29
Quan he tingut parella, de vegades he enyorat el silenci. M’agrada parlar i escoltar, però segons la meva experiència, la intimitat de debò només s’aconsegueix quan no parlem durant una bona estona. Sense la tendresa que pot seguir a la pau i a la tranquil·litat, resulta difícil percebre els matisos d’una relació d’amor, comprendre’s l’un a l’altre. La xerradissa i altres sorolls poden esdevenir fàcilment mecanismes de defensa per evitar la veritat. Sí, quan tinc tot allò que vull als meus braços, sobren les paraules. Com cantaven Depeche Mode:
Tot el que vull,
tot el que necessito,
és aquí, als meus braços.
Aquí és on les paraules poden fer mal, com segueix la cançó. Com afirmava Stendhal a Sobre l’amor, sempre hi ha un element de dubte en una relació reeixida. Aquest dubte «omple de desig cada moment, insufla vida a l’amor feliç». Quan la por és sempre present, no et canses mai del goig de la relació. Sona brutal, però Stendhal té raó. La vida és brutal. Vius perillosament quan dónes per fetes les coses. La majoria pensa que escalar l’Everest és molt arriscat, però en general surt bé. Tanmateix, donar per fet l’amor recíproc és una cosa que no m’atreviria a fer mai.
Per a Stendhal, aquesta forma de felicitat es caracteritza per la seva seriositat. Per a mi, és quan aconseguim estar junts en silenci.
Parlar i escoltar música pot obrir portes, però també pot tancar aquestes mateixes portes a allò essencial. Si la parella no t’entén quan estàs en silenci, que potser no li serà encara més difícil entendre’t quan parlis? Crec que sí. En tot cas, en general, els poetes, els escriptors i els cantants ja han expressat les paraules que és natural dir a la persona estimada i, per tant, la probabilitat que aquesta persona especial ja hagi escoltat les teves paraules tan ben triades —potser fins i tot expressades millor— és molt alta. Com sembla que va dir el místic Rumi: «Ara guardaré silenci i deixaré que el silenci separi la veritat de les mentides».