Rafel Subirachs: L’altra cara de la cançó

L’acte de cloenda d’aquestes primeres Jornades Poètiques fou el recital d’en Rafel Subirachs al Patronat de Premià de Mar.

La trajectòria musical d’en Subirachs és una de les més complexes i a la vegada inestables de la cançó. Els seus orígens es situen en Els Setze Jutges, dels qui se separà al cap de poc per dedicar-se a cantar en solitari tot musicant poemes, amb preferència d’en Martí i Pol i d’en Salvat Papasseit. D’aquesta època ens deixà com a mostra el seu primer «LP», que incloïa, a més dels poetes esmentats, alguna cançó pròpia.

Passat aquest període de treball intens, en Rafel desaparegué del món de la cançó durant uns anys i es retirà a Vic (el seu poble) per donar classes de música. Aquest temps, però, no estigué mancat de producció musical, i així en aquest període treballà sobre poemes d’en Gabriel Ferraté i d’en Martí i Pol, dels quals ens oferí una mostra en el seu recital a Premià. També treballà en el camp de la cançó popular del Principat. Actualment, en Rafel segueix treballant a l’Escola de Música de Vic sense oblidar però, la seva tasca de musicar poemes de grans escriptors catalans.

La característica que diferencia en Subirachs de la resta de la gent de la cançó és l’enorme capacitat musical dels seus temes. Alhora que escapa de la influència de la cançó francesa (que tant ha marcat la trajectòria dels cantants d’aquí) en Rafel beu en les fonts musicals de la cançó alemanya i polonesa. Així els seus temes resulten d’una excepcional riquesa, ratllant ben bé amb el barroquisme clàssic. Aquesta circumstància, juntament amb la poca continuïtat de treball, ha fet que un excel·lent cantant com és en Rafel Subirachs, resti per desgràcia gairebé oblidat pel públic català.

Rafel Vallbona