L’evolució humana
L’ancestre dels neandertals descendeix dels emigrants vinguts de l’Àfrica fa 500.000 o 700.000 anys, i més en concret dels Homo ergaster. En aquella època, a Europa probablement hi havia alguns grups d’Homo erectus arribats de migracions anteriors, però no hi ha cap testimoni arqueològic que demostri que les dues espècies s’haguessin trobat. A partir d’aquesta població ancestral, i generació rere generació, els caràcters propers als neandertals es desenvolupen, probablement a causa d’aquest aïllament geogràfic a la part occidental d’Europa. Fa 300.000 anys, només els preneandertals vivien al vell continent, i es van desenvolupar fins a donar lloc als neandertals clàssics, que van viure la seva època de màxima esplendor fa 130.000 anys. Queda clar que sapiens i neandertals són dues espècies diferents, i que ells, i no nosaltres, van ser els autèntics europeus[67].
1 - Paleolític inferior: des d’uns 2,5 milions d’anys enrere fins fa uns 100.000 anys
2 - Paleolític mitjà: dels 90.000 als 35.000 anys
3 - Paleolític superior: dels 35.000 als 10.000 anys
| Homo sapiens | Emergeix a l’Àfrica fa uns 190.000 anys. Els nostres avantpassats directes van estendre’s per l’Àsia fa uns 80.000 anys, i cap a Austràlia fa uns 60.000 anys. Més tard, uns 45.000 anys enrere, van arribar a Europa, i finalment, fa uns 30.000 anys, van instal·lar-se també al continent americà |
| Homo neanderthalensis | Apareix fa uns 250.000 anys i la seva història s’allarga fins a uns 28.000 anys enrere, aproximadament. Va ocupar el continent europeu i el Pròxim Orient |
| Homo heidelbergensis | Els fòssils anteriors als neandertals clàssics s’agrupen sota l’epígraf de preneandertals, i inclouen aquesta espècie, que viu a Europa entre els 500.000 i els 250.000 anys |
| Homo antecessor | És l’altra branca de l’Homo georgicus, el qual en aquesta ocasió s’endinsa cap a Europa i esdevé antecessor fa 1,2 milions d’anys |
| Homo antecessor | És l’altra branca de l’Homo georgicus, el qual en aquesta ocasió s’endinsa cap a Europa i esdevé antecessor fa 1,2 milions d’anys |
| Homo ergaster | La seva datació oscil·la entre els 1,9 i els 1,4 milions d’anys. Apareix a l’Àfrica, des d’on es va estendre fins a l’Orient Mitjà, mentre que l’Homo erectus es troba a l’est d’Àsia (sempre limitat a la franja tropical). És la primera espècie del gènere Homo que es troba fora del continent africà. Part de la comunitat científica el considera una variant de l’Homo erectus |
| Homo erectus | És una de les dues branques de l’Homo georgicus que emigra cap a l’est i evoluciona per donar lloc a l’Homo erectus, que s’estén per la Xina a partir d’1,6 milions d’anys enrere. Els darrers registres fòssils d’aquesta espècie daten d’uns 300.000 anys |
| Homo georgicus | Descendeix de l’Homo habilis. Apareix fa 1,8 milions d’anys a la regió caucàsica, a Dmanisi (Geòrgia), que aleshores era una prolongació de l’Àfrica, ja que formava part de la mateixa regió biogeogràfica |
| Homo habilis | Apareix a l’Àfrica Oriental fa uns 2,3 milions d’anys i s’extingeix fa uns 1,5 milions d’anys |
| Homo Rudolfensis | Les restes més antigues estan datades en 2,5 milions d’anys. Se’l considera el primer exponent del gènere humà |
➏ 700.000-500.000 anys: les poblacions ancestrals d’humans moderns i de neandertals comencen a divergir. L’avantpassat comú pot haver estat l’Homo heidelbergensis, tot i que alguns científics el consideren una espècie europea ancestral de la qual descendeixen únicament els neandertals.
➎ 370.000 anys: data estimada de separació dels llinatges dels humans moderns ancestrals i dels neandertals ancestrals, segons les dades genètiques.
➍ 195.000 anys: fòssil humà anatòmicament modern més antic que es coneix.
➌ 130.000-60.000 anys: període de màxima emergència dels neandertals clàssics.
➋ 40.000 anys: apareix el primer fòssil humà modern a Europa, als Balcans.
➊ 28.000 anys: data aproximada de l’extinció dels darrers neandertals. A partir d’aquest moment, l’espècie Homo sapiens es queda sola al món.