URSULA KROEBER LE GUIN (Berkeley, Califòrnia, 21 d’octubre de 1929 - Portland, Oregon, 22 de gener de 2018) fou una escriptora de ciència-ficció i fantasia però també de poesia, llibres infantils i assajos; també va traduir obres d’altres autors. La seva fama es deu als nombrosos llibres i contes de ciència-ficció i fantasia publicats al llarg de la seva dilatada carrera —amb diversos premis Hugo, Nebula i finalista al Premi Pulitzer—, d’entre els quals destaquen les obres que formen les sèries «Ekumen» (El món de Rocannon (1966), Planeta d’exili (1966), La ciutat de les il·lusions (1967), La mà esquerra de la foscor (1969), Els desposseïts (1974), El nom del món és Bosc (1976), Quatre camins fins al perdó (1995), El relat (2000)) i «Terramar» (Un mag de Terramar (1968), Les tombes d’Atuan (1971), La costa més llunyana (1972), Tehanu (1990), L’altre vent (2001)).

El seu pare fou l’eminent antropòleg Alfred Kroeber i la seva mare l’escriptora Theodora Kroeber. Des de petita s’educà en una atmosfera d’interès acadèmic pels mites i llegendes d’arreu del món. Fou a l’escola Radcliffe de la Universitat de Harvard, on es graduà el 1951, i després passà un any a la Universitat de Columbia, on féu el seu postgrau en llengües romàniques. Obtingué una beca per estudiar a França, on va conèixer el seu futur marit: Charles Le Guin, amb qui es casà el 1953. Quan tornà als Estats Units ensenyà francès a diverses universitats abans de dedicar-se per complet a la literatura.

Avui dia se la considera com una de les millors autores del gènere de ciència-ficció i fantasia de tots els temps.