Agraïments i notes

Els sauks i els mesquakies encara viuen a Tama, Iowa, a les seves terres. Els vuitanta acres que van adquirir originàriament han augmentat d’una manera considerable. En l’actualitat, uns 575 nadius nord-americans viuen en una extensió de tres mil cinc-cents acres que voreja el riu Iowa. A l’estiu del 1987 vaig visitar l’establiment de Tama amb la meva dona, Lorraine. Don Wanatee, aleshores director executiu del Consell Tribal, i Leonard Ós Jove, un artista nadiu molt prestigiós, van contestar pacientment les meves preguntes. En converses posteriors també ho van fer Muriel Racehill, l’actual directora executiva, i Charlie Ós Vell.

He mirat d’exposar els esdeveniments de la Guerra de Falcó Negre amb el màxim rigor històric possible. El cap guerrer conegut com Falcó Negre —la traducció literal del seu nom sauk, Makataime-shekiakiak, és Esparver Negre— constitueix una figura històrica. El xaman Wabokieshiek, Núvol Blanc, també va existir. En aquest llibre es converteix en un personatge de ficció després de conèixer la noia que es convertirà en Makwa-ikwa, la Dona Ós.

Pel que fa a la major part del vocabulari sauk i mesquakie que he utilitzat en aquesta novel·la, m’he basat especialment en una sèrie de publicacions de l’Smithsonian Institution’s Bureau of American Ethnology.

Els orígens de l’organització benèfica coneguda com Boston Dispensary van ser més o menys com els he descrit. M’he permès una llibertat en el tema dels salaris dels metges que feien visites a domicili. Tot i que l’escala de salaris és autèntica, la remuneració no s’establí fins al 1842, uns quants anys després que Rob J. és presentat com a assalariat per assistir els pobres. Fins al 1842, la condició de metge al Boston Dispensary era una mena d’interinitat no remunerada. Tanmateix, la situació de les classes més humils era tan precària que els metges joves es van rebel·lar. Primerament van demanar que els paguessin, i després es van negar a continuar visitant els pacients dels barris pobres. Llavors, el Boston Dispensary es va traslladar a un edifici i esdevingué una clínica, a la qual acudien els pacients per fer-se visitar. En l’època en què informava sobre les activitats del Boston Dispensary —a la fi dels anys cinquanta i al començament dels seixanta, en qualitat de redactor en cap de la secció científica de l’antic Herald de Boston—, la institució s’havia convertit en una clínica-hospital i formava part d’una societat administrativa amb la Pratt Diagnòstic Clinic, el Floating Hospital for Infants and Children i la Tufts Medical School, com també el Tufts-New England Medical Center. El 1965, els hospitals integrants van quedar units i absorbits en l’actual i prestigiosa institució coneguda com New England Medical Center Hospitals. David W. Nathan, ex-arxiver del centre mèdic, i Kevin Richardson, del Departament de Relacions Exteriors del centre mèdic, em van proporcionar informació i material històric.

Mentre escrivia Xaman, vaig descobrir una inesperada font d’informació i idees al meu lloc de residència, i n’estic agraït als meus amics, veïns i conciutadans.

Vaig conversar amb Edward Gulick sobre pacifisme i em va parlar d’Elmira, Nova York. Elizabeth Gulick va compartir amb mi les seves reflexions sobre la Societat dels Amics i em va deixar llegir alguns dels seus escrits sobre el culte quàquer. Don Buckloh, conservador de recursos del Departament d’Agricultura dels Estats Units, va contestar les meves preguntes sobre les primeres granges del mig oest. La seva dona, Denise Jane Buckloh, l’ex-germana Miriam de l’Eucaristia, OCD, em facilità detalls sobre el catolicisme i la vida quotidiana d’un convent de monges.

Donald Fitzgerald em va prestar llibres de consulta i em va regalar una còpia del diari de la Guerra Civil del seu besavi, John Fitzgerald, que als setze anys havia anat caminant des de Rowe, Massachusetts, fins a Greenfield, a quaranta quilòmetres de distància baixant pel Camí Mohawk, per allistar-se a l’exèrcit de la Unió. John Fitzgerald va lluitar amb el 27 de Voluntaris de Massachusetts fins que va ser capturat pels confederats, i va sobreviure en diversos camps de presoners, incloent-hi Andersonville.

Theodore Bobetsky, un granger de tota la vida les terres del qual afronten amb les nostres, em va proporcionar informació sobre la matança d’animals. L’advocat Stewart Eisenberg va comentar amb mi el sistema de fiança utilitzat als tribunals del segle XIX, i Nina Heiser em va prestar la seva col·lecció de llibres sobre els nadius nord-americans.

Walter A. Whitney Jr. em va lliurar una còpia d’una carta escrita el 22 d’abril de 1862 per Addison Graves al seu pare, Ebenezer Graves Jr., d’Ashfield, Massachusetts. La carta és un relat de les experiències d’Addison Graves com a infermer voluntari al vaixell-hospital War Eagle, que traslladava els ferits de la Unió des de Pittsburgh, Tennessee, fins a Cincinnati. Va ser la base per escriure el capítol quaranta-vuit, en el qual Rob J. Cole treballa com a metge voluntari a bord del vaixell-hospital War Hawk.

Beverly Presley, bibliotecària de cartografia i geografia de la Clark University, va calcular la distància recorreguda durant els viatges dels vaixells-hospital històrics i de ficció.

L’equip docent del Departament de Llengües Clàssiques del College of the Holy Cross em va ajudar a fer diverses traduccions del llatí.

Richard M. Jakowski, doctor en medicina veterinària i professor adjunt del Departament de Patologia del Tufts-New England Veterinary Medical Center, a North Grafton, Massachusetts, va respondre les meves preguntes sobre l’anatomia dels gossos.

Vull donar les gràcies a la University of Massachusetts, a Amherst, per continuar concedint-me privilegis de professor a totes les seves biblioteques, i a Edla Holm, de la Interlibrary Loans Office, d’aquesta universitat. Dono les gràcies a l’American Antiquarian Society, a Worcester, Massachusetts, per facilitar-me l’accés a les seves col·leccions.

Vaig rebre ajut i material de Richard J. Wolfe, conservador de llibres rars i manuscrits, i de Joseph Garland, bibliotecari de la Countway Medical Library de la Harvard Medical School. També vaig disposar de préstecs a llarg termini de la Lamar Soutter Library de la University of Massachusetts Medical School, a Worcester. Així mateix vull donar les gràcies al personal de la Boston Public Library i del Boston Athenaeum per la seva col·laboració.

Bernard Wax, de l’American Jewish Historical Society de la Brandeis University, em va proporcionar informació i estudis referents a la companyia C del 82 d’Illinois, «la companyia jueva».

A l’estiu del 1989, la meva dona i jo vam visitar alguns camps de batalla de la Guerra de Secessió. A Charlottesville, el professor Ervin L. Jordan Jr., arxiver de l’Alderman Library de la University of Virginia, em va oferir l’hospitalitat d’aquella biblioteca i em proporcionà informació sobre els hospitals de l’exèrcit confederat. Les condicions sanitàries, les batalles i els esdeveniments de la Guerra Civil que es narren a Xaman es basen en dades històriques. Els regiments en què va servir Rob J. Cole són imaginaris.

El meu pou de coneixements sobre la llengua yiddish va ser la meva sogra, Dorothy Seay.

Durant la major part del temps que vaig esmerçar a escriure aquest llibre, Ann N. Lilly va formar part del personal de la Forbes Library de Northampton i de la Western Massachusetts Regional Library System de Hadley, Massachusetts. Va efectuar sovint la recerca de documents que jo li havia encarregat i es va endur llibres de les dues institucions a casa seva, a Ashfield. Dono les gràcies també a Barbara Zalenski, de la Belding Memorial Library d’Ashfield, i al personal de la Field Memorial Library de Conway, Massachusetts, per la seva col·laboració en la investigació.

La Planned Parenthood Federation of America em va enviar material sobre la fabricació i l’ús de preservatius durant el segle xIX. Al Center for Disease Control, d’Atlanta, Geòrgia, Robert Cannon, doctor en medicina, em va subministrar informació sobre el tractament de la sífilis durant el període que comprèn la novel·la, i l’American Parkinson Disease Association, Inc., em facilità informació referent a aquesta malaltia.

William McDonald, estudiant del Departament de Metal·lúrgia del Massachusetts Institute of Technology, em va parlar dels metalls emprats per fabricar instrumental durant l’època de la Guerra de Secessió.

L’anàlisi del que hauria pogut succeir si Lincoln hagués permès que la Confederació se separés de la Unió sense guerra, posada en boca de Jason Geiger en el capítol setanta-dos, es basa en l’opinió expressada pel difunt psicògraf Gamaliel Bradford en la seva biografia de Robert E. Lee {Lee the American, Houghton Mifflin, Boston, 1912).

Dono les gràcies a Dennis B. Gjerdingen, president de la Clarke Schbol for the Deaf, a Northampton, Massachusetts, per permetre’m l’accés al personal i a la biblioteca d’aquesta escola per a sords. Ana D. Grist, ex-bibliotecària de la Clarke School, em va deixar llibres durant llargs períodes. Estic especialment agraït a Marjorie E. Magner, que ha passat quaranta-tres anys ensenyant els nens sords. Ella em va brindar un munt d’idees i va llegir el manuscrit del llibre per comprovar la seva precisió respecte a la sordesa.

Diversos metges de Massachusetts m’han prestat el seu generós ajut en aquest llibre. Albert B. Giknis, doctor en medicina, metge forense del districte de Franklin, Massachusetts, em va parlar llargament sobre la violació i l’assassinat, i posà els seus textos de patologia a la meva disposició. Joel E Moorhead, doctor en medicina, director mèdic de la divisió de pacients no internats de l’Spaulding Hospital, i professor clínic de medicina de rehabilitació de la Tufts Medical School, em va aclarir dubtes sobre lesions i malalties. Wolfgang G. Gilliar, doctor en osteopatia, director del programa per a la medicina de rehabilitació del Greenery Rehabilitation Center i professor de medicina de rehabilitació a la Tufts Medical School, va conversar amb mi sobre medicina física. El metge internista de la meva família, Barry E. Poret, doctor en medicina, em va donar informació i em va permetre l’accés als seus llibres de medicina. Stuart R. Jaffee, doctor en medicina, uròleg principal del St. Vincent Hospital de Worcester, Massachusetts, i professor adjunt d’urologia de la University of Massachusetts Medical School, va contestar les meves preguntes sobre litotomia i va llegir el manuscrit del llibre per comprovar-ne la precisió sobre aquest tema.

Vull donar les gràcies al meu agent, Eugene H. Winick, de McIntosh & Otis, Inc., per la seva amistat i entusiasme, i al doctor Karl Blessing, Geschaftsführer de la Droemer Knaur Publishing Company de Munic. Xaman és el segon llibre d’una projectada trilogia sobre la dinastia mèdica dels Cole. La fe inicial que el doctor Blessing va posar en el primer llibre de la trilogia, El metge, contribuí al fet que es convertís en un best seller a Alemanya i a d’altres països, i em va encoratjar molt mentre escrivia Xaman.

Dels esforços que van dedicar a aquest llibre, en dono les gràcies a Peter Mayer, Elaine Koster i Robert Dressen, de Penguin Books USA. Raymond Phillips va fer una feina magnífica en la preparació dels originals.

En molts aspectes, Xaman fou un projecte familiar. La meva filla Lise Gordon es va ocupar de l’edició de Xaman abans que arribés a les mans dels meus editors. És una noia meticulosa i exigent, fins i tot amb el seu pare, però també molt estimulant i col·laboradora. La meva dona, Lorraine, m’ajudà a preparar el manuscrit i, com sempre, em va donar el seu amor i un suport incondicional. La meva filla Jamie Beth Gordon, fotògrafa, em va fer perdre la por a l’objectiu de la cambra fotogràfica durant una sessió molt especial i divertida, mentre em feia les fotos per a la sobrecoberta del llibre i per als catàlegs de l’editorial. Ella em va animar amb les seves notes i postals. I les freqüents telefonades del meu fill Michael Seay Gordon no em van faltar mai cada cop que vaig necessitar l’encoratjament que em dóna sempre.

Aquestes quatre persones són la part més important de la meva vida, i han multiplicat com a mínim per deu la meva alegria en acabar aquesta novel·la.

Ashfield, Massachusetts

20 de novembre de 1991