SOMNI DEL DOCTOR SIGMUND FREUD
INTÈRPRET DELS SOMNIS DELS ALTRES

LA NIT DEL VINT-I-DOS DE SETEMBRE DEL 1939, el dia abans de morir, el doctor Sigmund Freud, intèrpret dels somnis dels altres, va tenir un somni.

Va somiar que s’havia convertit en Dora i que travessava Viena bombardejada. La ciutat estava destruïda, i de les ruïnes dels palaus s’alçaven pols i fum.

¿Com és possible que aquesta ciutat hagi estat destruïda?, es preguntava el doctor Freud, i provava de subjectar-se el pit, que era postís. Però en aquell moment va creuar-se amb ell, a la Rathausstrasse, Frau Marta, que avançava amb la Neue Frei Presse desplegada al davant.

Oh, estimada Dora, va dir Frau Marta, acabo de llegir que el doctor Freud ha tornat a Viena des de París i que viu aquí mateix, al número set de la Rathausstrasse, a vostè potser li aniria bé que ell la visités. I dient això va apartar amb el peu el cadàver d’un soldat.

El doctor Freud va sentir molta vergonya, i va abaixar-se el vel. No veig per què, va dir tímidament.

Perquè vostè té molts problemes, estimada Dora, va dir Frau Marta, vostè té tants problemes com tots nosaltres, necessita confiar-se a algú, i, cregui’m, res de millor que el doctor Freud per les confidències, ell ho entén tot de les dones, de vegades inclús sembla una dona, de tant com s’identifica amb el paper d’elles.

El doctor Freud va acomiadar-se amb amabilitat però amb rapidesa i va reprendre el seu camí. Una mica més endavant es va creuar amb l’aprenent del carnisser, que va mirar-lo amb insistència i li va expressar una valoració pesada. El doctor Freud es va parar, perquè hauria volgut emprendre-se-les a cops de puny amb ell, però l’aprenent del carnisser li va mirar les cames i va dir-li: Dora, tu necessitaries un home de debò, en comptes d’estar enamorada de les teves fantasies.

El doctor Freud es va aturar irritat. I tu, ¿com ho saps?, li va preguntar.

Ho sap tot Viena, va dir l’aprenent del carnisser, tu tens massa fantasies sexuals, ho ha descobert el doctor Freud.

El doctor Freud va aixecar els punys. Això sí que era massa. Que ell, el doctor Freud, tenia fantasies sexuals. Eren els altres, que tenien aquelles fantasies, els que venien a fer-li confidències. Ell era un home integèrrim, i aquella mena de fantasies eren un problema de nens o de pertorbats.

No et facis la tonta, va dir l’aprenent del carnisser, i li va donar un copet a la galta.

El doctor Freud va sentir-se orgullós. Després de tot, era bonic que el tractés amb familiaritat un aprenent viril de carnisser, i després de tot ell era Dora, que tenia problemes lletjos.

Va avançar per la Rathausstrasse i va arribar davant de casa seva. La casa, la seva casa preciosa, ja no existia, l’havia destruït un obús. Però al jardinet, que sobrevivia intacte, hi havia el seu divan. I al divan hi jeia un tanoca amb esclops i la camisa per fora, que roncava.

El doctor Freud s’hi va acostar i el va despertar. ¿Què hi fas, aquí?, li va preguntar.

El tanoca el va fitar amb els ulls desencaixats. Busco el doctor Freud, va dir.

El doctor Freud sóc jo, va dir el doctor Freud.

No em faci riure, senyora, va contestar el tanoca.

Doncs miri, va dir el doctor Freud, li confessaré una cosa, avui he decidit d’assumir l’aspecte d’una meva pacient, és per això que vaig vestit així, sóc Dora.

Dora, va dir el tanoca, però jo t’estimo. I dient això el va abraçar. El doctor Freud va sentir un gran defalliment i es va deixar caure al divan. I en aquell moment es va despertar. Era la seva última nit, però ell no ho sabia.