26
Els sons aguts poden expressar-se de moltes maneres, però el crit més fort que he sentit mai està mancat de so. Es tracta d’El crit, d’Edvard Munch. Vaig emmudir en contemplar-lo. Circulava un silenci comunicatiu entre el quadre i jo. Sí, ja sé que no podem saltar a dins del llenç i ser la persona que posa una mà a l’espatlla dreta del personatge que crida, però tot i així sento que formo part de la seva experiència.
El filòsof Denis Diderot afirmava que una persona que observa art interessant és com un sord que veu signes muts en un objecte que coneix. És una manera una mica maldestra de dir-ho, però és cert. Estàs sord mentre ets allà i proves de comprendre què és allò que t’han posat al davant, que penja a la paret o que et presenten. El curiós és que aquesta suposició també és vàlida per a les pintures de Marc Rothko, que són molt més introspectives. Les seves grans superfícies rectangulars de color amb tons intensos, sovint foscos, són d’alguna manera el contrari d’El crit. Quan te les mires, et fa la sensació que allotgen una bateria d’energia enorme. «El silenci és tan precís», va dir Rothko en negar-se a explicar les seves imatges. Si hagués pogut respondre amb paraules, potser hauria escrit un article en comptes de pintar un quadre.
No estic segur del perquè, però ens quedem en silenci o parlem en veu baixa quan examinem grans obres d’art, tot provant d’entendre què volia transmetre l’artista. Em recorda una mica el cel estelat de Nansen.
Una bona obra d’art és com una «màquina de pensar» que reflecteix les idees, les esperances, els estats d’ànim, els fracassos i les intuïcions de l’artista. Potser em quedo en silenci davant d’una obra d’art perquè em fa la sensació que cada sant dia em separo d’alguna cosa. Hi ha tantes coses que no entenc, que no puc superar, i l’art m’ho recorda. Esdevinc més alerta, m’endinso més en allò que faig i puc aïllar-me del món. Si a més a més hi afegeixo una mica de bona voluntat, puc tenir una sensació semblant a quan estic cansat després d’una llarga esquiada o quan menjo o bec alguna cosa d’allò més deliciosa. Aleshores ja no aconsegueixo separar-me del que estic fent.