L’espera

Els núvols cercaven un amor petit

que s’arrapés a la pell dolçament

i que de forma pausada besés

els mugrons tensos i esquerps de la lluna.

Un amor petit i sense matisos

que furgués delitosament els mots.

Un espill setinat de joies blaves

que imités els cent-dos vols del matí.

I els núvols es cansaren de cercar.

Plantaren un pal d’avís i dormiren

durant molt de temps, ben arrecerats

dins dels minuts esparsos al balcó.

Els amors petits van fugir de casa.