F

fàbrica f Instal·lació industrial. Una fàbrica de plàstics.

fabricació f El fet de fabricar. Una empresa dedicada a la fabricació d’articles de consum.

fabricant m i f Persona propietària d’una fàbrica. Els fabricants de teixits.

fabricar v tr Obtenir un producte a través d’un procés industrial, elaborar. Aquesta empresa fabrica mobles. Les abelles fabriquen mel.

fabulós, -osa adj Fantàstic. El drac és un animal fabulós. Ha obtingut uns beneficis fabulosos.

façana [var.: fatxada] f Part de davant d’un edifici: *frontera.

fàcil adj Que no costa gaire de fer, d’obtenir, etc. Li agradaria estudiar una carrera curteta i fàcil.

facilitar v tr 1 Procurar. Li han facilitat la llista dels implicats en el complot. 2 Fer més fàcil. No cal patir-hi si ho deixa, això ens facilitarà les coses.

facilitat f Qualitat de fàcil. El va sorprendre la facilitat amb què ho havia aconseguit. Li van oferir facilitats de pagament.

fàcilment adv D’una manera fàcil. Això és fàcilment explicable.

factor m Element que influeix (en). Els factors climàtics.

factura f Document on s’especifica un deute per una compra, una feina feta, etc. El lampista ha portat la factura.

facultat 1 f Centre universitari. La facultat de Ciències de l’Educació. 2 facultats f pl Capacitat de fer. Té facultats per al piano.

fada f Personatge de la literatura fantàstica que té poders màgics. La fada Morgana.

faig m Arbre alt de fulla caduca que es fa en llocs humits.

faisà, faisana m i f Ocell de cua llarga i plomes de colors.

faixa f Banda de diferents formes, materials i usos. Una faixa per a l’hèrnia. Una faixa de general. El llibre duia una faixa.

falç f Eina agrícola de fulla corba per segar a mà. «Bon cop de falç!».

falca f Peça per fixar un objecte. La taula balla una mica, poseu-hi una falca.

falcó m Ocell de presa que es pot ensinistrar per a la caça.

falda f 1 Part del cos de damunt les cuixes. El va fer seure a la falda. *2 Faldilla. 3 Part de baix d’una muntanya.

faldilla [var.: *falda, *faldeta; sovint en pl.] f Peça de roba, generalment femenina, que va de la cintura en avall.

falguera f Planta que no fa flor i que creix en medis humits.

fallar v tr No encertar. Has fallat el tret.

fallida f Situació d’una empresa en què no pot pagar els deutes. L’empresa ha fet fallida i han anat tots al carrer.

fals, -a adj Mancat d’autenticitat. Moneda falsa. Falsa modèstia.

falta 1 f Privació, absència. Va haver de patir una gran falta de comprensió. 2 Error, acció contra una regla. Fa moltes faltes d’ortografia, encara. L’àrbitre va assenyalar falta contra la porteria. 3 a falta de loc prep Faltant. A falta de la llibreta d’apunts, feu servir aquests papers.

faltar 1 v intr Ser-hi de menys. Encara falten tres setmanes per Pasqua. Afanya’t, que hi falta poc! 2 No tenir. Li falta empenta. 3 faltar-ne, faltar-se’n v pron No arribar-hi. Si no hi són tots, poc se n’hi falta.

faltat, -ada (de) adj règ Estar(-ne) sense. Vivia faltat de les coses més necessàries.

fam f Situació d’alimentació escassa o nul·la. Hi ha pobles que passen fam.

fama f Opinió en què és tingut algú. S’ha guanyat a pols la fama que té.

família f Grup format per persones emparentades, especialment que viuen juntes. [concorda en sing. o pl. amb el verb i amb el substitut corresponent] Aquella família procedia d’Escòcia. Són una família admirable. Una família que sempre els trobes contents.

familiar 1 adj Conegut, habitual. Allò era una situació familiar, per a ell. 2 m i f Membre d’una família. Ja comencen a arribar els familiars per al casament.

famós, -osa adj i m i f Que té fama. Un cantant famós. Els famosos de la tele.

fan m i f Seguidor incondicional. El conjunt de rock va actuar animat pels seus fans.

fanal m Llum que va dins d’una caixa amb cares transparents, especialment el de l’enllumenat públic de peu alt.

fanàtic, -a adj i m i f Que defensa de manera irracional una idea. Cada ideologia té els seus fanàtics.

fanfarró, fanfarrona [var. fam.: fanfa] m i f Fatxenda.

fang m Pasta que fa la terra quan és molla.

fantasia f Capacitat d’imaginar relacions no reals. Tot això que explica és producte de la seva fantasia.

fantasma m Ésser fantàstic que representa un mort.

fantàstic, -a adj 1 Referent a la fantasia. Explica narracions fantàstiques. 2 [hip.] Molt bo, magnífic. És una persona fantàstica.

far m 1 Llum prop de la costa que fa senyals per orientar de nit les embarcacions. 2 Llum d’un cotxe.

farciment [var.: farcit] m Allò amb què es farceix alguna cosa. «Costarà més el farciment que el gall».

farcir v tr Omplir amb algun producte o material. Farcirem el pollastre amb carn picada.

fardatxo* m Rèptil de cua llarga més gros que una sargantana: llangardaix.

farigola [var.: *frígola] f Planta olorosa i medicinal: *timó. Sopa de farigola.

farina f Pols que s’obté de moldre grans, i també d’altres ingredients. Farina de blat, de blat de moro. Farina de peix. Farina de galeta.

faringe m Part de la gola que comunica amb l’esòfag.

farmacèutic, farmacèutica m i f Persona llicenciada en farmàcia.

farmàcia f Establiment on despatxen medicaments.

farmaciola f Receptacle amb material sanitari per a cures d’urgència.

farratge m Qualsevol tipus d’herba que es dóna al bestiar.

fart, -a adj 1 Que ha menjat fins a quedar ple. Si mengeu en aquell restaurant, quedareu farts. 2 Cansat. Estic fart de tantes exigències.

fartera* 1 f Fet d’afartar-se. Ens van servir un dinar que va ser una autèntica fartera. 2 [var.: *fartó] m i f Golafre. Pareu ja de menjar, que sou uns farteres!

fascinació f L’efecte de fascinar. El cine exercia damunt d’ell una gran fascinació.

fascinant adj Que fascina. Uns efectes de llum fascinants.

fascinar v tr Causar una gran atracció. El fascinava amb la mirada.

fase f Moment d’un procés. Les fases de la Lluna.

fàstic m Sensació de repugnància, de tedi. Li feien fàstic les botifarres. Quin fàstic de temps, tot el dia plovent!

fastigós, -osa adj 1 Que fa fàstic. Un menjar fastigós. 2 Que tot li fa fàstic. A taula ho vol tot ben net i polit, és molt fastigós.

fastiguejar v tr Molestar, espatllar. Deixeu-lo estar, no el fastiguegeu més. Ja m’han fastiguejat el dia.

fat, fada adj Sense gust, sense gràcia. Un menjar fat. Una persona fada.

fatal adj 1 Molt dolent. He fet un examen fatal. 2 Que no es pot impedir. Un desenllaç fatal.

fatiga f Cansament.

fatigar(-se) v tr i pron Cansar(-se). Aquella conversa la fatigava. Té el cor dèbil i es fatiga per no res.

fatigós, -osa adj Cansat. Una pujada fatigosa.

fatxenda m i f Persona pretensiosa. Tot el dia que fa el fatxenda amb el nou cotxe que s’ha comprat.

faula f Narració de contingut moral amb protagonista animal. Les faules d’Isop.

fauna f Conjunt dels animals d’un lloc. La fauna africana.

fava f Llavor comestible de la favera. Farem faves ofegades per dinar.

favor 1 m Concessió, benefici donats voluntàriament. No sé com li podré pagar aquest favor. Feu-me el favor de deixar-me passar. Això deia molt en favor seu. 2 a favor de loc prep Favorable a. Tots van a favor de l’equip local. 3 per favor exp Si us plau. Per favor, que em pot dir on és el carrer Gran?

favorable adj Que va a favor. Vent favorable.

fax [pl. faxos] m Aparell per enviar documents per telèfon; el document enviat per aquest sistema. Envia’m la factura per fax.

fe 1 f Confiança ferma (en). Tenen molta fe en aquest metge. Tens molt bona fe. Ets un bona fe. 2 Creença. Fe religiosa. La fe en Déu. 3 donar fe loc verb Assegurar. Dono fe que això és veritat.

feble adj Dèbil.

feblesa f Debilitat.

febre f Augment de la temperatura del cos. Al malalt li ha pujat la febre.

febrer m Segon mes de l’any.

fecundació f Acció de fecundar. Fecundació artificial, in vitro.

fecundar v tr Produir la unió de dues cèl·lules que formaran l’embrió.

federació f Agrupació d’entitats autònomes. La federació d’atletisme, d’entitats corals.

feina [var.: *faena] 1 f Activitat, ocupació, tasca. No puc estar per tu, que tinc feina. Les feines de la casa. La dona de fer feines. 2 El lloc de treball. Ara no hi és, que és a la feina. Has dut la roba de la feina? Una companya de la feina. 3 fer feina loc verb Treballar. Tot el dia que fa feina. 4 amb prou feines loc adv A penes. Amb prou feines (si) els arriba el sou a final de mes.

feinejar v intr Fer feina; treballar sense parar. Es passa el dia feinejant.

feiner, -a [var.: *faener, *fener] adj 1 Treballador. Una persona molt feinera. 2 Laborable. Els dies feiners.

feix m Manat que es lliga. Un feix de llenya.

feixisme m Ideologia política totalitària d’inspiració nacionalista.

feixista adj i m i f Referent al feixisme; partidari o partidària del feixisme. Idees feixistes. Els feixistes italians.

feixuc, -uga adj 1 Difícil de moure a causa del seu pes. Un paquet feixuc. 2 [fig.] Una feina feixuga.

felí m Qualsevol mamífer carnívor de la família del lleó.

feliç adj Que se sent content i satisfet de la seva situació. Una parella feliç. Érem una colla de companyes felices. Els anys feliços de la joventut.

felicitació f 1 El fet de felicitar. Va rebre moltes felicitacions pel naixement del primer nét. 2 Escrit per felicitar. Una felicitació d’aniversari.

felicitar v tr Manifestar la nostra satisfacció a algú per un fet que l’afecta. El vam felicitar pel nou càrrec dins l’empresa.

felicitat f Condició de feliç. La cara li resplendia de felicitat.

feliçment adv Per sort; d’una manera feliç. «Feliçment, jo sóc una dona». Tot va acabar feliçment.

fem m *1 Escombraries, brossa. Ara passen a arreplegar el fem. 2 [o fems, sing. o pl.] Excrements d’animal. Heu de barrejar el fems amb palla. Amuntegueu tots aquests fems.

femater, fematera* m i f Persona que arreplega el fem: escombriaire.

femella 1 adj i f Animal o planta de sexe femení. La gallina és la femella del gall. Una cadernera femella. Una palmera femella. 2 f Peça amb rosca per collar un pern.

femení, -ina 1 adj Referent a la dona. Vestits femenins. 2 Referent al gènere gramatical. «Taula» és un nom femení. 3 femení m Gènere gramatical. El femení de «calent» és «calenta».

feminisme m Moviment que defensa la igualtat de drets entre homes i dones.

feminista adj i m i f Referent al feminisme; partidari del feminisme.

fèmur m Os de la cuixa. L’àvia ha caigut i s’ha trencat el fèmur.

fenomen m Fet que es pot observar, especialment que mereix atenció. Fenòmens físics, atmosfèrics.

fer 1 v tr Actuar, produir, realitzar. Què fas? Faig un estel. I com ho fas? No fas més que perdre el temps. 2 Prendre, amidar, mesurar, resultar. Anem a fer un cafè. Fa un metre d’alçada. Tres i tres fan sis. 3 Dir, expressar. Va fer un crit. Va fer que no amb el cap. 4 intr Transcórrer. Ja fa un any que és aquí. 5 v aux Indica manament, obligació. El va fer anar pels pitjors camins. 6 fer de loc verb Treballar de. Fa de pintor. 7 fer per loc verb Escaure. Això no fa per ell. 8 fer fer loc verb Encomanar. M’he fet fer un envà que separa l’estudi del safareig. 9 haver-ne de fer loc verb Importar. Què n’has de fer, de les meves coses. 10 tant (me, te, li…) fer loc verb No importar. Tant li feia si la criticaven. 11 fer-se v pron Tornar-se, esdevenir. El teu fill ja s’ha fet gran. 12 Créixer, desenvolupar-se. Les plantes s’han fet molt. 13 v pr i règ Relacionar-se. Amb els meus cosins ja no ens fem tant com abans. 14 fer-s’ho v pron Arreglar-se. Com t’ho fas, per arribar a final de mes? 15 fer-hi v pron Importar. No hi fa res que li ho diguis. 16 fer-la v pron Fer una acció sonada. Si no te l’ha feta, te la farà. 17 si fa no fa loc adv Més o menys. N’hi havia quaranta si fa no fa. 18 pel que fa a loc prep Respecte a. Pel que fa als ingredients, deu haver-hi algun error. 19 què ho fa loc inter Per què. Què ho fa que encara no sigui aquí?

fera f Animal salvatge. Les feres de la selva.

ferida f Lesió en el cos que comporta tall o forat. Una ferida de bala, d’arma blanca.

ferir v tr Fer una ferida. L’han ferit al braç

ferit, ferida m i f Persona que ha estat ferida. Duen els ferits a l’hospital.

ferm, -a adj Que aguanta. Una construcció ferma. Un caràcter ferm.

fermar* v tr Lligar, subjectar. Fermava la moto amb cadena.

fermesa f Qualitat de ferm. Va aguantar l’empenta amb fermesa.

ferotge [var.: feroç] adj Salvatge, que ataca. Uns animals ferotges.

ferradura f Peça metàl·lica que es posa sota l’unglot d’un cavall, d’un ase, etc., com a protecció.

ferralla f Conjunt de ferros vells. Han destinat un solar per a tota la ferralla del barri.

ferramenta* f Instrument manual per a operacions mecàniques: eina. Porta’m la caixa de les ferramentes.

ferrer, ferrera m i f Persona que treballa el ferro.

ferreteria f Botiga on venen eines i altres objectes.

ferro m Metall amb el qual es fabriquen moltes eines.

ferrocarril m Mitjà de transport constituït pels trens.

ferroviari, -ària 1 adj Referent als ferrocarrils. Companyia ferroviària. 2 m i f Persona que treballa als ferrocarrils. Mon pare és ferroviari.

fèrtil adj Que pot procrear, produir. Una parella fèrtil. Una terra fèrtil.

fesol* m Llavor comestible de la fesolera: mongeta.

fesomia f L’aspecte, els trets de la cara. La teva fesomia m’és familiar, però ara no hi caic.

festa f 1 Actes en ocasió d’una celebració. Preparen la festa de final de curs. La festa major. 2 Dia no feiner. Els diumenges és festa.

fester* m Pila de llenya que crema: foguera.

festiu, -iva adj De festa; no laborable. Un dia festiu.

festival m Conjunt d’actes al voltant d’un fet cultural. Festival de cinema.

fet 1 m Cas que s’esdevé, cosa que es realitza. Són fets que passaran a la història. Volen fets, no pas paraules. 2 loc adv Efectivament. Va dir que ell no ho faria pas i de fet ho va complir.

fetge m Òrgan de l’aparell digestiu, que segrega la bilis.

fetus m Etapa del desenvolupament d’un mamífer a partir de l’embrió.

fi 1 m Terme al qual es tendeix. El fi no justifica els mitjans. 2 f Acabament. A la fi dels seus dies. 3 en fi loc adv Al capdavall. En fi, què hi farem! 4 a fi (de/que) loc prep o conj Amb la finalitat (de/que). Tot ho han fet a fi de bé. Us posaré més a prop de l’escenari a fi que ho vegeu més bé.

fi, fina adj 1 De poc gruix, suau. Una pols fina. Un cabell fi. Una veu fina. Una seda molt fina. 2 [fig.] Agut, polit. Una intel·ligència fina. Un humor fi. Una vista fina. Unes joies molt fines. Unes maneres fines.

fiable adj Que te’n pots fiar. Les seves explicacions no són gaire fiables.

fiar-se v pron i règ Confiar (en). Pot fiar-se de la nostra paraula.

fibló m Punxa que tenen alguns insectes i altres invertebrats per picar: *agulló. El fibló d’una abella.

fibra f Element orgànic o artificial format per fils. Les fibres musculars. Una fusta amb molta fibra. Un jersei de fibra.

ficar(-se) 1 v tr, pron i règ Posar(-s)’hi a dins. Fica la carn a la nevera. Ja és hora de ficar-se al llit. 2 [fig.] No us hi fiqueu, que ningú no us demana!

ficció f Situació imaginada, no real. Viu en un món de ficció.

ficus m Planta de fulles grans de color verd fosc i brillant.

fidel 1 adj Constant, lleial, exacte. Un amic fidel. Una còpia fidel de l’original. 2 m i f Seguidor d’una religió. Els fidels seguien el sermó amb atenció.

fidelitat f Qualitat de fidel. Confiava en la fidelitat dels seus seguidors i amics.

fideu [gen. en pl.] m Pasta en forma de filament. Una sopa de fideus. Fideus a la cassola.

figa f 1 Fruit comestible de la figuera. 2 figa de moro [var.: *figa de pala] Fruit comestible de la figuera de moro.

figuera f 1 Arbre fruiter de fulles amples i caduques propi de països càlids. 2 figuera de moro [var.: *figuera de pala] Espècie de cactus que fa les figues de moro.

figura f Representació, en dues o tres dimensions, d’una forma. Figures geomètriques.

figurar 1 v tr Representar. Aquell decorat figurava l’interior d’un bar. 2 figurar-se [var.: afigurar-se] v pron i tr Imaginar-se. Jo ja em figurava que no era veritat.

fil m 1 Cos prim i llarg format de filaments o fibres. Fil de cosir. Fil d’empalomar. 2 *fil d’aram Filferro.

fila [var.: filera] f Seguit de coses o de persones fent renglera. Una fila de butaques. Posa’t a la fila.

filament m Dit de tot allò que té aspecte de fil. Els filaments d’una espiga, d’una bombeta elèctrica.

filar v intr Fer fil a partir d’una fibra. «La Balenguera fila, fila».

filat m 1 Malla de filferro. Han posat un filat de separació entre les dues finques. 2 Xarxa. Un filat per caçar ocells.

filet m Tall de carn polit.

filferro m Fil d’acer de molts usos: *fil d’aram. Una tanca de filferro.

fill, filla m i f Persona o animal en relació als pares.

fillol, fillola m i f Persona en relació als seus padrins.

filmadora f Càmera de filmar.

filmar v tr Fer una pel·lícula. Han filmat escenes de carrer.

filòsof, filòsofa m i f Persona que es dedica a la filosofia.

filosofia f Ciència que estudia el pensament.

filtrar v tr Fer passar per un filtre. Filtrava el licor de cafè que havia preparat.

filtre m Estri que permet de separar els sòlids dels líquids. El filtre de la cafetera.

final 1 adj Últim. La seqüència final. 2 m Acabament, fi. No va poder arribar fins al final del recorregut. 3 f L’últim partit. La final de la Copa. 4 al final loc adv Al capdavall. Al final, li va cantar les quaranta.

finalitat f Fi. Quina és la finalitat del viatge?

finalment adv Al final. Finalment, li va dir tota la veritat.

financer, -a adj i m i f Referent a les finances. Operacions financeres. Una reunió de financers.

finances f Recursos econòmics, especialment de l’Estat. El ministre de Finances.

finca f Casa o terreny de propietat.

finestra f Obertura a la paret d’un edificació, que no arriba fins a terra.

finestral m Finestra gran.

finestreta f Finestra petita, especialment en un servei d’atenció al públic. Demaneu els impresos a la finestreta d’aquí al costat.

finestró m Porticó.

fingir v tr Fer veure. Va fingir que no el coneixia.

fins 1 prep [loc prep «fins a» i loc conj «fins que»] Indica terme, en l’espai o en el temps. Adéu, fins demà. Arriba’t fins a ca la tia. Fins ara no ha tornat la llum. No me n’aniré fins que no arribeu. 2 adv [i loc adv «fins i tot»] I també. Fins l’alcalde va venir a la festa. Fins l’alcalde i tot. Fins i tot l’alcalde.

fira f Conjunt d’atraccions; exposició de productes. Els cavallets de la fira. Una fira de mostres.

fireta f Joguina consistent en parament de cuina i de taula en miniatura: *escuradeta.

firma f 1 Forma gràfica que representa el nom d’una persona. Va posar la seva firma al final del contracte. 2 Empresa comercial. Una firma de teixits molt acreditada.

firmar v tr Fer una firma. Ha firmat el contracte.

fiscal m i f Advocat que duu l’acusació en un judici.

físic, -a 1 adj Referent a la natura o al cos. Fenòmens físics. Els trets físics d’una persona. 2 m i f Persona entesa en física.

física f Ciència que estudia les lleis de la natura.

fitxa f 1 Peça de diverses formes i utilitats. Una fitxa de dòmino. 2 Full per escriure-hi dades. Cada pacient de l’ambulatori té la seva fitxa.

fitxer m Moble per tenir-hi fitxes ordenades; bloc d’informació dins d’un ordinador.

fix, -a adj Permanent, fixat. Un treball fix. Un salari fix. Passa cada dia per davant l’hotel a una hora fixa. Tenia els ulls fixos en la porta.

fixar 1 v tr Determinar. Hem de fixar un dia per a la cita. 2 Enganxar, collar. Aquesta peça s’ha de fixar amb l’altra. 3 fixar-se v pron i règ Parar atenció. T’hi has fixat, en el vestit que porta?

flaix m Aparell que acompanya una càmera per produir un esclat de llum artificial.

flam m Dolç de poca consistència en forma de con truncat.

flama f Llengua de foc. Les flames de la foguera il·luminaven el capvespre.

flamarada f Flama gran. Es veien de lluny les grans flamarades de l’incendi.

flassada f Manta de llit.

flauta f Instrument musical de vent, de diferents formes. Flauta dolça. Flauta travessera.

flautista m i f Persona que toca la flauta.

fleca f Forn de pa.

flequer, flequera m i f Persona que treballa en una fleca.

fletxa f 1 Arma que es llança amb arc. 2 Signe (→) que indica direcció. «Seguiu la fletxa».

flexible adj Que es corba fàcilment. Les vares són flexibles.

flexió f Acció de doblegar, especialment una articulació, d’encorbar o arronsar una part del cos. Fa flexions de cames cada matí.

flexo m Llum de taula, de braç flexible.

floc m 1 Volva de neu. 2 Tou de matèria formada per fils. Un floc de llana. Un floc de cotó fluix.

flonjo, -a adj Tou com una esponja. Uns coixins flonjos.

flor f Òrgan reproductor de moltes plantes.

florida f El fet de florir. La florida dels ametllers és pel gener.

floridura f Verdet.

florir 1 v intr Fer flor. Les margarides ja han florit. 2 florir-se v pron Fer floridura. Tenia la fruita en una bossa de plàstic i s’ha florit.

florista m i f Persona que despatxa en una floristeria.

floristeria f Botiga de flors.

flota f Conjunt d’embarcacions d’un país, d’un mateix propietari o que es dediquen a un mateix fet. Té una flota pesquera. La flota de guerra.

flotador m Objecte flotant per als qui no saben nedar. No us tireu pas a la piscina sense flotadors.

flotar v intr Aguantar-se damunt l’aigua. El suro flota.

fluid, -a 1 adj Que s’adapta al recipient. Els gasos i els líquids són substàncies fluides. 2 [fig.] Sense entrebancs. Un discurs fluid. 3 fluid m L’aigua és un fluid.

fluix, -a 1 adj Poc tibant, poc consistent, gens fort. El nus està fluix. Estic fluixa de cames. 2 fluix adv Parla més fluix.

fluorescent m Llum en forma de tub. El fluorescent de la cuina s’ha fos.

foc 1 m Calor i llum d’un cos en combustió. Van haver de fer foc per escalfar-se. 2 focs artificials m pl Espectacle a base de coets i petards.

foca f Mamífer marí de cos massís i potes curtes.

focus m Llum que es projecta en un punt. Els focus d’un escenari.

fofo, -a adj Tou, sense consistència. Està gras i fofo.

fogó [var.: *foguer] m Cada un dels dispositius d’una cuina per on surt el foc. Una cuina petita amb dos fogons.

fogonet m Fogó portàtil. Un fogonet de butà.

foguera f Foc fet amb una pila de llenya o altre material combustible: *fester. Les fogueres de Sant Joan.

foie gras m Aliment pastós fet de fetge d’ànec o d’oca.

foli m Full de paper de mida gran.

folklore m Conjunt de les manifestacions de la cultura popular.

follet m Personatge fantàstic molt petit de la literatura popular: *donyet.

folrar [var. fam.: forrar] v tr Cobrir amb folre. Folrar un llibre, un abric.

folre [var. fam.: folro, forro] m Coberta protectora exterior d’un llibre, d’una llibreta, o bé interior d’una peça de roba.

fomentar v tr Ajudar a fer progressar. Volen fomentar la lectura d’obres literàries.

fonament m Base on descansa una construcció. L’hotel té uns fonaments molt fondos.

fonamental adj Bàsic, molt important. És fonamental que entengueu això.

fonda f Establiment amb servei de menjador i d’habitacions.

fondària f Qualitat de fondo.

fondo, -a adj D’una dimensió gran en direcció avall o endins, profund. Un pou molt fondo. Una cova fonda.

fondre(’s) v tr i pron Convertir(-se) un sòlid en líquid. La calor fon el gel. El gel s’ha fos.

fong m Nom genèric d’uns organismes d’aparença vegetal que, en molts casos, tenen com a part destinada a la reproducció allò que coneixem com a bolets.

fons m 1 Part de baix d’un recipient, d’un lloc fondo; part de més endins d’un espai. El fons del llac. El fons d’un escenari. 2 [fig.] Volen arribar al fons de la qüestió. 3 Diners. L’empresa estava sense fons. 4 anar a fons loc verb Aprofundir. Volen anar a fons en la investigació.

font f 1 Lloc on brolla l’aigua de dins la terra. Les fonts del Llobregat. 2 Construcció amb aixetes o brocs d’on brolla aigua. La font de Canaletes. 3 [fig.] Origen, procedència. Les fonts d’informació.

fora 1 adv [loc adv «a fora», «per fora»…, i loc prep «fora de»…] Indica situació en la part exterior, per oposició a l’interior, o dins. Va quedar-se fora. A fora estaràs més fresc. Busca’l per fora. Van trobar-lo fora del camí. 2 fer fora loc verb Treure, despatxar. Els gossos van fer fora la presa del cau. L’han fet fora del pis per no pagar el lloguer. 3 fora de loc prep Llevat de. Hi eren tots fora del Miquel.

foradar v tr Fer un forat o forats. Han foradat la paret.

foraster, -a adj i m i f Procedent d’altres terres. Té una parla forastera. Han arribat molts forasters al poble.

forat m Obertura que travessa un cos. Una màquina de fer forats.

forca f 1 Eina agrícola amb unes punxes a l’extrem, per regirar palla, fems, etc. 2 Aparell per penjar un condemnat.

força 1 f Potència o resistència física. No té prou força per aixecar aquest sac. Aguantava amb força totes les empentes que li donaven. 2 [sovint en pl.] Exèrcit, policia. La força aèria. Les forces armades. Les forces d’ordre. 3 det [inv.; pl. fam. forces] Bastant. Encara queda força llet a la nevera. Té força amics i amigues. 4 adv Bastant. La nova sèrie m’interessa força. 5 a la força, per força loc adv Necessàriament. Hi ha d’anar per força.

forçar v tr 1 Obligar. L’han forçat a dimitir. 2 Fer cedir per la força. Els lladres van forçar el pany.

forçós, -osa adj Que és obligat, que es fa per força. Hi ha un desviament forçós a la dreta.

forçut, -uda adj Que té molta força. Un boxejador forçut.

forestal adj Referent al bosc. Massa forestal. Guarda forestal.

forja f Tècnica de treballar el metall a cops de martell o de mall.

forjar v tr Treballar el metall amb la tècnica de la forja.

forma f 1 Contorn que determina l’espai ocupat per un cos, una figura. Una escultura de formes arrodonides. 2 Manera. Té una forma peculiar de caminar, de parlar.

formació f 1 Acció i efecte de formar(-se). Ha rebut una bona formació. Formació professional. Formació permanent. 2 Disposició ordenada d’una tropa. Una formació militar.

formal adj 1 Seriós, que compleix. Te’n pots fiar, perquè és una persona molt formal. 2 Referent a la forma. L’estructura formal d’un poema.

formalment adv D’una manera formal. El van invitar formalment.

formar v tr 1 Educar. En aquell centre, hi solen formar bons professionals. 2 Compondre. Els llibres que formaven la seva biblioteca. 3 Posar en formació. El capità va fer formar la companyia.

formatge m Aliment obtingut de la llet.

formatget m Tipus de formatge en porcions.

forment m 1 Tipus de blat de molta qualitat. *2 [p. ext.] Blat.

formidable adj Molt bo. Un espectacle formidable.

formiga f Insecte que viu en galeries, generalment sota terra, en comunitats molt organitzades.

formigó m 1 Material per a la construcció. 2 Sensació com de pessigolles en alguna part del cos.

formiguer m Niu de formigues.

fórmula f Expressió ritual o simbòlica d’una regla, d’un fet. Fórmula màgica. Fórmula matemàtica.

forn m 1 Lloc tancat on es produeix calor amb diverses finalitats. Forn de vidre. Alt forn. 2 Obrador i botiga de pa, fleca. El pa del forn de la plaça és més bo.

forner, fornera m i f Persona que té un forn de pa.

forquilla [var.: *forqueta] f Estri per menjar, format per un mànec i unes punxes.

forrellat m Barreta per tancar una porta o una finestra.

fort, -a 1 adj 1 Que té força, potència. No és prou fort per dur tot aquest pes. Una veu forta. 2 Que fa un gran efecte. Un licor fort. Una impressió forta. 3 fort adv Amb força. Li va pegar fort. 4 exp Indica aprovació d’un mal pas d’algú altre. Fort, així n’aprendrà!

fortalesa f 1 Qualitat de fort. Ho resistirà perquè té una gran fortalesa. 2 Construcció antiga apta per resistir atacs. Els soldats van atacar la fortalesa.

fortuna f 1 Sort. Va tenir la fortuna d’encertar la travessa. 2 Riquesa. Ha fet una gran fortuna.

fosc, -a 1 adj Amb poca llum o gens. «Per l’agost, a les set ja és fosc». 2 fer-se fosc loc verb Començar el vespre. A l’hivern es fa fosc de seguida.

foscor [var.: fosca] f Qualitat de fosc. Caminaven enmig de la foscor.

fossa f1 Clot fet a terra amb diverses finalitats. Una fossa comuna. 2 Cavitat del cos humà. Les fosses nasals.

fossat m Excavació al voltant d’una fortalesa.

fòssil m Organisme antic que ha conservat la seva forma.

foto [var.: fotografia] f Imatge obtinguda damunt paper. Una màquina de fer fotos.

fotocòpia f Còpia feta amb fotocopiadora.

fotocopiadora f Màquina de copiar damunt de paper textos i dibuixos.

fotògraf, fotògrafa m i f Persona que es dedica a la fotografia.

fotografia f 1 Art de fotografiar. Ha muntat un estudi de fotografia. 2 Foto.

fotografiar v tr Fer fotos.

fotre(’s) 1 v tr, intr, pron i règ Fer, pegar, posar, tirar, riure’s… No foteu més el ximple. Què hi has fotut, a l’entrepà? Es va fotre tot el plat. Es fot de tu. No foteu! 2 fot-li exp Indica aprovació d’un escarment. Fot-li, així no hi tornarà!

fracàs [pl. -assos] m Resultat negatiu. El fracàs escolar.

fracassar v règ Tenir un fracàs. Fracassa en tot allò que emprèn.

fracció f Part. Fracció decimal.

fractura f Trencament, especialment d’un os. Una fractura de fèmur.

fràgil adj Que es trenca fàcilment. Una cristalleria molt fràgil.

fragment m Tros. Va recitar un fragment del poema.

franc, -a adj 1 Obert. Té un caràcter franc. 2 de franc loc adv Sense pagar.

franc m Moneda de França i d’altres països europeus.

francament adv És a dir. Francament, no m’ho crec.

francès, -esa 1 adj i m i f De França. 2 francès m Llengua francesa.

franel·la f Teixit lleuger de llana. Una camiseta de franel·la.

franja f Banda. La zebra té franges a la pell.

frankfurt m Salsitxa de carn de porc, fumada i escaldada.

franquesa f Qualitat de franc. Pots parlar amb tota franquesa.

frase f Unitat lingüística amb significat, generalment formada per un conjunt de mots.

fraternitat f Germanor.

fraula* f Fruit comestible de color vermellós i molt aromàtic: maduixa.

fre m Mecanisme per frenar. El fre de mà.

fred 1 m Temperatura baixa. Al novembre ja comença a fer fred. Entra, que agafaràs fred. Encén la calefacció, que tenim fred. 2 fred, -a adj Que té una temperatura baixa. La sopa és freda.

fredolic, -a adj Molt sensible al fred. He posat una altra manta per als fredolics.

fredor f Qualitat de fred. Va enretirar la mà en sentir aquella fredor.

fregall m Peça per fregar, de formes diverses, generalment de material raspós.

fregar v tr 1 Netejar amb fregall o baieta. Fregar el terra. 2 Passar(-hi) a prop quasi tocant o tocant lleument. La pilota hi va passar fregant-li el cap.

fregidora f Recipient fondo amb escorredora per fregir aliments.

fregir v tr Coure amb oli roent. Aquesta mena de patates són molt bones per fregir.

fregit, -ida [var.: *frit] adj Que ha estat fregit. Patates fregides.

frenar v intr Retenir l’impuls d’un vehicle mitjançant el fre. En els revolts, no convé frenar.

freqüència f Qualitat de freqüent. Solen venir amb freqüència.

freqüent adj Que succeeix sovint. Pluges freqüents.

freqüentar v tr Anar sovint a un lloc. Freqüentava les sales de joc.

fresc, -a 1 adj Que té una temperatura més aviat baixa. Fa un aire fresc. 2 fresc m Pintura feta damunt de calç.

fresca f Oratge fresc. Estaven al portal prenent la fresca.

frigorífic m Nevera.

front m Part de davant del cap, situada entre les celles i el cabell. Quan pensa, arruga el front.

frontera f 1 Límit de separació, especialment polític. La frontera d’Andorra. *2 Façana. Volen emblanquinar tota la frontera de la casa.

frontissa f Peça formada per dues plaques metàl·liques, que permet de fer girar una porta, una finestra.

frontó m Lloc on es juga a pilota.

fruir v règ Gaudir. Fruïa d’un descans merescut.

fruit m Part d’una planta que conté les llavors. El fruit de la prunera és la pruna.

fruita f 1 Fruit comestible, especialment el que se sol menjar com a postres. 2 fruita seca Conjunt de fruits com ametlles, avellanes, figues seques, etc.

fruitar v intr Fer fruit. Les pomeres ja han fruitat.

fruiter m Arbre fruiter. Un camp de fruiters.

fruitera f Recipient per a la fruita.

fruiteria f Botiga de fruita.

frustrar v tr Impedir una cosa esperada. El nou conflicte va frustrar les esperances de pau.

fuel m Combustible pesant extret del petroli.

fuga f El fet de fugir, especialment un fluid o un pres. Hi ha hagut una fuga a la presó. Una fuga de gas.

fugida f El fet de fugir. Allò va ser una fugida d’estudi.

fugir v règ Escapar(-se). Ha fugit de la presó.

fuita f Fuga, especialment d’un fluid. Una fuita de gas. El tub de fuita.

full m Rectangle de paper. Em va escriure la seva adreça en un full.

fulla f 1 Part d’una planta que surt a les branques. Les fulles d’una alzina. 2 Làmina d’un instrument de tall. La fulla d’un ganivet. Una fulla d’afaitar.

fullam m 1 [var.: fullatge] Conjunt de les fulles d’un arbre. Els ocells removien el fullam de l’olivera. 2 Estesa de fulles. Van escombrar tot aquell fullam dels carrers.

fum m Conjunt de partícules de carbó suspeses en els gasos d’una combustió.

fumador, -a adj i m i f Que fuma. Un fumador incorregible. Seients per a no fumadors.

fumar 1 v tr Omplir de fum, ennegrir amb fum. El foc que han fet al pati ha fumat tota la casa. 2 v tr i intr Aspirar el fum del tabac. Només fuma ros. Es passa el dia fumant.

fumat, -ada adj Sotmès a l’acció del fum. Salmó fumat.

fumeral* m Xemeneia.

fumigar v tr Escampar substàncies per eliminar plagues. Han fumigat tots els camps de presseguers amb una avioneta.

funció f 1 Representació. Una funció de teatre. 2 Treball, acció, finalitat propis (de). El fetge fa la funció de filtre.

funcional adj Adequat al seu objectiu. Un moble funcional. Un horari funcional.

funcionament m El fet de funcionar. La central elèctrica es va posar en funcionament.

funcionar v intr Anar un òrgan, un mecanisme. L’aspiradora no funciona.

funcionari, funcionària m i f Treballador o treballadora de l’administració pública.

funda f Estoig, receptacle, coberta de diferents formes i usos. La funda de les ulleres. La funda d’una butaca.

fundar v tr Crear una institució, una organització, etc. Ara fa cent anys es va fundar el Futbol Club Barcelona.

fúnebre adj Referent a la mort, a un mort. Un ambient fúnebre.

funeral m Ritual en honor d’un difunt.

funicular m Ferrocarril apte per pujar pendents. El funicular de Montjuïc.

furgar v tr i règ Remenar amb un objecte, amb la mà, amb el morro, etc. Furgava el cau amb un pal per veure si sortia la rata. El porc furgava la terra.

furgó m Vehicle llarg de transport. El furgó de les mudances.

furgoneta f Vehicle de transport amb porta posterior o bé lateral. Reparteixen la mercaderia en una furgoneta.

fúria f Violència. El va atacar amb fúria. La fúria de la tempestat.

furiós, -osa adj Enrabiat. Estava molt furiós amb ells pel disbarat que havien fet.

furt* m Robatori, especialment sense violència. Als supermercats han de vigilar molt els furts.

furtar* v tr Fer un furt. M’han furtat la cartera de la butxaca.

fusell m Arma de foc de canó llarg, especialment usada a l’exèrcit.

fusible m Mecanisme que desconnecta un circuit elèctric.

fusta f Primera matèria extreta dels arbres.

fuster, fustera m i f Persona que treballa la fusta.

fusteria f Obrador de fuster.

futbol m Esport de competició en què juguen dos equips d’onze persones.

futbolí m Joc que imita un camp de futbol en miniatura.

futbolista m i f Esportista que juga a futbol.

fúting m Modalitat de cursa en què es corre lentament i a ritme regular.

futur m El temps que ha de venir. Tenen el futur una mica gris. Em sembla que has triat un ofici sense gaire futur.