Una dieta prou variada

ELes necessitats energètiques dels homes i les dones neandertals se situaven entorn les 4.000 calories diàries. Com la majoria dels homes fòssils i nosaltres, eren omnívors. Aquesta mena d’economia, basada en el consum de productes d’origen vegetal i animal, eixampla el camp dels recursos i aporta més seguretat alimentària. En conseqüència, redueix el temps dedicat a la cerca d’aliments i permet dedicar-se a altres activitats secundàries. A més de la caça, els neandertals van practicar la collita i la pesca generalment en aigua dolça. Com tots els primats superiors, van elaborar mapes mentals de l’ entorn per localitzar els aliments. Tot i això, no és gens senzill descriure la dieta dels homes prehistòrics perquè molts dels productes consumits no deixen petjada fòssil, tal com passa amb els vegetals i els instruments emprats en la seva recol·lecció.

Però amb els coneixements de què disposem avui dia sobre les exigències actuals dels organismes, en podem traçar algunes línies generals. Tot organisme humà necessita l’aportació de determinats nutrients que es troben presents en els vegetals. Per tant, és probable que, segons els períodes i les regions, el règim alimentari^[38] dels neandertals fos més o menys ric en flora. El ventall de productes vegetals comestibles disponibles durant els 200.000 anys en què van habitar la terra era ampli: gla, avellanes, castanyes, bolets, baies com la gerdera silvestre o les murtes, a més de fulles de bedoll o de salze, arrels, bulbs i tubercles, algues a prop del mar i graminàcies de tipus cereal. Els productes de la collita variaven segons la regió, el clima i les estacions, fet que els obligava a modificar la seva alimentació i a incorporar substitutius quan determinats recursos escassejaven.

En la majoria de pobles caçadors i recol·lectors, la collita és una activitat reservada a les dones, sovint acompanyades pels infants i en ocasions ajudades pels homes, que hi col·laboren de tant en tant. Són igualment les dones les que preparen i couen les plantes recol·lectades, que cuites són més digestives i sovint més saboroses, i a més, perden la toxicitat. Per completar el seu menú, els neandertals probablement van menjar insectes com formigues, termites, erugues i larves de coleòpters. I si es presentava l’ocasió, també collien productes rics en proteïnes o altres nutrients importants com els ous, els caragols i les petxines accessibles quan la mar estava baixa. Més esporàdicament també van matar tortugues, granotes, llangardaixos i serps. Aquesta era una tasca reservada a les dones, ajudades pels infants, els quals atrapaven aquests petits animals. La mel salvatge, molt energètica per la seva riquesa en sucres de ràpida absorció, també representava un recurs potencial per a la seva alimentació. En aquest cas, els homes es feien càrrec de la recol·lecció.

Els neandertals, però, consumien sobretot carn. Ho proven les anàlisis bioquímiques dels seus ossos, que permeten quantificar el consum de recursos alimentaris de les poblacions prehistòriques. En els fòssils neandertals es detecta una taxa elevada de zinc en els ossos que revela pautes alimentàries que prioritzen el consum de carn, peixos, mol·luscos i productes lactis. Durant els períodes freds i temperats, el règim alimentari d’aquesta població era més carnívor que omnívor, força similar al dels llops. Van preferir els animals herbívors als carnívors i van caçar sobretot els que vivien en espais oberts com l’estepa o els prats. Caçaven cavalls, rens i bisons amb freqüència, sobretot durant les fases climàtiques fredes i seques. En canvi, en períodes temperats i humits la caça s’especialitzava en els cérvols. Sovint van consumir la carn de grans mamífers com els rinoceronts, els elefants i els mamuts, però només els van caçar ocasionalment. La caça menor de llebres, conills i algunes tipologies d’ocells també va formar part del menú neandertal.

L’animal, ric en recursos variats, va fornir els neandertals no només de carn, sinó també de sang, vísceres, greix i el moll de l’os, i si es tractava de femelles embarassades, aportaven també líquid amniòtic i llet. En qualsevol cas, la carn que proporcionaven era quelcom més que un aliment saborós i energètic; era sinònim de força i creixement, però també de solidaritat intergrupal. Compartir la carn a la vora del foc amb tots els membres del clan, amb independència que haguessin participat en la cacera o no, com van fer els neandertals, va afavorir sens dubte el desenvolupament de la intel·ligència, el llenguatge i la cultura. Com és evident, la dieta neandertal no va ser sempre tan variada. També van conèixer èpoques de penúria alimentària. A les dents, s’hi observa amb una certa freqüència un dèficit d’esmalt en períodes d’alletament i de pas de l’adolescència a la vida adulta.

Els neandertals també es van preocupar de protegir el cos de les agressions exteriors, del fred, dels animals i els insectes. No hi ha proves que revelin si la vestimenta va tenir connotacions simbòliques o només va respondre a necessitats més instintives. Sigui com sigui, es van vestir. Van recuperar la pell dels herbívors, sobretot els cérvols, els bisons, els rens, els cavalls i els castors, i la pell recoberta de pèl de l’ós bru, el llop, la hiena de les cavernes i la guineu. I, per descomptat, els mamuts. Per deixar a punt les pells, havien d’arrencar els ossos en aquells punts on quedaven més adherits, el cap i les potes. Un cop quedaven netes, confeccionaven robes, mantes, sacs i altres recipients. I per unir diverses peces, utilitzaven ossos en forma de pal o bé nervis fins a mode de fil, una tècnica emprada pels aborígens australians.

Tot el que coneixem de la societat neandertal pels testimonis fòssils o que podem inferir reforcen la idea d’una humanitat cohesionada des d’un punt de vista social i cultural, impregnada d’un pensament prou complex per estructurar un món simbòlic plenament humà.