T

tabac m Producte obtingut de les fulles de la planta del mateix nom amb el qual es fan cigarros.

tac m 1 Peça per assegurar un clau en una paret. 2 Pal de billar.

taca f Senyal d’un altre color deixat en una superfície. Duus una taca d’oli a la camisa.

tacar v tr Fer una taca. Has tacat les estovalles.

tacó m La peça d’una sabata que hi ha sota el taló.

tacte m Sentit corporal.

tal 1 det Semblant. «Tal dia farà un any». 2 pron «Tal faràs, tal trobaràs». 3 tal qual loc adv Exactament així. L’havia trobat per terra i el va deixar tal qual.

talar v tr Tallar un bosc.

talc m Pols blanca perfumada que s’utilitza per protegir la pell.

talent m Aptitud intel·lectual. Té talent per als estudis.

tall m Solució de continuïtat en una superfície. S’ha fet un tall a la mà amb el ganivet de la cuina.

talla f Mida de les peces de vestir. Un jersei de la talla 4.

tallada f Tros tallat. Una tallada de meló.

tallant adj 1 Que talla. Un ganivet és un estri tallant. 2 [fig.] Els va parlar en un to tallant.

tallar 1 v tr Separar fent un tall. Has de tallar aquesta peça per la meitat. 2 tallar-se v ref Fer-se un tall. M’he tallat amb la gil·let.

tallarines [rarament en sing.] f pl Fideus llargs i plans.

taller m Obrador. Taller mecànic.

taló m 1 Part posterior del peu. S’ha fet mal al taló. 2 Peça d’un calçat que va sota el taló: tacó. Li agraden les sabates de taló alt. 3 taló bancari (o simplement taló) Document que dóna permís al banc per pagar una quantitat d’un compte corrent concret.

talonera f Part d’un calçat que cobreix el taló.

talp m Mamífer que excava galeries sota terra.

també adv 1 Igualment. També m’agrada el te. 2 A més a més. Hi haurà tota la família i també els veïns. 3 Tanmateix. Podies haver-ho dit abans, també!

tambor m Instrument musical de percussió recobert d’una membrana: timbal.

tamboret m Seient individual sense braços ni respatller.

tampoc adv Igualment no. No va venir dilluns i tampoc l’endemà.

tan adv Quantificador comparatiu, complement d’adjectius i d’adverbis. És tan alta com son pare. Canta tan fort que eixorda.

tanc m Vehicle de guerra blindat i proveït d’un canó i metralladores.

tanca f 1 Element que tanca l’entorn d’un espai. Han voltat el jardí amb una tanca. Tenen una tanca viva de xiprer. 2 Mecanisme per tancar. La tanca del collaret s’ha afluixat.

tancar 1 v tr Deixar de tenir obert. Tanca la finestra, que fa aire. Tanca la porta amb clau i pany. 2 tancar(-se) v tr, ref i règ Ficar(-se) a l’interior d’un lloc. El van tancar a les golfes. Els estudiants s’han tancat al rectorat per protestar per l’augment de les taxes.

tancat, -ada adj 1 D’accés barrat. A la porta del restaurant hi havia un cartell que deia: «Tancat per descans setmanal». 2 [fig.] Té un caràcter tancat. 3 tancat m Tanca. El jardí estava voltat d’un tancat de pedra. 4 Indret voltat d’una tanca. El camí acabava en un tancat.

tanda f Moment en una sèrie d’accions successives. Tu entres amb la segona tanda.

tanmateix adv Ben mirat, certament. Tanmateix no n’aprendràs mai!

tant, -a 1 det Quantificador comparatiu indefinit. Tenia tanta son, que m’adormia dret. Amb tant de pes, caminava feixuga. Hi havia tantes racions com convidats. 2 tant adv Això no m’agrada tant com allò altre. 3 per tant loc adv En conseqüència. Ha estudiat poc; per tant, no es pot pas queixar del suspens. 4 de tant en tant loc adv A vegades. Ell passa de tant en tant per la botiga. 5 tant se val exp Expressa indiferència. No hi passeu més ànsia, tant se val! 6 i tant exp Expressa afirmació ponderativa. I tant, si m’agrada!

tap m Peça per tapar, generalment una ampolla. Un tap de suro.

tapa f Peça plana per tapar. La tapa del vàter.

tapadora f Peça per tapar un atuell. La tapadora d’una olla.

tapar v tr 1 Posar un tap, una tapa o una tapadora. Tapar una ampolla, una caixa, una cassola. 2 Cobrir una superfície. Han tapat les butaques amb una funda.

tàpera f Poncella d’una planta anomenada taperera, que es fa servir com a condiment.

tapet m Peça de roba per cobrir una taula.

tàpia f Paret de fang premsat. La tàpia del cementiri.

tapiar v tr Tancar amb maons. Han tapiat les finestres de la casa abandonada.

tapís [pl. -issos] m Teixit artístic per guarnir una paret.

tapisser, tapissera m i f Persona que fa o repara tapisseries.

tapisseria f Folre de material resistent per recobrir una superfície. La tapisseria del cotxe.

taponar v tr Tapar, especialment una hemorràgia. Van taponar la ferida amb gases.

tara f Defecte de fabricació.

taquilla f Despatx de bitllets, d’entrades. Les taquilles de l’estació del tren.

tarannà m Manera de fer. Té un tarannà agressiu.

tard 1 adv Passada una hora convinguda. Sempre arriba tard a les cites. 2 cap al tard loc adv Al capvespre. Hem quedat cap al tard, a l’hora de plegar. 3 fer tard loc verb Arribar tard. Afanya’t, que farem tard! 4 tenir tard loc verb No disposar de temps. No m’entretinguis, que tinc tard.

tarda 1 f Part del dia compresa entre el migdia i el capvespre: *horabaixa, *vesprada. A les tardes no treballa. 2 bona tarda [var. fam.: bones tardes] exp Fórmula de salutació. Va entrar sense dir ni bona tarda.

tardar v intr i règ Estar molt per fer una cosa. Sí que tarden a venir.

tardor f Estació de l’any compresa entre l’estiu i l’hivern: *primavera d’hivern.

tardorenc, -a [var.: tardoral] adj Referent a la tardor. Temps tardorenc.

targeta f Peça rectangular de diferent material i de diversa utilització. Una targeta de lector. Una targeta comercial. Una targeta de crèdit. L’arbitre ha tret ja dues targetes vermelles.

tarifa f Preu fixat d’un servei. El transportista fixava les tarifes segons els quilòmetres.

tarima f Plataforma elevada. Van posar una tarima per als oradors.

taronger m Arbre fruiter de fulla perenne que fa les taronges.

taronja 1 f Fruit comestible del taronger. 2 adj i m Color calent que es troba entre el groc i el vermell.

taronjada f Beguda feta a base de suc de taronja.

tartamut, -uda adj i m i f Que parla a batzegades.

tasca f Feina encomanada. Hi ha molta tasca per fer encara.

tassa f Recipient per beure, baix i amb nansa. Una tassa de cafè.

tassó* m Recipient de diferents mides i material, generalment de forma cilíndrica, per beure: got. Posa’m un tassó de vi. Un tassó d’aigua fresca.

tast m Acció de tastar. Vull que feu el tast d’aquest suc.

tastar v tr Provar un aliment. Tasta el vi, diria que és agre.

taula f Moble amb un sobre pla i uns suports a terra, de diferent utilitat. Una taula de menjador. Una taula de despatx.

taulell m 1 Taula alta i allargada on es despatxa la mercaderia en una botiga. *2 [var.: taulellet] Rajola prima coberta d’un vernís de vidre: *manisa, rajola de València.

tauler m 1 Plafó. Un tauler d’anuncis. 2 Plafó quadrat d’alguns jocs de taula. Un tauler de dames.

tauleta (de nit) f Taula baixa que hi ha al costat d’un llit.

tauló m Fusta plana, gruixuda i allargada. Han fet una bastida amb taulons, a l’estil d’abans.

tauró m Nom genèric d’uns peixos de mides diferents, de pell llisa i dents esmolades, alguns de molt perillosos.

taüt m Caixa de morts.

tavella f Funda que tanca la llavor dels llegums.

taxa f Impost per algun servei. Les taxes universitàries.

taxi m Vehicle que transporta passatgers segons unes tarifes.

taxista m i f Persona que porta un taxi.

te m Arbust tropical amb les fulles del qual es fan infusions. Un te amb llimona.

teatral adj Referent al teatre. La temporada teatral.

teatre m 1 Art de representar obres dramàtiques. Un actor de teatre. 2 Local on es fa teatre. Saps on és el Teatre Principal? Aquest vespre anem a teatre.

tebeo m Revista infantil il·lustrada a base de còmics.

tebi, tèbia adj De temperatura moderada. Li agrada prendre’s la llet tèbia.

tecla f Peça d’un teclat.

teclat m Conjunt de peces d’un instrument musical, d’un aparell electrònic, que es toquen amb els dits per fer-los anar. El teclat d’un acordió, d’un ordinador.

tècnic, -a 1 adj Referent a la tècnica. Vocabulari tècnic. 2 m i f Persona entesa en alguna tècnica. A fora hi ha el tècnic que ve a revisar la rentadora.

tècnica f Aplicació, procediment d’un art, d’una ciència, d’un ofici, d’un esport, etc. És un davanter amb poca potència però amb molta tècnica.

tecnologia f Ciència que s’aplica a la indústria. Uns ordinadors d’alta tecnologia.

tedi m Estat de desinterès a causa d’una situació monòtona.

teixir v tr i intr Enllaçar uns fils amb uns altres per fer una tela, malla, punt, etc.

teixit m Tela. Una fàbrica de teixits.

tel m Capa fina. Un tel d’humitat. Un tel de ceba.

tela f Material fet amb fils teixits.

telecadira [var.: telesella] m Sistema de seients penjats d’un cable per remuntar la gent salvant desnivells.

telèfon m Aparell per parlar a distància. Un telèfon mòbil. D’un cop de telèfon ho pots solucionar.

telefonada f Acció de telefonar. Fes-li una telefonada i aclareix l’assumpte d’una vegada.

telefonar v règ Trucar per telèfon. Telefona a la Joana a veure si vindrà.

telefònic, -a adj Referent al telèfon. Servei telefònic.

telègraf m Aparell per comunicar-se mitjançant senyals elèctrics.

telegrafiar v tr Enviar un missatge per telègraf.

telegràfic, -a adj Referent al telègraf. Codi telegràfic.

telegrama m Transcripció d’un missatge telegràfic. Porten un telegrama urgent.

telenotícies m Noticiari d’una cadena de televisió.

teler m Màquina de teixir.

telescopi m Instrument òptic molt potent per observar els astres.

telesèrie f Novel·la en capítols de la televisió.

televisió [var. fam.: tele] f Sistema de transmissió d’imatges a distància.

televisiu, -iva adj Referent a la televisió. Una locutora molt poc televisiva.

televisor [var. fam.: tele f] m Aparell receptor de televisió.

teló m Peça que cobreix el davant d’un escenari. S’aixeca el teló.

tema m Idea principal. Un tema d’estudi. El tema principal d’una composició musical.

témer 1 v tr Tenir un temor. Ens temem molt que no vindrà. *2 témer-se v pron i règ Adonar-se. Ho va fer d’amagat sense que ningú se’n temés.

temerari, -ària adj Que s’arrisca massa. És molt temerari de fer escalada amb tan poca pràctica que en té.

temeritat f Acció pròpia d’una persona temerària. Sortir ara amb aquest temporal és una temeritat.

temor m Por vaga. Sentia un gran temor davant les tempestes.

temperament m Manera de ser, especialment viva, forta. Té molt de temperament.

temperatura f Mesura de la calor o del fred. La temperatura ambient.

tempesta [var.: tempestat] f Precipitació amb acompanyament de vent i d’aparell elèctric.

temple m Edifici dedicat a un culte religiós. El temple del Sol.

temporada f Espai de temps amb referència a alguna activitat. La temporada de caça. Temporada de rebaixes. Estarà fora una temporada.

temporal m Tempesta forta, especialment a mar. El temporal ha deixat moltes restes damunt la platja.

temps m 1 Imatge mental de la durada. Fa molt de temps que no l’he vist. 2 Estona. Ha estat tot el temps empipant-me. 3 L’estat de l’atmosfera: *oratge. Demà, farà bon temps o mal temps?

temptació f Desig molt viu. Vaig tenir la temptació de dir-li-ho tot, però em vaig contenir.

tenalles [var.: estenalles] f pl Eina que fa una pinça, de diverses formes i usos.

tenda f 1 Botiga, especialment botiga de queviures. «Qui a la tenda va, qui de la tenda en ve, dues cases manté». 2 Tenda de campanya. Plantar la tenda.

tendència f Inclinació. Té tendència a enredar les coses.

tendir v règ Inclinar-se (per). El temps tendia a empitjorar.

tendó m Lligament dels músculs.

tendre, -a adj 1 Recent, gens dur. Un brot tendre. Pintura tendra. 2 [fig.] Uns sentiments tendres.

tendresa f Qualitat de tendre. L’amanyagava amb tendresa.

tenebres f pl La foscor. Les tenebres de la nit.

tenebrós,- osa adj Propi de les tenebres. Una nit tenebrosa.

tenir [var.: tindre] 1 v tr Posseir. Tenen molts diners. Té molt mal caràcter. 2 v aux Haver. Ja tinc fet l’encàrrec. 3 [fam.] tenir de v aux Haver de. Tens d’afanyar-te si vols agafar el tren.

tenis m Esport de competició que es juga en una pista dividida per una xarxa.

tenista m i f Esportista que juga a tenis.

tenor m Cantant masculí de veu aguda.

tensar [var.: tesar] v tr i intr Deixar tibant. Tenseu els vents de la tenda.

tensió f 1 Estat de vigilància dels nervis i dels músculs. Estava en tensió esperant la notícia. 2 Força d’un corrent elèctric. Línia d’alta tensió. 3 Pressió de la sang en els vasos sanguinis. Tensió arterial.

tentacle m Apèndixs llargs i flexibles d’alguns animals. Els tentacles d’un pop.

tenyir v tr i règ Canviar(-ne) el color amb matèria colorant. S’ha fet tenyir els cabells de ros.

teoria f Conjunt de principis i arguments ordenats que expliquen alguna cosa. La teoria de la relativitat.

teranyina f Tela teixida per una aranya.

terapèutic, -a adj Referent a la curació. Una aigua amb propietats terapèutiques.

tèrbol, -a adj 1 Mancat de transparència, especialment un líquid. L’estany era tèrbol, perquè els peixos removien el fons. 2 [fig.] Allò va ser un afer molt tèrbol.

terç 1 det [en les locucions «un terç», etc.] Només ha fet un terç de la feina. 2 m Nombre fraccionari. Dos terços (2/3).

tercer, -a det i pron El que fa tres. Viuen al tercer pis. És el tercer de la classificació.

tereseta* [gen. en pl.] f Titella.

terme 1 m Límit. Fins aquí arriba el nostre terme municipal. Han posat un terme a la nostra actuació. 2 dur a terme loc verb Realitzar. Per tot l’any que ve, duran a terme les obres de l’estadi.

terminal 1 adj Que es troba al terme. Objectius terminals. Un malalt terminal. 2 f Estació central d’una xarxa de transports. Una terminal d’autobusos.

termini m Terme de temps acordat, especialment per a un pagament. Ho poden pagar al comptat o a terminis.

termòmetre m Instrument per mesurar la temperatura.

termos m Recipient que conserva la temperatura d’un líquid. Un termos de cafè.

terra 1 f La superfície del planeta. Va caure a terra. Alça’t de terra. S’arrossegava per terra. 2 Matèria de l’escorça terrestre. Aquella terra fosca era molt bona per a les plantes. 3 m Paviment. El terra de l’habitació era de marbre.

terraplè m Plataforma de terra.

terrassa f Plataforma lateral d’una casa.

terrat m Plataforma del capdamunt d’una casa. Estén la roba al terrat.

terratrèmol m Moviment sísmic.

terreny m Peça de terra. S’han comprat un terreny vora mar. Terreny de joc.

terrestre adj 1 De la Terra. L’esfera terrestre. 2 Que viu en terra. Animals terrestres.

terrible adj Espantós. La cama li feia un mal terrible.

terrissa f 1 Argila cuita. 2 Conjunt d’objectes fets d’argila cuita.

terrissaire [var.: terrisser] m i f Persona que fa o ven objectes fets de terrissa.

territori m Espai propi d’un país. A un costat de Río Grande és territori mexicà.

terror m Por sense control. Una pel·lícula de terror.

terrorisme m Pràctica de la violència per aconseguir uns fins polítics.

terrorista 1 adj Referent al terrorisme. Una organització terrorista. 2 m i f Persona que practica el terrorisme.

terrós, -osa adj De color de terra. Se li va posar una cara terrosa.

terròs [pl. -ossos] m Tros compacte. Un terròs de sucre. Els terrossos deixats per l’arada.

tertúlia f Conversa entre persones que es troben habitualment. Tertúlies de cafè.

tesi f Discurs argumentat sobre un tema. Una tesi de llicenciatura.

1test 1 m Recipient amb terra per a plantes: *cossiol. Un test amb geranis. 2 Tros de terrissa. Si et cauen els plats a terra, faràs testos.

2test m Prova utilitzada en psicologia.

testament m Document on consten els termes d’una herència.

testicle m Glàndula sexual masculina, productora dels espermatozoides.

testimoni 1 m i f Persona que coneix directament un fet, i especialment quan ho declara davant el jutge. Van cridar a declarar els testimonis. 2 [var.: testimoniatge] m La mateixa declaració. Van escoltar el testimoni de la veïna.

tetera f Recipient per fer el te i servir-lo.

tètric, -a adj Que fa por. El castell tenia un aspecte tètric.

teu [f. teva o teua] Indica pertinença, relació, respecte a la 2a. persona del singular. 1 det El teu pare. Un teu germà. 2 pron Tu sempre vas a la teva.

teula f Cada una de les peces d’una teulada.

teulada [var.: teulat m] f Coberta d’una casa amb vessants, formada per teules.

teulader* [var.: *teuladí, *teulat] m Ocell de color terrós: pardal.

texà, -ana 1 adj D’una certa mena de roba molt resistent. Una faldilla texana. 2 texans m pl Pantalons de roba texana.

text m Escrit que té una unitat de sentit. Cada fotografia anava acompanyada de text.

tèxtil adj Referent als teixits. La indústria tèxtil.

tia f Germana o cunyada de la mare o del pare.

tibant adj Que tiba. La corda està massa tibant.

tibar v tr i intr Estirar un cos flexible fins a posar-lo rígid. Tibar una corda. Tibeu més de la vostra banda.

tic m Mania. Està ple de tics.

tic-tac m Onomatopeia del rellotge. En la foscor de la sala se sentia un tic-tac.

tifus m Malaltia infecciosa que provoca febres altes i mal de cap.

tigre, tigressa m i f Mamífer carnívor de pèl groguenc amb ratlles negres.

tija f 1 Part d’una planta que hi ha després de l’arrel i que aguanta les fulles. 2 [p. ext.] Barreta llarga i prima. Sostenia el titella amb una tija.

timbal m Instrument musical de percussió recobert d’una membrana: tambor.

timbre m 1 Aparell elèctric que sona per avisar. El timbre de la porta. 2 Qualitat del so. El timbre del saxo i el de la trompeta són diferents.

tímid, -a adj Exageradament discret. És tan tímid, que quan hi ha visites s’amaga.

timidesa f Condició de tímid. No va poder vèncer la timidesa fins que no va ser ben gran.

1timó* m Herba medicinal i aromàtica: farigola.

2timó m Aparell amb què es dirigeix una embarcació.

tinent, tinenta m i f Grau militar per sota de capità.

tint m Producte per tenyir. Un tint per a la roba, per als cabells.

tinta f Producte líquid per escriure i dibuixar. Tinta xinesa.

tinter m Recipient per a tinta.

tintoreria f Establiment que es dedica a la neteja i al tint de la roba.

tip, -a adj 1 Fart de menjar. Amb aquell sopar de tants plats, van quedar ben tips. 2 Cansat, avorrit. N’estic tipa, de les vostres malifetes!

típic, -a adj Característic. Els productes típics d’una comarca.

tipus m Mena. Quin tipus de lletra hi vols?

tir m Esport consistent a tirar amb alguna mena d’arma. Tir al blanc. Tir al plat. Tir amb arc.

tiquet [pron. hab. «tíquet»] m Paper imprès que dóna dret a un servei. Els tiquets del sopar d’homenatge els venen al casal.

tira f Banda estreta i llarga. Una tira de paper.

tirabuixó m 1 Cabells caragolats fent un tub llarg. 2 Llevataps.

tirada f 1 Tendència. Té una certa tirada a la xafarderia. 2 Acció de tirar. Mai no l’encerta a la primera tirada. 3 Edició, especialment d’un periòdic. Avui han fet fins a tres tirades de tots els diaris. 4 Tros de camí. Fins al cim hi ha una bona tirada.

tirant 1 m Tira que aguanta alguna cosa. Els tirants d’un timbal. 2 tirants m pl Elàstics.

tirar(-se) 1 v tr i ref Llançar(-se). Tirar pedres. Tirar-se amb paracaigudes. 2 tirar a terra loc verb Enderrocar. Han tirat a terra la fàbrica vella. 3 tirant a loc prep Semblant a, proper a. D’un color tirant a groc.

titella [var. fam.: titella f] m Ninot que es mou amb la mà, amb fils, etc., apte per a representacions teatrals: *tereseta.

títol m 1 Encapçalament d’una obra, d’una revista, d’un programa de ràdio o de televisió, d’un capítol, etc. 2 Document que acredita els estudis fets per un professional. Té el títol d’advocat.

titot* m Ocell de corral sense cresta i amb el coll i el cap sense plomes: gall dindi.

titular [var.: intitular] v tr Anomenar, posar un títol. No sabia com titular la novel·la.

to m Grau d’elevació d’un so. Parlava amb un to de veu massa alt.

tobogan m Distracció de fira consistent en un pla inclinat per on s’hi baixa lliscant.

toc m Matís, detall. Sempre vestia amb un toc d’elegància.

tocadiscos [var.: tocadiscs] m Aparell per reproduir els sons gravats en els discos amb solcs.

tocador m Lloc per pentinar-se i arreglar-se. El tocador era a l’entrada del local.

tocar 1 v tr Fer contacte. Li tocava la cara amb la mà. 2 Sonar un instrument. Toca la bateria en un conjunt. 3 v règ Correspondre. A qui toca de fregar els plats? 4 Trucar. Toquen a la porta.

tolerant adj Que tolera. Uns pares tolerants.

tolerar v tr Deixar passar. Li toleraven totes les ximpleries del món.

tom m Llibre, especialment el que forma part d’una obra extensa. Una enciclopèdia de vint toms.

tomaquera [var.: *tomatera, *tomatiguera] f Planta d’horta que fa els tomàquets.

tomàquet [var.: *tomaca f, *tomata f, *tomàtiga f] m Fruit comestible de la tomaquera.

tomb m 1 Passejada. Anirem a fer un tomb en acabat de sopar. 2 Cada una de les voltes que fa una cosa que cau. Se’n va anar per terra fent tombs.

tomba f Lloc on s’enterra un mort.

tombar 1 v intr Bolcar. El camió va fer un revolt tan tancat, que va tombar. 2 v règ Girar. Quan arribaràs a la segona travessia, tomba a la dreta. 3 v tr Tomba’l de l’altre costat.

tombarella f Volta sobre un mateix posant les mans en terra: *cucavela, *volantí.

tómbola f Distracció de fira on se sortegen diversos objectes.

ton [ton, ta, tos, tes] det Possessiu de 2a. persona; usat només amb noms de parentiu i frases fetes. Ja ho diré a ton pare quan el veuré! Presenta’m tes germanes. En ta vida no havies vist una cosa igual.

tona f Unitat de pes equivalent a mil quilos.

tònica f Beguda amb gas, de gust una mica aspre.

tonyina f Peix de dors blau i ventre platejat que es consumeix fresc i en conserva.

topada f Acció i efecte de topar.

topar v règ Anar a parar contra un obstacle. Topar amb la paret.

tòrax m Part del cos situada entre el cap i l’abdomen.

torcaboques* m Peça de roba per eixugar-se la boca a l’hora dels àpats: tovalló.

torçada f Efecte de torçar-se un membre. Ha ensopegat i s’ha fet una torçada de peu.

torcamans* m Drap per torcar-se les mans: eixugamans.

torcar* v tr Eixugar fregant. Torca’t la boca, que la tens bruta de gelat.

torçar [var.: tòrcer] v tr Deixar tort. Algú ha torçat els barrots de la finestra.

tord m Ocell de color marró al dors i blanquinós al ventre.

torn m Tanda. Entrarem a dinar amb el segon torn.

tornada f 1 El fet de tornar, retorn. Ens veurem a la tornada de l’estiu. 2 Part que es repeteix en una cançó. Com fa la tornada d’El submarí groc?

tornar 1 v règ Venir d’allà on s’havia anat. Fins demà no tornen del viatge. 2 v tr Retornar un deute, un préstec. Quan em tornaràs tots els diners que em deus? 3 tornar a v aux Insistir. Ja tornen a fer soroll. 4 tornar-se v pron Esdevenir. S’han tornat una mica estranys. 5 tornar-se’n v pron Tornar cap al punt de partida. A mig camí, se’n va tornar cap a casa. 6 tornar-hi v pron Insistir. No hi tornis, que rebràs. 7 tornem-hi exp Tornem a començar. Tornem-hi, que no ha estat res!

tornavís m Eina amb un extrem aplanat per fer girar els caragols: *descaragolador, *desengramponador.

torneig [pl. -jos o -igs] m Competició. Un torneig de petanca.

toro m Mascle de la vaca, especialment el brau.

torpede m Projectil submarí.

torrada f Llesca de pa torrada. Una torrada amb all.

torradora f Aparell per fer torrades.

torrar v tr Coure al foc, especialment quan es crema superficialment. Torrar castanyes.

torre f 1 Construcció més alta que ampla amb diversos fins. La torre d’una fortalesa. Una torre de comunicacions. 2 Casa als afores d’una població. Tenen una torre en una urbanització vora mar.

torrent m Llit per on baixen les aigües de la pluja en una muntanya: *barranc.

torró [sovint en pl.] m Barra dolça típica de les festes de Nadal. Torró d’Alacant, de Xixona, d’Agramunt. Menjarem torrons.

tort, -a 1 adj Que no és dret. Una paret torta. *2 Borni. 3 tort m Acció perjudicial. Li ha fet un tort no avisant-lo a temps.

tortell m Pastís en forma d’anella. El tortell de Reis.

tórtora f Ocell boscà semblant al colom, però més petit.

tortuga f Rèptil amb una gran closca al damunt.

tortuós, -osa adj Que fa revolts. Un camí tortuós.

tortura f Acció i efecte de torturar. Aquelles sabates eren una tortura per als seus peus inflats.

torturar v tr Sotmetre a sofriments insuportables. Van torturar els espies per fer-los parlar.

torxa f Bastó impregnat de matèria inflamable. Van fer una marxa de torxes per la pau.

1tos f Espasme que fa expulsar aire per la gola a cops seguits.

2tos* m Clatell. Va caure de tos.

tossal* m Elevació mitjana de terreny: turó.

tossir v intr Tenir tos. Ha tossit tota la nit.

tossut, -uda adj Que no cedeix en les seves conviccions. És més tossut que una mula.

tot, -a 1 det i pron Sense deixar-ne cap. Tot el poble va anar a rebre’l. Seguiu-me tots i totes! 2 adv Completament. Anava tot carregat. Se la veia tota feliç. 3 tot pron Sense deixar res. S’ho ha menjat tot. 4 del tot [var.: *de tot] loc adv Completament. Està del tot convençut de la seva innocència. 5 i tot loc adv Fins i tot. Va venir la cosina Pepita i tot. 6 amb tot loc adv Però. Ell, amb tot, va insistir de continuar. 7 tot i (que) loc conj Malgrat (que). Tot i haver-lo avisat, ho va fer. S’ho va menjar, tot i que no li agrada. 8 tot d’una loc adv De sobte. Li va amollar tot d’una un estirabot. *9 De seguida. Has de fer-ho tot d’una.

total 1 adj Complet. Allò va ser un desastre total. 2 m Resultat. Quin és el total de la suma?

totalitari, -ària adj Dit d’un sistema, especialment polític, amb absència de democràcia.

tothom pron Tota la gent. Tothom m’ha demanat per tu.

totxo 1 m Maó gruixut i poc polit. 2 totxo, -a adj i m i f Poc àgil de pensament. Sóc molt totxo amb les matemàtiques.

tou, tova 1 adj Poc resistent a la pressió: *bla. L’argila és tova. M’agrada el pa tou, acabat de fer. 2 tou m Gruix format per una cosa tova. Un tou d’herba. El tou de la cama.

tovalló m Peça de roba per eixugar-se la boca a l’hora dels àpats: *torcaboques.

tovallola [var.: *tovalla] f Peça de roba de diferents mides per eixugar-nos el cos o una part del cos després de rentar-nos.

tòxic, -a adj Verinós. Un producte tòxic.

traç m Línia seguida que es fa amb un estri d’escriure o de dibuixar.

traça f Habilitat a fer les coses. Té traça a cuidar les plantes.

traçar v tr Dibuixar una línia. Va traçar una recta.

traçat m L’efecte de traçar. La xarxa de carreteres de la comarca té un bon traçat.

tractament m 1 Mètode de cura. Segueix un tractament vegetarià. 2 Manera o fórmula de tractar-se. El tractament de «vós» és ben poc usual avui dia.

tractar 1 v tr Comportar-se (amb). Tracta sempre a tothom amb un gran respecte. 2 v règ Parlar (de). De què tracta, aquest llibre que llegeixes? 3 tractar-se v pron i règ Ser. Es tractava d’un conegut. 4 Caldre. Es tracta de dir-li la veritat.

tractat m Acord entre països. Un tractat de pau.

tracte m Manera de tractar. Van sotmetre els presoners a un tracte cruel.

tractor m Vehicle potent utilitzat per llaurar i per arrossegar maquinària agrícola.

traçut, -uda adj Que té traça. És molt traçut amb la canalla.

tradició f Conjunt d’hàbits culturals que es transmeten a través de les generacions. La tradició de lluita de la classe obrera catalana.

tradicional adj Referent a la tradició. Festes tradicionals.

traducció f Text o discurs passat d’una llengua a una altra. En el congrés s’oferien uns serveis de traducció simultània.

traduir v tr Fer una traducció. Han traduït de nou Alícia en terra de meravelles.

tràfic m Comerç. Tràfic de drogues.

tragèdia f Gran desgràcia. Aquella mort va ser una tragèdia per a la família.

tràgic, -a adj Referent a la tragèdia. Uns fets tràgics.

traïció f Acció i efecte de trair.

traïdor, -a adj i m i f Que fa traïció, que obra a traïció. Un amic traïdor.

trair v tr Faltar a la fidelitat. L’ha traït el seu millor amic.

trajecte m Recorregut. L’autocar es va espatllar a mig trajecte.

tram m Part, tros d’una cosa en el sentit de la longitud. Un tram d’escala. El tram d’un riu.

trama f Argument d’una obra. La trama d’una novel·la.

tràmit m Gestió.

tramitar v tr Fer un tràmit, gestionar. Li han tramitat el permís de conduir.

trampa f 1 Parany. Una trampa per caçar rates. 2 Engany. Quan juga, fa trampa.

trampolí m Palanca que ajuda a saltar. Es va tirar a la piscina des del trampolí més alt.

tramvia m Vehicle urbà que va damunt d’unes vies mogut per electricitat.

tranquil, -il·la adj Que denota calma. Té un caràcter tranquil.

tranquil·lament adv Amb tranquil·litat. Es passejava tranquil·lament.

tranquil·litat f Situació en què tot està tranquil. La tranquil·litat regnava als carrers.

tranquil·litzar v tr Calmar. El personal de l’hospital tranquil·litzava els familiars dels accidentats.

transatlàntic m Gran vaixell per anar a través de l’oceà.

transbordador m Vehicle de diverses menes per passar d’una riba a l’altra.

transcórrer v intr Passar (el temps). Quants anys han transcorregut, de la guerra ençà?

transformació f Acció i efecte de transformar(-se). Amb el pas dels anys, la ciutat havia sofert una gran transformació.

transformar 1 v tr Fer canviar d’aspecte. Les noves formes de vida han transformat la societat. 2 transformar-se v pron i règ Esdevenir. Aquell adolescent poca cosa s’havia transformat en un xicot robust.

transfusió f Operació de passar sang procedent d’una altra persona a un pacient.

transició f Pas d’una situació cap a una altra. La transició política de la dictadura a la democràcia.

trànsit m Circulació de vehicles. Senyals de trànsit.

transitar v intr Passar per un camí, una via pública, sigui persones, sigui vehicles.

transmetre v tr Conduir, passar a través seu, difondre. Els metalls transmeten l’electricitat. La ràdio va transmetre la notícia.

transmissió f Acció i efecte de transmetre. Faran la transmissió del partit en directe.

transparent adj Que s’hi pot veure a través. Un vidre transparent.

transport m Acció i efecte de transportar. Els mitjans de transport. Transport aeri. Transport naval.

transportador m Estri en forma de semicercle graduat per mesurar i dibuixar angles.

transportar v tr Portar d’un lloc a un altre, especialment amb un mitjà de transport. El tren transportava viatgers i mercaderies.

transportista m i f Persona que es dedica al transport de mercaderies.

trapezi m Aparell de gimnàstica consistent en una barra aguantada per una corda a cada cap.

trapezista m i f Gimnasta que fa exercicis dalt d’un trapezi.

trasbals m Emoció causada per un fet que ha afectat profundament.

trasbalsar v tr Afectar profundament. Aquell accident el va trasbalsar.

traslladar v tr i règ Canviar d’un lloc a un altre. Hem traslladat tots els mobles al despatx del costat.

trasllat m Operació de traslladar. Qui m’ajuda a fer el trasllat dels arxius?

traspassar 1 v tr Clavar un objecte punxant de banda a banda d’un cos. L’espasa li va traspassar el braç. 2 v tr i intr Passar a l’altra banda. Traspassaven el carrer sense mirar. No traspasseu pas en vermell. La sang li traspassava la roba.

trasplantament m Acció i efecte de trasplantar.

trasplantar v tr 1 Canviar una planta del lloc on està plantada. 2 [p. ext.] Trasplantar un òrgan.

trasto [sovint en pl.] m Mals endreços. Hi ha tot el corredor ple de trastos.

trastorn m 1 Fet que provoca un malestar, un daltabaix. La pèrdua de l’equipatge els va causar un bon trastorn. 2 Malestar físic sobtat.

trau m Tall on es corda un botó. Aquests botons tan grossos no passaran pel trau.

trava f Entrebanc. No fa més que posar traves a tot allò que ell fa.

travelar* v règ Topar(-hi) amb els peus: ensopegar, *entropessar.

través 1 a través (de) loc adv i prep Pel mig. Anaven camps a través. Miraven a través del vidre. 2 de través loc adv Travessant. Un pal posat de través al mig del pas.

travessa f Aposta referent als resultats de competicions esportives. Ha fet catorze resultats en les travesses.

travessar v tr Passar d’una banda a l’altra. Travessar el carrer.

travesser, -a 1 adj Posat de través. Una peça travessera. 2 travesser m Pal, generalment horitzontal, que en trava d’altres. Els travessers del llit. El travesser d’una porteria de futbol.

travessia f 1 Lloc de confluència de dos carrers perpendiculars. Gira a la segona travessia a l’esquerra. 2 [var.: travessa] El fet de travessar. Volen fer la travessia de tota la serralada.

fer la traveta loc verb Posar(-hi) la cama davant per fer caure: *fer la cameta. Li va fer la traveta quan passava pel seu davant.

treball m Feina concreta. Hem de fer un treball de matemàtiques.

treballador, -a adj i m i f Que treballa. Una dona molt treballadora. Els drets dels treballadors.

treballar v intr Fer feina. Treballa en una empresa de la construcció.

trellat* m 1 Seny. Un xicot de poc trellat. 2 Profit. Ja hi deurà trobar algun trellat, en aquell negoci. 3 Sentit. Va explicar-nos una història sense trellat.

tremolar v intr Tenir tremolors. Tremolar de por, de fred.

tremolor [var. fam.: tremolor f] m Petits moviments repetits del cos o d’una part del cos. Va parar de tocar la guitarra perquè li va agafar tremolor en una mà.

trempar* v tr Adobar aliments: amanir. Trempava l’enciam només amb una mica d’oli i sal.

tren m Mitjà de transport format per una colla de vagons tirats per una màquina.

trena f Conjunt format per cabells, fils, tires, etc., enllaçats entre ells: *trunyella.

trenar v tr Fer trena. Trenava la corda per fer-la més resistent.

trencaclosques m 1 Joc de moltes peces que han d’encaixar per formar-ne un conjunt, puzle. 2 [fig.] Aquella situació era un trencaclosques.

trencament m El fet de trencar(-se). El trencament de l’os de la cama ha estat important. El trencament de les relacions.

trencanous m Estri de trencar nous.

trencar(-se) v tr i pron Fer(-se) a trossos, especialment un objecte dur. Trencar un got.

trenta 1 det En nombre de trenta. Novembre té trenta dies. 2 m El nombre 30.

trepant m Eina elèctrica de perforar, amb una broca que gira.

trepitjada f Acció i efecte de trepitjar: *xafada. Al metro, a les hores punta, tot són trepitjades.

trepitjar v tr Posar(-hi) els peus damunt: *xafar. Algú ha trepitjat el jardí.

tres 1 det En nombre de tres. Les tres Gràcies. 2 m [pl. tresos] El nombre 3. El 333 té tres tresos. 3 f pl La tercera hora després de les 12.

tresillo m Joc de sofà i dues butaques. A un costat del menjador, hi tenen un tresillo.

tresor m Conjunt de coses de valor que es guarden. «L’illa del tresor».

tresorer, tresorera m i f Persona encarregada dels comptes d’una entitat.

trespol* [var.: *trebol] m 1 Paviment. 2 Sostre.

tret m 1 Característica. Els trets del seu caràcter. 2 Descàrrega d’una arma de foc. Li va engegar un tret al cap.

tretze 1 det En nombre de tretze. Tretze llibres. 2 m El nombre 13.

treure [var.: *traure] 1 v tr Portar de dins a fora. Treu un número a l’atzar. Vaig al banc a treure diners. 2 tret de loc prep Excepte. Els ha avisat a tots tret de l’oncle.

treva f Pausa acordada en un conflicte bèl·lic. Els exèrcits van acordar una treva per Nadal.

trèvol m Herba de prat de fulla composta. Va trobar un trèvol de quatre fulles.

tria f El fet de triar. Qui m’ajuda a fer la tria de llibres per a l’estiu?

triangle m Polígon de tres costats. Un triangle rectangle.

triangular adj En forma de triangle.

triar v tr Escollir. El jurat havia de triar la millor poesia.

tribu f Organització que agrupava un conjunt de famílies.

tribuna f Lloc de preferència en un camp d’esports. La junta directiva del club ocupava les primeres files de la tribuna.

tribunal m 1 Conjunt de persones que porten un judici. Un tribunal militar. 2 Conjunt de persones que jutgen unes oposicions, etc.

tricicle m Vehicle de tres rodes.

trigar v règ Tardar.

trimestre m Període de tres mesos.

trineu m Vehicle tirat per animals que llisca damunt la neu o el gel.

trinxeraire m i f Persona que va tota bruta i mal vestida. Vas fet un trinxeraire.

triomf m Èxit gran, victòria.

triple [gen. loc det «el triple de»] det Tres vegades una quantitat. Tenen el triple de diners que nosaltres.

tripulació f Conjunt de les persones que treballen en una nau. El comandant els saluda en nom de la tripulació.

tripulant m i f Membre d’una tripulació.

trist, -a adj Sense alegria. Estava trist per l’absència del germà.

tristesa [var.: tristor] f Sentiment propi del que està trist. Sentia una gran tristesa davant de tanta ingratitud.

triturar v tr Desfer en trossets molt menuts. Trituren les deixalles amb una gran màquina.

tro m So molt fort que ve després d’un llampec.

trobada f El fet de trobar-se. Una trobada de corals infantils.

trobar 1 v tr Descobrir allò que buscaves. He trobat un llibre que havia perdut. 2 Semblar, opinar. Trobava que feia un temps esplèndid. Trobo que no tens raó. 3 trobar-se v pron Coincidir en un lloc. Es van trobar a mig camí. 4 Determinar un estat. Com se troba, avui?

trofeu m Objecte que es dóna com a premi en una competició.

troleibús m Autobús que va connectat al corrent elèctric.

trompa f 1 Prolongació del nas d’un elefant. *2 Joguet de forma cònica que es fa girar a terra: baldufa.

trompeta f Instrument musical de vent amb el tub molt caragolat.

tron m Seient d’un monarca; símbol de la monarquia. El rei va rebre els ambaixadors assegut al tron. Els hereus del tron.

tronar v imp Fer trons. Trona i llampega.

tronc m 1 Tija principal llenyosa d’un arbre o d’un arbust. 2 El cos d’una persona o d’un animal sense el cap ni les extremitats.

trontollar v intr 1 Perillar l’equilibri (de). El castell va començar a trontollar. 2 [fig.] Les seves conviccions li trontollaven.

tronxo m Tronc de certes hortalisses. Un tronxo de col.

tropa f El conjunt dels soldats.

tròpic m Cercle paral·lel a l’equador.

tropical adj Referent al tròpic. Clima tropical.

tros [pl. -ossos] m Fragment. Menjava un tros de pa.

trossejar v tr Fer a trossos. Trossejar un pollastre.

trotar v intr Caminar un cavall a pas lleuger. Els cavalls trotaven pel mig del prat.

truc m Engany fet amb enginy. Ningú no podia descobrir els trucs del mag.

trucada f Telefonada. Qui pagarà la trucada?

trucar v intr 1 Picar. Algú truca a la porta. 2 Telefonar. T’ha trucat la Mònica.

1truita f Menja feta amb ous batuts i fregits sols o acompanyats de vianda. Una truita a la francesa. Truita de patates, de ceba, d’escarxofes, de pèsols.

2truita f Peix de riu. Hem menjat truita a la llosa.

truja f Femella adulta del porc, especialment la destinada a la cria.

truncat, -ada adj Es diu d’un cos que té tallada la part que acabaria en punta. Con truncat. Piràmide truncada.

trunyella* f Conjunt format per cabells, fils, tires, etc., enllaçats entre ells: trena.

tu pron Representa la 2a. persona del singular. I tu, qui ets? Tot ho he fet per tu. Ara tot depèn de tu. Si t’esperes, venim amb tu.

tub m Cilindre buit, generalment de poc diàmetre. Un tub de pasta de dents. Un tub d’assaig. El tub d’escapament d’un cotxe. El tub digestiu.

tubercle [var.: tubèrcul] m Tija grossa que creix sota terra.

tubular adj Que té forma de tub.

tulipa f Planta que fa una flor en forma de campana gran que pot ser de diferents colors. Les tulipes d’Holanda.

tumor m Massa de teixit corporal anormal que creix pel seu compte.

túnel m Pas subterrani en forma de tub. Els túnels d’una autopista, d’una via fèrria.

turisme m 1 Activitat consistent a fer viatges d’esplai. Oficina de turisme. 2 Cotxe de dimensions i de potència mitjanes.

turista m i f Persona que fa turisme.

turístic, -a adj Referent al turisme. Guia turística.

turmell m Punt d’unió entre la cama i el peu: *garró.

turment m Tortura.

turó m Elevació mitjana de terreny: *tossal.

tutor, tutora m i f Mestre, mestra responsable de curs. La Carme és la tutora de sisè.