The information contained in this book or books is provided for informational purposes only and includes the book title, author name, and a brief description or abstract. For the full text of the book, please contact the author or publisher.
Basada en experiències acumulades en més de 20 anys de tractament de la infecció de metges que atenen a persones amb VIH/sida. L’objectiu de l’obra és aproximar el lector a la realitat de la malaltia, mostrant a través de personatges i situacions quotidianes com el problema afecta tothom. L’obra també és un instrument de prevenció entre els joves. A més de la informació, les històries narrades permetran als lectores identificar-se amb situacions en què poden ser els protagonistes.
Desperto en el món feliç, obro els ulls i veig moltes nenes petites al carrer. Amb cuetes, vestidets roses, ulls atmetllats i rialles innocents. Criatures que donen nous colors i omplen les necessitats afectives de pares que miren documentals al televisor. I lluny, milers de ventres digereixen que es poden comprar els fruits i germinar els diners. Agraeixen a la misericòrdia —i no a l’atzar— una o dues coses. Són menuts forats irreversibles de mares invisibles d’un país gestador d’absències que canvia vida per divises. Tanco els ulls i somnio que no només creixen nenes en el meu món feliç.
A Les catedrals del cotó (1876-1905), Francesc Cabana adopta la mateixa estratègia que li ha donat èxit en títols anteriors com Els anys de l’estraperlo o El cabaler de Cerdanya. És a dir, el relat d’episodis històrics, dels quals Cabana té una documentació exhaustiva i precisa, a partir d’uns personatges ficticis creats amb molta vivesa. En el present volum l’autor reporta els anys de la puixança del tèxtil cotoner, l’episodi de la bomba al Liceu, el desenllaç de la guerra de Cuba, el trasbals de la fil·loxera, la planificació de l’Exposició Universal, etc. En definitiva, la crònica d’una gran transformació social que ha conformat la Catalunya d’avui.
En aquest llibre, Pilar Cabot ens ofereix una mostra dels diversos temes que li interessen: l’amor, que és, sobretot, celebració joiosa i sensual d’un mateix i de l’altre; la captació de l’instant en què es produeix, ja sigui en la natura o en l’interior de la poeta, un efecte remarcable per la seva bellesa o singularitat; l’alliberament, gràcies a la reflexió sobre la pròpia experiència, dels molts prejudicis (derivats de la religió i el sexe, sobretot) que coarten la llibertat de les persones; la descripció subjectiva del procés de l’escriptura com a acte d’autoafirmació vital i literària… Però, per damunt d’aquesta diversitat d’interessos temàtics, hi ha la presència constant de la música, la qual actua com un catalitzador que relliga els poemes en una unitat que es caracteritza pel to joiós, per la musicalitat sempre canviant del vers i per la precisió en l’ús d’imatges i paraules.
La teranyina és el relat de les maquinacions i els moviments calculats dels membres de can Rigau per tal de conquerir el poder a la fàbrica i el control de la família. Novel·la que obre el cicle de Feixes —que continua amb Fra Junoy o l’agonia dels sons i amb Llibre de preludis—, presenta una meditació sobre l’eròtica del poder i el plaer de controlar la vida de les persones més properes, inclosos els parents, guarnida amb una sàvia combinació d’intriga, sorpresa, enigma i les complicacions d’un marc històric irrepetible: la Setmana Tràgica.
Les acusacions contra fra Junoy, antic organista del convent franciscà de Sant Aniol, són terribles. Bisbe, canonges, superiors: tothom està estranyament interessat que el frare purgui els seus pecats. Fra Junoy, heterodox sense voler-ho ser, veu enfrontats els seus temors amb la inflexibilitat del poder; les seves veritats amb la duresa de la Veritat. En el poc conegut ambient eclesiàstic de la noble ciutat de Feixes, un seguit de personatges, moguts per odis i pors ancestrals, malden per enfonsar el frare díscol, que tot just troba consol en la seva fe antiga o en la música, que amb prou feines recorda perquè l’han allunyat de l’orgue. Heretgia, vici, intolerància, corrupció, monstres de convent, sants arraconats, monsenyor el diable i el toc humà dels qui porten el dubte al cor, confegeixen una història inèdita que engrapa el lector des de les primeres planes.
Recull de sis relats amb la música com a protagonista. Cabré és un melòman i toca el violí. Aquest amor a la música apareix a moltes de les seves obres, però, per l’autor, també és important que la música sigui present en l’estil. Diu: «El sentit del ritme, el sentit musical que adquireixes com a melòman fa que l’aguditzis també a l’hora d’escriure. En certa manera, la feina d’un compositor i la d’un escriptor són similars. Jo sóc dels qui llegeixen en veu alta, com Flaubert, sobretot quan veus que un fragment no acaba de funcionar, llavors el fas sonar. Trobo molt noble apel·lar a la part acústica de la literatura». Sobre el títol, Baix continu, explica que fa referència a la presència contínua de la música: «En el fons de la vida hi ha la música i per sobre passen moltes altres coses». El fet curiós, que Cabré no sap explicar, és que en tots els contes del llibre música i tragèdia caminin plegades: «Sí, jo també ho he observat, però no tinc una resposta. No sé per què en la vida la música em fa tan feliç i en literatura és font de conflicte, de dolor i de pena».
Primer llibre de Jaume Cabré, un recull de narracions, que va rebre el 1973 el Premi Víctor Català. En paraules de Cabré: «Aquest recull que arreplega tretze moments narratius ben diferents, va ser concebut com un racó de mala endreços. Si en un principi el títol era Atrafegada claror, no he dubtat a canviar-lo per l’actual que crec més adient, potser perquè no intento aquí una unitat temàtica o tècnica, sinó més aviat un assaig de plantejaments artístics amb històries de tots colors on el món real i l’oníric tant són a tocar com força allunyats i on l’home que som tots nosaltres s’hi reflecteix o intenta ser-hi reflectit. Podria invocar molts déus als quals dec part de la vida d’aquestes faules. Però fóra inútil: quasi sempre el déu invocat s’ha diluït en el seu record i, silent, s’ha fet fonedís; aleshores és impossible descobrir-lo. Com pot ser difícil descobrir-hi els penats: hi són, però, ineludibles».
Si la botiga d’antiguitats de la família és tot un univers per al petit Adrià, el despatx del seu pare és el centre d’aquest univers, i el tresor més preuat de tots és un magnífic violí del segle XVIII al voltant del qual giren moltes històries d’aquesta novel·la de novel·les. Jo confesso és una llarga carta d’amor d’algú que ha hagut de jugar sol durant molts anys, entre llibres vells i secrets inconfessats; d’algú que ha estimat de manera incondicional; d’algú que se sent culpable d’una mort violenta, i d’algú que no entén el mal que recorre la història d’Occident.
Ah, si en Roc Pons hagués estudiat història! No s’hauria trobat pas tan venut en el conflicte que se li presenta. En Roc, un noi barceloní, surt de casa seva una tarda d’estiu i, després de voltar una estona llarga, assedegat, entra en un bar on la gent va vestida d’una manera molt estranya… En Roc no pot creure’s el que està veient.
Després d’escriure la novel·la catalana de més èxit nacional i internacional dels últims temps, Jo confesso, Jaume Cabré reflexiona sobre el fet d’escriure, de llegir, de crear, de viure obert al misteri de la vida i del món. Les incerteses parteix dels interrogants d’un creador i home de cultura inquiet i acaba sent una llarga conversa íntima amb el lector, que esdevé còmplice d’unes vivències que enriqueixen i transformen.
La Tina, una pacífica mestra i fotògrafa que treballa en una escola de Sort, fa unes fotografies d’un vell edifici escolar del poble de Torena que és a punt de ser enderrocat. Un simple gest. Clic. I ja està. El lector anirà descobrint pàgina a pàgina, les conseqüències d’aquest fet aparentment banal. Els anys quaranta, el maquis, la misèria moral del franquisme, les covardies personals i col·lectives, les heroïcitats més impensables que es van esdevenir al Pirineus pallaresos d’ençà que les tropes franquistes van arrasar amb inusitada ferocitat aquella zona durant la guerra civil i els esforços per oblidar, tergiversar o recordar obstinadament els fets, desemboquen a començaments del segle vint-i-u i interpel·len els personatges que, al cap de tant de temps, es decideixen a tibar la manta de la Història.
Durant un sopar amb la Júlia, Miquel Gensana, que se sent incòmode amb el seu present, gira els ulls enrere. El seu pas per la universitat, la lluita antifranquista al final de la dictadura, les venjances i assassinats no resolts, l’opció de la violència política, la veritat oculta d’una llarga història familiar, el paper de l’art i la música en la nostra vida… Jaume Cabré integra amb tota naturalitat, a L’ombra de l’eunuc, una crònica del final del franquisme, la investigació d’una nissaga, una poderosa història sentimental i una novel·la d’intriga. Tot en una única i ambiciosa obra travada amb mà d’artista.
Senyoria té com a protagonista don Rafel Massó, regent civil de la Reial Audiència de Barcelona, un home poderós, influent, que ha lluitat per aconseguir un lloc destacat en la societat borbònica barcelonina de final del segle XVIII, i que no dubtarà a eliminar tot el que se li posi al davant per tal de conservar la seva posició. Un fet luctuós esdevingut temps enrere se li fa present quan res no en feia preveure l’aparició. A fi d’allunyar-lo, el jutge comet una terrible injustícia i es veurà acorralat per molts enemics seus. La novel·la transcorre en un moment de canvi a Catalunya, on es viu sota els efectes del Decret de Nova Planta, però es comencen a notar les conseqüències de la Revolució Francesa i els nous aires del moviment romàntic europeu.
Viatge d’hivern és un homenatge literari a Schubert, a Bach i a la música, que honora al mateix temps la pintura, simbolitzada per Rembrandt. Els contes que formen aquest volum són un repertori de passions humanes, un repàs a la història interior d’Europa i un recorregut geogràfic de Viena a Treblinka i d’Oslo a Bòsnia, passant pel Vaticà. Els relats que el conformen, situats en èpoques i llocs diferents, saben mantenir tanmateix, una misteriosa unitat que el lector copsarà a mesura que els transiti: a poc a poc, els contes se li aniran convertint en un ordit narratiu d’exquisida subtilesa, com qui va teixint, a partir d’històries diverses, el canemàs d’una novel.la singular.
Un escriptor famós descobreix que el llibre més venut del dia de Sant Jordi és la seva autobiografia. Però ell no l’ha escrit, tot i que el seu nom apareix a la coberta. Qui l’ha suplantat? Per què? I què hi diu? Quins secrets revelarà?
Jordi Cabré ens proposa un joc de miralls que enfronta un escriptor d’èxit amb una vida personal anodina amb el seu reflex: algú capaç de saltar-se les normes, de seduir el perill, de córrer riscos per trobar-se a si mateix. Un camí que transita entre Barcelona i Cadaqués i que li pot costar la vida.
We use cookies to understand how you use our site, to personalize content and to improve your experience. By continuing to use our site, you accept our use of cookies and you agree with Privacy Policy and Terms of Use
All languages
English
Español
Deutsch
Français
Bulgaria
Netherlands
Italiano
Hungary
Spanish
România
Українська
Catalonia
Polski
Belarus
Lithuania
Latvia
Serbian
Czech
Esperanto
Portugal
Swedish
Slovensko
Hrvatski
Србија
Latine
Chinese
Ελληνική(Greece)
Uzbek
Norsk
Turkish
Việt Nam
Denmark
Azerbaijan
Qazaqstan
Galician
Chuvashia
Indonesian
Other Languages
