INTRODUCCIÓ

D’ençà que fa desset anys va sorgir el grup-taller Xicarandana, vinculat a l’IES Guillem Sagrera de Palma, sempre havia representat muntatges de teatre contemporani. L’any passat, emperò, ens decidírem per donar un cop d’ull a les fonts del teatre occidental: el teatre grecollatí. Un retorn a l’origen, i en concret, als orígens de la comèdia… i ens topàrem inevitablement amb Plaute, font de Shakespeare, Molière, Rojas o Lope de Vega, entre altres. I dins Plaute trobàrem una obra, La comèdia de l’olla, que tracta una figura que ha donat excel·lents moments en la història del teatre: la de l’avar. Aquesta figura ultrapassa les condicions d’espai i temps concretes, apareix en gairebé totes les societats humanes, i, per tant, creim que l’obra manté perfectament actualitat. Es per això que ens animàrem a fer-ne una versió.

La versió que presentam intenta respectar l’esperit plautià, però, al mateix temps, li hem aplicat tècniques interpretatives contemporànies. Preteníem que l’Aulularia fos reconeixible i a un temps fer-la més propera, salvant la distància que hi ha entre la societat de la Roma de la Segona Guerra Púnica i la nostra de les acaballes del segle XX. És per això que, tot i mantenir l’acció en el temps i el lloc original i respectar l’eix de la trama, ni hem fet algunes modificacions. Per exemple, hem substituït el déu Lar per unes deesses que es mouen per tot l’escenari i segueixen activament la història, i hem incrementat la presència dels personatges femenins. I, al final, que hem hagut de recrear, ja que recordem que no es conserva el final de l’obra, hem afegit un epíleg que creim que no romp amb l’esperit plautià, i on deesses i humans es mesclen i fan variacions de fragments de l’obra, mostrant-ne les infinites possibilitats. Perquè del que es tractava era de mostrar que el que fa clàssic un text és la capacitat de ser sempre de nou interpretat.

JOAN LLUÍS LLINÀS