Als meus pares i a la resta dels meus familiars difunts, sempre presents en el meu cor. I com homenatge especial al meu avi Matias Vargas Castro, amant de la pau, la fraternitat, la natura, la dignitat humana i la justícia social.

A la meva estimada esposa, Àngela, per la seva comprensió i el seu suport permanent a les meves inquietuds.

Als meus dos fills, el meu tresor, per a què coneguin i aprenguin del passat.

A tots els què alguna vegada han sembrat de qualsevol tipus de somnis els seus cors però no han recollit la collita que esperaven, sinó profundes decepcions que han encongit els seus esperits.

A tots aquells, joves i grans, homes i dones, que, amb entusiasme, noblesa i sinceritat, desitgen un món millor que l’actual.