AGRAÏMENTS

A l’Eduard Márquez, la Sandra Bruna, a en Gaspà Hernández, a en Josep Lluch, editor, i a l’ONCE Catalunya.

A l’Associació de Bipolars de Catalunya; a Mireia Bonet, del Menjador Social Paral·lel i a l’Ajuntament de Barcelona.

Als psicòlegs Antonio Hidalgo, Manel Márquez i Pamela Gutiérrez.

Al psiquiatre José Juan Uriarte, de l’Associació Espanyola de Neuropsiquiatria, cap de la Unitat de Gestió Clínica de Trastorns Greus, Xarxa de Salut Mental de Bizkaia.

A tots els que de forma anònima, d’una manera o d’una altra, han fet possible aquesta novel·la. I a la vida mateixa, perquè, com qualsevol història, també té un punt de partida: el record. I a tu, lector.

MOLTES GRÀCIES.

Aprofito l’avinentesa per esmentar algunes lectures que m’han estat molt útils en el procés de documentació i a títol personal: El trastorn bipolar, dels doctors Eduard Vieta i Francesc Colom; Mi mente rota, de Maria Ferrero; El cuerpo como delito, del doctor Josep Toro; La meva anorèxia, de Maria Cuesta, i Hacia el amanecer, de Michael Greenberg.