16

L’endemà s’encaminà directament a casa de Grimal. De primer pagà el cuir de cabra, i a més a més, al preu que li’n demanaven, sense rondinar ni regatejar. I aleshores convidà Grimal a una ampolla de vi blanc a la Tour d’Argent i tractà amb ell l’assumpte de l’aprenent Grenouille. És clar que no descobrí per quin motiu el volia i per què el necessitava. Contà falòrnies sobre un gran encàrrec d’aromatitzar cuirs, per al qual li calia un ajudant no qualificat. Necessitava un minyó acontentadís que li realitzés els serveis més simples, com tallar el cuir, etcètera. Demanà una altra ampolla de vi i oferí vint lliures com a compensació per la molèstia que causaria a Grimal la pèrdua de Grenouille. Vint lliures eren una suma enorme. Grimal les agafà de seguida. Entraren a l’adoberia on Grenouille, per una insòlita casualitat, ja els esperava amb el seu farcell; Baldini pagà les seves vint lliures i se l’endugué tot seguit, conscient d’haver fet el millor negoci de la seva vida.

Grimal, que al seu torn estava convençut d’haver fet el millor negoci de la seva vida, tornà a la Tour d’Argent, s’hi begué dues ampolles més de vi, es desplaçà el migdia a l’altre marge del riu, al Lion d’Or, i s’emborratxà tan desenfrenadament que després, a la nit, quan volgué tornar a traslladar-se a la Tour d’Argent, confongué la Rue Geoffroi L’Anier amb la Rue des Noimandières, i per consegüent, en lloc d’ensopegar directament, com esperava, amb el Pont Marie, anà a parar funestament al Quai des Ormes, des d’on caigué tan llarg com era a l’aigua, com qui cau en un llit tou. Morí a l’instant. Al riu, però, li calgué una bona estona per a allunyar-lo de la riba poc profunda, fer-lo esquivar les barcasses amarrades i arrossegar-lo fins al fort corrent central, per la qual cosa l’adobador Grimal, o més aviat el seu cadàver xop, no aparegué fins a primera hora del matí surant riu avall, devers ponent.

Quant travessà el Pont au Change, silenciós, sense ensopegar amb els pilars del pont, Jean-Baptiste Grenouille, vint metres al damunt, es disposava a allitar-se. Li havien ofert un jaç al racó més allunyat del taller de Baldini, del qual prengué possessió mentre el seu antic patró, ben mort, surava baixant el Sena. Es cargolà còmodament i es féu tan petit com una paparra. Quan la son començà a vèncer-lo se submergí pregonament en si mateix i entrà triomfalment en la seva fortalesa interior, on somnià amb un victoriós banquet olfactori, una gegantina orgia amb fams d’encens i vapor de mirra, en honor de si mateix.