CONSTITUCIÓ DELS CONSELLS MUNICIPALS

La normalitat va ser la tònica general en la constitució dels Consistoris del Vallès Occidental.

El procediment a seguir era el que establia la Llei Municipal catalana vigent abans del començament de la guerra i l’única diferència entre l’època democràtica constitucional anterior i la present era que en aquesta ocasió els que serien consellers no ho serien en virtut de la voluntat popular dels ciutadans de cada localitat catalana, sinó en virtut de la designació que realitzés cadascuna de les organitzacions polítiques i sindicals amb dret a fer-la. És a dir, no es va aplicar el seu art. 3, que deia “Els Consellers municipals seran elegits per sufragi universal, directe, igual i secret, de conformitat amb la present Llei i el que disposen les Lleis electorals”^[235].

Per tant, cal insistir-hi, no es tenia la representació dels habitants dels municipis, de tots ells, per la voluntat secreta i lliure d’aquests. Qui establia jurídicament, forçosament, gràcies a “l’aparell de l’Estat”, quina organització política o sindical tenia dit dret a estar representada, a tenir activitat política i poder en cadascun dels Ajuntaments, era el Govern de la Generalitat de Catalunya.

El començament d’una guerra entre ciutadans del mateix territori —començant per la seva mateixa localitat— feia del tot impossible la volta al règim democràtic anterior.

D’altra banda, segons els arts. 7è i 8è., el càrrec de conseller municipal no comportava retribució alguna i s’havia d’estar inscrit en el cens electoral del municipi, en el padró municipal amb un mínim de tres anys, saber llegir i escriure i haver complert vint-i-tres anys d’edat.

L’Alcalde, en virtut dels arts. 31 i 32 de la mateixa Llei, podia ésser un càrrec remunerat. I s’entén, doncs el seu deure era “fer complir les Lleis i disposicions que siguin de caràcter obligatori per als Ajuntaments”, a més d’ exercir les funcions corresponents “com a representant de la Generalitat de Catalunya i del Govern de la República”. Era el “Cap de l’Administració Municipal” i entre les seves competències havia una important en aquell moment: “Dirigir la policia urbana i rural i dictar Bans i ordenances dintre l’esfera de la seva competència”.

La intenció del Govern català era la que cadascuna de les noves Corporacions Locals fora un fidel reflex de si mateix, amb independència de la implantació que cada organització pogués tenir en cada municipi. Però no sempre es va fer cas del que des de la capital s’ordenava, com podrem veure a continuació, per ordre alfabètic:

1. Barberà del Vallès:

En aquest petit poble, limítrof amb Sabadell, no hi havia agrupacions locals d’ACR i POUM, per la qual cosa havia de constituir-se l’Ajuntament amb nou consellers, no amb onze.

Va haver-hi una constitució irregular, raó per la qual el dia 8 de març de l’any següent va tenir lloc un ple extraordinari en el que es va procedir a una nova, després d’haver dimitit dels seus càrrecs Carles Sancho Monistrol (que exercia d’Alcalde, en representació del PSUC), Pere Sanfeliu Diviu, Pere Camps Argemí i el cenetista Santiago Valero Ros.

Els representants de la CNT van ser Joan Querol Folch, Joan Pallàs Berenguer i Antonio López Vivancos.

Va sortir escollit Alcalde, per unanimitat, Joan Querol i —al contrari d’altres poblacions amb una població també inferior als 1.000 habitants— es va decidir que altres quatre consellers tindrien la responsabilitat d’una àrea d’activitat: Joan Pallàs s’ocuparia d’Obres Públiques, Sanitat i Assistència Social; Ramón Esteva Torrella (UR) dels Abastaments; Benet Balada Carbonell (PSUC) de Governació, i Joan Giribet Llobera (ERC) de Finances i Economia.

2. Castellar del Vallès:

El dilluns 19 d’octubre es va celebrar el ple extraordinari constituent, al qual no van acudir representants d’ACR i POUM, per no haver-hi a la localitat agrupacions respectives.

Per la CNT van estar Vicenç Roca Artigas, Josep Malla Rocavert i Dídac Hernández García.

El nou Alcalde que resulta escollit és Vicenç Roca, mentre que com a Alcalde segon sortirà Lluís Montagut Homet (PSUC) i com a Alcalde tercer Josep Malla. Tot això és fruit de les bones relacions existents entre la CNT i la UGT locals, basades en experiències econòmiques conjuntes.

ERC i UR s’oposen a formar part de les Comissions municipals que es creguin, raó que porta a què siguin presidides únicament per ambdues organitzacions avantdites: la CNT presidirà Abastaments i Agricultura (Josep Malla) i també la de Defensa (Vicenç Roca), mentre que el PSUC les d’Economia i Foment (Bartomeu Gelis) i Cultura i Assistència Social (Lluís Montagut)^[236].

3. Castellbisbal:

S’aprofitarà el diumenge dia 18 d’octubre per a la celebració del ple extraordinari constituent. No hi ha agrupació local d’ACR, però, malgrat això, prenen possessió del seu càrrec onze consellers municipals, sumant l’UR dos llocs en comptes d’u.

Per la CNT prenen possessió del seu càrrec Jacint Amigó Grau, Adolf Arús Moliné i Pere Comellas Torres. Els llocs del PSUC els ocupa el sindicat UGT.

Després d’acordar de manera unànime que l’Alcalde serà Ramón Torras Arís (de l’entitat “Sempre Avant”, adherida a ERC), cada organització present presidirà una Comissió municipal. Adolf Arús presidirà la d’Abastaments, que és la que li ha correspost a la CNT^[237].

4. Cerdanyola del Vallès:

El 17 d’octubre prenen possessió els deu nous consellers o regidors que constituiran la nova Corporació. Queda vacant —com estableixen les normes— el lloc corresponent a ACR.

Per la CNT acudeixen a l’esdeveniment Jaume Feliu Nieves, Dídac Pérez Alarcón i Mariano Tejero Regalés.

No hi ha unanimitat sobre qui ha de ser el nou Alcalde. Després de votar secretament les tres vegades que estableix la LEC, es tria —per set vots a favor i tres en blanc— al representant d’ERC, Josep Soler Valentí. De l’ajustat del resultat dóna compte el fet que Jaume Feliu va ser anomenat Alcalde segon per cinc vots a favor i quatre en contra.

En el ple següent —el del dia 19— es decidirà la formació de diverses Comissions municipals i qui seran els presidents d’aquestes: la CNT ostenta les d’Economia (Dídac Pérez) i Defensa (Mariano Tejero), ERC la de Cultura (Jaume Guinot Sahagún), el PSUC-UGT la d’Obres Públiques (Joan Gabarra Jané), UR la d’Agricultura (Jaume Burgadà Comas) i el POUM la d’Abastaments (Francesc Servent Ferrer)^[238].

5. Gallifa:

La constitució d’aquest Ajuntament és tardana: el dilluns 26 d’octubre. A més a més, falten agrupacions locals del POUM, PSUC i ACR. Fins i tot únicament hi ha dos representants de la Confederació (Enric Bosch Serracanti i Josep Vila Benet) i no els tres que li corresponen.

L’explicació és senzilla: com passa en molts casos, afiliats al partit polític ERC es troben també afiliats a un sindicat, ben sigui CNT, UGT o UR. I és que si ja abans del començament de la guerra succeïa per voluntat lliure individual en el cas de molts catalans, ara —després dels Decrets de sindicació obligatòria i l’activitat comú dels sindicats en aquest sentit— ningú pot tenir interès en no estar sindicat. Per això pot comprovar-se que tant el representant d’UR (Joan Sans Ferrer) com els dos de la CNT, ja venien exercint el lloc de consellers municipals des de la constitució del primer Ajuntament de guerra, el 26 de juliol. Conseqüentment, l’única organització política realment existent a la localitat és ERC i no cal estranyar-se que qui ja era l’Alcalde i president del Comitè de Milícies local, sigui ara escollit novament com a Alcalde^[239].

6. Matadepera:

Es constituirà el dilluns dia 19 d’octubre, pels onze consellers que la normativa ha previst. La CNT ha designat per representar-la a Marc Genescà Cortés, Josep Orriols Casals i Josep Companyó Lucó.

La votació secreta dóna com resultat que Joan Arola Caellas (ACR) pugui seguir ostentant el càrrec d’Alcalde, en haver votat a favor seu set consellers i altres quatre en blanc. Per unanimitat, es tria a Isidre Torras Gurufaus (PSUC) com a Alcalde segon.

En el ple següent, el del dia 24 d’octubre, s’acordarà que totes les Comissions siguin presidides per l’Alcalde, participant totes les organitzacions en qualitat de vocals^[240].

7. Montcada i Reixac:

El ple constituent se celebra el dia 22 d’octubre. Queden sense cobrir els llocs del POUM i els d’ACR, per la qual cosa seran divuit els consellers que prendran possessió dels seus càrrecs.

L’Alcalde existent —Alfons Boix Vallicrosa (ERC)— surt reelegit en el càrrec i com a Alcalde segon el representant del PSUC Joan Colomer Canals.

La CNT va designar per a la seva representació a Salvador Mellado Hernández, Salvador García Hernández, Joan Téllez Domínguez, Cipriano García Montón, Antonio López Gallardo i Francesc Mires Rodriguez.

Es va acordar que les Comissions municipals anessin presidides per les persones següents: Joan Colomer Canals (PSUC), Hisenda; Alfons Boix, Presidència; Joan Colomer Ribas (UR), Agricultura; Lluís Pedrola Briansó (ERC), Sanitat i Assistència Social; Felip Gener Cañardó (ERC), Cultura i Propaganda; Ulpià García Fraile (PSUC), Treball i Serveis Públics; Joan Téllez, Economia i Obres Públiques; Salvador García, Abastaments; Salvador Mellado, Seguretat i Vigilància^[241].

D’acord amb l’art. 14 de la Llei Municipal catalana, “en els municipis de població fins a 10.000 habitants, exercirà la totalitat del Govern l’Ajuntament en ple. Amb tot, els municipis de 5000 a 10000 habitants podran prendre l’acord de regir-se per Comissió de Govern mitjançant el vot favorable de dues terceres parts dels consellers i prèvia una informació pública per un espai no menor de trenta dies”. Era una opció possible tant per a aquest Consistori com per als de Rubí i Sant Cugat del Vallès.

8. Palau-solità i Plegamans:

Es constitueix el dimecres dia 21 d’octubre amb un total de set consellers: tres d’ERC, un d’UR i tres de la CNT.

No hi ha agrupacions locals d’ACR, PSUC i POUM.

Per la CNT prenen possessió del càrrec Francesc Llargués Soley, Antoni Truyols Ninou i Quirze Solé Barberà, qui resulta triat nou Alcalde després d’haver guanyat la votació per un resultat de sis vots a favor i un en blanc. Per aquest resultat és triat Alcalde segon Josep Tintó Tarrés (UR).

En el ple del diumenge següent, dia 25, s’acordarà la constitució de tres Comissions: la de Foment, que serà presidida per l’Alcalde; la de Governació, per Josep Tintó i la d’Hisenda per Josep Campabadal Mañosa (ERC)^[242].

9. Polinyà:

En aquest poble no tant sols no hi ha organització cenetista, sinó que tampoc hi ha agrupacions locals d’ERC, ACR, PSUC/UGT o POUM. L’única organització existent és UR i en el ple extraordinari constituent del dijous 22 d’octubre es reuneixen sis representants d’aquesta, prenen possessió dels seus nous càrrecs i decideixen que sigui Alcalde Mateo Solà Campreciós, presidint ell mateix totes les Comissions de la Corporació municipal^[243].

10. Rellinars:

És tal la pressa a procedir a la nova constitució de l’Ajuntament, que es du a terme el ple extraordinari corresponent just el mateix dia en què es publica l’Ordre que desenvolupa el Decret: el dimecres 14 d’octubre.

Potser pel fet que el mateix no està presidit pel Jutge Popular Municipal, com era allò preceptiu, la constitució serà netament irregular: en comptes de prendre possessió del càrrec de consellers municipals —terme utilitzat en la normativa, traducció literal de “consellers municipals”— un total de deu, tenint en compte que no hi ha agrupació local d’ACR, ho fan, no obstant això, dotze, a més de no atenir-se al que ordena: UR té quatre, la CNT té tres (Fermí Bassó Tarrés, Anton Gil Bartoll i Pere Calsina Genescà), dos té ERC, un té el PSUC i un té el POUM.

L’elecció secreta —com ordenava la Llei— del nou Alcalde, va portar a un resultat curiós: Fermí Prunés Tarrés la va guanyar, però hi havia un vot en blanc, un vot per a Fermí Bassó Tarrés i un altre per a Pere Calsina.

Tres dies més tard se celebrarà un nou ple on s’acordarà la formació de departaments o àrees d’activitat municipal, així com la presidència de cadascuna d’elles. L’Alcalde ostentarà la presidència de Defensa, Valentí Bassó Prat (UR) la d’Abastaments, Fèlix Boada Balart (UR) la d’Obres Públiques i Pere Calsina la de Cultura^[244].

11. Ripollet:

El dimarts 20 d’octubre es constitueix el nou Ajuntament, a què acudeixen un total de deu representants dels partits i sindicats amb dret a estar representats al Consistori.

Queda vacant un dels llocs possibles, al no haver-hi delegació local d’ACR.

La constitució és la correcta: ERC té tres, UR u, el PSUC dos, el POUM un i la CNT tres (Pere Llargués Domènec, Ramón Boix Cosialls i Balbià Ramos Oller).

Per nou vots a favor i un en blanc, surten triats Antoni Jorba Altolaguirre (ERC) com a Alcalde i Pere Llargués com a Alcalde segon^[245].

L’endemà va haver-hi nou ple. En aquest es va decidir formar les Comissions i la seva composició. Les presidències assignades van ser: Finances, per Sadurní Terol, (PSUC); Defensa, per Pere Llargués; Abastaments, per Balbià Ramos; Obres Públiques, per Pere Girbau Aimadós (ERC); Agricultura, per Andreu Gorina Rovira (UR); Cultura, per Antoni Vila Vila (PSUC)^[246].

12. Rubí:

El nou Consistori rubinenc es forma el dimarts dia 20 d’octubre. Quedaran vacants quatre llocs, els que corresponen al PSUC, al no haver-hi a la localitat agrupació de dit partit (“Ràdio”) ni presència de la UGT.

Els sis representants que ha designat la Confederació per al Consistori són els següents: Joaquim Mariné Cornet, Joan Gaju Pujol, Ramón Solsona Cortès, Domènec Paloma Camí, Miquel Campdurós Badell i Pere Rossell Vidal.

Després de la votació secreta pertinent per a l’elecció del nou Alcalde, resulta triat qui ja detenia el càrrec fins aquell dia, Pere Aguilera Garriga (ERC), per onze vots a favor i set en blanc.

Les Comissions municipals —també denominades Conselleries— tindran els següents responsables: Hisenda i Governació, Pere Aguilera; Defensa, Eliseu Pujol Mora (POUM); Cultura, Miquel Segura Mitjans (ERC); Agricultura, Joan Gansà Calaf (UR); Sanitat i Assistència Social, Francesc Ursul Vidal (ACR); Indústria, Ramón Pujol Albó (ERC); Abastaments, Joaquim Mariné; Economia, Domènec Paloma; Treball i Obres Públiques, Joan Gaju^[247].

13. Sabadell:

En aquesta localitat es va notar ràpidament que hi havia organitzacions amb més apetència de poder que les altres. La nova Unió Local de Sindicats de la UGT —successora de la FLS oposicionista, anarcosindicalista, escissió de la CNT abans de la guerra— havia tingut presència majoritària en el període inicial del nou règim sorgit després del començament de la guerra, a través dels organismes o institucions paral·leles organitzades per controlar la rereguarda militar i la vida econòmica i social.

Al capdavant de la dita organització continuava estant Josep Moix Regàs —home fort del PSUC, provinent del partit fundacional Unió Socialista de Catalunya, que ja havia participat en alguns governs de la Generalitat de l’època anterior a la guerra— i ara tenia l’oportunitat de reflectir la seva influència en la composició del nou Consistori.

Aquest es constituirà formalment el dissabte 17 d’octubre. El Jutge Popular Municipal, Josep Sentias Masgrau, presidirà el ple extraordinari convocat a l’efecte, tal com establia la Llei Municipal catalana.

Després de donar possessió dels seus càrrecs als trenta-dos nous consellers municipals que ho han de compondre i declarar constituïda la Corporació, la sessió plenària pansa a ser presidida pel conseller de més edat, que resulta ser el cenetista Bru Lladó Roca.

La resta del grup municipal confederal està format per Bartomeu Barnils Serret, Antonio Silvestre Franco, Josep Marés Claparols, Josep Cinca Vilagener, Santiago Pallàs Berengué, Jesús Jara Pérez, Ramón Calopa Cejuela i José Ibañez Gargallo.

A conseqüència d’haver-se reunit amb anterioritat a la sessió plenària, ja existia un acord previ de tots els representants sobre la distribució de responsabilitats. Per això, el representant i portaveu del grup d’ERC, Josep Esteve Aguiló, va prendre a continuació la paraula i va proposar que es triés com a Alcalde a Josep Moix, la qual cosa es va acceptar per unanimitat.

Després de prendre Moix possessió del càrrec, es procedeix a acordar, de la mateixa manera, la creació d’un nou càrrec municipal no existent amb anterioritat, el de President de l’Assemblea Municipal, per al qual es designa un home de confiança de Moix —malgrat ser un dels líders del PS—, en Ricard Fornells Francesc (que és regidor en representació de la sindical UGT).

Posteriorment es designen els presidents de les Comissions Municipals que es formen, un total d’onze: Miquel Bertràn Olear (UGT), Serveis Municipals; Manel Farràs Baró (UGT), Assistència Ciutadana; Jaume Camps Illa (UR), Finances; Pere Manyé Albertí (POUM), Obres Públiques; Josep Rosàs Vilaseca (UGT), Abastaments; Josep Esteve Aguiló (ERC), Defensa; Salvador Sarrà Serravinyals (ERC), Cultura; Bru Lladó, Economia; José Ibañez, Sanitat; Josep Marés, Treball; Josep Cinca, Indústries de Guerra^[248].

Diverses irregularitats es produeixen en la constitució d’aquest Ajuntament, motivades per la voluntat política dels dirigents ugetistes de no desaprofitar la situació que ha propiciat la sindicació obligatòria i, conseqüentment, que la major part de la població sabadellenca estigui afiliada a la UGT, a través de les divuit organitzacions sindicals adherides que té a la localitat.

Entre aquestes s’inclou la que pertany a la Federació Catalana de Gremis i Entitats de Petits Comerciants i Industrials (GEPCI), una associació a la que podien pertànyer els empresaris que no tinguessin més de deu treballadors contractats i que s’estendria ràpidament per tot Catalunya, arribant als 10.000 afiliats a finals de 1936^[249].

D’altra banda, la situació de guerra civil i el fet que en les milícies locals hi hagi majoria indiscutible d’ugetistes —així com la fama de repressor que ha pres entre la ciutadania un d’ells, en Saturnino Nicolás Antonino (“Nino”)—, permet entendre millor que la Corporació tingui ara onze consellers representant la UGT i que, a més a més, hi hagi dos representants del PSUC, quan legalment s’establia que el PSUC era l’únic que podia tenir representació i només en nombre de sis.

El resultat final és la conseqüència d’un “despreniment” generós de representants per part de diverses organitzacions amb dret a tenir-los:

A) ERC. Li ha cedit quatre llocs. L’entitat sabadellenca que estava adherida a ERC s’anomenava Casal Català d’Esquerra, però, no obstant això, dos dels cinc representants seus al Consistori (Joan Alvarez de Lara i Joan Miralles Orrit) pertanyien al Círcol Republicà Federal, que no ho estava^[250].

B) POUM, UR i ACR. Han cedit un cadascuna d’elles.

A diferència del POUM de Terrassa, el de Sabadell tenia molt poca presència a la ciutat. Potser per aquesta raó, els seus líders locals es van desmarcar de la línia de confrontació i bel·ligerància amb el PSUC que van portar endavant els dirigents del partit a nivell català. El seu òrgan d’expressió, “Impuls”, es va publicar des del dia 22 de gener de 1937 fins el dia 28 de maig del mateix any.

Respecte d’ACR, també era una agrupació petita. La més forta de la comarca era la de Terrassa, on també tenia la seva seu la Federació Comarcal i es publicava el portaveu oficial del partit, “Democràcia”.

UR gairebé no tenia presència a Sabadell, ciutat industrial i de serveis i seu de les delegacions territorials de la Generalitat. A més a més, l’afiliació camperola havia de compartir-la amb l’UGT (Sindicat de Treballadors de la Terra, dirigit per Josep Gibert Casas) i la CNT (Sindicat de Camperols)^[251].

Respecte a la CNT, al front de la qual es troben els maximalistes amb què els nous mandataris locals s’havien enfrontat molt durament anys endarrere (fins i tot de forma violenta, al llarg de tot el procés d’escissió confederal que va donar lloc al naixement dels Sindicats d’Oposició de la CNT i a la Federació Sindicalista Llibertària), és l’única organització que manté els llocs que li corresponen legalment^[252].

Era demanar-los massa a dits líders no ja suportar la seva presència en la mateixa institució, sinó, a més a més, intentar entendre’s amb ells. Per aquesta mateixa raó, van tornar a repetir la mateixa estratègia que ja van dur a terme amb anterioritat en el Comitè de Milícies: contenir-se momentàniament i traçar un pla d’empaitament i enderrocament a mitjà termini, sabedors que al terreny de l’acció política la seva experiència i suports serien suficients per revoltar als lideris cenetistes i propiciar la seva sortida del Consistori —quelcom que, efectivament, ocorreria uns mesos més tard—, en ser poc daus aquests a suportar les argúcies i maniobres típiques dels polítics professionals, reaccionant amb actituds poc serenes i reflexives^[253].

Particular esment requereix Ricard Fornells Francesc, el flamant president de l’Assemblea Municipal. És un dels signants del famós i històric —principalment, dins la historiografia específica sobre el moviment llibertari— Manifest dels Trenta, datat a Barcelona a l’agost de 1931 i que va suposar donar coneixement a l’opinió pública i als afiliats cenetistes de les lluites internes existents pel control de les Juntes i Comitès de la Confederació.

A més de ser el president de l’Institut Pedagògic Cultural des de 1933, ocupa el càrrec de president de la Federació Catalana del PS i ho promou i funda oficialment a Sabadell, ajudat principalment en la seva comesa per M. Puigjuriol —Secretari General local— i Josep Robusté^[254].

Dit partit aconseguirà tenir diversos centenars d’afiliats al llarg de tota la guerra, però durà a terme una praxi contrària a la CNT, amb una actuació política personalista dels dirigents locals que estarà totalment subordinada als interessos del PSUC, quelcom que anirà manifestant-se tant en els plens de l’Ajuntament com en els seus articles d’opinió, publicats en el portaveu periodístic ugetista.

Com a resum final de la situació del Consistori sabadellenc després de la nova constitució, pot comentar-se que tant el regidor de Finances (Jaume Camps Illa, representant teòric d’UR) com el d’Obres Públiques (Pere Manyé Albertí, representant teòric del POUM), eren homes de confiança dels dirigents de la UGT.

El resultat real, en l’ostentació de càrrecs, seria el següent: la tinença de l’Alcaldia, la Presidència de l’Assemblea Municipal i cinc presidències de Comissions municipals o regidories, per als homes de la UGT (Serveis Municipals, Assistència Ciutadana, Obres Públiques, Finances i Abastaments); dues presidències de les dites Comissions per a ERC (Cultura i Defensa) i quatre per a la CNT (Indústries de Guerra, Treball, Economia i Sanitat)^[255].

El Comitè de Defensa-Milicias Antifeixistes es dissoldria públicament el 22 d’octubre, passant els seus milicians a dependre de la Comissió de Defensa del nou Ajuntament^[256].

14. Sant Cugat del Vallès:

La Corporació municipal es constituirà el dia 14 d’octubre, dimecres, de forma correcta i sense que falti cap dels consellers municipals previstos per la nova normativa.

La CNT ha designat per representar-la a Josep Presas Llenas, Fratern Arnau Solà, Isidoro Checa Valero, Pere Puig Plà, Antonio Carrasco Navarro i Manuel Capel Vázquez.

Després de donar possessió dels càrrecs, el Jutge Municipal es retira de la sala de sessions de l’Ajuntament i passa a ocupar la presidència del ple el conseller de major edat, que resulta ser el cenetista Isidoro Checa. Després de suspendre’s la sessió per breus moments, es reprèn després d’haver-se arribat a un acord i la CNT proposa com nou Alcalde a Magí Bartralot Auladell (del Centre Republicà Federal, entitat adherida a ERC), qui és triat per aclamació. Per igual procediment són també triats l’Alcalde segon —Isidoro Checa—, l’Alcalde tercer —Luís García Guillén (PSUC)— i l’Alcalde quart —Joan Puig Plà (POUM)—, deixant l’adopció de l’acord sobre la formació de les Comissions municipals per al ple del dia següent i per al divendres dia 16 les designacions de les presidències d’aquestes i de les dues vocalies corresponents a cadascuna.

Tots els grups municipals, menys ACR, tindran la presidència d’alguna d’elles: ERC ostenta les d’Abastaments (Mateu Cortès Feliu) i Cultura (Ramón Batet Farrés), UR la d’Agricultura (Joan Andreu Canyelles), el PSUC la d’Obres Públiques i Treball (Jaume Cussó Junyent) i la de Sanitat i Assistència Social (Antoni Vilaró Cahís), el POUM la de Governació i Defensa (Ramón García Corbacho) i la CNT les d’Economia (Josep Presas) i Serveis Públics (Isidoro Checa).

Al Consell Municipal han coincidit dos germans, els Puig Plà: Pere per la CNT i Joan pel POUM^[257].

El president local de la UR durant la guerra va ésser Jaume Grau Mercè, militant del Centre Republicà Federal, entitat adherida a ER. D’altra banda, Jaume Cussó, representant del PSUC, era també el president del Sindicat d’Oficis Varis de la UGT local.

Josep Presas tindrà la plena confiança dels líders confederals catalans i serà nomenat Vocal del Consell d’Economia de Catalunya (Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya), en representació de la CNT, des del 22 d’octubre de 1936 fins al dia 18 de desembre d’aquest mateix any, quan és substituït per Joan Porqueras Fàbregas^[258].

15. Sant Llorenç Savall:

Es va constituir el dilluns 19 d’octubre, però no van acudir onze representants sinó únicament set: tres d’ERC, un d’UR i tres de la CNT (Josep Castella Ros, Llorenç Brosa Utset i Joan Parera Davi). Al poble faltaven agrupacions locals d’ACR, PSUC i POUM^[259].

Això possibilitarà que hi hagi una fàcil entesa entre els consellers, triant-se per unanimitat per al càrrec d’Alcalde a Josep Castella Ros, per a Alcalde segon a Francesc Solà Ollé (UR) i per a Alcalde tercer a Joan Riatós Francàs (ERC).

Les Comissions municipals tindran totes elles dues vocals (un per organització), però totes es presidiran per l’Alcalde: Defensa, Economia, Treball i Obres Públiques, Finances, Abastaments, Agricultura, Cultura i Sanitat i Assistència Social^[260].

16. Sant Quirze del Vallès:

El dilluns 19 d’octubre va tenir lloc el ple constituent, que es va celebrar amb tota normalitat i d’acord amb la normativa vigent des de 1934.

Al no haver-hi agrupacions locals d’ACR i POUM, els seus llocs van quedar vacants.

Els tres militants cenetistes que van ocupar el càrrec de conseller municipal van ser Quirze Vidal Vidal, Miquel Raspall Nin i Ramón Juliana Turell.

Després de votació secreta, va resultar triat per unanimitat per al càrrec d’Alcalde Magí Via Ferrer (ERC). Després, es trien pel mateix procediment i resultat l’Alcalde segon i tercer: Antonio López Clemente (PSUC) i Josep Berenguera Homs (UR), respectivament.

Dos dies després, el 21, es decideix la formació de les Comissions municipals, que estaran compostes pel seu president i dues vocals. ERC tindrà la presidència de Cultura (Jaume Saló Carreras), Obres Públiques (Antoni Farré Saumell) i Sanitat (Magí Via Ferrer); UR la d’Agricultura (Josep Berenguera Homs); el PSUC les d’Hisenda (Antonio López Clemente) i Defensa (Josep Ros Castelló) i la CNT les d’Economia (Ramón Juliana), Abastaments (Quirze Vidal) i Treball (Miquel Raspall)^[261].

17. Santa Perpètua de Mogoda:

El mateix dia de la publicació en el DOGC del Decret regulador, el dia 11 d’octubre, tenia lloc una reunió, a les quatre de la tarda, a les dependències de l’Ajuntament. L’havia convocat el Jutge Municipal i a ella van acudir els representants de les organitzacions antifeixistes següents: Josep Teixidor (ERC), Andreu Llorens (Partit Republicà Democràtic Federal— Círcol Republicà Federal), Antón Morral (UR), Roc Ivorra (UGT), Jaume Altayó (POUM) i Jaume Fado (CNT)^[262].

Van arribar a un acord entre tots ells, sent part d’aquest que el PRDF i l’UR tinguessin el seu representant en el nou Consistori.

L’endemà, el dilluns 12 d’octubre, a les deu de la nit, prendrien possessió dels seus càrrecs un total de nou representants: tres d’ERC (entre els que es trobava el President local d’ERC, Lluís Serra Codina), dos pel Sindicat d’Oficis i Professions Diverses de la UGT (entre ells, el seu Secretari General, Roc Ivorra Tronchoni), un pel POUM i tres per la CNT (Jaume Fado Rovira, Julio Alcácer Tos i José Morral Grau). A continuació es van llegir sengles escrits de protesta remesos per l’UR i el PRDF, protestant per l’acord aconseguit el dia anterior i sol·licitant una reunió al marge de les sessions plenàries normals. No es va acceptar la dita petició i sí es va invitar a ambdues formacions a què enviessin els seus representants a personar-se i prendre possessió del seu càrrec en el ple que tindria lloc l’endemà a les nou de la nit.

Però ni Ramón Jané (President local del PRDF-CRF) ni Juan García (President de la Junta del Sindicat “La Unió Agrícola”, adherit a l’UR) van considerar oportú participar en l’esdeveniment y en el ple extraordinari del dimarts es va procedir ja a triar com nou Alcalde a Jaume Ventura Rovira (ERC), així com als Alcaldes segon i tercer, Roc Ivorra i Jaume Fado.

Després, es va decidir la creació de les Comissions municipals i la seva composició, quedant distribuïdes les presidències de la manera següent: ERC estaria al capdavant de les d’Abastaments (Lluís Serra Codina), Cultura (Josep Teixidor) i Agricultura (Lluís Serra); la UGT de la de Foment (Francesc Oriol Vila); el POUM de la d’Hisenda (Jaume Altayó Casamiquela) i la CNT de les de Seguretat Interior i Sanitat i Assistència Social (Jaume Fado), Defensa (Jaume Fado) i Treball (Julio Alcácer)^[263].

18. Sentmenat:

També aquí hi haurà una constitució irregular del nou Consell Municipal, al marge del que estableix la nova normativa.

Sota la presidència del Jutge Municipal, Josep Cuscó Illa, s’obre el ple extraordinari del dilluns 19 d’octubre amb la presentació de tres representants d’ERC, dos del Círcol Republicà Federal (entitat no adherida a ERC, i, en conseqüència, sense dret a tenir representació), dos del PSUC, un de l’UR i tres de la CNT (Jaume Giralt Monistrol, Francesc Rams Casals i Joan Mira Vendrell).

A tots ells els hi dóna possessió del càrrec de conseller municipal i es retira de la sala de plens el Jutge, quedant —com és preceptiu— la presidència de la sessió en el conseller de major edat, que resulta ser el representant de l’UR, Jaume Fabrés Artigas.

Passant-se a la votació secreta per a l’elecció del càrrec d’Alcalde, el resultat és el de deu vots a favor i un en blanc per al cenetista Jaume Giralt. En posteriors i consecutives votacions, són triats per aquest resultat Joan Mira, com a Alcalde segon, i Manel Giralt Illa (ERC) com a Alcalde tercer.

Les tasques de la Corporació es distribueixen en set Comissions, quedant com a presidents d’aquestes els consellers següents: Joan Artigas Llonch (ERC) per a la d’Abastaments; Manel Giralt (ERC) per a la de Cultura; Francesc Baigual Esturgó (Círcol Republicà Federal) per a la de Treball i Obres Públiques; Jaume Fabrés Artigas (UR) per a la de Finances; Jaume Obiols Rocabruna (PSUC) per a la de Sanitat i Assistència Social i el confederal Joan Mira per a la d’Economia^[264].

19. Terrassa:

Es procedeix a la constitució de l’Ajuntament el dimecres dia 14 d’octubre. Després de donar possessió dels seus càrrecs als nous trenta-tres consellers municipals, va abandonar el saló de plens el Jutge Popular Municipal suplent, Josep Biosca Solà, i va ocupar la presidència d’aquest el conseller de més edat, Josep Batlle Esteve, d’acord amb el que disposa l’art. 109 de la Llei Municipal catalana.

Per la CNT ocupen els nou llocs que li corresponen les persones següents: Gregori Andreu Companys, Facund Machirant Durà, Francesc Palau Abad, Martí Bruno Màs, Josep Pedro Gimjuan, Gracià Lípiz Rodriguez, Joan Juvé Vallès, Francesc Sàbat Romagosa i Martí Mur Escamilla.

En hi haver hagut amb anterioritat un acord entre les diferents organitzacions, es tria per aclamació per a Alcalde a qui ja venia sent-lo fins ara, Jaume Figueres Salelles (ERC)^[265].

Es passa, posteriorment, a l’elecció dels deu consellers-regidors que formaran la Comissió o Comitè Permanent i que presidiran les Comissions, compostes pel seu president i dues vocals, de diferents organitzacions (com és també allò usual en la resta dels Ajuntaments vallesans). El resultat final és el següent: Cultura, Miquel Palet Martí (ERC); Finances, Miquel Boada Carreras (ERC); Economia, Facund Machirant; Sanitat, Francesc Palau; Abastaments, Martí Bruno; Obres i Serveis Públics, Francesc Olivé Fontanet (UGT); Treball, Gustau-Espartacus Puig Alegre (UGT); Justícia, Joaquim Vendrell Canals (POUM); Agricultura, Enric Torres Plà (UR) i Assistència Social, Emili Garriga Albaret (ACR).

Així, la CNT presideix tres Comissions municipals —Economia, Sanitat i Abastaments—, dos ERC i UGT i un l’UR, el POUM i ACR.

Els vocals tindran veu, però no vot, en les decisions que s’adoptin en cadascuna de les dites Comissions, “dau el seu caràcter d’informadors o col·laboradors en les deliberacions d’aquestes”.

Abans de donar per finalitzat el ple extraordinari, s’acorda la constitució d’una Junta de Seguretat Local (de la que formaran part quinze delegats de les organitzacions antifeixistes de la ciutat que no siguin consellers municipals), en la proporció següent: ERC, 3; Fraternitat Republicana Federal, 1; ACR, 1; UR, 1; PSUC, 1; UGT, 2; POUM, 2; CNT, 4. Serà presidida per l’Alcalde i tindrà competències “per als afers i qüestions d’ordre purament governatiu”.

Els reunits volen deixar constància del moment històric del que són protagonistes, raó per la qual es presenta una proposició unitària, signada per Palet (ERC), Batlle (ERC), Garriga (ACR), Torres (UR), Pedro (CNT) i Vendrell (POUM), que serà aprovada i reflectida en l’acta. Entre d’altres coses, diu el següent:

… dins les noves normes i facultats establertes pel Decret de la Generalitat de Catalunya del 9 de l’actual mes d’octubre per a l’organització i funcionament de les Corporacions municipals, dictades en atenció a les extraordinàries circumstàncies per què travessem a conseqüència de la fonda pertorbació produïda per la guerra contra el feixisme, i davant la necessitat de modificar l’estructuració municipal de la nostra ciutat en forma que, canalitzant dins les normes precises, les activitats actualment disseminades en diferents organismes locals, pugui cobrir amb la seva actuació totes les necessitats i exigències de la vida ciutadana en el moment present, anant d’aquesta manera a la normalització i consegüent consolidació del nou ordre revolucionari…

Curiosament, com a exemple de les bones relacions existents amb els confederals, el portaveu periodístic local cenetista publica un escrit signat pel PSUC, Ràdio de Terrassa, en el que, fent referència la constitució de l’Ajuntament, diu:

Com es pot veure, el PSUC no té representació directa, no obstant això el caràcter taxatiu del Decret pel qual es regeix la constitució dels nous Consells Municipals. No cal dir que el PSUC ha de fer constar la seva protesta per tal com s’ha desenvolupat la tramitació de la crisi municipal, ja que s’ha vulnerat de manera clara i terminant l’esmentat Decret.

La sindicació obligatòria havia suposat l’entrada dels sindicats controlats pel POUM en l’UGT local i el PSUC no controlava el Comitè Local de dita sindical. Això suposaria la realització de tota mena de maniobres internes d’aquest partit en el dit sindicat, per poder arribar a controlar la UGT de Terrassa; un conflicte de poder entre els dos partits marxistes, a què serien aliens els anarcosindicalistes egarencs^[266].

20. Ullastrell:

El Jutge Popular Municipal, Vicenç Puig Sucarrats, serà qui doni possessió dels seus càrrecs als onze consellers que constituiran el nou Ajuntament. Això ocorre el 19 d’octubre, dilluns. Aquí no hi ha hagut una reunió prèvia al ple extraordinari.

Acudeixen representants d’ACR, CNT, ERC, PSUC i UR.

Després d’ostentar la presidència d’aquest el nou conseller de major edat, Joan Font Bertràn (ERC), la votació secreta per a l’elecció de l’Alcalde tindrà com resultat que surti triat el mateix Joan Font —qui, al seu torn, ja era Alcalde amb anterioritat—, per sis vots a favor i cinc en blanc.

Amb aquest resultat, Josep Carreras Canyadell (ERC) serà triat Alcalde segon.

Representen a la CNT Matíes Martínez Padró, Salvador Solé Coma i Benet Julibert Valls.

El dissabte d’aquesta mateixa setmana, dia 24, s’observarà la falta d’acord entre les organitzacions components del Consistori: en el ple es decideix la formació de quatre Comissions, però ni la CNT ni el PSUC volen formar part d’elles, en estar en desacord en què siguin presidides pel propi Alcalde^[267].

21. Vacarisses:

El Jutge Popular Municipal, Fermí Masana Atler, presideix el ple constituent del dia 13 d’octubre de 1936, donant possessió dels seus càrrecs als set nous regidors o consellers municipals que hi haurà al Consistori: tres per ERC, un per UR i tres per la CNT (Francesc Codina Grau, Domènec Badia Masqué i Feliu Espuña Masana).

No hi ha agrupacions locals de la resta d’organitzacions que tenen dret a estar representades.

Després d’abandonar la sala de plens el dit Jutge i prendre la presidència el conseller de major edat, Dionís Torres Nages (ERC), es procedeix a la votació per a l’elecció novament Alcalde, resultant triat el mateix Dionís —qui ja ocupava el dit càrrec fins aquesta data— per sis vots a favor i un en contra.

José Bercero Martínez, de la mateixa formació política, surt escollit Alcalde segon.

Les tres organitzacions representades van designar cadascuna d’elles a un possible substitut, davant la possible eventualitat que algun dels consellers dimitís o hagués d’incorporar-se a files. La CNT va designar com a substitut a Antonio Bercero Martínez^[268].

22. Viladecavalls:

El divendres 16 d’octubre té lloc el ple constituent del nou Ajuntament, sota la presidència del Jutge Popular Municipal interí, Joan Turu Corbera.

Dóna possessió del càrrec de conseller municipal a un total d’onze persones, quan, al no haver-hi agrupacions locals del POUM i ACR, únicament corresponia fer-ho a nou d’elles.

Com en altres municipis, el Consistori deurà posteriorment ajustar la seva composició a allò que s’ha prescrit en la normativa.

ERC té tres representants (entre els que es troba l’Alcalde, Martí Purull Duràn, triat per deu vots a favor i un en contra), UR també tres (el portaveu del qual, Jaume Puig Torrella, surt triat Alcalde segon, amb vuit vots a favor per un cadascú que van obtenir els seus rivals, Wenceslao Fontanet, Feliu Gorina i Benet Turu), el PSUC dos i la CNT tres: Wenceslao Fontanet Vidal, Lluís Vila Morgo i Miquel Casanovas Picó.

En el ple del dia 22 s’acordaria la constitució de les Comissions municipals i la seva composició, quedant fixada en un president i dos vocals. Van ser aquestes: Defensa, presidida per Fèlix Gorina Costa (ERC); Hisenda, per Benet Turu Corbera (UR); Foment, per Benet Turu; Agricultura i Confiscacions, per Wenceslao Fontanet^[269].