8

Actualment s’estudia la validesa de la tesi de Pascal. En un estudi conjunt dut a terme per les universitats de Virgínia i de Harvard, els científics van deixar els participants sols en una habitació entre sis i quinze minuts sense música, sense res per llegir, sense la possibilitat d’escriure i sense els seus telèfons intel·ligents. A mercè dels seus pensaments. Els participants tenien edats compreses entre els divuit i els setanta-set anys, i trajectòries vitals diverses, però els resultats van ser els mateixos. La majoria es van sentir incòmodes. Afirmaven que els havia resultat problemàtic concentrar-se durant els minuts que havien passat en solitud, encara que no havien patit cap mena d’interrupció.

Un terç dels participants que van fer aquesta prova a casa seva han admès d’aleshores ençà que ni tan sols van ser capaços d’acabar-la sense infringir les pautes que els havien donat els investigadors durant els minuts que se suposava que havien d’estar-se asseguts sense fer res. Em sembla fins i tot divertit imaginar-me aquells conillets d’Índies allà sols fent trampa.

A un grup se li va permetre de llegir o escoltar música, però se li va prohibir de tenir contacte amb altres persones. Aquests participants van expressar un nivell de satisfacció més alt. Molts d’ells també creien que mirar per la finestra els era útil.

Aleshores els científics van complicar una mica més l’estudi, per veure si els participants preferirien fer alguna cosa desagradable, com ara rebre una descàrrega elèctrica, en comptes de tornar a seure sols i en silenci. Tots els participants havien estat sotmesos per endavant a una descàrrega elèctrica semblant, per saber exactament quant de mal els faria. I era molt dolorosa. Tot i així, aproximadament la meitat dels subjectes van acabar prement el botó per administrar-se una descàrrega elèctrica i escurçar així el temps que havien de passar en silenci.

El que més va cridar l’atenció dels investigadors va ser el fet que estar sol amb l’única companyia dels propis pensaments durant un quart d’hora «aparentment era tan repulsiu que va empènyer molts dels participants a administrar-se una descàrrega elèctrica que anteriorment haurien pagat gustosos per evitar». En el seu afany per sortir d’aquella habitació silenciosa, un dels participants va prémer el botó de la descàrrega elèctrica ni més ni menys que cent noranta vegades.

Crec que Pascal no se’n sorprendria. Ben al contrari. Afirmava que la nostra constant fugida de nosaltres mateixos és una realitat tan brutal que evitem de pensar-hi. Preferim pensar en qualsevol altra cosa. Té raó.

Això vol dir que tu i jo estem guillats? Doncs sí. Crec que anem camí de convertir-nos en bojos rematats.