Ara us caldran noves naus

per enfilar l’espera.

Heu conquerit la veu, l’espai, els dogmes,

i sou bossins de terra com nosaltres

sense saber de plors

i sense llàgrimes.

I quan tingueu l’hivern

dels altres astres,

digueu-me:

qué en fareu de la nova primavera.

Qué en fareu de la llum

de sols vermeils i blaus,

de la claror apaivagada

dels planetes.

Vosaltres que heu navegat pel cel

i coneixeu altres herbes i altres camps,

digueu-me:

a quin astre heu trobat noves dreceres.

Per quins mons heu cercat

la pau de l’ànima...

La vostra nau és un cúmul

de sorolls i maquinària.

Vosaltres ara sou

una veu que no parla.

Ara us caldran noves naus

per enfilar l’espera,

noves naus per morir, les naus de sempre.

Us heu quedat l’hivern dels altres astres

i no coneixeu la nova primavera.