NOVA CONFIGURACIÓ DELS AJUNTAMENTS
(OCTUBRE DE 1937 - GENER DE 1939)

El POUM ha desaparegut de l’escena política i la CNT, al no atendre els desitjos de Negrín i Companys, s’ha quedat fora dels governs central i autonòmic. No obstant això, és absolutament necessària per a la coalició, tant per mantenir la cohesió social, l’economia i l’ordre a la rereguarda com per garantir els fronts i la continuïtat de la guerra. Així, no sols els seus representants continuen ocupant càrrecs públics en organismes fonamentals d’ambdues Administracions, sinó que s’estreny la unitat antifeixista amb nous pactes entre els comunistes i la CNT, propiciant la tornada de la Confederació al govern del socialista Negrín, quan —instal·lat aquell des de fa uns mesos a Barcelona— la Generalitat de Catalunya és ja una ombra del que va ser (s’han minvat les seves competències) i els problemes de la població civil que viu en territori català —la d’abans del començament de la guerra i la població refugiada— s’aguditzen enormement dia després de dia: falta de comestibles, atur, desertors, etc.

En aquest ambient de misèria, privacions de tota mena, por i falta de recursos econòmics, és en el que s’han de desembolicar les activitats dels polítics que els ciutadans tenen més a prop: els que tenen la responsabilitat d’assumir els governs locals.

Toca ara abordar el coneixement de la reforma que es va produir en la composició dels Ajuntaments, qui van representar a la Confederació al llarg dels temps més difícils del conflicte —i que, a la fi, han passat a ser els últims polítics locals de la dita comarca que ha tingut el moviment llibertari espanyol fins a l’actualitat— i què poder van arribar a ostentar.