Fragment III de segon esguard
Hem preferit la taula omplerta de begudes
que el llit estès amb l’instint maternal de sempre,
la ràdio en el seu medi,
la llista de remeis per a comprar a la farmàcia,
el fum reclinat d’una cigarreta,
els sostenidors xops, de la veïna, a la finestra
l’autosuggestió d’un breu instant anacoreta,
el so d’un clàxon efímer, l’olor a clor
entre les cordes de l’acústica,
les teves mans petites,
les morrudes mosques vironeres sotjant constantment
les nostres estones,
la taula omplerta de begudes,
la teva sivella de faig damunt els meus encatats,
el calendari hebreu rient dels teus gemecs
i dels llavis retràctils,
les nostres llengües i la seva, les teves dents
i el teu relleu
damunt la taula omplerta de begudes
de cristall i vasos bruts.
(d’Escrivint amb cent ulls de Laura)
La Font del Cargol
Núm. 6 (febrer 1980)
Camí són dos més i amago Ektos per tal de no arribar a Tetraktis.
Desenfeinat redescobreixo els límits. Paranys. Retraïment. Resum. Suor.
…Has oblidat un retall de brusa —com sempre— a l’armari.
No t’ho he dit perquè encar em sento a les genives la leucèmia d’ahir nit.
Truquen. Serà —com sempre— alguna ombra irreal que ens intriga per tal de
latifundiar l’amoïnador soroll del rentaplats o el rellotge o bé la teva
immaterial malaltia que creix, i em molesta més que la mateixa ombra.
Al carrer no deu fer mal dia… tanmateix podríem oblidar-nos de qui som,
i començar de nou el joc, empassar de refiló les fotogràfiques converses
i-creure-en-l’esdevinador, per tal de no arribar al tetratkis, com volies.
Però «EL NOSTRE AMOR, EL NOSTRE DOL SÓN DITS EN LLENGUA ESTRANGERA».
T’ho vaig dir un dia i em vares dir que ho entenies, que mai cauríem
en revestiments infèrtils ni en autòpsies, abans d’hora. Suor. Resum.
L’allau creix a mida que extirpen aquesta xacra.
M’és molt senzill desdibuixar el contorn.
(d’Escrivint amb cent ulls de Laura)
La Font del Cargol
Núm. 6 (febrer 1980)