SOMNI DE MICHELANGELO MERISI, DIT EL CARAVAGGIO
PINTOR I HOME IRACUND

LA MATINADA DEL PRIMER DEL GENER DEL 1599, mentre es trobava al llit d’una prostituta, Michelangelo Merisi, dit el Caravaggio, pintor i home iracund, va somiar que Déu el visitava. Déu el visitava a través del Crist, i l’apuntava amb el dit. Michelangelo era en una taverna, i estava jugant amb diners. Els seus companys eren pinxos, i n’hi havia algun de borratxo. I ell, ell no era Michelangelo Merisi, el cèlebre pintor, sinó un client qualsevol, un malfactor. Quan Déu el va visitar estava blasfemant el nom del Crist, i reia. Tu, va dir sense dir el dit del Crist. Jo?, va preguntar amb estupor Michelangelo Merisi, jo no tinc vocació de sant, només sóc un pecador, no puc ser escollit.

Però el rostre del Crist era inflexible, sense escapatòria. I la seva mà estesa no deixava espai per a cap dubte.

Michelangelo Merisi va abaixar el cap i va mirar els diners sobre la taula. He estuprat, va dir, he matat, sóc un home amb les mans tacades de sang.

Va comparèixer el mosso de l’hostal duent mongetes i vi. Michelangelo Merisi es va posar a menjar i a beure. Prop d’ell tothom estava immòbil, només ell movia les mans i la boca com un fantasma. El Crist també estava immòbil i allargava la seva mà immòbil apuntant amb el dit. Michelangelo Merisi es va aixecar i el va seguir. Van anar a parar a un carreró brut, i Michelangelo Merisi va posar-se a orinar en un racó el vi que havia begut aquell vespre.

Déu, ¿per què em busques?, va preguntar Michelangelo Merisi al Crist. El fill de l’home el va mirar sense respondre. Van passejar pel carreró i van anar a parar a una plaça. La plaça estava deserta.

Estic trist, va dir Michelangelo Merisi. El Crist el va mirar i no va respondre. Va seure en una banqueta de pedra i es va treure les sandàlies. Va fer-se un massatge als peus i va dir: Estic cansat, he vingut a peu des de Palestina a buscar-te.

Michelangelo Merisi estava vomitant repenjat a la paret d’una cantonada. Però jo sóc un pecador, va cridar, no m’has de buscar.

El Crist se li va acostar i va tocar-li un braç. T’he fet pintor, va dir, i vull de tu una pintura, i després pots seguir la senda del teu destí.

Michelangelo Merisi es va eixugar la boca i va preguntar: ¿Quina pintura?

La visita que t’he fet aquesta nit a la taverna, només que tu seràs Mateu.

D’acord, va dir Michelangelo Merisi, ho faré. I es va regirar dins el llit. I en aquell moment la prostituta va abraçar-lo roncant.