The information contained in this book or books is provided for informational purposes only and includes the book title, author name, and a brief description or abstract. For the full text of the book, please contact the author or publisher.
Ja fa molts anys que l’Ayla, la nena cromanyó i protagonista de la sèrie ELS FILLS DE LA TERRA, va ser expulsada del Clan de l'Ós de les Cavernes i que va iniciar un llarg viatge per tot el continent europeu. Finalment, en aquest llibre, La terra de les coves pintades, l'Ayla s’ha establert a la Novena Cova dels Zelandoniis, d’on és el seu company, en Jondalar, amb qui ha tingut una filla molt desitjada, la Jonayla. La jove fa tot el possible per trobar un equilibri entre les seves noves obligacions com a mare i la preparació per esdevenir cap espiritual i guaridora, però no sempre se’n surt. Està tan implicada en el seu aprenentatge i en les seves noves tasques, que té poc temps per dedicar a la família, i en Jondalar comença a notar la soledat, cosa que provoca els primers conflictes en la jove parella. D’altra banda, durant el seu període de formació, l'Ayla viatja, observa la natura i adquireix nous coneixements. També té ocasió de visitar llocs desconeguts i algunes coves, on veu per primera vegada les meravelloses pintures que s'hi troben i que li provoquen un gran impacte. Contemplar l’art dels seus avantpassats l’ajuda a sentir-se especialment propera a la Mare Terra. Jean M. Auel reconstrueix la que va poder ser la forma de viure a la prehistòria amb el rigor científic que caracteritza tota la seva obra. Per escriure aquest sisè volum, ha visitat i s’ha inspirat sobretot en els principals jaciments arqueològics de la península Ibèrica i del sud d'Europa.
Sis contes breus d’ambient urbà de Jesús Aumatell: Martina, L’home que viu a l’àtic, Dolça companyia, Compassió, Relació estable i Amors eventuals. Tot i que són molt diferents entre si, tenen en comú el fet de retratar situacions humanes on la relació entre les persones és conflictiva.
«Amor i amistat» i «Les tres germanes», escrites durant l’adolescència, ens mostren una Jane Austen alternativa i subversiva. L’autora hi narra amb to de paròdia les peripècies d’unes joves que, rebutjant una proposta de matrimoni, es revolten contra les expectatives familiars i les convencions de l’època. En les dues històries, la jove Austen demostra ja la capacitat creadora, plena d’ironia, enginy i talent, que es consolidaria en les seves grans novel·les posteriors. Una obra divertida i sorprenent per redescobrir l’autèntica Jane Austen.
L’abadia de Northanger, malgrat haver estat publicada pòstumament, és la primera gran novel·la de Jane Austen, amb una crítica explícita i divertida contra les absurditats de les novel·les del seu temps, plenes d’esdeveniments espaordidors i d’heroïnes excepcionals. La protagonista, Catherine Morland, ha de fer l’aprenentatge del món real a través dels desenganys de l’amor, de l’amistat i de la confiança. Però l’autora no sols no oblida la complicitat del lector per aconduir l’argument a un final perfecte, sinó que constantment l’il·lustra i el diverteix sobre els costums d’una societat sovint buida i benestant que sembla no haver canviat gaire.
Considerada, tan pels estudiosos com pels lectors, una de les millor novel·les de costums de Jane Austen, continua sent, encara avui, un dels llibres més venuts al Regne Unit. L’acció es situa al segle XIX, al comtat de Hertfordshire, Anglaterra, l’ambient de províncies que tant bé coneixia l’escriptora. Amb el seu estil objectiu i irònic, descriu la família Bennet, que tenen cinc filles: Jane, Elizabeth, Mary, Lydia i Kitty, i els personatges i fets que es mouen al seu voltant.
A Persuasió, una de les novel·les de Jane Austen més reeixides i radicals i l’última completada abans de morir, fa una descripció minuciosa del sentiment abassegador del deure que asfixia la protagonista, Anne Elliot. Sota l’aparença d’una història d’amor banal, l’autora descriu magistralment el joc entre inutilitat i esperança, amb un estoïcisme i integritat exemplars. Jane Austen s’hi serveix del seu millor estil, ric i ple de complexitats, per narrar-nos la història d’una manera molt vívida i directa i, a l’ensems, plena de suggestives i velades al·lusions.
Seny i sentiment és la història de dues germanes de temperaments totalment oposats, que viuen en un poblet d’Anglaterra a finals del segle XVIII. Elinor, tranquil·la i pacient, és el paradigma de la prudència i l’autocontrol, i la seva germana petita, Marianne, és molt emocional, impulsiva i sensible. Tot i ser tan diferents, comparteixen les mateixes penes amoroses: totes dues perden l’afecte dels seus pretendents. Elinor desitja un home que es compromet amb una altra, i Marianne perd el cor per un pocavergonya que la deixa plantada. El seu patiment mutu les farà ajudar-se a comprendre’s l’una a l’altra: l’amor de debò arriba finalment quan el seny deixa pas al sentiment i el sentiment cedeix davant el seny. Una sàtira molt intel·ligent sobre els excessos de les emocions que van caracteritzar l’època del romanticisme que va viure Jane Austen, fidel retratista de les virtuts i misèries britàniques.
3 de març de 1947: l’Archie Ferguson, fill de l’Stanley i la Rose, neix en un hospital de Nova Jersey. Aquest és l’únic fet immutable en la seva existència. A partir d’aquest moment, s’obren davant seu diversos camins, que el duran a viure quatre vides paral·leles, simultànies i independents; a créixer i experimentar de diferents maneres l’amor, l’amistat, la família, l’art, la política i fins i tot la mort. I a través de les múltiples trames íntimes de cada Ferguson, capítol rere capítol, ens endinsem també en l’ampli fresc d’uns anys convulsos en la història dels Estats Units.
Què hauria passat si en algun moment crucial de la vida haguessis pres un camí diferent? Tota tria, per insignificant que sigui, obre unes portes i en tanca d’altres. Però, i si hi ha més d’una sortida i tots els camins mereixen ser recorreguts?
En Nathan Glass té seixanta anys. I tot i un divorci, un càncer en estat avançat, una llarga carrerra en una companyia d’assegurances a Manhattan i un estrany sentiment de solitud, no han impedit que es disposi a afrontar l’últim tram de la seva existència amb una certa serenitat, motiu pel qual ha decidit traslladar-se a Brooklyn. Aviat, en el dia a dia, queda fascinat pels costums dels habitants del barri i, seduït per l’encant d’un cambrer, decideix escriure un llibre en el qual consignarà els seus records, els oblits, les mancances del seu estil, les grans o petites històries que ha viscut al llarg dels anys, però també les històries de la gent que s’ha creuat en el seu camí. De sobte, però, un matí de primavera aquest llibre titulat Bogeries de Brooklyn pren un canvi de rumb. El 23 de maig de l’any 2000 en Glass topa amb el seu nebot, en Tom Wood, de qui feia temps que no sabia res, i que treballa en una llibreria del barri —una situació molt distant de la brillant carrera acadèmica que havia començat l’última vegada que l’havia vist. Així, de cop, tots dos reprenen la seva història, compartint les seves emocions, les seves febleses, els seus destins, i també, o sobretot, el somni conjunt d’una vida millor a l’Hotel Existència, lluny de les realitats insuportables del món modern.
3 de gener de 2010: falta un mes exacte per al seixanta-quatrè aniversari de Paul Auster. És ple hivern a Nova York i com cada principi d’any es disposa a iniciar un nou llibre: Diari d’hivern. És un fet incontestable que ja no és jove i com que el temps passa ràpid, potser ha arribat el moment de deixar de banda les seves històries i intentar analitzar com ha estat viure en aquest cos. Com una mena de fenomenologia del respirar, Paul Auster es proposa recordar les sensacions exactes que li han permès sentir-se viu. Fer un inventari de les ferides del cos, de les marques d’una vida, les plaents i les doloroses, els vicis i les virtuts, dels enamoraments i de les morts. Un catàleg de les cases i de les ciutats on ha viscut i dels amors i dels afectes amb qui les ha compartit.
Aquest relat sentimental i escèptic, El conte de nadal de l’Auggie Wren, va aparèixer publicat per primera vegada el 25 de desembre de 1990, al diari The New York Times. Es tracta d’un conte sense neu ni gelades, ni nens ni fantasmes, que parla d’un altra essència nadalenca, una essència que consisteix a poder encara tancar els ulls, com a mínim per Nadal, i mirar d’aconseguir una felicitat passatgera però útil. Aquest conte de Nadal l’explica magistralment Harvey Keitel, interpretant Auggie Wren. Auggie s’adreçava a Paul Benjamin (William Hurt) en una seqüència antològica del film Smoke, de Paul Auster i Wayne Wang, rodat el 1995.
La ciutat de vidre, Fantasmes i L’habitació tancada, tres novel·les breus de detectius, componen aquesta Trilogia de Nova York. Un home rep l’encàrrec de seguir-ne un altre, de vigilar-lo, de descobrir-ne els secrets. En rep l’encàrrec i seguidament emprèn la tasca. Això pot ser el que té en comú també l’aventura del novel·lista, que pot arribar a ser més arriscada que la pitjor persecució policial. Trilogia de Nova York presenta tres històries, gairebé tres variacions a la manera musical, de persecucions detectivesques, que duen a conclusions d’impacte. En primer lloc, que tota persecució fa l’efecte d’un mirall, en què el perseguidor sempre es reflecteix, incapaç de diferenciar-se del seu perseguit. També que, potser, en viure, forçosament tots som perseguidors i, per tant, amb la porta oberta a la follia, acabem perseguint-nos o essent perseguits.
Tot i que, històricament, Catalunya va ser la pionera peninsular, i fins i tot europea, en molts aspectes de la difusió dels dolços —l’esplèndid manual-Libre de totes maneres de confits data del segle XV—, el panorama modern de llibres d’aquesta mena és més migrat. És a dir, no hi ha l’equivalent del que en cuina va ser, per exemple, La cuynera catalana, al segle XIX, o el Llibre de la cuina catalana, de Ferran Agulló, a la dècada dels 30. Per això, l’aparició de Les postres de casa meva, de Lolita Avellana, és un fet important dins l’art casolà de la pastisseria justifica això que diem l’important recull de receptes: unes 150. N’hi ha de tradició popular catalana —coques, etc.—, clàssics pastissos i dolços europeus i, també, creacions pròpies. Totes les fórmules, però, porten el segell personal —i fins i tot amorós— de la seva autora, Lolita Avellana, i, per tant, n’està garantit un resultat final sempre reeixit.
A en Kenny no li fa gaire gràcia anar-se’n a viure a l’altra banda del país. Haurà de deixar l’escola i els amics i instal lar-se en una ciutat desconeguda. Però en arribar-hi, descobrirà que el canvi ha valgut la pena. La casa nova, un antic casalot de fusta restaurat, té unes golfes on passen unes coses molt estranyes.
«Me llamo John Brenner, tengo veintisiete años y soy exalcohólico. La noche del sábado 15 de mayo desperté en el suelo de mi casa sin poder recordar absolutamente nada de las últimas horas. A mi lado había una botella de vodka vacía, una pistola y el cadáver de una chica joven y hermosa que no había visto nunca antes en mi vida. ¿Soy el asesino o alguien llevó a cabo el montaje perfecto? No puedo probarlo, pero creo que me han tendido una trampa. Soy un hombre con una vida simple, divorciado, padre de una niña de cuatro años, y no puedo imaginar quién querría inculparme de un asesinato. Sin embargo, sé que la respuesta está escondida en algún sitio recóndito de mi mente. Sueño de forma recurrente con esa chica, y en los sueños me guía por el bosque hasta un sitio que parece ser importante para ella. Al llegar, la chica me repite una y otra vez la misma frase perturbadora: “Has olvidado algo”. Al principio pensé que los sueños no eran más que la expresión de mi subconsciente atormentado, hasta que encontré un extraño artículo en internet: ¿HAS SOÑADO CON LA CHICA DEL VESTIDO AZUL? NO ERES EL ÚNICO»
En Ted és ric i té una família perfecta, una dona i dues filles adorables. Ningú no imagina què l’ha portat a prendre la dràstica decisió de suïcidar-se. Quan el timbre sona una vegada i una altra, la seva primera reacció és ignorar-ho i prémer el gallet una vegada per totes. Però aleshores descobreix una nota amagada entre les seves coses, una nota amb una cal·ligrafia que reconeix com a pròpia però que no recorda haver escrit: OBRE LA PORTA, ÉS LA TEVA ÚLTIMA SORTIDA.
El 6 d’octubre, tal com jo l’he vist descriu els esdeveniments produïts a Catalunya en el jorn en què el President Lluís Companys va proclamar la república federal, el 6 d’octubre del 1934, la qual cosa va suposar una intervenció armada de les forces del govern espanyol i la pèrdua de la llibertat dels membres del govern català.
Una nit de primavera, el detectiu privat Albert Martínez, mentre està sopant a la Barceloneta amb un antic amic de la universitat, és testimoni d’una escena inquietant: dos homes s’acosten a l’espigó de la Mar Bella, a la zona més perillosa, gesticulant com si discutissin i, al cap d’una estona, només en torna un. Així arrenca una apassionant investigació que el portarà a descobrir els secrets més foscos d’una família adinerada i influent de la ciutat. Amb el singular detectiu Albert Martínez ens endinsem en una història tan original com ho és també la Barcelona gastronòmica, nocturna i oculta, en la qual es desenvolupa l’acció. Una novel·la intel·ligent que atrapa el lector amb una pregunta: què va passar aquella nit a l’espigó?
We use cookies to understand how you use our site, to personalize content and to improve your experience. By continuing to use our site, you accept our use of cookies and you agree with Privacy Policy and Terms of Use
All languages
English
Español
Deutsch
Français
Bulgaria
Netherlands
Italiano
Hungary
Spanish
România
Українська
Catalonia
Polski
Belarus
Lithuania
Latvia
Serbian
Czech
Esperanto
Portugal
Swedish
Slovensko
Hrvatski
Србија
Latine
Chinese
Ελληνική(Greece)
Uzbek
Norsk
Turkish
Việt Nam
Denmark
Azerbaijan
Qazaqstan
Galician
Chuvashia
Indonesian
Other Languages
