Baules

I

Ofega el crit al jou de la gola.

Immens codi em fon els grumolls sil·làbics

i retorno a l’avenç farcit en mots

oscint l’espai a frec de tomba.

Esbravo sexe per corriols de paper xarol.

Poema incert.

II

Manllevo els oracles del temps

per engolir-me al cengle.

Abrivo els dits, clivello les entranyes

de fantasmes estranyidors.

Enfolleixo dides de cartró-pedra,

emprenc astruc camí.

III

Proposo Kerouac al límit de la tomba.

Escorcollo horitzó a redós de cambra.

Foll segur, davallo a la platja

on tot el món clenxina al mar

i sento el locaust del teu pubis al front.

Grotesc diorama.

IV

Escolto el bruel del foc i el sexe,

i l’assumeixo poc a poc al vèrtex de la medul·la.

Per arribar al final,

em penjaré un amulet enlluernat i foll.

V

El vell neguit m’enfarritja la testa

i m’alço un cop més de les catacombes

per recomençar el laberint.

Evoco Minos al caire del sàbat

i el Brau albira el meu destí.

VI

Reprenc astruc camí farcit de tenebres

per si volíeu claredat o insomni.

Vorejo cengles i cireres amb rumb perdut

i petges d’escata que em clivellen el pas.

Xarrupo llum als mugrons eteris

i sagnen les baules a totes les contrades.

VII

S’acaba el magma i no esbrino el fons.

On són les parpelles? El colquer fitó?

L’omega de l’alfa?

L’horitzó i la riba?

Rebobina el film

i no et deturis a cap fotograma

La Font del Cargol
Núm. 4 (juny-juliol 1979)

No creguis que és gran cosa: un espill, un paper, una mà que explica contes xinesos en nits boiroses i una mica d’allò que ja saps perquè és de mala educació dir-ho en públic.

silenci precís.

escull.

dubte blau

que pren els ulls

i les mans

inabastables.

aprenc de tu

els camins en runes

i la pell ignota.

si vols

la nuesa de les platges

i la calç

amb regust clandestí.

fuig el temps

entre els porus

del meu llibre.

puntual.

tens neguit

sense

cap glop

d’espai

incrèdul

vora teu.

La Font del Cargol
Núm. 6 (Febrer 1980)