AGRAÏMENTS

En primer lloc, he d’agrair Faber and Faber, els meus editors londinencs, que van creure prou en mi com per garantir que aquest projecte de biografia tingués una base econòmica. Parlo concretament de Matthew Evans, Robert McCrum i Julian Loose.

Entre els qui encapçalen aquesta llista és la meva obligació incloure-hi també a Antoni Pitxot, director del Teatre-Museu Dalí de Figueres, que amb la seva generosa complicitat, em va presentar Salvador Dalí el 1986. La seva col·laboració mentre treballava en aquest llibre ha estat sempre eficaç i generosa.

El llibre està dedicat a la gran autoritat en temes dalinians, Rafael Santos Torroella, i a la seva dona, Maite. Santos Torroella no solament em va estimular a escriure’l sinó que va posar a la meva disposició, mentre va durar tota l’etapa de redacció, l’immens cabal dels seus coneixements i grans muntanyes de documentació. La Maite no em va fallar mai, tampoc. La seva claredat mental, la seva memòria extraordinària i els seus comentaris aguts sobre Dalí i el seu entorn em van ajudar moltíssim. Mai els estaré prou agraït.

La meva dona, Carole, a qui també dedico aquest llibre, ha aguantat un cop més i amb la fermesa de sempre, el pes dels meus alts i baixos i els meus afanys biogràfics, confirmant que és el meu millor crític i el meu millor corrector. Li dono la meva paraula, però, que mai més m’embarcaré en cap projecte de biografia d’aquestes dimensions.

Es mereixen un agraïment molt especial la meva agent literària, Ute Körner, i el seu col·laborador Guenni Rodewald: l’estímul i professionalitat de tots dos han estat fonamentals durant la llarga elaboració d’aquest llibre.

A l’«assessor militar» de Dalí, el capità Peter Moore, i a la seva esposa, Catherine, els dec molt. Amb molta paciència van contribuir desinteressadament a la meva investigació aportant nombrosos documents, records i anècdotes. Per a tots dos, el meu agraïment més sincer. El seu ajudant, Quim Miró, va seguir admirablement els seus esforços, enviant-me per fax tot el que li demanava. A ell també, moltes gràcies.

Nanita Kalaschnikoff, la dona més important per Dalí, després de Gala, ha estat una col·laboradora meravellosa. Infinitat de converses mantingudes a Marbella, Londres, Figueres, Cadaqués i París, i també moltes xerrades telefòniques, em van ajudar a entendre moltes facetes de la personalitat de Dalí, que d’una altra manera m’hauria estat impossible de conèixer.

El llibre hauria estat molt més pobre si no hagués pogut comptar amb la col·laboració inestimable de Reynolds i Eleanor Morse i del personal del Salvador Dalí Museum de St. Petersburg, Florida, on Marshall Rousseau, Joan Knopf, Peter Tush i Carol Butler també em van donar un cop de mà amb amabilitat i eficàcia. Reynolds Morse em va fer el gran favor de permetre’m consultar el seu immens diari dalinià que, quan es publiqui, es convertirà en la font principal d’informació de primera mà sobre la vida de l’artista i el seu complicat entorn. Esperem, doncs, que aquest diari es doni a conèixer al més aviat possible. La biblioteca Morse, així com la seva extraordinària hemeroteca, també em van ser de gran utilitat. A aquests dos dalinians fervents, el meu agraïment més sincer.

El Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (MN-CARS) de Madrid, i, concretament, Miguel del Valle Inclán i Antonio Majado, van col·laborar magníficament contestant a totes les meves preguntes i peticions de documentació. Amb ajudes d’aquesta qualitat, la tasca del biògraf, de vegades tan anguniosa, acaba valent molt la pena.

A Madrid em van ajudar d’altres amics. José Bello, amb la seva increïble memòria, va continuar proporcionant-me informació de primera mà gràcies a la seva amistat amb Dalí, Lorca i Buñuel a l’època de la Residencia de Estudiantes, el director de la qual, José García Velasco, també va fer tot el possible per ajudar-me en les meves investigacions (gràcies també a Ana Gutiérrez). Ángeles Vian Herrero, bibliotecària de la Facultad de Bellas Artes de la Universidad Complutense, em va mostrar els expedients relatius als anys de Dalí a la Escuela Espcial de Escultura, Pintura i Grabado de San Fernando i va tenir l’amabilitat de suggerir-me vies d’accés a informació que jo no aconseguia localitzar. L’Hemeroteca Municipal, on he tingut tants amics, em va atendre amb la seva cortesia habitual, sobretot Matilde López Adán. Els meus amics Alberto i Concha Reig Tapia em van fer favors notables. José Gómez de la Serna va posar la seva experiència com a amic notari de Dalí a la meva disposició i em va explicar què havia de fer per aconseguir còpies dels testaments del pintor. Per aconseguir això darrer, l’aleshores ministra de Cultura Carmen Alborch va intervenir personalment i amb tanta eficàcia que a partir d’aquell moment tot va resultar més fàcil. Em complau agrair el seu ajut des d’aquestes línies. També he de donar les gràcies a Miguel Doménech Martínez, que en una llarga entrevista em va ajudar a entendre millor certs aspectes legals de la situació dels Dalí quan van tornar a viure a Espanya al final de la seva vida.

He de donar les gràcies també a la Fundació Gala-Salvador Dalí de Figueres, sobretot a Fèlix Fanés, director de l’Institut d’Estudis Dalinians, que em va deixar treballar en l’arxiu abans que fos obert oficialment als investigadors, i a la seva col·laboradora Montserrat Aguer. També estic en deute amb Ramon Boixadós, Ana Beristain, Margarita Ruiz Combalia Lluís Peñuelas.

Igualment, a Figueres em van ajudar moltíssim a la Biblioteca Municipal Fages de Climent, Mari Àngels Vayreda i Maria Lluïsa Vidal, que recordo amb gratitud i afecte. Narcís Oliveras i Terradas i la seva dona em van permetre consultar la seva col·lecció completa d’Empordà Federal, l’única que es coneix. Erika Serna i Coba, bibliotecària de l’Arxiu Històric Comarcal, em va ajudar molt. També Eva Astarloa, de l’Arxiu Històric Municipal. Maria Assumpció Trayter em va ajudar de moltes maneres i em va dur a veure l’estereoscopi que havia estat de Esteve Trayter, avantpassat seu, i que tant havia impressionat Dalí quan era petit. Alicia Viñas em va mostrar el Museu de l’Empordà i em va presentar la seva tia, Carme Roget, que va ser la nòvia del Dalí adolescent. Josep Maria Joan Rosa em va acompanyar a la que havia estat propietat dels Pichot, la Torre del Molí, als afores de Figueres. Alfons Romero va ser una autèntica mina d’informació sobre la vila natal de Dalí. L’Hotel Duran, que va ser el quarter general de Dalí a Figueres, va ser també el meu refugi en diverses ocasions i he d’agrair a Lluís Duran, la seva esposa i el personal de l’hotel les moltes estones d’agradable conversa sobre Dalí i Gala i els seus amics. L’historiador Antoni Egea Codina, per la seva banda, va aportar documentació de gran interès sobre la relació dels Dalí amb la vila de Llers.

A Cadaqués, Rosa Maria Salleras em va saber evocar, a través de llargues estones de conversa, la seva amistat amb la família Dalí i, especialment, amb Salvador Dalí. Li ho agraeixo sincerament. Els records de Carlos Lozano sobre l’entorn dalinià a París i Port Lligat m’han estat molt útils. Pere Vehí va compartir amb mi els seus coneixements dalinians i em va passar còpies de molts documents del seu extens arxiu. També em va facilitar l’accés a Enric Sabater, que va ser segon secretari de Dalí i una de les persones més evasives que mai he conegut. Li agraeixo, però, la nostra llarga conversa en aquell moment i molts cops de mà que van venir després.

He d’esmentar també l’estructura geològica del Cap de Creus, amb les seves roques de micacita que tant van influir a Dalí i que vaig aprendre a distingir gràcies a l’entenedora llista que em va fer arribar Miguel Àngel Casares López.

Des de Roses, Quico Fransoy Molina, del Registre de la Propietat, va tenir l’amabilitat d’enviar-me fotocòpies de documents relatius a les propietats de Dalí.

Barcelona, naturalment, va ser un altre dels meus centres d’operacions. La contribució de Montserrat Dalí, la cosina preferida de Dalí, va ser fonamental no solament perquè em va donar una imatge clara de la història familiar sinó perquè em va ajudar a entendre els sentiments de Dalí envers Catalunya i Espanya. En tinc un record molt plaent, record que faig extensible a un dinar memorable al Set Portes. Després de la seva mort, Eulàlia Maria Bas i Dalí, la seva filla, va tenir la generositat de mostrar-me les cartes de la seva mare i oncles conservades en el seu arxiu.

També a Barcelona em va ajudar molt Gonzalo Serraclara de la Pompa, que em va proporcionar informació valuosa sobre la seva família i la relació amb els Dalí. Sense ell, mai hauria pogut aprofundir en els anys barcelonins del pare del pintor. Pel que fa a la branca materna de la família, la font imprescindible ha estat Felipe Domènech Biosca, que em va posar a l’abast tot el que ell mateix coneix i em va donar moltes pistes que vaig poder seguir.

L’editor Eduard Fornés va ser també un aliat de primera. A l’Arxiu Diocesà, el pare Leandre Niqui Puigvert em va ajudar molt a buscar informació sobre el segon matrimoni de Salvador Dalí Cusí, pare del pintor (mercès especials al pare Josep Maria Martí Bonet). El personal de l’Arxiu Històric de la Ciutat —Casa de l’Ardiaca— va ser en tot moment cortès i eficaç malgrat que havien de treballar en condicions difícils per una manca d’espai evident en la seva seu. Maria Lluïsa Bachs Benítez no va descansar fins que va localitzar el certificat de matrimoni de Salvador Dalí Cusí i Felipa Domènech, a més d’altres documents, i el meu amic Víctor Fernàndez va ser un excel·lent col·laborador enviant-me puntualment els fruits de les seves recerques dalinianes. Li estic agraït, a més, per haver-me dut al Museu Joan Abelló de Mollet del Vallès, on vaig fer algunes troballes interessants. El meu sincer agraïment a Joan Abelló Prat i a la seva secretària, Victòria Pérez. També a Lluís Permanyer, que em va facilitar molta informació sobre Dalí i el seu entorn i, a més, l’enregistrament d’una entrevista que li va fer al pintor. Josep Playà Maset, autor d’un excel·lent estudi sobre Dalí i l’Empordà, a qui vaig poder recórrer en molts moments per orientar-me. A la Biblioteca de Catalunya, el director Manuel Jorba i els seus col·laboradors em van rebre amb molta amabilitat.

A Sitges, ciutat de la mítica revista L’Amic de les Arts, Maria Saborit, em va acollir amablement a la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol. Recordo amb nostàlgia la sala de Miquel Utrillo, amb la seva col·lecció completa de Destino i les seves moltes reminiscències dalinianes.

A la «família italiana» de Dalí, Giuseppe i Mara Albaretto i la seva filla Cristiana, els dec la meva major comprensió no solament de la figura de Dalí sinó de la relació de Gala amb William Rotlein. Va ser un privilegi visitar-los a la seva casa de Torí i veure, en part, la seva extensa col·lecció Dalí. Lamento molt que el generós i simpàtic Giuseppe ja no sigui entre nosaltres.

He de donar les gràcies molt especialment a Michael Dibb i Louise Alien, amb els quals vaig treballar en dos documentals sobre Dalí per a la BBC al mateix temps en què escrivia aquest llibre. El fet de treballar plegats i comentar tantes vegades la feina que fèiem em va ajudar molt a fer-me preguntes que potser no se m’haurien acudit mai. Dono les gràcies també al muntador dels programes, Chris Swain, els comentaris del qual sempre resultaven útils.

Durant els cinc anys de la meva investigació, un vell amic, Eutimio Martín, catedràtic d’espanyol a Aix-en-Provence, sempre va estar atent al que s’anava publicant sobre Dalí i el surrealisme a França, referències que m’arribaven puntualment. Va ser Eutimio qui localitzar el certificat de matrimoni de Dalí i Gala a París i va aconseguir-ne després una còpia, operació molt complicada en la qual van intervenir també Gérard Dufour, de la Universitat d’Aix-en-Provence, i Antoni Portanet. El meu profund agraïment a tots tres. Mai m’hauria imaginat que a França hi haguessin tants impediments a l’hora d’investigar un matrimoni civil celebrat el 1934.

Faig referència moltes vegades, en aquest llibre, als treballs d’Agustín Sánchez Vidal sobre Buñuel i sobre la relació del cineasta amb Dalí. També em complau reconèixer la generosa col·laboració personal de Sánchez Vidal a la meva feina.

Vaig passar dies apassionants a l’Edward James Foudation, a West Dean, Sussex, Anglaterra, on em va rebre amb amabilitat l’arxivera Sharon-Michi Kusunoki. Gràcies a les seves atencions i als papers que em va permetre d’estudiar, vaig resoldre dubtes de cronologia relatives a l’amistat de James i Dalí.

A París, Didier Schulman i Nathalie Schoeller em van organitzar una visita al Centre Pompidou per veure catàlegs surrealistes i Yves Péret, director de la Bibliothèque Littéraire Jacques Doucet, i el seu col·laborador M. Bertonnier, em van atendre a la perfecció mentre jo em dedicava a llegir les cartes de Dalí a André Breton. A la National Gallery d’Escòcia, a la ciutat d’Edimburg, vaig rebre també un tracte exquisit mentre repassava l’altra meitat d’aquesta correspondència, a banda d’altres documents interessants per al meu estudi. El meu agraïment, sobretot, a Patrick Elliott.

A Nova York, Michael Stout ens va proporcionar a mi i a l’equip televisiu de la BBC que esmentava més amunt un seguit d’anècdotes i informacions molt útils sobre la seva relació amb el Dalí dels darrers anys.

És un plaer donar les gràcies també a Dawn Ades, David i Judy Gascoyne, Michael Raeburn i Marilyn McCully per la generositat amb què van respondre a les meves preguntes i peticions d’ajut.

Donald S. Lamm, el meu editor nord-americà, va fer uns valuosos suggeriments que em van servir per millorar el text original.

Espero que les persones que segueixen em perdonaran si no especifico el que els dec a cadascuna d’elles perquè seria llarguíssim d’enumerar. El meu agraïment a tots i cadascun… i als qui, segurament, hauré oblidat d’esmentar sense voler:

Bernard Adams, Louis Adrean, Conxa Álvarez, John Anderson, Narcís-Jordi Aragó, Manuel Arroyo, Benjamí Artigas, April Ashley, Henriette Babeanu, Francisco Badia, Àngel Baró i Noguer, Joella Bayer, Isidor Bea (+), Blanca Berasátegui, Josep Maria Bernils, Jesús Blázquez, Juan Manuel Bonet, Juan i Michèle Borrás, Domingo Bóveda, Juan Luis Buñuel, Humphrey Burton, Pere Buxeda, José Luis Cano, Juan Cano Areche, Màrius Carol, Narcís Castella Calzada, Cate Arries, Elizabeth i David Challen, François Chapon, William Chislett, Cathy Coleman, Miguel i Carlos Condé, Jesús Conte, Xavier Corbetó, Fleur Cowles, Peter Crookston, Anna Maria Dalí Domènech (+), Andrew Dempsey, José Díaz, James Dickie, Felipe Domènech Vilanova (+), Carlos Dorado, Luis Duran, Cécile Éluard, Isidre Escofet, Ramón i Sra. Estalella, Alberto Estrada Vilarasa, Duncan Fallowell, José Fernández Berchí, Luis Ignacio Fernández Posada, Firmo Ferrer, Mossèn Xavier Ferrer, Albert Field, Miquel Figueras i Xuclà, Dolores Devesa, Joan Florensa, Raimundo Fortuny Marquès, José Luis Franco Grande, Paul Funge, Fundación Federico García Lorca (Madrid), Tomás García García, Pere Garriga Camps, Andrew i Rosemary (+) Gibb, Daniel Giralt-Miracle, Thomas Glick, Montserrat Gómez, Emilio Gómez G. Mallo, Maruja Gómez G. Mallo (+), Carlos Gonzales, Maria Luisa González, Eric Green, David i Marie-Jeanne Harley, Harry Ransom Humanities Research Centre, University of Texas a Austin (Linda Ashton), L. P. Harvey, Edmond de la Haye Jousselin, Miguel Hernández, Michael D. Higgins, Miquel Horta, Frank Hunter, Rafael Inglada, Enric Jardí, Xavier Jiménez, Paz Jiménez Encina de Marquina (+), Alien Josephs, Richard Kidwell, Marc Lacroix, Carlton Lake, Michale Lambert, Donald Lamm, John Liddy, Mark Little, Tomás Llorens, Bernabé i Cecilia López García, Ana-Galicia López López, Anja Louis, Juan de Loxa, Peter Luddington (+), Rosa Maria Malet, Sr. i Sra. Marín Asensio, Josep Maria Marquès, José Maria Martínez Palmer, Juan Ramon Masoliver (+), George Melly, César Antonio Molina, Sean i Rosemary Mulcahy, Billy O Hanluain, Helen Oppenheimer, Karl Orend, Enrique i Maria Dolores Orio Trayter, Guillermo de Osma, Inés Padrosa Gorgot, Pandora, Juan Pérez Ayala, Lluís Permanyer, José Pierre, Justo Polo, Emilia Pomés Palomer, Jaume Pont Ibáñez, Radio Televisión Española (Fernando Pérez Puente, Maria Carmen García-Redondo Pasual), Luis Revenga, Edward C. Riley, Carlos A. Rodríguez Zapata, Luis Romero, Robert Royal, Sr. Romeu (Casa del Libro Catalònia, Barcelona), Francesc Ros, Luis Saiz, Christopher Sawyer-Lauçanno, Teresa Serraclara Pla, Norio Shimizu, Beatrice i Georges de la Taille, Xavier Tarraubella, Andreu Teixidor de Ventós, Joan Tharrats, Hugh Thomas, Clifford Thurlow i Iris Gioia, Javier Tomeo, Mossèn Pedro Travesa, Gillian Varley (Vitoria and Albert Museum Library), Chelsea E. Vaughn, Dr. Manuel Vergara, Jaume Vidal Oliveras, Carmina Virgili (Colegio de España, París), Joan Vives, Robert Whitaker, Marian White (Tate Gallery Library), Phil Wickmham, (British Film Institute), Jordi Xargayño Teixidor, Joaquim i Dolors Xicot.

L’autor també voldria donar les gràcies a la Compañía General Fabril Editora, Buenos Aires, per La arboleda perdida. Libros I i II de memorias, de Rafael Alberti; Change International/Equivalences, París, per Dalí: inédits de Belgrade, de Branko Aleksic; Éditions Gallimard, París, per «Angelus»; Paidós, Buenos Aires, per Dalí desnudado d’Alain Bosquet; Éditions Gallimard per Le Surréalisme et la peinture, nouvelle édition revue et corrigé 1928-1965 i Oeuvres complètes, 2 volumes, d’André Breton; Éditions Robert Laffont, París, per Mon Dernier Soupir, de Luis Buñuel; The Ecco Press, New York, per The Passionate Years de Caresse Crosby; Dasa Edicions, F. L. per The Secret Life of Salvador Dalí, Quartet Books, London, per The Unspeakable Confessions of Salvador Dalí, de Salvador Dalí; Random House UK Ltd. per The Diary of Genius, de Salvador Dalí, traducció de Richard Howard; Éditions Gallimard per Lettres à Gala i Oeuvres complètes, 2 volumes, de Paul Éluard; The Museum of Modern Art, New York, per Fantastic Art, Dada, Surrealism, editat per Alfred H. Barr Jr, assaigs de Georges Hugnet; Paragon House, New York, per In Quest of Dalí, de Carlton Lake; Herederos de Federico García Lorca per extractes de les obres de Lorca, i traduccions de Ian Gibson. Oda a Salvador Dalí, «Thamar y Amnón» (Romancera gitano), «Muerto de amor» (Romancero gitano), Oda a Walt Whitman; and «Panorama ciego de Nueva York» (Poeta en Nueva York) de Federico García Lorca de Obras Completas, i extracte de Epistolario completo, Copyright © by Herederos de Federico García. Traducció a l’anglès de Ian Gibson Copyright © by Ian Gibson i Herederos de Federico García Lorca. Tots els drets reservats.

Black Sparrow Press per «Explosion of the Swan, Salvador Dalí on Federico García Lorca» de Gerard Malanga, de Sparrow, 55; Editorial Juventud, Barcelona, per Vivencias con Salvador Dalí d’Emilio Puignau: Editorial Planeta, Barcelona, Lorca-Dalí. Una amistad traicionada d’Antonina Rodrigo; Editorial Juventud per El mundo de ayer de Stefan Zweig; British Broadcasting Corporation per l’entrevista amb Dalí de Malcolm Muggeridge, a Panorama; London Weekend Television per «Hello Dalí!», on Aquarius.

Per últim, vull donar les gràcies a Armand Carabén Van der Meer, Xènia Bussé i Ernest Folch per haver acabat a temps aquesta edició, ni que fos de matinada. Ni que fos com va ser.

L’autor i els editors lamenten qualsevol omissió inadvertida o error, que rectificaran de bon grat en les següents edicions d’aquest llibre.