La Font del Cargol
Núm. 3 (març-abril 1979)
Poetes del Maresme: Una antologia necessària
La Primera Antologia de Poetes del Maresme surt al carrer en un moment de revitalització cultural d’un bon sector de la comarca i ens permet constatar l’existència d’una riquesa literària intuïda però no demostrada i retrobar en certa mida les arrels i la identitat cultural. Aquest fet serveix per demostrar, una vegada més, la vitalitat de la poesia catalana, cosa que ens permet de bastir un futur afalagador. Citàvem en un article anterior el nombre de 174 poetes en actiu (Revista Eczema). A aquesta xifra freda podem afegir-hi el fet àmpliament constatat que cada vegada són més joves els poetes que comencen a escriure. Així no és estrany trobar xicots que estan estudiant B.U.P. i que demostren un envejable domini de la llengua. D’aquest fet n’hi ha dues bones mostres a l’Antologia. És ara potser quan es posen de manifest els futurs més esponerosos de tots aquests anys de resistència cultural i de creació difícil i a contracorrent. L’aparició de l’Antologia està també en la línia d’una descentralització cultural, d’una comarcalització de la cultura, com preconitzava la Maria Antònia Oliver en comentar a Mundo Diario l’aparició del full literari La Font del Cargol de Premià. És per això que aquesta PRIMERA ANTOLOGIA DE POETES DEL MARESME era una antologia necessària. Ve a ser un estat de comptes, provisional i relatiu com tota obra de selecció, de la situació actual; un aturar-nos en el camí i sistematitzar la feina feta a partir de les Jornades Poètiques. Això també ha estat possible gràcies a l’existència d’una mínima infraestructura, en aquest cas l’Editorial Robrenyo de Mataró.
Fa una colla d’anys es va fer un primer intent d’Antologia, aquesta vegada a cura de l’Isidre Julià, però per tot un seguit de circumstàncies no va reeixir. Ara, amb bona o mala fortuna, s’ha aconseguit portar a terme i són els lectors qui tenen la paraula.
Fer una antologia, si es vol mantenir una certa dignitat, no és una tasca fàcil i sempre és possible cometre errors, per acció o per omissió, és a dir, posant-hi poetes que algú pot considerar que no hi haurien de ser o deixant de banda per desconeixement alguns que caldria que hi constessin. Això és encara més fàcil si ens movem en l’àmbit dels poetes inèdits com és el cas de bon nombre dels seleccionats. Els antologistes, el Grup de Lletres del T.O.E., en són conscients i per això donem a l’Antologia un títol realtivitzador. És la PRIMERA Antologia. No una Antologia definitiva.
A l’hora de portar a terme un treball d’aquest caire cal deixar ben clars els principis en què es basa: és a dir, els criteris que permetran portar a terme una selecció equilibrada, literàriament vàlida i al mateix temps, representativa de la poesia que es fa a la Comarca.
En el cas que ens ocupa, els eixos sobre els que s’estructura l’Antologia són quatre:
- es tracta d’una Antologia de poetes, no de poesia, és a dir que només hi és inclòs aquell qui escriu amb una certa continuïtat i amb una certa dignitat literària.
- és una Antologia sense pretensions historicistes. Es limita a la situació actual, als poetes vivents que han desenvolupat o desenvolupen una activitat creadora. I tot i això amb una perspectiva àmplia, evitant fins on és possible de caure en una antologia de tendència que accepti només una determinada manera d’escriure.
- és una antologia de poetes que escriuen en català.
- acull tots aquells autors que viuen o han viscut al Maresme, tot evitant caure en un localisme eixorc.
Pel que fa als poetes antologiats, trobem des d’autors coneguts per tothom com és ara l’Espriu, en Marià Manent, en Cucurull, fins a poetes inèdits com en Josep Bras, en Rafel Vallbona, en Jaume Llenas, en Martí Rosselló, en Josep Maria Mercader, en Martí Peran o la Maria dels Àngels Vallbé entre els joves o en Ventura Ametller entre els grans. Passant per poetes més coneguts com la Teresa d’Arenys o en Jem Cabanes.
En total 23 poetes que són una bona mostra de tot el que es cou i es pot coure a la nostra comarca.
Valerià Pujol