AGOST DE 1937

Ja sense la concurrència de la CNT en el nou Govern central, aquest dissolia legalment, per Decret d’11 d’agost, el Govern autonòmic aragonès (el Consell de Defensa d’Aragó), amb l’actitud passiva tant del Comitè Nacional de la CNT com del Comitè Peninsular de la FAI i la divisió entre els mateixos llibertaris que formaven el dit Consell. Entre d’altres raons, per la seva falta d’interès cap a l’experiència de la zona aragonesa i per la seva intenció de tornar al Govern el més aviat possible.

I un organisme que seria de vital importància per a la política de control i terror a la rereguarda republicana va ésser creat en virtut d’un Decret del Govern central de data 15 d’agost: el Servei d’Investigació Militar (SIM), una mena de GPU soviètica que depenia del Ministeri de Defensa.

El PCE/PSUC aniria ocupant els càrrecs de comandament corresponents al llarg dels mesos, més preocupats dels “enemics” de dintre de la coalició antifeixista que no dels franquistes. I com que l’idea era anar de mica en mica a controlar-lo tot, tenir tot el poder en tots els ordres possibles, la resta de partits i organitzacions estaven al seu punt de mira^[390].

Un Decret del Govern català, aprovat a proposta de Presidència, publicat al DOG de data 3 d’aquest mes, fixa el preu de venda a Catalunya del blat, de la farina panificable, del pa i de les despulles procedents de la mòlta del blat.

Respecte a l’evolució dels esdeveniments en els Consistoris, va anar així:

A) Municipis de fins a 1.000 habitants:

A Matadepera, el dia 9 és l’últim a què assisteix un representant confederal, l’únic que quedava, Marc Genescà.

Fem menció d’alguns dels acords adoptats al Consistori de Rellinars en el ple del dia 1: la supressió de l’entrega dels 2 quilos de pa que diàriament es fa als refugiats de guerra, degut a la falta de farina, a més de la ració de 0,200 grams que per a cadascun se’ls fa en panets individuals, reduint-la aquesta última a la quantitat de quatre unces, “fins esperar tenir més farina disponible”^[391]. A més, pel mateix motiu, es retiraven “tots els vales que s’havien entregat als malalts forasters que ho acreditaven amb el corresponent certificat mèdic, lamentant moltíssim aquesta obligada determinació però que té una solució, portant-els —hi del lloc de procedència i per mitjà dels seus familiars, la ració que allà tinguin concedida”. Tanmateix, s’acorda pujar el preu de la càrrega de carbó, que es ven a 55 pessetes, a causa “del considerable augment que han sofert els transports i els jornals de llenyaters i carboners”, la qual cosa suposava l’encariment d’una energia bàsica per a tots els vilatans, necessària contínuament per fer el menjar, per exemple, o escalfar-se a l’hivern.

Aquests són alguns dels acords adoptats per l’Ajuntament d’Ullastrell en els plens dels dies 7 i 21: d’una banda, una possible solució per no vendre pa als forasters:

D’altra, fer una petició a la Generalitat de Catalunya per a que “es faci una nova revisió dels casos d’inutilitat i de serveis auxiliars”, a més d’autoritzar el cobrament de la quantitat de 1.354 pessetes de la Generalitat pel concepte del subsidi pel refugiats de zones de guerra, corresponent al mes de maig.

C) Municipis de 1.000 a 5.000 habitants:

Entre els acords adoptats en el Consistori de Cerdanyola del Vallès, mencionem alguns dels plens dels dies 2 i 16: la construcció de refugis antiaeris, “tenint la CNT i la UGT el control del bon compliment i disciplina en el treball”, essent “incumbència del mateixos (sindicats) l’aportació de personal, a tenor de les sol·licituds que aquesta Conselleria (la d’Obres Públiques) cregui convenient fer a les dues”. A més, s’indica que “en compliment dels Decrets dictats, s’acorda sigui indispensable la sindicació, respectant la llibertat de tendències” dels treballadors que vulguin treballar en la susdita construcció, encara que sí és indispensable ser veí d’aquesta localitat per participar en les obres, sense que siguin acceptats menors de 18 anys “salvant el cas de necessitar marmitons de cuina, en tal cas, les sindicals tindran en compte els cassos de major necessitat econòmica dels afectats”. Mentre que els menors de 18 anys no guanyarien més de 8 pessetes el jornal, els dels majors de 18 anys seria de 10 pessetes, mentre el risc d’accidents de treball s’assegurava subscrivint una pòlissa d’assegurances.

Tanmateix, no tots els treballadors de la “brigada de personal” municipal cobraven igual, doncs a un petit grup dels mateixos “se’ls ha augmentat el sou fins a 13 pessetes (…) després d’una petita selecció d’aptituds feta pel personal d’aquesta Conselleria i els Delegats Sindicals els senyalin com més aptes”; en matèria de disciplina laboral, s’acorda que “les faltes al treball sense causa justificada es consideraran abandonament del lloc” de treball.

El ple del dia 16 es va haver de suspendre fins el dia 18, “per haver-se apagat l’enllumenat elèctric en senyal de bombardeig”, doncs sempre es feien per la nits, tant en aquest com en els altres Consistoris. Potser per això es van considerar totalment necessaris els refugis i es va acordar “imposar, per segona vegada, 5 pessetes a cada tarja de racionament que s’entregui el dia primer del mes entrant”, com un mitjà d’ingressar diners amb els quals anar pagant les obres dels refugis.

A Palau-solità i Plegamans, el dia 20 entra com nou conseller municipal Domènec Bellavista Bellavista. En aquest mateix ple s’acorda també:

Autoritzar a Ferran Martín Pujadas (…) representant d’aquesta Corporació a la capital, per a què en nom i representació de la mateixa pugui percebre de la Generalitat de Catalunya les quantitats següents: 154,23 ptes. en concepte de cessió del 20 % sobre la contribució territorial riquesa urbana, corresponent al segon trimestre de l’any 1936; 125,55 ptes. en concepte de participació municipal en l’impost de cèdules personals, corresponent a l’any 1936 i 190,29 ptes. en concepte de sobrant 16 % sobre la contribució territorial corresponent al rossec de l’any 1936, autoritzant-lo per signar els documents a l’efecte necessaris.

Entre els acords del ple del dia 22, assenyalem el de “procedir a la pintura dels bancs, taules i demés mobiliari de les Escoles de nens i nenes d’aquest poble, així com les finestres i portes que ho precisin del nou Grup Escolar, satisfent el seu import amb càrrec a la partida 39, article 2on. del capítol 10è. del pressupost ordinari vigent”.

A l’Ajuntament de Ripollet, part de l’activitat de la CNT va ésser la següent, tenint en compte que únicament tenia en el govern municipal la Conselleria d’Assistència Social: l’aprovació de factures, entre les que hi ha unes a favor de la Col·lectivitat de Camperols (CNT), “d’import 52 pessetes, per llet subministrada a Assistència Social”; fer un pregó informant de l’obligació que tenen “tots els pagesos que tinguin patates per vendre, les portin al Sindicat Agrícola, d’acord amb les ordres vigents, amb l’advertiment que el que no ho facin, seràn sancionats; igualment advertir el veïnat que no vagi a buscar l’aigua amb portadores a les fonts ni les faci servir per regar, doncs en cas contrari serà castigat. També és acordat requerir a tots els cafès per a que donin compliment en quant es refereix a les begudes, a l’impost del segell municipal sobre les mateixes”, és a dir, cobrar als clients el recàrrec municipal sobre les begudes; el compliment del Decret que fixa el preu del pa a 85 cèntims el quilo; que el Consell de l’empresa Uralita segueixi pagant, com fins ara, el sou del conseller Gorina “doncs com a Conseller de Proveïments són necessaris els seus serveis per al Municipi”; “posar l’aigua directa a les escoles de l’Avinguda del 19 de juliol”; “avisar a l’estanquer que el dia abans de repartir el tabac, reparteixi els números corresponents, a fi d’evitar possibles alteracions d’ordre públic”; el compliment de diversos Decrets sobre preus “de les subsistències”; l’autorització de “deixar comprar els porcs a deu pessetes el quilo i per tant, deixar augmentar una pesseta per quilo el preu de venda”; “vistes les reclamacions fetes pels forners, en referència al preu del pa, és acordat autoritzar-los perquè el venguin a noranta cèntims el quilo, però serà racionat, de manera que en lloc de donar dos-cents grams per habitant, seràn donats dos-cents cinquanta grams, sense que es faci cap diferència entre les diverses professions que s’exerceixen en aquesta localitat”, i, un acord interessant per a molts vilatans, doncs “és acordat que els vaquers donin, primer que a cap altres, la llet que sigui necessària, a les persones que pel seu estat de salut en siguin necessitats, sempre que sigui amb recepta i justificada”; la formació d’una comissió especial per “buscar estatge” per als refugiats de guerra; per portar a terme el Decret “sobre l’entrega del blat”, s’acorda que el Municipi pagarà el blat “al preu de setanta pessetes els cent quilos, si és que directament s’encarrega el Municipi, i si va directament a càrrec del Sindicat Agrícola, l’Ajuntament en el seu dia l’entregarà la gratificació de cinc pessetes per cent quilos, el dia que la cobri de la Conselleria corresponent”, és a dir, de la Generalitat, i, “com sigui que la Col·lectivitat de Forners ha continuat venen el pa a noranta-cinc cèntims el quilo, no complint així l’acord de l’Ajuntament, és acordat imposar-li la multa de cent pessetes” (plens dels dies 8, 15, 22 i 29).

C) Municipis de 5.000 a 7.500 habitants:

A l’Ajuntament de Rubí, es concedeix el permís demanat per la Federació Local de Sindicats (CNT), demanant “permís per tal de que pugui instal·lar-se a Rubí (…), enginyer industrial i professor de ciències químiques i naturals (…) per tal de muntar un laboratori”, a causa de la manca d’alguns productes químics a la localitat; l’aprovació d’accedir a la instància del Sindicat de la Indústria de la Construcció (CNT), on demana “que el Consell busqui la manera de donar ocupació als obrers aturats que fins a la setmana 31 venien emplenant els seus esforços en la Col·lectiva de Camperols d’aquesta localitat, que cobraven els seus jornals de la Federació Local de Sindicats, procedent del 6 % que pagaven els treballadors i que a conseqüència de la supressió d’aquest 6 % han quedat en atur forçós”; el pagament del rebut de subministrament d’energia elèctrica del mes de març de l’Ateneu Cultural, a petició d’aquest, “degut al seu estat econòmic”; l’expulsió dels “gitanos instal·lats en la casa torre situada en primer terme a la dreta de l’esmentada localitat”, a petició “dels veïns i conreadors de la barriada del Camí de Ximelis (…) degut als perjudicis morals i materials”; vigilar que no es vengui a preus exorbitants, burlant els preus de taxa (plens dels dies 5 i 19).

A Sant Cugat del Vallès, el dia 11 passa a ocupar la presidència de la Comissió d’Economia Pere Puig, “provisionalment, mentre duri l’absència del company Checa”, segons el comunicat cenetista (Checa havia estat detingut, després d’haver-li estat practicat un registre per agents de la policia arribats des de Sabadell i haver-se-li trobat una arma).

L’Ajuntament farà gestions en el seu favor i en el ple del dia 25 del present, es llegirà una carta d’agraïment a tots els consellers, enviada pel propi Checa des de la presó.

A més, entren dos nous consellers —Antoni Perarnau Solà i Domingo Belmán Sánchez— en substitució d’altres dos que s’incorporen a l’Exèrcit: Antoni Avenza i Fratern Arnau. Prendran possessió del seu càrrec en el ple següent, el del dia 18.

Entre l’activitat quotidiana, assenyalem la següent: facultar als “companys d’investigació” a prendre les mesures oportunes, en relació a “una instància de diversos cultivadors de les terres pertanyents a la finca nomenada Torre Negra, demanant que es posi remei als robatoris i destrosses que s’ocasionen en aquelles terres”; l’aprovació de la continuació de la comissió especial d’estudi de les municipalitzacions; l’acord de “que no es serveixin articles ni s’encarreguin serveis als industrial d’aquesta vila que no compleixin degudament els seus deures tributaris respecte a la contribució i impostos”; que la Comissió d’Economia s’encarregui de portar el control de les existències i les vendes de patates, doncs encara s’estan venen a gent de fora de la localitat; davant la situació dels obrers en atur forçós “pertanyents al ram de la construcció”, la creació d’una comissió mixta “formada per consellers i obrers de l’esmentat ram, a l’objecte de fer les gestions que calguin encaminades a cercar mitjans econòmics per solucionar l’esmentat problema”; la restricció de la possibilitat de banyar-se 4 ó 5 dies a la setmana a la piscina de Valldoreix els nens de la colònia d’infants refugiats “Nestlé”, a únicament 2 dies i hores convingudes, “degut a les dificultats que hi ha per a la renovació de l’aigua”; la cessió en propietat que ha fet la “Col·lectivitat Catalana del Plom” de les aigües que el Consistori pugui extreure del pou i galeries, fent les instal·lacions necessàries, en la mina de plom existent a Can Domènech, “la qual quedarà de la seva propietat per a utilitzar-la en els regadius i consum de la població”, aprovant-se la cessió dels terrenys necessaris per a la realització de les esmentades obres i que es “sol·liciti del Ministre de Comunicacions, Transports i Obres Públiques, l’execució del projecte necessari per a les susdites obres i en el seu dia la realització de les mateixes, d’acord amb la Llei d’Obres Hidràuliques de 7 de juliol de 1911 i Decrets del 26 de desembre de 1936 i 14 de gener d’enguany”; l’acord de comunicar als bars l’obligació que tenen de tancar “a unes hores prudencials, puix que actualment produeixen tals escàndols a la via pública que priven el veïnat de descansar”; l’aprovació de l’informe-proposta de la Comissió de Sanitat i Assistència Social, fent recaptació de diners per a la dita Comissió municipal, que té la intenció de realitzar uns projectes de llars d’infants i d’altres similars, mitjançant l’emissió de segells de 5 cèntims “per gravar la correspondència que surti d’aquesta vila, conforme es va tractar en la sessió del 14 de juliol proppassat” (…) (i) “editar unes targes postals d’un valor de 5 cèntims cadascuna”, doncs ha sigut una iniciativa amb èxit i des de molts llocs d’Espanya i de l’estranger han fet comandes d’aquests segells; facultar al “Conseller de Cultura” de l’Ajuntament per a què “resolgui la qüestió” de procedir “al nomenament de Directors per als Grups Escolars”, que la fira de setembre passi a celebrar-se, “a partir d’aquest any, el primer diumenge del mes de setembre”; l’aprovació d’un acord pel qual “totes les patates que no hagin estat declarades o que es trobin amagades, es decomissin sense indemnització de cap mena”, a conseqüència de comprovar que han sigut pocs els pagesos que han declarat la seva collita de patates, a més de què “malgrat que estigui prohibit treure articles de la vila, el passat dissabte es van facturar a l’estació més de 3000 quilos de queviures”; formar part de la comissió especial integrada per totes les organitzacions presents al Consistori, incloent el PSUC, que va fer gestions i signar instàncies oficials per aconseguir l’alliberament dels consellers municipals Ramón García i Joan Puig, pertanyents al POUM, a més del Dipositari municipal, Josep Colom Canyelles, detinguts el dia 30 d’aquest mes per uns policies arribats de Sabadell i per una ordre verbal del “Cap Superior de Policia” de Barcelona, essent ignorants dels motius de la detenció, encara que el confederal Pere Puig sí va denunciar en el ple del Consistori que hi ha alguns empleats municipals “que des de l’Ajuntament fan política contra el POUM” (plens dels dies 4, 11, 18, 25, 30 i 31).

D) Municipis de més de 45.000 habitants:

A Terrassa, el dia 4 s’aprova per unanimitat el pressupost ordinari d’ingressos i despeses per a 1937, amb les ordenances fiscals, i el projecte de Carta Financera, “per tal d’elevar-lo a la definitiva autorització del Consell de la Generalitat de Catalunya”.

El dia 5 té lloc la substitució de Gracià Lípiz Rodriguez, com nou conseller municipal, pel dimitit Josep Padilla, passant a ocupar el càrrec que aquest ostentava: Consejero-Regidor 7è, president de la Comissió municipal de Governació.

En aquest mateix ple, tres nous representants de la UGT ocupen els llocs deixats pel POUM, en presència del Jutge Popular suplent, igualant en nombre a ERC i CNT. Els altres grups municipals, ACR i UR, s’han quedat cadascun amb els seus tres respectius. Això suposa el començament d’una altra etapa política, doncs el PSUC serà, a partir d’ara, l’arbitre de les decisions que s’adoptin, a més del grup municipal que tindrà la clau del govern municipal.

• Setembre de 1937:

Un Decret del Govern català, aprovat a proposta del Conseller d’Economia Joan Comorera (PSUC), de data 9 d’aquest mes, estableix que a les empreses producte d’una agrupació o concentració d’empreses, assistirà a les reunions del Consell d’Empresa un interventor-delegat de la Generalitat, que tindrà veu però no vot; e igual passa amb aquest tipus d’empreses que siguin susceptibles de municipalització segons els criteris del Consell d’Economia: podrà assistit-hi un representant de l’Ajuntament, amb veu però sense vot.

D’altra banda, un Decret del dia 23 suposa la mobilització civil de tots els treballadors adscrits a indústries i comerços que siguin beneficiaris de préstecs rebuts de la Generalitat, mitjançant l’Oficina Reguladora del Pagament de Salaris: mentre no s’acabi de pagar el préstec, el treballador haurà de prestar els seus serveis per un temps mínim equivalent al número de jornals percebut. A tal fi, es crea la Comissió de Control de la Mobilització, on hi ha un representant de la CNT^[392].

A) Municipis de fins a 1.000 habitants:

No hi ha canvis en els representants de la Confederació.

Destaquem de l’activitat de l’Ajuntament de Rellinars l’acord adoptat en el ple del dia 1, on s’acorda emetre 2.062,50 pessetes en “bitllets fraccionaris, per facilitar les operacions del canvi (…) i per evitar l’aglomeració de bitllets municipals que hi ha al poble procedents d’altres municipis (…) que en el seu dia hauran d’ésser reintegrables en bitllets o moneda del Govern de la República o de la Generalitat de Catalunya”. Es faran 1.500 bitllets d’una pesseta, 750 bitllets de cinquanta cèntims i altres 750 bitllets de vint-i-cinc cèntims.

De l’Ajuntament d’Ullastrell volem mencionar uns acords dels plens dels dies 7 i 18: l’autorització al President de la Comissió Municipal de Cultura, el confederal Salvador Solé, per formular el projecte de creació d’una biblioteca popular; l’expedició a tots els consellers de la Corporació Municipal d’una autorització “per gestionar la procedència de les persones que provisionalment s’han traslladat a aquest municipi, demanant-los-hi, si ho creuen convenient, els documents que justifiquin la seva personalitat”; sobre el carnet individual de treball, “per tal d’evitar els casos d’expedició per duplicat de certificats de treball, a petició del conseller Salvador Solé, s’acorda comunicar a les entitats sindicals la conveniència de reunir-se a tal efecte, per posar-se d’acord i controlar si és convenient els expedits”, i, finalment, que la biblioteca popular quedi, en principi, “establerta a la Casa Consistorial i mentre es facin les gestions que calguin per si es factible instal·lar-la en un local adequat”.

Dels acords adoptats pel Consistori de Viladecavalls, mencionem un del ple celebrat el diumenge dia 5: l’autorització al gestor administratiu Ramón Martí per cobrar “de la Tresoreria de la Generalitat, la quantitat de 1.260 pessetes, import del subsidi als refugiats de guerra en aquesta població, corresponent al mes de juny passat”.

B) Municipis de 1.000 a 5.000 habitants:

Mencionem un acord adoptat per l’Ajuntament de Castellar del Vallès, en el ple del dia 24: que grups de pagesos poguessin fer vigilància dels horts, per evitar subtraccions de verdures, doncs la situació era greu “puix tots els articles que la Conselleria (de Proveïments, que era responsabilitat del conseller cenetista Malla) facilitava, s’han esgotat i, segons referències, no es veu pas encara probabilitats de tenir-ne (…) la farina toca a les acaballes, la carn de porc ja va exposar-se com s’estava, arrós no n’hi ha gens, etc.”, evitant així que “es puguin treure articles fora de la població, encara que sigui amb la intenció de facilitar-ho a algun familiar o amic de fora”.

A Castellbisbal, des del dia 15, Jacint Amigó assumeix la Conselleria o Departament de Treball i Obres Públiques, deixant Abastaments. A més a més, surt del Consistori Pere Comellas i entra Francesc Campanyà Parera, qui portarà la Conselleria d’Economia a partir d’ara fins al dia u de desembre del mateix any.

En el ple del dia 19 s’aprovarà la construcció d’una llar de foc a la vivenda de la “mestressa nacional” (és a dir, la mestra dependent del Ministeri d’Instrucció Pública), Àngela Mena.

De l’activitat del Consistori de Cerdanyola, amb participació favorable cenetista (com fem sempre), mencionem uns acords que es van adoptar en el ple del dia 17, divendres: a causa del problema de la falta d’aliments, “no entregar la tarja de racionament corresponent al mes d’octubre al que no acrediti haver pagat el lloguer del mes d’agost a la Comissió Mixta Municipal de la Vivenda d’aquesta localitat, o bé el rebut d’arbitris municipals corresponent a l’any 1936, en quant afecti als propietaris”, així com també portar un major control de les targes de racionament, doncs havia residents en el poble que estaven en possessió de “targes de racionament de Barcelona”, per la qual cosa es va considerar convenient “nomenar una comissió investigadora encaminada a depurar llur existència”, evitant el perjudici per a la localitat; igualment, l’Ajuntament es va fer càrrec del subministrament d’aigua potable al barri de Bellaterra (pous, maquinària d’extracció i xarxa de distribució) “amb caràcter interí, per a l’extracció d’aigua destinada a les cases habitació d’aquella urbanització, que la majoria d’elles es troben mancades de tan important element (a causa de) les nombroses queixes que es presenten diàriament per la manca d’aigua en llurs habitacions, degut a l’abandó des del 19 de juliol de l’any passat”.

A Sentmenat, sobre l’activitat cenetista, assenyalem que en els plens dels dies 9 i 23, s’autoritza a Ramón Martí Roca, del Centre Administratiu Subirachs, per al cobrament de la quantitat de 4464 pessetes de la Generalitat, corresponents al mes de juliol, pel concepte d’assistència i atenció als refugiats de guerra, i, d’altra banda, a proposta del Conseller d’Obres Públiques i prèvia informació, s’acorda:

Que tots els que es troben afectats per la col·locació de l’aixeta d’aforament i el corresponent trepilló, que com a conseqüència de la nova distribució de l’aigua potable propietat de l’Ajuntament, tindran necessitat d’efectuar l’esmentat treball, els sigui concedit el corresponent permís sense necessitat d’esperar la celebració de la sessió municipal, no obstant vindran obligats a presentar la corresponent instància, degudament reintegrada i signada.

C) Municipis de 5.000 a 7.500 habitants:

A Montcada i Reixac, Manuel Tomás torna a estar present en el ple del dia 10, ja lliure, ocupant el seu càrrec d’Alcalde segon i, a més, és triat per unanimitat per ostentar la presidència de la Comissió de Governació. Respecte a l’activitat quotidiana, mencionem la següent: davant la informació de què s’han venut “patates a 70 i 80 cèntims, en lloc dels preus de taxa”, s’acorda que “els empleats municipals procurin assabentar-se dels abusos que es cometin i denunciar-los”; que els pagesos no fan l’entrega “per a la seva mòlta” de tot el blat que recullin, en lloc d’entregar 4.000 quilos diaris, ho fan únicament de 1.500 quilos, sabent-se que la collita ha sigut molt superior a les xifres que es diuen; es denuncia al Consistori que hi ha “alguns pagesos (que) tot i collint patates en les seves terres, han prestat les seves cartes de racionament per tal de poder-ne adquirir, a altres persones”; la falta de cabals a la caixa municipal fa que necessàriament se’ls hagi de donar queviures als refugiats i no els diners del seu import, com proposa el conseller Miras, doncs, de fet, “estem a dia 7 i els empleats que cobren per mesos, no han percebut encara la mensualitat d’agost, la qual cosa vol dir la impossibilitat material d’atendre com es voldria la petició formulada”; l’autorització a l’Alcalde “per a que cursi la corresponent instància per sol·licitar oficialment (…) l’adjudicació directa de les obres de reforma de les corbes de la carretera de Sant Adrià a La Roca, a l’entrada d’aquesta població (…) posant-se en quant sia necessari d’acord amb el tècnic municipal i la col·lectivitat de la construcció”; la designació del substitut temporal del veterinari municipal (plens dels dies 3, 10 i 24).

A l’Ajuntament de Rubí, s’acorda que l’Alcalde assisteixi en representació de l’Ajuntament a la reunió de la Federació de Municipis Catalans, “que es celebrarà el dia 12 de l’actual, a les 10, en el Palau de Belles Arts” de Barcelona, “a l’objecte de portar a terme la represa de les activitats de la Federació”, segons diu el comunicat de l’Ajuntament de Barcelona; l’assistència per la Corporació a un concert simfònic popular que organitza la Federació Local de Sindicats (CNT), a càrrec de la Banda Municipal de Barcelona, “a fi de col·laborar efectivament a les tasques sanitàries que indefectiblement precisin els nostres braus lluitadors”; canviar “el nom de Teatro i Café Domènech pel de Teatre Municipal i Café del Teatre Municipal”; l’aprovació d’una sanció d’apropiació d’una partida sosa que tenia un ciutadà sense autorització ni coneixement de ningú; assabentar als consellers de què a una reunió de Consellers de Proveïments “per tractar del preu de taxa del peix, d’acord amb el Decret de la Generalitat”, s’ha acordat “fer complir inexorablement el preu de taxa del peix” i es faculta al Conseller de Proveïments per apropiar-se en nom del Consistori d’aquell peix que es trobi a qualsevol que no el vengui al susdit preu; assabentar els consellers del preu del blat, la farina i els seus derivats, d’acord amb el Decret de la Generalitat, a proposta del Departament d’Agricultura; l’aprovació de què es facin els tràmits i “gestions que siguin necessaris per al compliment de l’acord que precedeix, concedint un vot de confiança a la Comissió per realitzar dita gestió”, és a dir, “la renuncia de la subvenció de 264.000 pessetes concedides per l’Estat, per Ordre Ministerial de 24 de març de 1936, publicada a la Gazeta del 26 del mateix mes i any, per a la construcció del Grup Escolar, fent en aquest cas cessió a favor de l’Estat de l’edifici en construcció (…) juntament amb el terreny comprat i pagat per aquest Ajuntament”, encarregant-se del cost de les obres fins a la data i de l’amortització del préstec, “sempre que l’Estat es faci càrrec de la construcció definitiva del Grup Escolar de referència”, d’acord amb les gestions que la comissió especial encarregada a l’efecte va realitzar davant la Direcció General d’Instrucció Pública, a València, per resoldre el problema de la paralització de les obres; l’aprovació de tornar a comunicar a la Junta del Sindicat Agrícola de la localitat de Rubí que és el responsable de la manca de pa al poble i que ha de complir amb el que disposen els Decrets de la Generalitat sobre el preus taxats del blat, la farina i els seus derivats, tenint l’obligació “de manifestar la quantitat de blat que pugui estar a disposició de la Conselleria de Proveïments, per tal d’acabar amb el problema plantejat per la manca de pa, tota vegada que si el Sindicat entrega el blat necessari, desapareixerà el problema”, després de dures crítiques al mateix i de què ell conseller Escayol manifestara a la resta de consellers que “reunida la Junta del Sindicat, es va acordar fer les gestions que siguin precises a l’objecte de què els pagesos que tinguin blat l’entreguin al Sindicat a preu de taxa, a l’objecte de donar compliment al que està disposat”; l’aprovació de la proposta del Conseller de Cultura, Antoni Vilardell (ERC), de convertir “en graduades les escoles unitàries números 1, 3 i 4 de nens i 1, 3 i 4 de nenes, i els números 2 i 4 de pàrvuls, per estar totes elles localitzades en el mateix edifici, nomenat de Francesc Layret, situat al carrer Cervantes número 73, i que es sol·liciti de la Inspecció Provincial de Primera Ensenyança la creació d’una plaça de director”; l’aprovació de la proposta del Conseller de Cultura de nomenar un professor per a l’Escola Municipal d’Art, per al curs 1937-1938, “amb el sou de 125 pessetes mensuals (…) cinc dies setmanals”; l’aprovació d’altra proposta del mateix Conseller per la qual es demana al Departament de Cultura de la Generalitat “la creació d’Escoles, de conformitat amb el Decret de 6 de febrer darrer”, facilitant-li “l’edifici nomenat ex-convent de les Germanes Carmelites (…) amb destinació a escoles, obligant-se aquest Ajuntament a atendre les despeses de conservació, neteja, aigua, llum, calefacció i personal subaltern” (plens dels dies 2, 10, 13, 16 i 30).

A Sant Cugat del Vallès, Antonio Pagán García entra com nou conseller municipal el dia 22, substituint Pedro López, el qual s’incorpora a l’exèrcit. Assumirà la mateixa presidència de Comissió: la de Serveis Públics.

Sense canvis a Terrassa.

El dia 2 s’acorda —previament aprovat per la Comissió Permanent de l’Ajuntament en la seva reunió de dia anterior— la municipalització de la Mina Pública d’Aigües de Terrassa, les pompes fúnebres i el transport de cadàvers, els transport públic (autobusos) i els espectacles públics, encara que sobre aquest últim sector, davant l’oposició de la minoria cenetista i com a conseqüència d’un escrit presentat pel Consell d’Empresa dels “Cinemes Socialitzats de Terrassa, CNT”, també s’acorda que s’estudiïn les seves opinions i al·legacions a la Comissió Mixta Ajuntament-Generalitat que s’ha de constituir. A més a més, la situació econòmica del Consistori és tan greu que unànimement s’acorda una proposta de la Comissió de Finances —aprovada en principi per la Comissió Permanent en la seva sessió del dia 25 d’agost— per la qual es demana un crèdit al Banc Comercial de Terrassa, Banc Hispano-Americà i Banc de Bilbao, per a la Conselleria Municipal de Proveïments, per un import total de 250.000 pessetes, “amb destí a l’adquisició de queviures per a l’abastiment de la ciutat”.