes, DOH, p. 189. [Torna]
[1403] «Realism in Surrealism. Modernists are no Priceless Asses», The Star, Londres, 2 de juliol de 1936. [Torna]
[1404] The Studio, Londres, núm. 112, setembre de 1936, citat per Etherington-Smith, p. 247; pel que fa a la ràpida venda de dotze de les pintures, vegeu Standard, Londres, 25 de juny de 1936 (Secrest, p. 165); T. W. Earp, The Daily Telegraph, Londres, 1 de juliol de 1936, citat per Secrest, p. 165. [Torna]
[1405] «Realism in Surrealism. Modernists are not Priceless Asses», The Star, Londres, 2 de juliol de 1936. [Torna]
[1406] «Surrealist in Diving Suit. Helmet Gets Stuck», The Daily Mail, Londres, 2 de juliol de 1936. [Torna]
[1407] Conversa amb David Gascoyne, illa de Wight, 22 de març de 1994. [Torna]
[1408] EJF. [Torna]
[1409] Lowe, p. 133. [Torna]
[1410] El contracte és a EJF. [Torna]
[1411] EJF. [Torna]
[1412] Carta sense data citada per Etherington-Smith, p. 259-260; a la Vida secreta, p. 357-358, Dalí afirma que quan li va arribar la notícia de l’alçament sopava al Savoy; Puignau, p. 20, diu que la parella era a Portlligat quan se’n van assabentar, i que van fugir a corre-cuita cap a París, però podria ser que no hagués estat així. [Torna]
[1413] BMDS, p. 202-203. [Torna]
[1414] SL, p. 361. [Torna]
[1415] Vegeu Gibson, The Assassination of García Lorca. [Torna]
[1416] «Les Morts et moi». [Torna]
[1417] SL, p. 361. [Torna]
[1418] Lowe, p. 133. [Torna]
[1419] SL, p. 361-368; Lowe, p. 133; carta de Dalí a Breton, Fonds Breton, Bibliothèque Littéraire Jacques Doucet, París. [Torna]
[1420] Cartes de Gala a Edward James. EJF. [Torna]
[1421] Fonds Breton, Bibliothèque Littéraire Jacques Doucet, París. [Torna]
[1422] Levy, Memoir of an Art Gallery, p. 173. [Torna]
[1423] Hugnet, «In the Light of Surrealism», Fantastic Art, Dada, Surrealism (catàleg), p. 45-46. [Torna]
[1424] Fonds Breton, Bibliothèque Littéraire Jacques Doucet, París. El sobre té el mata-segells de Quebec del 28 de desembre de 1936. La missiva està escrita en paper de carta amb l’encapçalament «Canadian Pacific Hotels, Château Frontenac, Québec». [Torna]
[1425] «Frozen Nightmares», Time, Nova York, 26 de novembre de 1934, p. 44-45. [Torna]
[1426] «Marvelous and Fantastic», Time, Nova York, 12 de desembre de 1936. [Torna]
[1427] UC, p. 183. [Torna]
[1428] E. A. J., «The New Dalis Again», The New York Times, 20 de desembre de 1936. [Torna]
[1429] Ibid. [Torna]
[1430] Art News, Nova York, 2 de gener de 1937, citat dins VPSD, p. 60. [Torna]
[1431] «The Battle of the Surrealists», New York Sun, 19 de desembre de 1936. [Torna]
[1432] Dalí dins Descharnes, Dalí de Gala (1962), citat a DOH, p. 223. [Torna]
[1433] «Fifth Ave. Crowd Stops to View Dali Window», New York Weekly Telegraph, 26 de desembre de 1936. [Torna]
[1434] «I have a horror of jokes/ Surrealism is not a joke/ Surrealism is a strange poison/ Surrealism is the most violent and dangerous/ toxin for the imagination that has so far/ been invented in the domain of art/ Surrealism is irresistible and terrifyingly contagious/ Viewer! I bring you Surrealism/ Already many people in New York have been infected/ by the life-giving and marvelous source of Surrealism» («Tinc horror a les bromes/ el surrealisme no és una broma/ el surrealisme és una estranya metzina/ el surrealisme és la més violenta i perillosa/ toxina per a la imaginació que fins ara/ s’hagi inventat en el domini de l’art/ el surrealisme és irresistible i terriblement contagiós/ Espectador! Et porto el surrealisme/ A Nova York ja hi ha molta gent que s’ha infectat/ de la meravellosa i vivificadora deu del surrealisme») Levy, Surrealism, p. 160. [Torna]
[1435] Ibid., p. 23. [Torna]
[1436] Fonds Breton, Bibliothèque Littéraire Jacques Doucet, París. [Torna]
[1437] La còpia compulsada del document es conserva a l’EJF. [Torna]
[1438] Dalí, «Surrealism in Hollywood». [Torna]
[1439] DOH, p. 158. [Torna]
[1440] Dalí, «Surrealism in Hollywood». [Torna]
[1441] El dibuix apareix reproduït a Salvador Dalí (catàleg Pompidou), p. 358; la fotografia, a DOH, p. 158. [Torna]
[1442] Carta de Dalí a Edward James amb mata-segells del 19 de febrer de 1937. Els Dalí s’allotjaven a The Garden of Allah, al número 8159 de Sunset Boulevard, a Hollywood. EJF. [Torna]
[1443] Fonds Breton, Bibliothèque Littéraire Jacques Doucet, París. [Torna]
[1444] EJF. Pel que sembla, Dalí va donar l’esborrany a Edward James perquè l’hi traduís a l’anglès. No se sap si la va arribar a enviar a Harpo. [Torna]
[1445] El mecanoscrit del guió, aparentment comprat per Cécile Éluard, és al Centre d’Art Moderne Georges Pompidou, París. [Torna]
[1446] Carta de Dalí a Éluard dins Éluard, Lettres à Gala, p. 476-477, nota 2. [Torna]
[1447] Reproduïts a Salvador Dalí (catàleg Pompidou), p. 286 i 288. [Torna]
[1448] Freud, Obras completas, IV, p. 255, nota 1. [Torna]
[1449] Ibid. XII, p. 60. [Torna]
[1450] Santos Torroella, La miel es mas dulce que la sangre, p. 153. [Torna]
[1451] Dalí dins Dalí, Museu Boymans-van Beuningen, Rotterdam, catàleg (vegeu Bibliografia, Secció 1), núm. 50. [Torna]
[1452] García Lorca, Obras completas, I, p. 483. [Torna]
[1453] Santos Torroella, La miel es mas dulce que la sangre, p. 149. [Torna]
[1454] Pierre, «Breton et Dalí», p. 140. [Torna]
[1455] Documentació de l’EJF. [Torna]
[1456] EJF. Document citat per Etherington-Smith, p. 258-260. [Torna]
[1457] Ibid., p. 260. [Torna]
[1458] Invitació reproduïda dins Salvador Dalí (catàleg Pompidou), p. 62. Els meus esforços per localitzar el catàleg de l’exposició han resultat infructuosos. Segons Evelyne Pomey, que va ser l’encarregada de la documentació per a l’exposició de Dalí al centre Pompidou, podria ser que en realitat no se n’hagués imprès cap catàleg (comunicació de Nathalie Schoeller, centre Pompidou, 11 d’abril de 1996). [Torna]
[1459] Carta de Dalí a James, primavera de 1937, EJF; còpia de la carta d’Edward James a Dalí amb data del 31 d’agost de 1937, EJF. [Torna]
[1460] Pel que fa a l’esperit crític de Breton contra l’exposició, vegeu Éluard, Lettres à Gala, carta 234, nota 3, p. 479. [Torna]
[1461] Carta de Dalí a Edward James. EJF. [Torna]
[1462] Lowe, p. 139; Éluard, Lettres à Gala, p. 282-283. [Torna]
[1463] Converses amb la senyora Rosa Maria Salleras, Cadaqués, 1994-1996. [Torna]
[1464] Jean, p. 280-286. [Torna]
[1465] Ibid., UC, p. 189-193. [Torna]
[1466] Jean, p. 282. [Torna]
[1467] UC, p. 190-191. [Torna]
[1468] Aquesta definició va aparèixer dins Dalí, «Les Pantoufles de Picasso» (1935). [Torna]
[1469] Dalí, El mito trágico del «Ángelus» de Millet (edició Tusquets), p. 10. [Torna]
[1470] Carta de Dalí a James, EJF; SL, p. 363. [Torna]
[1471] Per a reproduccions en color d’aquest quadre vegeu Moorhouse, p. 90, i DOH, p. 241; Romero, Todo Dalí en un rostro, p. 203, conté una ampliació molt útil del grup de dobles imatges; carta de Dalí a James, EJF. [Torna]
[1472] Cahiers G. L. M., París, núm. 7, 1938, p. 4. [Torna]
[1473] Jones, p. 642-643. [Torna]
[1474] SL, p. 23. [Torna]
[1475] Dalí a Edward James. EJF. [Torna]
[1476] Cowles, p. 291-293. [Torna]
[1477] LSASDLR, núm. 5 (13 de maig de 1933), p. 10-11, reproduït a la segona edició de Les Vases communicants; vegeu OEuvres complètes, p. 210-213. [Torna]
[1478] Cowles, p. 294. La traducció a l’anglès, de Richard Friedenthal, sembla una mica defectuosa. No ha estat possible disposar de l’original. [Torna]
[1479] Citat dins Lowe, p. 144, excepte el comentari de Freud, afegit per Etherington-Smith, p. 279, en la seva transcripció de la carta, l’original de la qual no m’ha estat possible veure. [Torna]
[1480] Fonds Breton, Bibliothèque Littéraire Jacques Doucet, París. Citat per Pierre, p. 137. [Torna]
[1481] SL, p. 23; Cowles, p. 293; Zweig, p. 325. [Torna]
[1482] SL, p. 397-398. [Torna]
[1483] Ibid., p. 371. [Torna]
[1484] Ibid. La pintura apareix reproduïda a DOH, p. 221. [Torna]
[1485] Etherington-Smith, p. 282. [Torna]
[1486] «The Geological Foundations of Venusberg», citat dins DOH, p. 227. [Torna]
[1487] Totes dues pintures apareixen reproduïdes dins DOH, p. 238. [Torna]
[1488] Santos Torroella, «El Reina Sofía se equivoca con Dalí», p. 38. [Torna]
[1489] Fonds Breton, Bibliothèque Littéraire Jacques Doucet, París. [Torna]
[1490] Papers de Breton, National Gallery of Scotland, Edimburg. [Torna]
[1491] Breton, «Des tendances les plus récentes de la peinture surréaliste», p. 17. [Torna]
[1492] La invitació apareix reproduïda a VPSD, p. 73; les indicacions de Dalí sobre la fotografia estroboscòpica apareixen a Fifty Secrets of Magic Craftsmanship, p. 171. [Torna]
[1493] «Surrealist Dali Explains Fury for His Art; Never Meant to Smash 5th Ave. Window. Couldn’t Bear Sight of Expurgated Version of His Work», New York Post, 17 de març de 1939; «Dali’s Display», Time, Nova York, 27 de març de 1939; SL, p. 371-372. [Torna]
[1494] New York Post (vegeu la nota anterior). [Torna]
[1495] New York Post, ibid. [Torna]
[1496] Paris-Soir, 18 de març de 1939, citat dins Lettres à Gala, nota 1 a la carta 249, p. 483-484; Daily News, Nova York, 17 de març de 1939, citat dins VPSD, p. 74; Time, Nova York, 27 de març de 1939; SL, p. 371-376; Dalí, Carta abierta a Salvador Dalí, p. 31; Dalí, Declaration on the Independence of the Imagination and the Rights of Man to His Own Madness (vegeu nota 166). [Torna]
[1497] Catàleg de l’exposició, Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres. [Torna]
[1498] Ibid. [Torna]
[1499] Life, Nova York, 18 d’abril de 1939, citat dins VPSD, p. 75. [Torna]
[1500] EJF. [Torna]
[1501] Hi ha un esborrany del projecte de El somni de Venus fet de la mà de Dalf a EJF. Està escrit en francès. [Torna]
[1502] EJF. [Torna]
[1503] Memoràndum d’Edward James. EJF. [Torna]
[1504] «Throngs Dazed By a Glimpse of World of Dali. Exhibit at Fair Has Diving Girls Milk a Frustrated Cow as Giraffe Explodes», Herald Tribune, Nova York, 16 de juny de 1939. [Torna]
[1505] L’esborrany del telegrama i una còpia de la carta, datada del 21 de juny de 1939, són a l’EJF. Pel que fa a la versió de Dalí, vegeu SL, p. 376-377. a VPSD, p. 76-83, apareixen reproduïdes moltes fotografies dels preparatius de El somni de Venus. [Torna]
[1506] A l’EJF hi ha tres capses amb retalls de premsa. [Torna]
[1507] Normal Siegel, «Dali and “Dollies” Make the “Dream of Venus” an Out-Standing Fair Exhibit», Press, Cleveland, 18 de juliol de 1939. [Torna]
[1508] «World’s Fairs. Pay As You Enter», Time Magazine, Chicago, 26 de juny de 1939. [Torna]
[1509] El text complet de la Declaració apareix dins Levy, Memoir of an Art Gallery, p. 219-222; la coberta, on surt la Venus de Botticelli amb cap de peix, apareix reproduïda a VPSD, p. 84. [Torna]
[1510] SVBLD, p. 283-284. [Torna]
[1511] Arxiu de Luis Buñuel, Ministeri de Cultura, Madrid. [Torna]
[1512] Ibid. [Torna]
[1513] Conversa amb el senyor Juan Luis Buñuel, Madrid, 1995. [Torna]
[1514] Breton, «Des tendances les plus récentes de la peinture surréaliste», p. 17. [Torna]
[1515] SL, p. 378. [Torna]
[1516] Carta de Gala a Edward James, 5 d’agost de 1939. EJF. [Torna]
[1517] EJF. [Torna]
[1518] SL, p. 381-384. [Torna]
[1519] EJF. [Torna]
[1520] Ibid. [Torna]
[1521] Levy, Memoir of an Art Gallery, p. 168. [Torna]
[1522] Testimoni escrit de Fini dins Vieuille, p. 181; Secrest, p. 175. [Torna]
[1523] Etherington-Smith, p. 293. [Torna]
[1524] EJF. [Torna]
[1525] Ibid. [Torna]
[1526] Ibid. [Torna]
[1527] Ibid. [Torna]
[1528] Lowe, p. 149; Etherington-Smith, p. 295. [Torna]
[1529] EJF. [Torna]
[1530] VPSD, p. 88. [Torna]
[1531] EJF. [Torna]
[1532] Ibid. [Torna]
[1533] Conover, p. 73. [Torna]
[1534] Vieuille, p. 181; Secrest, p. 175. [Torna]
[1535] «La bandera del Reich ondea en la frontera francoespañola», Pueblo, Madrid, 28 de juny de 1940, p. 2. [Torna]
[1536] SL, p. 384-390; carta del senyor José Bello a l’autor, 17 de març de 1996. [Torna]
[1537] Vegeu Rodríguez-Puértolas, p. 347-348. [Torna]
[1538] Etherington-Smith, p. 305. [Torna]
[1539] Bosquet, Dalí desnudado, p. 13. [Torna]
[1540] SL, p. 384. [Torna]
[1541] EJF. [Torna]
[1542] Carlos Sentís, «Castillos en España y el fácil neoamericanismo», Destino, Barcelona, 17 d’agost de 1940, p. 1-2. [Torna]
[1543] «Secretos a voces», ibid., 24 d’agost de 1940, p. 11. [Torna]
[1544] SL, p. 391. [Torna]
[1545] VPSD, p. 88. [Torna]
[1546] Fotografia de l’arribada de la parella al New York Post, 16 d’agost de 1940, reproduïda dins DOH, p. 231. [Torna]
[1547] New York Post, 16 d’agost de 1940. [Torna]
[1548] Etherington-Smith, p. 307. [Torna]
[1549] John White, «A Day with Dalí. Or -The Cow in the Library», Times Herald, Washington, 23 de febrer de 1941, reproduït dins DOH, p. 260. [Torna]
[1550] Ibid.; Crosby, p. 337. [Torna]
[1551] Carta inèdita de la col·lecció del senyor Pere Vehí, Cadaqués. [Torna]
[1552] Parke Rouse Jr., «Spiders -That’s What Fascinates Dali Most About Virginia», Richmond Time-Dispatch, 6 d’abril de 1941. [Torna]
[1553] The Diary of Anais Nin. 1939-1944, p. 39-40. [Torna]
[1554] Ibid., p. 40. [Torna]
[1555] Etherington-Smith, p. 311; Lowe, p. 185-186. [Torna]
[1556] Pel que fa a les dificultats de Chevalier amb el text, vegeu SL, p. 74, nota. [Torna]
[1557] Aquesta còpia en net es conserva a la Fundació Gala-Salvador Dalí de Figueres. Està escrita en paper de carta amb l’encapçalament «Beverly Hills Hotel and Bungalow, Beverly Hill, Califòrnia» («quatre hectàrees de sol per a dotze mesos de lleure al cor del Los Angeles més residencial»). El mecanoscrit té correccions manuscrites de Gala. [Torna]
[1558] Tant el manuscrit com les còpies en net es conserven a la Fundació Gala-Salvador Dalí de Figueres. [Torna]
[1559] SL, p. 223. [Torna]
[1560] Ibid., p. 223, 250. [Torna]
[1561] Ibid., p. 312. [Torna]
[1562] Ibid., p. 339. [Torna]
[1563] Ibid., p. 252. [Torna]
[1564] Ibid., p. 339. [Torna]
[1565] Ibid., p. 361. [Torna]
[1566] Ibid., p. 11. [Torna]
[1567] Ibid., p. 72. [Torna]
[1568] Ibid., p. 250. [Torna]
[1569] Ibid., p. 393. [Torna]
[1570] Sembla probable que Dalí també conegués l’obra de Giménez Caballero La nueva catolicidad, del 1933 (vegeu Bibliografia). [Torna]
[1571] L’original francès del manuscrit indica que pensava en una cuinera, una cuisinière, no en un home cuiner (Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres). [Torna]
[1572] SL, p. 193, 339. [Torna]
[1573] Reproduït dins VPSD, p. 89. [Torna]
[1574] SL, làmina XIV. [Torna]
[1575] Morse, Dalí: A Study of His Life and Work, p. 51. [Torna]
[1576] Citat per Etherington-Smith, p. 315. [Torna]
[1577] Correspondència entre Edward James i Julien Levy, citada per Etherington-Smith, p. 314. [Torna]
[1578] Levy, Memoir of an Art Gallery, p. 255. [Torna]
[1579] Henry McBride, «The Classic Dali. Not so Very Different from Dali the Surrealist», New York Sun, 26 d’abril de 1941. [Torna]
[1580] Sawin, p. 151-152. [Torna]
[1581] Nicholas Calas, «Anti-surrealist Dalí: I say his flies are ersatz», View, Nova York, juny de 1941. [Torna]
[1582] SL, p. 207, nota. [Torna]
[1583] Fotografies de l’estudi de Carmel dins Morse, «Romantic Ampurdán», p. 209. [Torna]
[1584] Morse, Dalí: A Study of His Life and Work, p. 56. [Torna]
[1585] Levy, Memoir of an Art Gallery, p. 255; Descharnes, DOH, p. 258; «Dali Out West», Art Digest, Nova York, 1 d’octubre de 1941, p. 9; «Dali in California», ibid., 1 de novembre de 1941, p. 22. [Torna]
[1586] Etherington-Smith, p. 317-320; un tros de la filmació d’aquest acte es va incloure al programa Dalí, «Arena», BBC (vegeu Bibliografia, Secció 8). [Torna]
[1587] Inez Robb, «Dali’s Daffy Day», American Weekly, Nova York, 8 d’octubre de 1941. [Torna]
[1588] VPSD, p. 94-95; DOH, p. 258, 276; Descharnes i Néret, Dalí, I, p. 343-345. [Torna]
[1589] «Richard Wagner Reported Killed», Dali News, Nova York, 20 de novembre de 1945, p. 1, reproduït dins VPSD, p. 116. [Torna]
[1590] Francisco Madrid, «El escándalo del “Salón de Otoño”». [Torna]
[1591] Soby, Salvador Dalí. Painting, Drawings, Prints, p. 7. [Torna]
[1592] Robert M. Coates, «The Art Galleries. Had Any Good Dreams Lately?», The New Yorker, 29 de novembre de 1941. [Torna]
[1593] Sweeney, p. 13; Edward Alden Jewell, «Melange. From the Antipodes to Surrealism», New York Times, 23 de novembre de 1941. [Torna]
[1594] Henry McBride, «Dali and Miro», New York Sun, 21 de novembre de 1941. [Torna]
[1595] Robert M. Coates, «The Art Galleries. Had Any Good Dreams Lately?», The New Yorker, 29 de novembre de 1941. [Torna]
[1596] «Peyton Boswell comments: Mr Dalí Goes to Town», Art Digest, Nova York, 1 de desembre de 1941. [Torna]
[1597] Morse, Dalí: A Study of His Life and Work, p. 57. [Torna]
[1598] «The Secret Life of Dalí by Dalí», Click, Nova York, setembre de 1942, reproduït dins VPSD, p. 103. [Torna]
[1599] Anna Maria Dalí va publicar una traducció de The Flute of Chiang Luang, un conte breu de Maurice Baring, a Destino, Barcelona, núm. 429, 6 d’octubre de 1945; la carta de Salvador Dalí a Anna Maria és a la col·lecció privada del senyor Pere Vehí, a Cadaqués. [Torna]
[1600] Carta inèdita de la col·lecció del senyor Pere Vehí, Cadaqués. [Torna]
[1601] El dibuix apareix reproduït en color dins Fornés, Dalí y los libros, p. 40. [Torna]
[1602] The New Yorker, 27 de febrer de 1943, citat per Secrest, p. 183. [Torna]
[1603] «Not so Secret Life», Time, Nova York, 28 de desembre de 1942, p. 30-31. [Torna]
[1604] Benjamin de Casseres, en un retall de premsa inclòs a l’àlbum de ressenyes de la Vida secreta compilat per Gala i conservat a la Fundació Gala-Salvador Dalí de Figueres. [Torna]
[1605] Nation, Nova York, 6 de febrer de 1943. [Torna]
[1606] Citat per Etherington-Smith, p. 326. [Torna]
[1607] Ibid. [Torna]
[1608] «Elsa Maxwell’s Party Line», Dallas Texas Herald, 24 de gener de 1943. [Torna]
[1609] Citat dins VPSD, p. 104. [Torna]
[1610] SVBLD, p. 365; l’exemplar de Buñuel de la Vida secreta és a l’arxiu Buñuel, Ministerio de Cultura, Madrid. [Torna]
[1611] SL, làmina VI. [Torna]
[1612] Orwell, «Benefit of Clergy», p. 195. [Torna]
[1613] Reynolds Morse, The Dalí Adventure, p. [iii]; el Cleveland Museum of Art m’ha informat molt amablement que la retrospectiva de Dalí va tenir lloc entre el 6 i el 29 de març de 1942 (fax amb data del 13 de juny de 1996); Eleanor Morse., «My View», p. xxv; MDJ, vol. I; converses amb el doctor Reynolds Morse i senyora, a Espanya i a Florida, 1995-1996. [Torna]
[1614] Comunicació escrita de la senyora Eleanor Morse, 31 de maig de 1996; dins MDJ, vol. I, Reynolds Morse diu que les pintures les van comprar a la galeria de Julien Levy, no a la de Knoedler. [Torna]
[1615] Comunicació escrita de la senyora Eleanor Morse, 31 de maig de 1996; vegeu també Eleanor Morse, «My View», p. xxv. Reynolds Morse, «Reminiscences and Reassessments», p. III, diu que la pintura els va costar 1.200 dòlars i el marc 1.850 dòlars. [Torna]
[1616] Comunicació escrita de la senyora Eleanor Morse, 31 de maig de 1996. [Torna]
[1617] La senyora Morse m’ha proporcionat molt amablement una còpia de la carta de Gala. [Torna]
[1618] Reynolds Morse, The Dalí Adventure, p. [iii]. [Torna]
[1619] Comunicació escrita de la senyora Morse, 31 de maig de 1996. [Torna]
[1620] Eleanor Morse, «My View», p. xxv; Etherington-Smith, p. 343. [Torna]
[1621] MDJ, vol. I; conversa amb el doctor Reynolds Morse, Salvador Dalí Museum, Florida, 16 de juliol de 1996. [Torna]
[1622] New York Sun, 16 d’abril de 1943. [Torna]
[1623] UC, p. 204-209. [Torna]
[1624] Chevalier, «Presentació del traductor» a Rostres ocults; Dalí, «Pròleg de l’autor» a la novel·la. [Torna]
[1625] Chevalier, «Salvador Dali as Writer». [Torna]
[1626] Aquest amic era Carlos Lozano. Conversa amb el senyor Lozano, Cadaqués, 6 d’agost de 1995. [Torna]
[1627] Dalí, Hidden Faces, p. 12. [Torna]
[1628] SDFGL, p. 127, nota 7. [Torna]
[1629] Hidden Faces, p. 148. [Torna]
[1630] Dalí i Pauwels, p. 241. [Torna]
[1631] Permanyer, «El pincel erótico de Dalí», p. 164. [Torna]
[1632] Dalí, Hidden Faces, p. 13. [Torna]
[1633] Al 1972 Dalí va assistir a un «sopar íntim» donat per Guy de Rotschild a París per a 150 convidats als quals es va demanar que hi anessin amb la cara tapada. Dalí s’hi va negar. «El meu rostre és la meva màscara», sembla que va dir (Carol, etc., El último Dalí, p. 44). [Torna]
[1634] Dalí, Rostros ocultos, p. 10. [Torna]
[1635] Dalí, Hidden Faces, p. 76. [Torna]
[1636] Ibid., p. 242. [Torna]
[1637] Ibid., p. 212. [Torna]
[1638] Ibid., p. 105. [Torna]
[1639] Ibid., p. 295. [Torna]
[1640] Ibid., p. 179. [Torna]
[1641] Chevalier, «Translator’s Foreword» de Hidden Faces, p. 8. [Torna]
[1642] Dalí, Hidden Faces, p. 337. [Torna]
[1643] Gold i Fitzdale, p. 238. Vegeu també p. 223, 238-239. [Torna]
[1644] Ibid., p. 233; Etherington-Smith, p. 334. [Torna]
[1645] Segons Secrest, p. 184, Bettina Bergery creia que Solange de Cléda «era una barreja de Roussy Sert i ella». Això era tan ridícul com sostenir que Gala «formava part de la trama amb un paper secundari, com a jove estudiant del Quartier Latin». Segons Etherington-Smith, p. 333, Solange de Cléda és una combinació de Bettina Bergery, Caresse Crosby i Marie-Laure de Noailles. En el cas d’aquesta afirmació tan general tampoc s’hi veu res que ho faci palès. [Torna]
[1646] Chevalier, «Salvador Dali as Writer». [Torna]
[1647] Angus Wilson, «Salvador Dali as a Novelist». [Torna]
[1648] Harrison Smith, «Salvador Dali in Your Bathtub», Saturday Review, Nova York, 24 de juny de 1944. [Torna]
[1649] «Dali’s Love-in-Death», Newsweek, Nova York, 12 de juny de 1944. [Torna]
[1650] The Dali News, Nova York, 20 de novembre de 1945, p. 3, reproduït dins VPSD, p. 118. [Torna]
[1651] Carta inèdita de la col·lecció del senyor Pere Vehí, Cadaqués. [Torna]
[1652] VPSD, p. 105. [Torna]
[1653] Ibid., p. 106. [Torna]
[1654] Ibid. [Torna]
[1655] «3 New Dali Paintings “Interpret” Perfume», New York Times, 31 d’octubre de 1946; VPSD, p. 121. [Torna]
[1656] Pel que fa a opinions discrepants, almenys amb relació a les il·lustracions de Dalí per a Fantastic Memories de Sandoz, vegeu Thomas Sugrue, «In a Fortunate Collaboration», New York Herald Tribune Weekly Book Review, 31 de desembre de 1944. [Torna]
[1657] Les il·lustracions per a Fantastic Memories de Sandoz apareixen reproduïdes dins VPSD, p. 107-111; pel que fa a The Maze, del mateix autor, ibid., p. 114-115; pel que fa a tres de les il·lustracions de Macbeth, ibid., p. 122; pel que fa a la coberta de Wine, Women and Words de Rose, ibid., p. 123. [Torna]
[1658] Alguns d’aquests croquis apareixen reproduïts dins DOH, p. 272-273; vegeu també Descharnes i Néret, Dalí, I, p. 352-353. [Torna]
[1659] Green, «Los años mágicos». [Torna]
[1660] Paul Bowles, Without Stopping (Hamish Hamilton, Londres, 1972), p. 252. No consultat; citat per Etherington-Smith, p. 346. [Torna]
[1661] «Richard Wagner Reported Killed», Dali News, Nova York, 20 de novembre de 1945, reproduït dins VPSD, p. 117. [Torna]
[1662] VPSD, p. 113; DOH, p. 274-275; Descharnes i Néret, Dalí, I, p. 368-371; Dalí a la controvèrsia dins Dali News, Nova York, 20 de novembre de 1945, p. 2, reproduït dins VPSD, p. 117. [Torna]
[1663] VPSD, p. 114; Descharnes i Néret, Dalí, I, p. 362-363; Dalí dins Dali News, Nova York, 20 de novembre de 1945, p. 1, reproduït dins VPSD, p. 116. [Torna]
[1664] Reproducció facsímil del manuscrit dins Dalí, Les Morts et moi (Editorial Mediterrània). [Torna]
[1665] MDJ, I, 1942-1956; reproduït dins DOH, p. 297. [Torna]
[1666] Lowe, p. 186. [Torna]
[1667] UC, p. 216. [Torna]
[1668] Dalí, «Arena», BBC, 1986 (vegeu Bibliografia, Secció 8). [Torna]
[1669] «Movies. Spellbound», Dali News, Nova York, 20 de novembre de 1945, reproduït dins VPSD, p. 117. [Torna]
[1670] Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres. [Torna]
[1671] VPSD, p. 116-119. [Torna]
[1672] Alfred Frankenstein, «Dali “Stops Experimenting” —But He’s Still Enigmatic», San Francisco Chronicle, 19 de novembre de 1945. [Torna]
[1673] Etherington-Smith, p. 356. [Torna]
[1674] A. Frankenstein dins Arts, París, 14 d’abril de 1946, citat dins VPSD, p. 120. [Torna]
[1675] Aquest dibuix apareix reproduït, juntament amb altres de fets també per a la pel·lícula, a DOH, p. 310-311. [Torna]
[1676] Vegeu tres notes enrere. [Torna]
[1677] Morse, «A Walt Disney Interlude», MDJ. [Torna]
[1678] Etherington-Smith, p. 357. [Torna]
[1679] Ibid. [Torna]
[1680] DOH, p. 309-311; Descharnes i Néret, Dalí, I, p. 393. [Torna]
[1681] MDJ, vol. 2; la portada de Vogue apareix reproduïda a Descharnes i Néret, Dalí, I, p. 395. [Torna]
[1682] Col·lecció privada del senyor Pere Vehí, Cadaqués. [Torna]
[1683] Conversa amb el doctor Reynolds Morse, Florida, 15 de juliol de 1996. [Torna]
[1684] Josep Pla, «Calendario sin fechas», Destino, Barcelona, 29 de maig de 1943, p. 8. [Torna]
[1685] Tristán, «Salvador Dalí desde Cadaqués». [Torna]
[1686] Carta inèdita de la col·lecció privada del senyor Pere Vehí, Cadaqués. [Torna]
[1687] «Salvador Dalí», Destino, Barcelona, 9 de novembre de 1946, p. 14. [Torna]
[1688] Manuel Brunet, «Salvador Dalí». [Torna]
[1689] Dalí, Diario de un genio, p. 11. [Torna]
[1690] Conversa amb la senyora Roser Villar, Figueres, 28 de juny de 1996. [Torna]
[1691] Dalí va firmar La persistència de la memòria «Olivé Salvador Dalí 1931», vegeu DOH, p. 114; potser la primera pintura amb la firma «Gala-Salvador Dalí» va ser La trobada de la il·lusió i el moment deturat. Ous ferrats presentats en una cullera (1932, reproduït dins DOH, p. 127). [Torna]
[1692] Ampliació de la dedicatòria dins Descharnes, The World of Salvador Dalí, p. 199. [Torna]
[1693] «The Dali Exhibition at the Bignou Gallery. Notes for the Study “Leda atòmica”», Dali News, Nova York, 25 de novembre de 1947, p. 2, reproduït dins VPSD, p. 125. [Torna]
[1694] UC, p. 218. [Torna]
[1695] Dalí. Arquitectura (catàleg; vegeu Bibliografia, Secció 1), p. 152-153; Descharnes i Néret, Dalí, II, p. 551-552. [Torna]
[1696] Morse, Animal Crackers, p. 229. [Torna]
[1697] Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres. [Torna]
[1698] Reproduït dins DOH, p. 306-307. [Torna]
[1699] Descharnes i Néret, Dalí, I, p. 362. [Torna]
[1700] Descharnes, The World of Salvador Dalí, p. 182. [Torna]
[1701] Etherington-Smith, p. 355. [Torna]
[1702] Reproduït dins DOH, p. 308. [Torna]
[1703] Aquest número apareix reproduït íntegrament dins VPSD, p. 124-127. [Torna]
[1704] Retall de premsa reproduït dins Morse, The Dalí Adventure, sense paginar. [Torna]
[1705] MDJ, vol. I. [Torna]
[1706] Carlos Sentís, «Carta al padre de Salvador Dalí», Destino, 28 de febrer de 1948. [Torna]
[1707] UC, p. 131. [Torna]
[1708] Puignau, p. 29-30. [Torna]
[1709] Agustí, «Bienvenida a Salvador Dalí». [Torna]
[1710] Carta sense data de la col·lecció privada del senyor Pere Vehí, Cadaqués. [Torna]
[1711] Moltes de les cartes de Gala a Gonçal Serraclara són a la Biblioteca de Catalunya, Barcelona, i procedeixen de la col·lecció del senyor Eduard Fornés. [Torna]
[1712] Gonçal Serraclara al vídeo fet per Giuseppe i Mara Albaretto a la primeria de 1989. [Torna]
[1713] Pel que fa a l’estacionament del Cadillac, conversa amb el senyor Joan Vives, Figueres, gener de 1993. [Torna]
[1714] Miguel Alabrús, «Extraordinarias declaraciones de Salvador Dalí», Ampurdán, Figueres, 1 de setembre de 1948. [Torna]
[1715] «Una carta del padre del pintor Dalí», Ampurdán, Figueres, 15 de setembre de 1948. [Torna]
[1716] Carta sense data de la col·lecció privada del senyor Pere Vehí, Cadaqués. Montserrat és la cosina de Dalí, Montserrat Dalí, filla del seu oncle Rafael. El crític d’art Josep Gudiol, que més endavant va ser amant de Montserrat, no va editar mai el seu llibre sobre Dalí. Pel que fa a la supressió de les «pintures falses», va tenir lloc, com també la carta de Dalí a Miravitlles. [Torna]
[1717] Dalí, 50 Secrets of Magic Craftsmanship, p. 170. [Torna]
[1718] Arco, p. 37-38. [Torna]
[1719] Descharnes, The World of Salvador Dalí, p. 175. [Torna]
[1720] Arco, p. 17-19. [Torna]
[1721] Juan Luca de Tena, citat per Crónica de Madrid, Barcelona, Plaza y Janés, 1990, p. 460. [Torna]
[1722] «Art in Three Mediums», The Sphere, Londres, 19 de novembre de 1949, p. 287. [Torna]
[1723] Bowles, p. 197-202. [Torna]
[1724] Morse, Dalí: A Study of His Life and Work, p. 62. [Torna]
[1725] Arco, p. 122. [Torna]
[1726] Massip, p. 3. [Torna]
[1727] Puignau, p. 32; Arco, p. 79. [Torna]
[1728] Arco, p. 78; DG, p. 151-152. [Torna]
[1729] Breton, Oeuvres complètes, II, p. 1152. [Torna]
[1730] Fotografies a VPSD, p. 128-129. Els croquis van aparèixer reproduïts a l’edició de As You Like It de la Folio Society, amb introducció de Peter Brook, Londres, 1953. [Torna]
[1731] VPSD, p. 131. [Torna]
[1732] Descharnes, The World of Salvador Dalí, p. 26. [Torna]
[1733] AMD, p. 16. [Torna]
[1734] Ibid., p. 38. [Torna]
[1735] Ibid., p. 50. [Torna]
[1736] Ibid., p. 138. [Torna]
[1737] Ibid., p. 136. [Torna]
[1738] Papers d’Eduard Fornés, Biblioteca de Catalunya, Barcelona. [Torna]
[1739] Ibid. [Torna]
[1740] Reproduït dins VPSD, p. 132. [Torna]
[1741] Papers d’Eduard Fornés, Biblioteca de Catalunya, Barcelona. [Torna]
[1742] Testament firmat a Figueres en presència del notari Raimon Negre Balet. Agraeixo al notari Raimon Fortuny i Marquès, de Figueres, que me’n proporcionés una còpia. [Torna]
[1743] Massip, p. 3. [Torna]
[1744] Vegeu, per exemple, Abc, Madrid, 24 de març de 1950. [Torna]
[1745] Massip, p. 5. [Torna]
[1746] UC, p. 250. [Torna]
[1747] Puignau, p. 38-39. [Torna]
[1748] Reproduït dins DOH, p. 325. [Torna]
[1749] Puignau, p. 41-42. [Torna]
[1750] A la partida de defunció de Salvador Dalí Cusí es declara que va morir de «carcinomatosi generalitzada» (Registre Civil de Cadaqués); la informació relativa a la visita de Dalí al seu pare difunt procedeix de la senyora Emília Pomés, la mare de la qual era la majordoma dels Dalí a Cadaqués; conversa amb la senyora Montserrat Dalí, Barcelona, 1 de maig de 1992. [Torna]
[1751] Puignau, p. 42. [Torna]
[1752] El testament definitiu de Dalí Cusí es va firmar, igual com l’anterior, en presència del notari de Figueres Raimon Negre Balet. Agraeixo novament al notari Raimon Fortuny i Marquès, de Figueres, que me’n proporcionés una còpia. Segons una anotació del final del document, se’n va fer una còpia per a Dalí a l’octubre de 1950; pel que fa a les esperances de Dalí i Gala d’heretar part de la casa, la font d’informació és la família Albaretto (conversa amb els doctors Giuseppe Albaretto i Mara Albaretto, Torí, 24 d’octubre de 1995). [Torna]
[1753] Papers d’Eduard Fornés, Bibioteca de Catalunya, Barcelona. [Torna]
[1754] Postal inèdita amb mata-segells de Nova York del 15 de desembre de 1950. Col·lecció privada del senyor Pere Vehí, Cadaqués. [Torna]
[1755] Carta de Gonçal Serraclara a Dalí (4 de desembre de 1950), Biblioteca de Catalunya, Barcelona. [Torna]
[1756] Puignau, p. 43-45. [Torna]
[1757] Documents de l’Arxiu Històric de Girona (Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya); pel que fa a la intercessió de Miquel Mateu, i a la correspondència de Dalí amb aquest, arxiu del castell de Peralada (el meu agraïment a la bibliotecària, la senyora Inès Padrosa Gorgot); pel que fa a la narració contemporània de Dalí, DG, p. 66-70; Puignau, p. 47-50; pel que fa a l’aspecte edípic, Daudet, «Mágico Dalí», 1 de març de 1970, p. 46. [Torna]
[1758] Arco, p. 26, 92. [Torna]
[1759] Dalí, «Por qué fui sacrílego, por qué soy místico», mecanoscrit, amb data de Barcelona del 30 d’octubre de 1950, Biblioteca de Catalunya, Barcelona. [Torna]
[1760] Gasch, L’expansió de l’art català al món, p. 163. [Torna]
[1761] Puignau, p. 53-56. [Torna]
[1762] Morse, Dalí: A Study of His Life and Work, p. 63. [Torna]
[1763] DOH, p. 333; pel que fa a la il·lustració, ibid. [Torna]
[1764] Puignau, p. 59-62; DOH, p. 318. [Torna]
[1765] Dalí (Salvador Dalí Museum, Florida, catàleg; vegeu Bibliografia, Secció 2), núm. 79-80. [Torna]
[1766] Ibid., núm. 86. [Torna]
[1767] Puignau, p. 62-64. Hi apareix una fotografia en color de la Creu nuclear amb la dedicatòria de Dalí. [Torna]
[1768] Reproduït dins VPSD, p. 134. [Torna]
[1769] Descharnes, The World of Salvador Dalí, p. 18. [Torna]
[1770] Arco, p. 61, 114. [Torna]
[1771] Ibid., p. 22. [Torna]
[1772] Ibid., p. 77. [Torna]
[1773] Ibid., p. 24. [Torna]
[1774] El capità Peter Moore, secretari de Dalí durant la dècada de 1960 i la primeria de la de 1970, té el ferm convenciment que Dalí no va anar mai a missa (converses amb el capità Moore, Cadaqués, 1995). També l’hi té la senyora Nanita Kalaschnikoff, una de les seves poques amistats íntimes de debò (converses amb la senyora Kalaschnikoff, París i Marbella, 1994-1995). [Torna]
[1775] UC, p. 271. Hi ha fotografies del vestit dels Dalí a VPSD, p. 135. [Torna]
[1776] El «text complet» publicat per Utrillo, p. 25-33, conté notes sobre les respostes de l’audiència tot al llarg de la conferència. [Torna]
[1777] Utrillo, p. 37. [Torna]
[1778] Antonio Saura, «La playa desierta de Salvador Dalí», El País, Madrid, 9 d’octubre de 1983, p. 36-37. [Torna]
[1779] Converses amb el senyor Rafael Santos Torroella, Barcelona, Cadaqués i Madrid, 1990-1996; Jiménez i Playà, «Dalí vist des de l’Empordà», núm. VIII. [Torna]
[1780] Santos Torroella, «Con Salvador Dalí en Portlligat», Correo Literario, Barcelona, 1 de setembre de 1951, reproduït dins Santos Torroella, La trágica vida de Salvador Dalí, p. 21-27; Santos Torroella, Salvador Dalí, Madrid, Afrodisio Aguado, 1952. Pel que fa a l’exposició, que va tenir lloc a la Sociedad de Amigos del Arte, vegeu aquesta última obra, p. 57-58. [Torna]
[1781] Madrid, citat per Utrillo, p. 50. [Torna]
[1782] Utrillo, p. 15, 19-20, 101. [Torna]
[1783] Ibid., p. 70. [Torna]
[1784] Etherington-Smith, p. 384. [Torna]
[1785] Pel que fa a l’exposició a la galeria Lefevre, MEAC, II, p. 128; pel que fa a la declaració de Dalí, Santos Torroella, Salvador Dalí, p. 56. [Torna]
[1786] Utrillo, p. 47. [Torna]
[1787] Ibid., p. 55. [Torna]
[1788] DG, p. 32. [Torna]
[1789] Ibid., p. 34-35. [Torna]
[1790] Ibid., p. 34. [Torna]
[1791] Dalí, «Authenticité et mensonge», Arts, 1 de maig de 1952, citat dins VPSD, p. 136. [Torna]
[1792] Cowles, p. 264, nota 1. [Torna]
[1793] DG, p. 71. [Torna]
[1794] Conversa amb la senyora Cécile Boaretto, París, 25 de febrer de 1995. [Torna]
[1795] Catàleg dins la col·lecció del senyor Pere Vehí, Cadaqués. [Torna]
[1796] Descharnes, The World of Salvador Dalí, p. 182. [Torna]
[1797] DG, p. 123. [Torna]
[1798] Dalí, Martir. Tragédie-Lyrique en III Actes, publicat per Ignacio Gómez de Liaño (vegeu Bibliografia, Secció 6). [Torna]
[1799] Lear, L’Amant Dalí, p. 62-63. [Torna]
[1800] DG, p. 123. [Torna]
[1801] «Panorama», programa televisiu de la BBC, 4 de maig de 1955. [Torna]
[1802] Ades, p. 175. [Torna]
[1803] UC, p. 166. [Torna]
[1804] MDJ, vol. I; VPSD, p. 139; MEAC, II, p. 130; tres de les il·lustracions per a La Divina Comèdia apareixen reproduïdes dins DOH, p. 330-331, i quatre més a Descharnes i Néret, Dalí, II, p. 449. [Torna]
[1805] Juan Cortés Cavanillas, «Salvador Dalí, el disparate genial», Ideal, Granada, 1983. [Torna]
[1806] Miguel Utrillo, «Dalí hará cine», Cine mundo, Madrid, 5 de juny de 1954; DG, p. 92-93. [Torna]
[1807] MDJ, vol. I; Eleanor Morse, «My View», p. xxvii-xxviii; Morse, Animal Crackers, p. 3. [Torna]
[1808] Morse, Dalí… A Panorama of His Art, p. 159. [Torna]
[1809] Conversa amb el senyor i la senyora Morse, Madrid, hotel Ritz, 23 d’octubre de 1993. [Torna]
[1810] Morse, Dalí… A Panorama of His Art, p. 127. [Torna]
[1811] Reynolds Morse, «Romantic Ampurdan», dins Dalí… A Panorama of His Art, p. [14]; Eleanor Morse, «My View», ibid., p. xxvii-xxix; MDJ, vol. I. [Torna]
[1812] MDJ, vol. I. [Torna]
[1813] Morse, Animal Crackers, p. 95. [Torna]
[1814] Morse, A Dalí Primer, p. 31. [Torna]
[1815] Morse, A New Introduction to Salvador Dalí, p. 22. [Torna]
[1816] Morse, Dalí: A Study of His Life and Work, p. 25. [Torna]
[1817] Ibid., p. 24. [Torna]
[1818] Morse, Animal Crackers, p. 115. [Torna]
[1819] Ibid., p. 135-136. [Torna]
[1820] Morse, Dalí… A Panorama of His Art, p. 148. [Torna]
[1821] Ibid., p. 203. [Torna]
[1822] Morse, Dalí and Picasso, p. 24. [Torna]
[1823] Morse, Dalí… A Panorama of His Art, p. 137. [Torna]
[1824] Ibid., p. 164. [Torna]
[1825] Ibid., p. 150. [Torna]
[1826] Morse, Dalí and Picasso, p. 24. [Torna]
[1827] Rubin, Dada and Surrealism, p. 220. [Torna]
[1828] Morse, Animal Crackers, p. viii. [Torna]
[1829] DG, p. 46. [Torna]
[1830] Descharnes i Néret, II, núm. 965, p. 437. [Torna]
[1831] DG, p. 46-47, 52; pel que fa a la banya de dalt de la roca del Gran Masturbador, vegeu Morse, Dalí… A Panorama of His Art, p. 193. [Torna]
[1832] Descharnes i Néret, II, p. 480. [Torna]
[1833] Morse, Dalí: A Study of His Life and Work, p. 78-82. [Torna]
[1834] Reproduït dins DOH, p. 338. [Torna]
[1835] Morse, Animal Crackers, p. 72. [Torna]
[1836] Descharnes, The World of Salvador Dalí, p. 54. La pintura apareix reproduïda a la p. 55, i, dins DOH, a la p. 348. [Torna]
[1837] Robert Descharnes va néixer a Nevers l’u de gener de 1926 (Jutjat d’Instrucció de La Bisbal, Girona. Diligències Prèvies núm. 1875, any 1984, foli 25); DOH, p. 323; pel que fa al nombre de fotografies, solapa posterior d’aquesta mateixa obra. [Torna]
[1838] El text de la conferència apareix a VPSD, p. [144]. [Torna]
[1839] Ibid., p. 146. [Torna]
[1840] Dalí i Pauwels, p. 248; pel que fa a les fotografies de Dalí amb rinoceronts fetes per Halsman, vegeu el catàleg Dalí fotògraf, Dalí en els seus fotògrafs (Bibliografia, Secció 1), p. 52-53. [Torna]
[1841] Carol, «El escenógrafo de Portlligat». [Torna]
[1842] Conversa gravada amb el senyor Isidor Bea, Cadaqués, 10 d’agost de 1995. [Torna]
[1843] Secrest, p. 205. [Torna]
[1844] Aquests paràgrafs són el resultat de dotzenes d’hores de conversa amb el capità Peter Moore a Cadaqués, Madrid i per telèfon entre 1991 i 1996. Li estic profundament agraït pel fet que m’hagi facilitat tanta informació i documentació relativa a la seva vida i la seva relació amb Salvador Dalí, com ara les fotocòpies de la seva partida de naixement, els papers de desmobilització de l’exèrcit i part de la seva correspondència privada. Sense la seva col·laboració, que ja es fa explícita a la introducció, aquest llibre hauria estat molt més pobre. [Torna]
[1845] BMDS, p. 72. [Torna]
[1846] Conversa amb la senyora Nanita Kalaschnikoff, Marbella, 14 de setembre de 1995. [Torna]
[1847] Permanyer, «El pincel erótico de Dalí». [Torna]
[1848] Conversa amb la senyora Nanita Kalaschnikoff, Marbella, 14 de setembre de 1995. [Torna]
[1849] Ibid. [Torna]
[1850] Conversa amb el capità Peter Moore, Cadaqués, 1 de desembre de 1993. [Torna]
[1851] Fotografia de Dalí amb Franco a VPSD, p. 136; el decret es va dictar el 9 d’octubre de 1953 (Playà, Dalí de l’Empordà, p. 32). [Torna]
[1852] Converses amb el senyor Rafael Santos Torroella i la seva dona, Maite, a Barcelona i Cadaqués, 1995-1996; converses amb els doctors Giuseppe i Mara Albaretto, Torí, 1995. [Torna]
[1853] Conversa amb els doctors Mara i Giuseppe Albaretto, Londres, 2 de març de 1994. [Torna]
[1854] Ibid. [Torna]
[1855] Ibid. [Torna]
[1856] El retrat d’Anna Maria apareix reproduït dins Salvador Dalí. La vita è sogno (catàleg; vegeu Bibliografia, Secció 1). [Torna]
[1857] VPSD, p. 147-148. [Torna]
[1858] Secrest, p. 214. [Torna]
[1859] Ibid., p. 216. [Torna]
[1860] Bosquet, Dalí desnudado, p. 17. [Torna]
[1861] Morse, Dalí… A Panorama of His Art, p. 194-195. [Torna]
[1862] Descharnes, The World of Salvador Dalí, p. 68. [Torna]
[1863] Conversa amb el senyor Isidor Bea, Cadaqués, 10 d’agost de 1995. [Torna]
[1864] Morse, Dalí… A Panorama of His Art, p. 195. [Torna]
[1865] VPSD, p. 156. [Torna]
[1866] Descharnes, The World of Salvador Dalí, p. 70. [Torna]
[1867] Ibid. [Torna]
[1868] Roumeguère, «Canibalismo y estética»; UC, p. 242. [Torna]
[1869] Roumeguère, «Canibalismo y estética». [Torna]
[1870] Roumeguère, «La mística daliniana ante la historia de las religiones», p. 277-278. [Torna]
[1871] DG, p. 181. [Torna]
[1872] Bosquet, Dalí desnudado, p. 39-40. [Torna]
[1873] Roumeguère, «The Cosmic Dalí». [Torna]
[1874] Ibid., p. v. [Torna]
[1875] Ibid., p. vii. [Torna]
[1876] Ibid., p. vi. [Torna]
[1877] Bosquet, Dalí desnudado, p. 40. [Torna]
[1878] Roumeguère, «The Cosmic Dalí», p. vii-viii. [Torna]
[1879] Roumeguère, «Canibalismo y estética». [Torna]
[1880] Playà i Maset, Dalí de l’Empordà, p. 23-24. [Torna]
[1881] DOH, p. 355. [Torna]
[1882] VPSD, p. 151; la pintura apareix reproduïda dins DOH, p. 355. [Torna]
[1883] VPSD, p. 151. [Torna]
[1884] Ibid., p. 152; pel que fa a la coberta, vegeu DOH, p. 357. [Torna]
[1885] VPSD, p. 153; DOH, p. 321. [Torna]
[1886] Converses amb el capità Peter Moore, Cadaqués, 1995-1996. [Torna]
[1887] Entrevista al capità Peter Moore a «Arena», programa televisiu de la BBC, 1986 (vegeu Bibliografia, Secció 8). [Torna]
[1888] Conversa filmada amb el capità Peter Moore, Cadaqués, 6 d’agost de 1995; conversa per telèfon amb ell mateix (a Cadaqués), 26 d’agost de 1996. [Torna]
[1889] Morse, Dalí and Picasso, p. 36. [Torna]
[1890] Còpia del mecanoscrit de Peter Moore?, Soft Watches and Hard Times, Salvador Dalí Museum, Saint Petersburg, Florida. [Torna]
[1891] «Actualització» de l’obra de Morse A New Introduction to Salvador Dalí, p. 13-14. [Torna]
[1892] Morse, Animal Crackers, p. 197. La pintura era El concili ecumènic. [Torna]
[1893] Conversa amb el capità Moore, Cadaqués, 27 d’octubre de 1995. [Torna]
[1894] Morse, Dalí… A Panorama of His Art, p. 194; Secrest, p. 215. [Torna]
[1895] UC, p. 166. [Torna]
[1896] DG, p. 189. [Torna]
[1897] Reproduït en blanc i negre dins Morse, Dalí… A Panorama of His Art, p. 197. [Torna]
[1898] Reproduït dins DOH, p. 361; Descharnes i Néret, II, p. 530. [Torna]
[1899] Opuscle reproduït dins VPSD, p. 157. [Torna]
[1900] Els llegats es van fer davant del notari de Figueres Raimon Negre Balet. Agraeixo al notari Raimon Fortuny i Marquès, de Figueres, que me’n proporcionés una còpia. [Torna]
[1901] Vallès i Rovira, I, p. 158. [Torna]
[1902] Guardiola, p. 13. [Torna]
[1903] Ibid. [Torna]
[1904] Ibid., p. 14. [Torna]
[1905] Romero, Todo Dalí en un rostro, p. 254. [Torna]
[1906] El relat dels actes d’aquell dia és pres de Guardiola, p. 62-79; Playà, Dalí de l’Empordà, p. 26-28. [Torna]
[1907] Exemplar del cartell al Salvador Dalí Museum, Saint Petersburg, Florida; conversa amb el senyor Isidor Bea, Cadaqués, 10 d’agost de 1995. [Torna]
[1908] Moore, Soft Watches and Hard Times, p. 53-54. [Torna]
[1909] Etherington-Smith, p. 409. [Torna]
[1910] «Dalí v Scarlatti», Time, Nova York, 1 de setembre de 1961; Morse, Animal Crackers, p. 35, 45, 46, 183, 211, 238. Vegeu també DG, p. 147, pel que fa a les seves instruccions per fer patir una oca domèstica. [Torna]
[1911] «Dalí v Scarlatti», Time, ibid. [Torna]
[1912] Ibid. [Torna]
[1913] Ibid. [Torna]
[1914] Etherington-Smith, p. 159; VPSD, p. 158; ibid., p. 59, amb relació a una fotografia de Ludmilla Tcherina ballant en aquest ballet. [Torna]
[1915] SL, p. 149, nota. [Torna]
[1916] Catàleg de pintura segles XIX a XX. Fons del Museu d’Art Modern, Ajuntament de Barcelona, 1987,1, p. 406. [Torna]
[1917] Morse, Animal Crackers, p. 142. [Torna]
[1918] La pintura apareix reproduïda dins DOH, p. 363; la pintura i uns quants estudis dins Descharnes i Néret, II, p. 538-541. [Torna]
[1919] Santos Torroella, «Arte y no arte de Salvador Dalí en su homenaje a Fortuny». [Torna]
[1920] Secrest, p. 195. [Torna]
[1921] VPSD, p. 160. [Torna]
[1922] UC, p. 153. [Torna]
[1923] Vivien Raynor dins Arts, París, gener de 1964, citat dins VPSD, p. 161. [Torna]
[1924] La coberta del catàleg apareix reproduïda dins VPSD, p. 161. [Torna]
[1925] Lake, p. 29. [Torna]
[1926] Ibid. [Torna]
[1927] Ibid., p. 21. [Torna]
[1928] UC, p. 156. [Torna]
[1929] Dalí i Pauwels, p. 214. [Torna]
[1930] DG, p. 214. [Torna]
[1931] Ibid. [Torna]
[1932] Diario de un genio, p. 234. [Torna]
[1933] Dalí, «Résumé of History and the History of Painting». [Torna]
[1934] UC, p. 157. [Torna]
[1935] VPSD, p. 165. [Torna]
[1936] Ibid., p. 161. [Torna]
[1937] UC, p. 262. [Torna]
[1938] Conversa amb la doctora Mara Albaretto, Torí, 25 d’octubre de 1995. [Torna]
[1939] Ibid. [Torna]
[1940] La data de la trobada de Gala i Rotlein va ser el 1963 segons McGirk, p. 127, però no se’n dóna la font. [Torna]
[1941] Conversa amb la doctora Mara Albaretto, Torí, 23 d’octubre de 1995. [Torna]
[1942] Ibid. [Torna]
[1943] Pel que fa a la data del premi, VPSD, p. 162; converses amb els doctors Giuseppe i Mara Albaretto, Torí, 23-24 d’octubre de 1995; amb el capità Peter Moore, Cadaqués, 1994. L’essència de la versió dels Albaretto, tal com me la van explicar, s’havia publicat uns anys abans a La Vanguardia, Barcelona, 29 de gener de 1989, p. 43. [Torna]
[1944] Conversa amb el doctor Manuel Vergara, Cadaqués, 6 d’agost de 1996. [Torna]
[1945] Bosquet, Dalí desnudado, p. 86-87. [Torna]
[1946] Conversa amb el doctor Giuseppe Albaretto, Torí, 25 d’octubre de 1995. [Torna]
[1947] Conversa amb la doctora Mara Albaretto, Torí, 25 d’octubre de 1995, mentre miràvem les diapositives de les il·lustracions. [Torna]
[1948] Lake, p. 30-40. [Torna]
[1949] Ibid., p. 41-42. [Torna]
[1950] Dalí à Perpignan (catàleg; vegeu Bibliografia, Secció 1), comentari de la il·lustració 89. [Torna]
[1951] Lake, p. 75. [Torna]
[1952] Ibid., p. 229. [Torna]
[1953] Ibid., p. 81; VPSD, p. 200-201. [Torna]
[1954] Lake, p. 182. [Torna]
[1955] Ibid., p. 223, 263. [Torna]
[1956] Ibid., p. 202. [Torna]
[1957] Ibid., p. 239. [Torna]
[1958] Ibid., p. 163. [Torna]
[1959] Dalí in New York (vegeu Bibliografia, Secció 8). [Torna]
[1960] Lake, p. 300. [Torna]
[1961] Ibid., p. 301. [Torna]
[1962] Ibid., p. 302. [Torna]
[1963] Ibid., p. 305. [Torna]
[1964] Citat per Secrest, p. 215. [Torna]
[1965] Secrest, p. 215. [Torna]
[1966] Morse, The Dalí Adventure, fotografia núm. 56. [Torna]
[1967] Ibid., peu de la il·lustració 61, que reprodueix el programa. [Torna]
[1968] Morse, «Homage to Dalí», dins el catàleg Salvador Dalí 1910-1965 (vegeu Bibliografia, Secció 1). [Torna]
[1969] Secrest, p. 215. [Torna]
[1970] Morse, Salvador Dalí, Pablo Picasso, p. 24. [Torna]
[1971] Fragment del catàleg «Hommage à Meissonier», dins Descharnes i Néret, Dalí, II, p. 567. [Torna]
[1972] Morse, Animal Crackers, p. 237. [Torna]
[1973] Fornés, Dalí y los libros, p. 67; Descharnes i Néret, II, p. 567. [Torna]
[1974] Fragment del catàleg «Hommage à Meissonier», dins Descharnes i Néret, Dalí, II, p. 567. [Torna]
[1975] Secrest, p. 195. [Torna]
[1976] Dins Les Nouvelles Littéraires, citat dins VPSD, p. 167. [Torna]
[1977] Dalí i Pauwels, p. 108; Bosquet, Dalí desnudado, p. 26. [Torna]
[1978] Dalí i Pauwels, p. 108. [Torna]
[1979] Ibid., p. 125. [Torna]
[1980] Ibid., p. 182. [Torna]
[1981] Fallowell i Ashley, passim. [Torna]
[1982] Ibid. [Torna]
[1983] Ibid., p. 178-180, 240-241. [Torna]
[1984] Còpia del certificat de «celebració de matrimoni» que m’ha proporcionat el registre civil de Chelsea. [Torna]
[1985] Conversa amb la directora actual de l’hotel, la senyora Quinto, i amb la senyora Àngels Torres, que recorden bé Amanda Lear. [Torna]
[1986] Converses amb el senyor Ignasi de Lassaleta, Barcelona, juliol i agost de 1996; conversa amb la senyora Sue Guinness, Cadaqués, 7 d’agost de 1996. [Torna]
[1987] Conversa amb Amanda Lear, Sant Remès (Provença), 2 de juliol de 1996. [Torna]
[1988] Conversa amb la senyora Nanita Kalaschnikoff, Marbella, 23 de juliol de 1995. [Torna]
[1989] Tiempo, Madrid, suplement especial sobre la mort de Dalí, 23 de gener de 1989, p. 8; conversa amb el senyor Isidor Bea, Cadaqués, 10 d’agost de 1995. [Torna]
[1990] «Love Story en Cadaqués», Turismo y Vida, Madrid, octubre de 1971. [Torna]
[1991] Conversa per telèfon amb el capità Peter Moore (a Cadaqués), 10 d’agost de 1993. [Torna]
[1992] Conversa per telèfon amb la senyora Nanita Kalaschnikoff (a Marbella), 8 de maig de 1996. [Torna]
[1993] Conversa amb Amanda Lear, Sant Remès (Provença), 2 de juliol de 1996. [Torna]
[1994] Lear, Le Dalí d’Amanda, p. 29. [Torna]
[1995] Ibid., p. 85; VPSD, p. 168. [Torna]
[1996] Dalí, Diario de un genio, p. 85. [Torna]
[1997] Argillet, «Dalí-Breton». [Torna]
[1998] Lear, Le Dalí d’Amanda, p. 87. [Torna]
[1999] Conversa amb el senyor Carlos Lozano, Cadaqués, 29 de juny de 1996. [Torna]
[2000] Ibid. [Torna]
[2001] Lear, Le Dalí d’Amanda, p. 140-143. [Torna]
[2002] Dalí i Pauwels, p. 239. [Torna]
[2003] Conversa amb el capità Peter Moore, Cadaqués, 26 d’octubre de 1993. [Torna]
[2004] Conversa amb el senyor Carlos Lozano, Cadaqués, 29 de juny de 1996. [Torna]
[2005] Ibid. [Torna]
[2006] Dalí i Pauwels, p. 160-161. [Torna]
[2007] Clifford Thurlow, Sex, Surrealism, Dalí… and Me. The Memoirs of Carlos Lozano, autobiografia inèdita. [Torna]
[2008] Ibid. [Torna]
[2009] Lear, L’Amant Dalí. Ma Vie avec Salvador Dalí, París, Michel Lafon, 1994. [Torna]
[2010] Lear, Le Dalí d’Amanda, p. 207-208. [Torna]
[2011] Carol, Dalí. El final oculto de un exhibicionista, p. 110; conversa amb el senyor Enric Sabater, Calella de Palafrugell, 30 de juny de 1996. [Torna]
[2012] Conversa amb el senyor Enric Sabater, Calella de Palafrugell, 30 de juny de 1996. [Torna]
[2013] Gorwans’s Art Books, núm. 38 (1910), p. 37. [Torna]
[2014] Lear, Le Dalí d’Amanda, p. 194-195; pel que fa als anaglifoscopis i el seu paper posterior a la Residencia de Estudiantes, vegeu SVBLD, p. 72-74. [Torna]
[2015] Romero, Todo Dalí en un rostro, p. 160. [Torna]
[2016] Conversa amb la senyora Nanita Kalaschnikoff, Granada, 7 de juny de 1996. [Torna]
[2017] Morse, Animal Crackers, p. 32. [Torna]
[2018] DG, p. 181. [Torna]
[2019] Un relat de les circumstàncies de la mort de Sánchez Mejías apareix a la meva biografia Federico García Lorca. A Life, p. 387-391. [Torna]
[2020] Morse, Dalí… A Panorama of His Art, p. 198, 202. [Torna]
[2021] Ibid., p. 198. [Torna]
[2022] Romero, Todo Dalí en un rostro, p. 145, 311, nota 15. [Torna]
[2023] Romero, Torero al·lucinogen, p. 5. [Torna]
[2024] Romero, Todo Dalí en un rostro, p. 189. [Torna]
[2025] Reproduït dins Morse, Dalí… A Panorama of His Art, p. 200. [Torna]
[2026] Conversa amb el doctor Reynolds Morse, Florida, 15 de juliol de 1996; Romero, Todo Dalí en un rostro, p. 93. [Torna]
[2027] Romero, Todo Dalí en un rostro, p. 171-182. [Torna]
[2028] Conversa amb el senyor Carlos Lozano, Cadaqués, 29 de juny de 1996. [Torna]
[2029] Romero, Todo Dalí en un rostro, p. 225. [Torna]
[2030] Ibid., p. 217. [Torna]
[2031] MDJ, 15 de maig de 1979. [Torna]
[2032] Conversa amb el senyor Enric Sabater, Calella de Palafrugell, 30 de juny de 1996. [Torna]
[2033] Conversa amb els doctors Mara i Giuseppe Albaretto, Torí, 23 d’octubre de 1995. [Torna]
[2034] Puignau, p. 112. [Torna]
[2035] Conversa amb el senyor Marc Lacroix, Perpinyà, juny de 1996. [Torna]
[2036] Puignau, p. 112-114. [Torna]
[2037] Guardiola, p. 131. [Torna]
[2038] Guardiola, p. 131; «Vaig enviar una proposta per escrit a Guardiola quan aquest era alcalde per mitjà de la qual m’oferia a llogar l’antic teatre juntament amb el senyor Duran i habilitar-lo com un museu-restaurant on s’exposaria la meva col·lecció de peces de Dalí. La resta és cosa sabuda. Aleshores l’Ajuntament va decidir avançar una quantitat i treure la runa que hi va quedar després que els soldadets de Franco hi entressin» (capità Peter Moore, comunicació per escrit a l’autor); conversa per telèfon amb el fill de Lluís Duran Camps, el meu amic Lluís Duran, propietari actual de l’hotel, 19 de gener de 1997. [Torna]
[2039] Dalí i Pauwels, p. 132-133. [Torna]
[2040] Guardiola, p. 151-152. [Torna]
[2041] Ibid., p. 157. [Torna]
[2042] Enrique Sabater, «Este será el primer cuadro que Dalí donará a su museo», Los Sitios, Girona, 14 de juny de 1970, p. 7. [Torna]
[2043] Los Sitios, Girona, 14 de juliol de 1970, p. 8; Lear, Le Dalí d’Amanda, p. 156, 164. [Torna]
[2044] Conversa amb el senyor Enric Sabater, Calella de Palafrugell, 30 de juny de 1996. [Torna]
[2045] Ibid. [Torna]
[2046] Lear, Le Dalí d’Amanda, p. 201-203. [Torna]
[2047] Ibid., p. 205-206. [Torna]
[2048] Hullo Dalí (vegeu Bibliografia, Secció 8). [Torna]
[2049] Moore, Soft Watches and Hard Times, p. 152. La nota de Morse és a la seva còpia del mecanoscrit, que es conserva al Salvador Dalí Museum de Florida. [Torna]
[2050] Moore, ibid. [Torna]
[2051] Ibid., p. 152-153. [Torna]
[2052] Ibid., p. 153. [Torna]
[2053] Luis Romero al programa de TVE El enigma Dalí (vegeu Bibliografia, Secció 8). [Torna]
[2054] Alfons Quintà, «Dalí ha firmado papeles en blanco que facilitan la reproducción incontrolada de su obra», El País, Madrid, 13 de març de 1981, p. 1, 28-29. [Torna]
[2055] Puignau, p. 255-256. [Torna]
[2056] Document mostrat al programa de TVE Pintar después de morir («Documentos TV») al 1989 (vegeu Bibliografia, Secció 8). [Torna]
[2057] Catterall, p. 4. [Torna]
[2058] Ibid., p. 60-61; Field, The Official Catalog, p. 247. [Torna]
[2059] Catterall, p. 60-61. [Torna]
[2060] Ibid., p. 273. [Torna]
[2061] Ibid., p. 61, 183. [Torna]
[2062] Carol, p. 120; Catterall, passim. [Torna]
[2063] Resposta per escrit del capità Peter Moore a una de les meves preguntes. [Torna]
[2064] Puignau, p. 156-157. [Torna]
[2065] Conversa amb el capità Peter Moore, Cadaqués, 7 d’agost de 1996. [Torna]
[2066] Conversa per telèfon amb el capità Peter Moore (a Cadaqués), 1 de desembre de 1993; conversa a Cadaqués també amb ell, 7 d’agost de 1996. [Torna]
[2067] «Jean-Claude du Bany: “Los franceses no hemos sabido reivindicar a Salvador Dalí para Francia”», La Vanguardia, Barcelona, 27 de gener de 1989, p. 43; Puignau, p. 127. [Torna]
[2068] UD, p. 105-108; Màrius Carol, «Jean-Claude du Barry: “Los franceses no hemos sabido reivindicar a Salvador Dalí para Francia”», La Vanguardia, Barcelona, 27 de gener de 1989, p. 43. [Torna]
[2069] Lear, Le Dalí d’Amanda, p. 175. [Torna]
[2070] Bona, p. 383. [Torna]
[2071] Romero, Dedálico Dalí, p. 269. [Torna]
[2072] Secrest, p. 203. [Torna]
[2073] UD, p. 104. [Torna]
[2074] Ibid., p. 98, 103. [Torna]
[2075] McGirk, p. 140-141. [Torna]
[2076] Lear, L’Amant Dalí, p. 248-249, 277. [Torna]
[2077] McGirk, p. 145. [Torna]
[2078] MDJ, 19 de maig de 1980. [Torna]
[2079] Carta de John Hendrickson, advocat de Fenholt, al Salvador Dalí Museum de Saint Petersburg, Florida, per protestar contra una al·lusió a la relació de l’actor amb Gala que es va publicar a les «Notes sobre l’exposició» de la mostra de fotografies «Galuchka, Dalí’s Russian Muse» que va tenir lloc en aquest museu. [Torna]
[2080] Etherington-Smith, p. 435-436; VPSD, p. 178. [Torna]
[2081] «Statement by Salvador Dalí, 3 April 1973, at Knoedler Galleries». Agraeixo al meu amic Frank Hunter que me’n proporcionés una còpia. [Torna]
[2082] Morse, A Dalí Journal, vol. 11. [Torna]
[2083] Conversa per telèfon amb el capità Peter Moore (a Cadaqués), 26 d’agost de 1996. [Torna]
[2084] Morse, Animal Crackers, p. viii-ix; converses amb el capità Peter Moore, Cadaqués, 1995-1996. [Torna]
[2085] Guardiola, p. 247. [Torna]
[2086] Ibid. [Torna]
[2087] Ibid., p. 247-252. [Torna]
[2088] Ibid., 52. [Torna]
[2089] Ibid., p. 254-256. [Torna]
[2090] Testaments atorgats davant José Gómez de la Serna, notari de Llançà, l’u de juny de 1974. Agraeixo al senyor Luis Ignacio Fernández Posada que me’n proporcionés les còpies. [Torna]
[2091] El text dels estatuts apareix dins Fornés, p. 11-30. [Torna]
[2092] La invitació apareix reproduïda dins Romero, Todo Dalí en un rostro, p. 262. [Torna]
[2093] Romero, Aquel Dalí, p. 176-179, conté unes quantes fotografies de Josep Postius sobre l’esdeveniment. [Torna]
[2094] Lear, L’Amant Dalí, p. 242-243. [Torna]
[2095] MDJ, 18 de març de 1979. [Torna]
[2096] Guardiola, p. 283-284. [Torna]
[2097] Conversa per telèfon amb el senyor Antoni Pitxot (a Cadaqués), 18 de gener de 1997; vegeu també Lear, L’Amant Dalí, p. 250. [Torna]
[2098] Conversa amb el senyor Enric Sabater, Calella de Palafrugell, 30 de juny de 1996. [Torna]
[2099] Dalí, Être Dieu, «Opera-poema», produït per Distribucions d’Art Surrealista, Barcelona, DCD-50001-3. [Torna]
[2100] Conversa amb el capità Peter Moore, Cadaqués, 9 de maig de 1993. [Torna]
[2101] Ibid. [Torna]
[2102] Catterall, p. 45-47; «Demandado en USA. Una editorial reclama a Dalí la entrega de 78 gouaches», Diario de Barcelona, 30 de gener de 1975. [Torna]
[2103] Conversa amb el senyor Enric Sabater, Calella de Palafrugell, 30 de juny de 1996. [Torna]
[2104] Conversa amb el capità i la senyora Moore, Cadaqués, 7 de març de 1994. [Torna]
[2105] Ibid. [Torna]
[2106] Conversa per telèfon amb el capità Peter Moore (a Cadaqués), 25 de novembre de 1993. [Torna]
[2107] Conversa amb la senyora Nanita Kalaschnikoff, Marbella, 11 de gener de 1995. [Torna]
[2108] Conversa amb el capità Peter Moore, Cadaqués, 9 de novembre de 1991. [Torna]
[2109] Le Monde, París, 3 d’octubre de 1975, p. 2. [Torna]
[2110] Le Figaro, París, 2 d’octubre de 1975, p. 1, 3; Le Monde, París, 2 d’octubre de 1975, p. 1. [Torna]
[2111] Le Monde, París, 2 d’octubre de 1975, p. 1-3, 3 d’octubre de 1975, p. 2. [Torna]
[2112] Ibid., 2 d’octubre de 1975, p. 2. [Torna]
[2113] Ibid., 2 d’octubre de 1975, p. 1-3; «La campaña extranjera. La “Jornada de Protesta” causa perturbaciones en los transportes y en el suministro de electricidad de París», La Vanguardia, Barcelona, 3 d’octubre de 1975, p. 24. [Torna]
[2114] «Salvador Dalí: Franco est un être merveilleux», Le Monde, París, 3 d’octubre de 1975, p. 2. També s’ha consultat: «Salvador Dalí: “Franco est merveilleux”», Le Figaro, París, 2 d’octubre de 1975, p. 3; La Vanguardia, Barcelona, 3 d’octubre de 1975, p. 24; «Dalí: Bring Back The Inquisition», New York Post, 2 d’octubre de 1975. [Torna]
[2115] Le Monde, ibid.; «La campaña extranjera. La “Jornada de Protesta” causa perturbaciones en los transportes y en el suministro de electricidad en París», La Vanguardia, Barcelona, 3 d’octubre de 1975, p. 24. [Torna]
[2116] «Dalí speaks his mind and loses his job», San Francisco Examiner, 10 d’octubre de 1975. [Torna]
[2117] «La casa de Dalí, apedreada», Tele-exprés, Barcelona, 4 d’octubre de 1975, p. 5 (no consultat); Sandra Lee Stuart, «Dalí denies he called for liquidations», Times Advertiser, Trenton, Nova Jersey, 12 d’octubre de 1975. [Torna]
[2118] Lear, Le Dalí d’Amanda, p. 262. [Torna]
[2119] Conversa amb el senyor Enric Sabater, Calella de Palafrugell, 30 de juny de 1996. [Torna]
[2120] Pel que fa a la citació, vegeu Catterall, p. 46; MDJ, octubre de 1975. [Torna]
[2121] Pel que fa a la data de l’arribada de Dalí a Nova York, vegeu New York Times, 11 d’octubre de 1975; MDJ. [Torna]
[2122] New York Times, 11 d’octubre de 1975. [Torna]
[2123] Sandra Lee Stuart, «Dalí denies he called for liquidations», Times Advertiser, Trenton, Nova Jersey, 12 d’octubre de 1975. [Torna]
[2124] MDJ, octubre de 1975. [Torna]
[2125] Ibid., 28 d’octubre de 1979, 22 de maig de 1980, etc.; UD, p. 48-49. [Torna]
[2126] Conversa amb el doctor Manuel Vergara, Cadaqués, 6 d’agost de 1996. [Torna]
[2127] Conversa amb Michael Stout, Nova York, 11 de juliol de 1996. [Torna]
[2128] Ibid. [Torna]
[2129] Ibid. [Torna]
[2130] Ibid. [Torna]
[2131] Alfonso Quintá, «La compleja y tortuosa situación financiera de Dalí», El País, Madrid, 4 de setembre de 1980, p. 23. [Torna]
[2132] Conversa amb Michael Stout, Nova York, 11 de juliol de 1996. [Torna]
[2133] MDJ, 27 d’octubre de 1979, 14 de març de 1980, etc. [Torna]
[2134] Alfonso Quintá, «La compleja y tortuosa situación financiera de Dalí», El País, 4 de setembre de 1980, p. 22. [Torna]
[2135] Ibid. [Torna]
[2136] MDJ, 15 de setembre de 1981. [Torna]
[2137] Playà, Dalí de l’Empordà, p. 30-31. [Torna]
[2138] Gibson, Fire in the Blood. The New Spain, p. 52. [Torna]
[2139] Conversa amb el senyor Enric Sabater, Calella de Palafrugell, 30 de juny de 1996. [Torna]
[2140] Vila-San-Juan, p. 228-230. [Torna]
[2141] Pla, Obres de museu, p. 181. [Torna]
[2142] Michler i Löpsinger, p. 252; conversa per telèfon amb el capità Peter Moore (a Cadaqués), 30 d’agost de 1996. [Torna]
[2143] Les Caprices de Goya de Salvador Dalí, Hamburg, Galerie Levy, 1977. [Torna]
[2144] Conversa amb el doctor Manuel Vergara, Cadaqués, 6 d’agost de 1996. [Torna]
[2145] MDJ, 27 d’octubre de 1979. [Torna]
[2146] Carol, p. 114. [Torna]
[2147] MDJ, 8 de març de 1980. [Torna]
[2148] Antonio D. Olano, «Salvador Dalí. “Mi pintura es una m…”», La Gaceta Ilustrada, Madrid, 20 de maig de 1979, p. 100-102. [Torna]
[2149] MDJ, 14 de maig de 1979. [Torna]
[2150] Comentaris sobre el discurs de Dalí a Le Figaro d’aquell mateix matí; vegeu VPSD, p. 194, que conté uns quants extractes breus del discurs mateix; respecte a fotografies de l’esdeveniment, ibid., p. 195. Un extracte més complet del discurs apareix dins DOH, p. 420. [Torna]
[2151] MDJ, 20 de maig de 1979; Antonio D. Olano, «Salvador Dalí. “Mi pintura es una m…”», La Gaceta Ilustrada, Madrid, 20 de maig de 1979, p. 100-102. [Torna]
[2152] Playà, Dalí de l’Empordà, p. 31. [Torna]
[2153] Gómez de Liaño, Dalí, p. 32. [Torna]
[2154] Tots tres programes, escrits, dirigits i presentats per Paloma Chamorro, van sortir a «Imágenes», RTVE, Madrid, el 30 de maig, el 6 de juny i el 13 de juny de 1979. [Torna]
[2155] El Guardian Weekly del 15 d’octubre de 1995, p. 33, tot comentant una exposició de Cézanne, diu que la retrospectiva de Dalí al Centre Pompidou va ser vista per 840.000 persones. [Torna]
[2156] MDJ, 21 de març de 1980. [Torna]
[2157] DOH, p. 419. [Torna]
[2158] MDJ, 22 de març de 1980. [Torna]
[2159] Álvaro Martínez-Novillo, «El largo proyecto de una exposición antológica», El País, Madrid, «Artes», 9 d’abril de 1983, p. 2; segons Reynolds Morse, MDJ, 22 de març de 1980, una Gala cada vegada més paranoica considerava Hulten i Daniel Abadie uns «comunistes fastigosos» i creia que havien provocat la vaga expressament. [Torna]
[2160] Màrius Carol, «Las otras muertes de Salvador Dalí», La Vanguardia, Barcelona, 24 de gener de 1989, p. 50; Romero, Dedálico Dalí, p. 261. [Torna]
[2161] MDJ, 8 de març de 1980. [Torna]
[2162] Ibid., 19-22 de març de 1980. [Torna]
[2163] Ibid. [Torna]
[2164] Salvador Dalí (catàleg Pompidou), p. 3. [Torna]
[2165] MDJ, 22 de març de 1980; hi ha un full del paper de carta dins la còpia de Reynolds Morse de l’obra inèdita de Peter Moore Rellotges tous i temps durs, arxiu del Salvador Dalí Museum de Florida. [Torna]
[2166] Field, The Official Catalog, p. 227. [Torna]
[2167] Conversa amb Michael Stout, Nova York, 11 de juliol de 1996. [Torna]
[2168] Secrest, p. 240-241; conversa amb la senyora Nanita Kalaschnikoff, Cadaqués, 25 d’agost de 1995. [Torna]
[2169] Conversa per telèfon amb la senyora Nanita Kalaschnikoff (a París), 4 de setembre de 1996. [Torna]
[2170] Conversa per telèfon amb la senyora Nanita Kalaschnikoff (a Marbella) 10 de gener de 1995. [Torna]
[2171] Conversa amb Albert Field, Nova York, 11 de juliol de 1996. [Torna]
[2172] UD, p. 53-56. [Torna]
[2173] MDJ, 26 d’abril de 1980. [Torna]
[2174] Anotació manuscrita de Reynolds Morse dins la seva còpia de l’obra inèdita de Moore Rellotges tons i temps durs, arxiu del Salvador Dalí Museum de Florida. [Torna]
[2175] MDJ, 13 de maig de 1980. [Torna]
[2176] Ibid., 16 de maig de 1980. [Torna]
[2177] Ibid., 18 de maig de 1980. [Torna]
[2178] Ibid. [Torna]
[2179] Ibid., 21 de maig de 1980. [Torna]
[2180] Ibid., 30 d’octubre de 1983. [Torna]
[2181] Ibid., 23 de maig de 1980. [Torna]
[2182] James Markham, New York Times, 12 d’octubre de 1980; UD, p. 56. [Torna]
[2183] MDJ, 22 de maig de 1980. [Torna]
[2184] Arxiu personal del capità Peter Moore, Cadaqués. [Torna]
[2185] MDJ, 21 de maig de 1980, 11.45 pm. [Torna]
[2186] Vila-San-Juan, p. 232. [Torna]
[2187] UD, p. 56-57; Secrest, p. 241; conversa amb el senyor Antoni Pitxot, Figueres, 29 de juny de 1996. [Torna]
[2188] Alfons Quintà, «La compleja y tortuosa situación financiera de Salvador Dalí», El País, 4 de setembre de 1980, p. 22-23; Albert Arbós, «Los tesoros ocultos de Dalí», Cambio 16, Madrid, 23 de març de 1981. [Torna]
[2189] Alfons Quintà, «Salvador Dalí no ha efectuado declaración de renta o patrimonio a la Hacienda española», El País, Madrid, 18 de setembre de 1980, p. 27. [Torna]
[2190] James Markham, New York Times, 12 d’octubre de 1980. [Torna]
[2191] Aquesta relació dels fets està basada en notes que jo mateix vaig prendre a la conferència de premsa, que va ser la primera vegada que vaig veure Dalí i Gala en persona. Atès el gran nombre de periodistes que hi havia, l’esdeveniment va tenir un ample ressò tant a la premsa espanyola com a la internacional. [Torna]
[2192] «Retrasos de una exposición», El País, Madrid, 14 de gener de 1981, p. 20; Álvaro Martínez-Novillo, «El largo proyecto de una exposición antológica», ibid., 9 d’abril de 1983, p. 2. [Torna]
[2193] El enigma Dalí, programa de TVE (vegeu Bibliografia, Secció 8). [Torna]
[2194] El text del testament de Gala apareix dins Fornés, Les contradiccions del cas Dalí, p. 137-139. Agraeixo al senyor Fornés que em proporcionés una còpia del de Dalí. Pel que fa a la data en què Sabater va deixar d’estar al servei de Dalí, vegeu l’entrevista que se li va fer a El País, Madrid, 29 de gener de 1989, p. 56. [Torna]
[2195] UD, p. 61; Romero, Dedálico Dalí, p. 268; «Dalí y Gala anularán su residencia en Mónaco», La Vanguardia, Barcelona, 14 de setembre de 1980, p. 5. [Torna]
[2196] «Dalí proyecta en París un gigantesco homenaje al filosofo Spinoza», El País, Madrid, 14 de gener de 1981, p. 20. [Torna]
[2197] Elle, París, 26 de gener de 1981, citat dins Bona, p. 416; «Dalí, abandonado por Gala, se deja morir de amor», El Noticiero Universal, Barcelona, 28 de gener de 1981. [Torna]
[2198] Puignau, p. 163-164. [Torna]
[2199] El País, Madrid, 29 de gener de 1989, p. 56. [Torna]
[2200] Albert Arbós, «Los tesoros ocultos de Dalí», Cambio 16, Madrid, 23 de març de 1981. [Torna]
[2201] UD, p. 105-108; Secrest, p. 242. [Torna]
[2202] James Markham, «Dalí Untangles His Life», The New York Times Magazine, 22 de novembre de 1981. [Torna]
[2203] Conversa amb Michael Stout, Nova York, 11 de juliol de 1996. [Torna]
[2204] UD, p. 61. [Torna]
[2205] Documents reproduïts dins Fornés, Les contradiccions del cas Dalí, p. 177-181; MDJ, 3 d’abril de 1981. [Torna]
[2206] Francisco Mora, «Declaraciones exclusivas del antiguo secretario de Salvador Dalí. Enrique Sabater: “Desde noviembre hasta aquí han abusado de Dalí”», El Correo Catalán, Barcelona, 21 de març de 1981; UD, p. 61-62. [Torna]
[2207] Romero, Dedálico Dalí, p. 269-2 70; Fornés, Les contradiccions del cas Dalí, p. 186. [Torna]
[2208] UD, p. 62. [Torna]
[2209] Ibid., p. 62-63; Romero, Dedálico Dalí, p. 268-269; conversa amb els doctors Mara i Giuseppe Albaretto, Torí, 24 d’octubre de 1995. [Torna]
[2210] Alfons Quintá, «Dalí ha firmado papeles en blanco que facilitan la reproducción incontrolada de su obra», El País, Madrid, 13 de març de 1981, p. 1, 28-29. [Torna]
[2211] James Markham, «Dalí Untangles His Life», The New York Times Magazine, 22 de novembre de 1981. Segons una font, Sabater va lliurar la seva renúncia per escrit el 12 de març de 1981, a conseqüència de la qual cosa Gala li va escopir a la cara (Carol, p. 131). [Torna]
[2212] Francisco Mora, «Declaraciones exclusivas del antiguo secretario de Salvador Dalí. Enrique Sabater: “Desde noviembre hasta aquí han abusado de Dalí”», El Correo Catalán, Barcelona, 21 de març de 1981. [Torna]
[2213] Carol, p. 133-134. [Torna]
[2214] Robert Descharnes, entrevistat per Josep Playà a La Vanguardia, Barcelona, 30 de setembre de 1984. [Torna]
[2215] Romero, Dedálico Dalí, p. 270. [Torna]
[2216] El País, Madrid, 27 d’agost de 1981, p. 17; hi ha una fotografia en blanc i negre de Dalí i Gala amb la pintura dins DOH, p. 421. [Torna]
[2217] UD, p. 77. [Torna]
[2218] Ibid. [Torna]
[2219] James Markham, «Dalí Untangles His Life», The New York Times Magazine, 22 de novembre de 1981. [Torna]
[2220] DOH, p. 419, 424. [Torna]
[2221] UD, p. 79. [Torna]
[2222] Ibid. [Torna]
[2223] Ibid., p. 79-80. [Torna]
[2224] Ibid., p. 80; hi ha una fotografia de l’esdeveniment dins DOH, p. 422. [Torna]
[2225] Conversa amb la senyora Nanita Kalaschnikoff, Marbella, 30 de maig de 1996. [Torna]
[2226] UD, p. 81. [Torna]
[2227] Ibid., p. 80-81; Puignau, p. 173. [Torna]
[2228] Conversa amb la senyora Cécile Éluard, París, 25 de febrer de 1995; Puignau, p. 174. [Torna]
[2229] Lear, Le Dalí d’Amanda, p. 285-286. [Torna]
[2230] UD, p. 82; Descharnes, «La solitaria de Púbol». [Torna]
[2231] Conversa per telèfon amb el senyor Antoni Pitxot (a Cadaqués), 30 d’agost de 1995; conversa amb el doctor Manuel Vergara, Cadaqués, 6 d’agost de 1996. [Torna]
[2232] Pel que fa al desig de Gala de ser enterrada a Púbol, conversa amb el senyor Antoni Pitxot, Cadaqués, trenta d’agost de 1995, i amb els doctors Mara i Giuseppe Albaretto, Torí, vint-i-tres d’octubre de 1995; pel que fa al seu desig de morir-hi, vegeu Robert Descharnes dins La Vanguardia, Barcelona, vint-i-dos de gener de 1989, p. 58. [Torna]
[2233] Conversa amb el doctor Manuel Vergara, Cadaqués, sis d’agost de 1996. [Torna]
[2234] Conversa per telèfon amb la senyora Nanita Kalaschnikoff (a Marbella), 29 d’agost de 1995. [Torna]
[2235] La Vanguardia, Barcelona, 11 de juny de 1995, p. 6. [Torna]
[2236] Còpia de la partida de defunció de Gala Dalí que molt amablement m’ha proporcionat l’ajuntament de la Pera (Baix Empordà). [Torna]
[2237] UD, p. 82-83. [Torna]
[2238] Conversa per telèfon amb el capità Peter Moore (a Cadaqués), 25 d’agost de 1995. [Torna]
[2239] El Periódico, Barcelona, 12 de juny de 1982, p. 18. [Torna]
[2240] Ibid., 11 de juny de 1982, p. 6. [Torna]
[2241] El País, Madrid, 11 de juny de 1982, p. 32. [Torna]
[2242] Conversa per telèfon amb el senyor Antoni Pitxot (a Cadaqués), 30 d’agost de 1995; La Vanguardia, Barcelona, 12 de juny de 1982, p. 18. [Torna]
[2243] A La Vanguardia, ibid., p. 25, es diu que la van amortallar amb una túnica blanca, però això és incorrecte. [Torna]
[2244] Conversa per telèfon amb el senyor Antoni Pitxot (a Cadaqués), 30 d’agost de 1995. [Torna]
[2245] UD, p. 84. [Torna]
[2246] Conversa amb el senyor Gonçal Serraclara, Barcelona, 26 de maig de 1993; conversa amb la senyora Montserrat Dalí, Barcelona, 10 de juny de 1992. [Torna]
[2247] Conversa amb el senyor Gonçal Serraclara, Barcelona, 26 de maig de 1993. [Torna]
[2248] Conversa per telèfon amb el senyor Antoni Pitxot (a Cadaqués), 30 d’agost de 1995. [Torna]
[2249] El Periódico, Barcelona, 12 de juny de 1982, p. 17. [Torna]
[2250] El testament de Gala Dalí apareix reproduït dins Fornés, Les contradiccions del cas Dalí, p. 137-139. [Torna]
[2251] Ibid., p. 135. [Torna]
[2252] Dalí i Pauwels, p. 62-63. [Torna]
[2253] Conversa amb la doctora Mara Albaretto, Torí, 25 d’octubre de 1995. [Torna]
[2254] La Vanguardia, Barcelona, 12 de juny de 1985, p. 25. [Torna]
[2255] Puignau, p. 176. [Torna]
[2256] Romero, Aquel Dalí, p. 35. [Torna]
[2257] Romero, Dedálico Dalí, p. 62. [Torna]
[2258] Conversa amb el senyor Rafael Santos Torroella, Portlligat, 5 de juny de 1994. [Torna]
[2259] Ibid.; conversa amb el senyor Gonçal Serraclara, Barcelona, 26 de maig de 1993. [Torna]
[2260] Conversa amb el senyor Gonçal Serraclara, Barcelona, 26 de maig de 1993; conversa amb el senyor Antoni Pitxot, Cadaqués, 5 d’agost de 1995; Gonçal Serraclara a El País, Madrid, 4 de setembre de 1984, p. 20. [Torna]
[2261] MDJ, 13 d’octubre de 1983. [Torna]
[2262] Notaria de la Bisbal (Baix Empordà). Agraeixo al notari José Maria Martínez Palmer que me’n proporcionés una còpia. [Torna]
[2263] Miguel Doménech entrevistat al programa de TVE El enigma Dalí (vegeu Bibliografia, Secció 8). [Torna]
[2264] El testament apareix reproduït dins Fornés, Les contradiccions del cas Dalí, p. 221-222. [Torna]
[2265] Jesús Conte, «Com Dalí va desheretar Catalunya», Set Dies, Barcelona, 12 d’octubre de 1990; conversa per telèfon amb el senyor Benjamí Artigas (a la Pera), 29 d’octubre de 1996. [Torna]
[2266] Carol, p. 189. [Torna]
[2267] Miguel Doménech entrevistat al programa de TVE El enigma Dalí (vegeu Bibliografia, Secció 8). [Torna]
[2268] Tant els telegrames de Dalí com l’esborrany de la resposta de Buñuel són a l’Archivo Luis Buñuel, Ministerio de Educación y Ciencia, Madrid; Antoni Pitxot, pròleg a Carol, Dalí, el final oculto de un exhibicionista, p. 10. [Torna]
[2269] UD, p. 13-15; agraeixo enormement al senyor Luis Revenga que em passés el vídeo a Madrid el 25 de setembre de 1996. La data de la filmació és incerta: segons Antoni Pitxot, va tenir lloc el 7 de novembre de 1982 (Carol, El final oculto de un exhibicionista, p. 9), mentre que Luis Revenga la situa a la primeria de 1983. [Torna]
[2270] Antoni Pitxot, pròleg a Carol, Dalí, el final oculto de un exhibicionista, p. 110; conversa amb el senyor Luis Revenga, Madrid, 25 de setembre de 1990. [Torna]
[2271] Elda Ferrer entrevistada al programa de TVE El enigma Dalí (vegeu Bibliografia, Secció 8). [Torna]
[2272] Secrest, p. 17. [Torna]
[2273] Programa de TVE Pintar después de morir («Documentos TV»), 1989 (vegeu Bibliografia, Secció 8). [Torna]
[2274] Reproduïda dins DOH, p. 431. [Torna]
[2275] Reproduïda dins DOH, p. 435. [Torna]
[2276] Reproduïda dins DOH, p. 432-433. [Torna]
[2277] Gómez de Liaño, «“Llegaremos más tarde, hacia las cinco…”»; la pintura apareix reproduïda dins DOH, p. 436. [Torna]
[2278] Reproduïda dins DOH, p. 439. [Torna]
[2279] El País, Madrid, 15 d’abril de 1983, p. 27. [Torna]
[2280] El document es va firmar davant el notari de la Bisbal Josep Maria Foncillas Casaus el 31 d’agost de 1983. [Torna]
[2281] MEAC, I, p. 15. [Torna]
[2282] Vegeu, per exemple, F. Calvo Serraller, El País, Madrid, 18 d’abril de 1983, p. 35. [Torna]
[2283] Santos Torroella, «La ceremonia daliniana de la confusión». [Torna]
[2284] El País, Madrid, 11 de juny de 1983, p. 29; Purser, p. 183; carta de Robert Descharnes a Edward James, 11 d’octubre de 1983, EJF. [Torna]
[2285] Text reproduït dins DOH, p. 423. [Torna]
[2286] DOH, p. 423. [Torna]
[2287] Agraeixo enormement a l’actual notari, el senyor Jose María Martínez Palmer, que m’enviés una fotocòpia d’aquest document. [Torna]
[2288] Tant la carta de Dalí (28 de desembre de 1983) a Marià Lorca, alcalde de Figueres, per assabentar-lo del canvi, com la resposta favorable de l’alcalde apareixen reproduïdes dins Fornés, Les contradiccions del cas Dalí, p. 66-69; pel que fa a altres documents relatius a la nova fundació, ibid., p. 70-84; pel que fa a la mateixa inauguració, i al missatge de Dalí per a la presentació de Madrid, El País, Madrid, 29 de març de 1984, p. 26, i Romero, Dedálico Dalí, p. 283; pel que fa a l’al·lusió a l’arç ardent del missatge citat de Dalí, aquest s’entestava a proclamar que l’etimologia del mot Espanya era la paraula llatina spina («arç» o «bardissa»), però sembla que en realitat l’arrel de la paraula és ibera i significa «lloc amb abundància de conills». [Torna]
[2289] Romero, Dedálico Dalí, p. 283. [Torna]
[2290] Berasátegui, «En Púbol, con el genio escondido». [Torna]
[2291] Santos Torroella, «Descharnes y el estilo “cárcel de papel”». [Torna]
[2292] Santos Torroella, «Descharnes y el estilo “cárcel de papel”», «Dalí fue un modélico alumno de Instituto», «La ceremonia daliniana de la confusión» i «Carta abierta a monsieur Robert Descharnes. La exposición de Salvador Dalí en Ferrara». [Torna]
[2293] Nuria Munárriz, «Dalí, el voluntario escondido de Púbol», Diario 16, edició de Sevilla, «Cuadernos del Mediodía», 1 de juny de 1984, p. 20. [Torna]
[2294] J. J. Tharrats entrevistat al programa de TVE Todos los hombres de Dalí, 1984 (vegeu Bibliografia, Secció 8). [Torna]
[2295] Ibid. [Torna]
[2296] Berasátegui, p. VI. [Torna]
[2297] Eduard Fornés entrevistat al programa de TVE Pintar después de morir («Documentos TV»), 1989 (vegeu Bibliografia, Secció 8). [Torna]
[2298] Luis Romero entrevistat al programa de TVE El enigma Dalí (vegeu Bibliografia, Secció 8). [Torna]
[2299] UD, p. 209-211; testimoni de Caminada a la investigació, 12 de setembre de 1984, Jutjat d’Instrucció de la Bisbal, Diligències Prèvies núm. 1875, any 1984, Registre General núm. 1879/84. «Sobre: INCENDIO en el castillo de Púbol, resultando lesionado SALVADOR DALÍ en Púbol». [Torna]
[2300] «Relación de personas relacionadas de alguna forma con Salvador Dalí en el castillo de Púbol», llista existent al Jutjat d’Instrucció de la Bisbal, Diligències Prèvies núm. 1875, 1984, Registre General núm. 1879/84. «Sobre: INCENDIO en el castillo de Púbol, resultando lesionado SALVADOR DALÍ en Púbol», f. 40. [Torna]
[2301] UD, p. 211-212. [Torna]
[2302] Ibid., p. 212. [Torna]
[2303] Ibid., p. 212-213. [Torna]
[2304] «Relación de personas relacionadas de alguna forma con Salvador Dalí en el castillo de Púbol», vegeu nota 50. [Torna]
[2305] UD, p. 213. [Torna]
[2306] Ibid. [Torna]
[2307] Ibid., p. 214. [Torna]
[2308] Puignau, p. 182. [Torna]
[2309] Seqüència inclosa al programa de TVE El enigma Dalí (vegeu Bibliografia, Secció 8). [Torna]
[2310] El País, Madrid, 1 de setembre de 1984. [Torna]
[2311] Miguel Doménech en declaracions a El País, Madrid, 5 de setembre de 1984. [Torna]
[2312] Ibid., 1 de setembre de 1984; UD, p. 216. [Torna]
[2313] Ignacio Gómez de Liaño, introducció a la seva edició de Dalí, Martyr. Tragédie lyrique en III actes (vegeu Bibliografia, Secció 6). [Torna]
[2314] El País, Madrid, 2 de setembre de 1984, p. 24. [Torna]
[2315] Ibid., 6 de setembre de 1984, p. 21; 28 de juny de 1985, p. 37; pel que fa a la visita d’Anna Maria Dalí a la clínica i a la versió que en va donar a la premsa, UD, p. 219-220. [Torna]
[2316] El document apareix dins Fornés, Les contradiccions del cas Dalí, p. 147. Vegeu també El País, Madrid, 6 de setembre de 1984, p. 21. [Torna]
[2317] Aquest document notarial surt publicat dins Fornés, Les contradiccions del cas Dalí, p. 148-151. [Torna]
[2318] UD, p. 218-219. [Torna]
[2319] El País, Madrid, 4 de setembre de 1984, p. 20. [Torna]
[2320] Ibid., 9 de setembre de 1984, p. 35. [Torna]
[2321] Jutjat d’Instrucció de la Bisbal, Diligències Prèvies núm. 1875, any Registre General núm. 1879/84. «Sobre: incendio en el castillo de Púbol, resultando lesionado Salvador Dalí en Púbol». [Torna]
[2322] Ibid., f. 20. [Torna]
[2323] Ibid., f. 65, 82. [Torna]
[2324] Ibid., f. 6IV. [Torna]
[2325] Ibid., f. 80, 117. [Torna]
[2326] Ibid., f. 62. [Torna]
[2327] El País, Madrid, 8 de setembre de 1984, p. 21. [Torna]
[2328] Elda Ferrer entrevistada al programa de TVE El enigma Dalí (vegeu Bibliografia, Secció 8). [Torna]
[2329] Jutjat d’Instrucció de la Bisbal, Diligències Prèvies núm. 1875, any 1984, Registre General núm. 1879/84. «Sobre: incendio en el castillo de Púbol, resultando lesionado SALVADOR DALÍ en Púbol», f, 54-55. [Torna]
[2330] El País, Madrid, 7 de setembre de 1984, p. 22; 1 de febrer de 1985; 12 de febrer de 1985; Fornés, Les contradiccions del cas Dalí, p. 145. [Torna]
[2331] Descharnes, «La solitaria de Púbol». [Torna]
[2332] La meva entrevista amb Dalí es va publicar a El País, Madrid, 26 de gener de 1986. [Torna]
[2333] El contracte apareix reproduït dins Fornés, Les contradiccions del cas Dalí, p. 186-192. [Torna]
[2334] Reproduït dins Fornés, ibid., p. 193-194. [Torna]
[2335] El País, Madrid, 14 de juliol de 1986, p. 25; Ya, Madrid, 15 de juliol de 1986, p. 33. [Torna]
[2336] Conversa amb el senyor Antoni Pitxot, Torre del Molí, Figueres, 29 de juny de 1996. [Torna]
[2337] Jesús Conte, «El Estado quiere arrebatar a Descharnes el negocio de Dalí», Cambio 16, Madrid, núm. 899, 20 de febrer de 1989, p. 30-31. [Torna]
[2338] La carta, amb aquest paràgraf subratllat, es va mostrar al programa de TVE El enigma Dalí (vegeu Bibliografia, Secció 8). [Torna]
[2339] Fornés, Les contradiccions del cas Dalí, p. 177. [Torna]
[2340] Aquest document apareix reproduït dins Fornés, ibid., p. 195-196. [Torna]
[2341] Carta reproduïda dins Fornés, ibid., p. 209-216. [Torna]
[2342] MDJ, 29 d’agost de 1981. [Torna]
[2343] Descharnes al programa de TVE Pintar después de morir, 1989 (vegeu Bibliografia, Secció 8). [Torna]
[2344] Ibid. [Torna]
[2345] Abc, Madrid, 28 de novembre de 1988, p. 39; El País, Madrid, 29 de novembre de 1988, p. 43. [Torna]
[2346] El País, Madrid, 29 de novembre de 1988, p. 38; Diario 16, Madrid, 29 de novembre de 1988, p. 31. [Torna]
[2347] El País, Madrid, 30 de novembre de 1988, p. 40. [Torna]
[2348] Empordà, Figueres, 25 de gener de 1989, p. 19. [Torna]
[2349] Abc, Madrid, 6 de desembre de 1988, p. 43; Diario 16, Madrid, 6 de desembre de 1988, p. 27. Del reportatge de televisió n’apareix una seqüència al programa El enigma Dalí (vegeu Bibliografia, Secció 8). [Torna]
[2350] Diario 16, Madrid, 6 de desembre de 1988, p. 27. [Torna]
[2351] Interviu, Madrid, núm. 660 (3-9 de gener de 1988), p. 86-90. [Torna]
[2352] Diario 16, Madrid, 6 de desembre de 1988, p. 27. [Torna]
[2353] Conversa amb el senyor Antoni Pitxot, Cadaqués, 5 d’agost de 1995. [Torna]
[2354] El País, Madrid, 24 de desembre de 1988, p. 28; 26 de desembre de 1988, p. 38; Diario 16, Madrid, 26 de desembre de 1988, p. 34. [Torna]
[2355] El País, Madrid, 20 de gener de 1989, p. 32. [Torna]
[2356] Ibid. [Torna]
[2357] El Periódico, Barcelona, 24 de gener de 1989, p. 4; El País, Madrid, 27 de gener de 1989, p. 36; el senyor i la senyora Xicot van confirmar-me que va ser Artur Caminada qui els va telefonar, Púbol, 20 d’octubre de 1995. [Torna]
[2358] El País, Madrid, 24 de gener de 1989, p. 24. [Torna]
[2359] Conversa amb la senyora Carme Roget, Figueres, 23 de setembre de 1993; El País, Madrid, 24 de gener de 1989, p. 24. [Torna]
[2360] «Salvador Dalí sigue muy grave y ya se preparan sus funerales», El Periódico, Barcelona, 22 de gener de 1989; «Dalí desea ser enterrado en su museo de Figueres, bajo la cúpula geodésica», La Vanguardia, Barcelona, 22 de gener de 1989, p. 89; Carol, p. 11-12. [Torna]
[2361] «Salvador Dalí sigue muy grave y ya se preparan sus funerales», El Periódico, Barcelona, 22 de gener de 1989. [Torna]
[2362] Ibid. [Torna]
[2363] Ibid.; James Markham, «Dalí’s Gift to Spain: No Homage to Catalonia», New York Times, 12 de febrer de 1989, explica que Dalí va donar aquestes instruccions a Lorca l’u de desembre de 1988; segons Diario 16, Madrid, 22 de gener de 1989, p. 9, Pitxot «no hi va poder arribar a temps». Un any després de la mort de Dalí, Lorca va dir a El País, Madrid (21 de gener de 1990, p. 26): «Entré en la habitación y había una enfermera y otras personas. Dalí hizo señas de que salieran todos, hizo que me acercara a él y dijo: “Quiero ser enterrado bajo la cúpula del Museo.” Se lo hice repetir, porque era difícil entenderlo, pero a los que habíamos estado con él nos era mas fácil. Repetí otra vez sus palabras y le dije: “Señor Dalí, ¿me està pidiendo esto exactamente?” Me hizo que sí con la cabeza y añadió: “No se lo digas a nadie.” Al salir, encontré a Pitxot y se lo dije. Creo que es la única vez que no he hecho caso de un deseo de Dalí. También se lo dijimos a Domènech». [Torna]
[2364] El País, Madrid, 23 de gener de 1989, p. 26. [Torna]
[2365] Conversa amb el senyor Benjamí Artigas, Púbol, 30 de juny de 1996. [Torna]
[2366] Descharnes, «La solitaria de Púbol». [Torna]
[2367] Converses amb el senyor Antoni Pitxot, Cadaqués, 1995-1996. [Torna]
[2368] Carol, p. 183. [Torna]
[2369] La Vanguardia, Barcelona, 25 de gener de 1989, p. 39. [Torna]
[2370] Conversa amb el senyor Antoni Pitxot, Figueres, 5 d’agost de 1995. [Torna]
[2371] Ibid. [Torna]
[2372] Conversa amb el senyor Isidre Escofet, antic alcalde de Cadaqués, amic íntim de Caminada, Cadaqués, 21 d’octubre de 1995. [Torna]
[2373] Cambio 16, Madrid, 30 de gener de 1989, p. 17; El País, Madrid, 27 de gener de 1989, p. 36; La Vanguardia, Barcelona, 25 de gener de 1989 p. 39; conversa amb el senyor i la senyora Xicot, Púbol, 20 d’octubre de 1995; Pel que fa a l’exabrupte d’Artigas, l’alcalde de la Pera, vegeu també Descharnes, «La solitaria de Púbol». [Torna]
[2374] Playà, Dalí de l’Empordà, p. 34. [Torna]
[2375] Conversa amb el capità Peter Moore, Cadaqués, 7 d’agost de 1996. [Torna]
[2376] Diario 16, Madrid, 24 de gener de 1989, p. 37. [Torna]
[2377] El Periódico, Barcelona, 24 de gener de 1989, p. 3. [Torna]
[2378] Conversa amb la senyora Nanita Kalaschnikoff, Cadaqués, 6 d’agost de 1995. [Torna]
[2379] La Vanguardia, Barcelona, 26 de gener de 1995, p. 45. [Torna]
[2380] Ibid., 23 de gener de 1989, p. 46. [Torna]
[2381] Abc, Madrid, 24 de gener de 1989, p. 29. [Torna]
[2382] El Periódico, Barcelona, 24 de gener de 1989, p. 4. [Torna]
[2383] El País, Madrid, 24 de gener de 1989, p. 24. [Torna]
[2384] Carol, Dalí, el final oculto de un exhibicionista, p. 182. [Torna]
[2385] Abc, Madrid, suplement especial sobre Dalí, 24 de gener de 1989, p. I. [Torna]
[2386] El País, Madrid, 25 de gener de 1989, p. 31; Diario 16, Madrid, 2 5 de gener de 1989, p. 27; La Vanguardia, Barcelona, 25 de gener de 1989, p. 39; informatius de les televisions de l’Estat espanyol. [Torna]
[2387] El País, Madrid, 25 de gener de 1989, p. 31; Abc, Madrid, 25 de gener de 1989, p. 53. [Torna]
[2388] Ibid.; Màrius Carol, «Todo apunta a que Descharnes dejará de gestionar los derechos de la obra de Dalí», La Vanguardia, Barcelona, 25 de gener de 1989, p. 38. [Torna]
[2389] D’aquest instant tan emotiu n’apareix una seqüència de vídeo al programa de TVE El enigma Dalí (vegeu Bibliografia, Secció 8). [Torna]
[2390] Carta de Felip Domènech, La Vanguardia, Barcelona, 29 de gener de 1989, p. 7; conversa per telèfon amb el senyor Felip Domènech Biosca, fill d’aquest (a Barcelona), 30 de setembre de 1996. [Torna]
[2391] Màrius Carol, «Retrato de grupo, con ausencia de Sabater», La Vanguardia, Barcelona, 26 de gener de 1989, p. 43. [Torna]
[2392] Conversa per telèfon amb la senyora Nanita Kalaschnikoff (a París), 29 d’agost de 1995. [Torna]
[2393] Màrius Carol, «El ex secretario Enrique Sabater afirma que asistirá al funeral que Cadaqués dedicará a Dalí», La Vanguardia, Barcelona, 28 de gener de 1989, p. 40. [Torna]
[2394] La Vanguardia, Barcelona, 31 de gener de 1989, p. 50. [Torna]
[2395] Jesús Conte, «Dalí nombra heredero universal de sus bienes al Estado español», Cambio 16, Madrid, núm. 287 (6 de febrer de 1989), p. 13-16. Aquest número, enllestit de pressa i corrents, va aparèixer sis dies abans de la data de publicació que surt impresa a la portada (conversa per telèfon amb el senyor Jesús Conte, a Barcelona, 22 d’octubre de 1996). [Torna]
[2396] El País, Madrid, 4 de febrer de 1989, p. 32. [Torna]
[2397] Tribuna, Madrid, 16 de març de 1992. [Torna]
[2398] Jordi Pujol al programa de TVE El enigma Dalí (vegeu Bibliografia, Secció 8). A dues cartes ambigües escrites a les autoritats catalanes al 1986, Domènech deia que, segons les declaracions públiques fetes per Dalí, aquest havia llegat formalment el seu patrimoni a Espanya i a Catalunya (Fornés, Les contradiccions del cas Dalí, p. 217). [Torna]
[2399] «El testamento hace referencia al mayordomo», La Vanguardia, Barcelona, 27 de gener de 1989, p. 43. [Torna]
[2400] Conversa per telèfon amb el capità Peter Moore (a Cadaqués), 25 de novembre de 1993. [Torna]
[2401] Ibid. La Vanguardia, Barcelona, 27 de gener de 1989, p. 43; la data de la mort de Caminada me l’ha proporcionat molt amablement l’Ajuntament de Cadaqués. [Torna]
[2402] Conversa amb el doctor Manuel Vergara, Cadaqués, 6 d’agost de 1996. [Torna]