La Font del Cargol
Núm. 2 (gener-febrer de 1979)

La participació en un àmbit de llibertat

Creiem fermament que la poesia i la literatura en general han de ser participatives i no poden caure en el parany de l’elitisme. Han de ser una activitat per a l’expansió i la comunicació humana en el seu sentit més complet. Això és el que hauria de ser. Ara bé, si passem a analitzar el que és realment ens veurem desenganyats i enfront d’un panorama completament erm. Però quan ens preguntem per què passa això, trobarem d’immediat unes respostes concretes que ens han anat i ens aniran fornint l’experiència. D’entrada aquesta situació podem atribuir-la a una massificació conscient i sistemàtica portada a terme pels aparells ideològics i coercitius del poder. Qualifiquem aquesta massificació de conscient i sistemàtica perquè no ha estat en cap moment una acció circumstancial sinó que ha estat buscada i, fins i a cert punt, aconseguida pels aparells esmentats. De totes maneres, encara que de vegades sembli que han estat totalment assolits els objectius proposats pel poder, nosaltres podem testificar que no és així malgrat el bombardeig rebut a tothora des dels mitjans de «comunicació». Encara existeix una consciència del que és una veritable comunicació, cosa que ens ho demostra l’assistència quasi massiva a certs actes la part predominant dels quals és la participació, Un bon exemple de tot això foren els actes celebrats a les «Jornades Poètiques del Maresme», principalment els de Premià de Mar. Dintre d’aquests caldria posar-ne de relleu concretament dos. El primer es va portar a terme el dimecres 13 de desembre en una de les sales del Taller Obert d’Expressió. L’acte tenia dues parts diferenciades: a la primera els membres del Grup d’Expressió assajaren de portar-la a terme emprant únicament el recurs de les mans. A la segona, tots els assistents representaren amb llurs cossos el ritme que porten implícites les lletres, i escenificaren poemes en un exercici clarament comunicatiu. L’altre acte al que fem referència es portà a terme el dia 17 de desembre al carrer. Es començà amb una cercavila força animada que acabà a la Plaça de l’Ajuntament amb una Festa Poètica. En aquests dos actes es registrà un nivell de participació tan alt que sorprengué fins a cert punt als mateixos organitzadors. Creiem també molt important que aquests actes es portessin a terme al carrer que fins fa poc havia estat el lloc eminentment prohibit per l’autoritat competent:

Creiem també que la recuperació del carrer com un lloc de festa és una tasca important en la lluita per una expressió viva. Tots els fets abans esmentats són els que ens permeten afirmar que els aparells estratègicament dissenyats pel poder no han pogut aconseguir tot allò que buscaven, perquè cada cop que es llença una crida de festa i participació en un àmbit de llibertat, tots responem amb fermesa cosa que no agrada a tothom.

Jaume Llenas