46

Harmonies imperfectes

L’Arnau amb prou feines ha dormit quatre hores. Ahir va estar tot el dia al CDR, planejant amb els amics quins carrers tallaran per la vaga general de la setmana vinent.

Agafa les ulleres de sol. Tot i que ja és plena tardor, el sol encara enlluerna els seus ulls endormiscats.

Surt de casa amb una petita motxilla on du una ampolla d’aigua i una dessuadora per si refresca de nit.

Un cop al metro, fa un parell de parades fins a la plaça de Catalunya. El vagó va mig buit a aquesta hora del matí. Dos nòrdics van fent voltes a un mapa de Barcelona, mentre un grupet de joves que deuen sortir d’un reafter parlen i riuen a crits.

Mira el rellotge. Són les deu del matí.

Un cop a la plaça de Catalunya, es mou pels passadissos fins a arribar a l’estació de Rodalies. Compra un bitllet a la màquina i mira quins són els horaris. A un quart i cinc surt el següent. Ha estat de sort.

Baixa fins a la via a pas lleuger, només mig minut abans que el tren que va a Blanes faci acte de presència.

Troba un seient al costat de la finestra i encara aconsegueix endormiscar-se mentre el tren travessa els budells de la ciutat.

Quan el comboi surt a l’aire lliure, l’Arnau es fixa en la carretera que va paral·lela a les vies i en els camps de conreu que travessen.

Lluita contra una son feixuga com el món. No vol adormir-se i passar de llarg la parada, encara que tampoc no sap com encarar aquest viatge. Té por del que pugui succeir.

L’horeta de trajecte li sembla una eternitat. Porta els cascos posats amb la música de Serj Tankian, tot un referent per a ell en aquestes setmanes d’alegries i infortunis.

Va ser la Irene qui li va descobrir aquest cantant en solitari, fora de System of a Down. La veu i les lletres de les seves cançons són fosques i explícites, tot i que sempre deixen un bri d’esperança obert.

Escolta «Gate 21», del disc Imperfect Harmonies, això és el que són. Queda clar que Serj Tankian no el coneix, però sembla que hagi escrit aquesta cançó pensant en la seva dissortada història, en les harmonies imperfectes que aspiren a trobar-se.

Apaga la música. Vol sentir les rodes del tren sobre els rails en els darrers minuts de viatge.

Quan arriba a la seva parada, ja és vora el migdia. Va perdut, no ha estat mai en aquest poble, però surt gairebé a la platja.

Abans de posar-se en camí, revisa les dues imatges que li va enviar la Irene ahir a la nit, sense cap paraula que les acompanyés.

La primera mostra un bar amb terrassa que es diu El Tumulto. L’Arnau va respondre amb l’emoticona d’un somriure.

La segona foto, presa de prop, és una canya a mig acabar amb el mar de fons.