ENTESA PSUC-CNT

Comença d’ací endavant un període on els pactes al màxim nivell entre l’UGT/PSUC i la CNT suposaran també, en general, un apropament dels líders locals d’aquestes organitzacions i un resultats pràctics a l’àmbit polític institucional, favorable als interessos d’ambdues parts, a més a més de consolidar l’activitat conjunta que es va fent quotidianament a l’àmbit econòmic des de ja fa temps.

• Novembre de 1937:

A) Municipis de fins a 1.000 habitants:

Només es produeixen novetats a Ullastrell: el dia 2 té lloc el ple extraordinari, incorporant-se el tercer representant del PSUC. El dimarts següent, dia 9, té lloc la lectura d’un escrit que el Sindicat d’Oficis Diversos d’Ullastrell CNT-AIT remet a l’Ajuntament, de data 2 de novembre, pel que, contestant el de l’Alcalde (registre de sortida núm. 50), es ratifica la confiança en els seus representants, incloent Salvador Solé.

Passada a votació la proposta de rebutjar que dit representant cenetista (Salvador Solé) sigui conseller municipal, perden la votació els que estan en contra (ERC —partit del què únicament assisteixen al ple l’Alcalde i un altre conseller— i ACR), per l’absència de la UR, i la guanyen els 3 assistents del PSUC i un conseller assistent de la CNT, prenent possessió com a conseller Salvador Solé. El PSUC aprofita l’ocasió i presenta immediatament una proposta amb caràcter urgent —que també es guanya— declarant cessats dels seus càrrecs a l’Alcalde, al Tinent d’Alcalde o Alcalde segon i als presidents de les Comissions municipals.

Però els confederals no ho tenen clar i a continuació dimiteix el cenetista Benet Julibert. Ací comença el procés de retirada de la Confederació d’aquest Ajuntament, doncs (en lloc de fer com en altres Consistoris, on l’entesa CNT-PSUC suposava tenir la majoria) els consellers cenetistes prefereixen no entrar en aquesta mena de “guerra política”, en un poble tan petit i on tothom es coneix, deixant sols als consellers del PSUC.

Així s’explica el que va passar en el ple extraordinari, celebrat en segona convocatòria el dimarts dia 23: mentre que es presenten els 3 del PSUC, només es presenta 1 de la CNT (Matías Martinez); pel bàndol contrari assisteixen tots (un total de 5, els de ERC, ACR i UR) i presenten una proposta urgent per la qual es declara la incapacitat per ser consellers de 2 representants del PSUC, al mateix temps que es declara la impossibilitat de realitzar una convocatòria d’un altre ple extraordinari per a la renovació dels càrrecs de l’Ajuntament, al no estar aquest compost per la tercera part més un del nombre de consellers necessari, ja que també està incapacitat el confederal Salvador Solé i haver dimitit el seu company Benet Julibert. Automàticament, la CNT i el PSUC presenten sengles escrits en els que manifesten la seva retirada l’Ajuntament.

En el ple del dia 28 es:

Dóna lectura de l’escrit del Sindicat d’Oficis Diversos CNT (AIT), que en la sessió ordinària celebrada el proppassat dia 23 quedà sobre la taula, pel qual la Sindical esmentada, tot i reconeixent que el seu representant en aquest Ajuntament, ciutadà Salvador Solé Coma, no reuneix les condicions que per ésser conseller exigeix l’article 50 de la Llei Municipal, per no figurar inscrit en el cens electoral ni en el padró municipal d’aquesta població amb tres anys d’anticipació, diu: que la declaració d’incapacitat és un atropell del seu dret i acaba dita entitat manifestant que retira la seva representació de l’Ajuntament.

Curiosament, tant de temps servint els interessos generals del poble més que correctament, no havien servit per a què els membres d’ERC i els seus aliats tinguessin cap benevolència en el terreny de la lluita pel poder polític local… fins i tot, en moments tant difícils com aquells.

Aquesta és —ens agradi o no— la dura realitat dels homes, que viuen en grup/s i no aïllats, i dintre de cada grup sempre hi ha alguns que volen manar, tenir el poder de decidir el que han de fer la resta, i més volen aquest poder contra més gran i poderós és el mateix grup on estàn integrats. Malauradament, els “interessos” que poden haver en qualsevol grup —més o menys gran— no són únicament de tipus econòmic…

Així, quan es diu que tots els homes/dones hem d’ésser iguals en drets i obligacions, de tot tipus, potser s’hauria de començar a pensar que és una meta que molts idealistes han volgut, volen i voldran en el futur arribar a assolir, però que sempre ha trobat, troba i trobarà moltes, moltíssimes dificultats de tot ordre, incloent el mateix individu com a tal, el conjunt de cervell i cos interrelacionats que l’integren (alguns diràn que, a més, també té l’esperit o l’energia còsmica o de la vida, o una mostra de la mateixa divinitat del tot indivisible i etern) i fan d’ell un ésser únic i diferenciat de tota la resta d’individus…

B) Municipis de 1.000 a 5.000 habitants:

A Barberà del Vallès, en aquest mes s’arriba a una població de dret de 1.892 persones, a més de 73 “transeünts” i 64 refugiats de zones de guerra^[398].

A Castellbisbal, després de la constitució del nou Ajuntament el dia 30, únicament estarà constituït per 3 consellers del PSUC i 3 de la CNT, sense que s’hagin presentat ERC i UR. És triat per unanimitat nou Alcalde un representant del PSUC, Benet Osorio García (qui va ser al seu dia representant del POUM).

A Cerdanyola del Vallès, es procedeix a la constitució del nou Consistori el dia 1. Per la CNT se substitueix a Jaume Feliu i Doroteo Martínez, entrant al seu lloc Josep Castells Hugàs i Joaquín Fernández Sánchez. Es tria com nou Alcalde a Josep Solé Valentí (ERC), amb els vots a favor del seu grup i els d’UR i PSUC.

El cartipàs municipal es distribueix el dia 3, ostentant la CNT la presidència de la Comissió d’Economia (Josep Castells).

Una de les activitats usuals de tots els Consistoris és l’aprovació de la construcció de nínxols i altres obres als cementiris, la qual serveix també per donar feina als paletes de cadascuna de les seves localitats. Un d’aquest tipus d’acords de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès és el del dia 16, demanant a la Col·lectivitat de Paletes la construcció d’un bloc de deu nínxols per un preu de 1.300 pessetes.

A Palau-solità i Plegamans, en el ple del dia 4 s’aprova el pagament de factures per un import de més de set mil pessetes i s’autoritza a Ferràn Martori per cobrar de la Generalitat 4442 pessetes “en concepte de despeses de refugiats de guerra en aquest poble, durant el mes d’agost darrer”.

Al Consistori de Ripollet, on ara es fan les sessions plenàries els dimecres de cada setmana a les nou de la nit, destaquem la següent activitat: acordar el pagament de les dues terceres parts de la factura del subministrament de llet que ha subministrat la Col·lectivitat de Camperols, “i més tard ja es liquidarà totalment”; l’autorització al Conseller de Proveïments “a fi de què pugui adquirir tots els gèneres que li siguin factibles, tenint en compre l’estat en que està la població, en especial 1.000 kg. de sabó”; “és acordat estudiar novament la llista de les persones que no han entregat el blat i obrar en conseqüència”; l’aprovació d’un acord conforme ja l’Ajuntament no es farà càrrec del pagament del material escolar “dels infants que assisteixen a les escoles del CENU”, sinó que anirà a càrrec dels mateixos infants “tal com fins ara han vingut fent-lo les escoles nacionals”, és a dir, les del Ministeri; l’autorització per al cobrament de 7.068 pessetes, corresponents al subsidi pels refugiats de guerra, corresponent al mes d’agost passat; “arranjar les terres de la part de l’església que va caure quan els aiguats, i destinar la terra a l’arranjament dels carrers”; “treure els cartells anunciadors amb números dels carrers de Ripollet, i que foren col·locats per l’Ajuntament de Cerdanyola”; “adquirir queviures junt amb la Cooperativa, facultant el Conseller per realitzar totes les operacions”; “que l’Alcalde, junt amb els consellers Almirall i Ramos, s’entrevistin amb l’Ajuntament de Cerdanyola, per arranjar la qüestió del tabac, així com tot el que es refereix a l’assumpte de les targes”; “que una comissió gestioni l’adquisició o lliurament de farina, pel proveïment de la població, a la Conselleria de Proveïments”; “que tots els verdulaires de la Plaça Mercat presentin les albarans de compra i el Conseller de Proveïments senyali el preu de venda”; atendre “una instància de l’Agutzil, en la que demana li sigui augmentat el sou, tenint en compte l’augment sofert dels queviures” i pagar-li un sou de “tres-centes seixanta cinc pessetes mensuals en lloc de les tres-centes que actualment cobra”; “que a partir del proper mes de desembre, es doni trenta pessetes mensuals a la veïna (…) de 86 anys (…) per trobar-se amb necessitat i mancada de recursos”; assabentar-se que “el Sindicat Únic de Treballadors (CNT) ha designat al company Miguel Lozano, en lloc d’Antoni Ortíz, per representar-la a la Comissió de l’Estatge” (plens dels dies 3, 10, 17 i 24).

En Santa Perpètua de Mogoda, el ple constituent se celebra el dia 2, sense que es presenti la CNT, al no haver-se admès en plens anteriors a la representació que havia designat. Queda fora del Consistori.

A Sentmenat, UR i PSUC no envien els seus representants al ple extraordinari del dia 11, després del termini que a aquestes se’ls ha donat. Al no haver-hi agrupació local d’ACR, ERC i CNT decideixen que la Confederació tingui 3 llocs més i ERC altres 2, completant-se així el total d’11 que estableix el Decret. El dia 21, diumenge, prenen possessió del seu càrrec de consellers els cenetistes Joan Turell Sempere (que s’ocuparà de l’Àrea o Departament d’Economia), Vicenç Fruitós Curtielles i Pere Artigas Llonch. Es tria nou Alcalde al confederal Joan Anglès Puigdemunt i, a més a més, Jaume Giralt s’ocuparà de l’Àrea d’Abastaments.

C) Municipis de 5.000 a 7.500 habitants:

A Montcada i Reixac, el conseller Benito Hernández deixa voluntàriament d’ostentar la presidència de la Comissió d’Abastaments en el ple del dia 26, en considerar que l’Alcalde s’ha extralimitat en les seves funcions i ha assumit algunes que són pròpies de la dita Comissió, queixant-se que s’han realitzat distribucions d’articles que ell no havia autoritzat.

En Rubí, la CNT decideix, en el ple del dia 4, estar present, com vocals, en totes les Comissions, però no presidir la que se li ha ofert (Foment i Serveis Públics) per la nova “entente” formada per ERC, ACR, UR i PSUC, limitant-se a formar part de les Comissions en qualitat de vocals, quedant fora del cartipàs del govern municipal. I és que en el ple extraordinari del passat dia 30 d’octubre, dissabte, va tornar Pere Aguilera Garriga, com portaveu d’ERC, i, al mateix temps, van entrar al Consistori sis representants del PSUC/UGT, amb el resultat de què aquell va sortir elegit novament Alcalde gràcies als nouvinguts i, també va ésser aprovada la seva proposta de “no acceptar la forma en que s’ha vingut regint fins ara la Corporació, o sigui, per Conselleries, sinó que ha d’ésser regit per Comissions, amb l’Alcalde responsable”; l’oposició a la proposta d’ERC —(aprovada amb el suport del PSUC, ACR i UR)— de què les sessions ordinàries del Consistori es celebrin els dijous i cada 15 dies, argumentant que era millor l’opció de continuant fent-les cada 8 dies; assabentar-se d’un comunicat del Departament de Cultura de la Generalitat conforme “ha estat acceptat l’oferiment d’aquest Ajuntament, de destinar a escoles d’ensenyament primari de la Generalitat l’edifici situat al carrer Frederic Soler número 30, abans convent de les Germanes Carmelites”; la intervenció crítica contra l’actitud passiva de l’Alcalde davant uns policies de Terrassa (que va ésser cridada pel mateix Alcalde, però, segons va dir, per les sospites que tenia sobre un sospitós d’ésser l’autor d’uns robatoris que havien passat al poble, “d’hortalisses i aviram”) que van vindre a Rubí a fer registres del local del POUM i a habitatges particulars, fent detencions i clausurant-lo (després de treure del mateix “bastants objectes”), essent posats en llibertat abans de portar-se’ls gràcies a la defensa dels mateixos feta pel conseller cenetista Rosell (que va signar un atestat “fent-se responsable dels detinguts, els quals quedaren en llibertat”); realitzar la proposta (que seria aprovada en el ple del dia 24 de desembre) “de què es podria anar ràpidament a la creació d’una patrulla de vigilància (constituïda per un representant de cada minoria) i s’evitarien els abusos que es comenten en quasi tots els horts de fora la població i en cases que tenen aviram”, que va tenir el suport de la resta d’organitzacions i va passar a estudi de la Comissió de Governació (plens dels dies 4 i 18).

En Sant Cugat del Vallès, el dia 1 es tria com a Alcalde a Magí Bartralot Auladell (ERC) i el 3 s’accepta pel ple que les proves aportades per la Confederació confirmen que Domènec Belmán porta més de tres anys residint a la localitat, havent-hi un error en el cens electoral. En el decisiu ple del dimecres dia 10, també s’admetrà que continuï com a conseller Antoni Perarnau Solà (presentat el dia 3) i es procedirà a la designació dels càrrecs del nou equip de govern conjunt. La CNT presidirà les Comissions municipals d’Economia i Serveis Públics (Pere Puig).

Sobre l’activitat dels confederals al llarg d’aquest mes, com exemple que també serveix per il·lustrar al lector, amb caràcter general, sobre el que també es feia (en aquest mes o en altres d’aquesta època) a la resta dels Consistoris vallesans o sobre les preocupacions dels consellers i ciutadans, assenyalem la següent: a vegades, per comprar carn a la Plaça Mercat, ja es formen cues des de mitja nit, la qual cosa fa que hi hagi gent que es quedi sense, raó per la què s’acorda que la Comissió de Proveïments “procuri resoldre aquest afer de la manera més efectiva”; el passi a estudi de les denuncies de “diversos veïns de la barriada de Sant Domènec, demanant que s’organitzi i estableixi un servei de vigilància nocturna en aquella barriada, amb motiu de diverses subtraccions ocorregudes”; la posada en circulació de 10.000 bitllets de 25 cèntims i de 20.000 bitllets de 10 cèntims, i, l’obertura entre el veïnat d’una subscripció “consistent en recollir robes i metàl·lic” destinada als combatents del front (plens dels dies 3, 10, 17 i 24).

D) Municipis de més de 45.000 habitants:

No es produeix cap canvi a l’Ajuntament de Terrassa.

Entre els acords adoptats, mencionem alguns del ple del dia 4: la creació de l’Escola Tècnic-Mercantil, que “tindrà la missió de preparar i capacitar els alumnes per a l’exercici de càrrecs tècnic-comercials en les indústries o empreses”, anomenant-se quatre professors interins “els quals gaudiran cadascun d’ells de la remuneració de tres mil pessetes anuals”; que “la Biblioteca-Museu Municipal Soler i Palet, atès el notable contingent diari d’infants lectors que regularment hi concorren, passi a ésser exclusivament Biblioteca Municipal Infantil Soler i Palet”, així com “que la Biblioteca Popular sigui instal·lada a les dependències que siguin necessàries de l’immoble que pertanyia a la desapareguda entitat feixista anomenada Centre Social, emplaçat al número 40 del carrer Joaquim Maurín”; la petició al Conseller de Finances de la Generalitat, demanant “es digni prorrogar la vigència o autoritzar per a tot l’any mil nou-cents trenta-vuit, la Carta Financera d’aquest Municipi, aprovada per Decret del 23 de setembre últim, acordada en principi per la Comissió Permanent en sessió del dia vint d’octubre últim”; l’emissió de moneda fraccionària, posant en circulació “utilitzant els serveis de la Banca local, quatre-cents cinquanta mil bitllets, amb numeració correlativa, representatives de deu cèntims de pesseta cadascun, i dos-cents mil de quinze cèntims de pesseta (…) seràn de curs forçós dins del terme municipal”; degut a la greu situació del sector de la construcció, el portaveu confederal Aldave va manifestar que “s’ha agreujat de tal manera d’un temps ençà que ha fet que totes les organitzacions sindicals i partits polítics (…) anessin a la creació de la Comissió d’Ajut a l’Atur Forçós, l’assemblea de la qual tingué lloc fa pocs dies (…) entén la minoria de la CNT (…) que cal donar estat oficial a aquesta col·laboració i per tant, creu que s’ha de nomenar la representació del Municipi al sí de la susdita Comissió”, però l’Alcalde (Samuel Morera, d’ERC) va manifestar que era un tema que s’havia de parlar amb tranquil·litat i fora de les sessions oficials del Consistori, afegint que ja s’havia preocupat del tema i havia el projecte “de portada d’aigües i d’altres obres”, així com la obtenció “d’una subvenció d’un milió i mig de pessetes, que juntament amb altres ingressos, servirà de base per a la confecció d’un pressupost extraordinari destinat a l’execució d’obres amb les quals contribuir a solucionar aquest problema de l’atur forçós”, però, curiosament, va parlar posteriorment el portaveu de la minoria d’ERC, Puigdomènech, dient:

Va néixer l’al·ludida Comissió integrada per representants de tots els sectors del Front Antifeixista (…) però perquè aquesta Comissió tingui en llur actuació plena eficiència, precisa la intervenció oficial de la Corporació, i per això es demana la representació municipal dintre de la susdita Comissió (…) que segons l’articulat que els seus Estatuts assenyala, és quatre representants en el ple de la mateixa, dels quals un ha de formar part del Comitè Executiu. La Comissió de referència tindrà al seu càrrec la part relativa a la recaptació de fons i control dels aturats, i la part administrativa i tècnica de les obres a executar correrà a càrrec del Municipi.

Després d’un extens debat, es va acordar:

Mantenir el nombre de quatre representants municipals en la susdita Comissió d’Ajut a l’Atur Forçós, i designant-se a l’efecte per ostentar dita representació a l’Alcalde-President, en Samuel Morera i Ribas, el Conseller ciutadà Machirant, de la minoria de la CNT, un lloc que es reserva a la minoria de la UGT en quant aquesta formi part del Consistori, i al Conseller ciutadà Montfort, de la d’Acció Catalana Republicana.

• Desembre de 1937:

Una Ordre del Conseller de Treball de data 20 de novembre però en vigor des del dia 4 de desembre, estableix que l’horari de treball a les empreses no es podrà modificar sense permís del Conseller i a proposta del Consell General d’Indústria corresponent. Tanmateix, una Ordre del dia 3 dictava que qui autoritzava l’augment dels salaris dels treballadors, prèvia la corresponent petició al respecte, eren la Comissió Reguladora de Salaris i el President del Consell d’Economia^[399].

A) Municipis de fins a 1.000 habitants:

Segueixen els mateixos representants anarcosindicalistes als Ajuntaments de Gallifa, Rellinars i Viladecavalls.

De l’activitat del Consistori de Rellinars mencionem la de posar noms a diferents parts del carrer de l’antic Arrabal. Així, del número 35 al 52 se li dóna el nom de Josep Colldeforms, del número 54 al 58, el de Josep Pujol, veí del poble, mort al front d’Osca “que generosament va donar la vida per salvar la de la resta dels companys que lluitaven amb ell, amb un gest heroic reconegut gairebé per la totalitat de la premsa”.

Entre l’activitat d’aquest mes a l’Ajuntament de Viladecavalls, destaquem l’acord adoptat en el ple del dia 30: “s’acorda que tots els residents que no tinguin el veïnatge en aquesta població, vindran obligats, per tenir dret a carta de racionament en aquesta població, a presentar un escrit de baixa del lloc on pertanyem com a veïns o que consti que no gaudeixen de racionament en aquell lloc”.

B) Municipis de 1.000 a 5.000 habitants:

A Castellbisbal, Francesc Campanyà (que ha vingut sent Conseller de l’Àrea d’Economia) passa a ser Conseller de l’Àrea d’Economia i Agricultura des del dia 1; al seu torn, Josep Roig deixa Governació i Justícia des del mateix dia passant a ocupar la de Governació i Assistència Social, però únicament fins al dia 25 del mateix mes, que assumirà únicament la de Governació.

Entre l’activitat amb participació confederal d’aquest mes, mencionem la següent: fer les gestions necessàries a la Conselleria d’Assistència Social de Terrassa per aconseguir l’ingrés en el Casal del Vallès “del ciutadà en Pere (…), que ja des de fa temps està considerat com a pobre de solemnitat”, així com que “atesa la necessitat de què el ciutadà en Pere Pastallé Elias es posi en règim de curació, per a la qual cosa deurà romandre a Barcelona i ingressar en un Hospital, s’aboni a llur família la quantitat de quatre pessetes diàries fins al dia en què retorni a la població degudament curat de llur afecció”; la pujada del preu de la tarja mensual de racionament familiar, que si abans era d’una pesseta per cada tarja, ara deuran pagar-se 50 cèntims per cadascuna de les persones incloses en cada tarja; l’extracció “del Registre Civil i del Padró d’Habitants de la població, tota classe de detalls que facilitin la tasca a emprendre per a la inscripció militar dels minyons pertanyents a la lleva de l’any 1941, o sigui, dels que compliran divuit anys durant l’any proper, seguint ordres rebudes de la Superioritat, amb mires a la instrucció pre-militar”; l’acomiadament de l’auxiliar de Secretaria i que “es posin en vigor llibres de comptabilitat que justifiquin l’actuació econòmica de l’Ajuntament o dels consellers que han pres possessió de llur càrrec amb data d’ahir”; “la separació de la Conselleria de Proveïments del conjunt de tasques de Secretaria, de manera que s’obri comptabilitat separada i que una vegada organitzada, el conseller de dit Departament obri al públic de 2 a 8 del vespre de cada dia, per a consultes i resolucions que afectin a llur repetit Departament”; l’autorització a la Col·lectivitat de Camperols (CNT) per a que pugi retirar de l’edifici conegut per Casa Sala “tots els estris de treball i fruits que siguin de la seva propietat, i concedir-los-hi el barri de dit edifici que representa prolongació del mateix, per a la col·locació dels efectes ja esmentats”; també “traspassar al Sindicat Agrícola Cooperatiu la fulla rebuda del Departament de Proveïments de la Generalitat de Catalunya per tal què emplenin els espais destinats a detalls que poden facilitar amb bastante exactitud dita organització, i després de rebuda, completar-la per aquesta Secretaria, omplint el duplicat i donar-li el curs degut. Dits impresos es refereixen a estadística de la producció local de tota classe de productes del camp, ramaderia, avicultura, cunicultura, a més de fer constar el cens de la població, l’extensió superficial i altres dades complementàries”; l’acord de què “els femo provinents dels corrals de Can Coromines siguin venuts a la Col·lectivitat de Camperols CNT al preu de 0,60 pessetes el cove, tant prompte dits corrals estiguin lliures de bestiar”, així com la comunicació al Sindicat Agrícola Cooperatiu local:

Que el proper dissabte, de 2 a 8 del vespre, se’ls passarà rebut de la factura pendent últimament presentada, per a que sigui fet efectiu i que diàriament presentin declaració de quantitat de llenya extreta dels boscos d’aquest terme municipal, i cada dissabte satisfacin l’import de dues pessetes per càrrega extreta, quina quantitat, en qualitat d’impost, deuran fer efectiva en el local d’aquest Ajuntament (…) que demà per mitjà de pregó, es faci saber a la població s’abstingui tothom de tallar cap arbre de bosc i de sabareda, i que el ciutadà que porti o intenti portat llenya grossa fora de la població, serà detingut si no disposa de permís lliurat per l’Ajuntament.

També aquests altres: “la municipalització de la manufactura del pa, no permetent dita tasca a altra societat o industrial que no sigui la Cooperativa d’Obrers Flequers de la localitat, i, en conseqüència, enviar comunicat al Sindicat Agrícola Cooperatiu local i a la casa Carme Ribas Elias, privant-los de què exercitin la panificació des del dilluns proper dia 13” (recordem que únicament assistien al Consistori la CNT i el PSUC); que “el Conseller d’Assistència Social, junt amb un delegat d’aquest Ajuntament, gestioni, amb la major brevetat possible, la distribució de llits i robes per a tots els refugiats procedents de zones de guerra actualment residents a la població”; que “es comuniqui a tots els forasters residents a la població des del 19 de juliol del passat any, que es presentin abans del proper dia quinze amb la baixa de veïns de la població de llur procedència, si es que desitgen gaudir del mateix racionament de queviures com els altres ciutadans”; l’autorització al Conseller d’Assistència Social “per a què, per tots els mitjans al seu abast, procuri la llenya i verdures necessàries per a què els refugiats de guerra no es trobin faltats d’aquests elements”; i, finalment, “consignar la quantitat de 300 pessetes a disposició de la Conselleria de Proveïments, per tal d’atendre a les primeres necessitats peremptòries, en concepte de despeses de viatges i jornals esmerçats en treballs encarrilats a procurar l’abastament de la població”.

Mencionem ara alguns dels acords adoptats per l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès en el seu ple del dia 9: que s’apliqui un increment o recàrrec per a l’any 1938, a l’anomenada “matrícula industrial” del 32 %; intentar resoldre el problema de la falta de pa, que no es reparteix a la població des de mitjans del mes passat; i, demanar explicacions a l’empresa subministradora d’energia elèctrica (Serveis Elèctrics Unificats de Catalunya) sobre la factura del tercer trimestre de l’any, doncs s’aprecia la pujada d’un 30 % sobre l’impost de l’Estat que grava el consum d’electricitat.

I en el ple del dia 21, davant la difusió feta per ràdio, pel Ministre de Defensa Nacional, de la notícia de què “les forces republicanes havien entrat a la ciutat de Terol, s’acorda per unanimitat consti en acta veure amb goig i alegria tant important ofensiva”.

Continuen sent els mateixos consellers confederals als Ajuntaments de Barberà del Vallès, Castellar del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Ripollet, Sentmenat, Palau-solità i Plegamans i Santa Perpètua de Mogoda.
A l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans, en el ple del dia 30 s’aprova per unanimitat sol·licitar al Consell Nacional de Ferrocarrils d’Espanya “la construcció d’una desviació de línia en l’estació d’aquesta població, per a la càrrega i descàrrega de mercaderies, amb quina millora es solucionaria en part l’actual conflicte del transport i redundaria en benefici dels interessos agrícoles i comercials d’aquesta comarca”, aprofitant la propera represa del servei de transport de viatgers i mercaderies del ferrocarril de Mollet a Caldes de Montbui, i “oferint per a la seva realització cent jornals de peó o bé la quantitat de 1500 pessetes, que es satisfaran amb càrrec a la partida 41, article 7è. del capítol 11è. del pressupost ordinari aprovat per a l’exercici de mil nou-cents trenta-vuit”.

C) Municipis de 5.000 a 7.500 habitants:

A Montcada i Reixac, el dia 3 entren Domènec Baliarda, Francesc Bellido i Pedro Contreras Ortega, en substitució d’Antoni López, Benito Hernández i Manuel Tomás. Des del dia 10, la CNT presidirà les Comissions de Governació (Josep Martí, que és Alcalde segon) i Foment (Antonio Monreal).

En el susdit ple, es llegeixen els Decrets de la Generalitat de Catalunya on surt la creació oficial de les escoles instal·lades al Grup Ignasi Iglesias, situat al Passeig de Fermí Galán, “i el del dia 6 del mes corrent, pel qual es resolt sigui lliurada a l’Ajuntament de Montcada i Reixac, del crèdit extraordinari, la quantitat de 48.000 pessetes, en concepte de subvenció per l’esforç econòmic realitzat amb la construcció de l’edifici escolar situat a la plaça de Fermí Galán de l’esmentat poble, i corresponent a l’Escola Graduada creada per Decret del 3 de desembre corrent”.

A Rubí i Sant Cugat del Vallès seguiran els mateixos consellers confederals.

Sobre l’activitat confederal al Consistori de Rubí, podem mencionar —com exemple, a més, del què es feia a tots els Ajuntaments en general, i de les preocupacions prioritàries dels consellers i els ciutadans— l’aprovació de què passi “a estudi i informe de la Comissió de Proveïments” la petició de “la Federació Local de Sindicats d’Indústria CNT, en la qual demanen que sigui convocada la ponència de la Cooperativa General de Consum i Distribució, juntament amb una representació de l’Ajuntament, per tal d’estudiar la distribució dels productes alimentaris i normalització en el distribuir-los per la població”; defensa i aconseguir l’aprovació d’una petició de “la Col·lectiva de Flequers, en la qual demanen poder prestar durant els dies que no treballin per la població, la farina que persones forasteres fan moldre en la farinera d’aquesta vila, amb la qual cosa obtindrien uns beneficis que els ajudaria a cobrir les seves despeses”; assabentar-se i aprovar la petició del “Sindicat de Lleters d’aquesta vila, en la qual demanen autorització per poder augmentar el preu de venda de la llet que expandeixen”, autoritzant-lo “per a què pugui vendre la llet a 1,25 pessetes el litre i a 0,65 pessetes el mig litre”, d’acord amb l’Ordre de la Conselleria d’Economia de la Generalitat “en la que es fixa el preu de venda de la llet a tot el territori de Catalunya”, publicada al DOG de data 24 de novembre passat; l’aprovació d’una proposta cenetista de “que es reclami (a la policia de Terrassa) el local que varen clausurar (el local utilitzat pel POUM), per tal de disposar-ne aquest Ajuntament, com a propietari”, amb posterioritat a la demanda d’informació a l’Alcalde de les gestions realitzades per aquest sobre el tema; l’aprovació d’un acord pel qual es prohibeix “la venda (de queviures) a totes aquelles persones que no estiguin degudament autoritzades amb la tarja de racionament d’aquesta vila”, en un debat en el qual alguns consellers van manifestar que “no es pot comprar res a causa dels preus exorbitants”, demanant un acurat control per a què les vendes siguin a preu de taxa i que “es racionin les entregues de gèneres, ja que es dona el cas de què molts vilatans els compren per portar-los a fora”; assabentar-se de què la “Subsecretaria d’Aviació de Barcelona” farà ús d’un local de la vila i que el local utilitzat pel POUM “ha estat cedit a disposició del Cap Militar del Centre d’Instrucció número 33 de Pins del Vallès”; la concessió del permís demanat per l’Ateneu Cultural, “d’apertura d’espectacle de cinema, en el saló-teatre d’aquella entitat”; la presentació pel “Sindicat d’Oficis Diversos CNT— Secció d’Empleats Municipals” de la localitat, d’una petició d’augment de sou “amb la qual cosa es creu que seran alleugerides les necessitats que els exorbitants preus de les subsistències i demés articles els han vingut a imposar, per no ésser suficient el sou que fins ara han vingut gaudint” (i s’especifica una escala on es mencionen les següents categories d’empleats: guàrdia municipal i agutzil; conserge municipal, serenos, conserge de l’escorxador i enterramorts; administrador del mercat; auxiliar de secretaria; auxiliar cap d’oficines i dipositari; auxiliars d’oficina temporers; peó; veterinari; encarregades de la guarderia d’infants; ajudanta d’escola); la favorable acollida al nou conseller representant del PSUC, Vicenç Acin Mas, dient que “ha estat sempre un fervent lluitador i amant dels ideals revolucionaris i a favor de la classe treballadora. Inclusiu durant l’existència del Bloc Obrer i Camperol, del qual formava part, va ésser proposat per a Diputat a Corts”; assabentar-se i acordar en conseqüència, d’una comunicació “tramesa per la Subsecretaria d’Aviació del Ministeri de Defensa Nacional, en la qual es demana que es faciliti vivenda al personal de l’Arma Civil i Militar que han de prestar els seus serveis en tallers d’aquesta localitat; l’acord de redactar un nou reglament interior de l’Ajuntament”; l’augment de sou dels empleats de l’Ajuntament i de l’Alcalde; l’autorització “a la Secció Forestal de la Col·lectiva de Camperols d’aquesta vila, per tal que puguin tallar els plàtans” que es troben a la propietat de Can Vallhonrat (“la qual està apropiada pel Consell Municipal”) i “quina demanda els ha estat feta pel Consell Econòmic de la Fusta Socialitzada de Barcelona, a petició del Ministeri d’Hisenda” (plens dels dies 2, 16 i 30).

D) Municipis de més de 45.000 habitants:

En el ple del dia 4, dissabte, es dóna lectura a l’ofici remès per la Direcció General d’Administració Local pel qual es dóna la conformitat a la cessió realitzada pel PSUC a la UGT dels seus llocs al Consistori.

Posteriorment, la UGT presenta una moció de censura contra l’actuació de l’Alcalde, considerant que ha usurpat competències del Conseller-Regidor president de la Comissió d’Abastaments (ugetista), amb la finalitat d’afavorir a un particular en l’adquisició de productes alimentaris, però no per al seu consum particular, sinó per a la seva venda, per fer negocis. És a dir, a un comerciant privat, la qual cosa suposava tenir dubtes de si en Morera no havia protagonitzat un acte de corrupció, aprofitant-se del càrrec d’Alcalde per beneficiar a un altre (i, possiblement, beneficiar-se ell mateix). I és que l’anomenat estraperlo ja existia des de feia temps. Segons el diccionari, això era una “activitat que consistia a vendre d’amagat i a preus molt alts productes difícils de trobar perquè anaven racionats”.

Això dóna lloc a què es produeixi un ple molt tens, amb desqualificacions mútues entre ERC i UGT, formant-se dos grans blocs: d’una banda, els que defensen l’actuació de Samuel Morera (ERC, ACR i UR); d’una altra, els que la critiquen (UGT i CNT), que són majoria.

Finalment, es resol la situació creada amb l’aprovació d’una proposta que permet la votació secreta, prosperant posteriorment la censura a l’Alcalde i provocant la dimissió d’aquest i de tots els càrrecs que ocupen en el cartipàs municipal els representants d’ERC, ACR i UR.

Celebrat el ple extraordinari convocat per al dissabte dia 11, amb la finalitat de procedir a la reestructuració de l’equip de govern municipal, s’acceptaran les dimissions presentades i haurà un llarg debat, suspenent-se l’acte per continuar-ho uns dies després, la qual cosa es produirà el dissabte següent, dia 18.

En el transcurs d’aquest, es dóna lectura a un ofici remès per la Direcció General d’Administració Local, permetent que la Comissió de Govern o Permanent tingui vuit Regidoria d’Àrea. I és que segons els arts. 15 i 16 de la Llei Municipal catalana, la Comissió de Govern tenia per finalitat “regir i administrar el Municipi” i estava formada “a més de l’Alcalde President, per quatre Consellers Regidors”, amb l’excepció de l’Ajuntament de Barcelona, on havia vuit. Aquests càrrecs de Consellers Regidors podien ésser remunerats, segons l’art. 23.

La UGT es va mostrar partidària que totes les organitzacions presents al Consistori formessin part de l’equip de govern municipal, però no van voler participar —excepte en qualitat de vocals de les Comissions Municipals— en aquest els representants d’ERC, ACR i UR.

Va ser una decisió equivocada, perquè ni Samuel Morera tornaria a ser Alcalde, com possiblement pensava, ni cap de les dites organitzacions tindria ja Consellers-Regidors que la representessin en la Comissió de Govern o Permanent…

Per 17 vots a favor i 13 en blanc, es va triar com nou Alcalde a l’anarcosindicalista Enric Aldave Rebullida; a més a més, la CNT tindria 4 Consellers-Regidors i la UGT els altres 4 restants.

Com que ja continuarà igual aquesta situació política fins al final de la guerra, creiem d’interès transcriure la part de l’acta del ple municipal del dia 4 que fa referència a la moció de censura a l’Alcalde Morera:

Enunciat per la Presidència el següent extrem de l’Ordre del Dia, Dimissió de la Presidència de la Comissió Municipal de Proveïments, presentada per la minoria de la UGT, fa ús de la paraula el Conseller-Regidor ciutadà Domingo, per explicar la seva dimissió, dient que la minoria de la UGT es veu obligada a presentar aquesta dimissió de la Presidència de la susdita Comissió Municipal, per fets ocorreguts en els quals han entès hi ha hagut el que qualifica d’usurpació de funcions per part de l’Alcaldia-Presidència, en matèria pròpia d’aquella Conselleria, en relació a la portada de queviures, per haver donat tracte de favor a una anomenada “Cooperativa de Treballadors del Municipi”, resolent favorablement una instància de petició de permís per tal de retirar de La Junquera una important partida d’articles de consum, entre mongetes, cigrons, bacallà, sucre i llet concentrada, a espatlles de la Conselleria de Proveïments, que per malaltia llavors del malaguanyat company Antoni Marimón, estava regentada per la UGT per mitjà d’un delegat designat a l’efecte. Llegeix a continuació per il·lustrar al Ple i recolzar llurs afirmacions, documentació diversa relacionada amb la cooperativa i assumpte de què es tracta, i exposa de la manera al seu entendre improcedent com s’ha excedit en llurs funcions l’Alcaldia, fent que l’esmentada Cooperativa pogués obtenir de la Generalitat el permís que pretenia, per poder retirar aquells articles de la frontera, i el bo del cas, manifesta, és que aquesta entitat no està legalitzada, com ha pogut constatar-ho la Conselleria Municipal de Proveïments per els esbrinaments practicats, donant lectura, ensems, d’un document lliurat per la Federació de Cooperatives de Catalunya amb el qual justifica que ni tan sols obra en poder d’aquesta Federació l’acta de constitució de l’entitat de referència i, afegeix, que es dóna el cas paradoxal de què una vegada concedida l’autorització de retirada de queviures de la frontera, la Cooperativa la passà a mans d’un determinat agent comissionista, que disposa també d’altres semblants, i així pot actuar d’una manera, entre tot, a base de negoci per compte propi, tot el que ha arribat a coneixement del públic, començant-se a alçar una campanya de part de l’opinió, suposant que la Conselleria de Proveïments ha intervingut en aquest assumpte, i com que això no és cert, ara es té d’aclarir. S’estén en consideracions sobre aquesta qüestió, dient que no es pot tolerar que es lliurin permisos d’aquesta forma per l’Alcaldia quan únicament pot donar-los la Conselleria de Proveïments, i que la Presidència al lliurar aquesta autorització al marge de la Conselleria, donant-se el cas que per Proveïments se n’havien denegat d’altres, inclús a entitats com la Unió de Cooperadors, estableix una situació de privilegi en favor de determinats ciutadans, cosa que no es pot tolerar ni acceptar en una qüestió tan delicada com és la obtenció de queviures en aquestes circumstàncies, i, per tant, conceptuant que hi ha hagut “usurpació de funcions”, dimiteix la Presidència de la Comissió de Proveïments en nom de la UGT.

• Gener de 1938:

La preparació i realització, al Teatre Serrano de València, del Ple Nacional de Federacions Locals i Comarcals de Sindicats de la CNT, anomenat “Econòmic Ampliat”, del 15 al 23 de gener de 1938, contribuirà decisivament al procés de convergència en tots els àmbits entre la UGT-PSUC i la CNT.

No s’havia fet una àmplia consulta —decisòria— als Sindicats confederals des del Congrés de maig de 1936, però les circumstàncies de la guerra eren determinants i no intervindrien directament els susdits Sindicats, a més de l’absència ja d’una gran part dels afiliats d’abans de la guerra, ara en territori sota el poder facciós: van assistir-hi el Comitè Nacional; els Comitès de les Confederacions Regionals de Catalunya, Centre, d’Andalusia, Llevant i Múrcia, d’Extremadura i de l’Aragó, Rioja i Navarra; els Comitès Nacionals i Regionals de les Federacions Nacionals d’Indústria; els Comitès de les Federacions Locals i els de les Federacions Comarcals de Sindicats del territori encara no ocupat. En total, uns 800 delegats que van adoptar uns acords en representació d’un milió set-cents mil afiliats aproximadament.

Els més importants acords adoptats es poden resumir en el següent:

— El nomenament per les Federacions Nacionals d’Indústria, a proposta dels Sindicats i mitjançant les Federacions Locals, Comarcals i Regionals, de delegats tècnics encarregats d’inspeccionar “i orientar les unitats econòmiques que es trobin sota la seva jurisdicció”, és a dir, en mans dels treballadors. Podrien proposar l’aplicació de sancions i s’encarregarien “de complir i fer complir les disposicions dels Consells”.

— L’establiment, per les Federacions Nacionals d’Indústria, de retribucions salarials d’acord amb les categories professionals, amb complements familiars (Fons de Compensació Familiar de caràcter local): “La bonificació familiar, acordada i regulada per la Federació Nacional corresponent, serà abonada pel fons compensador, que serà estructurat per la Federació Nacional, amb l’aprovació del Consell Nacional d’Economia”.

— La creació del Banc Sindical Ibèric, “on es reservarà una igual participació en el capital social sindical a les dues centrals CNT-UGT, no essent indispensable per al seu immediat funcionament l’acord previ amb l’altra central sindical…”.

— La creació d’entitats per a la realització de les funcions de previsió social i d’assegurances en general, una Agència Sindical Administrativa d’Assegurances i una Assessoria Tècnica d’Assegurances, depenent del Consell Econòmic Confederal del Comitè Nacional.

— La reducció de diaris i publicacions periòdiques confederals, davant la falta de paper i les carències de matèries primes, així com per economitzar. Els diaris (dos diaris màxim a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, l’un pel matí i l’altre per la tarda) podrien tenir orientació política o sindical, però no passaria el mateix amb les revistes i bolletins, que tractarien únicament temes econòmics: hauria un butlletí mensual de cadascuna de les Federacions Nacionals d’Indústria, a més d’una revista trimestral.

— Creació de grans magatzems de distribució i d’una Secció d’Estadística a cadascun dels Consells locals, comarcals i regionals d’Economia Confederal, per portar estadístiques diàries d’existències, intervenir a les operacions d’adquisicions al major, fixació de preus de venda, etc., amb unes normes de funcionament dictades pel Consell d’Economia Confederal.

— Facultar el Consell Econòmic Confederal per preparar i executar “un ampli projecte o programa de planificació de tota l’economia confederal”, però amb “l’especial característica de contenir una generalització necessària per comprendre una visió completa de tota l’economia nacional i, d’aquesta manera, al realitzar la planificació respecte a l’economia confederal, sigui aquesta com una mena de realització parcial de les previsions totals de la planificació econòmica general considerada indispensable pel Consell Econòmic Confederal per a l’obtenció dels resultats que es necessiten…”. Aquest pot decidir “la transformació, trasllat, suspensió o desaparició” de les indústries, empreses i col·lectivitats sota control cenetista, però sempre per criteris econòmics i sense augment de l’atur.

— L’estructuració dels òrgans econòmics de les Federacions Nacionals d’Indústria, des del Consell Tècnic Administratiu del Centre de Producció fins al Consell Tècnic Administratiu i Estadístic de la Federació Nacional d’Indústria, amb el procediment democràtic d’elecció dels seus integrants, començant pels treballadors del Centre de producció (és a dir: del Centre de treball o unitat bàsica).

— L’estructuració, competències, composició, seccions, i coordinació amb la resta de la Confederació, del Consell Nacional d’Economia Confederal, amb l’existència dels corresponents Consells Econòmics Regionals i els Consells Locals d’Economia.

— La “concentració administrativa de l’economia”: les empreses en general i les col·lectivitats camperoles, controlades per la CNT, serien regides pel Consell Nacional d’Economia Confederal, “de conformitat amb les facultats i autoritzacions que li hagin sigut atorgades per l’Organització per acords del Ple Nacional ampliat o en congressos ordinaris, o, en el seu defecte, en Plens nacionals o regionals”. I s’especifica:

— Diverses normes bàsiques generals de treball (en definitiva, de Dret del Treball: no hauran hores extraordinàries; sobre l’acomiadament del treballador i la seva incorporació en una altra empresa, les absències injustificades, la falta de puntualitat, els que no facin el que s’hagi de fer, la sanció de suspensió temporal del treball, l’existència d’un expedient personal de cada treballador: una ficha en la que se catalogarán los pormenores de su personalidad profesional y social. El Consejo Técnico Administrativo recibirá el personal de las secciones respectivas del sindicato, las cuales certificarán su moralidad y sus aptitudes profesionales, etc.)

— Facultats del Consell Tècnic Administratiu i dels Consells d’Economia:

— S’instauren també les figures del distribuidor (es tracta d’una mena de responsable auxiliar a la secció i s’encarrega de distribuir la feina velando por la cantidad y la calidad y por la conducta de los obreros) i del responsable general:

— Es creen els Comitès de Control Sindical a tots els Centres de treball. Algunes de les seves funcions són les següents:

Asistirá al Consejo de Empresa y velará por el escrupuloso cumplimiento del trabajo. Será un colaborador y procurará auxiliar siempre en la perfección de los métodos de trabajo y en la superación cuantitativa del mismo (…) ilustrará a la Junta sindical sobre todos los detalles que caracterizan a la empresa. Propondrá al Consejo Técnico Administrativo el nombramiento de distribuidores y de responsables generales para la empresa. Facilitará el descubrimiento de los elementos negativos, denunciando los casos de incompetencia que se releven. Se esmerará en mejorar en lo hacedero las condiciones materiales de trabajo de los obreros. Propondrá ascensos en la clasificación profesional de los que lo hayan merecido y hayan pasado inadvertidos al distribuidor, mediando para ello un examen de capacitación. Se ocupará de la higiene, de la propaganda, del fortalecimiento de los vínculos morales entre los obreros en el trabajo socializado (…) Los Consejos de empresa y los Comités de Control sindicales en las grandes fábricas y grandes tajos, permanentes en general, estudiarán y realizarán la creación de cooperativas, escuelas primarias y técnicas, la educación recreativa, etc., etc., bajo la dirección administrativa y moral del Consejo Técnico Administrativo y de la Junta sindical de la Industria.

— Control dels accidents de treball:

En los accidentes del trabajo declaradamente leves y de sospechoso origen, el responsable general y el Comité de Control Sindical harán un examen del accidente, y si se comprobase que se trata de una simulación para holgar o resarcirse de un presumido despido, así lo notificarán al Consejo Técnico Administrativo.

— Requisits per expedir un certificat de baixa laboral:

Los certificados de baja los extenderá el Consejo Técnico Administrativo, según los informes que reciba de los responsables ya indicados, negándolo a los incursos en falta moral, sancionándoles en la reincidencia con medidas prohibitivas análogas a las mencionadas más arriba contra otra clase de indeseables (…) El Consejo Técnico Administrativo nombrará un servicio de contravisita para los casos de tratamiento prolongado.

— La creació del “contracte econòmic de la producción confederal”:

El Consejo Nacional de Economía editarà un carnet de productor, articulando los derechos y deberes de todos en el contrato económico de la producción confederal, condensando los acuerdos principales del Pleno económico ampliado.

— Es va ampliar de 17 a 20 el número de Federacions Nacionals d’Indústria existents: (Camperols; Pesca; Alimentació; Siderúrgica; Transport; Sanitat i Higiene; Construcció i Fusta; Aigua, Gas i Electricitat; Minera; Petrolis; Espectacle; Banca, Assegurances i afins; Ensenyament; Comunicacions; Ferroviària; Navegació; Tabac; Paper i Arts Gràfiques; Químiques; Empleats Públics, Administratius i Judicials)^[400].

Com el lector pot comprovar, l’any i mig d’experiència econòmica, social, política i militar, va donant fruits pràctics i teòrics en el desenvolupament de l’anarcosindicalisme i, per tant, en el de l’anarquisme en general que li serveix de fonament, com moviment revolucionari de masses organitzat.

Ha hagut de plantar cara a les realitats del moment històric, a les “circumstàncies”, i això ha comportat “fer programa”, a curt i mig termini, prendre decisions fonamentals sobre fets del moment… modificar, fins i tot, els objectius finalistes, els mitjans a utilitzar, la forma i el funcionament de les pròpies organitzacions històriques…

D’altra banda, mitjançant una Ordre del Conseller d’Economia, Joan Comorera (PSUC), de data 19 d’aquest mes i publicada al DOG del mateix dia, es procedia a la intervenció “tècnica i administrativa” per la Generalitat, de totes les empreses d’espectacles públics de Catalunya, menys les que ja estaven municipalitzades. Amb posterioritat a una vaga general del sector promoguda per la CNT, el conflicte es va resoldre negociant am el Sindicat del sector cenetista que a la composició de la Comissió Interventora hi figuressin representants de la Confederació en qualitat de delegats de la Generalitat, no únicament els tres vocals que corresponien (els mateixos vocals que la UGT). Aquests delegats cenetistes de la Generalitat van ésser Miguel Espinar, Rosalio Alcón i César Viaina^[401].

Tornant als nostres Consistoris, en el grup de municipis de fins a 1.000 habitants, la CNT deixa d’acudir voluntàriament als plens de l’Ajuntament de Rellinars a partir del dia 16.

Al contrari, a Viladecavalls, el dia 7 surt elegit nou Alcalde el confederal Miquel Casanova Picó, per set vots a favor i dos en contra. Al seu torn, entra al Consistori Manel Brunet Prat, substituint Wenceslao Fontanet.

Des del dia 12, les tres Comissions municipals que existiran estaran presidides pel PSUC (Governació) i la CNT (Abastaments, Manel Font; Foment i Economia, Manel Brunet).

En el grup de municipis que tenen entre 1.000 i 5.000 habitants, no es produeix cap tipus d’alteració que afecti la CNT.

De l’activitat de gestió pública dels assumptes generals locals portada a terme pel Consistori de Castellar del Vallès, amb participació cenetista, a mode d’exemple, assenyalem la següent: l’acord amb un escrit “signat per les dues sindicals UGT i CNT d’aquesta població, referent a retirar els carnets de treball de tots aquells que tenen fills emboscats, aprovant-se i ampliant-lo, en el sentit de què també els sia retirada la tarja de racionament”; i, l’acord de que “cada diumenge estigui de guàrdia un dels empleats subalterns (de l’Ajuntament), a l’objecte de si es presenta una necessitat es sàpiga on recórrer”.

De la del Consistori de Castellbisbal, fem esment de d’uns acords adoptats en els plens dels dies 5, 19 i 28: la prohibició de “la sortida a altres poblacions de bròquil i altres verdures sense autorització del Municipi, baix la pena de confiscació del gènere i de penyora que s’acordi”, i, la concessió a la demanda feta pels “mestres nacionals” (els del Ministeri d’Instrucció Pública) de les escoles del poble, de “la facultat d’indicar als seus deixebles, perquè a la vegada ho trametin a llurs pares o tutors, el prec de què, per tal d’augmentar llurs ingressos i d’aquesta manera prestar un ajut al seu estat econòmic actual, aportin la quantitat mensual i voluntària que estimin pertinent, tenint en compte les possibilitats de cada família”; la concessió d’una subvenció setmanal de vint pessetes a la ciutadana Rosa Elias, “vista la situació econòmica precària per la que passa”; i, el de que “tots els joves o infants que actualment cursin llurs estudis en altra població, resten exclosos del pagament que imposà aquest municipi sobre el transport de viatgers”.

D’entre altres acords adoptats per l’Ajuntament de Ripollet, aquest mes es concedeix augment de sou a alguns empleats municipals, però amb l’obligació per a alguns de treballar també a la tarda; s’autoritza la venda de carn de cavall a 9,50 pessetes el quilo; la creació d’una comissió municipal per estudiar l’establiment d’un concert econòmic amb l’empresa col·lectivitzada dels cinemes (dia 5 de gener); l’augment del jornal a l’escombraire, de 239,35 a 350 pessetes mensuals; autoritzar els carnissers a vendre la carn de cabra i d’ovella a 25 pessetes quilo; l’autorització a la SIA per fer sessions gratuïtes de cinema pels infants; deixar a un pagès “sense la tarja del pa, per no haver entregat el blat, i si vol la de proveïments, que aboni les 50 pessetes de multa, ja que el blat collit seria aproximadament el que necessita pel seu consum”; autoritzar la venda de llet al preu de 1,40 pessetes litre, “i privar-los de portar-ne al municipi de Cerdanyola, degut a l’escassetat de la mateixa”; moldre “una partida de 2.500 quilos de blat de moro que té la Conselleria de Proveïments i repartir la farina al públic al preu que estipuli l’esmentada Conselleria” (ple del dia 12); autoritzar a la Col·lectivitat de Flequers a vendre el pa a 1,05 pessetes quilo, a causa de l’augment del preu de la farina que els serveix la Conselleria de Proveïments; s’autoritza una reunió de la germandat (mutualitat) “Humanitat Ripolletenca” i una conferència pública de la SIA; tancar el subministrament d’aigua a tots els veïns que no estiguin al corrent del pagament i no ofereixin la seguretat de fer-ho efectiu; davant la manca de llet, “portar un sever control de la mateixa” i que “sigui entregada i venuda en un lloc de la Plaça-Mercat”; fer una instància “sol·licitant el racionament dels articles alimentaris, a fi de poder-los subministrar als veïns d’aquesta localitat” (dia 19); el coneixement oficial de la intervenció per la Generalitat de la fàbrica d’embotits d’en Jaume Piquet; fixar la quantitat “de 1.200 pessetes mensuals com a concert de l’impost municipal en els cinemes de la col·lectivitat”; fixar el preu de la carn “llaner a 20 pessetes quilo en lloc de 25 pessetes i imposar una penyora de 100 pessetes a un carnisser, a més a més d’un mes de suspensió de vendre a la Plaça-Mercat, per haver extret carn de la mateixa fora de racionament i contravenint per tant els acords municipals sobre proveïments, amb l’advertiment que de no fer-la efectiva, serà definitiva la suspensió” (ple del dia 26).

De l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall, citem dos acords significatius, en els que (com tots els que hem mencionat) també va participar la Confederació, adoptats en el ple del dia 19: la no concessió a la Col·lectivitat de Paletes i Peons del poble d’un augment salarial a cobrar per les feines que l’encarregava l’Ajuntament, la qual cosa va suposar que posteriorment aquesta prengués la decisió de dissoldre’s; i, la donació de 500 pessetes a l’Ajuntament de Barcelona, acudint a la demanda d’ajut que aquest ha fet “per tal de poder lliurar robes d’abric als nostres heroics combatents de l’Exèrcit”.

De l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, dos acords adoptats en el ple del dia 6: davant les queixes d’uns veïns conforme han hagut dies que no han pogut donar llet a les seves famílies “perquè llurs proveïdors venien a fora la llet que a ells els corresponia”, es decideix que l’Ajuntament “es posi d’acord amb el Sindicat de Lleters per a què intervinguin en el control juntament amb el Conseller de Proveïments”, i, que aquest últim pugui escollir i contractar dos guàrdies al servei i a càrrec de la susdita Conselleria.

En canvi, sí que hi ha novetats en el grup d’entre 5.000 i 7.500 habitants: a Montcada i Reixac presenta la seva dimissió l’Alcalde (Felip Gener, d’ERC), a causa de les moltes crítiques que ha rebut per excedir-se en les seves competències en detriment dels presidents de les Comissions (incloent Abastaments, presidida per un altre representant d’ERC).

El dimecres 26 se celebra el ple en què es tria el nou Alcalde, que serà el cenetista Josep Martí Maimó, gràcies als vots del PSUC, quin partit tindrà l’Alcaldia segona i la presidència de la Comissió de Proveïments.

Davant dit resultat, ERC manifesta que no ocuparà cap càrrec a l’Ajuntament. La seva pretensió havia sigut ocupar novament l’Alcaldia (per Lluís Pedrola) i també la presidència de la Comissió de Proveïments (per Felip Gener), però l’entesa PSUC-CNT ha va impedir.

D’altra banda, no han assistit al ple els representants d’UR i a la dita organització se li reserva la presidència del Comissió d’Agricultura, distribuint-se les altres cinc de la manera següent: tres per al PSUC i dos per a la CNT (Governació, Assistència Social i Sanitat, Josep Miras; Foment, Obres Públiques i Treball, Domènec Baliarda).

ERC va criticar el pacte PSUC-CNT, dient que “havia d’haver-se format un Comitè d’Enllaç més ampli, per tal de formar en ell totes les forces antifeixistes” i que es van sentir “ferits pels inconvenients posats en donar possessió a Pedrola, motiu pel qual renunciaren a tot càrrec representatiu”. Davant d’això, el PSUC va exposar “que la crisi que es produí és sols imputable al partit d’Esquerra, no essent procedent que es doni la culpa a altres, quan precisament, com bas tothom, fou a causa de dissidències entre companys d’aquell partit, i que era abans de presentar la dimissió de l’Alcaldia; podien haver-se mesurat les conseqüències que de tal actitud podien derivar-se. Les sindicals no han declarat la guerra a Esquerra, quant precisament lamentem la falta de col·laboració d’aquest partit en els càrrecs de responsabilitat municipal”.

També hi ha modificacions en Sant Cugat del Vallès: el dia 12 són substituïts els dimitits Antonio Pagan i Mariano Mercader per Ismael Castelló Vicedo i Isidoro Checa Valero (qui havia estat detingut a primers d’agost de 1937, acusat de possessió d’armes, i a favor dels qual va realitzar gestions l’Ajuntament).

Al llarg del ple se susciten diferències clares: d’una banda, ERC i ACR pretenen aprovar els pressupostos anuals i, en canvi, d’altra, la CNT i el PSUC creuen que cal ajornar la decisió durant una setmana, per a un millor estudi dels mateixos.

Després de perdre els primers la consegüent votació, l’Alcalde (Magí Bartralot Auladell, d’ERC) i els Consellers de Cultura i Proveïments presenten la seva dimissió, motivada per “la falta de col·laboració i obeint les indicacions del seu partit”.

És així com en el ple del dimecres següent, el dia 19, el portaveu confederal, Pere Puig Plà, surt triat nou Alcalde interí, per onze vots a favor i nou en blanc (la definitiva titularitat de l’Alcaldia s’obtindrà en el ple del dia 26, en el que obté la majoria de vots necessària: 14).

Escollit el nou Alcalde, es decideix que l’Ajuntament “es regeixi pel sistema de Comissió de Govern, vist el referit dictamen i vist que cap dels consellers reunits no ha fet cap objecció”. No obstant, encara que se’ls demana, els representants d’ERC i ACR no volen formar part de la mateixa. A més a més, continuen estant absents dels Consistori els consellers d’UR.

La Comissió de Govern estarà formada per quatre Consellers-Regidors: Ismael Castelló i Domingo Belmán per la CNT i Antoni Vilaró i Jaume Cussó pel PSUC. El PSUC es responsabilitzarà de dos Departaments (Finances i Economia; Obres Públiques, Treball i Serveis Públics) i la CNT d’altres dos (Abastaments i Cultura, Ismael Castelló; Sanitat, Assistència Social i Agricultura, Domingo Belmán). I es decideix que l’Alcalde assumirà les competències de les Àrees de Presidència i Governació.

D’ara endavant, els plens es faran mensualment, l’últim dimecres de cada mes.

D’entre altres acords i activitats amb participació cenetista, assenyalem: la manca de moltes coses queda reflectida en una instància que divuit minyons de la lleva de 1939 (és a dir, els nascuts a l’any 1918 i que a l’any 1938 tenien l’edat de 20 anys) van presentar a l’Ajuntament, demanant-li “els faciliti una manta i unes sabates, per ells poder-ho presentar al incorporar-se, conforme disposa l’Ordre del Conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya del dia 3 del corrent”, a la qual no va accedir, doncs “el Decret no determina que sigui l’Ajuntament el què ha de pagar les susdites peces (…) obliga solament a advertir als minyons de l’esmentada lleva (per la qual cosa es va acordar) comunicar als mateixos el deure que tenen de presentar, a l’incorporar-se, les peces que fixa la disposició referida”; l’aprovació del pressupost per a 1938 i les ordenances fiscals corresponents; el coneixement dels projectes del Conseller-Regidor cenetista Ismael Castelló, en matèria cultural, de fer, a petició dels mestres del poble, uns cursos de cultura física, així com el projecte d’organitzar “una granja agró-pecuària, per la qual cosa serà sol·licitat el terreny que ocupa l’Ateneu Obrer que havia pertangut a l’Institut de Cultura Infantil”; assabentar-se del problema de la llet: les denúncies per pujades de preus, la manca de farratges i la fixació de preus molt baixos per a la seva venda per a les indústries lleteres; l’aprovació d’un document unitari pel qual s’interessa per la situació de l’exconseller Joan Puig Plà, del POUM, demanant la seva llibertat, doncs es troba a la presó “sense que s’hagin pogut esbrinar els motius i sense que se li hagi seguit formació de causa”, acordant-se també “ratificar els acords presos anteriorment, fent constar de nou que l’actuació de l’esmentat company ha estat en tot moment exemplar, demostrant els més ferms sentiments antifeixistes” (plens dels dies 12 i 26).

En el ple celebrat per l’Ajuntament de Terrassa el dilluns dia 3, no sols ocorre que Bartomeu Morros —dimitit— és substituït per Francesc Sàbat Romagosa, sinó que es dóna compte als consellers de l’acord que va adoptar la Comissió de Govern en la seva reunió del 22 de desembre, sobre distribució de funcions i competències entre els vuit Consellers-Regidors que la composen (4 de CNT i 4 de UGT), que presidirà cadascun d’ells una Comissió municipal, en la que sí que hi haurà —en qualitat de vocals— consellers d’ERC, ACR i UR.

La CNT tindrà a càrrec seu les Àrees de Sanitat i Assistència Social (Josep Domènech), Obres (Frederic Marín), Serveis Públics (Joan Graells) i Governació (Llorenç Tapioles).

Però la sorpresa per a Morera i els seus seguidors ve quan tres dies després —el dijous dia 6— es presenta una proposta conjunta de la UGT i la CNT —que surt aprovada amb el vot en contra d’ERC, ACR i UR— per la qual les sessions ordinàries del ple de l’Ajuntament ja no se celebrarien un cop al mes, sinó un cop cada tres mesos: el primer dijous de cada trimestre, a les 10 de la nit en primera convocatòria i quaranta-vuit hores més tard en segona.

Evidentment, no havien valorat gaire l’estreta col·laboració que ambdues centrals sindicals havien mantingut a la ciutat des del començament de la guerra en els àmbits econòmic i social, en unes condicions molt difícils per a qualsevol dirigent sindical. Havien optat per la no col·laboració i això els va suposar la marginació de l’equip de govern durant l’any més difícil i llarg de tot el conflicte.

• Febrer de 1938:

Entre els acords adoptats per l’Ajuntament de Viladecavalls, destaquem el següents: l’obligació que tenen els veïns que tinguin oli de comunicar-ho a la Secretaria del Consistori, “a fi de resoldre els que actualment tindran dret” a rebre “de les partides que destina a aquesta localitat la Regional de Proveïments” (ple del dimecres dia 2); la personificació de l’ Alcalde “acompanyat del Delegat de Bosc que tenia l’anterior Ajuntament”, en els llocs del bosc on s’estan tallant arbres sense permís, per notificar als infractors la seva responsabilitat, doncs no poden fer-lo sense autorització prèvia del Servei Forestal, Departament d’Agricultura de la Generalitat; la construcció urgent de sis nínxols en el cementiri municipal pels paletes de la població que pugin fer-los, a causa de “les moltes defuncions ocorregudes en el Sanatori de Can Buxeres” i “reclamar d’una manera seriosa a la Conselleria d’Assistència Social (Generalitat de Catalunya) l’import del sosteniment dels refugiats d’aquesta població, que està pendent des del primer de setembre de 1936, advertint a dita autoritat que és impossible bestreure aquest municipi la més mínima quantitat a lo successiu” (ple del dimecres dia 9); interessar al Conseller (de Proveïments) “procuri tot el possible gestionar de la superioritat el subministre que calgui per resoldre dit problema en aquesta localitat” (plens dels dies 16 i 23).

Al Consistori de Barberà del Vallès, des del dia 20 ja no hi serà ERC, quedant-se la resta de minories (UR, PSUC i CNT), en un govern municipal on l’Alcalde és Carles Sancho Monistsrol (PSUC).

Entre l’activitat del Consistori de Castellar del Vallès, assenyalem: la municipalització de l’empresa de transports de viatgers “La Vallesana, S.A.”, a proposta del PSUC, de conformitat amb els articles 183 i 185 de la Llei Municipal catalana, manifestant el conseller Malla, portaveu confederal, que s’havia votat a favor “malgrat no ésser aquesta una qüestió que entri en el programa de la CNT, davant l’indiferència demostrada pels obrers de La Vallesana S.A. en les avantatges que la revolució els ha proporcionat, sinó que continuen amb la mateixa activitat social que abans de la guerra” (ple del dia 22), i, les explicacions del cenetista Malla, responsable d’Abastaments i Agricultura, en el ple del dia 15, manifestant que “com sigui que cada día se fa més difícil adquirir res de cap comarca, fa notar la crisi que ja es preveu en aquest aspecte tan important en la vida”, donant-li la resta dels consellers la seva confiança davant d’un doble problema existent: d’una banda, l’expedició de Port-Bou (França) està encara “entretinguda per la mateixa causa”; d’altra, comunica “el contratemps que ha esdevingut a la segona compra que s’havia tractat i de la qual hi ha entregades una quantitat extraordinària de pessetes, que han estat les que la policia s’ha confiscat, per haver detingut als representants de la casa Subirós, en virtut d’una denuncia que va formular-se”, la qual cosa vol dir que l’aventura d’anar a comprar a França no havia sortit del tot bé i que les restriccions de tota mena al comerç lliure feien que, juntament amb l’ineficàcia de tot el sistema de distribució muntat per les autoritats, a totes les localitats haguessin greus mancances de productes de primera necessitat.

Un altre acord del ple del dia 22 va ésser l’aprovació d’una resolució per la qual davant “la necessitat de perseguir els emboscats, tots, com antifeixistes, estem obligats a vetllar perquè això no es degeneri i si avui hi ha un tant per cent relativament creixent, demà ho serà encara més (…) Cal denunciar tots els casos que existeixen i estudiar les sancions a imposar als seus familiars”.

Surt ací reflectit un tema del que normalment no se’n parla mai i del que jo, personalment, vaig assabentar-me casualment fa uns anys, mitjançant els relats de vivències personals d’uns coneguts d’uns familiars: la repressió sobre els familiars de tots aquells que eren considerats facciosos o que eren sospitosos de ser-ho, o, com és el cas, dels que no volien anar a lluitar, a matar o ser morts, per defensar, en aquest cas (doncs sempre en totes les guerres que han hagut i en les que hi ha ens trobem amb un règim que s’ha de defensar, amb uns interessos que es defensen), un règim que, malauradament, no era massa “gratificant” en el viure de cada dia.

Referent a la desplegada al Consistori de Cerdanyola del Vallès, fem menció de l’acord adoptat en el ple del dia 8: degut a l’impossibilitat de comprar pa al poble, segons sembla, per falta de farina, s’estan fent gestions per adquirir-la i s’acorda que quan es tingui i pugi haver pa, la venda del mateix s’anunciarà dos dies abans mitjançant un cartell.

El cenetista Joaquin Fernández va proposar “la conveniència de què si algun ciutadà vol exposar el seu pensament referent a la bona marxa de l’Administració Municipal, pugui fer-ho, creient que l’Ajuntament podria acordar que després d’aixecar-se la sessió, es podria concedir durant uns minuts la paraula al ciutadà que desitgi fer-ne ús”. Després d’acordar-se que s’estudiaria aquest assumpte fins a la propera reunió, el tema no va sortir mai més a debat, segurament perquè l’idea no era dolenta, però sí les situacions que es vivien en aquella època, i ningú dels consellers es podia permetre el luxe d’escoltar crítiques sobre unes qüestions que tots ja coneixien perfectament, o, el que encara podia ésser pitjor, l’aprofitament dels plens per fer política “de portes al carrer” per les organitzacions que volguessin utilitzar-los com a motiu de conversa entre la població, una població ja més que “castigada” per tants mesos de guerra.

A Palau-solità i Plegamans, els consellers s’assabenten de què l’Ajuntament rebrà la quantitat de 5.040 pessetes de la Generalitat de Catalunya “en concepte de despeses de refugiats de guerra, corresponent al mes de novembre darrer” (ple del dia 24).

Al Consistori de Sentmenat, poble dels que integren el grup que tenen entre 1.000 i 5.000 habitants, si en el passat mes de gener es van celebrar dos plens, en aquest mes es celebra únicament un, el del dijous dia 10, on es va aprovar “el Pressupost Municipal ordinari per a l’exercici de 1938, format per la Comissió que va nomenar-se (…) quedant en conseqüència fixat el total d’ingressos en pessetes seixanta una mil set-centes setanta i el de despeses en pessetes seixanta una mil set-centes setanta”. S’autoritza a Ramón Martí Roca, del Centre Administratiu Subirachs, per cobrar, d’una banda, 9.398 pessetes corresponents al mes de novembre proppassat de “la subvenció als refugiats de guerra”, i, d’altra banda, 15.000 pessetes de la Direcció d’Hisendes Locals, per “haver estat concedit l’avenç del préstec reintegrable sobre el subsidi als refugiats de guerra”.

De l’activitat de l’Ajuntament de Rubí, assenyalem alguns dels acords que (com sempre fem, i respecte de tots els Ajuntaments que citem), van ésser aprovats amb els vots favorables de la Confederació, en els plens dels dies 3, 5, 10 i 24: l’aprovació del pressupost municipal ordinari i la carta financera per a l’exercici de 1938, essent els ingressos i despeses per una quantitat de 858.266,02 pessetes; d’aquestes despeses previstes, l’Ajuntament destinarà un total de 100.000 pessetes “per a la construcció de nínxols en el nou cementiri municipal”; la retirada del paper moneda local (bitllets d’una pesseta) que s’havia posat en circulació per l’Ajuntament, acatant una Circular del Govern de la República, “el qual paper serà reemborsat amb la quantitat dipositada com a garantia, a la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis” (actualment, “La Caixa”); l’aprovació d’una proposta confederal, amb el suport del PSUC, de creació d’un magatzem municipal on s’anirien dipositant tots els queviures rebuts de la Direcció General de Proveïments, des d’on es repartirien als “tenders particulars per a què aquests els expandeixin als no socis de la Cooperativa (La Rubinenca), anant a càrrec dels esmentats tenders les despeses que pugui ocasionar el funcionament del magatzem”, doncs “ara és l’Estat el qui envia gèneres per a les famílies no sòcies de la Cooperativa, a fi de què els sigui entregada la ració que els correspongui, per mitjà de l’Ajuntament, i per això no acceptem la proposta de la presidència” (Pere Aguilera, l’Alcalde, d’ERC, volia que la Cooperativa La Rubinenca s’encarregués del dipòsit de tots els queviures que arribessin i de la seva distribució posterior als tenders, sense la intervenció de l’Ajuntament). Tant Gaju com Rosell van deixar molt clar que el control havia d’ésser de l’Ajuntament, advertint als tenders de que si no feien correctament el repartiment els podria tancar l’establiment.

El cert era que en aquells dies no havia pa i que el mateix dia 24, coincidint amb la celebració del ple consistorial, va haver una petita manifestació per aquesta causa, formada en la seva major part per “nois de pocs anys (degut a que) des de fa alguns dies la població en general no pot menjar”. Davant del problema, l’Alcalde (Aguilera) va manifestar que “en quant al blat que es podria anar a buscar, si bé és cert que hi ha camions, no poden però utilitzar-se per no saber on anar-lo a buscar. El que ens hauria de venir de la Vegueria, sempre ens contesten que no poden concretar el dia, tan si es pregunta per telèfon com si s’hi va personalment”.

Ací como a la resta dels municipis vallesans, des de feia ja molt de temps, els ciutadans anaven a comprar els aliments i, si aquests estaven racionats, únicament podien adquirir la quantitat especificada a la tarja de racionament. Tot estaria bé si no fos perquè havia dos problemes: primer, que era possible que realment no haguessin alguns aliments per no haver arribat al poble; segon, que encara que haguessin arribat, també era possible que molts no volguessin vendre’ls al preu de taxa, el fixat per les autoritats.

D’altra banda, pràcticament també a tots els municipis de la comarca, com hem anat veient, molts productes no es podien vendre a gent de fora, a aquells que no residien al mateix municipi, però, era molt temptador no fer cas de totes aquestes restriccions legals i fer negocis rodons amb tots aquells que podien pagar uns bons diners per qualsevol producte.

De l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, fem menció de part de l’activitat desenvolupada pels consellers en el ple del dia 23: acordar la retirada de la circulació de 5.000 pessetes de paper moneda emès per l’Ajuntament; assabentar-se de que en la Caixa Municipal havia en data 30 de novembre la quantitat de 11.257,35 pessetes, que al desembre es van ingressar 56.836,95 pessetes i es van gastar 52.220,57 pessetes; assabentar-se de que l’Ajuntament encara havia de cobrar de la Generalitat, pel concepte del subsidi als refugiats de guerra, a causa del retard en el seu pagament, un total de 40.000 pessetes; i, l’acord de trametre un telegrama al Govern de la Generalitat per la commemoració del 16 de febrer.

Al llarg d’aquest mes, únicament es produiran alteracions en la composició dels Consistoris a l’Ajuntament de Terrassa, en el ple del dia 25, a causa d’haver-se d’aplicar els Decrets del Govern de la Generalitat —aprovats a proposta dels Consellers de Governació i Assistència Social i de Finances, Antoni Mª Sbert i Josep Tarradellas, ambdós d’ERC— dels dies 10 i 16 del dit mes, pels que es declaraven dissoltes les Comissions i Conselleries o Departaments municipals l’existència de les quals comportava el moviment de cabals públics amb finalitats diferents de les establertes en la Llei Municipal catalana (les Comissions d’Economia i Indústries de Guerra) i es fixava en quatre el nombre de Consellers-Regidors que integrarien les Comissions de Govern dels Ajuntaments, a excepció del de Barcelona, oferint la possibilitat que poguessin constituir-se les dites Comissions de Govern als municipis que comptessin amb més de 5.000 habitants^[402].

Conseqüència immediata d’això és que a partir de la dita data, la susdita Comissió de Govern de l’Ajuntament de Terrassa estarà composta per l’Alcalde i quatre Consellers-Regidors (dos ugetistes —Gustau-Espartacus Puig Alegre i Enric Campistrou— i dos cenetistes: Josep Domènech i Frederic Marín), per la qual cosa els cenetistes Joan Graells i Llorenç Tapioles deixen d’assumir, respectivament, Serveis Públics i Governació.

En el ple del dia 25 i amb els vots en contra de l’oposició (ERC, ACR, UR), s’aproven el pressupost ordinari d’ingressos i despeses per a mil nou-cents trenta-vuit, amb les ordenances fiscals corresponents, que:

Ascendeix en quant a aquestes últimes a sis milions vuit-centes setanta-set mil tres-centes trenta dues pessetes amb noranta vuit cèntims, i el dèficit de tres milions cent trenta sis mil cent noranta nou pessetes amb tretze cèntims, amb els rendiments de la Carta Financera formulada per a mil nou-cents trenta-vuit.

També es donà a continuació:

… compte del Decret de la Presidència de la Generalitat de Catalunya de data deu de l’actual, pel qual són dissoltes les Comissions, Conselleries o qualsevol altre organisme municipal que comporti moviment de cabals amb finalitats diferents a les emmarcades a la Llei Municipal catalana, i és disposat que els Ajuntaments que desenvolupin activitats en matèria de proveïments hauran d’establir una comptabilitat especial (…) En compliment del disposat per Decret (…), s’acorda declarar dissoltes les Comissions Municipals d’Economia i Indústria i de Proveïments d’aquest Ajuntament, procedint-se a liquidar les operacions derivades de la respectiva gestió (…) Es faculta a la Comissió de Govern d’aquest Consell Municipal per a la designació d’una comissió liquidadora que haurà de formalitzar el corresponent balanç de cadascuna de les Comissions municipals dissoltes, amb ordenació i classificació dels documents justificatius de la gestió realitzada per aquests organismes, donant compte del resultat del seu treball a l’Ajuntament, als escaients efectes.

• Març de 1938:

L’inici de l’ofensiva d’Aragó per l’exèrcit enemic va ser el dia 9 de març i el front s’ensorra en qüestió de tres setmanes. La falta de suport, amb homes i material bèl·lic adequat per fer front a l’enemic (aviació, tancs, artilleria), va ésser la clau de la fallida. Els comunistes desprestigiaven políticament els anarquistes basant-se en aquestes derrotes, però amb un preu militar massa perillós per al futur del règim i la pròpia supervivència, tant dels anarquistes com d’ells mateixos^[403].

Si bé el primer bombardeig aeri sobre Barcelona va succeir al febrer de l’any anterior i després van seguir altres, no obstant això, el 1938 es comptabilitzarien més d’un centenar. Un “raid” realitzat el 30 de gener va causar 216 morts —entre els que hi havia molts nens refugiats en una església— però els atacs més terribles dels avions italians van ocórrer entre les 22 hores del 16 de març i les 15 hores del dia 18, volent-se els morts produïts en —aproximadament— un miler, havent començat precisament unes hores després que es dugués a terme una manifestació encapçalada per Dolores Ibarruri exigint al Govern que no cedís en la lluita i se cessés als Ministres derrotistes, és a dir, al socialista Indalecio Prieto Tuero, Ministre de Defensa Nacional.

De la importància dels dits bombardeigs, ens dóna una idea el fet que s’hagi arribat a debatre al Parlament de Catalunya actual, en la sessió del 25 de març de 1999, la possibilitat d’exigir a les autoritats italianes que demanin perdó per l’actuació de la seva aviació durant la guerra civil, causant —només a la ciutat de Barcelona— de més de 2.500 morts, així com que la Regidoria de Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona hagi promogut la constitució d’una comissió que s’encarregui de recuperar la “memòria històrica” sobre dits fets.

El primer poble català a caure a les mans dels franquistes serà Massalcoreig, el dia 27, i aquest mateix dia és bombardejada Lleida, amb fugida massiva de la seva població cap a Barcelona^[404].

En data 18 de març de 1938 se signa el pacte-programa d’unitat d’acció CNT-UGT, punt culminant final d’un procés de negociacions (portades a terme pels ugetistes Amaro del Rosal, César Lombardía i Edmundo Domínguez, i pels cenetistes Mariano Rodriguez Vázquez “Marianet”, Horacio Martínez Prieto i Federica Montseny) i estudis que havia començat a Catalunya el dia 22 de maig de l’any anterior, en remetre’l la UGT a la Confederació un projecte de pacte per establir la unitat d’acció, creant-se un Comitè Permanent d’Unitat d’Acció UGT-CNT la finalitat del qual seria la de “millorar i perfeccionar el Comitè d’Enllaç UGT-CNT que fins ara ha vingut funcionant (…) Les seves atribucions seran de caràcter executiu per a tot el que es refereixi a la realització pràctica del pacte”. Una de les seves funcions bàsiques seria la de treballar per a “l’organització de Comitès Permanents en totes les Comarques i localitats, rebent aquests Comitès l’orientació del seu treball del Comitè Permanent d’Unitat d’Acció UGT-CNT”.

Les propostes de l’UGT eren del dia 8 de febrer i es van publicar a la premsa del dia següent. La resposta concreta de la CNT, signada pel Secretari General, Mariano Rodriguez Vázquez, “Marianet”, es va publicar a la premsa del dia 13 d’aquest mateix mes. Ens interessa destacar alguns oferiments:

L’acord final, amb la gran pressió de la marxa de la guerra (doncs el desastre de l’Aragó va començar el dia 9 d’aquest mes, amb l’ofensiva franquista en direcció a Terol i el Maestrat, arribant el dia 15 a la línia Casp-Alcanyis, Hosca, etc.) va dir —entre d’altres coses— el següent:

El nou Comitè d’Enllaç que es va constituir, va ésser format per Rodriguez Vega i César Lombardia per l’UGT i per Horacio Martínez Prieto (a vegades únicament se’l menciona a diferents texts com Horacio Prieto) i Roberto Alfonso per la CNT. Un dels seus primers acords va ésser la celebració d’actes de propaganda conjunts a València, Madrid, Úbeda, Almería, Castelló i Alacant^[407].

A més a més, el dia 16 va començar l’aviació enemiga els bombardeigs sobre la capital catalana, també des de final de 1937 capital espanyola. En tres dies va haver uns 67 morts i 1200 ferits. A Catalunya van haver-hi 219 atacs aeris i 77 navals^[408].

El 29 de març de 1938 s’integrava la CNT al Front Popular Antifeixista i el dia 31 ho farien l’UGT i la FAI, a més d’Estat Català^[409].

Veiem ara els canvis als Consistoris:

A) Municipis de fins a 1.000 habitants:

No hi ha cap alteració al llarg del mes.

Respecte a l’activitat dels consellers, podem assenyalar que a l’Ajuntament de Viladecavalls, en el ple del dia 23, davant la recepció d’un ofici del Ministeri d’Instrucció Pública i Sanitat, Direcció General de Primera Ensenyança, Secció de Construccions Escolars, “demanant resguard acreditatiu d’haver ingressat aquest Ajuntament a la Caixa General de Dipòsits, la quantitat de 23.000 pessetes, a que ascendeix l’aportació del municipi per la construcció per l’Estat d’un edifici amb destí a dues escoles unitàries en aquesta població”, s’acordà:

Que resultant que el referit dipòsit n’ha sigut fet degut al règim anormal produït per la guerra i que a conseqüència de la mateixa aquest Ajuntament ha tingut que fer ús de les disponibilitats que tenia en l’exercici de 1936, que fou tramitat l’expedient per dites construccions, comunicara dita Direcció General de Primera Ensenyança que actualment n’és disposa de la quantitat assignada, per les raons abans esmentades, però que la Corporació procurarà resoldre lo més prompte possible aquesta obligació, del qual se’n donarà compte a dita Direcció General.

Tanmateix, un altre ofici del mateix Ministeri però signat a Barcelona pel Director General de Primera Ensenyança, Joan Comas, de data 22 d’aquest mes, agraeix l’oferiment que ha fet el Consistori (mitjançant un escrit de data 7 del mateix) per destinar la casa de camp “Can Sanahuja” a colònies infantils, però que demana al mateix que es pugui destinar “para instalar en ella niños evacuados”, actuant al respecte el “Consejo Nacional de la Infancia Evacuada”, té una resposta afirmativa pel Consistori en el ple del dia 3. També es va aprovar demanar a la Comandància General de Mossos d’Esquadra “la reintegració de la parella de Mossos que estava destinada en aquesta localitat, interessant que és convenient i necessària per evitar la multitud de robatoris que es cometen quotidianament en els productes de l’agricultura”; notificar “els que tinguin bestiar llaner (…) a fí de què declarin el número de caps que posseeixen i per advertir-los que no poden vendre caps sense tenir-ne coneixement l’Alcaldia”, i, la recollida dels bitllets posats en circulació per l’Ajuntament “tan prompte siguin posats en circulació els nous bitllets emesos pel Banc d’Espanya, d’una pesseta i 0,50 cèntims” (ple del dia 3).

Als consellers se’ls assabenta “d’un escrit del Comissariat dels Refugiats de la Generalitat de Catalunya, convocant una reunió de Delegats de cada poble a Barcelona, el dia 4 del corrent, a les 4 de la tarda, a l’objecte de tractar amb referència a queviures pel racionament dels refugiats de cada poble” i dels Decrets “i ordres rebudes referent a les lleves de 1929 i 1940, que han sigut cridades per incorporar-se, acordant-se es compleixi quant es disposa, notificant als interessats el dia que deuen personar-se en aquesta Alcaldia, per ésser acompanyats per un comissionat a la Caixa de Reclutament respectiva” (plens dels dies 3 i 10).

B) Municipis de 1.000 a 5.000 habitants:

No hi ha canvis als Consistoris de Castellar del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Palau-solità i Plegamans, Sant Llorenç Savall (“Ripoll del Vallès”), Sant Quirze del Vallès (“Quirze de la Serra”) i Santa Perpètua de Mogoda (“Perpètua de Mogoda”).

A Barberà del Vallès, el dia 10 es procedeix a la reorganització de l’Ajuntament, però a aquest només acudeixen UR, PSUC i CNT, sense que l’Alcalde (Carles Sancho Monistrol, PSUC) hagi aconseguit convèncer al Comitè Local d’ERC que no es retirés del Consistori, quelcom que va comunicar oficialment en escrit de data 20 de febrer i que ha mantingut, al no presentar-se en els plens anteriors —convocats a l’efecte— dels dies 1 i 3 del present mes de març.

Conseqüentment, es reelegirà com a Alcalde a qui ja ho venia sent i l’equip de govern municipal estarà format pels responsables de set Àrees o Departaments, del que UR assumirà dos, el PSUC altres dos i el Sindicat Únic d’Oficis Diversos confederal, tres: Abastaments (Joan Pallàs), Obres Públiques (José Sánchez) i Cultura (Santiago Valero).

Sobre l’activitat del Consistori, podem fer menció d’alguns acords i activitats interessants dels plens dels dies 8, 25 i 29: que des de la primera quinzena d’aquest mes es portaria a terme “l’avituallament dels refugiats per les respectivas comarcals”, segons van comunicar el Comissariat d’Assistència als Refugiats i el Delegat de la Primera Vegueria, en una reunió que es va celebrar a Barcelona amb delegats de tots els Ajuntaments afectats; la informació que va donar el conseller cenetista Joan Pallàs, sobre una reunió feta a Castellar del Vallès, “en la que es tractà, exclusivament, dels que es neguen a presentar-se, per correspondre a les lleves demanades, als rengles de l’Exèrcit Popular. S’acordà en dita reunió que cada localitat faci una llista de desertors i l’enviï a la Junta que es formarà en moment oportú, la que procurarà, dirigint-se a les autoritats militars o al propi Ministre de Defensa Nacional, per a què sigui concedida més amplitud d’acció i autoritat als Municipis, per poder obrar amb més conseqüència i efectivitat”, essent escollit Pallàs “com representant i comissionat per a aquesta tasca”; l’acord segons el qual “a les famílies que s’hagi produït algunes d’aquestes baixes (desertors), els sigui feta una requisa de llits i roba complementària per destinar-ho a Assistència Social, i més als refugiats nous que han arribat i que es troben en les condicions de tenir que dormir a terra”; assabentar-se de què la Secció Forestal del Departament d’Agricultura de la Generalitat no fa o no pot fer pràcticament res en relació al tema de la talla abusiva d’arbres dels boscos, la qual cosa va motivar que l’Alcalde (Carles Sancho, del PSUC) digués que havia fet gestions davant la Secció Forestal, però com que no ha hagut cap resposta, “el Municipi no es pot interessar més per aquests organismes i declina la responsabilitat per aquests fets que ha denunciat i es desentén dels perjudicis que això pugui ocasionar i se li puguin exigir (…) De totes maneres, es troba pendent d’una visita per la qual s’haurà de desplaçar a Granollers, sobre els serveis de policia que ofereix el Delegat de Granollers, de quatre individus del Cos, armats, i que realitzen les tasques encomanades de guardar l’arbrat d’abusos excessius”; la construcció de refugis antiaeris “un per cada districte de Barberà”, demanant informació tècnica a la Junta de Defensa Passiva de Catalunya; la comunicació al Consistori pel Sindicat Únic d’Oficis Diversos CNT que “ha nomenat el company Francesc Sánchez per al repartiment de tabac”; l’acord de que els pagesos “venguin al menys la meitat del gènere al mercat de Barberà” i que ningú pot vendre a casa seva, citant-los a una reunió informativa, celebrada el diumenge 27, a les 10 del matí, al local de l’Alcaldia del districte de La Creu; fer el nomenament d’una comissió que treballi, conjuntament amb el Sindicat Agrícola, per controlar la venda de vi (mitjançant tiquet i amb la corresponent tarja de racionament) i evitar preus abusius, doncs han hagut denúncies de que s’està venent a dues pessetes el litre.

Sobre l’activitat al Consistori de Castellar del Vallès, cal destacar que les despeses que tenia cada mes pel sosteniment dels refugiats eren, aproximadament, d’unes 10.000 pessetes, però la Generalitat liquidava amb molt de retard, d’uns quatre o cinc mesos. Aquesta manca d’efectiu suposava fer escrits continus al Conseller de Finances de la Generalitat demanant “un avenç de 25.000 a 30.000 pessetes a concepte del subsidi dels refugiats”^[410].

A Castellbisbal hi havia hagut sempre problemes, davant la falta de responsabilitat dels diferents grups per fer-se càrrec d’una manera efectiva de la gestió municipal, ajudats en això per un Secretari Municipal que va tenir en absolut abandó les seves tasques més rutinàries, malgrat estar residint amb la seva família en un pis propietat de l’Ajuntament. Es deia Alvaro Cañameras i va ser destituït unànimement el dia 23 del present mes, però no per un ple, sinó per decisió de tres consellers municipals (Francesc Campanyà Parera, CNT; Jaume Arús Moliné, Alcalde interí, PSUC; Ramón Torres, PSUC) que s’havien quedat sols i compromesos tots ells en la tasca de “fer-se càrrec del govern de la població” i a posar la situació del Consistori en coneixement de la Direcció General d’Administració Local (Departament de Governació i Assistència Social de la Generalitat de Catalunya), després que en el ple extraordinari celebrat el dimecres dia 2, es llegissin sengles escrits de les dues úniques organitzacions presents en la Corporació Municipal —PSUC i CNT— comunicant la seva decisió de retirar-se d’aquest.

Sobre l’activitat al Consistori de Cerdanyola del Vallès, destaquem: l’acord de que una vegada sigui clarificada la situació legal respecte de les finques expropiades a l’Avinguda 14 d’abril, números 12, 14 i 16, per la Comissió de Responsabilitats de la Generalitat, seràn “destinades a la construcció de nova planta d’un grup escolar”; que de qualsevol preu abusiu que es tingui coneixement “pot formular-se la corresponent denuncia a l’esmentat Tribunal”, doncs els “Tribunals de Subsistències i Preus Indeguts”, segons el Diari Oficial de la Generalitat, han sigut creats per a tal finalitat; fer un comunicat “a tots els tenders i similars s’abstinguin de despatxar tota classe de queviures sense la deguda autorització del Departament de Proveïments”; la prohibició als vaquers de despatxar la llet en llurs domicilis; i, com també va passant a moltes altres poblacions de la comarca, la necessitat de controlar els robatoris als camps, fa que s’acordi “nomenar dos guàrdies rurals, encarregant-se la Unió de Rabassaires de fer el repartiment per sufragar el sou que se’ls assigni”.

A Ripollet, Balbià Ramos ha de deixar el Consistori el dia 2, a causa de ser mobilitzat amb la partida de 1929 (tenia 30 anys d’edat), sense que sigui substituït al llarg de tot el mes.

A Sentmenat, Jaume Giralt renúncia a continuar exercint el seu càrrec al capdavant de la Conselleria o Departament d’Abastaments el dia 10, i igual ocorre amb Vicenç Fruitós respecte al seu al capdavant d’Assistència Social. En ambdós casos, és l’Alcalde confederal (Joan Anglès Puigdemunt) qui es fa càrrecs d’ambdues responsabilitats. Al seu torn, el mateix dia, Francesc Rams deixa el Consistori per allistar-se voluntari en l’Exèrcit Popular.

C) Municipis de 5.000 a 7.500 habitants:

A Montcada i Reixac, el dia 4 surten del Consistori —per haver d’incorporar-se a l’Exèrcit Popular— Domènec Bailarda (president de la Comissió de Foment, Obres Públiques i Treball) i Francesc Bellido. Els substitueixen Juan Alcaraz Almansa (que ocupa el càrrec citat) i Francisco Carreño Villar^[411].

Entre l’activitat d’aquest Consistori al llarg del mes, destaquem la següent: a proposta de Francisco Carreño, s’aprova convocar urgentment a la Junta de Defensa Passiva local, doncs, com ell va dir, “de tots és sabut que va aguditzant-se cada dia la situació per l’actitud adoptada pels països invasors d’Espanya, que metrallen criminalment a les poblacions sense que aquestes estiguin previngudes per guardar-se a llurs dones i fills”. Per això, a la citada Junta:

Cal interessar-la a que prengui interès en l’assumpte i procurar que, sense carregar el pressupost, s’organitzin brigades en el ram de la construcció, brigada municipal i prestació personal obligatòria, per a què es construeixin els refugis necessaris, sota la inspecció de l’arquitecte municipal, de forma que tothom contribueixi, aportant l’import de mig jornal o d’un jornal aquells que no aportin per qualsevol circumstància la col·laboració personal, i procurant a més a més les subvencions que siguin possibles per subvenir el cost dels materials, portant a cap tota aquesta gestió amb la màxima activitat, com a treball de guerra, per poder oferir al poble els refugis adequats on poder-se protegir dels bombardeigs.

Serà en el ple del dia 25 quan s’acordi la constitució definitiva de la Junta de Defensa Passiva. President de la mateixa serà el mateix Carreño, per delegació de l’Alcalde de l’Ajuntament i l’integraran un representant d’ERC, un altre del PSUC, un altre de la CNT (Juan Alcaraz Almansa), el metge i l’arquitecte municipals, i, un secretari, nomenat per l’Ajuntament.

De l’Ajuntament de Rubí, destaquem la següent: l’Alcalde, Pere Aguilera (ERC), es troba empresonat des del dia 10 d’aquest mes, per ordre del Jutjat Nº 2 del Tribunal d’Espionatge i Alta Traïció de Catalunya. En altra època, el mateix Lluís Companys havia sigut l’advocat assessor del Consistori rubinenc, i després va ser-ho el seu germà, Camíl Companys, però ara no en tenia cap. Llavors, la CNT va proposar nomenar “una comissió, la qual tindrà la missió de procurar saber els motius de la detenció i anar a indagar i investigar”. Segons Gaju, la comissió havia d’estar integrada per totes les organitzacions presents al Consistori i “del resultat de les gestions es desprèn que s’ha de nomenar un advocat, que es faci (doncs) el més essencial és saber primerament si la detenció ha estat motivada per un afer particular o oficial, i si és aquest darrer, és netament el Municipi a qui correspon la diligència de buscar l’advocat. Si es considera que el cas que es discuteix ha estat injust, s’arribarà fins allà on sigui possible i s’anirà a trobar a qui sigui. Això vol dir que volem ésser art i part en totes les qüestions del Municipi, i no com ara, que no sabem res”.

A favor de la proposta cenetista es va mostrar el PSUC i ACR, mentre que ERC i UR es van posicionar, en principi, a favor de la contractació inmediata d’un advocat per l’Ajuntament, per acabar finalment, al llarg de la sessió plenària del dia 13, acceptant també aquella. Així, per unanimitat, es va aprovar la creació de la susdita comissió, amb la finalitat “d’investigar els motius de la detenció i, un cop esbrinats, que ho comuniqui a la Corporació Municipal i llavors podrà nomenar-se l’advocat que sigui necessari”. La van integrar Joan Marcet Carreres (ERC), Joan Gaju Pujol (CNT), Vicens Acin Mas (PSUC), Francesc Riera Corbera (UR) i Joan Rossinyol Soler (ACR).

Una vegada acabada la tasca d’aquesta comissió, en el ple del dia 28 es va nomenar un advocat (Marian Rubió Tudurí) per a la defensa legal de l’Alcalde, doncs la detenció va ésser a causa de no comparèixer davant el jutge que el va citar a declarar per un decomís de queviures que es va fer a un ciutadà de Rubí, davant l’actuació de l’Alcalde intentant “procurar que el gènere es quedés en aquesta vila”.

D’altra banda, en el ple del dia 24 s’ha assabentat el Consistori del tancament d’algunes de les botigues del Mercat, per manca de gènere. A més, es veu obligat a imposar multes importants per venda de carn, morta i venuda clandestinament i sense pagar l’arbitri municipal, Es comenta que ja fa temps que es va acordar que els articles de menjar no es podien vendre als forasters, però això no es compleix, que no hi ha preferència per als vilatans; això comporta que “ens trobem impossibilitats de poder adquirir el menjar imprescindible, per haver-ho esgotat tot l’esmentat personal (els forasters)”. Alarcón, de la CNT, ho expressa clarament:

Principalment, els divendres i dissabtes, els trens van atapeïts de sacs i de paquets de cols i verdures, les quals els són venudes sense la corresponent tarja.

I es que, ja se sap, quan la gana està present, les persones procurem trobar quelcom i al preu que sigui… si en tenim prou diners. I en aquells moments tant crítics, passava com sempre ha passat: que havia alguns que sí en tenien i d’altres que no.

A Sant Cugat del Vallès, en el ple del dia 30, l’Alcalde (el cenetista Pere Puig), reclama de tots els consellers:

Que prestin la màxima col·laboració, i demana que tots els casos que hom pugui esbrinar, ja sigui per preus indeguts, per actes de derrotisme, deserció o emboscats, sigui comunicat o denunciat oportunament, doncs la Comissió de Govern està disposada a actuar amb ma dura per castigar tots els que estiguin fora de la Llei o que siguin enemics de la causa del poble.

D) Municipis de més de 45.000 habitants:

A Terrassa, la coalició CNT-PSUC està consolidada i s’ha vist reforçada fora de l’àmbit estrictament local. No obstant això, a partir d’ara seran contínues les mobilitzacions a files i —com en la resta dels Consistoris— moltes d’elles portaran els consellers municipals a l’Exèrcit Popular, amb independència de si ocupen o no un càrrec en l’equip de govern municipal (a diferència del que ocorre amb els líders o dirigents màxims de les organitzacions llibertàries, que s’alliberen d’haver d’acudir, quedant exclosos tant del compliment de les Ordres Ministerials d’incorporació forçosa a files, com de les crides periòdiques que es fan a l’allistament voluntari per lluitar, amb la qual cosa hi ha una altra característica comuna que els assembla a la resta dels dirigents polítics de la resta de les organitzacions).

El dia 11 han de sortir per aquesta causa, la d’incorporació a l’Exèrcit, tres representants confederals: Josep Domènech, Ramón Sainz i Llorenç Tapioles, sent substituïts per Josep Pedro Gimjuan, Rafael Sancho Alegre i Josep Torres Martínez. Josep Pedro ostentarà el càrrec de Conseller-Regidor segon, responsable de l’Àrea de Governació i Assistència Social (Domènech ostentava el mateix càrrec, però l’Àrea que presidia rebia el nom de Sanitat i Assistència Social) i Frederic Marín deixarà d’ocupar-se de l’Àrea d’Obres Públiques i passarà a ocupar-se de l’Àrea d’Obres i Serveis Públics.

La Comissió de Govern o Permanent està integrada ara per quatre Consellers-Regidors —2 de UGT i 2 de CNT— i cadascun d’ells s’ocupa d’una determinada Àrea o Departament, en el que hi ha una Comissió municipal, amb vocals de totes les organitzacions presents al Consistori (CNT, UGT, ERC, ACR i UR).

En el ple del dia 11 es torna a viure un clima de tensió entre els consellers municipals, entre el govern municipal i l’oposició (ERC, ACR i UR), fent Morera de portaveu de la mateixa. La reunió plenària començà a les vint-i-dues hores i quaranta-cinc minuts i es va aixecà a les tres hores i quinze minuts “de la matinada següent”. Tot va començar amb la presentació i lectura d’un document de l’oposició:

• Abril de 1938:

El dia 16 d’aquest mes es signarà el pacte anglo-italià, la qual cosa fa que el nou govern de França —format per Dadalier el dia 10 d’abril— s’apropi a les posicions britàniques e italianes, a més a més d’intentar connectar amb les autoritats franquistes.

La necessitat de col·laboració conjunta de totes les organitzacions antifeixistes es fa cada cop més urgent, perquè la situació general es va deteriorant cada cop més. El dia 1 d’aquest mes surt publicat a la premsa un manifest de l’ampliat Front Popular Antifeixista català, que termina amb les següents frases:

Si abans arribaven refugiats de guerra de la resta de l’Espanya controlada pel Front Popular, ara comencen a arribar procedents del propi territori català: el 3 d’abril cau Lleida, la zona de Gandesa el 2, Balaguer el 6, Sort i Tremp el 7. La caiguda de les centrals hidroelèctriques situades al costat del va riure Segre fan molt dany a la indústria catalana, que es veu privada de la dita energia per moure la seva maquinària.

El dia 15, García Valiño i les seves tropes “nacionals” entren a Vinaròs, Benicarló i Ulldecona, raó per la qual l’exèrcit “roig” es decideix a volar els ponts de Mora d’Ebre, Tortosa i Amposta, quedant el marge esquerre del riu Ebre convertit en línia del front. S’havia perdut tot l’Aragó i gran part de Catalunya i València es situava únicament a uns 35 km del front.

Si des que es van quedar fora dels càrrecs de Ministres, els cenetistes van ser plantejant tornar a estar en les màximes instàncies del poder polític institucional, mai com ara hi havia més possibilitats. El Comitè Nacional d’Enllaç UGT-CNT ja havia entregat a Negrín un programa d’unitat d’acció (de data 18 de març) i se sol·licitava l’entrada d’ambdós sindicats en el Govern.

Es tracta d’un pacte que compta amb el vistiplau del Comitè Peninsular de la FAI i del que es publica un manifest públic en aquest sentit, datat a Barcelona el dia 19 del mateix mes. A més a més, també es publica un manifest conjunt titulat “La unitat de la joventut revolucionària en acció”, signat pel Comitè Executiu de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i pel Comitè Regional de les JJ. LL. de Catalunya^[413].

El diari “Solidaridad Obrera”, del dia 20 d’aquest, publica un comunicat del moviment llibertari català molt important:

S’havia aprovat unànimement en un Ple d’àmbit català celebrat el dia anterior a Barcelona. El primer Secretari d’aquest Comitè Executiu del moviment llibertari català va ésser Fidel Miró. Tanmateix, van començar a sortir pel front batallons de voluntaris confederals, incorporant-se a les Divisions sota Caps cenetistes^[414].

El Ple Nacional de Confederacions Regionals de la CNT, celebrat el dia 3 d’abril, va acordar la continuació de la guerra i l’entrada de la CNT en el Govern central encara que fora amb un Ministre sense cartera. La resposta que va donar el socialista Negrín va ser la d’oferir un Ministeri a cadascuna de les centrals sindicals en el Govern que formaria, però triant ell a la persona que ocuparia el Ministeri d’entre tres que se li proposessin. Va triar l’asturià Segundo Blanco González (membre del Comitè Nacional de la CNT) i no a algun dels altres dos possibles (Horacio Martínez Prieto i Joan García Oliver), tots ells proposats pel Comitè Executiu del Moviment Llibertari, ja existent des de la primera setmana de març, però plenament ratificat pel Ple de GG. AA., delegats de sindicats i comitès de CNT, FAI i FIJL, celebrat a Barcelona el dia 2 d’abril, al que hem fet abans referència.

Juan Negrín López passava d’ocupar la Presidència del Consell de Ministres i la cartera d’Hisenda i Economia, a ocupar la mateixa Presidència però canviant el Ministeri en què estaria al front: Defensa Nacional. Per la seva banda, el cenetista Segon Blanco era Ministre d’Instrucció Pública i Sanitat, un Ministeri que tenia moltes ocupacions a què atendre i pocs recursos econòmics i humans.

Quan el portaveu periodístic de les JJ. LL. informa del dit nomenament, li canvia el segon cognom —Martínez en comptes de González— i completa la informació amb la notícia de la constitució a Barcelona de l’Aliança de la Joventut Antifeixista de Catalunya, formada per les JJ. LL., JSUC, FNEC, ACR, JEREQ, FAIC, BEN i les d’Estat Català.

El nomenament de tan decisiu Govern es va produir en virtut del Decret de 5 d’abril de 1938 i en el seu composició figuraven 4 socialistes (tres del PSOE i un de la UGT), 3 d’Esquerra republicana, 1 d’Unió Republicana, 1 del PNB, 1 d’ERC i 1 del PCE, a més del llibertari. Aquest últim —com els altres— ràpidament començaria a anomenar als seus més estrets col·laboradors, les persones crides a ocupar els més importants càrrecs del Ministeri. Així, per sengles Decrets de 9 d’abril, va anomenar al famós Joan Puig Elias nou Sotssecretari d’Instrucció Pública, a Esther Antich Sariol nova Directora General de 1a Ensenyament; per altres del dia 13 del mateix mes, a Josep Castelló Peiró com a nou Inspector General d’Indústries Químic-Farmacèutiques i annexes, i, com a nou Inspector General de Milícies de la Cultura, a Marcial López Blasco.

El President del Consell de Ministres i titular del Departament de Defensa Nacional, Juan Negrín López (PSOE), va fer públic el seu programa polític —els famosos “tretze punts”— el dia 30 d’abril i es va difondre massivament per tots els mitjans de comunicació de masses, però sense que produís cap efecte a l’exterior, a l’estranger. La consigna denominada de les tres “R” —resistir, resistir, resistir— persegueix que la guerra civil s’allargui en el temps fins que esclati la pròxima guerra europea. I que, per tant, les democràcies burgueses hagin d’intervindre en favor del seu règim.

D’altra banda, per reforçar el pacte d’unitat d’acció que es va fer a nivell nacional o estatal, la Confederació Regional del Treball de Catalunya i el Comitè de Catalunya de la UGT, van signar un pacte (anomenat “Pacte d’Unitat d’Acció”) semblant però d’àmbit català, el 18 d’abril, creant-se un Comitè Permanent d’Enllaç. Aquest pacte va ésser signat per Josep Moix, Tomás Molinero i Miquel Ferrer —Secretari General— per l’UGT; José Jimenez, Antoni Marco i Josep Joan Domènech, Secretari^[415].

L’anomenada “lleva del biberó”, la lleva de 1942 (els nascuts a l’any 1921), corresponent als joves de 17 anys, farà sortir a aquests de les seves llars familiars cap a un destí incert.

Així van anar evolucionant els Consells Municipals:

A) Municipis de fins a 1000 habitants:

Al llarg d’aquest mes d’abril no es produeix cap canvi.

Entre els acords adoptats a l’Ajuntament de Viladecavalls, poder esmentar els següents: la neteja de les basses de Can Purull; “en compliment de les últimes ordres rebudes, interessar a tots els soldats que procedents del front transitin per dintre el terme municipal, sense el seu degut permís, que tenen que reincorporar-se urgentment o del contrari seran denunciats com a emboscats o desertors”; anunciar mitjançant un pregó, “en compliment de l’Ordre del Ministeri de Defensa Nacional, de cinc del corrent mes (…) la formació d’un exèrcit voluntari, quines instàncies, condicions i normes (…) seràn donades per la Secretaria als que ho sol·licitin fins el dia 20 del corrent”; evitar que s’utilitzin per altres les targes de racionament dels vilatans que s’absenten del poble; canviar el dia i la hora de celebració dels plens municipals a “cada diumenge a les sis de la tarda de primera convocatòria i les de segona el dilluns a la mateixa hora”, per un motiu important per a tots els vilatans “vistes les presents circumstàncies de la manca de corrent elèctrica la majoria de dies”, i, que siguin racionats els nens menors de dos anys “que fins a la data eren eliminats de racionament” (plens dels dies 6, 13 i 20).

B) Municipis d’entre 1000 i 5000 habitants:

Tampoc a Barberà del Vallès, Castellar del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Ripollet, Sant Llorenç Savall, Sant Quirze del Vallès i Santa Perpètua de Mogoda.

Esmentem ara alguns dels acords adoptats en el Consistori de Barberà del Vallès: en el ple del dia 6, el de fer una reunió el diumenge dia 10, a les 11 hores del matí, “amb els partits polítics i sindicals de la localitat, per determinar en quina forma es pot procedir a l’allistament (doncs) s’ha de discutir i posar en pràctica l’Ordre-Circular del Ministeri de la Guerra, del 31 de març i publicat al Diari Oficial de la Generalitat per la Conselleria de Governació, que afecta els individus de les lleves dels anys 1926, 1927 i 1928, per procedir a l’allistament voluntari per a l’Exèrcit”, el que volia dir que ja es podien anar preparant tots els homes de 31, 32 i 33 anys (els nascuts als anys 1905, 1906 i 1907).

També, a proposta del conseller cenetista Valero, després de manifestar que havia municipis on “els infants tenen llet per mantenir-los i que també se’ls concedeix racionament”, es decideix que se’ls donarà, una vegada passats dos mesos des de que les mares hagin acudit a l’Ajuntament i “una vegada fets els tràmits legals de registre”. Davant de la petició d’un augment de preu de la llet, a 3 pessetes el litre, feta pels vaquers, el Consistori aprova una pujada de preu fins a 2 pessetes el litre des del dia 11 d’aquest mes; el decomís de “14 ó 15 caixons de sardina salada” a un venedor que no tenia “els corresponents avals de la Delegació de Proveïments o de la Vegueria ni guia de cap classe”, i, l’aprovació de fer un pregó per recordar que els pagesos havien de portar el vi al Sindicat Agrícola i que si no ho feien, se’ls aniria a buscar el vi i se’ls imposaria una multa.

En el ple del dia 19, el conseller cenetista Valero posa en coneixement de la resta del Consistori que, gràcies a les pessetes posades a l’efecte pel veïnat, ha pogut, encarregat per l’Ajuntament, adquirir mongetes. Hem de recordar que, com passava també a la majoria dels municipis vallesans, mentre l’Ajuntament procurava portar menjar per als vilatans en general, la Cooperativa venia queviures a tots els seus associats, proporcionats per la Federació de Cooperatives. També l’Alcaldia informa de la visita del Delegat de la 1a. Vegueria del Comissariat d’Assistència als Refugiats, en viatge d’inspecció sobre els refugiats, a qui se l’ha demanat més queviures si se’ls ha de donar tarja de racionament, doncs estàn arribant “evacuats d’Aragó (…) i de Lleida, a la qual cosa ha contestat dient que parlarà amb el Delegat de Proveïments de la 1a. Vegueria per a què de moment i al menys sigui donada més farina”.

En el del dia 26, l’Alcalde (que ja és l’encarregat de controlar i decidir qui pot tenir en possessió un aparell ràdio receptor), es manifesta sobre una altra obligació que tenen els ciclistes, la de disposar d’una “fulla de ruta” expedida per l’Ajuntament: tots els que tinguin la matrícula del municipi a la bicicleta la podran obtenir “sempre que els interessats acreditin la necessitat”. A més a més, totes les reunions d’associacions i entitats deuen tenir permís de l’autoritat, la qual cosa fa que sempre es vagin dirigint peticions a l’Alcalde demanant aquest permís. Davant la petició de permís feta per la Cooperativa, per a la celebració d’una reunió de socis el dia 1 de maig, l’Ajuntament decideix el trasllat d’aquesta sol·licitud “per telegrama a la Conselleria de Governació de la Generalitat”. Tanmateix, sobre el vi, s’acorda que “s’anirà a buscar a tots, prescindint de si són (els pagesos) de la CNT, del Sindicat o dels Rabassaires, doncs és una cosa que no pot durar més així i portaria un conflicte greu”, veient que molts no portaven el vi per poder controlar-lo segons les disposicions vigents, evitant la seva venda il·legal.

També “es dóna compte d’un telegrama del Comissariat d’Assistència als Refugiats, comunicant la tramesa de 50 refugiats”, indicant que si no es poden allotjar en un edifici, siguin repartits entre les famílies de la vila “de la forma més convenient”. I s’autoritza al Centre Adminsitrativo Subirachs per cobrar de la Generalitat, pel concepte del subsidi als refugiats de guerra, 3.472 ptes. corresponents al mes d’octubre; 3.360 a novembre i 3.472 a desembre.

Sobre la de l’Ajuntament de Castellar del Vallès, destaquem uns acords del ple celebrat el dia 19: contestar un escrit del Banc de Crèdit Local, pel qual demana el compliment del contracte de préstec existent, dient que “de moment no es possible la tramesa de fons, per quan els ingressos del pressupost han reduït el seu rendiment més d’un 80 %, i, per tant, no es pot atendre la seva petició”; la inscripció en el cens dels veïns accidentals de la població (transeünts); gestionar prop del Comissariat d’Electricitat, la possibilitat de donar llum a la població per mitjà d’un motor d’olis pesats; aprovar “el projecte que tenen els mestres de donar classe a l’aire lliure, per tal d’evitar el perill imminent que existeix en un edifici ple de mainada, en cas de bombardeig aeri”; a proposta del conseller cenetista Malla, que exposa el que “cada dia són més difícils d’obtenir queviures, per quant les disposicions del Govern així ho priven”, el de procurar “evitar que els productes de la terra del nostre terme municipal surtin del mateix i siguin, tot el possible, controlats per la Conselleria o el Sindicat Agrícola”, adoptant el Consell Municipal les mesures pertinents i que aquell “ho adverteixi als seus afiliats”.

A Castellbisbal, la negativa de les distintes organitzacions a formar part del Consistori (recordem que és l’època més dura de tota la guerra i que la fam i les privacions de tota mena són una realitat, en la que els Ajuntaments han d’adoptar decisions que poden ser beneficioses per a alguns però perjudicials per a altres, provocant enemistats entre els veïns afectats i els consellers municipals), fa que la Direcció General d’Administració Local nom un Comissari Municipal —previst pel Decret de 8 d’octubre de 1937 per a situacions de crisis greus als Consistoris— per fer-se càrrec d’aquest (el que ocorre el dia 15, per part del designat per a això, Marcel·lí Garriga Bassas).

Sobre l’activitat del Consistori de Cerdanyola del Vallès, assenyalem la següent, corresponent al ple del dia 25: davant l’exposició feta per la UR, mitjançant un escrit de data 25 d’abril de 1938, signat pel President José Casamitjana i pel Secretari, Joan Farell, exposant “el malestar que reina entre els conreadors al tenir que presenciar com els prenen les verdures, llegums i altres sembradures dels camps i per tal d’evitar aquesta manca de control, creiem a bé demanar-vos acordeu siguin nomenats sis guàrdies rurals per a la vigilància en tot el terme”, proposant, a més, els noms dels què es podien nomenar i acabant de la següent manera “hem de remarcar-vos que els jornals a percebre aniran a càrrec de la Unió de Rabassaires”. Però també la Col·lectivitat de Camperols (CNT), mitjançant un escrit de la seva Junta, de data 28 d’aquest mes i signada per Luís Duvar i Antonio Angulo, va fer una petició semblant, demanant tres guàrdies rurals, recomanant els noms dels mateixos i dient que es faria càrrec dels seus jornals. Les dues peticions van ésser aprovades en els seus termes, anomenant-se als indicats com guàrdies municipals amb caràcter interí “puguen en tot moment l’Ajuntament deixar sense efecte aquests nomenaments quan ho cregui oportú”.

A Palau-solità i Plegamans, el dia 21 han de deixar l’Ajuntament —per incorporació a files— Joan Font i Domènec Bellavista.

De l’activitat d’aquest Consistori, volem fer menció d’alguns assumptes que van sorgir a la sessió plenària del dia 10. Així, el Secretari:

Dona lectura al telegrama rebut en aquesta Alcaldia, data sis dels corrents, ordenant es procedeixi a la recluta de voluntaris, en compliment de l’Orde-Circular del Conseller de Governació i Assistència Social de la Generalitat de Catalunya de data 31 de març darrer, Diari Oficial del primer del corrent mes, obrint un registre a tal efecte, amb la filiació complerta dels individus que vulguin allistar-se’n com voluntaris a l’Exèrcit de Terra, i donant la major publicitat a aquest allistament, remarcant la significació de la lluita per a la defensa de l’integritat espiritual i territorial de Catalunya i de la República.

El primer que va passar amb posterioritat a la lectura de dit telegrama és que:

Igual ocorre en Sentmenat, on el dia 28 són baixes pel mateix motiu Joan Turell (responsable de l’Àrea o Departament d’Economia) i Vicenç Fruitós. En aquest municipi, ERC i CNT segueixen amb les seves gestions per intentar que el PSUC i UR tornin al Consell Municipal i col·laborin, però només obtenen negatives. Entre els problemes més greus que afecten a la localitat es mencionen “la qüestió dels emboscats (és a dir, els que s’amaguen per no complir amb els seus deures militars) i els continus robatoris en els sembrats”. D’altra banda, s’aprova la suspensió “del servei de guarderia d’infants que feia uns vint mesos que funcionava (…) per la negligència dels ciutadans que en rebien els beneficis, reportant això una feixuga càrrega per a l’erari municipal”, és a dir, per la falta de col·laboració dels propis usuaris de la mateixa (plens dels dies 12 i 28).

C) Municipis entre 5000 i 7500 habitants:

A Montcada i Reixac, el dia 1 es procedeix a una redistribució de les presidències de les Comissions municipals entre totes les organitzacions presents al Consistori, adjudicant-se 2 al PSUC, 2 a ERC, 1 a UR (malgrat que no acudeix des de fa temps per la Casa de la Vila) i 2 a la CNT (Abastaments, per Josep Miras; Obres Públiques, per Juan Alcaraz). El dia 8, Manuel Tomás del Toro substitueix a Pere Contreras.

Per buscar solucions respecte al problema dels anomenats “transeünts”, el moviment de persones per la vila, en el ple del dia 15 es va aprovar fer una addicció al cens de població existent:

Atès que és considerat de gran conveniència saber en forma exacta les altes i baixes de veïns de la localitat i tenint-se en compte que sobretot en aquests darrers temps, ja sigui per protegir-se dels bombardeigs de la capital, ja sigui amb motiu de l’evacuació de pobles de zones de guerra o per altres circumstàncies, el moviment de població ha estat molt important e incontrolat, per quant es sabut que ha entrat molta gent i s’han efectuat canvis sense posar-ho, com es degut, en coneixement de l’Ajuntament (…) declarant obligatòria la inscripció al mateix de tots aquells que han fixat la seva residència en aquesta població a partir del dia 19 de juliol de 1936, per tal de portar en deguda forma el moviment de població (…) imposant-se les sancions que calguin a aquells que es mostrin contraris al compliment del deure ciutadà que les lleis imposen.

I respecte el problema dels robatoris d’aliments als camps de la vila, va acordar-se en el mateix ple que el dos vigilants que tenia la Comissió de Proveïments, passarien a prestar els seus serveis també a qualsevol Comissió on fossin necessaris, a més de la contractació de dos nous vigilants per fer la vigilància nocturna.

A Rubí, prenen bona nota del que ocorre en la capital catalana —a una vintena de quilòmetres de distància— i la CNT i el PSUC decideixen subscriure una proposta conjunta —de data 6 d’abril— que els permeti a totes les forces locals antifeixistes formar part de l’equip de govern^[416].

Es discuteix en el ple del dia 7 (quan Aguilera torna a presidir la Corporació Municipal), proposant que hi hagi 11 Conselleries, ja que “l’experiència viscuda ens ha demostrat que no és possible que un sol home (en referència a Pere Aguilera, l’Alcalde carismàtic d’ERC) (…) pugui atendre totes les qüestions que se li plantegen al municipi cada dia”. D’altra banda, es considera que no és suficient el mer fet d’adoptar acords al Consistori “sinó que és necessari complir-los i fer-los complir, en bé del poble al qual representem”.

La proposta va signada per Vicens Acín Mas, en nom del PSUC, i per Joan Gaju, en nom de la FLS d’Indústria cenetista, qui defensarà davant el ple la idea de què ha de ser cada Conseller el responsable del Departament respectiu “obrant sempre d’acord amb les exigències del moment, sent sempre, no obstant això, responsable davant el Consell de l’incompliment dels treballs de la seva incumbència, la qual cosa actualment és impossible, per recaure totes les activitats en la persona de l’Alcalde”. Acín, en la seva intervenció, també es mostrarà partidari del funcionament per Conselleries i no per Comissions presidides per l’Alcalde, indicant que si han canviat d’opinió sobre el dit tema, ha estat “a causa del desconeixement que llavors teníem de les qüestions municipals”.

Davant l’evidència que es trobava en minoria, Aguilera va aconseguir un acord per celebrar una reunió preparatòria sobre la dita qüestió, a celebrar pels representants dels distints grups municipals dissabte vinent dia 9, dos dies després.

La dita reunió va ser un fracàs per a les pretensions presidencialistes d’Aguilera, per quant en la celebració del ple extraordinari que a l’efecte es va realitzar el dilluns 11, a les 9,45 de la nit, ERC i UR van haver de comunicar que no ocuparien cap càrrec en el nou equip de Govern, malgrat que a ERC se li oferien 3 Conselleries o Àrees —les mateixes que al PSUC i a la CNT— i a l’UR una (igual que a ACR).

El motiu era que estava massa acostumat a figurar com a Alcalde i l’acord CNT-PSUC li treia la butaca: el confederal Joan Roba García era triat nou Alcalde en dit ple, després de la corresponent votació secreta, per onze vots a favor i nou en blanc.

En el ple celebrat l’endemà, dia 12, tampoc la UR i la ACR van voler tenir cap tipus de responsabilitat en el nou govern municipal que es formava; així, es va acordar que únicament haurien cinc Conselleries, assumint dos d’elles el PSUC (Sanitat i Assistència Social, per Manuel Díaz; Cultura, per Vicens Acín) i tres els confederals (Hisenda i Governació, Joan Roba; Treball i Obres Públiques, Joaquim Aragonès; Abastaments, Joan Gaju).

Gaju, portaveu confederal al Consistori, va manifestar el següent:

L’oposició va tornar a manifestar que no participaria en la composició de cap de les Conselleries o Departaments, que es limitaria a acudir als plens.

El dia 21 es comunica que Domènec Dolcet ha de dimitir per incorporació a files. També en aquest ple el Consistori aprova el pagament de factures i despeses pendents per un import de 62.725,85 pessetes, mentre que els ingressos del mes de març havien pujat a 42.046 pessetes, més la quantitat de 10.428,15 pessetes procedents de l’escorxador i del Mercat municipals.

D’aquest total d’ingressos obtinguts per l’Ajuntament, hi ha alguns que considerem d’interès destacar, pel seu significat social i polític: la venda de medicaments per la farmàcia municipal va reportar 10.548,70 ptes.; per l’impost sobre begudes, 1.775 ptes; per l’impost municipal sobre les entrades dels cinemes, 3.372 ptes; pel lliurament de targes de racionament, 2.048 ptes; pel cobrament de lloguers de les cases confiscades als facciosos, 1.260,85 ptes; per l’impost municipal als propietaris de cases habitades per ells, 2.178,50 ptes; i, per l’impost municipal del 10 % sobre els lloguers obtinguts pels particulars, 1.379,50 ptes.

Quan Roba entra per Aguilera a l’Alcaldia, es fa un arqueig comptable de la Caixa, un estudi de les comptes confeccionat amb els corresponents comprovants que consten a la Dipositaria i Secretaria, de quin resultat es dóna còpia a totes les organitzacions. Hi ha un dèficit municipal de 4.887,67 pessetes.

Per fer-se una idea de l’important volum de consum de productes alimentaris que feia una població com Rubí, en el mes de març d’aquest any, els veïns van poder adquirir 17.450 litres de llet, 849 quilos de peix, 409, 2 quilos de carns llaners i cabruns, 30 caps llaners i cabruns, 5 cabrits, 5.564,05 quilos de carns bovines, 40 caps bovins, 1.477,5 quilos de carn de cavall, 11 caps de bestiar de peu rodó, 2.144 quilos de carns porcines, 41 caps porcins, 803 gallines i 1.097 conills.

Un dels acords adoptats en aquest mes va ésser la realització d’un nou cens d’habitants del poble, a proposta de Roba, utilitzant el sistema d’omplir una fitxa per cada casa del poble on s’han d’especificar el nombre d’habitacions existents i les que estàn ocupades, amb l’obligació d’abstenir-se de llogar cap habitació sense el previ coneixement de l’Ajuntament, doncs:

Fins i tot, és unànime l’aprovació de què “no sigui lliurada cap tarja de racionament a persones vingudes a aquesta vila després del 19 de juliol si previament no ha estat presentada la baixa de la població on anteriorment residien” (ple del dia 21).

A Sant Cugat del Vallès, el dia 19 presenten la seva dimissió —per incorporació a l’Exèrcit Popular— José López, i l’Alcalde, Pere Puig, sent substituïts per Jover Ribasses Domossa i Mariano Mercader Gómez.

A aquest ple acudeixen els dos representants designats per la UR. No obstant això, surt triat com nou Alcalde un altre confederal, Ismael Castelló Vicedo, en aconseguir 16 vots a favor.

S’arriba a un acord important: ERC i ACR s’incorporen a la Comissió de Govern, en la que no havien volgut participar. Des d’ara fins al ple del dia 3 de maig, únicament haurà una organització present al Consistori que no tindrà cap responsabilitat a l’equip de govern: UR.

Aquesta Comissió de Govern està formada pels Consellers-Regidors Lluís García (PSUC), Joan Cantos (ERC), Domingo Belmán (CNT) i Francesc Ribas (ACR). Així, ACR assumeix una Regidoria o Departament, ERC una, el PSUC dos i la CNT altres dos (la de Presidència i Governació, a càrrec de l’Alcalde, i, d’Obres Públiques, Treball i Serveis Públics, a càrrec de Domingo Belmán).

Durant la setmana següent, es constituirà en aquest municipi el Comitè Local del Front Popular Antifeixista^[417].

D) Municipis de més de 45.000 habitants:

A Terrassa, el dia 18 es produeixen dues sortides del Consistori: Joan Graells i l’Alcalde, Enric Aldave, per incorporació a files. Entren Teresa Torrellas Espinosa i Jacint Caixelós Vela, que serà triat nou Conseller-Regidor quart, en dimitir del dit càrrec Frederic Marín (per haver estat anomenat Vicepresident de la Delegació del Consell General de les Indústries Tèxtils i Annexos de Terrassa).

En la votació secreta per a l’elecció novament Alcalde, surt triat —per 19 vots a favor i 13 en blanc— el cenetista Francesc Sàbat Romagosa^[418].

Al ple del dia 9, es llegeix una proposta conjunta de totes les minories municipals, en la qual es diu:

A més a més, s’acorda enviar un telegrama al President del Consell de Ministres, el socialista Negrín, amb ocasió d’haver-se constituït el nou Govern, manifestant-li “la més fervent i entusiasta i lleial adhesió d’aquest Ajuntament al Govern de la República, en aquesta hora solemne de la Pàtria en perill i la solidaritat més absoluta per a prosseguir la lluita entaulada contra el feixisme, fins la victòria final”. Però, en el torn dels precs i les preguntes, surt el tema de la falta de control en el pes “del pa que s’expedeix en racionament” i també es posa de manifest, en aquest cas pel Conseller d’ERC, Puigdomènech, que “en relació a les cues que es formen davant el Mercadal i determinades tendes que es comencen a fer amb molta anticipació, àdhuc a la nit, el que dificulta que les persones delicades de salut puguin resistir-les i proveir-se dels queviures que precisen” seria bo “prohibir es formessin aquestes cues amb més d’una hora abans de l’obertura dels indicats establiments”, prec que es “procurarà atendre’l” per l’equip de Govern.

• Maig de 1938:

En relació als famosos “13 punts de Negrín”, la declaració del Govern republicà apareguda en la premsa del dia 1, orientada a facilitar l’ajuda de França i Anglaterra i on, d’entre altres coses, es parlava d’una república popular i la garantia jurídica de la propietat, el Comitè Nacional de la CNT va publicar una Circular (la número 12), de data 10 del mateix mes, especificant que estava d’acord i subscrivia el seu redactat, amb matisacions sobre la seva finalitat i possibilitats futures. Entre d’altres coses, volem destacar el següent:

3º. En el Pleno de septiembre de 1937, se acordó hacernos nuestra y defender la tesis de consulta electoral bajo los auspicios de “República Socialista Democrática y Federal”. En las bases presentadas por nosotros a la UGT, y acaptades por el Pleno Nacional de Regionales, incluíamos un apartado que expresaba el acuerdo de septiembre. La declaración del Gobierno cambia la faz y habla de República Popular, lo que no se opone a nuestra tesis.

El diari barceloní confederal “Catalunya”, nocturn, redactat en català, va començar a publicar-se a mitjans de febrer de 1937 i va ésser en aquest mes de maig quan va ésser substituït per “CNT”, òrgan del Comitè Nacional, dirigit per Acracio Bartolomé i administrat per Fermín Arce^[419].

El dia 31 d’aquest mes el municipi de Granollers va ésser bombardejat, amb el resultat de 100 morts i 450 ferits^[420].

En quant als Consells Municipals o Ajuntaments del nostre estudi, en el grup de municipis de fins a 1.000 habitants, no va haver-hi novetats que afectessin la posició, presència o relacions polítiques dels cenetistes en els seus respectius Ajuntaments (seguien únicament a Gallifa i Viladecavalls).

Alguns dels acords adoptats per l’Ajuntament de Viladecavalls, amb participació confederal, són els següents: la compra de material funerari en Manresa, Sabadell o Barcelona i “els difunts seran conduits mentre durin les presents circumstàncies per quatre veïns nomenats per aquesta Corporació”, estalviant-se la Corporació “les despeses quantioses que ocasiona l’enterrament dels cadàvers a càrrec de la funerària de Terrassa”; donar “coneixement a les autoritats corresponents de què el preu fixat pel Decret del Govern de la República de data 28 d’abril, de venda del pa a 1,20 pessetes quilo a tot el territori català, resulta que després d’un examen resum de les despeses que produeix el transport de la farina i l’elaboració de pa, aquesta Corporació tindrà mensualment més de 300 pessetes de pèrdues”; tornar a celebrar els plens els dimecres de cada setmana a les nou del vespre, una vegada “resolt el problema de la llum”, i, “autoritzar al Centre Jurídic Administratiu Subirachs per a que cobri de la Generalitat de Catalunya la quantitat de mil vint-i-dues pessetes import del subsidi de refugiats del mes de desembre de 1936” (plens dels dies 1, 8, 15 i 22).

En el grup d’entre els 1.000 i els 5.000 habitants, no va haver-hi canvis a Castellar del Vallès, Castellbisbal, Cerdanyola del Vallès, Ripollet i Sentmenat.

A Barberà del Vallès, el dia 10 es va incorporar Antonio Puerto en substitució de Joan Pallàs i Santiago Valero va passar a ocupar-se de la Conselleria o Departament d’Abastaments i Cultura (un càrrec que si ja era difícil al cap de diversos mesos d’iniciada la guerra, seria d’importància fonamental el 1938). Des del dia 30, serà José Sánchez qui s’encarregui de l’última Conselleria citada, mentre que Valero s’encarregarà de la d’Obres Públiques (que portava aquell). La de Cultura, esqueixada d’Abastaments, passarà a ocupar-la l’acabat d’entrar, Antonio Puerto.

Aquests canvis es deuen a la reorganització que s’ha produït en aquest ple, a causa de les substitucions de representants de totes les organitzacions presents, per incorporacions a files (lleva de 1927, els homes nascuts al 1906, amb una edat llavors de 32 anys), incloent l’Alcalde (Carles Sancho Monistrol, PSUC), i que motiva l’elecció d’un de nou, sortint triat Jacinto García Escudero (PSUC) i sense que hagin estat presents al Consistori els representants d’ERC i d’ACR.

Seguirà l’equip de govern conjunt de totes les organitzacions presents al Consistori, distribuint-se entre elles les Conselleries d’Àrea (UR, 2; PSUC, 2: CNT, 3).

Entre l’activitat del Consistori dels plens dels dies 10, 17, 26 i 31, assenyalem: la realització d’un registre domiciliari a un veí del poble, doncs “pel grup de vigilància local han sigut trobats al carro i amagats convenientment entre palla, gènere que tractava de passar a Sabadell i que eren més o menys 30 litres de vi, 2 sacs de faves, 8 pans, alguns conills, etc.”; comunicar als pagesos que no es poden fer vendes particulars de cap producte, ni verdura, “per abús de preu en la verdura del temps”; demanar “al Metge Inspector Municipal de Sanitat, per a que ho faci el més aviat possible, visites d’inspecció a distints edificis i llocs de la localitat, on es tem que per l’aglomeració de gent que hi ha, poden produir-se focus d’infecció i, per tant, malalties contagioses, que es deure de l’Ajuntament evitar i prevenir”; s’analitza si, davant els robatoris continus “particularment productes de la terra”, és convenient demanar una o dues parelles de mossos d’esquadra a la Generalitat o bé és suficient amb les patrulles de vigilància “recentment nomenades”, si estenen “llur radi d’acció per tot el terme municipal”; s’assabenta al Consistori de la recepció de quatre telegrames del Coronel Jefe del CRIM de Terrassa —el primer dels quals porta data del 14 de març— pels quals demana la incorporació immediata de tots els mobilitzats, “essent responsables els Ajuntaments”, recordant “que poden fer ús dites autoritats de la força militar o de seguretat més propera a la localitat, per procedir a llur detenció”, a més de demanar “antecedents de quatre minyons corresponents a la lleva de 1940”, els nascuts a l’any 1919 y que ara tindran 19 anys (en data 17 d’aquest mes es crida a files a les lleves de 1925 i 1926, els homes de 34 i 33 anys, respectivament); comunicar que, sobre la carn de cavall que subministra al poble el veí Josep Pont, els cavalls hauran d’ésser morts a l’escorxador del poble, els haurà de vendre a preus de taxa i únicament en el poble; que el peix s’ha de vendre únicament en la Plaça Mercat i als preus de taxa fixats; un ple secret (el del dia 31) dedicat únicament a tractar un vot de censura de la CNT contra el nou Alcalde, Jacinto García Escudero, del PSUC, considerant que el Comitè Local d’aquest partit s’havia equivocat en la persona elegida, a causa de les crítiques que hi ha sobre ell per un grup de vilatans, sobre l’actuació d’aquell com responsable de la “Centúria Acero Rápido”, al front de l’Alt Aragó, formada per vilatans de Barberà del Vallès, doncs “estàn molt queixosos d’en García tots els que el varen acompanyar vers al front d’Aragó i les dones dels individus que formaren la Centúria Acero Rápido estàn encara queixoses i en contra seva per l’actuació desencertada del mateix en l’esmentat batalló”, i es que, com anava dient el conseller cenetista Valero, va amenaçar de què “ningú dels que la composaven podria tornar enrere… (que) com a responsable no ho podia permetre (…) però en Garcia no va anar mai a l’avantguarda i la Centúria sí que va ésser al front de batalla” (al·legació ratificada pel conseller cenetista José Sánchez, que va formar part també de la susdita milícia), a més de censurar-li haver fet una campanya de propaganda contra la CNT del poble quant els fets de maig de 1937 (i “com a conseqüència de l’esmentada propaganda la detenció d’en Roca”) i també “en contra de l’actuació d’en Pallàs com a Conseller d’Assistència Social” (no prosperarà el vot de censura al comptar únicament amb els tres vots confederals contra els tres del PSUC i un de la UR, però no haurà cap modificació de la política municipal i la CNT continuarà amb les mateixes responsabilitats que tenia en el govern municipal); i, finalment, l’acord pel qual s’accedeix:

A lo sol·licitat per Emili (…), metge i resident en la Torre d’en Gorchs d’aquest terme municipal, per tal que li sigui lliurat un certificat o aval de l’Ajuntament, com es persona addicta al règim i quin document necessita per a què puguin examinar-se dels cursos de Batxillerat en l’institut de Granollers els seus fills Emili, Ramón i Jordi (…), de 15, 13 i 12 anys respectivament d’edat, en quin institut estudien actualment.

Entre l’activitat del Consistori de Castellar del Vallès, volem fer esment dels següents acords: demanar oficialment a la Direcció General d’Abastaments que no siguin tan baix el preu de taxa dels ous i de la carn congelada, doncs “no s’adiu a la realitat del seu cost”; l’aprovació d’un projecte de racionament de la llet; que “es lloguin dos peons pels dies que calgui i es doni un repàs general als carrers de la població” per al seu arranjament, ja que “es troben en mal estat degut a les pluges” i que “si bé la situació econòmica no permet llargues despeses en obres, es creu de necessitat quan menys tenir els carrers una mica transitables”; i, finalment, com que el refugiats suposaven un problema per a tots els municipis, no és gaire estrany que l’Ajuntament de Sabadell demanés en préstec “edificis destinats a l’allotjament de refugiats” i que l’Ajuntament de Castellar del Vallès li donés aquesta resposta “que abans sigui estudiat si és cert que Sabadell es troba sense edificis on poder-hi allotjar els esmentats refugiats, per quan, altrament, no es considera convenient d’instal·lar-los ací, degut a la manca d’edificis” (plens dels dies 3, 25 i 31).

De l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, mencionem que va cobrar de la Generalitat, pel concepte d’ajut als refugiats de guerra, 13.392 ptes, corresponents al mes de febrer d’aquest any (ple del dia 17).

A Palau-solità i Plegamans, és el dia 5 quan es produeixen canvis confederals per incorporació a files: surten Joan Font i Domènec Bellavista i entren Aleix Casañas Codina i —novament— Antoni Estany Padrós.

Es produeix aquí una situació estranya: en el ple del dia 22, la CNT intenta aconseguir l’Alcaldia, proposant la destitució i la renovació consegüent de tots els càrrecs de l’equip de govern municipal, inclòs l’Alcalde, basant-se per a això en el que estableix l’art. 78 de la Llei Municipal catalana (que diu el següent “L’Assemblea Municipal podrà en tot moment destituir en part o totalment a les persones a qui hagi conferit els càrrecs d’Alcalde, Alcalde segon, tercer i quarts, i Conseller-Regidor”)^[421].

Compte per a dit objectiu amb la complicitat del PSUC, però d’aquest partit únicament acudeix un conseller a dit ple, al·legant-se que no hi ha hagut temps per anomenar als altres dos representants que han d’entrar nous per substituir als incorporats a files.

El resultat d’empat en la votació de semblant proposta —tres d’ERC i un d’UR contra tres de CNT i un del PSUC—, fa que el vot de qualitat de l’Alcalde (Florenci Nualart, d’ERC) sigui el que prevalgui i no prosperi la proposta.

Des d’aquest ple, el cartipàs municipal continuarà sent conjunt de totes les organitzacions presents al Consistori, però ERC té tres presidències de Comissions mentre que la resta tan sols una cada organització (Cultura la CNT, per mitjà d’Emili Ribas).

Entre les resolucions adoptades en el ple del dia 5, mencionem una per la qual s’acorda “donar la major publicitat” a “l’Ordre del President del Consell de Ministres de la República, de data 28 d’abril últim, publicat al Diari Oficial d’avui, que fitxa els preus màxims que hauran de percebre els productors dels articles alimentaris de primera necessitat i d’altres, a tot el territori fidel a la República, i del preu de venda al públic consumidor dels mateixos articles”, a més de “vetllar pel seu compliment”.

A Sant Llorenç Savall (Ripoll del Vallès durant la guerra civil), el dia 28 són substituïts Josep Castella i Llorenç Brosa per incorporar-se a l’exèrcit, sent substituïts per Ramón Aymerich i Pere Sanahuja Amorós^[422].

A Sant Quirze del Vallès (Quirze de la Serra) sí que hi haurà importants canvis: la CNT s’havia retirat voluntàriament de l’Ajuntament després del ple del 25 de març de l’any anterior i no s’havia presentat al ple extraordinari que es va celebrar el 3 de novembre per a la reorganització establerta en el Decret de 8 d’octubre passat; no obstant això, el PSUC ha entaulat contacte amb els confederals i els hi ha convençut perquè es reincorporin a l’Ajuntament en el ple del divendres dia 6, davant la necessitat de reconstituir la Corporació municipal per la incorporació a files de cinc consellers municipals —incloent a què ocupava l’Alcaldia— i aprofitant que està ocupant l’Alcaldia Accidental el conseller del PSUC Antonio López Clemente.

Després de prendre possessió dels seus càrrecs de nous consellers municipals els tres representants de la Confederació (Josep Raspall Nin, Joan Busquets Centellas i José Martínez Paredes), ERC es manifesta a favor que la seva organització sigui la que ostenti els càrrecs que han degut deixar els consellers sortints —dimitits forçosos—, però el PSUC no va estar d’acord i el grup d’ERC es va retirar del ple.

El veterà Josep Raspall —portaveu cenetista i conseller en l’etapa anterior— va manifestar a continuació que ells també es retiraven, ja que “venien amb la consigna d’unificar a tots els partits del Front Popular i establir la concòrdia entre tots, a fi que cessin les divergències entre els seus associats, en benefici de la població i de l’administració municipal”.

Es va enviar una còpia de l’acta a la Direcció General d’Administració Local i, amb assistència d’un delegat d’aquesta, es va celebrar el ple el dia 20, sense que assistís UR i tornant-se a retirar ERC. Es triaria nou Alcalde a Antonio López Clemente (PSUC) i l’endemà —21— es repartirien les Conselleries: 3 per al PSUC i 4 per a la CNT: Finances (Joan Busquets), Cultura (Josep Raspall), Agricultura (Josep Raspall) i Sanitat i Assistència Social (José Martínez).

En el ple del dia 25 s’acorda publicar un Ban prohibint la sortida de la localitat de tots els articles de consum produïts en el terme municipal, però, “que es confeccioni amb paraules que no molestin ni fereixin els sentiments dels Rabassaires, ja que no es pretén perjudicar-los ni molestar-los”; també es sol·licita a la Generalitat “el prompte retorn al poble de la parella de mossos d’esquadra, qual presència és necessària per contenir els furts d’hortalisses que es cometen”. Una de les activitats importants del Conseller d’Agricultura, el confederal José Martínez, serà la de portar a terme “l’aclarida del bosc de Can Casablanques”, que l’Ajuntament sol·licitarà al Servei Forestal del Departament d’Agricultura de la Generalitat (com també feien altres Ajuntaments vallesans) amb la intenció de poder disposar de més horts i, per tant, de més aliments per a la població.

En Santa Perpètua de Mogoda (Perpètua de Mogoda), la constitució del Comitè Local del Front Popular Antifeixista fa que ERC presenti la següent proposta en el ple del dia 9: “havent-se constituït el Front Popular en aquesta localitat i considerant que les normes de solidaritat antifeixista no han d’estar al marge de la Corporació Municipal”, ha adoptat l’acord que dimiteixin dels seus càrrecs tots els seus consellers municipals, amb la finalitat de “donar pas a la reorganització del Consell Municipal i donar així mateix entrada a totes les organitzacions polítiques i socials”. En aquells moments, el Consistori estava format únicament per membres d’ERC.

No obstant això, tan bona iniciativa només va comptar amb la col·laboració de la CNT, que va acudir al ple extraordinari del dia 9, estant representada per Jaume Fado Rovira (ja havia estat conseller), Sadurní Tarrés Sanvicens (ja havia estat conseller) i Joan Barcons Bonet.

Es tria novament com a Alcalde a qui ja venia exercint com a tal, Jaume Ventura Llorens (ERC), i s’acorda que ERC assumeixi 2 Conselleries o Departaments (Finances i Abastaments) i la CNT 3: Governació i Assistència Social (Jaume Fado), Agricultura (Joan Barcons) i Cultura (Sadurní Tarrés).

A més a més, es tornarà a insistir al PSUC i a la UR perquè enviïn els seus representants. Les dites gestions no tindran cap èxit.

En el ple del dia 12 s’acordà “donar tot el suport necessari al Comitè Antifeixista del Front Popular i que totes les despeses que s’ocasionin vagin a càrrec de l’Ajuntament i es paguin de la partida d’imprevistos”. A més, també “procedir a la confiscació del Casino La Florida, de tot el que es diu cafè, per habilitar-lo per a Col·legi, ja que d’aquesta manera es rebaixarà el cens escolar”; que “el proper dia 15 del corrent es donin 150 grams de pa per persona”; obligar a tots els que tinguin faves per vendre, a portar-les a la Conselleria de Proveïments; que “tot el sobrant de les mercaderies de la població passin a la ciutat de Sabadell”; i, finalment, que tots aquells que tenien familiars a Barcelona, podien demanar un permís a l’Ajuntament “per poder treure queviures de la població”.

Entre l’activitat de l’Ajuntament de Sentmenat, destaca el continuat oferiment al PSUC i UR per col·laborar però amb la negativa d’aquests, “cosa que aquest Consell Municipal veu en disgust i a més ho interpreta coma una deserció en moments difícils, fent-ne únicament responsables les organitzacions que són al·ludides”; la pujada de sou al Secretari (“plus de vida cara”), obligada, com per a tots els Ajuntaments catalans, per un Decret del Govern de la Generalitat publicat al DOG del dia 30 d’abril, i, el pagament de despeses i factures, entre les que assenyalem “una nòmina de l’Ajuntament de Sabadell pels serveis del Cos de Bombers, en ocasió del petit incendi ocorregut en uns locals del Castell” (plens dels dies 13 i 26).

En el grup de municipis de 5.000 a 7.500 habitants, es produeixen novetats en tots ells. Així, a Montcada i Reixac, el dia 27 ha de ser substituït Juan Alcaraz per Josep Mulet, a causa d’incorporació a files. El càrrec que ostentava —presidència del Comissió de Foment i Obres Públiques— passa a exercir-ho Manuel Tomás.

En Rubí, també dimiteix pel mateix motiu Joan Gaju —lleva de 1922, nascuts a l’any 1901, amb 37 anys d’edat—, sent substituït per Enric Fillol Cervelló. Al capdavant de la Conselleria d’Abastaments —càrrec que ostentava en Gaju, treballador del ram de la construcció— es col·loca Pere Rossell.

El dia 8 es presenta al ple una proposta d’ERC que diu el següent:

Pere Aguilera, en nom d’ERC, afegeix que “a fi de facilitar la tasca que imposa el document, es posi una llista al públic de totes les lleves mobilitzades amb indicació de la situació de cada individu, a l’objecte de poder-se saber en tot moment i per totes aquelles persones que ho desitgin, la forma en que estàn conceptuats els individus mobilitzats d’aquesta vila”.

Tant la proposta com el suggeriment són aprovats per tots els consellers de l’Ajuntament.

També s’aprova que únicament es donarà racionament a “totes aquelles persones que es proveïen fins ara a aquesta vila (…) no admetent-se cap família que visqui fora del terme i sol·liciti el racionament local, i que totes aquelles altes que d’ara endavant es facin, vagin acompanyades de les baixes de racionament i del padró municipal d’habitants” del municipi d’anterior residència.

Posteriorment, en el ple del dia 19, s’estudia una petició realitzada per la Comissió Administrativa del Fons de Solidaritat, creada en l’assemblea celebrada pel Comitè d’Enllaç UGT-CNT local el passat dia 1, on es va decidir ajudar als familiars dels combatents dels fronts que es troben en situació de misèria, distribuint entre les mateixes una aportació del 5% dels jornals reportats pels treballadors i buscar la forma, per l’Ajuntament, d’obtenir també la mateixa quantitat de tot ciutadà que no l’aporti d’aquella manera, “buscar la forma de fer tributar a tothom, ja que, cas de necessitar-ho, també seràn atesos en la mateixa forma”: en lloc de designar un representant municipal en la mateixa, l’Ajuntament “passa a fer-se càrrec de l’obra que tenen empresa i que la Conselleria d’Assistència Social, juntament amb una representació de les dues centrals sindicals i la resta d’organitzacions que hi hagi a la vila formaran la Comissió del Fons de Solidaritat, encarregada d’ajudar als familiars de ciutadans mobilitzats que es trobin necessitats, quin ajut serà de l’aportació del 5 % voluntari de tots els jornals que es percebin a la vila”. I és que, com va assenyalar el conseller Díaz, “cada dia s’estan rebent una infinitat de sol·licituds demanant l’ajut familiar”.

D’altra banda, s’informa al Consistori de l’existència de denúncies per robatoris de verdures als mateixos camps, la tala il·legal de tota mena d’arbres i de la falta de carn i verdures a la Plaça Mercat municipal, a causa del comerç amagat, venent els productes a preus superiors als que s’han fixat per les lleis com preus de taxa.

En Sant Cugat del Vallès, el dia 3 dimiteixen per causa d’incorporació a files diversos consellers de totes les organitzacions, entre ells, els cenetistes Ismael Castelló (que era l’Alcalde) i Domingo Belmán (ambdós aniran a una Brigada de Fortificacions). Entren al seu lloc José Miralbal Baltor i Juan Belmán Sánchez.

En aquest ple, la UR s’incorpora a la Comissió de Govern —els Ajuntaments de municipis de més de 5.000 habitants podien sol·licitar a la Direcció General d’Administració Local la formació d’una Comissió de Govern— i surt triat com nou Alcalde el confederal Isidoro Checa Valero, el qual assumeix també l’Àrea de Presidència i Governació.

Des d’ara fins al ple del dia 29 d’octubre (quan la UR renunciarà a continuar en la mateixa, encara que continuarà present a l’ Ajuntament, fins al final de la guerra), aquesta Comissió de Govern unitària estarà integrada per totes les organitzacions que integren el Consistori.

Juan Belmán serà triat nou Conseller-Regidor tercer, responsable de l’Àrea d’Obres Públiques, Treball i Serveis Públics, càrrec que exercia el seu germà. El dia 27 és substituït Antoni Perarnau per José García Montiel, per haver-se d’incorporar a l’Exèrcit Popular.

Ja en els municipis amb més de 45.000 h, veiem que a Terrassa va ocórrer quelcom semblant: en el ple del dia 24 van entrar Pau Rodriguez Escanilla, Valentí Solà Casals i Marcel·lí Sàbat Romagosa, en substitució de Francesc Sàbat Romagosa (que era l’Alcalde), Josep Pedro i Frederic Marín, tots ells incorporats a files.

Després de la pertinent votació secreta, per 18 vots a favor i 14 en blanc, surt triat nou Alcalde el cenetista Ramón Soler Orriols.

Jacint Caixelós serà triat nou Conseller-regidor segon i president de la Comissió de Governació i Assistència Social, mentre que Marcel·lí Sàbat serà Conseller-Regidor quart i president de la Comissió d’Obres i Serveis Públics. Valentí Solà ocuparà el càrrec de Conseller-Delegat Especial amb l’Administració Central.

El dia 24, al torn de precs i preguntes, la Presidència recull un prec que es presenta pel Conseller ciutadà Domènech, cenetista, que “estudiarà per tal de procedir dintre la legalitat”, on es diu que:

Com sigui que existeixen determinats elements que han defugit de l’obligació de complir els seus deures militars a l’ésser cridades les lleves a les quals pertanyen, prega que s’investiguin minuciosament aquests casos, i que si es comprova, es retiri la tarja de racionament als seus familiars i encobridors.

Novament, una altra vegada, es demana fer el possible per a què no es formin cues amb molta anticipació i, fins i tot, alguns consellers demanen a l’Alcalde que els dissabtes al matí vagi “una parella de Guàrdies d’Assalt en l’hora d’obertura dels nostres mercadals, per tal de fer guardar l’ordre de l’entrada dels ciutadans que hi acudeixen a proveir-se de queviures, evitant el lamentable espectacle que es dóna cada dissabte i els atropellaments que es produeixen, que desdiu de la civilitat de la nostra ciutat”. I també s’acorda “fer les gestions oportunes” contràries a les decisions adoptades pels Consistoris d’Olesa de Montserrat i Castellbisbal, que han prohibit, als seus veïns camperols respectius, la venda dels seus productes agrícoles als mercats de la ciutat de Terrassa.

• Juny de 1938:

França tanca la frontera amb Espanya el dia 13 d’aquest mes, impossibilitant així l’abastament d’armament soviètic per la mateixa, que es queda sense poder travessar-la. D’aquesta manera, l’exèrcit “roig” que havia a Catalunya no podia guanyar a l’exèrcit dels “nacionals” i els seus aliats militars, els alemanys del nazi Adolf Hitler i els italians del feixista Benito Mussolini.

Ja en el Vallès Occidental, no tenim novetats de canvis als Ajuntaments dels municipis de fins a 1.000 habitants ni a Castellar del Vallès, Castellbisbal, Sant Llorenç Savall, Sant Quirze del Vallès i Sentmenat, entre els de 1000 a 5000.

A Barberà del Vallès, el dia 7 comunicarà ERC al Consistori que renúncia al seu dret a enviar representants per no comptar amb suficients afiliats per a això. Segueixen a l’Ajuntament l’UR, el PSUC i la CNT, sent substituït Santiago Valero (Conseller d’Obres Públiques) —a causa d’incorporació a files amb la lleva de 1925, els nascuts a l’any 1904, amb 34 anys d’edat— per José Sánchez Martínez.

Des del dia 14, cada organització està representada per un conseller més, entrant per la CNT Francisco García Herrero.

Hi haurà set Comissions o Àrees, cadascuna d’elles amb un president i dues vocals. La CNT ostentarà la presidència de tres: Obres Públiques (José Sánchez), Abastaments (José Sánchez) i Cultura (Antonio Puerto).

De l’activitat del Consistori al llarg del mes, destaquem la següent, corresponent als plens dels dies 4, 14, 21 i 28: la manifestació de l’Alcalde, Jacinto García Escudero, del PSUC, als consellers, indicant que al fer un examen del Llibre esborrany de Caixa ha trobat “un gran nombre d’anomalies en els pagaments fets als consellers i Secretari Municipal per comissions, dietes i jornals, en quantitat que estima excessivament oneroses per a l’erari municipal de Barberà, doncs en el transcurs solament del primer d’abril fins al dia quatre del corrent mes de juny, resulta que les indicades partides sumen la total xifra de 3.351 pessetes”; contestar a dos Comissaris de l’Exèrcit (un de la 59 Brigada Mixta, 273 Batalló, de la 41 Divisió del front de Llevant, l’altre de la 142 Brigada Mixta de l’Exèrcit de l’Est) que havien demanat al Consistori “antecedents i informes” sobre dos militars, acordant-se “emetre’ls en conformitat amb els que han subministrat verbalment alguns consellers presents a la sessió”, amb la qual cosa tots podem imaginar que era molt convenient per als soldats que el seu respectiu Comissari de Guerra (una mena d’inspector polític amb la finalitat de controlar l’antifeixisme de les tropes, d’assegurar-se de la seva fidelitat al règim) rebés uns informes positius; la creació “d’un menjador comunal per a ús dels refugiats de guerra, fent extensiu el dret d’utilitzar el mateix, previ el pagament corresponent, a les famílies necessitades per distintes causes, especialment, per tenir llurs famílies al front, i segons es tracti de cassos d’assistència social o de beneficència; assabentar els consellers de què cada vegada que el president de la Comissió de Proveïments vol anar a Barcelona per si és possible portar una nova remesa de patates a la població”, no només ha de demanar l’aprovació del Consistori sinó també “obtenir el permís de la Comarcal de Proveïments” de Sabadell; l’acord de què sense la tarja de racionament no es podran adquirir patates; assabentar els consellers del comunicat que s’ha rebut del “Delegat Comarcal de Proveïments, acompanyant una relació detallada de queviures per a la venda al públic a preus de taxa i sense necessitat de tarja de racionament, demanant se li notifiqui el sobrant de mercaderies, per a què pugin ésser distribuïdes pels pobles que més ho necessitin”; s’autoritza “a la mestra de nenes Na Concepció Mont, per poder donar gratuïtament en l’escola que regenta, i a càrrec de la jove pianista, senyoreta Flor Aranda, lliçons de piano a profit de les pròpies nenes que concorren a l’esmentada escola”, fent un pregó d’agraïment; i es llegeix un:

Comunicat del Departament de Cultura de la Generalitat, fent constar que han sigut aprovades les obres d’adaptació de tres seccions que han estat fetes a l’edifici en la barriada Can Santanach, corresponents a l’escola graduada de nens i nenes (les va fer la Col·lectivitat de Paletes de Sabadell, al grup escolar situat a l’avinguda de l’Onze de Setembre), i abonant a l’Ajuntament de Barberà la quantitat de 10.347,15 pessetes, o sigui, el cinquanta per cent del pressupost total de despeses invertides en les esmentades obres.

En un altre ordre de coses, s’acorda portar a terme la legalització “del funcionament o exercici dels guardes de camp o rurals”, doncs en una assemblea general de tot el poble realitzada el diumenge dia 12, va acordar-se el nomenament de dos, “satisfent-se les despeses que això comporti entre els conreadors de la terra i propietaris de finques rústiques i l’Ajuntament, fent-se el repartiment de quotes als primers a prorrata de la superficie del terreny de cultiu que posseeixin, però en el ple del dia 28 s’acordarà la contractació d’altres dos; la concessió dels serveis funeraris a la Funerària Municipal de Sabadell, autoritzant prèviament l’Ajuntament les preus i percebent aquest com a mínim, el 15 % de l’import total de les despeses d’enterrament facturades a les famílies dels difunts”; assabentar a tot el Consistori de què hi ha diversos rebuts pendents de pagament, per un import de 3.024,62 pessetes, del préstec concedit per la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Barcelona, número 199, de data 1 de febrer d’aquest any (un capital de 34.500 pessetes); igualment, que l’ Ajuntament anava subministrant a la Cooperativa de Forners de Sabadell la farina i la llenya i aquesta s’encarregava de fer el pa amb destinació a la vila.

De l’Ajuntament de Castellar del Vallès, destaquen la següent activitat: l’aprovació de la proposta del Director de l’escola de demanar autorització al Director General de Primera Ensenyança per establir un horari continuat, “ja sigui al matí o a la tarda”, doncs les classes s’anaven fent a l’aire lliure, “al bosc de Puigvert, a l’objecte de prevenir-se dels bombardeigs de l’aviació” i cada vegada assistien menys alumnes, a causa d’haver-se de traslladar fins aquell indret des del seu domicili; la continuació del pagament pels pares del material escolar dels seus fills; l’aprovació d’enviar “un escrit d’adhesió al President del Consell de Ministres, referent als 13 punts que constitueixen el programa de guerra del Govern”; l’autorització a diversos vilatans per a la construcció de refugis antiaeris particulars (així, veïns del carrer Passeig); que la piscina municipal estigui oberta des del 25 de juny fins al 25 de setembre i que es cuidi el parc municipal “on juga la mainada”; demanar un destacament de mossos d’esquadra per a la localitat, que és acceptat per la Generalitat de Catalunya; que el preu màxim autoritzat del litre de llet era de 2 pessetes, encarregant-se del seu despatx el Sindicat Agrícola; que ha hagut una manifestació de dones “per haver marxat la peixatera sense despatxar el gènere, per exigir-se-li, pel públic, la venda al preu de taxa”; que “ja fa més de tres setmanes que la Conselleria (municipal de Proveïments) no rep gèneres de cap mena, a excepció de la farina i unes tones de patates”, doncs, segons Malla, segueix la situació crítica que hi ha al poble “per la falta absoluta de queviures de tota mena”, i que ha influït “la manca de carn i peix”, especialment d’aquest últim, que era venut “per comerciants lliures (després) de la posada en vigor dels preus de taxa” (plens dels dies 7, 14 i 21).

A Cerdanyola del Vallès, Manuel García i Joaquín Fernández dimiteixen el dia 10.

D’aquest Consistori podem mencionar els següents acords que, com sempre hem anat exposant, tenien el suport dels consellers cenetistes, adoptats en el ple del dia 10: s’aprova el llistat de preus de diferents queviures que ha sigut acordat per una comissió especial nomenada en una reunió celebrada a Sabadell “de delegats de la comarca, representants de tots els pobles, i representació del Front Popular de Sabadell, junt amb el President del Sindicat Agrícola”, on també s’havia acordat no deixar sortir queviures de cap poble; augmentar, com ja s’havia fet l’any passat, la ració de pa diari als segadors, durant els dies que duri la sega, “donant-los-hi un quilo de pa diari”; d’acord “amb un Decret que així ho autoritza (…) vendre el pa a 1,20 ptes. el quilo”; no negar donar autoritzacions per vendre vi a “persones estranyes a la població (quan es tracta) del personal que treballa per a la guerra i que es troba a la població”; per poder ingressar més diners, “imposar un segell d’assistència social fins a cobrir els 20 % dels lloguers que cobri cada propietari i un segell d’una pesseta al rebut que es lliure al llogater cada mes, com també als documents que s’expedeixin en les oficines municipals”, per poder atendre a “les moltes famílies necessitades existents a la població”; i, finalment, a proposta de Castells, portaveu cenetista, “subvencionar la festa del llibre amb 200 pessetes”.

A Palau-solità i Plegamans, el dia 19 es comunica per part del Sindicat Únic d’Oficis Varis de la CNT que qui substitueix a Emili Ribas —incorporat a files— és Pere Casañas Codina, que ocuparà la presidència de la Comissió de Cultura, càrrec que ostentava el dimitit.

En el ple del dia 5 s’autoritza el cobrament de 4.488 pessetes de la Generalitat, pel concepte d’ajut als refugiats de guerra, corresponent al passat mes de febrer.

A Ripollet, deixa de ser conseller municipal el dia 23 Isidre Bayó, per ser mobilitzat a causa de la guerra.

Al Consistori de Sant Llorenç Savall, en el ple del dia 15 s’informa per l’Alcalde que el passat dia primer de mes va presentar-se la policia a l’Ajuntament per notificar quina era la seva missió al poble i, posteriorment, va realitzar diversos registres domiciliaris, buscant homes que no s’havien presentat quan van ésser cridats a files, obligatòries, de l’Exèrcit Popular; és a dir, buscant “emboscats”, amagats, desertors. Una de les persones que van anar a buscar era el telefonista del poble, però va fugir a temps; el seu “delicte” era tenir dos fills “emboscats”. No obstant, sí que van realitzar “vàries detencions de familiars d’individus que es troben emboscats, així com algun desertor”.

De l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès podem mencionar la següent activitat, en els plens dels dies 4, 11 i 18: com a resultat d’una reunió de tots els Consellers de Proveïments dels municipis de la comarca, celebrada a Sabadell a finals de maig, convocats pel Delegat Comarcal de Proveïments, van sortir criteris unificats sobre el control pels Ajuntaments del moviment de queviures a cada localitat, així com sobre el transport dels sobrant d’una localitat a altra. D’ara endavant, l’Ajuntament multarà a venedors i compradors de productes agrícoles quan es venguin a gent de fora del poble, doncs únicament es pot vendre als veïns “als preus de taxa fitxats per Decret de la Generalitat o acordats per aquest Ajuntament”; s’aproven “els preus de taxa de fruites aprovats per la Ponència Assessora del Delegat Comarcal i el del vi comú”; es crea una comissió investigadora de denúncies sobre aquestes qüestions; es dóna una ració més de pa als segadors els dies de la sega; la Vegueria ha donat farina per poder fer pa, però manca oli i s’ha de demanar que el faciliti; i, finalment, s’acorda “procurar vingui al poble algun barber per atendre les necessitats dels habitants”.

A Santa Perpètua de Mogoda sí que hi ha canvis que no afecten únicament les persones, sinó al Consistori en general: després de constatar-se que ni UR ni el PSUC volen tenir representació en la Corporació municipal, es decideix que ERC i CNT augmentin el nombre dels seus representants a un total de 5 cadascuna. En aquest ple entren dos nous consellers per la Confederació: Jesús Castells Valentínez (que assumirà la Conselleria de Treball) i Josep Lloveras Gisbert (que assumirà la Conselleria de Sanitat i Assistència Social).

Seguirà vacant el lloc d’ACR (per no haver-hi agrupació local) i serà triat nou Alcalde qui ja ho era abans: Jaume Ventura (ERC).

El dia 5 es dóna el termini d’un mes als vilatans per poder canviar el paper-moneda que va emetre l’Ajuntament, i en el ple del dia 10 hi ha dos acords importants: d’una banda, “fer una inspecció a totes les granges del terme per comprovar si adulteren la llet, i en cas de què se’n trobi algun, sancionar-lo amb la multa màxima que marquin les ordenances municipals, i d’altra banda, facilitar a la ‘Companyia Telefònica Nacional d’Espanya de la comarca de Sabadell’ una casa cèntrica en la qual s’ha d’instal·lar la nova central telefònica d’aquest poble”. També s’acorda anar endavant amb “la confiscació de la companyia d’autobusos de Perpètua a Barcelona”, i, davant la Circular que ha enviat a l’Alcalde el Comissari d’Ordre Públic de Sabadell, ordenant siguin retirats els aparells de ràdio “de totes les persones que no tinguin una solvència moral d’antifeixistes”, s’acorda que sigui l’Alcalde “el més indicat per vetllar l’assumpte, ja que el major nombre d’aparells són de persones forasteres, que l’han portat”, doncs els consellers consideren que no estàn “facultats per saber els que tenen aparells si són persones afectes o desafectes”.

L’Ajuntament aprova, en el ple del dia 30, i amb el suport confederal (com sempre que citem alguna activitat dels Consistoris), l’oferiment que ha rebut de la policia autonòmica, d’assignar tres parelles de mossos d’esquadra a la vila, donant-los-hi l’Ajuntament l’allotjament i tarja de racionament.

En el grup de municipis d’entre 5.000 i 7.500 habitants, només hi ha canvis a l’Ajuntament de Montcada i Reixac, on el dia 24 deixa de ser conseller municipal Manuel Tomás. D’altra banda, UR segueix sense acudir als plens i ERC té greus problemes interns al llarg de l’any, raó que li impedeix en moltes ocasions fer acte de presència per la Corporació.

A Rubí, el dia 9 es posa en coneixement del Consistori que la Col·lectivitat de Paletes i Peons no continuarà amb les obres del grup escolar (Layret) en construcció, doncs “es veuen obligats a suspendre les obres (…) per motius econòmics i per la manca de materials”, raons que el Consistori considera justificades. Un dels acords d’aquest ple és l’adjudicació del servei municipal de recollida d’escombraries, de neteja pública i de regatge de carrers i places, per un any prorrogable per altres, a la Col·lectiva de Camperols (CNT), secció del Sindicat Agrícola, “que s’ofereix a realitzar (el servei) pel preu de 7.300 pessetes anuals”. També s’aprova que el dia 30 d’aquell mes “la moneda particular local sigui retirada de la circulació pels establiments que l’hagin emesa” i una proposta del conseller cenetista Solsona, de reunir-se la Comissió de Governació i Hisenda amb la Junta Municipal Agraria per tractar del tema d’una guàrdia rural més nombrosa que els dos agents actuals, doncs “diàriament es presenten una sèrie de reclamacions relacionades amb els robatoris de patates, fruites i verdures”. S’informa que s’està treballant en la creació d’un Dispensari Municipal “per tal d’atendre tots aquells casos de necessitat i d’urgència”, en uns menjadors infantils “els quals seràn patrocinats per una entitat estrangera que voluntàriament s’ha ofert per a sostenir-los” i que a una reunió celebrada a la Comarcal de Proveïments de Sabadell (Generalitat), s’han fixat “els preus de taxa que han de regir per a la venda de fruites i verdures en aquesta comarca”.

Tampoc es produeixen canvis a Terrassa.

• Juliol de 1938:

El 18 de juliol, en el segon aniversari del començament de la guerra, Manuel Azaña es dirigeix per última vegada als espanyols des de la sala del Consell de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. Invoca la necessitat d’una pau nacional per a tots els espanyols, resumida en les paraules finals del seu discurs “pau, pietat i perdó”. D’altra banda, el 5 de juliol, el Comitè de Londres havia aprovat un pla de retirada de combatents estrangers que el govern espanyol accepta^[423].

No obstant això, la crua realitat és que la guerra segueix el seu curs i que a la nit del 25 de juliol es produeix el començament de la més important i decisiva batalla d’aquesta: té lloc el pas del riu Ebre per les tropes republicanes, formant tres caps de pont que es consoliden al matí: el primer d’ells, per la 42 Divisió, a les ordres de Tagüeña; el segon, sota el comandament també del XV Cos d’Exèrcit, i el tercer, a càrrec del V Cos d’Exèrcit de Líster.

Al capdavant de l’Exèrcit de l’Ebre —que està compost pels Cossos d’Exèrcit V, XII i XV, quedant reduït l’Exèrcit de l’Est a altres tres: el X, l’XI i el XVIII— es troba el també militant comunista i tinent coronel de Milícies, Modesto.

Als Consistoris del Vallès Occidental hi ha canvis: a Barberà del Vallès, el dia 26, transcendeix al ple un fet que serveix d’exemple de com es troba la situació social en aquests moments: Jacinto García Escudero (PSUC), l’Alcalde, ha estat víctima d’agressions físiques per alguns veïns del poble, perjudicats per les mesures restrictives i sancionadores adoptades pel Consistori.

Rep el suport de tots els consellers. No obstant això, es llegeixen uns comunicats del PSUC, de l’UR i de la CNT que no inviten a l’optimisme: els primers comuniquen que dimiteixen; els segons, que possiblement també facin el mateix, i, els tercers, que se substitueix a 3 dels seus 4 consellers actuals. Surten José Sánchez García, José Sánchez Martínez i Francisco García, entrant al seu lloc Andreu Cuello Cebrián, Gustau Almirall i Alfons Solà.

L’Alcalde presenta la seva dimissió, després de convocar ple extraordinari de reorganització del Consell Municipal per a l’endemà, 27, dimecres. En aquest, prenen possessió del seu càrrec de nous consellers els cenetistes citats, passant Gustau Almirall a ostentar el càrrec de Conseller d’Abastaments i Andreu Cuello el d’Obres Públiques (càrrec també molt important, tenint en compte el gran atur forçós existent).

No obstant això, ocorre quelcom inesperat: es llegeixen comunicats del PSUC i l’UR conforme ambdues organitzacions no tan sols accepten les dimissions presentades pels seus consellers a causa dels fets ocorreguts durant la setmana passada, sinó que decideixen abandonar de manera definitiva l’Ajuntament.

Es decideix que el Consistori quedi dissolt i que això es posi en coneixement de la Direcció General d’Administració Local, qui anomenarà com a Comissari Municipal a Antonio Grau per fer-se càrrec d’aquest.

No aconseguirà que es torni a constituir novament fins al 18 d’octubre.

D’entre els acords i activitats de gestió municipal, assenyalem els adoptats en els plens dels dies 12 i 26: s’informa de la reunió feta a Sabadell pels “Alcaldes, Presidents de Sindicats Agrícoles i Consellers Municipals de Proveïments d’aquesta comarca, per tal de tractar del proveïment de la comarca del Vallès Occidental (…) adoptant normes per al millor servei en aquest tant important ram de l’administració municipal i avituallament de les poblacions, adoptant-se en dita reunió que tots els queviures, per circular legalment, deuen portar un document com a guia, expedit pel Delegat Comarcal de Proveïments respectiu, decomissant-se els que no tinguin de l’esmentat document acreditatiu de l’origen del mateix”; s’acorda “que tota la verdura que es produeixi en aquest terme municipal i destinada a la venda al públic, sigui portada pels hortolans a la Plaça Mercat del Districte Segon, i que la sobrant, queden autoritzats els productors per vendre-la al Mercadal de Sabadell”; l’acord d’invitar “als productors de patates per a què voluntàriament declarin el total de la collita feta d’enguany, per a què es pugui calcular la quantitat exacta a repartir entre el veïnat que no hi ha collit” i es forma una comissió de control sobre el tema integrada per consellers de totes les organitzacions presents al Consistori; i, finalment, la imposició de fortes sancions econòmiques per reincidència en vendes al marge de la legalitat “cinc-centes pessetes a Nicolau (…), veí del carrer Francesc Ascaso”.

En el ple del dia 12, s’aprova el projecte conjunt amb l’Ajuntament de Sabadell “d’establir una cantina infantil en el Districte Segon d’aquest municipi (…) en el local del Café Espanyol”.

De l’Ajuntament de Castellar del Vallès fem menció de la següent activitat: demanar que l’escola mixta de nens i nenes de Racó del Ripoll passi a ésser titularitat de la Generalitat i, de moment, s’augmenta el sou de la mestressa a 300 pessetes mensuals en lloc de les 225 que cobrava fins aquell moment (ple del dia 12); com les Comissions d’Administració de la Propietat Urbana foren dissoltes pel Decret de 22 de març, a proposta del Conseller de Finances, el Director General d’Administració Local va nomenar un Inspector Delegat de la Propietat Urbana per a la localitat el dia primer d’aquest mes (comunicat fet en ple del dia 5).

A Cerdanyola del Vallès, el dia 1 entren nous al Consistori els cenetistes Artur Brufau i Antonio Angulo Sáez.

Entre l’activitat d’aquest mes, destaquem la següent: la presa en consideració de tots els consellers del Consistori “de les manifestacions fetes per la Presidència (segons les quals) és de domini de la Corporació els moments que està travessant Cerdanyola per la manca de queviures, que malgrat les moltes gestions que la Comissió de Proveïments efectua davants les Comarcals, moltes vegades no dóna el resultat que desitja, cosa que porta certs rumors de descontent entre la població i demana als companys de Consistori que en lloc de donar motiu que els rumors creixin, s’informin de les gestions i, si es creu necessari, que es demani una sessió extraordinària, que serà concedida inmediatament”; el dia 2 s’entreguen les noves targes de racionament, corresponents al mes de juliol; davant el problema dels bombardeigs, s’aprova la compra de medicaments; també anar a la constitució de la Junta local de Defensa Passiva, d’acord amb el Decret que ha sortit al respecte en el DOG del dia 7 d’aquest mes; i, finalment, “la formació de llistes cobratòries de la contribució urbana i rústica, i en virtut de les atribucions que són conferides als Ajuntaments, s’acorda imposar el recàrrec municipal del 15 % a la Contribució Urbana (que és la que han de pagar tots els propietaris de finques urbanes) i el 50 % al de Rústica”.

De l’activitat del Consistori de Palau-solità i Plegamans, destaquem la següent: l’aprovació, a proposta de l’Alcalde, Florenci Nualart Permanyer (ERC), d’enviar “a l’Honorable Senyor President de la Generalitat de Catalunya i a l’Excm. Senyor President del Consell de Ministres, com a representants legítims dels Governs de Catalunya i de la República a l’Espanya lleial, el testimoni d’aquesta Corporació Municipal, amb motiu de complir-se el segon aniversari de lluita per a l’independència del nostre poble, prometent col·laborar fins el triomf definitiu” (ple del dia 17).

A Ripollet, és el dia 13 quan fa el mateix Marcel Crespo.

A Sant Quirze del Vallès, l’UR s’havia decidit a enviar a un representant seu, però no així ERC. Tampoc hi havia agrupació local d’ACR al poble. Això fa que en el ple extraordinari convocat per al dissabte dia 2, a les 10 de la nit, es procedeixi a la definitiva provisió dels càrrecs exercits interinament “per constituir majoria absoluta els Consellers-Regidors que han pres possessió dels seus càrrecs, que resulten ser set dels onze que ha de comprendre l’Ajuntament”.

Per votació secreta, es tria nou Alcalde a Antonio López Clemente (PSUC).

L’únic canvi que es produeix en el govern municipal és que la Conselleria de Sanitat i Assistència Social queda dividida en dos: el cenetista José Martínez s’encarregarà d’Assistència Social, mentre que el representant de l’UR s’encarregarà de Sanitat i Cementiri.

No obstant això, el dia 23, el confederal Josep Raspall deixa per pròpia voluntat d’ocupar la Conselleria d’Agricultura i la hi cedeix al representant de l’UR (Agustí Fontanet). S’adverteix aquí una voluntat de mantenir la coalició que s’ha format.

Davant la manca d’aliments, en el ple del dia 9 s’acorda “no racionar (és a dir, no donar cap tarja de racionament) a cap més foraster, a no ésser que vingui al poble per causa de força major”; en el del dia 16, fer una relació nominal de totes les persones que “han traslladat la seva residència al poble des del 19 de juliol del 1936, especificant nom edat, ofici i domicili que tinguin en altra població i casa que habiten en aquesta”; i, finalment, en el del dia 23, “que la Conselleria de Proveïments procuri fruites pel consum de la població”, a més a més de contestar “a la Mútua Sabadellenca d’Accidents i Malalties no poder accedir a la seva petició de patates, per la poca existència i ésser necessàries pel racionament del poble”.

En el ple del dia 30, els consellers s’assabenten de què s’han rebut del Sindicat Agrícola les declaracions d’existències de vi i de patates, acordant-se demanar al mateix una “relació nominal de les quantitats de blat collides per cada colliter, amb expressió de les que tingui dret de quedar-se cadascun pel seu consum i família, a l’objecte de saber les baixes que han de causar en el racionament del poble”. I s’acorda analitzar la llet, per evitar el frau.

En un altre ordre de coses, també en el mateix ple es comunica als consellers que s’ha rebut un ofici del Departament d’Agricultura de la Generalitat conforme adjudica a l’Ajuntament l’aprofitament forestal del bosc de Can Casablanques, que es va tornar a demanar el dia 16 d’aquest mes, dipositant-se per a tal finalitat, a la Conselleria de Finances de la Generalitat la quantitat de 5.293,50 pessetes.

I sobre els refugiats, s’acorda, en el ple del dia 16, “fer les gestions necessàries per a què no enviïn cap més refugiat, per no disposar de locals, mobles i robes per atendre’ls”.

En Santa Perpètua de Mogoda ocorren també fets transcendents: des de feia temps es detectaven irregularitats de tipus comptable a l’Ajuntament, la qual cosa porta a la Direcció General d’Administració Local a anomenar un Comissari Municipal perquè es faci càrrec d’aquest: Ramón Mateu Juanpere (en virtut d’una Ordre del Conseller de Governació i Assistència Social de la Generalitat de Catalunya, publicada en el DOGC núm. 205, de data 24 del mateix mes). Al Saló de Sessions, dos dies després, presa possessió del seu càrrec i suspèn dels seus càrrecs a tots els components del Consistori, que han d’entregar en el dit acte els seus credencials de consellers municipals^[424].

D’entre l’activitat d’aquest mes, assenyalem l’acord adoptat en el ple del dia 7, de reunir-se “els caps de les minories i deliberar sobre el cas, com també procurar de què sigui persona solvent i de reconegut antifeixisme”, per nomenar el Jutge Popular local i el seu suplent, d’acord amb el que ha demanat al Consistori, oficialment, el Departament de Justícia de la Generalitat. Tanmateix, s’imposen multes als lleters per adulteració de la llet; es contracta una persona per auxiliar al Conseller de Proveïments en la tasca de controlar les patates; es sanciona “els posseïdors de la tarja de racionament número 18, anul·lant-la per vuit dies, per haver comprovat que han anat a buscar el racionament de pa dos cops cada dia que els en tocava, o sigui, primer a una fleca i després a una altra”; i, es demana “al cap de la policia de Sabadell vuit números de força, per guardar els camps de patates i altres fruits, corrent de compte del Sindicat Agrícola el menjar i dormir de la susdita força”.

A Sentmenat, el diumenge dia 3, hi ha una sessió plenària extraordinària que té com a finalitat completar la composició de la Corporació, després d’haver realitzat gestions, amb èxit final, davant el PSUC i l’UR, perquè enviessin els seus representants a l’Ajuntament. Per la CNT, substitueixen als que es van incorporar a l’Exèrcit (Francesc Rams, Joan Turell, Vicenç Fruitós i Pere Artigas) els següents: Joan Llonch Vilà, Guillem Surinyach Monells, Joan Paré Freixa i Joan Costajussà Cuscó.

El dijous, dia 14, es procedeix a la reorganització dels diversos Departaments del govern municipal: la negativa de les altres dues organitzacions fa que ERC i CNT, necessàriament, hagin de repartir-se el treball, ostentant el partit quatre d’ells i tres la confederació sindical: Abastaments (Joan Anglès), Agricultura (Joan Costajussà, que és també president de la Junta Municipal Agrària) i Obres Públiques (Guillem Surinyach).

No hi ha canvis en la resta dels Consistoris.

A Rubí, el dia 1 es comunica al Consistori que la Generalitat envia a la vila “una esquadreta composta per sis unitats de Mossos d’Esquadra, per tal de portar a terme el servei de guarderia rural”; el Consistori “s’adhereix als tretze punts dictats pel President del Consell de Ministres, Dr. Negrín, i que composen el programa del Govern de la República”, a més de “ratificar la confiança d’aquest Ajuntament al Govern de la Generalitat”; s’accedeix a una petició feta pel Grup Artístic de la Federació Local de Sindicats d’Indústria CNT, de cessió d’un piano existent a la casa “Villa Modesta”, del Passeig de Clarís número 24, i s’acorda fer una reunió amb la Junta del Sindicat Agrícola “per tal de mirar d’arribar a un acord per a què els articles de la terra siguin venuts en el Mercat (Municipal) i no en els domicilis particulars, com ara s’està fent, ja que això agreuja la situació actual, tenint en compte que ja en la reunió que va celebrar-se l’altre dia a la Comarcal (de Proveïments) de Sabadell, ja es va constatar que els que més havien fallat eren els Sindicats Agrícoles”. S’ha de recordar que els Sindicats Agrícoles eren una mena d’organismes d’ajuda als pagesos creats per la Conselleria d’Agricultura a cadascun dels pobles catalans.

A l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, en els plens dels dies 1 i 29, es procedeix a la designació de la Comissió Directora del Servei Municipalitzat d’Abastament d’Aigües, d’acord amb el què disposa l’art. 90 de la Llei Municipal catalana; hi ha denúncies a l’Ajuntament de què se estàn venent queviures fora de la Plaça del Mercat, que s’ha convertit en un costum popular realitzar vendes en cases particulars, d’amagat, amb la complicitat de venedors i compradors, la qual cosa fa molt difícil la tasca de persecució i sanció de les vendes realitzades fora dels llocs assenyalats, i que, malauradament, els industrials lleters que havien sigut denunciats pel Consistori als tribunals penals per haver barrejat la llet amb aigua, han sigut considerats com autors d’una falta i no d’un delicte, havent-se d’encarregar de l’assumpte el Tribunal Popular de Sant Cugat.

A Terrassa, en el ple del dia 7, els representants de UR denuncien un cas d’una requisa de productes agrícoles efectuades per la policia, a causa, segons sembla, de vendre’s a un preu superior al de taxa, però que ells consideren com “una determinada campanya contra el Sindicat Agrícola i la classe pagesa”, mentre que des de l’equip de Govern s’insisteix que no és així, “per a recalcar que la requisa ha estat portada a terme en compliment d’ordres del Govern de la República (…) que el pagès no pot distribuir a caprici els productes de la seva collita, sinó sometent el seu repartiment als organismes oficials corresponents”. S’acorda per unanimitat “trametre a l’Excm. Sr. President del Govern de la República, per conducte de l’Honorable President de la Generalitat de Catalunya, l’adhesió d’aquesta Corporació Municipal als Tretze Punts enunciats pel susdit Govern i en què ha de fonamentar-se, arribada l’hora de la pau, la reconstrucció i futura estructuració de l’Estat espanyol”.