SOMNI D’ACHILLE-CLAUDE DEBUSSY
MÚSIC I ESTETA

LA NIT DEL VINT-I-NOU DE JUNY DEL 1893, una límpida nit d’estiu, Achille-Claude Debussy, músic i esteta, va somiar que es trobava en una platja. Era una platja de la maresma toscana, orlada de malesa i de pins. Debussy hi va arribar amb pantalons de lli i un barret de palla, va entrar a la caseta que li havia assignat la Pinky i es va treure el vestit. Va entreveure la Pinky a la platja, però en comptes de fer-li un senyal de salut va escapolir-se en l’ombra de la caseta. La Pinky era tota una senyora propietària d’una vil·la, s’ocupava dels escassos banyistes a la platja privada i voltava per la costa coberta amb un vel blau que li baixava del barret. Pertanyia a una vella noblesa i tractava a tothom de tu. Això no agradava a Debussy, que preferia que el tractessin amb fórmules de cortesia.

Abans de posar-se el vestit va fer unes quantes flexions amb els genolls i després es va acariciar una bona estona el sexe, que estava semierecte, perquè la visió d’aquella platja solitària, amb el sol i el blau del mar, li provocava una certa excitació. Es va posar un vestit auster, de color turquesa, amb dues estrelletes blanques a les espatlles. I en aquell moment va veure que la Pinky, ella i els dos alans que sempre l’acompanyaven, havia desaparegut, i a la platja no hi havia ningú. Debussy va travessar la platja amb una ampolla de xampany que havia dut. En arribar a la vora de l’aigua va excavar un petit clot a la sorra i hi va ficar l’ampolla perquè es mantingués fresca, després va entrar al mar i va nedar.

Va sentir de seguida l’efecte benèfic de l’aigua. S’estimava el mar més que cap altra cosa i hauria volgut dedicar-li una música. El sol era al zenit i la superfície de l’aigua espurnejava. Debussy va tornar tranquil·lament, amb àmplies braçades. Quan va arribar a la platja va desenterrar l’ampolla de xampany i se’n va beure prop de la meitat. Li va semblar que el temps s’havia aturat i va pensar que la música havia de fer això: aturar el temps.

Va dirigir-se a la caseta i es va despullar. Mentre es despullava va sentir fressa a la malesa i va treure el cap. Entre els matolls, a pocs metres davant d’ell, va veure un faune que cortejava dues nimfes. Una nimfa acariciava les espatlles del faune, mentre l’altra, amb gran llangor, feia uns moviments de dansa.

Debussy va sentir un gran defalliment i va començar a acariciar-se a poc a poc. Després va avançar malesa endins. Quan el van veure arribar, els tres éssers li van somriure i el faune va començar a tocar un xiulet. Era just la música que Debussy hauria volgut compondre, i va enregistrar-la mentalment. Després va seure sobre la pinassa, amb el sexe erecte. Aleshores el faune va atrapar una nimfa i va enllaçar-se amb ella. I l’altra nimfa va acostar-se a Debussy amb un àgil pas de dansa i li va acariciar el ventre. Era la tarda, i el temps era immòbil.