ELS REPRESENTANTS DE LA CNT

La finalitat introductòria i de divulgació general bàsica d’aquest estudi, ens obliga a dur a terme un resum pràctic cronològic que contingui els noms dels representants de la CNT que formaven part dels Consistoris i la situació en què es trobaven en qualitat de consellers municipals, forma efectiva de saber el protagonisme polític que podien exercir cadascun d’ells i com a grup dins cada Consistori. Així es farà també al llarg del proper capítol, fins al final de la guerra a Catalunya, amb l’ocupació militar.

D’altra banda, també es fa constar, en ocasions, algunes de les normes jurídiques bàsiques creades pels Governs central republicà o de l’autonòmic català, fets puntuals de la vida orgànica cenetista o del moviment llibertari i, com exemple, alguns acords d’interès (dons donen una idea bastant aproximada de les principals preocupacions de la població de la rereguarda, d’acord amb les característiques demogràfiques i soci-econòmiques de cada municipi) adoptats als plens dels Consells Municipals, amb el vot favorable dels representants dels sindicats anarcosindicalistes^[270].

És important assenyalar que els arts. 102 i 103 de la ja esmentada Llei Municipal catalana (molt anterior a la guerra) feien que aquells Consistoris no fossin massa diferents, en realitat, en quant a les seves competències i activitat normal quotidiana, als de les èpoques anteriors, posteriors i, fins i tot, als de l’actualitat. Com competències exclusives s’enunciaven les següents:

• La constitució de les Corporacions, resolució sobre la capacitat, aptituds, incompatibilitats i excuses dels consellers elegits i declaració de vacants (art. 102,1)
• Nomenament, correcció i destitució dels funcionaris, empleats i agents del Municipi (art. 102,4)
• Municipalització de serveis (art. 102,10)
• Aprovació i proposta de Cartes Municipals, així de caràcter orgànic com econòmiques (art. 102,11)
• Serveis relatius a proveïments d’aigües i destinació de les que tinguin caràcter residual (art. 102, 16)
• Clavegueres, desinfeccions, mesures sanitàries en règim normal o extraordinari, lluita contra el contagi o epidèmia, policia d’higiene, urbana i rural, dessecament de terrenys o aigües estancades i serveis generals de salubritat (Art. 102,17)
• Enterraments, cementiris i forns crematoris (art. 102,18)
• Enllumenat de tota mena i subministrament als veïns de llum, calor o força motriu (art. 102,19)
• Escorxadors, mercats, policia de subsistències, prevenció i càstig de l’adulteració de substàncies alimentoses, fraus en la venda, i àdhuc per arribar en els casos de reincidència, al tancament temporal dels establiments que infringeixin la reglamentació municipal en aquesta matèria (art. 102,20)
• Policia de seguretat i de vigilància, d’acord amb el que les lleis disposin, per a la protecció de persones i coses, així en la vida pública com en els llocs de reunió (art. 102,21)
• Policia i guarda rural (art. 102,22)
• Prevenció i persecució de la mendicitat i la vagància, i protecció de menors, orfes i vells, i establiment de centres benèfics que tinguin l’esmentada finalitat (art. 102,23)
• Assistència mèdica i benèfica de caràcter domiciliari (art. 102,24)
• Escoles d’instrucció professional, d’arts, d’oficis, indústries i totes les modalitats que cregui l’Ajuntament oportú encoratjar (art. 102,25)
• Foment de les manifestacions artístiques (art. 102,26)
• Institucions de crèdit popular o agrícola i d’assegurances socials (art. 102,27)
• Cura i conservació d’objectes i monuments de caràcter històric i artístic (art. 102,29)
• Institucions de previsió i auxili en casos d’incendi o de tota mena de calamitats (art. 102,30)
• Atorgaments de contractes i concessions per a obres, adquisicions, construcció d’edificis i serveis municipals de tota classe (art. 102,31)
• Regulació financera del Municipi, discussió i aprovació del pressupost, ordenació dels ingressos i rendició de comptes (art. 102,32)
• Determinació de les responsabilitats governatives o econòmiques que neixin de l’actuació dels Ajuntaments (art. 102,33)
• Adquisició de tota mena de béns per l’Ajuntament o pels establiments que en depenguin (art. 102,34)
• Fixació de les mesures per a la utilització de béns comunals o repartiment temporal de béns propis de l’Ajuntament (art. 102,38)
• Construcció de cases barates, econòmiques o populars (art. 102,39)
• Relació amb Ajuntaments i unions d’Ajuntaments nacionals i estrangers per tal de facilitar les corrents d’intercanvi entre les municipalitats de tots els països (art. 102, 40, paràgraf primer)

Tanmateix, la Llei estableix les obligacions dels Ajuntaments en diverses matèries i diu que “estan encomanats a llur acció i vigilància”:

• Conservació i endegament de la via pública (art. 103,1)
• Policia urbana i rural (art. 103, 2)
• Administració, custòdia i conservació de les finques, béns i drets dels pobles i boscos comunals (art. 103,3)
• Mercats i escorxadors (art. 103,4)
• Higiene pecuària (art. 103,5)
• Subministre, vigilància i protecció d’aigües potables de puresa bacteriològica garantitzada (art. 103, 6)
• La reforma i, en el seu cas, la clausura dels pous que manquin de condicions higièniques (art. 103,7)
• La supressió d’aigües estancades i condicionament de femers (art. 103,8)
• Evacuació, en condicions higièniques, de les aigües i matèries residuals (art. 103,9)
• Inspecció i millora higiènica de les cases-habitació, amb prohibició d’habitar les insalubres (art. 103,10)
• La inspecció i examen d’aliments i begudes, especialment del pa, carns i llet (art. 103,11)
• Policia sanitària de vies públiques, quadres, estables, mercats i escorxadors, centres de reunió, rentadors i cementiris (art. 103,12)
• Assistència mèdic-farmacèutica i de llevadores a les famílies pobres (art. 103,13)
• Vacunació dels nascuts en el terme abans de què transcorrin els sis mesos de vida, i revacunació anual dels veïns que ho necessitin (art. 103,14)
• Institucions d’assistència social (art. 103,15)
• Política social i especialment la millora de les condicions de vida de l’obrer (art. 103,16)
• Construccions d’edificis escolars, higiene de les escoles i reconeixement periòdic dels escolars (art. 103,17)
• Cementiris (art. 103,18)

Ens interessa recordar que tots dos articles es van aprovar el 5 de gener de 1934 i es van publicar al Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 8, de data 8 de gener de 1934.Tanmateix, a l’article 183 de l’esmentada Llei (aprovat el 19 de febrer de 1934 i publicat al BOGC núm. 53, de data 22 del mateix mes) s’especifica el següent sobre la municipalització de serveis:

Sobre el funcionament intern dels propis Consistoris, a l’article 136 de la mateixa norma legal —publicat al BOGC número 8, del dia 8 de gener de 1934— s’especifica que les Corporacions Locals poden facultar temporalment als respectius Alcaldes per a què puguin resoldre, a proposta de les Comissions corresponents, els afers municipals. Però, com diu la mateixa Llei, “l’Assemblea municipal podrà en tot moment destituir en part o totalment les persones a qui hagi conferit els càrrecs d’Alcalde, Alcalde segon, tercer i quart, i Conseller Regidor”.

En principi, en el municipis amb una població fins a 10.000 h., la totalitat del govern municipal és exercida per l’Ajuntament en ple, encara que si tenen més de 5.000 h. poden prendre l’acord de regir-se per una Comissió de Govern, si així l’acorden les dues terceres parts dels consellers. Si tenen més de 10.000 h. ha d’haver una Comissió de Govern, formada per l’Alcalde i quatre Consellers Regidors (excepte la ciutat de Barcelona, amb vuit), que té per finalitat “regir i administrar el Municipi”^[271].

Com es pot veure, els Consells Municipals o Ajuntaments es troben amb una normativa que és la mateixa que havia abans del començament de la guerra. Qualsevol modificació en la seva forma d’actuar present i futura vindrà determinada per l’autorització o consentiment del Govern de la Generalitat de Catalunya, per les seves decisions. En definitiva, per la seva voluntat política.

A més a més, ningú s’ha d’enganyar: hi ha una guerra tradicional i, a més a més, hi ha una guerra civil, és a dir, entre el mateix veïnat de cadascuna de les poblacions. La força, la violència, garanteix —com sempre ha passat al llarg de la Història de la Humanitat— l’activitat del poder institucional.

D’altra banda, els recursos econòmics són molt limitats i, en aquestes difícils circumstàncies, satisfer les necessitats bàsiques de la quotidianitat diària dels ciutadans, controlar l’orde públic de guerra i la normalitat cívica a la rereguarda, a més de mantenir el funcionament de les pròpies Corporacions i els serveis públics ja existents amb anterioritat, ocupen la pràctica totalitat del temps que els Consellers dediquen als Ajuntaments respectius.

També hem de fer constar que els polítics locals havien de col·laborar amb alguns Departaments del Govern o amb Ministeris del Govern central, realitzant tasques de competències pròpies d’aquells i que no analitzarem —ni en la seva composició ni en les seves tasques— en el recorregut pels diferents mesos de guerra: Delegació Local d’Ordre Públic (l’Alcalde), del Comissariat de Propaganda, del Consell de Primera Ensenyança, del Departament de Sanitat i Assistència Social, la Justícia Popular Local, la Junta Municipal Agrària, la Junta Pericial Local (per a la confecció del Padró de Cèdules Personals, el Repartiment de la Contribució o Riquesa Rústica, Pecuària i Urbana, etc.), la Junta del Repartiment General d’Utilitats (Finances), el Comitè Local Segell Pro-Infància, la Junta Local de Defensa Passiva, la d’Administració i Control de la Propietat Urbana, etc.

Tanmateix, s’ha de recordar que no havia Diputacions Provincials i que havia una molt estreta relació i col·laboració amb les delegacions territorials de diferents Departaments de la Generalitat i Ministeris del Govern central: Consell Comarcal de Proveïments del Vallès Occidental (dissolt per Decret del 24 de desembre de 1936), Delegació Comarcal de Proveïments (substituïda per la Junta Regional, 1a. Regió, del Departament de Proveïments, a mitjans d’octubre de 1937), Delegació Comarcal del Patrimoni Artístic, Comitè Comarcal d’Ajut als Refugiats (a tots els municipis amb més de 10.000 habitants, des del 17 d’octubre de 1936), Delegació de la 1a. Regió del Comissariat d’Assistència als Refugiats (des del 14 d’agost de 1937), diverses del Ministeri de Defensa, del Ministeri d’Hisenda, etc.

També la Junta de Seguretat Interior de la Generalitat tenia una Secció de Comarques, on havia un representant de la CNT.

Ací fem referència a algunes normes juridicopolítiques que tenen una incidència important o bé a actituds de les organitzacions llibertàries amb una transcendència, a més a més de mencionar els Consistoris quan hi ha canvis en la participació política cenetista, es fa alguna substitució dels seus consellers o si creiem interessant exposar algun acord adoptat en el Ple al considerar que ens pot servir d’exemple dels temes més tractats pels polítics locals i que eren també els que més preocupaven als vilatans de tots els municipis de la comarca:

• Octubre de 1936:

Algunes de les primeres decisions del nou Govern són la dissolució del Comitè Central de les Milícies Antifeixistes; la dimissió d’en Vicenç Guarner Vivanco com a Secretari General del Departament de Defensa i la creació d’un Secretariat General de la Conselleria de Defensa (amb 2 representants d’ERC, 1 d’ACR, 2 del PSUC, 1 d’UR, 1 del POUM i 2 de la CNT), del qual n’és el Secretari General en Joan Garcia Oliver; l’allistament obligatori de tots els ciutadans entre 18 i 40 anys, tasca en la qual han de col·laborar forçosament els Ajuntaments; l’obligació de rebre instrucció militar tots els ciutadans d’entre 20 i 30 anys; la creació d’una Junta de Seguretat Interior al Departament de Seguretat Interior (amb la composició següent: 2 representants d’ERC; 2 del PSUC, 1 d’UR, 1 del POUM i 2 de la CNT, Vicenç Gil i Dionís Eroles Batlle) i l’adscripció a dit Departament de tots el serveis “de defensa de rereguarda que havia prestat el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, com són: patrulles, investigació, permisos, controls, censura postal, telegràfica i telefònica, ràdio, informació, propaganda, subscripcions, etc.”; el nomenament d’un altre militant llibertari històric d’acció, Aurelio Fernàndez Sànchez, com Secretari General d’aquesta susdita Junta; l’adscripció del Comitè d’Indústries de Guerra al Departament de Presidència; la creació del Consell de Sanitat de Guerra i el nomenament dels seus components, amb 2 representants d’ERC, del PSUC, 1 del POUM, 3 d’UGT, 1 del Socors Roig Internacional; 3 membres del Departament de Defensa, 5 per la CNT (Xavier Serrano Coello, Josep Sala Alegri, Joaquim Tries Pujol, Fèlix Martí Ibañez i Nicasi Olivan) i 2 per la FAI (Angel Cortés Rusté i Lluís Salvans).

Hi ha d’altres encara més transcendents:

A) A l’àmbit de la rereguarda i la vida quotidiana, el Decret de data 24, aprovat a proposta del Conseller cenetista d’Economia, Joan Porqueras Fàbregas, de col·lectivització de les empreses industrials i comercials, pel qual era obligatòria la col·lectivització de totes les empreses que en data 30 de juny de 1936 tenien més de 100 treballadors, així com també les que encara que no arribessin a la susdita xifra havien sigut abandonades pel seus propietaris o havien sigut declarats facciosos. A més, el Consell d’Economia podia col·lectivitzar les indústries que considerés oportunes i, en les empreses amb menys de 100 treballadors però més de 50, era suficient l’acord favorable de les tres quartes parts dels treballadors o bé un acord al respecte entre el propietari o propietaris i la majoria del treballadors de l’empresa en qüestió.

En les empreses col·lectivitzades, la direcció serà portada a terme pels seus treballadors mitjançant un Consell d’Empresa i un Director anomenat per aquell, que exercirà la representació legal, encara que al Consell hi ha també un Interventor de la Generalitat i que els membres del susdit Consell també poden ésser separats dels seus càrrecs pel Consell General de l’Indústria respectiva, podent interposar recurs els treballadors contra aquesta decisió, però la resolució del Conseller d’Economia és inapel·lable.

En les empreses privades que no es col·lectivitzin, la direcció és a càrrec del propietari o gerent, amb la col·laboració i fiscalització del Comitè Obrer de Control.

També es contempla que es farà una classificació de les diferents indústries i llur agrupament, degudament estructurat, a fi i efecte de promoure la constitució i organització dels Consells Generals d’Indústria, organismes depenent del Consell d’Economia de Catalunya (Departament d’Economia de la Generalitat) amb acords executius sobre qualsevol tipus d’empresa catalana, encarregats de formular “els plans de treball de la respectiva indústria amb caràcter general, orientant els Consells d’Empresa en llurs funcions” i amb moltes més competències mencionades al seu art. 25.

La composició dels Consells Generals d’Indústria seria la següent: 4 representants dels Consells d’Empresa, 4 tècnics nomenats pel Consell d’Economia i 8 representants dels sindicats, en nombre proporcional als afiliats a cada una d’elles. Estarien presidits pel Vocal respectiu del Consell d’Economia de Catalunya^[272].

El líder llibertari Diego Abad de Santillán presentarà la seva dimissió com Vocal del Consell d’Economia de Catalunya —per ésser nomenat Comissari de Combustibles Sòlids i Líquids— i serà substituït per Enric Farriols “que representarà igualment a la Federació Anarquista Ibèrica”^[273].

B) A l’àmbit estrictament militar o de la Defensa, tres Decrets del dia 24 i una Ordre del dia 25 d’aquest mes suposen l’obligació d’entregar les armes llargues inmediatament als Ajuntaments (que les portaran al Parc d’Artilleria de Barcelona); la imposició del Codi de Justícia Militar als milicians i al personal mobilitzat adscrit a les indústries de guerra, als serveis sanitaris i als serveis de rereguarda; l’obligació inmediata dels Caps de Sector de les columnes de milicians de proposar l’organització dels milicians corresponents en batallons, companyies i seccions; l’obligació d’incorporar-se a l’Exèrcit dels individus corresponents a les lleves de 1935, 1934, 1933 i 1932 “que es trobin en el territori català o de les províncies aragoneses ocupades per les nostres tropes” i l’establiment d’un sistema de control dels obligats a incorporar-se, ara i en el futur, mitjançant un sistema de fitxes i registres a portar pels Ajuntaments i en coordinació amb el Centre de Mobilització del Departament de Defensa.

La “Caja” de Reclutes núm. 26, amb seu a Barcelona, era la que corresponia als partits judicials de Sabadell i Terrassa, entre d’altres^[274].

En quant a l’àmbit político-sindical, la CNT i l’UGT catalanes signen el dia 22 un pacte d’unitat d’acció, fruit del qual neix un segon Comitè d’Enllaç (el primer s’havia constituït l’11 d’agost). Segons César M. LORENZO, el pacte d’unitat d’acció era entre CNT-FAI i l’UGT-PSUC, signant Antoni Sesé i Rafael Vidiella per la UGT catalana i Felipe Garcia pel PSUC, mentre que per la CNT ho feien Manuel Escorza i Dionís Eroles i per la FAI Pedro Herrera.

Es comprometien a reforçar el poder del Govern català, reconvertir les milícies en exèrcit popular disciplinat i amb comandament únic i la col·lectivització dels mitjans de producció sota la direcció i control de la Generalitat. Publicitat per la premsa, es va celebrar amb un gran míting conjunt el dia 27 a Barcelona, on van intervenir Sesé, Vidiella, Comorera, Antónov-Ovseenko (cònsol general de l’URSS), Federica Montseny, Pedro Herrera i Mariano Rodriguez Vázquez. Els motius dels llibertaris per al pacte, serien els següents:

En primer lloc, es volia obtenir una part del material militar soviètic que fins aquell moment únicament era subministrat a les milícies del PSUC (…) En segon lloc, es tractava d’acabar amb la campanya de calúmnies i mentides que els estalinistes havien fet a Espanya i a l’estranger per desacreditar el moviment llibertari. Finalment, per contenir la reacció de la petita burgesia, d’una part dels camperols i de les classes mitjanes, que s’havien organitzat a l’UGT posteriorment al decret de sindicalització obligatòria del 1o d’agost de 1936^[275].

D’altra banda, no ens hem d’oblidar que els resultats del Plens espanyols o nacionals de Confederacions regionals dels sindicats cenetistes celebrats a Madrid els dies 3 i 15 de setembre a Madrid, van suposar una empenta fonamental per a l’entrada de la CNT en el Govern central republicà. Segons César M. LORENZO:

Segons el fill d’en Horacio Prieto, el seu pare, Secretari General de la CNT en aquell període, va arribar tard al Ple del dia 15 en el seu viatge des de València, però:

No obstant, es va consagrar a la tasca de reforçar l’autoritat del Comitè Nacional de la Confederació que, deixant de ser designat per la Federació Local de Sindicats del lloc de residència, es va formar amb delegats permanents de les Confederacions Regionals i per membres administratius més nombrosos, més especialitzats; d’altra banda, el Comitè Nacional de Defensa CNT-FAI, amb atribucions fins llavors bastant mal definides, va perdre la seva autonomia per passar a convertir-se en una secció militar del Comitè Nacional^[277].

Després dels nous Plens Nacionals de Confederacions Regionals del 28 de setembre i del 18 d’octubre, el representants de la CNT ja van negociar, a finals d’octubre, únicament, els Ministeris sota la seva responsabilitat política i el número de quatre que se’ls va concedir va ésser gràcies a José Giral, però no al socialista Largo Caballero, que volia molt poca intervenció cenetista al Consell de Ministres. El delegat permanent de la Confederació Regional catalana al Comitè Nacional era Nemesio Gálvez i va ésser aquest qui, en representació del Comitè Nacional i del Secretari General, Horacio Prieto, va acabar de convèncer al Comitè Regional català sobre la participació. A més, va ésser el Comitè Nacional qui va escollir a Juan López (històric “oposicionista” valencià), Joan Peiró (un altre antic “trentista”), Federica Montseny i Joan Garcia Oliver, qui, amb el seu sotmetiment a aquesta decisió, va deixar el seu càrrec a la Secretaria General del Departament de Defensa de la Generalitat i va marxar lluny de Catalunya, lluny de tot allò que passava ací^[278].

Els més importants líders d’acció, de reconegut prestigi i experiència entre la militància que arriscava la seva vida des de feia anys, es trobaven ja fora de la dinàmica política catalana quotidiana, un fet important a tenir en consideració.

Ara exposarem l’evolució de la participació de la Confederació als Consistoris i de les seves responsabilitats polítiques als mateixos, les substitucions dels seus representants i alguns dels acords adoptats o assumptes tractats en plens amb la presència cenetista:

A) Municipis de fins a 1.000 habitants:

En aquest grup d’Ajuntaments no es produeix cap canvi al llarg de tot el mes que afecti els interessos cenetistes, excepte en el de Viladecavalls, on Wenceslao Fontanet Vidal és designat com a Conseller d’Agricultura i Confiscacions el dia 22.

A Vacarisses es van canviar els noms d’alguns carrers, en virtut d’acord al respecte adoptat en el ple del dia 24: Sant Josep va ésser Llibertat; Montserrat, Companys; Major, Manuel Azaña; Església, Ascaso; Galán y Garcia, la meitat pel mateix nom i l’altra meitat, Av. del 19 de juliol^[279].

B) Municipis de 1.000 a 5.000 habitants:

Sobre l’activitat dels confederals a l’Ajuntament de Castellar, on des d’aquest mes assumien l’Alcaldia i les Àrees de Govern de Proveïments, Agricultura i Defensa, podem mencionar que el President del Consistori, Vicenç Roca Artigas, ho seria fins el final de la guerra, amb l’ocupació militar del 26 de gener de 1939, a més d’ocupar un càrrec important en l’empresa més gran del poble, la qual cosa fa que es pugui considerar com una de les figures més rellevants (i, perquè no dir-ho, també de les més “poderoses”) de la vida quotidiana de la localitat al llarg de tot el conflicte.

Intervenia sovint en els plens i no únicament feia propostes pròpies o del grup cenetista sobre els temes més variats, sinó que també era freqüent la seva intervenció exposant la seva opinió sobre les propostes de les altres organitzacions, normalment, en un to de respecte i conciliació i buscant sempre l’acord. Un exemple de la seva forma de ésser en la política municipal ho tenim en els acords que es van aprovar en el ple del dia 23, quan va acceptar l’excedència temporal, com funcionari de l’Ajuntament, del conseller del PSUC Lluís Montagut, per a què pogués fer la seva tasca de president de la Comissió de Cultura, proposant, a més “de conformitat amb l’art. 66 de la Llei Municipal, s’acordés concedir al company Montagut una remuneració mensual igual a la que venia cobrant com a funcionari”, i, quan va donar suport a una proposta del PSUC i es va acordar “sol·licitar al Govern de la República la creació d’una escola pública mixta a Sant Feliu del Racó, d’ensenyament primari i de titularitat estatal”.

Sobre l’activitat al Consistori de Cerdanyola del Vallès, podem mencionar l’acord adoptat en el ple del dia 19, d’establir provisionalment “un impost extraordinari de guerra per fer front a les necessitats dels moments actuals, a raó de 1,75 pessetes metro de façana de les cases que radiquen en aquest terme municipal, havent de pagar l’esmentat impost els respectius propietaris”.

No hi ha canvis en la composició cenetista, excepte en el de Santa Perpètua de Mogoda: després de portar una setmana al Consistori, són substituïts José Morral Grau per Emili Monje Ibañez i Julio Alcócer Tos (responsable de l’Àrea de Treball) per Sadurní Tarrès Sanvicens, que ocuparà el mateix càrrec que el seu antecessor en el govern municipal. D’altra banda, en el ple del dia 20 s’acorda que el municipi passi a tenir el nom oficial de Perpètua de Mogoda^[280].

A la resta de municipis —tant en el grup de 5.000 a 7.500 habitants com en el de més de 45.000— no es produirà cap canvi en la representació cenetista.

Sobre l’activitat que es porta a terme, tenim, per exemple, que a Sant Cugat del Vallès, en aquest mes, s’aproven i realitzen, entre d’altres, els següents acords i tasques: s’encarrega a l’impremta la tarja familiar de proveïments (és a dir: la tarja de racionament); s’estableix el personal permanent necessari per a cada Comissió Municipal; es fixa en 12 homes i 1 xofer els milicians depenent de la Comissió de Defensa; el canvi de nom del municipi pel de Pins del Vallès; es faculta a les Comissions de Proveïments i de Defensa per a que facin el que creguin convenient respecte a controlar els comerciants “que aprofitant-se dels moments actuals augmenten indegudament els preus dels articles alimentaris”; s’adjudiquen taules de la Plaça del Mercat i s’autoritzen obres públiques de manteniment i dels particulars; s’accepta pel Consistori la cessió que li fa la UGT de les finques i aigües de Valldoreix que han sigut apropiades a Manuel Borràs; es fixen les tarifes de l’escorxador municipal; es faculta a la Comissió Municipal d’Economia per fer un projecte que possibiliti la realització d’obres “d’habilitació de l’antic convent de les monges per a escoles”; s’assabenta de l’agraïment de la “Comandància de Carabiners” de la localitat pels serveis d’aigua, electricitat i telèfon que les ha donat el Consistori i del Decret de la Generalitat “ordenant la recollida de les armes llargues que tinguin els ciutadans a l’objecte d’enviar-les al front”, assumpte del què s’encarregarà la Comissió de Defensa; el començament “de les obres convenients per habilitar el local de l’antic convent de la Rambla de Ribatallada” en un grup escolar, la qual cosa suposarà una despesa estimada de 10.000 pessetes; començar a estudiar la utilització de llenya i elaboració de carbó dels boscos o de les finques apropiades als “propietaris declarats facciosos”; el dipòsit a l’Ajuntament de les claus “de les cases i torres que han estat ocupades pels dissolts comitès” i la realització d’un inventari dels susdits immobles “i dels objectes que s’hi trobin”; el tipus del 7 % “com a impost a aplicar sobre la contribució urbana en general d’aquest terme municipal”, encara que passa a l’estudi de la Comissió d’Economia una proposta dient que “tota vegada que hom va a l’aplicació d’aquests recursos econòmics, sigui resolt el pagament o impost de guerra que es ve aplicant” (plens dels dies 19, 23 i 28).

A Sabadell, el Ple del dia 21 aprova per unanimitat les competències de cadascuna de les Comissions municipals, es nomenen els Vicepresidents Primer i Segon de l’Assemblea Municipal (el Segon serà en Ramón Calopa Cejuela) i es constitueix una ponència o comissió, integrada per un representant de cadascuna de les minories municipals (Silvestre per la CNT), per estudiar “l’estructuració” del règim municipal del tipus de Carta Municipal previst per la Llei Municipal catalana. Aquestes són les competències de les Comissions Municipals presidides pels confederals:

• Novembre de 1936:

Els noms dels líders anarcosindicalistes catalans Joan Peiró Belis, Joan García Oliver i Federica Montseny Mañé, a més del valencià Juan López Sánchez, apareixen al diari oficial de la República, la “Gaceta de la República”, del día 5 de novembre, com a conseqüència de ésser nomenats Ministres d’Indústria, Justícia, Sanitat i Comerç, respectivament.

La notícia del seu nomenament ja està recollida a “Solidaridad Obrera”, la “Soli”, del dia 3, quan es va comunicar a la premsa el resultat de la reunió del Comitè Nacional de la CNT amb Largo Caballero i es feia pública una nota explicant l’històric esdeveniment amb frases com les següents:

La prolongación de la lucha y el proceso revolucionario determinado por la misma, ya desde hace unos meses exigían una participación directa de la CNT en la dirección política y administrativa del país para garantizar la seguridad y el aplastamiento del fascismo y realizar la reconstrucción económica de la retaguardia (…) Factor principalísimo de nuestra decisión es la delicada situación de algunos frentes de guerra, y muy principalmente los del Centro, donde el enemigo está ya a las puertas de Madrid^[281].

A partir d’ara, serà Valeri Mas —un altre militant històric de primera línia— qui se’n ocuparà del càrrec de Secretari General de la Confederació catalana.

Una Ordre del Departament d’Agricultura de data 7 obliga tots els Ajuntaments catalans a remetre a la Conselleria, degudament omplerts, uns llistats sobre la col·lectivització agrícola existent a cada municipi^[282].

Respecte als Ajuntaments vallesans, va haver canvis o activitat interessant il·lustrativa en alguns d’ells:

A) Municipis fins a 1000 habitants:

A Matadepera, no es van canviar els representants confederals, però sí ens interessa exposar un acord que exemplifica l’esperit unitari que es donava, en general, a tots els Consistoris vallesans: al ple del dia 21 es va acordar fer canvis en els noms d’alguns carrers, passant el de Sant Joan a ésser Joaquim Maurín, Sant Llorenç a Francesc Ascaso, Sant Isidre a Rafael de Casanova, Sant Josep a Milícies Catalanes, Montserrat a Blasco Ibañez i Passeig d’Arnau a Lluís Companys^[283].

Un dels acords adoptats per l’Ajuntament de Rellinars en aquest mes, a proposta del Conseller de Cultura, el cenetista Pere Calsina, va ésser el de subministrar tubs per a l’estufa de l’escola municipal (ple del dia 6).

A l’Ajuntament de Viladecavalls, en el ple del dia 26, s’acorda, després d’una llarga discussió “la concessió de la matança de porcs pel seu consum dels particulars que enguany els han criat, acordant-se per unanimitat permetre que els veïns quines famílies siguin en número de quatre, pugin sacrificar-ne un; les que arribin a sis, un i mig, i les que sobrepassin de sis, dos, sempre prevenint-los que queden compromesos a criar-ne el mateix número en el proper any. També es permetrà matar-ne un o mig els que s’avinguin a criar-ne tot seguit, encara que no en tinguin aquest any”. D’altra banda, en el mateix ple, s’aprova un important acord per unanimitat:

Practicar l’incautació de les propietats d’aquest terme municipal nomenades Can Turu, Can Sanahuja, Can Trullàs, Can Marcet, Can Boada, Can Buxeres, Can Purull, Can Gonteras i tota la part del bosc de Can Mitjans. Un cop fetes les actes de confiscació per la Comissió nomenada, se’n donarà compte a la superioritat, transferint tota la part agrícola de dites finques al Sindicat Agrícola de la població, quedant la part de bosc a càrrec i administració de l’Ajuntament, el qual podrà acordar fer algunes tallades, sense malmetre el bosc, a fi de que amb els seus productes nets es pugi fer pagament de comptes pendents que tingués l’anterior propietari i atendre necessitats de l’hora present.

B) Municipis de 1.000 a 5.000 habitants:

A Cerdanyola del Vallès, Diego Pérez Alarcón (president de la Comissió municipal d’Economia), deixa de ser conseller el dia 17, substituint-li —i ocupant el mateix càrrec en el cartipàs municipal— Manuel Abad Carrey.

Entre l’activitat d’aquest Consistori, podem destacar l’acord adoptat en el ple del dia 23, referent a l’establiment d’un impost extraordinari de guerra, on s’especificava que “s’examini el talonari dels propietaris obligats a satisfer l’impost de guerra i els que no hagin retirat llur rebut, sigui apropiada la corresponent finca, així mateix apropiar-se de les finques propietats de feixistes”. Uns dies més tard, en el ple celebrat el dilluns dia 30, s’acorda “concedir un crèdit de pessetes al Conseller de Proveïments per a què siguin destinades a la importació de queviures a aquesta població, doncs en els moments actuals és la única solució per a què al poble no li falti l’alimentació necessària”.

A Palau-solità i Plegamans, el dia 21 surten els 3 consellers que hi ha i són substituïts per Antoni Estany Padrós (que assumeix l’Alcaldia i les Àrees d’Abastaments, Agricultura i Economia i Foment), Patrici García Albiol (assumeix l’Àrea de Defensa) i Jesús Esquius Buxó.

Sobre l’activitat de l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall amb la participació confederal, assenyalem: el canvi de segell que “es venia utilitzant amb el nom d’Alcaldia de Sant Llorenç Savall, el qual serà substituït pel de Consell Municipal CNT-ERC-UR — Sant Llorenç Savall”; la constitució de la Junta del Repartiment General d’Utilitats de la localitat, “en compliment del que disposa la Llei de 25 de juliol de 1934 i les disposicions complementàries de la mateixa”, amb quatre vocals contribuents designats per sorteig, “un vocal representant dels contribuents per Rústica, un pels d’Urbana, un pels d’Industrial i un pels de Rendes del Treball (…) designant per formar part de la susdita Junta, en representació de l’Ajuntament els consellers Joan Trench Vila, Francesc Solà Ollé, Joan Parera Davi i Joan Clotet Corominas”; l’aprovació d’una proposta de substitució del nom del municipi pel de Ripoll del Vallès, “trametent un duplicat del mateix (del certificat de l’acord) al Diari Oficial de la Generalitat per a la seva inserció i un altre a l’honorable Conseller de Seguretat Interior, en compliment del que es disposa en els articles 149 i 153 de la Llei Municipal de Catalunya i disposicions posteriors” (plens dels dies 5 i 19)^[284].

A Santa Perpètua de Mogoda, (Perpètua de Mogoda, segons acord del Consistori aprovat en el ple del dia 20 d’octubre), un Edicte de l’Alcalde Jaume Ventura, de data 27, fa pública la composició de la Junta de Repartiment General d’Utilitats del municipi, a la qual —a més dels representants dels contribuents (un per Rústica, un per Urbana, un per Industrial i un per Treball)— hi ha quatre consellers municipals, el cenetista Jaume Fadó entre ells^[285].

Entre altra activitat d’aquest mes, assenyalem el nomenament d’Enric Clarena Closa com Alcalde del barri de Santiga, a petició d’un veïns del mateix; l’aprovació de l’entrega a l’Ajuntament de totes les armes llargues existents al poble; assabentar-se de la petició de 174 veïns del barri de La Florida que han fet una petició demanant ésser submunicipi; l’aprovació de la proposta del portaveu cenetista (Jaume Fadó) de canviar el nom actual del municipi pel de “Bonaventura Durruti”, comunicant-se al Conseller de Seguretat Interior de la Generalitat; l’acord de què tots els consellers continuïn cobrant el jornal que ja venen percebent de l’Ajuntament; l’acord de regular degudament la venda de queviures, sense que a les botigues es puguin fer reserves de comandes i amb un subministrament pel barri de Mogoda i pel barri de La Florida d’acord amb el cens del seus habitants respectius; la acceptació de la proposta de Fadó, ordenant que els bars tanquin a les onze de la nit, excepte les vigílies dels dies festius, a més de prohibir-se el joc en els mateixos, infracció sancionada amb una multa de 50 pessetes (plens dels dies 5, 12 i 26).

C) Municipis de 5.000 a 7.500 habitants:

A Rubí, el ple mensual de la Corporació es va celebrar el dia 26, dijous. Entre l’activitat a destacar on van intervindre els cenetistes, destaquem: la concessió al Sindicat Agrícola d’un edifici confiscat per l’Ajuntament; l’autorització de pagaments de les despeses del Consistori (a la Cooperativa de llauners, lampistes i electricistes, a la Cooperativa de Mosaics i Ciment Armat, a la Col·lectiva de Transports Mecànics, a la Secció de Treball Col·lectiu del Sindicat Agrícola, a la Secció Borsa de Treball del Sindicat Agrícola, a les Mútues d’Assegurances, a la Cooperativa La Rubinenca, a la Col·lectiva de Paletes, a la Col·lectiva de Mecànics Serrallers, etc.); la construcció d’una casa de planta baixa i pis “destinada a indemnitzar l’enderroc de les cases propietat dels hereus de Josep Cruells i Sala”; la creació de sis escoles unitàries “a l’objecte de donar solució al greu problema escolar (existent) des de fa anys, ja sent aquesta població gravada d’una manera considerable a conseqüència de la supressió de l’ensenyança religiosa i de la confiscació dels edificis destinats a aquesta classe d’ensenyança”; el control de tots els ciutadans residents a la vila, mitjançant l’obligació d’omplir una fitxa “en la qual consti molt especialment tot el que faci referència a sous, llocs de treball, import de tots els bens que es posseïxen, ja siguin de finques, valors, metàl·lic i gènere, fent constar també si s’està aturat, per quin motiu i temps, malalties que es tinguin o s’hagin tingut, etc (…) per donar solució el més aviat possible als diferents problemes que ha creat aquest històric moment i, per conseqüent, serà severíssima la sanció que s’imposarà a tots aquells que la deixin d’omplir…”; l’aprovació del canvi de nom de la plaça Pearson pel de Durruti i la col·locació d’una estàtua d’aquest llibertari en la mateixa.

A l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, el conseller Isidoro Checa passa a ocupar la presidència de la Comissió municipal d’Economia, substituint en el càrrec a Josep Presas Llenas (qui al·lega no poder atendre’l degudament, a causa d’haver estat anomenat per ocupar un càrrec polític de confiança a la Conselleria d’Economia de la Generalitat de Catalunya: Vocal del Consell d’Economia en representació de la CNT, substituint al ara nou Conseller Joan Porqueras Fàbregas), la qual cosa es farà efectiva a partir del dia 14, deixant d’ostentar la presidència de la Comissió de Serveis Públics^[286].

Joan Porqueras Fàbregas era el Conseller d’Economia de la Generalitat en representació confederal —es tractava del tercer Govern constituït amb posterioritat al començament de la guerra, el día 26 de setembre— i el va incorporar al seu grup directiu.

Respecte a l’activitat normal de gestió dels interessos públics de la localitat, que ens doni una idea genèrica de les preocupacions dels consellers i dels vilatans, destaquem el següent realitzat als plens d’aquest mes: fer gestions per aconseguir alguna quantitat, en concepte d’ajut econòmic o préstec, de l’Institut contra l’Atur Forçós, organisme de la Generalitat que ha rebut oficialment un milió de pessetes per a aquesta finalitat mitjançant els Ajuntaments catalans; ordenar a tots els vilatans “fer tancar tots els solars i terrenys que es trobin dintre de zones urbanitzades, així com fer construir totes les voravies i fer posar les cases amb el degut estat d’higiene, advertint que en cas de que no ho efectuïn els propietaris en el terme de cinc dies, ho realitzi l’Ajuntament, amb càrrec, com és natural, als propietaris (…) als efectes de calmar l’atur forçós, bastant intens en aquesta vila”; estudiar cóm evitar “certs abusos que es cometen en els preus dels articles alimentaris”; amb una intervenció del conseller cenetista Fratern Arnau, membre “del CENU”, realitzar les gestions oportunes “especialment pel que es refereix al nomenament dels mestres necessaris per a aquesta població”, doncs també és necessari comunicar oficialment “la destitució dels mestres que foren considerats desafectats al règim”; la continuació de les gestions realitzades pel dissolt Comitè de Milícies Antifeixistes “per tal de nomenar un nou metge per a les atencions d’aquest municipi”; comunicar “al Centre responsable” l’advertiment de què “el ciutadà Serrano, que fou destituït com a empleat municipal per la seva significació política dubtosa, actua com a instructor dels veïns d’aquesta vila que han de rebre instrucció militar”, la qual cosa “no pot inspirar l’absoluta confiança pels seus antecedents”; “autoritzar a Ferràn Martori Pujadas, agent matriculat, veí de Barcelona, pugui en nom i representació d’aquest Ajuntament, cobri de la Tresoreria d’Hisenda la quantitat de 1218,93 pessetes en concepte de 20 % Industrial, corresponent al tercer trimestre del 1936”; la realització d’un concurs administratiu com forma de “nomenament d’un nou metge per a aquesta població”; la petició a la CNT “interessant es facin gestions per tal que el servei d’aigües potables pugui passar a favor del municipi, per tractar-se d’un servei genuïnament municipal”; no permetre “en absolut que per part de cap foraster s’efectuïn confiscacions de finques d’aquest municipi”; “la confiscació de les parcel·les que es diràn, als efectes de legalitzar la neteja i tallada dels boscos següents: Can Gordi, Can Boba, Can Borrull, Can Majó, Can Busquets i Torre Negra”, però, primerament, “que es facin les investigacions necessàries per saber ón es troben els propietaris i esbrinar de les persones que es tracta”; “fer les gestions necessàries per tal de veure si es pot aconseguir alguna subvenció per a les atencions de Cultura d’aquesta vila” davant el Departament de Cultura de la Generalitat, que ha rebut un crèdit extraordinari, per Decret de la Generalitat, por import de 1.500.000 pessetes; la prohibició de la caça, excepte amb autorització especial; que la Comissió d’Economia resolgui sobre la petició de la Col·lectivitat de Fusters, demanant un préstec de 3.000 pessetes, “per tal de poder atendre uns treballs per a les indústries de guerra”; gràcies a la Comissió d’Economia, l’entrega (mitjançant un contracte signat amb el Consistori) a dos obrers d’una finca denominada “Granja Arrieta”, per a la seva explotació, amb cinc vaques i sis vedelles, un carro i un burro, amb el compromís d’abonar a l’Ajuntament la quantitat de 5.000 pessetes, “a raó de setanta cinc pessetes per quinzenes, a regir el dia primer de novembre actual”; la comunicació als Serveis Elèctrics Unificats de Catalunya, “pregant el ràpid endegament” de la instal·lació elèctrica de Valldoreix; l’estudi de la realització d’un contracte d’arrendament de la “Granja de Can Rocamora”; la proposició a la “Secció Administrativa de Primera Ensenyança” del nomenament d’un nou director de l’Escola Graduada, doncs el càrrec està vacant “per destitució del que ho era fins el 19 de juliol”; que també l’Ateneu Llibertari pagui el 10 % del recaptat per entrades a les sessions de cinema, com fa “La Unió”; la imposició d’un repartiment extraordinari, per pagar un crèdit extraordinari de 16.707,07 pessetes, amb destinació a “sufragar les despeses que ocasioni a aquest municipi el servei de la defensa nacional i les exigències de l’atur forçós”, la satisfacció de les quotes és mitjançant el pagament del 2,2 % setmanal sobre el líquid imposable de la contribució urbana; el nomenament d’un metge “titular amb propietat d’aquesta vila” directament per l’Ajuntament, sense el procediment de concurs (Dr. Ferràn F. Riofrio); l’anàlisi “de les aigües del pou que ha d’abastir la font de la plaça dels Quatre Cantons”, i, l’estudi per les Comissions d’Economia i Obres Públiques d’una proposta del cenetista Presas: “mentre s’estudia el Decret disposant la municipalització de la propietat urbana, l’Ajuntament podria prendre l’acord d’apoderar-se dels lloguers de totes les finques urbanes” (plens dels dies 4, 11, 18 i 25).

A Sabadell, el dia 4 s’acorda el reglament de funcionament de l’Assemblea Municipal i ampliar les matèries competència de cadascuna de les Comissions Municipals, facultant “els Consellers Presidents… per a resoldre les qüestions reglamentàries pertanyents als respectius departaments, de conformitat amb l’esperit que informa l’article 84 de la Llei Municipal catalana”:

Economia: personal de serveis propis. Treball: personal de serveis propis (…) Sanitat: proveïment de material sanitari; control sanitari de la ciutat; safareigs públics; higiene de locals públics, establiments industrials i escoles; higiene d’aigües; personal de serveis propis. Indústries de Guerra: personal de serveis propis.

En quan a Terrassa, el dia 5 s’aprova per unanimitat un dictamen, a proposta de la Comissió de Sanitat i ratificant l’acordat per la Comissió Permanent en la seva sessió del 21 d’octubre, pel qual s’acorda “apropiar-se de la finca designada amb el nom Can Amat, emplaçada en aquest terme municipal, ex-propietat d’Alfons Sala i Argemí, junt a la part d’horta i altres drets inherents, tals com la dotació d’aigua (…) per tal de destinar-la a lloc de repòs i guariment. En el mateix sentit, també s’aprova la proposta de la Comissió d’Economia, aprovada per la Comissió Permanent en sessió del dia 4 d’aquest mes, consistent en apropiar-se de l’entitat econòmica Institut Industrial (…) L’esmentat immoble serà destinat a la Comissió d’Economia”.

El dia 12 s’aprovà un “pressupost especial per als mesos de novembre i desembre d’enguany (el qual en tot cas i sota la base de nou repartiment, podrà prorrogar-se per durant el primer trimestre del proper exercici 1937), ascendint el seu total, igual en despeses que en ingressos, a un milió sis-centes noranta-dues mil dues-centes pessetes, el detall per capítols del qual és com segueix: Despeses: Capítol 1r.— Obligacions Generals, 200.000; Capítol 2on.— Representació municipal, 27.000; Capítol 4t.— Policia Urbana i rural, 60.000; Capítol 6è.— Personal i material d’Oficines, 37.500; Capítol 7è.— Salubritat i Higiene, 17.000; Capítol 8è.— Beneficència, 195.650; Capítol 10è.— Instrucció Pública, 123.900; Capítol 11è.— Obres públiques, 953.150; Capítol 13è.— Foment dels interessos comunals, 60.000; Capítol 18è.— Imprevistes, 18.000.

Ingressos: Capítol 3r.— Subvencions, 200.000; Capítol 5è.— Eventuals i extraordinaris, 42.200; Capítol 7è.— Contribucions especials, 50.000; Capítol 10è.— Imposició municipal, 1.400.000. (…) Aprovat en principi per la Comissió Permanent en sessió celebrada ahir, i així mateix del Repartiment impositiu de quotes de guerra i d’atur forçós a determinades persones de la localitat i de les regles per a l’execució del pressupost que al mateix s’acompanyen”.

• Desembre de 1936:

A primers de mes es confirma el que ja estava previst: es crea per Decret l’Exèrcit Popular de Catalunya i una Ordre nomena els primers Caps de les Unitats del mateix^[287].

També es constituirà a Catalunya un nou Govern de la Generalitat. Es tractava del quart govern de guerra, anomenat per Decret de data 17 de desembre, en el que desapareixien ACR i POUM^[288].

Duraria fins al 3 d’abril de 1937 i va ser un govern clau per a l’enfortiment de l’Administració Pública i l’adequació definitiva de Catalunya a la situació de guerra que s’estava vivint, tant en l’àmbit militar com en els àmbits polític, econòmic i social.

A aquesta fonamental activitat del moment històric concret es van dedicar els onze components del Consell Executiu: 3 d’ERC (Josep Tarradellas Joan, Conseller Primer i Finances; Artemi Aguadé Miró, Seguretat Interior; Antoni Maria Sbert Massanet, Cultura), 1 d’UR (Josep Calvet Mòra, Agricultura); 3 del PSUC (Joan Comorera Soler, Abastaments; Miquel Valdès, Treball i Obres Públiques; Rafael Vidiella Franch, Justícia) i 4 de CNT (Diego Abad de Santillán, Economia; Pedro Herrera, Sanitat i Assistència Social; Josep Juan Domènech, Serveis Públics; Francesc Isgleas, Defensa).

Van aconseguir que el nou règim català acabés de consolidar-se als seus pilars bàsics i que la política adquirís uns camins ben distints dels fins llavors coneguts des del començament de la guerra: a partir d’ara, únicament hi havia dos camins per poder arribar a tenir tot o part del poder polític institucional (el cop d’estat o la negociació) i a ells podien acudir totes i cadascuna de les organitzacions que tinguessin un mínim de possibilitats, encara que, lògicament, l’opció del cop d’estat suposava una guerra civil dins la pròpia guerra civil, l’enfonsament d’alguns fronts de combat en l’avantguarda y, segurament, la derrota, davant la impossibilitat de continuar la guerra.

El POUM ja no tindrà tan sols el mínim paper institucional que havia ostentat fins ara i haurà de torejar en altres fronts, podent comptar en alguna de les seves activitats amb el suport de grups anarquistes (com “Els Amics de Durruti”) que —sumits ja en una desorientació total— veuran en l’acció contra el nou ordre establert una forma de donar regna solta a les seves grans frustracions i decepcions.

Al seu torn, els dirigents cenetistes catalans i espanyols també veuran minvades les seves possibilitats en la conjuntura política, no sols per la necessària ajuda soviètica que utilitzaran en el seu favor el PCE i el PSUC, sinó per liderar una confederació sindical que les circumstàncies han convertit en un gegant amb peus de fang en la nova situació, a causa de les seves pròpies peculiaritats en el funcionament orgànic intern, basades en l’autonomia d’acció de les bases, no aptes per dur a terme una acció operativa ràpida i eficaç —del tipus “ordeno i mando”— que decideixin en cada moment els Comitès superiors.

Si a això li afegim l’estesa pràctica de la denominada “solidaritat confederal” —l’ajuda espontània a favor dels “companys”, habitual en la Confederació— i les frustracions de tota mena que s’anaven acumulant entre els militants, la dita debilitat serà molt evident quan es produeixin els successos de “Maig de 1937” i d’ella s’aprofitaran la resta dels sectors del nou règim en les futures negociacions (mentre els dirigents llibertaris intentaran, a corre-cuita, introduir en el conjunt del MLE els canvis necessaris —en l’estructura orgánica interna i en el seu funcionament quotidià— que els permetin poder utilitzar amb eficàcia uns mecanismes jeràrquics semblants als de la resta dels partits polítics de la coalició)^[289].

I és que la nota oficial de premsa de la Presidència del Govern de la Generalitat, de data 16 de desembre de 1936, dimecres, insinuava que no hi havia hagut coincidència entre les forces polítiques i sindicals, ja que “no ha estat possible obtenir-la respecte a un extrem relacionat amb la participació d’un sector”.

Segons Manuel Cruells, membre destacat d’Estat Català en aquestes dates, “la política catalana estava patint un canvi profund que li venia marcat, o impost, per uns elements externs al país (…) en realitat s’observa el primer pas decidit, segur i ferm, per dominar la política catalana des del Govern Central a través dels comunistes catalans del PSUC (…) Dia 18 de desembre, divendres. Per fet tenim un nou Govern en la Generalitat. Està format per 4 homes de la CNT, 3 de la UGT, 3 d’ERC i 1 Rabassaire. Díaz Sandino deixa de ser Conseller de Defensa. La Conselleria, no obstant això, continua a les mans de la CNT (…) S’han eliminat del Govern als partits polítics Acció Catalana, POUM i PSUC. Aquest últim aparentment, per guardar les formes, ja que els tres representants de la UGT són els dirigents màxims del PSUC. Comença la lluita per dominar la Comissaria General d’Ordre Públic…”^[290].

El que sí es tenia molt clar, també, és que calia més seguretat institucional. Així, si l’Escorta Presidencial es va crear per Decret de data 28 de setembre d’aquell any, ara, mitjançant un Decret de data 2 de desembre, el Cos d’Esquadres de Catalunya se separa del Departament de Seguretat Interior i queda novament adscrit al Departament de Presidència^[291].

L’Ordre de la Conselleria de Proveïments (en mans d’en Joan Comorera, del PSUC), de data 22, suposarà la creació de les Delegacions Comarcals d’aquest Departament, clau en el desenvolupament de la vida quotidiana dels vallesans i la resta dels catalans al llarg de la guerra. L’activitat de la Delegació de Sabadell anirà cada vegada a més i els contactes amb els consellers de proveïments dels Consistoris seràn continuats, amb assemblees periòdiques amb tots ells.

La normalització continua ràpidament a l’àmbit jurídic administratiu. Així, una Ordre del Conseller de Sanitat i Assistència Social, el confederal Pere Herrera, de data 31, publicada al DOG del dia 3 de gener, aprova el reglament del personal matancer dels escorxadors, confeccionat per Col·legi de Veterinaris de Catalunya. La plantilla municipal de matancers pot ésser formada lliurement per cada Ajuntament, però les incidències sobre l’exercici de la professió són competència d’una Comissió Mixta, integrada per un representant del Departament de Sanitat de la Generalitat com president de la mateixa, dos representants de la Federació de Municipis Catalans i dos representants de la Federació d’Operaris d’Escorxadors de Catalunya.

A l’àmbit econòmic-social, el Departament d’Economia, sota la responsabilitat del confederal Joan Porqueras Fàbregas, havia fet una tasca important en el sosteniment de l’activitat productiva. Un bon exemple és la Circular del Consell d’Economia de Catalunya, de data 16, firmada pel Vocal Conseller de Producció Química, Ramón Peypoch, amb el vist i plau del President-Delegat del susdit Consell, Andreu Capdevila:

Havent-se presentat pel Sindicat Únic de l’Indústria Vidriera (Secció Òptica) un projecte demanant la concentració en una empresa única del Ram de l’Òptica de Barcelona, el Consell d’Economia de Catalunya, a la sessió celebrada en el dia de la data, ha acordat, de conformitat amb el que disposa l’art. 4 de l’Ordre de 28 de novembre, que regula aquesta matèria, obrir un període d’informació, per espai de quinze dies a partir de la publicació de la present Circular en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, a la que podran concórrer les empreses col·lectivitzades o privades afectades per la concentració, les organitzacions sindicals del Ram, i, en general, les representacions autoritzades dels interessos que es considerin afectats per l’agrupació demanada^[292].

Veiem la trajectòria dels Consells Municipals:

A) Municipis fins a 1.000 habitants:

Sobre l’activitat de l’Ajuntament de Rellinars, on Pere Calsina és el Conseller de Cultura, podem destacar alguna activitat amb participació dels cenetistes, que serveix també com exemple de la que es feia en altres Consistoris i de les preocupacions de la Corporació municipal i els ciutadans: s’acorda comunicar “a Josep Casademunt per a què faci anar llurs fills a l’escola d’aquest poble, doncs essent gratuïta la quota, és un deure vetllar per l’ensenyança dels infants”; també s’acorda:

Amonestar al mestre d’escola, Ernest Negre, per les coaccions que fa als pares dels infants respecte a la gratificació de cap d’any i fer-li avinent s’abstingui de fer-ho novament, ja que l’escola és absolutament gratuïta. Demanar-li també que la Corporació Municipal tindria un goig de veure’l-hi ensenyar els infants el cant revolucionari La Internacional, per creure molt convenient desvetllar-els-hi la intel·ligència en el nou ambient de llibertat que s’està portant a terme.

Altres assumptes són l’acord d’enviar “un comunicat al Conseller d’Obres Públiques de la Generalitat, demanant-li sigui arreglada la carretera de Terrassa a Castellvell, doncs es troba en condicions molt ruïnoses”; s’acorda la destitució inmediata del carter del poble “tenint en compte els moments actuals, tota persona que representi un càrrec oficial ha d’ésser mereixedor de la confiança de tothom i un fervorós adepte del nou règim que estem vivim, fruit de la revolta provocada pel moviment sediciós feixista, havent-se presentat algunes queixes respecte a la seva actuació parcial a favor de persones considerades desafectes al règim i no podent tenir-li la susdita confiança necessària” (plens dels dies 1 i 16).

De l’Ajuntament de Viladecavalls, on la CNT s’encarrega de la Conselleria d’Agricultura, podem assenyalar uns acords dels plens dels dies 10 i 31: l’acord de “fer la carta de racionament i distribuir-la entre els veïns del terme municipal, considerant el consum proporcional per persona major de tres anys de la següent manera: porc, 3 unces; carn, dues; bacallà, 3; patates, un quilo; mongetes, sis unces; sucre, 3; cigrons, també 3 unces”; també “formalitzar un repartiment per cobrir les despeses del sosteniment dels trenta tres refugiats de zones de guerra distribuïts en aquesta població, quin repartiment consistirà a 60 cèntims per setmana i persona major de 14 anys resident a la població, excepte els considerats inútils i els que es trobin ingressats a les milícies. Respecte a les despeses que ocasionen aquests refugiats, s’acorda sigui fet un estudi per la presidència buscant la manera com fer possible de suprimir alguna setmana aquest repartiment, recaptant per altres conceptes l’import de les despeses de manutenció de dits refugiats”; i un altre important:

Vista la demanda que hi ha de terrenys per cultivar-los dintre el terme municipal, s’acorda nomenar una comissió de tres consellers, que cuidarà de fer els assentaments que calgui, autoritzant conrear trossos de terreny que estiguin sense cultivar, mitjançant la formalització d’una acta per duplicat, imposant condicions als autoritzats, sobre tot, que estaran subjectes a les ordres que dicti el Consell de la Generalitat i les de la Comissió d’Agricultura de l’Ajuntament.

B) Municipis de 1.000 a 5.000 habitants:

A Castellar del Vallès, aquesta va ésser part de l’activitat del Consistori, amb participació dels cenetistes: el pagament del lloguer mensual de les cases dels mestres de la localitat; l’acord de municipalització de la terra i la constitució d’una comissió especial sobre el tema, composta per representants de la CNT, la UGT i la UR, a més d’un tècnic agrònom en els casos de falta d’acord, que hauria d’avaluar les terres i les quantitats que en concepte d’arrendament haurien de pagar els pagesos; la realització d’obres d’arranjament de terres al terme municipal, fent conducció d’aigües per poder regar alguns trossos de terreny de la zona de Fonts Calents, “per alleugerir l’atur forçós en els obrers dels ram de la construcció”; l’aprovació del trasllat a França del conseller confederal Josep Malla, per adquirir queviures per a l’abastament de la població, doncs “tenia bones impressions de trobar-ne, especialment mongetes, bacallà i sucre”, i, la prohibició de tallar cap tipus d’arbre al municipi sense la prèvia autorització de l’Ajuntament (plens dels dies 4, 12 i 18).

Assenyalem la següent activitat de l’Ajuntament de Castellbisbal (plens dels dies 1, 4 i 8): l’aprovació de “consignar la quantitat de 300 pessetes a disposició de la Conselleria de Proveïments, per tal d’atendre a les primeres necessitats peremptòries, en concepte de despeses de viatges i jornals esmerçats en treballs encarregats a procurar l’abastament de la població”.

A Ripollet, Ramón Boix passa a exercir el càrrec de president de la Comissió d’Assistència Social. A partir d’aquests moments, són ja tres les presidències de Comissió que ostenta la Confederació (la citada, Defensa i Abastaments).

A l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall, els plens s’anaven celebrant els dijous cada quinze dies i en el ple del dia 17, l’Alcalde (el confederal Josep Castella Ros) va manifestar:

Que segons resulta de l’acta de la sessió celebrada per aquest Ajuntament amb data dos del passat mes d’agost, el ciutadà Segimón Serra Arboia (…) Secretari d’aquesta Corporació Municipal, fou trobat mort al terme municipal de Barberà i enterrat al cementiri de Sabadell; per tant, trobant-se vacant l’esmentat càrrec de Secretari Municipal, prega a la Corporació manifesti si creu necessari procedir al proveïment de la plaça en propietat i, en cas afirmatiu, anunciar la vacant per tal d’ésser proveïda d’acord amb el que disposa la vigent Llei Municipal de Catalunya i el Reglament de Funcionaris Municipals (…) d’unànime conformitat, s’acorda procedir a la declaració de la vacant de Secretari d’aquest Ajuntament, que gaudeix l’haver de quatre-mil set-centes pessetes anuals, acord que serà tramés al Director General d’Administració Local de Catalunya per tal que procedeixi a l’anunci reglamentari de la vacant.

A Sant Quirze del Vallès, el dia 4 s’aprova que entri un nou conseller per la CNT, en substitució d’un altre aliè —Jaume Subirana— que ha de deixar el Consistori per incorporar-se a l’Exèrcit: s’anomena Josep Raspall Nin i el seu ingrés és acordat per unanimitat, passant a ocupar-se del càrrec que ostentava el cessant (conseller o regidor de l’Àrea d’Agricultura).

A Santa Perpètua de Mogoda, un edicte de l’Alcalde (Jaume Ventura) de data 23 d’aquest mes (publicat al DOG del dia 2 de gener), dóna publicitat legal de què ja està enllestit el padró de cèdules personals (impost no municipal) corresponents a l’exercici de 1937 i que restarà exposat al públic en el taulell d’anuncis de la Secretaria de l’Ajuntament per un termini de 8 dies.

D’altra banda, sobre la presència confederal al Consistori, en el ple del dia 24 ocorren diverses incidències importants: dimiteix l’Alcalde d’ERC (Jaume Ventura Rovira) i l’Alcalde segon (Roc Ivorra, de la UGT), dóna possessió del càrrec de nous consellers municipals a un representant de la CNT (Fèlix Camps, que assumeix la presidència de la Comissió d’Agricultura) i a un altre de la UGT, amb la qual cosa la CNT té ara 4 consellers i la UGT 3.

Tot això per l’acceptació pel Consistori de les peticions fetes per la CNT i la UGT, d’augment en un conseller la seva representació, d’acord amb la composició del nou Govern de la Generalitat.

Al seu torn, deixa de ser conseller municipal Sadurní Tarrès (que és president de la Comissió de Treball), sent substituït el dia 29 per Genís Xarrié Jacas (o Jacques), qui assumeix l’Alcaldia aquest mateix dia amb els vots a favor de la UGT, mentre que ERC protesta perquè en l’acord CNT-UGT només se li deixen dues presidències de Comissió i manifesta que ja no participarà en cap de les Comissions municipals existents.

En quant a l’activitat confederal al sí del mateix, assenyalem: l’aprovació de la realització de registres per buscar queviures, degut a que hi ha gent que en té sense declarar-les, imposant una sanció de 100 pessetes; assabentar-se els consellers de què la Generalitat ha concedit l’autorització per enderrocar l’edifici de l’església; assabentar-se del comunicat de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Sabadell, informant de la creació d’uns “instituts-escoles” i demanat es faci publicitat del fet; l’aprovació de la creació d’una “carta de racionament de proveïments”, que entrarà en vigor a primers del mes de gener; l’acord de nomenar Alcalde de barri a Mateu Mestres, a petició de la Cooperativa de Cases Barates de La Florida; s’aprova demanar a la Direcció General d’Administració Local l’enviament d’un funcionari “per portar a terme la comptabilitat municipal”; s’autoritza la realització d’un ball a profit de les milícies, organitzat per la Junta del Cor pel dissabte dia 26; l’acord de que cada organització designi un delegat per a la formació d’una comissió local “que es preocupi de recollir joguines per als infants orfes i refugiats”, donant conformitat a l’escrit del Delegat Comarcal de la Setmana de l’Infant (plens dels dies 3, 10, 17, 24 i 29).

A Sentmenat, deixa de ser conseller el dia 15 el cenetista Joan Mira (assumia la presidència de l’Àrea d’Economia) i el conseller que entra al seu lloc —Joan Anglès Puigdemunt— pansa a ocupar-se de l’Àrea d’Obres Públiques.

Gràcies al Decret del dia 29, publicat al DOG del dia 1 de gener, aprovat a proposta del Conseller de Seguretat Interior i prèvia petició dels mateixos Consells Municipals, Santa Perpètua passà a tenir el nom oficial de Perpètua de Mogoda i Sant Cugat del Vallès el de Pins del Vallès.

C) Municipis de 5.000 a 7.500 habitants:

A Montcada i Reixac, el dia 15 deixa de ser conseller Francesc Miras —per incorporar-se a l’Exèrcit— i ocupa el seu lloc Benito Hernández.

Entre els acords adoptats amb participació confederal, mencionem: l’adquisició “d’una sirena d’alarma aplicable a un automòbil, per a què pugui servir d’avís en cas de bombardeig aeri”; el comunicat del Conseller d’Economia, el cenetista Joan Tellez, assabentant al Consistori “de la necessitat de que es procuri limitar al mínim les despeses de cada Departament, durant una temporada, degut a què amb motiu de l’adaptació i moblament de les escoles del riu Ripoll, han estat precises quantioses despeses que sols podran ésser ateses en els terminis convinguts si es té cura de gastar el menys possible, doncs del contrari les recaptacions no permetrien cobrir els compromisos contrets, en desprestigi de la Corporació Municipal”; l’aprovació de les liquidacions de cobraments i pagaments de les diferents setmanes en curs (plens dels dies 18 i 25).

A l’Ajuntament de Rubí, entre l’activitat on van participar els confederals, assenyalem la següent: amb l’autorització de la Generalitat de Catalunya, “l’eixamplament dels carrers Cervantes i Avinguda de la República”; la cessió al Centre Democràtic Republicà (ERC) de “les cases veïnes al local social, assenyalades amb els números 15 i 16 de la Plaça Palet, 9 i 11 del carrer Ruíz Torrah i 19, 21 i 23 del carrer Pi i Margall, les quals finques estan ja confiscades per aquest Consell Municipal”; la cessió a l’Ateneu Cultural del local “on ara es troba instal·lada la Federació Local de Sindicats d’Indústria (CNT), o sigui, l’antic Casal Popular”; l’aprovació de la municipalització de les farmàcies existents a la localitat (havia tres) “i la creació inmediata (…) d’un dispensari d’urgència i de visita mèdica gratuïta, amb infermeria annexa”; l’obligació dels vilatans de declarar si tenen ràdio-receptor, en compliment d’una Ordre de la Conselleria de Defensa de la Generalitat, i la necessitat d’ésser avalats en la seva possessió per una organització antifeixista; l’adquisició d’una sirena “a l’objecte de què els vilatans puguin assabentar-se de qualsevol perill”; la concessió d’un local a “la Col·lectiva de Lampistes, Llauners i Electricistes”, on es trobava l’Ateneu Cultural; la proposta i aprovació de la creació de la tarja de racionament familiar; la realització d’un festival a favor de les milícies i la recaptació i entrega de material (roba, mantes, impermeables, etc.) per als milicians rubinencs que es troben al front de l’Aragó; l’aprovació de l’acord de no llogar cap vivenda als forasters, per així no gravar el problema de les subsistències (plens dels dies 10 i 24).

En Sant Cugat del Vallès, el dia 16 deixa de ser conseller Josep Presas i s’incorpora al Consistori Pedro López Martínez, el qual ocuparà la presidència de la Comissió de Serveis Públics (la CNT ostenta ara dues presidències de Comissió: la citada i la d’Economia)^[293].

D) Municipis de més de 45.000 habitants:

A Sabadell, el dia 2 s’acorda per unanimitat:

Concedir a cada Conseller la quantia de 100 pessetes setmanals en concepte d’indemnització pels perjudicis económics que pugui reportar-los l’exercici del càrrec i l’haver de deixar desateses les seves ocupacions professionals, amb el bon entès que deixaran de percebre dita indemnització tots aquells Consellers que gaudeixin d’un sou o salari igual o superior a l’expressada quantitat (…) Nomenar els companys Josep Verdú Alcaraz i Joan Sanchez, agents del Cos de Patrulles de Control Antifeixista, per cobrir les vacants produïdes pels ciutadans Enric Viadez Gutés i Joan Urgell Marcelles, que han de marxar al front de lluita, amb l’haver de 10 pessetes diàries, inclosos dies festius, amb càrrec al concepte que escaigui de la Caixa especial a crear…

També s’autoritza el president de la Comissió de Defensa per a que, d’acord amb l’Alcaldia, procedeixi “als nous nomenaments que escaiguin entre els companys provinents de les mateixes organitzacions a les quals pertanyen els que causin la baixa”.

A Terrassa, el dia 24 deixa de ser conseller Josep Pedro Gimjuan.

A començament del mes, el dia 3, s’adopta un acord, a proposta del cenetista Machirant, pel qual s’abonarà la quantitat de setanta pessetes, “import de les despeses produïdes per l’assistència amb caràcter oficial d’una representació d’aquest Ajuntament a l’enterrament del camarada Durruti”. D’altra banda, s’acorda, a proposta de la Comissió de Sanitat i previament aprovat per la Comissió Permanent a la seva reunió del dia 23, el cessament del Cap Mèdic i de quatres metges del Dispensari Mèdic Municipal i la seva substitució per altres quatre (Josep Clavería Ventura, Carles Maturana Vargas, Josep Domènech Jufresa i Manuel Allué Terrades), amb un sou anual de tres mil pessetes, amb càrrec a la corresponent assignació del pressupost municipal.

• Gener de 1937:

Al llarg d’aquest mes, quasi tots el dies sortiran publicades al Diari Oficial de la Generalitat unes Ordres del Departament d’Economia (en mans del llibertari Diego Abad de Santillàn) nomenant Interventors Delegats de la Generalitat en empreses col·lectivitzades, d’acord amb el Decret de data 24 d’octubre de 1936.

Advocats, Procuradors, Notaris, etc. continuen treballant sense problemes (la Secció d’Advocats del Sindicat de Professions Liberals de la CNT té dos representants al Comitè que assumeix les funcions de les Juntes dels Col·legis d’Advocats de Catalunya) i també fa els seus negocis la Banca privada, encara que sota el control de la Comissaria Delegada de Banca del Departament de Finances. De fet, també continuen existint i fent la seva feina els Jurats Mixtos de Treball dels diferents sectors econòmics, decidint sobre temes com l’acomiadament, tal i com ja es feia abans del 19 de juliol^[294].

Continua de Director General d’Administració Local en Pere Lloret, segueix funcionant la Caixa d’Estalvis de la Generalitat i el Departament de Cultura és qui controla les ones radiofòniques, mitjançant la Comissaria de la Radiodifusió.

També continua funcionant l’Administració de Justícia (Jutjats Populars Locals per als judicis de faltes, Jutjats de 1ª Instància i Instrucció i Audiència Territorial per als judicis civils i penals, el Comitè d’Inspeccions —on hi ha un representant de la CNT— i les Audiències Provincials, els Tribunals Industrials, etc.), la Guàrdia Nacional Republicana (ex-Guàrdia Civil), Cos de Seguretat i d’Assalt, el Cos d’Investigació i Vigilància, els funcionaris de la Generalitat i els dels Ajuntaments, la Justícia Militar, els exàmens per a l’obtenció de títols de capacitació professional, els nous oficials de l’Exèrcit destinats al front i sortits de l’Escola Popular de Guerra de Barcelona, etc.^[295]

Aquests exemples tenen la finalitat de què el lector es faci una idea de cóm era la vida normal quotidiana a la rereguarda i als fronts de batalla… Si tenim en compte que havia atur, dificultats econòmiques, alimentàries i d’abastaments, clima d’inseguretat, obligació de treballar i d’anar a la guerra, etc. etc., es fàcil pensar que havia molta gent amb molt poc interès per la continuació del conflicte bèl·lic, menys conforme passava el temps i s’anava a pitjor. No s’ha d’oblidar mai que no és el mateix el militant polític/sindical que el ciutadà/na que no ho és. El seu ànim no és el mateix.

Per a molts habitants dels municipis vallesans, el primer de gener de 1937 passà a l’historia per ésser la data del Decret del Govern de la Generalitat que va donar una sortida legal a tots els camperols que tenien contractes de conreu vigents el 19 de juliol de 1936, amb independència de la denominació del tipus legal de contracte (rabassa morta, terratge, parceria, masoveria, arrendament, etc.). Publicat en el DOG del dia 7, disposà que eren considerats contractes nuls i que “cap autoritat ni organisme no està autoritzat a percebre dels conreadors cap quantitat, en metàl·lic o en fruits, en concepte d’arrendament per l’aprofitament de les terres o en concepte de recàrrec o augment sobre els tributs que les terres tenien fixats en la referida data del 19 de juliol de 1936”.

El conreadors que en aquest mes de gener es troben en ús de les terres, vindran obligats “al pagament de la contribució territorial i altres tributs o taxes de l’Estat, Generalitat o Municipi (…) sense que això els representi un augment dels drets que sobre elles poguessin tenir en aquella data”^[296].

Així mateix, seràn els Ajuntaments els que tindran l’obligació d’elaborar el cens sindical agrícola i portar a terme l’elecció de les Juntes Municipals Agràries, d’acord amb l’Ordre del Conseller d’Agricultura de data 26 d’aquest mes.

Però també pels mateixos Consistoris, com Administració Local territorial, el mes de gener es converteix en una època de canvis importants: mentre que en el DOG del dia 17, a la seva pàgina 262, una Ordre-Circular del Departament de Seguretat Interior dona un termini de 15 dies per a que els Ajuntaments que encara no ho hagin fet, es constitueixin d’acord amb el Decret del 9 d’octubre i l’Ordre del dia 12 següent, d’altra banda els Consistoris són destinataris de nou dels anomenats “Decrets de S’Aragó”, un conjunt de 57 Decrets del Govern —aprovats a proposta de Josep Tarradellas Joan, President del Consell Executiu i Conseller de Finances de la Generalitat— que es van publicar en un número extraordinari del Diari Oficial de la Generalitat, el del dia 18 de gener.

Es tractava d’una sèrie de disposicions legals, de data 9 de gener, que es dictaven en virtut del Decret de data 20 de novembre de 1936, pel qual s’atorgaven les autoritzacions i facultats excepcionals suficients per adoptar les disposicions necessàries per unificar la política financera de Catalunya.

I és que s’havia produït una alteració profunda en el sistema tributari que nodria els pressupostos estatals i municipals. Com diu Rafael Tasis Marca:

Les grans concentracions de riquesa han estat dispersades; els valors mobiliaris i immobiliaris han estat expropiats o desvalorats; la indústria i el comerç sofreixen, ultra les limitacions imposades per la guerra civil, un procés d’adaptació a noves normes, que exclouen el profit individual i el substitueixen per l’interès col·lectiu. Ací farem breu referència únicament els que afectaven als Consells Municipals. Les fonts de tributació, per tant, o bé s’han exhaurit o han canviat de situació, i les finances públiques han d’adaptar-se a aquestes transformacions (…) la caixa del Govern ha d’atendre tota mena de necessitats i es veu privada d’una part considerable dels seus ingressos. I un dels aspectes més importants del trasbals operat en les finances públiques és el de les despeses i els ingressos dels Ajuntaments. El mateix desnivell (augment de les despeses i restricció dels ingressos) que s’ha produït en les finances de la Generalitat i de l’Estat, ha fet sentir els seus efectes en la vida econòmica dels municipis. El desnivell produït ha obligat als Ajuntaments a les imposicions extraordinàries (utilitzant per a això l’autorització per confeccionar un crèdit i un repartiment extraordinaris continguda en el Decret del 17 d’agost) i ha repercutit, en definitiva, en les finances de la Generalitat^[297].

Els motius del sobtat augment de les despeses ja s’han anat veient fins ara: creació i manteniment de les milícies, el nou exèrcit que s’ha hagut de posar en marxa d’immediat; la improvisació de nous sistemes de distribució o de producció; les necessitats motivades per l’atur forçós local, que obliguen a posar en marxa programes d’obres públiques precipitades; l’acolliment i la manutenció dels refugiats de guerra; etc.

Ara, es deroga el Decret del 17 d’agost, que permetia als Consells Municipals la possibilitat de demanar crèdits extraordinaris i imposar repartiments (impost de tipus personal) també extraordinaris, “per haver acabat les circumstàncies que la imposaven”. Les despeses de Defensa, de l’atur forçós i del manteniment dels refugiats de guerra, hauran d’ésser desglossades dels pressupostos municipals i es preveu un reemborsament (de la Generalitat als Ajuntaments) de les quantitats gastades a causa d’aquestes matèries. També se’ls faculta per votar una Carta financera destinada a eixugar els dèficits, que haurà d’ésser aprovada per la Generalitat i que no pot contenir els ingressos procedents de l’apropiació de bens mobles e immobles, doncs els Decrets 15 i 10, respectivament, dicten la dissolució del Comité d’Apropiacions i la creació d’un nou organisme de la Generalitat encarregat del tema a partir d’ara: la Comissió de Responsabilitats.

La nova Hisenda municipal es basarà principalment en la participació en els impostos generals (un 10%, ampliable fins a un 20% màxim en els Ajuntaments de municipis amb una població inferior a 5.000 h), la municipalització dels serveis públics i en la municipalització de l’habitatge o, si més no, de la seva administració i usdefruit. Tanmateix, els Consistoris vénen obligats a trametre mensualment (trimestralment els petits) a la Conselleria de Finances, un estat de la capactació dels tributs municipals, fent constar les deficiències existents amb respecte als períodes normals i indicant, quan sigui possible, les causes que dificulten la recaptació normal. Les despeses derivades de la guerra, l’atur forçós i el manteniment dels refugiats seràn a càrrec del Departament de Finances de la Generalitat.

El Decrets 8 i 9, publicats a la pàgina 7 del citat DOG, també són clars i taxatius: els Ajuntaments que no tinguin una constitució legalment correcta seràn privats d’acollir-se als nous beneficis, a més a més de la possibilitat d’ésser privats de tenir a les seves localitats establiments bancaris o d’estalvi. D’altra banda, ja s’havia publicat en el DOG del dia anterior, 17 de gener, una Ordre-Circular del Departament de Seguretat Interior per a la constitució correcta dels Ajuntaments (d’acord amb la normativa d’octubre) en un termini màxim de 15 dies.

En el tema de la vivenda, el Decret núm. 48 dictava la suspensió en el cobrament dels lloguers, excepció feta dels immobles urbans municipalitzats abans del 18 de gener, deixant de funcionar el Comissariat de la Vivenda.

Sobre la municipalització de serveis, el Decret núm. 1 estableix la possibilitat de municipalitzar (és a dir, que passin a ésser titularitat del Municipi) no únicament els típics serveis d’abastament d’aigües, gas, electricitat, cambres frigorífiques, publicitat i anuncis a la via pública, serveis funeraris, etc., sinó, també, tot tipus d’indústries, sempre que les empreses tinguin caràcter purament local. En el procediment a seguir, és preceptiva la intervenció d’una Comissió Mixta (on hi ha el mateix número de representants del Departament de Finances i de l’Ajuntament) que s’ha de constituir per indicació de la Conselleria de Finances, en un termini no superior als 30 dies, a comptar des del 18 de febrer de 1937. La proposta de l’Ajuntament en qüestió ha de tenir el vot favorable de la meitat més un dels Consellers que formin el Ple municipal.

En general, per al conjunt de la població, hi ha d’altres normes que tenen molta importància, com la regulació dels aprofitaments forestals, doncs era hivern (Decret proposat pel Departament d’Agricultura, publicat en el DOG del dia 14); la intervenció de la producció i existències de l’oli (Ordre del Departament d’Economia publicada en el DOG del dia 8); la fixació dels preus de venda del sucre al major i al detall i l’obligació de tots els ciutadans en possessió de blat i de farina de comunicar, en el termini màxim de 15 dies, les seves existències, amb l’amenaça de posar-los a disposició dels Tribunals Populars (Ordre i Decret del Departament d’Abastaments publicats en el DOG dels dies 10 i 8 respectivament).

Veiem alguns aspectes del transcurs de la vida corporativa en aquest mes:

A) Municipis de fins a 1.000 habitants:

Entre els acords adoptats a Matadepera, assenyalem els següents: que per pregó es faci saber als vilatans que els particulars “que hagin mort porc i bé en martiri, d’avui endavant s’abstinguin durant el termini de dos mesos d’anar-ne a comprar a la tenda” (ple del dia 2); la realització d’una inspecció per tots els establiments, per portar “un exacte control de les subsistències alimentàries existents a la localitat” (ple del dia 23) i la pròrroga del crèdit extraordinari votat en el mes de desembre “per atendre les despeses dels refugiats de zones de guerra durant el referit mes, per un trimestre, en iguals conceptes i quantitat de sis mil pessetes” (ple del dia 9).

Sobre l’activitat a Rellinars, on la CNT porta la Conselleria de Cultura, assenyalem la següent: l’acord de destituir a l’agutzil de l’Ajuntament per considerar que no es “prou adepte als moments actuals i és un deure de l’Ajuntament vetllar per la purificació dels seus empleats”, i, l’acord de “nomenar uns comissionats per recórrer les comarques a buscar blat o farina” per solucionar el problema que pot presentar-se, “que dintre de breus dies no hi hagi pa al poble” (plens dels dies 1 i 16).

A Ullastrell, el dia 27 es passa a la modalitat de govern conjunt unitari de totes les organitzacions presents (ACR, ERC, UR, PSUC i CNT), ostentant la CNT la presidència de la Comissió municipal de Cultura, Sanitat i Assistència Social (Salvador Solé).

A Viladecavalls, el dia 29 deixa el seu lloc Lluís Vila i li substitueix Manel Font Marquès.

B) Municipis de 1.000 a 5.000 habitants:

A Castellbisbal, Jacint Amigó passa a ocupar-se de l’Àrea d’Abastaments el dia 20; al seu torn, deixa de ser conseller Adolf Arús (que havia vingut ocupant-se de l’Àrea esmentada) i ocupa el seu lloc Joan Andreu García, que ostentarà la Conselleria o Àrea d’Assistència Social (en conseqüència, els cenetistes tenen des d’aquest moment les dues Àrees esmentades, però no la d’Economia).

Entre l’activitat d’aquest mes, destaquem la d’alguns acords adoptats en el ple del dia 27: que el racionament de pa que es farà d’ara endavant sigui de 150 g pels majors de 2 anys i menors de 6, i de 300 g pels majors de 6 anys, “i que es numerin les famílies, de maner que llur despatx sigui repartit equitativament pels dos flequers de la població”; que quant l’encarregat de portar vi a la població (Joan Comas) tingui intenció de traslladar-se a Can Puig a procurar càrrega de vi “avisi amb vint-i-quatre hores d’anticipació, a l’objecte de què en dit viatge pugui acompanyar-lo un conseller amb l’encàrrec de controlar les existències i sortides de dit liquid”; que d’ara endavant “els materials o gèneres que afectin a l’aprovisionament de carns i pa, llurs compra i venda corrin a càrrec de l’Ajuntament, i en quan afecta a farines distintes a les necessàries per fer el pa, grans i altres articles, el Conseller de Proveïments pugui intervenir-hi sempre que la compra s’efectuï mitjançant el pagament per avançat”; com els pollastres “deuen estimar-se com article de luxe, s’acorda que pugui procedir-se a la lliure sortida de la població”; també “es considera convenient que, com fins ara, no es permeti la sortida d’ous, quin article es destinarà a ésser objecte d’intercanvi amb altres articles de primera necessitat procedents de diferents poblacions”, i, finalment, que els consellers Amigó i Enric Verdaguer (conseller de la UGT, encarregat dels Serveis Públics) es traslladin en camió a diferents localitats “a l’objecte de procurar la compra de blat i farina, pagant en efectiu o en altres gèneres”.

Una Ordre del Conseller de Cultura (Antoni Maria Sbert) de data 2, publicada al DOG del dia 3, acceptà la designació del Conseller-Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, Jaume Guinot Sahagún, per exercir d’habilitat en el pagament de les nòmines dels mestres nomenats per la Generalitat. Entre l’activitat d’aquest Consistori al llarg del mes, assenyalem uns acords adoptats en els plens dels dies 8 i 27: que es pagui el lloguer de la casa-habitació dels Mossos d’Esquadra; que, degut a que l’exèrcit ha deixat en mal estat la urbanització de Bellaterra, formular “una queixa al Departament de Guerra de la Generalitat de Catalunya”; que “per atendre les necessitats del poble, s’acorda gestionar de la Banca d’Emprèstits un préstec de 150.000 pessetes”; que “atenent-se a les disposicions vigents, aquest Consell Municipal acorda confiscar-se de tota la riquesa forestal del terme municipal” i, finalment, centralitzar el despatx de pa “en l’edifici de l’antiga església, despatxant 400 grams per a cada persona domiciliada al poble”.

A Palau-solità i Plegamans, el dia 6 deixa d’ocupar-se de l’Àrea d’Abastaments Antoni Estany i s’ocupa d’aquesta Jesús Esquius; el dia 13, deixa de ser conseller municipal Patrici García i el dia 20 entra al seu lloc Joaquim Taurón Ciurans (qui assumirà l’Àrea de Defensa, que ocupava el substituït).

El Departament d’Agricultura del Generalitat, mitjançant una Ordre del dia 24 de desembre, publicada en el DOG del dia 3, disposa l’apropiació de la séquia “Munnà” del Sindicat de Regs de Ripollet i la dissolució de la seva Junta Administrativa, essent substituïda en les seves funcions pels Presidents dels Sindicats Agrícoles de Ripollet, Montcada i Reixac, Sabadell i Barberà del Vallès.

Un Decret de data 2, aprovat a proposta del Conseller de Seguretat Interior (Artemi Aguadé Miró, d’ERC), publicat al DOG del dijous 7, acceptà la petició de l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall i passà el municipi a anomenar-se oficialment Ripoll del Vallès.

En Sant Quirze del Vallès, ERC substitueix els seus representants i el dia 22 es procedeix a una nova constitució de l’Ajuntament, per resolució de la Direcció General d’Administració Local: CNT tindrà a partir d’ara els seus 3 representants que li corresponen legalment (Quirze Vidal, Miquel Raspall i Ramón Juliana) i les 3 Àrees del govern municipal conjunt que ja venien exercint (Abastaments, Treball i Economia).

En el ple del dia 8, s’acorda unànimement la dissolució del Cos de Policia Municipal i l’establiment de la carta de racionament familiar. En el següent, el del dia 15, es comunica a l’Ajuntament de Sabadell que també a Quirze de la Serra s’està cobrant un impost de guerra per atendre les despeses dels refugiats que han arribat al poble, demanant-li que no es cobri als seus veïns que treballen a Sabadell, doncs se’ls està cobrant dels seus salaris i surten doblement perjudicats. També se’ls comunica als paletes en situació d’atur forçós, en el ple del dia 28, que presentin un pla de les obres que creuen es poden realitzar i els salaris i despeses que poden comportar, per al seu estudi pel Consell Municipal, a més d’acordar que es prohibeix tallar llenya sense permís previ a qualsevol bosc del terme municipal. La despesa setmanal municipal pel sosteniment dels refugiats de guerra que hi ha al poble és d’unes 350 pessetes.

En Santa Perpètua de Mogoda, ERC demanarà l’adequació del Consistori a la normativa legal vigent (el dia 23), amb la finalitat de tornar a recuperar la seva hegemonia.

C) Municipis de 5.000 a 7.500 habitants:

En Sant Cugat del Vallès, el dia 13 deixa el seu lloc de conseller municipal Fratern Arnau i ocupa el seu lloc José López Martínez.

Entre l’activitat del Consistori protagonitzada també pels confederals, podem esmentar: l’acceptació de la petició feta per “la Federació de Cooperatives de Catalunya, demanant que se’ls cedeixi una botiga i una botiga i forn situades respectivament al carrer Major i de Francesc Layret, confiscades per aquest Ajuntament”, si previament es posa “d’acord amb els treballadors de les tendes esmentades”; l’obertura d’un concurs públic per nomenar “un auxiliar aprenent de matancer” per a l’escorxador municipal; l’acord favorable a la petició feta pels “Sargents Instructors del grup d’aquesta vila, per celebrar una competició esportiva” (des de desembre funcionava un camp d’instrucció militar a Can Mora); l’impuls i la aprovació del contracte d’arrendament “entre l’Ajuntament i Eduard Rodriguez Zanaluqui, de la Granja Avícola Pins del Vallès”; la investigació necessària per controlar millor la venda del pa, doncs “és lamentable que molts veïns d’aquesta vila es quedin sense pa”, mentre “el dilluns passat es va vendre 800 quilos més de pa que els altres dies (…) hi ha una tenda que no marca les cartes de proveïment”; l’aprovació de “la instal·lació d’una estació telegràfica en aquesta vila”; “atendre’s a allò que hi hagi legislat sobre la col·lectivitat de referència”, respecte a “una petició del Sindicat Únic d’Arts i Oficis (CNT) demanant que el camió de la col·lectivitat del transport que ha estat requisat per aquest Ajuntament, sigui retornat, per ésser summament necessari a aquella col·lectivitat” (s’ha de recordar que havia pocs automòbils i “tots” els volien); l’estudi de la construcció d’un nou escorxador municipal; decidir que es presentin les denuncies sobre “els preus abusius a que es venuda la carn” a la Comissió de Defensa “o a la comissió investigadora”; assabentar-se d’una comunicació “de la Federació de Matancers de Catalunya, en la qual es dicten les normes que hom ha de tenir en compte per a la contractació de personal i en especial dels aprenents”; d’una altra del Departament de Treball de la Generalitat “en la que es demana el cens d’obrers camperols d’aquesta vila abans del 19 de juliol”; d’un altre comunicat de la Delegació del Servei de Cooperació Agrícola de la Generalitat “cridant l’atenció per l’abús que en molts llocs es comet en la talla de boscos, requerint el compliment del Decret de sindicació obligatòria de data 27 d’agost darrer i interessant la complimentació de l’enquesta sobre col·lectivització de terres”; d’un comunicat de la Conselleria de Defensa de la Generalitat “donant instruccions per la formació del cens d’aparells de ràdio-receptors”; l’estudi de la creació d’un cos de bombers; la conformitat amb la “relació d’ingressos i despeses (…) corresponent al proppassat mes de desembre” (on hi ha, per exemple, despeses pels salaris dels empleats de la brigada municipal, treballs realitzats per la cooperativa/col·lectivitat d’ebenistes, cooperativa/col·lectivitat de paletes i peons; jornals Granja Rocamora, jornals dels obrers empleats al bosc i transport, sosteniment de les milícies locals, benzina, capots serenos, reparacions camioneta, l’assegurança de la brigada, el subministrament d’aigua a diverses cases confiscades, treballs de neteja, col·lectivitat de camperols, brigada sanitària, fusells d’imitació, reparació de fonts, obres Plaça Macià, assegurança obrers del bosc, servei telèfon dependències municipals, cooperativa d’electricistes, paper timbrat, cartes/targes de proveïments, neteges dependències municipals, despeses de les Comissions Municipals, impresos, jornals milícies, beneficència, nòmina empleats jubilats, nòmines dels empleats municipals, retribucions mestres i mestresses, contracte del servei de transport, etc.), pujant els ingressos a un total de 51.786,06 pessetes i el de les despeses a un total de 90.703,10 pessetes; l’aprovació de la petició feta per la “cooperativa de pintors d’aquesta vila, manifestant que com sigui que fa temps que es troben en atur forçós i la Plaça del Mercat es troba en molt mal estat de conservació, puix que convindria pintar els ferros i les portes”, la aprovació “d’efectuar la reforma de l’enllumenat d’aquesta vila, així com per efectuar la instal·lació de faroles, amb motiu de les obres que s’efectuen a diverses places i vies públiques”, per un import de 5.130 pessetes (plens dels dies 6, 13, 20 i 29).

Sobre l’activitat al Consistori de Montcada i Reixac, amb participació dels confederals, mencionem alguns dels acords proposats als plens pel Comitè Permanent i que van ésser definitivament aprovats: aconseguir de l’Ajuntament de Barcelona la urbanització inmediata “del Passeig de Jaume I, per evitar novament pugui ésser destinat a cultius, i donar a un nombre d’obrers, treball”; comunicar a la “Col·lectivitat Obrera Asland” que no està contra “l’ocupació” que ha fet de “les finques contigües amb aquells Colònia Industrial, que eren propietat de Romà Torres Regardosa i Paulina Costa”, però que ha de respectar els drets de l’Ajuntament sobre l’aprofitament forestal del terme, segons acord municipal ja adoptat; la pròrroga “per al trimestre primer de 1937 (del) pressupost de despeses i d’ingressos format per a l’any 1936, amb l’import d’una quarta part equivalent a un trimestre, quedant igualment prorrogades les ordenances fiscals (…) Igualment, queda prorrogat en la seva totalitat per haver estat efectuat en un sol trimestre, el crèdit extraordinari per despeses de Defensa nacional i atur forçós i la forma de cobrir-lo, que fou tramitat d’acord amb el Decret de 17 d’agost de 1936 i que ascendeix a la quantitat de 159.000 pessetes”; la contractació directa “amb la Companyia d’Energia Elèctrica de Catalunya, del subministre de corrent elèctrica per l’enllumenat del poble i dependències municipals, pel termini de deu anys”; assabentar als companys del Consistori que “les dificultats que per a l’abastament regular de les poblacions ha promogut la autorització que ha estat concedida de poder-se entrar queviures a Barcelona (ciutat), fa que els detallistes i acaparadors de Barcelona surtin a proveir-se al pobles, a preus superiors als corrents, i, que, en conseqüència, seguint la política de no deixar que s’ajupin en el detall, és possible que el poble es vegi mancat d’alguns articles”; s’aprova la proposta del Conseller d’Abastaments, de “constituir un dipòsit únic de les mongetes existents en el terme municipal, per tal de procurar que siguin equitativament repartides entre els veïns”; es cedeix a les JJ. LL. el local on abans estaven instal·lades les escoles de Masrampinyo, que s’han traslladat a un altre local, “estant en projecte un nou edifici escolar per aquella barriada”; la votació a favor de concedir el permís necessari per celebrar “una reunió per tractar de la separació d’aquell veïnat, deixant de formar part d’aquest terme municipal”, demanat per “les entitats Ateneo Obrero Cultural de Masrampinyo, Casal Català Democràtic de la mateixa barriada i Sindicat Agrícola de Rabassaires” (plens dels dies 4 i 29).

Com es fa amb els Consellers encarregats de Cultura d’altres Consistoris (com, per exemple, en el del dia 3, amb Jaume Guinot Sahagún, de Cerdanyola del Vallès, i el del dia 6 del mateix mes de gener, amb Josep Odena Recasens, de Sabadell), en el DOG del dia 19 es publica una Ordre del Departament de Cultura per la qual s’accepta la designació del Conseller municipal Felip Gener, encarregat de Cultura, per exercir d’habilitat en el pagament de les nòmines dels mestres de Montcada i Reixac nomenats per la Generalitat.

D) Municipis de més de 45.000 habitants:

A Sabadell, el dia 27 s’acorda de manera unànime el començament del procediment per a la municipalització del servei d’autobusos urbans (“aquest servei funcionarà utilitzant el material de que s’encautà l’Alcaldia per Decret del dia 3 de juliol de 1936, el qual material serà degudament indemnitzat als seus propietaris, previ el seu inventari i valorització”), així com la sol·licitud “al Ministeri d’Instrucció Pública de la creació d’un Institut de 2on. Ensenyament (…) 2on. Oferir el Castell de Can Feu com a residència de dit Institut”.

A Terrassa, el dia 4 deixen de ser consellers Gracià Lípiz i Martí Bruno (que era Regidor d’Abastaments), entrant en els tres llocs vacants els confederals Enric Aldave Rebullida (que serà el nou Regidor de Defensa), Pedro Alcócer Gil i Baptista Reig Calaf.

Aquest ple és molt important en l’historia del Consistori, perquè vol ser una còpia del nou Govern de la Generalitat.

No cal estranyar-se que, considerant que l’Ajuntament ha de tenir una composició semblant a la del govern (i sense que hi hagi cap norma legal que ho justifiqui), els grups municipals d’ERC, UR, UGT i CNT, decidissin deixar fora del cartipàs o govern unitari municipal a les organitzacions ACR i POUM i repartir-se els llocs de la manera següent: ERC, Alcaldia i 3 regidors; UGT, 3 regidors; UR, 1 regidor; CNT, 4 regidors (Economia i Treball, així com Alcalde segon, Facund Machirant; Sanitat, Francesc Palau; Assistència Social, Francesc Sàbat; Defensa, Enric Aldave).

El mateix dia s’aprova una “proposició acceptada en principi per la Comissió Permanent en sessió del dia 30 de desembre proppassat”, proposada pel Conseller-Regidor d’Economia, que diu:

“Que es procedeixi pel Consell Municipal a la confiscació de l’Acondicionamiento Tarrasense, amb totes les seves pertinències, i a la municipalització del serveis del susdit establiment, sense perjudici de respectar la seva autonomia, règim i reglamentació en l’actualitat establerta”.

• Febrer de 1937:

D’entre altres normes jurídiques “de l’Estat” (doncs tant la Generalitat de Catalunya com el Govern central de la República són Estat) d’aquest mes, hi ha algunes que interessa mencionar: l’Ordre del Ministeri de la Governació de data 21, instaurant una certificació de treball que tots els ciutadans hauran de tenir i que la Conselleria de Treball de la Generalitat s’encarregarà de regular i expedir; l’Ordre del Conseller de Finances de data 17, implantant l’impost sobre la xifra de negocis, la qual cosa volia dir que totes les transaccions comercials realitzades a Catalunya estaven subjectes a dit impost, amb l’obligació de tot tipus d’empreses i empresaris de presentar declaració de les operacions realitzades i de portar un llibre de vendes d’acord amb el que disposava el Codi de Comerç; l’Ordre del Conseller d’Economia (Diego Abad de Santillàn), de data 28, desenvolupant l’Ordre de data 28 de novembre de 1936, donant instruccions sobre la legalització de la constitució d’agrupacions d’empreses comercials e industrials, respecte de la petició al Consell d’Economia de la Generalitat de concentració o agrupació en una empresa única de les diverses empreses d’un mateix sector industrial, quina aprovació definitiva corresponia al Govern català; el Decret, aprovat a proposta del Conseller de Cultura, de data 6, sobre la documentació que han de remetre els Ajuntaments per tenir autorització d’obertura d’escoles públiques i el Decret aprovat a proposta del Ministeri de Treball i Previsió en data 16 (publicat al DOG per l’Ordre del Conseller Primer, Josep Tarradellas, de data 1 de març), sobre l’obligació dels empresaris o, en el seu cas, de la direcció de les empreses, d’efectuar puntualment el pagament de les quotes del Retir Obrer i Maternitat i les primes de les Assegurances d’Accidents del Treball dels treballadors (doncs continuava funcionant l’Instituto Nacional de Previsión).

Veiem el transcurs del mes a l’interior dels Consistoris:

A) Municipis de fins a 1.000 habitants:

A Matadepera, l’Ajuntament, com sempre havia sigut obligació dels Consistoris abans de la guerra, continua ajudant en les tasques de Defensa: el dia 21 es porta a terme la revisió mèdica dels minyons cridats a files, classifica els soldats i s’encarrega de notificar-los qualsevol situació que els afecti (ple del dia 15) i rebent instruccions de la Caixa de Recluta Nº 26 referents a l’allistament de l’any en curs (ple del dia 20). D’altra banda, s’assabenta de l’obligació de tots els Consistoris catalans de complir amb l’ordenat a una Circular del Departament de Proveïments de la Generalitat, “demanant una relació de producció i consum dels principals productes alimentaris” de cada localitat i que ha sigut nomenat representant local del Comissariat de Propaganda de la Generalitat el conseller Jaume Font Grau (plens dels dies 20 i 27).

Als consellers se’ls comunica que a l’Ajuntament es troben les claus pertanyents a vàries cases i torres de la localitat, actualment deshabitades, “en dipòsit i custodia”, que abans les tenia el Comitè Local a l’edifici de l’antiga rectoria, i que l’Ajuntament farà un donatiu al Comitè d’Ajut Permanent a Madrid que s’ha constituït a Barcelona (ple del dia 27).

A Rellinars se celebra un ple extraordinari el dia 16, amb la finalitat d’adequar la composició de l’Ajuntament al que estableix el Decret de 9 d’octubre de 1936 i a l’Ordre del dia 12 del mateix mes. Això se deu al fet que el Conseller de Seguretat Interior ha dictat una Orden-circular, el dia 16 de gener, per la qual es dóna un termini de 15 dies als Ajuntaments perquè procedeixin a una constitució legal d’acord amb les normes referides, així com també, que els Decrets nombres 8 i 9 dels denominats popularment com “Decrets de S’Agaró”, estableixen que els Ajuntaments que no ho estiguin no podran acollir-se als beneficis de tipus econòmic que en aquests s’esmenten, a més de ser privats dels seus comptes corrents en les entitats bancàries i d’estalvi^[298].

En aquest ple deixen de ser consellers els representants de la CNT Antoni Gil i Pere Calsina. La nova etapa serà portada a terme per Fermí Bassó Tarrés (que ja hi era) i els substituts dels anteriors, Francesc Gil Bartoll i Emilio Semillas Puigoriol, sense ostentar cap presidència de les Àrees del cartipàs o govern municipal.

Es triarà —per unanimitat— com a Alcalde a Gaietà Gall Casals (ERC). També es produeix una reorganització de l’Ajuntament de Vacarisses el dia 8, encara que, en aquest cas, pel fet que la UGT ha constituït un sindicat a la localitat i entra al Consistori. La CNT canvia els seus tres representants, entrant Isidre Creus Plans, Joan Cintas Lozano i Joan Sendin Utset. Es tria com a Alcalde a Antonio Ubach Prat (UGT), qui segueix el mateix sistema de govern presidencialista que hi havia abans establert, per la qual cosa la CNT no assumeix cap càrrec de govern, encara que Joan Sendin serà l’Alcalde segon.

Sobre l’activitat del Consistori d’Ullastrell, on la CNT té la responsabilitat de les Conselleries de Cultura i Assistència Social, podem destacar l’acord adoptat en el ple del dia 20, on el cenetista Salvador Solé proposa, i així s’aprova “la col·locació d’un parallamps a les escoles unitàries d’aquest municipi, per tal d’evitar possibles desgràcies”.

A Viladecavalls també es produeix una novetat: des del dia 4, la Conselleria d’Agricultura i Confiscacions pansa a denominar-se d’Agricultura i Assentaments, ocupant-se d’aquesta el cenetista Miquel Casanova (substituint en el dit càrrec al seu company de grup, Wenceslao Fontanet).

Un dels acords adoptats en el ple del dia 4, amb participació cenetista, diu:

Que amb tota urgència siguin totalitzades les quantitats de despeses satisfetes per la manutenció dels refugiats que han sigut destinats en aquesta població des de 29 de novembre passat i presentar dit compte a la Conselleria de Finances de la Generalitat, conforme el Decret número 7, de 9 de gener de 1937, el qual, segons el seu articulat, tots els serveis per al sosteniment dels refugiats de guerra, les satisfarà la Generalitat a càrrec del Govern de la República, que és a qui pertanyen dites despeses.

B) Municipis de 1.000 a 5.000 habitants:

Entre l’activitat de l’Ajuntament de Castellar del Vallès en aquest mes, amb participació cenetista (com sempre fem), mencionem alguns acords del ple del dia 12: la municipalització del servei d’aigües; el trasllat a França del Conseller d’Abastaments per comprar queviures, i, que l’Ajuntament podia demanar les dades necessàries a Secció Forestal del Sindicat Únic d’Oficis Varis de la CNT sobre la talla de boscos que anava realitzant i que un tècnic “informi al Consell el preu que considera poden satisfer per la fusta tallada”, satisfent així les peticions fetes pel conseller Gelis (PSUC).

De l’activitat de l’Ajuntament de Castellbisbal, podem assenyalar alguns exemples, corresponents als plens dels dies 3, 10, 17 i 24: l’acord de què “per part dels components de la Comissió de Proveïments, es proposi als ciutadans que cediren la farina existent en llurs cases, amb mires a assegurar l’abastament de pa a la població, el pagament de l’import de la mateixa en terminis setmanals i seguits de l’equivalència al vint-i-cint per cent”; que “els ciutadans que han cedit llur farina per a l’aprovisionament de la població i que a la vegada siguin deutors pel concepte d’ajut al sosteniment dels refugiats procedents de zones de guerra, se’ls dedueixi l’import d’aquella sobre el deute esmentat”; que “es comuniqui a la Secció d’Intercanvi del Departament de Proveïments de la Generalitat la no conveniència d’acceptació dels preus proposats per aquella sobre els vins oferts baix mostra”; que la Conselleria de Proveïments pugui disposar d’un camió cada dia, convocant-se “els propietaris del camions existents en aquest poble i recavar la seva conformitat per a cessió dels mateixos”, la qual cosa també farien amb els seus la UR i la Col·lectivitat de Camperols (CNT); l’habilitació “de les cases i pisos que actualment no estiguin habitats (…) per tal d’atendre les necessitats de refugi d’allotjats a la població procedents de zones evacuades com a conseqüència de la lluita entaulada contra el feixisme (…) a partir del dia primer del proper mes de març, restaran a disposició del Consell Municipal si no presenten llurs propietaris la baixa de veí degudament requisada per l’Ajuntament on actualment resideixen”; posar un llit en l’edifici de l’Ajuntament “als efectes de facilitar una possible estada de gent necessitada de passar la nit en la població”; assignar “la quantitat de 60 pessetes mensuals a percebre pels mestres nacionals (…) en concepte de retribució per les classes nocturnes del present curs i corresponent a cada mes d’actuació en aquest sentit”; també que “preveient una afluència de refugiats de procedències no fixades i, per tant, no sol·licitades, s’exigeixi d’ara endavant la deguda documentació que obligui a aquest Ajuntament i, entretant, fer les gestions prop dels organismes oficials per a què, donant a entendre l’esforç que en aquest sentit ja ha fet l’Ajuntament, es procuri atenuar el corrent immigratori a que es fa referència”, i, finalment, un exemple d’un tipus d’acords que per sí mateixos reflectien un altre problema:

Tenint en compte la pobresa del ciutadà en Pere (…) i llur ineptitud per fer cap treball manual ni corporal, donada la seva condició física, se l’assigni la quantitat de dues pessetes diàries per sufragar les necessàries despeses de manutenció, posant-lo al nivell dels refugiats de zones de guerra actualment residents en la població.

A Palau-solità i Plegamans, la UGT s’incorpora a l’Ajuntament des del ple del dia 3, després d’haver-se constituït a la localitat la Societat de Professions i Oficis Diversos de dita central sindical. La conseqüència immediata es produeix el dia 17: el cenetista Jesús Esquius deixa d’ocupar el càrrec de Conseller de l’Àrea d’Abastaments. No obstant això, continua mantenint l’Alcaldia i tres Àrees de responsabilitat (Foment, Defensa i Agricultura i Economia).

En Perpètua de Mogoda (els municipis de Catalunya es van treien el qualificatiu de sant/a), també hi ha novetats: en el ple extraordinari del dia 9, es procedeix a l’adequació de l’Ajuntament al que estableix el Decret del 9 d’octubre passat, després d’haver-se reunit el dia anterior representants de la Direcció General d’Administració Local (que està enquadrada en el Departament de Seguretat Interior, al front del qual figura Artemi Aguadé Miró, d’ERC) i de les organitzacions presents al Consistori. El resultat és que la CNT continua mantenint l’Alcaldia i dues Conselleries d’Àrea (Defensa —a càrrec de Jaume Fadó— i Abastaments, a càrrec d’Emilio Monje), però surt de l’Ajuntament Fèlix Camps (que venia exercint el càrrec de Conseller de l’Àrea d’Agricultura).

No obstant això, l’acord duraria poc, perquè la UGT s’enemistarà amb la CNT en el ple del dia 11, quan aquesta s’alinearà amb ERC, POUM i UR, votant en contra d’una proposta presentada per la UGT, en la que se sol·licitava la supressió del lloc de treball d’Auxiliar de Secretaria, en estar ocupat per un familiar del Secretari de l’Ajuntament.

La UGT no tornarà a presentar-se al Consistori fins al ple del 20 de març.

Hi ha un acord important: al ple del dia 12 s’aprova un dictamen del Conseller de Finances proposant la municipalització dels serveis.

A Sant Llorenç Savall, es nota la crisi interna d’ERC, posada de manifest durant el mes de gener, quan va canviar dos dels seus representants a l’Ajuntament —Joan Clotet i Joan Trench— en el ple del dia 25 de gener, en contra de la voluntat d’aquests (els va retirar “la confiança”). Únicament es celebrarà un ple (en lloc dels dos habituals), el del dia 18, del qual destaquem l’aprovació de canvis de noms d’alguns carrers, com el del Passeig Alt pel d’Avinguda 19 de juliol, Vapor per Francesc Layret (Foix), Nou per Bonaventura Durruti, Barcelona per Francesc Ascaso, Diputació per Francesc Ferrer (Guàrdia), Arrabal per Anselm Llorenç. I que “sigui publicat aquest acord al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya per tal que obtingui la fermesa necessària”.

C) Municipis de 5.000 a 7.500 habitants:

A Montcada i Reixac, Juan Téllez —Alcalde segon— pansa a ocupar l’Alcaldia de forma interina a partir del dia 22, per haver-se accidentat l’Alcalde titular.

A Rubí, tot el Consistori dimiteix el dia 8, després d’un període de crítiques mútues i discussions entre els grups municipals, començades quan el POUM i ERC van criticar les confiscacions a favor de la Col·lectivitat de Camperols. Després d’un acord previ de totes les organitzacions sobre la distribució dels càrrecs, en el ple del dia 25 es torna a constituir la Corporació, canviant ERC a alguns dels seus representants (entre ells a Pere Aguilera, que havia sigut l’Alcalde). També ho fa el POUM. Passa a exercir l’Alcaldia el cenetista Joaquim Mariné Cornet, així com la Conselleria de l’Àrea de Defensa i Seguretat Interior, deixant la d’Abastaments, que passa a mans del seu company confederal Domènec Paloma Camí. A més, la CNT tindrà la responsabilitat de l’àrea d’Obres Públiques, en mans de Joan Gaju Pujol.

ERC portarà Indústria, Economia i Cultura; el POUM, Hisenda; ACR, Sanitat i Assistència Social, i UR Agricultura.

Sobre l’activitat al Consistori en aquest mes, mencionem: es comunica al Consell Municipal, per la Col·lectiva de Transports Mecànics, que el preu del transport s’ha augmentat un 25 % “per haver-se augmentat el preu de la gasolina”; l’aprovació de l’autorització als Consellers de Treball i Obres Públiques (Joan Gaju), al d’Hisenda (Pere Escarpe) i a la Presidència (Joaquim Mariné), “per poder retirar cabals de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, de l’emprèstit concertat per a la construcció d’un Grup Escolar” (plens ordinaris dels dies 2 i 25).

Sobre l’activitat confederal al Consistori de Sant Cugat del Vallès, podem mencionar: la defensa de la petició de la col·lectivitat de camperols, de donar el curs reglamentari a “diverses confiscacions” de finques, en contra de l’opinió de la resta d’organitzacions presents al Consistori, al “trobar-se pendent de resolució la proposta de municipalització de la terra”, feta per la UR, encara que sí es decideix que “totes les terres ermes o sense conrear que es trobin en el terme municipal siguin entregades inmediatament a la Col·lectivitat de Camperols” cenetista; l’apropiació municipal de les aigües “aparegudes a les mines de Can Domènec i portar a terme la canalització i conducció de les mateixes”; el Consistori queda assabentat que “en el ram de la construcció solament es treballen tres dies” a la setmana; que hi ha una Circular de l’Institut Nacional del Vi, “ordenant la declaració de collites i existències de l’any 1936 i anteriors”; l’aprovació de la cessió “per local social, la torre número 11 de la Carretera de Barcelona” a les “Joventuts Llibertàries d’aquesta vila”; s’acorda “nomenar com a metge per a les operacions de revisió dels ciutadans compresos en l’allistament de l’any corrent, el Dr. Ferràn F. Riofrio, per tal que col·labori en les referides operacions amb el titular Bonfill Garriga Puig. Així mateix, s’acorda nomenar tallador per a les operacions del cas en l’allistament actual, el ciutadà Joan Vendrell Rodó”; l’aprovació de què “siguin començades amb la màxima rapidesa les obres de construcció de la nova xarxa de clavegueres d’aquesta vila”, i, la de la municipalització de la terra del terme municipal, doncs, segons el portaveu confederal, Pere Puig, el projecte de municipalització “és el principi de la socialització”, essent aprovat també per ERC, ACR, UR i POUM, amb el vot en contra del PSUC, doncs el seu portaveu, Antoni Vilaró, manifestà que “el Partit Socialista té el criteri de que es té de respectar la petita propietat i creu que l’Ajuntament amb el que es proposa vol caminar massa ja que l’afer de que es tracta no es tindria d’endegar fins que fos acabada la guerra” (plens dels dies 3, 12, 17 i 24).

D) Municipis de més de 45.000 habitants:

L’Ajuntament de Sabadell no va complir fins al dia 19 de gener amb la seva obligació de notificació de la constitució d’aquest a la Direcció General d’Administració Local. I va ser com a conseqüència de rebre un ofici del Director General, J. Lloret, en el que, entre d’altres coses, es deia que “la proporció amb els referits Decret i Ordre ha de ser així: ERC, 9; CNT, 9; PSUC i UGT (conjuntament o per mútua delegació), 6; POUM, 3; ACR, 3; i UR, 3. És a dir, que és conforme la representació de la CNT, la del PSUC i la UGT excedeix de 7 llocs, l’ERC està falta de 4 i les del POUM, ACR i UR falten d’un lloc cadascuna. Se li prega procedeixi a la normalització de l’Ajuntament de la vostra digna Presidència, en el ben entès que així com cap dels sectors polítics i organismes sindicals pot excedir en la respectiva representació dels llocs abans fixats, estan en la seva facultat el deixar els que tingui per convenient, però aquests quedaran vacants…”.

Després d’un acord previ, el diumenge dia 21 se celebra ple extraordinari d’adequació al Decret, però únicament de façana i per cobrir l’expedient, ja que ERC té ara els seus 9 representants, però d’ells hi ha 4 que abans ho eren per UGT (Manuel Farràs, Josep Rosas, Miquel Bertran i Ricard Fornells) i els altres 3 sobrants els continua mantenint a través de les sigles d’ACR (Francesc Ibars), UR (Jaume Camps) i POUM (Francesc Abad).

En aquest ple es elegit nou Alcalde, per unanimitat, Josep Moix, encara que falten a aquest els consellers cenetistes, per falta d’acord amb la resta de les organitzacions sobre les presidències de Comissions que els tocarà presidir a partir d’ara i que seran les d’Obres Públiques, Sanitat i Abastaments. Al no acudir al ple, les presideixen de forma interina, des d’aquesta data, membres d’organitzacions presents.

En el Ple del dia 3 s’havia acordat, entre d’altres coses:

Sol·licitar a la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya la creació oficial de les escoles primàries que es detallen en la relació adjunta al dictamen, de 56 aules en total (38 seccions elementals i 8 parvularis) per a totes les quals aquest Municipi té disposat local, mobiliari i material pedagògic (…) Crear l’Escola Jardí “Delcrolr” per al tractament especial dels infants de mentalitat deficient o retardada i d’anormalitat lleu, d’acord amb les indicacions i superior direcció del Laboratori Psicotècnic Municipal. 2on.— Destinar a la instal·lació de l’esmentada Escola, la finca confiscada per a fins docents al carrer Quevedo número 80.

I el dia 19, a proposta de l’Alcalde i de la Federació Local de Sindicats (UGT), s’acorda que l’Ajuntament obri llistes d’inscripció en les seves oficines per “constituir batallons de reserva sense cap afiliació específica (…) i faciliti els instructors necessaris”, després d’exposar “les conclusions formulades en la manifestació (de dones) del dia 8 del corrent” i “els acords presos pel Consell de la Generalitat i les organitzacions PSUC, UGT, FAI i CNT”.

A Terrassa, en el Ple del dia 4, demana la paraula el Conseller-Regidor Machirant:

Posteriorment al debat suscitat, es va acordar “que el procedent en aquesta qüestió és que per la CNT s’enviï un comunicat a la UGT amb la proposta relativa al salari familiar, per tal que l’estudiï i de comú acord les sindicals resolguin el que estimin més convenient”.

• Març de 1937:

La Generalitat continua amb la seva tasca “normalitzadora”: per Decret de data 1 d’aquest mes, es crea el Cos de Seguretat Interior de Catalunya, amb la intenció d’unificar totes les forces similars de la rereguarda^[299].

Altres normes d’interès són: l’Ordre del Conseller de Serveis Públics de data 3, donant instruccions per a la municipalització de serveis, d’acord amb el disposat en els Decrets del 9 de gener i 19 de febrer; el Decret, aprovat a proposta del Conseller d’Economia, de data 19, sobre la constitució del Consell de l’Indústria Química; el Decret de data 24 de febrer però que va començar a ésser vigent des del 14 de març, conforme els empresaris privats no podien acomiadar els treballadors que formaven part dels Comitès de Control per les causes generals establertes a la Llei de Contracte de Treball del 21 de novembre de 1931 i havien de procedir d’acord amb el disposat en el Decret de Col·lectivitzacions, a més a més d’assenyalar que tots el treballadors acomiadats poden acudir als Tribunals de Treball; el Decret de data 30 de gener però en vigor des del 12 de març, juntament amb l’Ordre del Conseller d’Economia del dia 26, sobre la presentació per les empreses col·lectivitzades del nou estatut tipus, per a la seva aprovació, a la Junta de Control Sindical Econòmic de Catalunya i el Decret de 17 de març, aprovat a proposta del Ministre de Treball i Previsió, Anastasio de Gracia, pel qual queden inclosos en el règim de l’Assegurança Obligatòria de Vellesa tots els assalariats d’entre 16 i 65 anys d’edat que tinguin un salari anual no superior a les 6.000 pessetes^[300].

També es pot assenyalar que un Decret de la Generalitat del dia 14 dicta incorporacions a l’Exèrcit amb caràcter forçós i que una Ordre del dia 22 fa que hi hagi un règim provisional d’administració de la propietat de les finques urbanes, si així ho volen els Ajuntaments, per poder administrar els lloguer.

Veiem ara l’activitat municipal:

A) Municipis de fins a 1.000 habitants:

En Matadepera, el dia 25 és triat nou Alcalde Isidre Torras Gunfaus (PSUC).

En el ple del dissabte dia 6, s’aprova la pròrroga del pressupost de 1936 per a l’any 1937, amb les respectives ordenances fiscals i el crèdit extraordinari per refugiats de guerra, conforme el primer trimestre de 1937. A més a més, s’informa als consellers que el Comitè Antifeixista Local es va fer, en el seu dia, responsable de les claus de les cases deshabitades, “vist els abusos que realitzaven organitzacions de Terrassa, en motiu de venir a fer registres”, i que s’han rebut oficis de la Caixa de Recluta Nº 26, trametent Circulars del Ministeri de la Guerra, referents a la incorporació a files dels individus del cups d’instrucció dels anys 1935, 1934, 1933 i 1932, així com a les pròrrogues de primera i segona classe. És a dir, tots els homes de 24 a 27 anys d’edat, nascuts entre els anys 1911 a 1914.

A Rellinars, en el ple del dia 16, s’acorda no portar a terme la municipalització de la propietat immobiliària urbana, doncs al poble hi ha un número reduït de llogaters i, en canvi, “les molèsties que ocasionaria de portar-lo a terme no seria compensat pel poc benefici que l’Ajuntament podria assolir per tal objecte, ja que recauria damunt d’ell atendre la realització d’obres escaients i liquidar tota mena de contribucions, arbitris i càrregues que gravin els immobles”. Sí es llogaran les cases confiscades per l’Ajuntament a persones considerades faccioses, segons la relació enviada al Comitè d’Apropiacions de Barcelona (Generalitat de Catalunya), i que ara es troben deshabitades.

També s’adopta l’acord d’indicar que està rigorosament prohibit banyar-se a la bassa dipòsit de l’aigua que serveix pel subministrament del poble, “ja que són molts els excursionistes que ignorant l’ús de l’aigua que hi ha a la mateixa, s’han cregut que servia com una piscina pública”.

Al Consistori d’Ullastrell, podem assenyalar l’acord d’aprovació del projecte de Carta Financera municipal, indicant-se que “entre els referits recursos, cal comptar especialment amb el rendiment que produeixi la municipalització del servei d’enllumenat i força motriu, sense perjudicis dels que s’obtinguin o puguin obtenir-se amb la municipalització d’altres serveis”; “efectuar l’anàlisi químic i microbiològic de les aigües destinades al consum públic”, i l’aprovació del projecte “de creació d’una escola de pàrvuls, d’una de solfeig i piano i una de mecanografia” (plens dels dies 6 i 25).

A Viladecavalls, el dia 14 se celebra el ple per acordar el compliment del Decret d’1 de març, aprovat a proposta del Conseller de Seguretat Interior (Artemi Aguadé, d’ERC), pel qual es dissolen les Conselleries municipals de Seguretat Interior i Defensa, quedant els Alcaldes com Delegats d’Ordre Públic de la Generalitat, d’acord amb el que disposa els articles 57 i 63 de la Llei Municipal catalana^[301].

B) Municipis de 1.000 a 5.000 habitants:

A Barberà del Vallès, el dia 8 es procedeix a l’adequació del Consistori a la normativa i l’Alcaldia —que abans la tenia un representant del PSUC— passa ara a mans d’un cenetista, Joan Querol Folch.

Hi haurà un govern conjunt CNT-ERC-UR, quedant exclòs el PSUC d’ocupar alguna Conselleria d’Àrea. La CNT assumeix les d’Obres Públiques i Sanitat i Assistència Social (Joan Pallàs Berenguer). També entra com a conseller municipal Antonio López Vivancos, substituint a Santiago Valero^[302].

A Castellar del Vallès, també ha de deixar la presidència de la Comissió de Defensa el confederal Dídac Hernández, assumint-la l’Alcalde, d’acord amb la nova normativa.

Entre l’activitat desenvolupada per aquest Consistori, destaquem alguns acord del ple del dia 19: la convocatòria d’una reunió de totes les organitzacions el dia següent “per estudiar moure el sentiment humanitari de la nostra població, que cal fer alguna cosa pels nostres germans de Madrid, en lluita sagnant per abatre el feixisme”; un racionament del pa més estricte encara “a fi de no donar-ne cada dia, puix l’existència va decreixent i cal allargar-la”, donant autorització al Conseller de Proveïments (Malla) “per seguir com fins ara i que segons sigui el seu criteri, obri en conseqüència”, i, l’acord d’emetre —a proposta de l’Alcalde, que també era el President de la “Col·lectivitat Vda. de J. Tolrà”, l’empresa més important del poble— bitllets de moneda local fraccionària, de 1 pesseta i de 5, 10 i 25 cèntims, per resoldre el problema de la falta de circulació d’aquesta en les empreses i el comerç local. S’emetran en total 35.000 pessetes “guardant-se com a dipòsit de garantia el mateix import en bitllets del Banc d’Espanya”.

De l’activitat als plens del Consistori de Castellbisbal, volem mencionar alguns acords dels dies 12, 19 i 26: la comunicació al “farmacèutic en Joan (…) que d’ara endavant curarà de donar immediat compliment al despatx de les receptes que vagin avalades amb la paraula urgent, escrita de puny i lletra pel metge de la població, encara que siguin hores no acostumades”; “recordar al veïnatge i per mitjà de pregó, l’obligatorietat d’assistència a les escoles dels infants majors de 6 anys i menors de 14 i, a la vegada, pregar als mestres trametin llista dels alumnes assistents a llurs classes. Tot això per a després fer un repàs amb mires a passar el tant de culpa als pares infractors de dita disposició”; “tots els residents a la població no empadronats abans i després de la data del 19 de juliol passat, deuen presentar, dintre del plaç més breu possible, la baixa de veí estesa per l’Ajuntament de procedència (…) advertint que de no complir-se aquest requisit, en moment que es cregui oportú o convenient, se’ls sancionarà en forma que no tinguin dret al racionament de queviures, de manera total o parcial, segons els cassos”; “havent arribat a oïdes de diversos consellers noves de què hi ha algun ciutadà que, en combinació amb refugiats, es gaudeix dels beneficis que reporta el despatx gratuït de receptes signades pel metge titular de la població, s’acorda que, per tal d’evitar aquest abús, es pregui a aquest últim que en les receptes de referència hi estampi la paraula refugiats quan siguin destinades a un dels mateixos”; que “els ciutadans en Salvador (…), en Marius Mercader Margarit (que havia sigut conseller municipal per ERC fins el dia 20 de gener d’aquest mateix any), n’Emili (…), en Josep (…) i en Josep (…), se’ls imposi l’obligació de contribuir amb dues pessetes els tres primers, 1 pesseta el quart i 5 pessetes el cinquè, amb destí al sosteniment dels refugiats”; que “en compliment del Decret de la Generalitat de Catalunya que regula l’entrega de pa a tots els ciutadans de Catalunya des del proper dilluns dia quinze corrent, el racionament de dit aliment sigui a raó de 250 grams per persona major de dos anys”, i, igualment, que “per tal de procurar l’adquisició de la gasolina que deu subministrar la veïna vila de Molins de Llobregat, de manera que s’evitin confusions i es procuri el degut control, sigui el Consell Municipal qui cuidi de la recollida i repartiment de dit liquid i que per compensar les despeses dels necessaris desplaçaments, es faci la venda als interessats amb un augment de preu de dos cèntims per litre”.

Entre l’activitat a destacar del Consistori de Cerdanyola, assenyalem uns acords dels plens dels dies 6, 20 i 27: pagar els rebuts del subministrament d’electricitat de les cases expropiades; “establir un segell d’una pesseta i de 0,10 cèntims a profit de l’assistència social”; “assignar una quantitat setmanal als caps de família veïns d’aquest poble que, faltats de recursos i vells, no poden treballar”; nomenar una comissió composta per representants de la UGT i de la CNT “amb el fi de controlar la tarja de racionament”, i, finalment, el nomenament de quatre persones com empleats públics, amb la categoria professional de matancers de l’escorxador públic.

A Palau-solità i Plegamans, el dia 3 presenta la seva dimissió —per motius personals— el cenetista Jesús Esquius (encarregat de la “Granja Planas”), sent substituït el 17 per Miquel Tort Oller. Al seu torn, el dia 6 es declara dissolta la Conselleria de l’Àrea de Defensa i assumeix plenament la competència l’Alcalde (és a dir, segueix a les mans de la CNT). El dia 31 deixen de ser consellers municipals Joaquim Taurón i Miquel Tort, per incorporar-se a l’Exèrcit, sent substituïts per Emili Ribas Prats i Joan Font García, que ocuparà la presidència de la Comissió d’Obres Públiques i Foment (única que tindrà la CNT en endavant).

Al Consistori de Sant Llorenç Savall, destaquem la constitució del Comitè Local del Segell Pro-Infància, amb un representant de cadascuna de les organitzacions antifeixistes de la localitat i l’acord de “creació de la Escola Nova Unificada en el lloc d’aquest terme municipal, carrer Francesc Macià (…) el Consell Municipal es compromet a sufragar (…) totes les despeses de mobiliari, llum i demés inherents al bon funcionament de dita escola”, considerant-se amb una capacitat per a 300 alumnes i que havia d’haver un mínim de quatre mestres “a raó d’un mestre per cada cinquanta alumnes, demanant sigui cobert lo més urgentment possible”, fent la sol·licitud de mestres al Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU). En el funcionament intern de la Corporació, s’aprova, a proposta de la CNT, “que es procedeixi a la supressió d’alguns salaris que s’estan pagant a tots els que formen part del Consell Municipal (…) i que únicament percebin havers dos membres, el de Proveïments i l’Alcalde”, a més a més de la dissolució “de totes les Comissions Permanents que foren nomenades en la sessió de constitució d’aquest Ajuntament i que endavant quedin únicament les que són nomenades a continuació (Finances, Foment i Obres Públiques, Governació, Proveïments), les que seràn totes elles presidides per l’Alcalde i en formaran part dos consellers” (plens dels dies 4, 18 i 20).

A Sant Quirze del Vallès (durant la guerra es va denominar Quirze de la Serra), la CNT es retirarà voluntàriament de l’Ajuntament després del ple del dia 25, en el que es va adoptar una resolució —a proposta d’UR i UGT— per la qual es declarava nul l’acord adoptat en el ple de l’11 de març, pel qual s’aprovava el conveni subscrit entre l’Ajuntament i els Sindicats de Camperols de Quirze de la Serra i de Rubí (ambdós de la CNT), atorgant-los la neteja del bosc de Can Corbera. Això per “creure-ho perjudicial per als interessos del poble i als treballadors d’aquest”.

En aquest mes, s’havia format una ponència —integrada pels Consellers d’Obres Públiques, Finances i Economia i Treball— encarregada de formular un projecte de municipalització d’habitatges, una altra per formar un cos de policia municipal, els productors i venedors al detall de llet demanaven un augment del seu preu, s’especificava el procediment per demanar poder cultivar algun terreny i per poder anar a viure al poble els forasters, s’assabentava tothom que en pocs dies sortiria un Decret de la Generalitat pel qual s’abonarien dues pessetes diàries als Consistoris per pagar els sosteniment dels refugiats (ple del dia 4), es permetia el balls dels diumenges, es requeria als dos barbers per a què treballin i obrin l’establiment com s’havia fet fins aquell moment, amb ofici al respecte als dos sindicats del poble, evitant que se’n vagin a Sabadell, “doncs no es pot consentir quedi el poble sense un servei tant necessari” (pel del dia 11), i s’acordava, el dia 18, el següent en matèria de racionament:

Donar mitja ració de pa pels infants que no tenen l’any i una als que passin, i que es racioni als individus que habiten actualmente al poble, acordant-se no racionar a ningú més que vingui o pretengui venir a viure-hi, a no ésser que justifiqui patir un cas de força major, com seria haver-se ensorrat la casa on vivia, no admetent-se cap altre classe de justificant.

Sobre la retirada dels representants cenetistes, va aparèixer publicada la següent nota en el portaveu confederal de Sabadell i els pobles circumdant:

A todos los Sindicatos de la comarca y compañeros en general. Por razones superiores a nuestra voluntad colaboracionista, este Sindicato ha retirado su representación en el Municipio. Sentimos grandemente tener que adoptar tal determinación, pero ante los vejámenes y humillaciones sufridas y determinadas por los demás sectores antifascistas, no hemos encontrado mejor salida. Tengan presente los camaradas todos de la comarca nuestra situación y sepan a qué atenerse. La Junta del Sindicato Único de Oficios Varios de Quirico de la Serra^[303].

A Sentmenat, el dia 11 deixa d’estar al capdavant de la Conselleria o Departament de Seguretat i Defensa el cenetista Francesc Rams —passant a ser una competència de l’Alcalde (el també cenetista Jaume Giralt)—, però assumirà l’Àrea d’Abastaments des d’aquesta mateixa data.

C) Municipis de 5.000 a 7.500 habitants:

A Rubí, Joaquim Mariné (l’Alcalde) deixa d’exercir el càrrec de Conseller de Defensa i Seguretat Interior des del dia 11, per declarar-se dissolta, però passa a ocupar la Conselleria o Àrea de Governació.

Destaquem l’aprovació unànime de l’anomenada “proposta de modificació d’Estatuts pels quals s’ha de regir l’Ajuntament de Rubí”, és a dir, del reglament de funcionament intern del mateix; l’esperit unitari davant les manifestacions i protestes fetes al poble per desacreditar les autoritats locals, davant la manca d’aliments, entre ells, el pa, a causa de l’escassetat de farina, doncs “la contractació de la distribució de la farina ha produït aquesta escassetat i que per disposició de la Conselleria de Proveïments de la Generalitat s’ha prohibit en absolut la compra de farina, que la distribució anirà a càrrec d’aquella Conselleria”; l’aprovació unànime del projecte d’estatuts “pels quals s’ha de regir la Cooperativa General de Consum i Distribució La Rubinenca”, a més del “nomenament d’una ponència integrada per tres representants de cada organització de les que composen el Consell Municipal, juntament amb tres representants de la Cooperativa Popular La Rubinenca, a l’objecte de la seva redacció definitiva”; la conformitat amb la proposta de l’Alcalde de què, en cas de necessitat, tenir present l’oferiment fet pel Sindicat de Professions Liberals, Secció Advocats, “interessant es proporcioni treball compatible amb els seus coneixements, a un determinat advocat”; l’augment del preu del pa, a 1,20 ptes. quilo, així com el nomenament d’una comissió especial integrada “per totes les minories que composen el Consell, per estudiar tot el que fa referència a la compra de farines i venda de pa”; l’aprovació d’un Ban “manifestant que seràn severament castigats tots aquells que facin campanya insidiosa contra les autoritats locals, tota vegada que les queixes justificades que facin els vilatans seràn degudament ateses per les autoritats d’aquesta vila”; l’aprovació del Pressupost de l’any 1937 i les seves ordenances fiscals (plens dels dies 4, 11, 18 i 25).

En Pins del Vallès (nou nom que tindrà Sant Cugat del Vallès durant la guerra, acordat pel Consistori de Sant Cugat del Vallès i aprovat pel Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya), l’únic canvi que es produeix al llarg del mes és la retirada, el dia 17, com a conseller municipal, d’Antoni Carrasco i l’entrada al seu lloc d’Antoni Avenza Almaida.

Entre l’activitat desenvolupada per la CNT de Montcada i Reixac, assenyalem l’exposició del Conseller de Vigilància i Seguretat, el confederal Salvador Mellado, en el ple del dia 5, conforme havia “observat en la lectura de l’acta anterior el debat que es sostingué referent als pasquins de propaganda apareguts contra el Conseller de la Generalitat Comorera, i manifesta la seva opinió de les dificultats en prohibir determinada propaganda en la població, quan a la capital es ve fent, per una i altra entitat, amb tanta profusió”, referint-se a l’acord existent entre les dues sindicals (UGT i CNT) a la localitat per evitar la propaganda en el poble en contra d’alguna d’elles, afegint “no trobar procedent la reunió de les sindicals locals per assumptes que sols la direcció de cadascuna d’elles poden solucionar”, però es va trobar que, al mateix ple, un altre representant de la CNT, el Conseller d’Abastaments Salvador García Valverde, no va evitar “llançar més llenya al foc”, al contrari, va dir que “en nom de les Joventuts Llibertàries s’han efectuat diverses propagandes i que no cessaran en la crítica de tot allò que els sembli contraproduent, encara que ho efectuïn Consellers de la Generalitat, com criticarem l’actuació de Gil Robles en altres temps, i mal pot ésser prohibida la crítica quant precisament l’actuació de Comorera fins ha donat lloc a manifestacions del Conseller Primer de la Generalitat, a conseqüència de la polèmica entaulada entre aquest Conseller i altres elements elevats sindicals i polítics”.

D) Municipis de més de 45.000 habitants:

A Sabadell, els representants de la CNT acudeixen al ple del dia 3 i prenen possessió dels nous càrrecs que s’ha acordat tinguin a partir de la data: la presidència de la Comissió d’Indústries de Guerra (Bartomeu Barnils), la d’Obres Públiques (Ramón Calopa) i la d’Abastaments (Josep Marès, qui, a més a més, serà Alcalde tercer). A més a més, com a conseqüència d’haver renunciat als seus càrrecs de consellers Antoni Silvestre i Santiago Pallàs, entren als seus llocs Pere Manyalich Santos i Andreu Bermejo Raposo.

Els cenetistes que no ocupen presidències de Comissions (Josep Cinca, Jesús Jara, José Ibañez, Pere Manyalich, Andreu Bermejo i Bru Lladó, que fa de portaveu cenetista en els plens, és membre destacat de l’Agrupació “Els Amics de Durruti” i, a més a més, és Delegat Comarcal de la Conselleria d’Economia de la Generalitat), s’integren tots ells en les diferents Comissions, de les que quatre estan presidides pel PSUC/UGT (entre elles la d’Economia, per Ricard Fornells, President de l’Assemblea Municipal i dirigent català del PS, en la que té com un de les seves vocals a Bru Lladó), tres per la CNT i dos per ERC (Cultura i Defensa, aquesta última a càrrec de Josep Esteve, qui haurà de passar a presidir una altra de nova creació, la de Governació, a causa de la dissolució decretada per la Generalitat).

També s’acorda la dissolució del Cos d’Investigació i Patrulles de Control Antifeixista de Sabadell, com a conseqüència d’un Decret de la Generalitat del 4 de març pel qual es declaraven dissolts els Cossos de la Guàrdia Nacional Republicana (abans, Guàrdia Civil), Seguretat i Assalt, Investigació i Vigilància, Patrulles de Control i tots aquells organismes que exercissin funcions d’Ordre Públic, amb independència de la seva denominació i de l’entitat o organització que els hagués creat.

El dia 10, l’Alcalde informa del resultat satisfactori del seu viatge a València, acompanyat dels Consellers Sarrà (Conseller de Cultura, ERC), Calopa, “en representació de la CNT i el ciutadà Florà, en representació de la sindical UGT”, en visita oficial al Ministre d’Instrucció Pública i Belles Arts, “per tal d’informar sobre la petició nostra de crear a Sabadell un Institut de Segon Ensenyament, el qual (…) podria convertir-se en un Institut per Obrers…”. La creació d’aquest Institut sortiria publicada a un Decret del dia 10, “inserit en la Gazeta de la República del següent dia 14”.

A Terrassa, el dia 4 s’aprova una proposta per la qual el control de les introduccions de vi i la seva distribució dintre el termini municipal seràn a càrrec del “Sindicat de Camperols” de la CNT local i el Sindicat Agrícola Cooperatiu de Rabassaires (UR), amb la següent condició: “Cas de constituir-se en la nostra ciutat la Federació de Treballadors de la Terra (UGT) o altre sindicat de camperols, aquests vindran a formar part del control i distribució del vi amb les mateixes avantatges, condicions i deures de les altres organitzacions”.

• Abril de 1937:

La crisi al Govern català es va voler tancar amb el nomenament del cinquè Consell Executiu en temps de guerra, mitjançant un Decret de 3 d’abril: per ERC hi ha 2 representants (el Conseller Primer, Josep Tarradellas Joan, a Finances i Cultura; Artemi Aguadé Miró, a Seguretat Interior), pel PSUC hi ha 1 (Joan Comorera Soler, a Treball, Obres Públiques i Justícia), per l’UR també 1 (Josep Calvet Mora, a Agricultura i Abastaments) i 2 per la CNT: Francesc Isgleas (Defensa) i Josep Juan Domènech (Economia, Serveis Públics, Sanitat i Assistència Social)^[304].

Però, els problemes de fons continuaven i per un Decret de data 16 del mateix mes —13 dies després— es torna a formar un altre, on hi ha les mateixes organitzacions però amb més incorporacions: ERC té 3 representants (s’afegeix Antoni Maria Sbert Massanet, a Cultura), el PSUC 2 (ha sortit Comorera i els nous són Josep Miret —Abastaments— i Rafael Vidiella, a Treball i Obres Públiques), la CNT 4 (Francesc Isgleas a Defensa, Andreu Capdevila a Economia, Aurelio Fernández a Sanitat i Assistència Social, Josep Juan Domènech a Serveis Públics) i UR es queda amb el mateix que tenia, però portant únicament la Conselleria d’Agricultura^[305].

Continuen funcionant, com a l’època anterior a la guerra, els Jurats Mixtes de Treball, pertanyents a l’organigrama del Departament de Treball i Obres Públiques i, per tant, sota la responsabilitat última de representants del Conseller del susdit Departament de la Generalitat, en mans ara del PSUC/UGT^[306].

El Consell d’Economia de Catalunya (organisme del Departament d’Economia de la Generalitat), d’acord amb les competències que l’atorgava el Decret de 17 d’octubre de 1936 (publicat al DOG del 22 del mateix mes), continua dictant Circulars mitjançant les quals autoritza l’augment dels preus de venda de productes fabricats per empreses de diferents rams, tant col·lectivitzades com no, a més a més d’anar acordant també la concentració o agrupació en empreses úniques de totes les empreses d’un determinat ram de producció o serveis^[307]

Hi ha algunes normes jurídiques —és a dir, obligatòries per a tothom— que ens interessa assenyalar, per ésser una de les finalitats perseguides en aquest llibre que el propi lector es vagi adonant de que, sigui la situació que sigui, sempre hi ha un poder, tingui el nom que tingui i sigui exercit per un o per més persones, de forma individual, col·legiada o col·lectivament: es prenen decisions d’obligat compliment sobre tot tipus de situacions o àmbits de la vida quotidiana i aquestes decisions comporten la necessitat de crear una estructura orgànica —amb les persones que fan que sigui possible, que funcioni— permanent, més petita o més gran, que permet el funcionament correcte del conjunt de l’activitat econòmica, social i… política.

Així, l’Ordre del 22 de març, però que no va entrar en vigor fins el 10 d’abril, del Conseller de Finances, donant instruccions per a l’administració de les finques urbanes als municipis de més de 1.500 habitants (menys la ciutat de Barcelona), en els quals s’ha de crear una Comissió Especial per a l’Administració de la Propietat Urbana, essent potestatiu crear-la o no als de menys. Formada per un president i dos vocals als municipis amb un cens de menys de 100 llogaters o per 6 vocals si hi havia més, les 2/3 parts de membres de la Comissió havien d’ésser consellers municipals de l’Ajuntament respectiu. Entre les seves funcions figuraven les de cobrar la renda del lloguer, realitzar les obres de conservació i millora, etc. i podia cobrar una taxa no superior al 10% de la recaptació, rendint comptes al ple del Consistori^[308].

Sobre l’activitat i l’evolució política dels Consistoris:

A) Municipis de fins a 1.000 habitants:

En Matadepera, el dia 17 és substituït Josep Orriols per Miquel Sellarés Gibert.

El Consistori continua pagant totes les despeses de manteniment i material de les escoles, les cases-habitació dels mestres, així com de la llar d’infants i el salari de l’encarregada d’aquest. També paga l’adquisició de material per a l’assistència sanitària i les primes d’assegurances contra incendis de les cases destinades a vivenda dels Mossos d’Esquadra. Com que es cobra el repartiment d’utilitats de l’exercici de 1936, s’acorda per unanimitat, d’acord amb la Llei de 25 de juliol de 1934 i de la Resolució del 13 d’agost següent:

Fixar en número de quatre els Consellers d’aquesta Corporació que han de formar part de la Junta del Repartiment General d’Utilitats d’aquest municipi, en nombre igual que el de vocals contribuents que, ateses les contribucions predominants en aquesta localitat, seràn els següents: un vocal representant dels contribuents per Rústica, un altre pels d’Urbana, un altre pels d’Industrial i un altre pels de Rendes de Treball.

Tots els consellers s’assabenten de la disposició de la Generalitat sobre retribució als Ajuntaments “per despeses de sosteniment als refugiats de zones de guerra”, acordant-se sobre aquest assumpte que als susdits refugiats “els serà entregada la quantitat setmanal en proporció de a dues pessetes diàries per persona, essent del seu compte el procurar-se les subsistències i demés”, sense que siguin ja necessaris els serveis de la dona que s’encarregava de cuinar per a ells, la qual es acomiadada. També s’acorda aprofitar l’aigua de la casa de camp de Can Solà del Racó, tant per regadiu com per a l’abastament de la població, “havent desaparegut el propietari i ignorant el seu parador”.

Es farà un pregó prohibint que els ciutadans entrin en els camps i vinyes i tots els residents a la localitat que no siguin veïns del municipi, hauran “de presentar dintre el termini de tres dies, certificació lliurada per l’Ajuntament on constin empadronats, en el que manifestin ésser de baixa de la tarja de racionament familiar, o, del contrari, els serà anul·lada la tarja d’aquest Ajuntament”, així com que “sota cap pretext, sigui augmentat en les targes de racionament el nombre de familiars els quals no siguin veïns de la població, ni es lliuri cap nova tarja” (plens dels dies 3, 12, 17 i 24).

A Rellinars, en el ple del dia 16 s’adopten, d’entre altres acords, els següents: “comprar els retrats de Francesc Macià, Companys, Durruti i Maurín i col·locar-los a la sala de sessions d’aquest Ajuntament”, i:

Donar un vot de gràcies als companys Alcalde (Gaietà Gall Casals, d’ERC) i Francesc Oliver, aquest darrer President de l’Associació d’Empleats i Tècnics de Terrassa, que d’un temps ençà es troba entre nosaltres per guarir-se d’una dolença motivada per l’enorme treball, que davant aquests mesos de revolució ha recaigut damunt d’ell, treballant incansablement per la total emancipació de la classe obrera, doncs que gràcies a ells fins els moments actuals no hem tingut d’estalviar el pa i han procurat que el poble quedés subministrat de farina, no amb excés, però sí que amb suficiència per poder gairebé esperar la collita de blat.

A l’Ajuntament de Viladecavalls, en el ple del dia 16 començà a discutir-se “l’Ordre del Conseller de Finances de data 22 de març, la qual estableix un règim provisional d’administració de la propietat urbana en els Ajuntaments de Catalunya, donant plenes facultats als Ajuntaments per poder administrar la que se refereix als que paguen lloguer, essent potestatiu o no a l’Ajuntament el nomenament de la Comissió per a l’Administració que faculta l’esmentat Decret”, deixant la constitució de la susdita Comissió per a més endavant.

B) Municipis de 1.000 a 5.000 habitants:

Entre l’activitat del Consistori de Barberà del Vallès (amb participació dels consellers cenetistes, com sempre venim fem des del començament) que serveixi d’exemple, podem destacar que el Conseller d’Assistència Social havia d’encarregar-se, entre d’altres competències, de tot el referent als refugiats procedents de zones de guerra, essent en aquest mes un total de 48, corresponents a nou famílies i dels quals 19 eren homes i 29 dones^[309].

Entre l’activitat desplegada al Consistori de Castellar del Vallès, mencionem un acord important per ajudar en el problema de l’atur forçós, molt greu a tota la comarca en el sector de la construcció, adoptat en el ple del divendres dia 9: la realització d’algunes obres importants per al municipi, a realitzar per la “Col·lectivitat del Ram de la Construcció”, encara que també suposaran treball per a la “Col·lectivitat del Ram de la Fusta”, com, per exemple, la construcció d’una piscina pública en el lloc on es trobava la Plaça Mercat i l’habilitació de l’edifici de l’església en la nova Plaça Mercat, a més de continuar les obres a les escoles.

A Cerdanyola del Vallès, el dia 21 deixa de ser conseller Manuel Abad (que era president de la Comissió d’Economia) i és substituït el dia 30 per Isidre Mañosa Compañó, qui passa a exercir el càrrec que ostentava aquell.

Com a curiositat, assenyalem que un Edicte del Delegat de Mines de Catalunya, López Manduley, de data 1 d’aquest mes i publicat al DOG del dia 4, permet el registre de divuit pertinències per a la mina de grafit anomenada “Durruti”, amb el número 2720, localitzada a Cerdanyola del Vallès, paratge Torrent de Can Cerdà, d’acord amb la petició presentada per Doroteu Martínez Egea, President del Sindicat Únic de Treballadors de Cerdanyola-Ripollet (CNT).

A Palau-solità i Plegamans, la CNT únicament ostenta l’Alcaldia des del passat 31 de març (Antoni Estany Padrós), a més de la presidència d’una Comissió (Foment i Obres Públiques, per Joan Font).

Entre l’activitat portada a terme per l’Ajuntament de Ripollet en aquest mes, amb la participació cenetista i com a exemple també d’aquests Consistoris del grup d’aquest grup de municipis, assenyalem la següent: l’acord “de donar facultats a tots els veïns la llibertat de construir refugis, a les afores de la població, en grups de barriades, amb l’obligació abans de presentar a aquesta Alcaldia un plànol o croquis on consti la superfície i el punt projectat”; també s’acorda “subvencionar amb cent pessetes la col·lectivització de Forners d’aquesta població, sols una setmana, en motiu d’haver-se pujat el preu de les farines, per a què no en sigui augmentat el pa del preu establert en aquesta data” (ple del dia 3); donar autorització a l’Ajuntament de Montcada i Reixac “per a l’aprofitament de les aigües residuals procedents de les cloaques públiques d’aquesta població i les de l’indústria Uralita, per tal que puguin ésser conduïdes, per ésser-ne destinades als regants del terme municipal de Montcada” (ple del dia 9); la creació de la Comissió Especial per a l’Administració de la Propietat Urbana i l’autorització “per l’augment del preu dels porcs d’una pesseta el quilo, per la compra i venda, això és, a 6,75 el quilo” (ple del dia 16); la imposició d’una segona multa al mateix botiguer, per import de 75 pessetes, “que tenia varis gèneres de la seva indústria amagats en paquets ocults, a sota del taulell”, així com al propietari d’un bar, per import de 25 pessetes, “per no entregar a cada consumidor el segell municipal corresponent” (ple del dia 23); l’autorització al Conseller Pere Llargués, amb posterioritat a una discussió sobre l’escassetat de blat, pera que faci registres domiciliaris quan i on vulgui “sens perjudici de donar-ne compte a la primera sessió que es celebri” i poder “confiscar-se de les despulles de totes les cases que en venguin exceptuant dels Sindicats Agrícoles, també podrà confiscar-se de totes aquelles despulles que es venguin amb excés dels preus de taxa tarifats pel Conseller d’Agricultura de la Generalitat”; l’acord de trametre al mestre company (…) de “l’obligació que s’abstingui des d’avui endavant de fer informacions per publicar-les en les fulles d’informació setmanal i que la màquina d’impremta serveixi exclusivament per a la cultura i ensenyament dels alumnes”; l’autorització “al Secretari d’aquest Consell Municipal, encarregui es facin cinc mil bitllets d’una pesseta i deu mil de cinquanta cèntims, per donar compliment a les moltes reclamacions fetes pels veïns d’aquesta població, al trobar-se els venedors amb l’impossibilitat de tornar-lis el canvi després d’haver-ne fet la compra del gènere (…) dits bitllets seràn reintegrables a la Caixa Municipal, els quals seràn abonats per aquest Ajuntament al portador, a la presentació dels esmentats bitllets” (ple del dia 30).

L’Ajuntament de Sant Llorenç Savall acordà “emetre la quantitat de tres mil pessetes en paper moneda, amb bitllets d’una pesseta i de vint-i-cinc cèntims, quina emissió es declara d’ús obligatori en aquesta localitat” (ple del dia 15).

El Consistori de Sentmenat decideix la constitució “de la Comissió Administrativa de l’Estatge (…) d’acord amb les disposicions de la Generalitat”, acordant-se que sigui president de la mateixa el conseller Joan Anglés i que formin part de la mateixa els consellers Francesc Rams i Josep Curtielles; anar liquidant “les anualitats pendents de pagament de l’Agrupació Forçosa de Municipis”, quantitats que han sigut reclamades pel Conseller de Finances de l’Ajuntament de Sabadell; per unanimitat, retirar la carta de racionament número 266, pertanyent a (…) com a conseqüència de les continuades desobediències a les ordres emanades en diverses ocasions (…) i comunicar-ho tot seguit als corresponents industrials pel seu coneixement, la qual cosa volia dir que els botiguers no podrien donar-li els queviures bàsics, que eren els que es racionaven a causa de la seva escassetat; i, l’emissió de “vals de valor d’una pesseta i de 50 cèntims (…) per un import de 6.200 pessetes (…) degut a les immenses dificultats que es tenen a la població en els canvis de moneda fraccionària” (ple del dia 26, dilluns).

C) Municipis de 5.000 a 7.500 habitants:

A Montcada i Reixac, deixa de ser conseller municipal Cipriano García el dia 2, per trobar-se malalt, entrant al seu lloc Manuel Tomás del Toro.

Des del 30 d’aquest mes, ERC, PSUC i CNT pugnaran per arribar a algun acord que els serveixi per aconseguir l’Alcaldia.

Entre l’activitat normal, assenyalem l’acord que es prenc, basant-se en l’Ordre de la Generalitat de Catalunya “per prevenir els casos de ràbia en la població canina”, de “reiterar les ordres d’extermini de tots els gossos que circulin sense les degudes precaucions (…) per tal d’evitar la reproducció d’aquesta malaltia que des de molt de temps existeix en aquest terme municipal”; la pròrroga del pressupost del primer trimestre de 1937 per a cadascun dels altres tres trimestres de l’any; l’aprovació de l’augment de sou demanat pels empleats municipals; es cedeix a Intendència Militar de l’ús de l’escorxador “que existeix a la barriada de Bifurcació (…) sense que perdi el caràcter de confiscat per l’Ajuntament, que es reserva tots aquells drets que de l’expressada confiscació puguin derivar-se”; assabentar al Consistori “que algunes dones han acudit (a la Conselleria d’Abastaments) per queixar-se de que en les vendes de blat de moro efectuades pels rabassaires hi mancava pes” (plens dels dies 2 i 30).

A Rubí no ha canvis dels representants de la CNT, però volem esmentar que la mestra de la Generalitat Benvinguda Ortega Pérez, destinada pel Departament de Cultura de la Generalitat per Ordre del 30 de desembre, ha sigut ratificada en el seu destí per una Ordre del mateix Departament de data 2 d’aquest mes^[310].

A Sant Cugat del Vallès, la sessió plenària de l’Ajuntament celebrada el dia 7 suposa l’adopció d’un acord d’incompatibilitat del Consistori amb el cenetista Manuel Capel, detingut per haver matat a un home (Jaume Barbany) a causa de motius personals. El dia 21 entraria al seu lloc Fratern Arnau Solà.

Entre l’activitat dels confederals, assenyalem: la participació, amb Isidoro Checa, a la “Comissió especial de municipalitzacions (…) atesa la conveniència de què les municipalitzacions de serveis i altres activitats industrials en projecte siguin estudiades i endegades convenientment”; la realització de subhastes d’algunes de les taules de la Plaça Mercat; que les Comissions municipals d’Agricultura i de Proveïments “es posin d’acord per a prendre les mesures que siguin del cas” doncs hi ha “la conveniència de què tot el vi que surti d’aquest terme municipal sigui degudament controlat, per tal de poder fer intercanvis de mercaderies en el cas que fos necessari”; comunicar als responsables del Camp d’Instrucció Militar “la queixa de la Corporació”, demanant “que els elements d’aquell campament s’abstinguin en absolut d’intervenir en els afers de caràcter polític d’aquesta localitat, que les patrulles s’abstinguin de circular armades per la vila, que compleixin tots els deures cívics pagant el que correspongui en espectacles, cafès i altres llocs de concurrència pública i que es comportin correctament en locals i vies públiques”, tot això a conseqüència d’una “manifestació que va tenir lloc el proppassat diumenge, organitzada pel Socors Roig del POUM, veient-se pertorbada en diverses ocasions pels esmentats elements, la qual cosa va estar a punt de produir fets que haurien pogut ésser molt lamentables”; l’aprovació d’autoritzar el Sindicat Agrícola per posar vigilància als horts, doncs “la pagesia es veu amenaçada pels robatoris de viandes que es produeixen en els camps i hortes”, imposant multes “als que s’atrapin per tal motiu, les quals oscil·laran entre 25 i 100 pessetes quan els infractors siguin infants i de 50 a 200 pessetes quan es tracti de persones majors”; donar compliment al Decret “que disposa la creació a cada municipi d’una Comissió que s’encarregarà de l’administració i control de la propietat urbana”, formada per l’Alcalde i un representant de cada organització present al Consistori; l’aprovació de què “en lloc de designar els carrers amb noms de persones o coses, siguin numerats”; sol·licitar “de la Mancomunitat Hidrogràfica del Pirineu Oriental, la formació de l’oportú projecte de portada d’aigües destinades a regatge i proveïment de la vila”; l’estudi de la petició de la “Indústria Rajolera Col·lectivitzada d’aquesta vila, demanant que els sigui cedit un terreny que els és necessari per a l’extracció de terres, situat al lloc conegut per Can Castanyer” i de la petició d’augment de sou dels serenos, feta pel “Sindicat de Treballadors Municipals”; la defensa de la petició feta pels “obrers de la brigada municipal, demanant que els sigui augmentat el jornal, degut al considerable augment de les subsistències”; la numeració de totes les “finques urbanes situades a l’extraradi, d’acord amb les normes assenyalades per la Comissió d’Obres Públiques i Treball”, que divideixen el terme municipal en set zones; l’aprovació de l’augment de sou dels obrers de la brigada municipal “que en el successiu (…) cobrin 65 pessetes a la setmana, acordant així mateix requerir els Sindicats d’aquesta vila per tal que disposin que els esmentats obrers treballin per la seva part fins el dissabte a migdia”; que la fira es celebri “el tercer diumenge de maig”; que es faci una distribució equitativa de les despulles de blat, essent entregades “al Sindicat Agrícola, Cooperativa Obrera i Sindicat de Camperols”, la redacció i entrega a cadascuna de les Comissions municipals d’un “quadre o detall de les atribucions que li corresponen, per tal que puguin ésser estudiades i acordar la seva modificació si procedeix”, evitant-se així controvèrsies entre les diferents Comissions i organitzacions; el permís als alumnes i ex-alumnes de l’escola Abat Oliva per utilitzar “el proper diumenge (…) el camp de futbol i la piscina de Valldoreix”, i, l’aprovació d’obligar “que es posin rètols dels preus dels articles alimentaris als diversos establiments d’aquesta vila” (plens dels dies 7, 14, 21 i 28).

D) Municipis amb més de 45.000 habitants:

Als Ajuntaments de Sabadell i Terrassa, no hi ha canvis de representants.

Sobre la normativa jurídica, a mena d’exemple, volem fer referència, d’una banda, a una Ordre del Departament de Cultura del dia 2 i publicada en el DOG del dia 5, conforme es destina a Sabadell (comarca del Vallès Central) al mestre Joan Vila Martra, i, d’altra, a quatre Ordres del Conseller d’Economia, Diego Abad de Santillán, de data 29 de març però publicades en el DOG del dijous dia 1 d’aquest mes d’abril, nomenant interventors de la Generalitat de Catalunya en quatre empreses col·lectivitzades de Terrassa, d’acord amb l’art. 15 del Decret de Col·lectivitzacions, acceptant les persones propostes pels treballadors respectius, tots domiciliats al susdit municipi: Enric Banyeras Fité, a l’empresa Francesc Torredemer; Paulina Melgosa Massot, a Josep Tapiolas; Josep Agusi Guitart, a Mauri; Pere Rius Borrell, a Conrad Rius Elias.

Al llarg del mes d’abril, la tensió política va augmentant i a Sabadell la premsa i la ràdio són utilitzats pel PSUC (s’ha de recordar que Josep Moix Regàs és un dels dirigents catalans d’aquest partit) per atacar els consellers municipals cenetistes. De fet, no es tracta únicament d’una situació de confrontació personal d’en Moix, Mira i d’altres companys seus amb alguns elements confederals, antics companys seus als sindicats confederals, per la violència haguda contra ells quan uns anys enrere van liderar la separació de la CNT, sinó que a la ciutat vallesana hi ha un grup important de membres de l’Agrupació “Els Amics de Durruti” —encapçalats per en Bru Lladó— i els articles d’opinió dels “ideòlegs” més importants de la mateixa —com Jaume Balius— van apareixent a la premsa cenetista local. La confrontació era previsible, però va ésser de tipus polític, d’opinió pública i de debats i votacions a l’interior de l’Ajuntament, no de confrontació armada.

Encara que en els mesos anteriors havia hagut crítiques a Bru Lladó, per la seva forma de portar la Comissió Municipal d’Economia, ara, en el mes d’abril, la confrontació ja va ésser total, contra tota la representació confederal. Els objectius més importants de les crítiques públiques —per la ràdio i la premsa— i dels debats dels plens setmanals del Consistori, van ésser Bartomeu Barnils (president de la Comissió Municipal d’Indústries de Guerra) —al ple del dia 7, aprofitant la seva absència— i Josep Marés, el president de la Comissió Municipal d’Abastaments des del dia 3 de març, als plens del mateix dia 7 (en el que estava absent), del dia 21 i del dia 28, quan també estava absent.

En el susdit ple del dia 7, Fornells va llançar crítiques com les següents contra en Bartomeu Barnils:

Per exigències de Guerra, la Junta de Compres ha hagut d’encarregar a Catalunya més d’un milió de metres de teixits. Sabadell és, de Catalunya, la població que té més capacitat de producció, però quan ha hagut de servir les exigències de Guerra, ha quedat en una situació ridícula. S’han repartit les comandes i han correspost a Terrassa 500.000 metres, a Badalona 250.000 i a Sabadell 60.000, essent la ciutat fabril que pot produir més d’Espanya (…) Per què Sabadell fa un paper tant pobre, que no produeix la dècima part del podria produir? Què passa, que la Comissió d’Indústries de Guerra no dóna als treballadors el que necessiten per servir la guerra? Per què no dóna coneixement a l’Ajuntament del que fa? Actua més com Comitè que com a Comissió Municipal?…

Va ésser defensat per vocals de l’esmentada Comissió. El seu company de minoria o grup, Jesús Jara, va comentar que es tractava de l’última comanda feta i que era de teixits de cotó, que havien hagut molts problemes per aconseguir entregar-la, doncs “de teixits de cotó som els que menys hem fabricat, però dels altres articles som els que hem fet més”. Igualment, Andreu Bermejo, cenetista, va manifestar:

Per la seva banda, Feliu Prats, vocal a la Comissió susdita per ERC, va dir que era veritat l’exposat per Bermejo i que tots els problemes venien de la falta de relacions entre les Comissions (o “Conselleries”) d’Economia (des de febrer en mans de l’UGT) i Indústries de Guerra. Bermejo va ratificar-ho:

No hi ha hagut relació: no hi ha hagut interès en tenir-la per part de cap Conselleria. Si el Conseller d’Economia hagués tingut interès en solucionar la qüestió i no fer-ne ostentació, segurament que s’hauria arreglat l’assumpte.

Veient que no anaven massa bé les crítiques a Barnils, ho van intentar amb el president de la Comissió Municipal de Proveïments, el cenetista Marés, absent al ple i al que “l’havien donat” els del PSUC (anteriorment en mans d’en Josep Rosas) la susdita Comissió des de el dia 3 del mes passat, però també un vocal membre de la Comissió, Joan Miralles, d’ERC, va sortir explicant els motius de l’absència:

Intervinc per remarcar que així com hi ha Comissions que amb anterioritat poden justificar alguna causa, a la Comissió de Proveïments ens trobem que un company no hi pot ésser perquè, a la millor, ha d’absentar-se i no sap quan tornarà. Sempre he estat un dels que m’ha agradat assistir a les sessions. Es marxa pensant tornar de seguida i es tarden tres o quatre dies, la qual cosa vol dir que no és per manca de voluntat que no assisteixi a les sessions.

Però van insistir-hi als plens dels dies 21 i 28, encara que també estava absent Marés en aquest últim. Alguna de les crítiques eren degudes a que la Col·lectivitat del Sindicat de Camperols cenetista havia obert una botiga al carrer Santiago Rusiñol, on es venien queviures del camp al detall sense permís municipal d’obertura de l’establiment. Ens interessa fer constar algunes intervencions, doncs també serveixen per explicar situacions de la vida quotidiana en general. Aquestes són algunes de les coses dites per Marés:

Ningú podrà negar que la Comissió de Proveïments, potser, requeria no vint-i-quatre hores sinó vuit dies per tal que els companys que cessaren posessin al corrent els que hi entraven. Contràriament, vaig veure a en Rosas cinc minuts. Ningú m’ha assabentat dels serveis; i en moments d’avassallat de feina, em ve l’Abat, em vaig molestar i vaig dir: Necessito a Proveïments companys que vinguin a col·laborar i no a molestar. No veig que no pugui continuar venint. S’ha dit que era cert que la Col·lectivitat de Pagesos havia rebut ajut de Proveïments i això no ho he pas negat. Però no és menys cert que si hi ha una col·lectivitat que deu 18.000 pessetes a l’Ajuntament, hi ha cooperatives que deuen cinc vegades més i no se’n fa menció. I si he dit que entenia que era una qüestió sense importància, era perquè hi havia coses de més envergadura que s’havien de resoldre aquesta nit, per a que demà, amb altres companys, pogués traslladar-me a buscar una partida de mongetes, sucre, bacallà i d’altres queviures, que és a la frontera de Port-Bou (…) Respecte a la Conselleria de Treball, diré que a l’acoblar-se amb la d’Economia, el que se’n feu càrrec fou en Fornells…

Joan Miralles, del Círcol Republicà Federal, entitat adherida a ERC, va tenir el valor suficient com per aclarir els debats:

Haig d’intervenir en el debat, perquè com a representant d’Esquerra Republicana de Catalunya en la Comissió de Proveïments, si no ho fes, semblaria que no estic assabentat de res. En la meva actuació he col·laborat tant amb la UGT com amb la CNT, puix he entès que per damunt de les sindicals i partits el poble necessita queviures. Per acabar diré que aquest debat s’ha plantejat en una forma que, francament, hauria valgut més que s’haguessin fet indicacions prèvies (…) Les coses s’han de fer constar d’una manera concreta. D més a més, quant es constitueix una Comissió, el personal s’ha de presentar, i per això pregunto a Marés si s’ha presentat o no l’empleat de la inspecció dels establiments… (Davant la negativa d’en Marés, continua la seva exposició oral) Si l’empleat no s’ha presentat, no ha complert. I ara tractaré d’aclarir la posició de la Comissió de Proveïments. És ben cert que Proveïments es veu impossibilitada d’adquirir productes per causa dels Decrets de la Generalitat. Ha hagut de comprar, primer, de l’Associació de Rabassaires i després, de l’Associació de Camperols, per tal que, amb els productes d’aquestes associacions, es pugui fer l’intercanvi (…) En quan al que representa aquest debat, considero que, des del principi, s’ha desviat. Es pot exigir que l’establiment de referència es posi dintre la legalitat, però cal que el debat no degeneri en assumptes individuals.

També Bru Lladó va parlar sobre la qüestió:

Va ésser el seu company, el criticat Marés, qui va acabar amb els plantejaments d’en Moix i Fornells:

Efectivament, mentre a la resta de Consistoris de tot el Vallès Occidental els seus Consellers Municipals estaven pendents de solucionar els múltiples problemes, primaris, que havia a les seves viles (atur, refugiats de guerra, falta de queviures, comerç fora de control, la llenya i el carbó per cuinar i protegir-se del fred de l’hivern, etc.), l’Alcalde Moix i els seus “ajudants” tenien altra feina per realitzar… era normal, doncs en Moix ja portava una carrera de polític “professional”, tal i com avui l’entenem, i pensava més en cóm aconseguir els seus objectius que en d’altres coses. De fet, aquesta va ésser la “política” seguida pel PCE/PSUC, en general, al llarg de la guerra, molt més pendent de què fer per aconseguir més poder a costa de les altres organitzacions antifeixistes —encara que moltes vegades això anava també contra els mateixos interessos o la posició general de la coalició davant l’enemic— que no d’una col·laboració correcta amb la resta de les organitzacions antifeixistes.

Potser, també, en aquest cas, la venjança contra els seus antics adversaris personals era un factor determinant de la seva actuació…

Veient que el debat no anava massa bé aquell dia, el van derivar sobre el fet de que havia uns quants empleats a la Comissió de Proveïments que, segons Moix, eren desafectes al règim. Com va resultar que en Marés no els coneixia, no els havia portat ell a la susdita Comissió, es va acordar per unanimitat que s’aportaria una llista de personal col·laborador per cada Comissió Municipal, per controlar si eren desafectes al nou règim i, per tant, si podien o no continuar amb la seva tasca a l’Ajuntament.

A Terrassa, el dia 20 s’aprova l’oferiment que l’Alcalde ha fet, a proposta i d’acord amb la Comissió Municipal de Sanitat, al Consell de Sanitat de Guerra (Departament de Defensa de la Generalitat), de cessió temporal del Sanatori Mèdic-Quirúrgic municipal, “per tal de destinar-lo a Hospital de Sang”.