És d’aquesta manera com la filosofia neix de la fascinació de l’home davant del món. Superar els «no cal donar-hi més voltes» i els clixés de la vida quotidiana és propi del filòsof.

Des dels orígens, els filòsofs van reflexionar sobre qüestions que semblaven evidents, fins i tot banals, als seus contemporanis. Al llarg d’aquestes pàgines, intentaré aplicar aquest mètode a l’experiència d’una estada de més de disset anys en un centre especialitzat. Minusvàlid de naixença, vaig créixer en una escola-internat d’educació especial per a paralítics cerebrals.

Sant Agustí afirmava que «la memòria constitueix l’estómac de l’esperit». Aquest procediment creatiu em va portar a seleccionar algunes experiències del meu recorregut. D’aquesta manera, el meu passat esdevenia el terreny adobat de la meva reflexió. Una vegada escollit el menú, encara em faltava trobar un bon digestiu. I per què no l’humor?, aquest benefactor, aquesta ampla via per relativitzar les situacions sovint tràgiques de l’existència. Nietzsche deia a propòsit d’això: «Si vols saber qui és un bon filòsof, posa’ls tots en fila. El que rigui és el bo».

No puc escriure a mà. Així que he dictat aquest text a un ordinador que ha transcrit les meves paraules, i aquesta és la raó d’un estil, a vegades, molt proper a la parla.

Quant a la tria que he fet de la discussió socràtica, reflecteix fidelment la manera en què he conegut la filosofia. Efectivament, per tal d’evitar les dificultats quotidianes, llegia els filòsofs, que es van convertir, per a mi, en uns interlocutors privilegiats. Entre ells, Sòcrates va tenir un paper decisiu. El meu interès per la filosofia va coincidir precisament amb la descoberta del seu pensament. A més a més, m’ha semblat que l’absència total de prejudicis, que hom associa generalment a Sòcrates, el convertia en un excel·lent company de ruta per l’aventura que em proposo relatar.