NOTA EDITORIAL

Al gener de 1986 Manuel de Pedrolo iniciava uns Diaris que aniria escrivint puntualment fins poc abans de la seva mort. Aquest material ingent —prop de 1.500 pàgines— era entre els papers inèdits que deixà al seu escriptori perquè fossin publicats. Va repartit en uns sobres amb la menció «Bloc» i amb l’any i els mesos que hi ha continguts. Els grups són semestrals, per tant hi ha dos blocs cada any. Hi ha una excepció: l’any 1989 Pedrolo només escriu al mes de desembre i ens diu que ha estat un any sense fer-ho. El «Bloc 1990» consta només del mes de gener. Pedrolo deixa d’escriure-hi. Morirà el 26 de juny de 1990.

Els Darrers diaris inèdits, de Pedrolo, són els blocs corresponents als anys 1988, 1989 i 1990, ja que una part dels blocs anteriors —seleccionats i fragmentats per l’autor— van ser publicats a la revista El Temps. La totalitat dels Diaris havia de ser publicada, en el seu moment, a la col·lecció «Clàssics Catalans del Segle XX», un cop enllestida l’edició de les Novel·les curtes i dels Contes i narracions, segons l’acord establert en vida de l’autor.

Aquest volum comprèn els blocs rigorosament inèdits. En aquests blocs Pedrolo observa la realitat quotidiana, reflexiona sobre lectures, pel·lícules o exposicions d’art, es compromet políticament i deixa anar la seva fantasia —o així ho sembla— sobre episodis, més que reals, possibles. Es tracta d’un diari d’un escriptor madur, però enormement viu en el seu deambular per Barcelona i pel seu món creatiu, pel seu imaginari. Dins d’aquest conjunt, el «Bloc 1989» és impressionant, perquè l’escriptor ens explica detalladament i objectivament la seva malaltia i continua fins a finals de gener de l’any següent contant-nos què el preocupa i què li interessa fins que el diari s’estronca.

Peça literària insòlita en el món cultural català, Darrers diaris inèdits ens dóna la talla d’un gran escriptor de cara al que sempre és més difícil d’escriure: la quotidianitat.