1

Dimecres, 2 de desembre de 2015

6.56 h

El riu glaçat va cruixir i es va estremir com si s’acabés de despertar als peus de la metròpoli lluminosa. Diverses embarcacions, encallades al gel, oblidades, desapareixien a poc a poc entre els cúmuls de neu mentre la terra ferma es tornava a reconciliar, per un temps, amb l’illa ciutat.

Mentre el sol s’enfilava per l’horitzó confús, i el pont es rendia a pler als tons taronges de l’alba, una ombra inhòspita es projectava sobre el riu de glaç. Entre els pilars d’una majestuosa arcada, un tramat de cables enfarinats de neu dibuixaven una teranyina d’acer que havia atrapat una presa nocturna. Com un borinot desllorigat i trinxat en l’afany desesperat d’alliberar-se, el cos desballestat d’en William Fawkes eclipsava el sol.