S

sa, sana adj Que té salut. Una persona sana.

saba f Líquid que circula per dins les plantes. Saba bruta.

sabata f Calçat de sola dura que cobreix el peu fins per sota del turmell.

sabater, sabatera m i f Persona que fa sabates, en repara o en ven.

sabateria f Botiga de sabates.

sabatilla f Calçat còmode, generalment d’estar per casa.

saber v tr Tenir(-ne) notícia, coneixement. Que saps quin dia va arribar? No sé pas com t’ho fas, per arribar a tot? Sap molta història antiga.

sabó m Producte de neteja. Sabó en pastilles. Sabó líquid.

sabotatge m Acció violenta per perjudicar els interessos d’algú. L’accident del tren va ser a causa d’un sabotatge.

sabotejar v tr Fer sabotatge. Els estudiants van sabotejar la conferència del ministre.

sac m Recipient gran de tela o de plàstic. Un sac de farina. Un sac de dormir.

sacarina f Producte per endolcir.

sacerdot m En algunes religions, persona que celebra el culte.

sacrificar v tr Fer un sacrifici. Van sacrificar el diumenge per poder enllestir el treball.

sacrifici m Acte que comporta una pèrdua voluntària. Ha pujat els fills a costa de molts sacrificis.

sacsejada f Acció i efecte de sacsejar. De la sacsejada van anar a parar a l’altre cantó.

sacsejar v tr Fer fer un seguit de moviments laterals. Va sacsejar el sac per acabar-lo d’omplir.

safanòria* [var.: *safannària] f Planta conreada per la seva arrel de color ataronjat: pastanaga.

safareig [pl. -tjos o -igs] m 1 Pica de rentar la roba a mà: *llavador: *rentador. 2 Bassa de regar. Un hort amb safareig.

safata f Peça plana per servir. Els va portar el desdejuni en una safata.

safrà m Estigmes de la planta del mateix nom que es fan servir com a condiment. Safrà en pèl.

sagí* m Greix fos del porc: llard.

sagnar v intr Treure sang. Les genives li sagnaven molt.

sagrament m Ritu propi de l’Església catòlica. El sagrament del baptisme.

sagrat, -ada adj Digne de gran respecte dins d’una religió. Els edificis sagrats.

saïm* m Greix fos del porc: llard.

sal f Producte mineral utilitzat en l’alimentació. El metge li ha recomanat de menjar sense sal.

sala f 1 Peça espaiosa d’una casa. La sala d’estar. 2 Establiment o lloc espaiós de diferents usos. Sala de festes. Sala de jocs. Sala d’espera. La sala d’operacions d’un hospital.

salar v tr Posar(-hi) sal. Has de salar el peix abans de ficar-lo al forn.

salari m Sou. «El salari de la por».

salat, -ada adj Que té un excés de sal. La sopa és salada.

saler m Recipient de la sal.

saliva f Secreció de les glàndules salivals.

salmó m Peix de carn rosada que es menja fresc o en conserva.

saló m Sala espaiosa i guarnida. Un saló de ball. Els salons d’un palau.

salsa 1 f Barreja de condiments líquids o pastosos per al menjar. Còctel de gambes amb salsa rosa. 2 salses f pl Espècies.

salsera f Recipient per a salses.

salsitxa f Embotit de carn picada i crua o bé fumada.

salt m Acció i efecte de saltar. Va fer un salt per damunt la tanca. Salt d’alçada. Salt de llargada.

saltador, -a 1 adj Que salta. El cangur és un animal saltador. 2 m i f Atleta especialista en proves de salt.

saltar v intr Projectar el cos enlaire. Les nenes saltaven a corda. Jugar a saltar i parar.

saltironar v intr Fer petits salts. Baixava pel carrer saltironant.

saludar v tr Fer una salutació. Sempre saluda una mar de gent.

salut 1 f Absència de malaltia. Tenen bona salut. 2 exp Fórmula de salutació, de brindis. A la vostra salut!

salutació f Gest o paraules rituals quan ens trobem amb algú. Per tota salutació deia: «Vinga!».

salvació f Acció i efecte de salvar(-se). Aquell testimoni va ser la nostra salvació.

salvador, -a adj i m i f Que salva. Tots els dictadors es proclamen salvadors de la pàtria.

salvar 1 v tr Superar. Van salvar els desnivell amb l’ajuda d’unes cordes. 2 v tr, pron i règ Alliberar(-se) d’un mal pas. Els bombers van ser a temps de salvar-lo. Es van salvar de caure presoners per miracle.

salvatge adj i m i f Sense domesticar o civilitzar. Animals salvatges. Costums salvatges. Són una colla de salvatges.

salvavides m Flotador que solen dur les embarcacions per a un cas de naufragi.

salze m Arbre de ribera d’escorça grisa i branques dretes.

samarreta f Peça de roba interior, amb mànigues o sense, que cobreix el tòrax: camiseta. Una samarreta de franel·la. Una samarreta d’estiu.

samfaina f Plat fet amb hortalisses trossejades i fregides. Bacallà amb samfaina.

sanatori m Establiment sanitari que aprofita les condicions climàtiques.

sanció f Càstig imposat per una falta, especialment a un esportista.

sancionar v tr Posar una sanció.

sandàlia f Calçat molt obert que se subjecta amb tires.

sanejament m Acció de condicionar higiènicament. Calia procedir al sanejament del local.

sang f Fluid que circula per les venes i artèries.

sangria f Beguda refrescant feta amb vi negre, trossos de fruita i sucre.

sanguini, -ínia adj Referent a la sang. Vasos sanguinis.

sanitari, -ària adj Referent a la sanitat. Personal sanitari.

sanitat f Conjunt de serveis per atendre la salut. La sanitat pública és un dret dels treballadors.

sant, -a 1 adj i m i f Que és considerat digne de veneració en algunes religions. Tenen per patró sant Roc. 2 sant m Dia de la celebració d’un sant. Demà és el sant del meu germà.

santcrist m Símbol cristià que representa Jesús crucificat.

santuari m Edifici religiós famós.

saquejar v tr Robar amb violència. Les tropes invasores van saquejar la ciutat.

sardina f Peix platejat que viu prop de la costa. Sardines a la brasa, en escabetx. Sardines en llauna.

sargantana f Rèptil petit, prim i de cua llarga.

sargir v tr Refer un forat, un estrip de la roba.

sargit m Tros que ha estat sargit. Una camisa vella plena de sargits.

sarpa* f Mà d’un animal dotada d’urpes: grapa.

sarpat* m Quantitat que cap en una mà: grapat. Va tirar un sarpat de pinyons al rostit.

sastre, sastressa m i f Persona que confecciona vestits, especialment d’home.

sastreria f Botiga i obrador de sastre.

satèl·lit m Planeta que gira al voltant d’un altre. La Lluna és el satèl·lit de la Terra.

satisfacció f Estat de qui està satisfet. Els fills li donaven algunes satisfaccions de tant en tant.

satisfer v tr Fer content. Em satisfà veure’l tan treballador.

satisfet, -a adj Content. Estic satisfet de l’últim treball que he fet.

sauna f Bany de vapor i establiment on es pren.

savi, sàvia [var.: *sabut] adj i m i f Que té gran capacitat de pensament i de coneixements. Una persona sàvia. Els set savis de Grècia.

saviesa f Qualitat de savi. No sabia si tant estudiar el portaria cap a l’autèntica saviesa.

sec, -a adj 1 Mancat d’humitat. Un plat sec. Una terra seca. La roba està seca. 2 Mort. Un arbres sec. 3 [hip.] Prim. Estàs més sec que un espàrrec.

de secà loc adj Que no disposa de regatge. Terres de secà. Cultiu de secà.

secció f 1 Divisió organitzativa d’un establiment. Aquesta novetat la trobaran a la secció de joguines dels nostres magatzems. 2 Figura resultant de tallar un cos geomètric per un pla. Columnes de secció quadrangular.

secreció f Acció i efecte de segregar un líquid.

secret 1 m Fet, notícia que no convé divulgar. Et diré una cosa, però n’has de guardar el secret. Es contaven secrets a cau d’orella. 2 secret, -a adj Que s’ha de guardar en secret, que actua secretament. Unes relacions secretes. Servei secret.

secretari, secretària m i f Persona que està al càrrec d’una secretaria.

secretaria f Secció d’una entitat o empresa encarregada de dirigir les tasques administratives més importants.

sector m Part d’un espai, d’un grup. Dividia la població per sectors de producció.

secundar v tr Seguir algú en un mateix propòsit. Quan es va oferir com a voluntari, els altres el van secundar.

secundari, -ària adj 1 En segon ordre d’importància. Li han encomanat un paper secundari. 2 Aplicat a l’ensenyament, el que hi ha després del primari.

seda f Teixit fet amb el fil dels cucs de seda.

seduir v tr Influir favorablement. El va seduir amb aquell somriure. Aquella idea la va seduir.

sega f Collita dels cereals. L’època de la sega.

segador, segadora m i f Persona que fa la sega.

segar v tr Tallar cereals, herba, etc., amb una eina de tall o una màquina.

segell m Paper estampat de correus, de mida petita, que es necessita per enviar correspondència.

segle m Període de cent anys.

segon m La seixantena part d’un minut.

segon, -a det i pron Que va entre el primer i el tercer. És la segona vegada que t’ho dic. Has arribat el segon.

segons prep D’acord amb, en opinió de. Tot va segons ho havíem convingut. Segons ell, aquesta vegada ens ha quedat més bé.

segregar v tr Produir un líquid un organisme. El fetge segrega bilis.

segrest m Acció de raptar una persona i exigir diners a canvi de deixar-la anar.

següent adj Que ve després. Ho van fer el dia següent. Ho trobaràs a la pàgina següent.

seguidor, seguidora m i f Partidari. El club tenia molt seguidors.

seguir 1 v tr Anar darrere (de). Hi havia algú que el seguia. 2 Mantenir-se (en). Ell anava seguint la ruta. 3 v aux Indica continuïtat. Si em seguiu empipant, rebreu! 4 seguir-se(’n) v pron Arribar a una conclusió. I de tot això, què se’n segueix?

seguit, -ida 1 adj L’un darrere l’altre. Van guanyar dos partits seguits i, després, ja s’hi van ajeure. 2 de seguida loc adv Sense tardar. Espereu-vos, que vindrà de seguida. 3 tot seguit loc adv Immediatament. Ho faré tot seguit.

segur, -a adj Sense perill. Si ho deixes tant al pas, no estarà gens segur.

segurament adv Amb tota seguretat. Segurament no vindrà fins més tard.

seguretat f 1 Condició de segur. Un edifici d’alta seguretat. Portes de seguretat. La seguretat pública. 2 seguretat social Sistema públic d’assistència als treballadors en cas de malaltia, d’atur, etc.

seient m Moble per seure-hi. Entre cadires plegables i tamborets, hi havia trenta seients.

seitó m Peix semblant a la sardina però més petit: *aladroc.

seixanta 1 det En nombre de seixanta. Un minut té seixanta segons. 2 m El nombre 60.

selecció f Conjunt que ha estat seleccionat. Una selecció de poemes de Vicent Andrés Estellés. Una selecció nacional de futbol.

seleccionar v tr Triar d’entre un conjunt. Els van seleccionar per a la final.

sella f Seient per muntar a cavall.

selló m Seient de bicicleta.

selva f Bosc dels climes càlids i plujosos. La selva de l’Amazones.

semàfor m Aparell de senyals lluminosos per regular la circulació.

semblança f Qualitat de semblant. No sabia trobar cap mena de semblança entre els dos germans.

semblant adj Que té unes característiques similars (a). Eren dues anècdotes semblants.

semblar v atr 1 Indica comparació. Sembla petit, molt alt, de vellut. Sembla un altre. Sembla que no vindrà. Amb aquells bigotis semblava una foca. 2 Indica opinió. Em sembla que no és ben bé així.

sembra f Acció de sembrar. Ha arribat l’època de la sembra.

sembrar v tr Escampar la llavor a terra. Han sembrat el blat massa espès.

sembrat m Camp amb llavor sembrada. Passava per entremig dels sembrats.

semen m Líquid blanquinós i espès que conté els espermatozoides.

semental m Animal mascle destinat a la procreació.

semestre m Període de sis mesos.

semicercle m La meitat d’un cercle. Els va fer asseure en semicercle per explicar-los un conte.

sempre 1 adv En tot moment, d’una manera constant. Sempre ha estat així. Sempre arriba puntual. 2 sempre que loc conj Cada vegada que. Sempre que truca sóc al lavabo. 3 A condició que. Hi seré, sempre que aviseu amb temps.

senador, senadora m i f Membre d’un senat.

senar adj No parell. Nombres senars. Jugaven a parells o senars.

senat m Cambra que examina les lleis fetes pel congrés.

sencer, -a adj Íntegre. S’ha menjat una barreta de pa tota sencera.

senglar [var.: porc senglar] m Mamífer salvatge semblant al porc, amb el cos recobert de pèl i uns ullals punxeguts que li surten pels costats de la boca.

sensació f Impressió dels sentits. Sensació de calor, de fred. Sensació de benestar.

sense [var.: sens, en expressions: «sens dubte», «sens falta»] prep Mancat de. Uns carrers sense arbres. Com t’agrada el pa, amb tomàquet o sense? Dóna’m un cigarret, que me n’he quedat sense. Ho farem amb tu o sense tu.

sensibilitat f Facultat de percebre pels sentits. Té molta sensibilitat auditiva.

sensible adj Que té sensibilitat. Té una pell molt sensible als raigs del sol.

sensorial adj Referent als sentits corporals.

sentència f Conclusió a la qual arriba un tribunal. Van fer posar dret l’acusat per llegir-li la sentència.

sentiment m Disposició de l’àmbit de les emocions. Té bons sentiments. Un sentiment de culpa.

sentimental adj Referent als sentiments. El seu company sentimental.

sentinella m i f Soldat armat que fa la vigilància.

sentir 1 v tr Captar amb els sentits. Amb aquesta roba, no deus sentir el fred. 2 [esp.] Captar per l’orella. He sentit un soroll estrany. 3 v aux He sentit (a) dir que no vindrà. 4 sentir-hi v pron No hi sent bé de l’orella esquerra.

sentit m 1 Cada una de les funcions del cos que permet de captar les sensacions. Els sentits corporals. El sentit de l’oïda. 2 Significat. Quin sentit té, això? El sentit propi i el figurat de les paraules. 3 Orientació lineal en la marxa. Va veure un indicador de canvi de sentit.

seny m Enteniment: *trellat. El seny no va pas sempre amb l’edat.

senyal m Signe gràfic o sonor, gest, etc. que informa. Un senyal de trànsit. El guàrdia em feia senyal amb la mà de parar.

senyalar v tr Marcar amb senyals. Les peces que no valien les van senyalar amb retolador.

senyor, senyora m i f Indica tracte de respecte a una persona adulta. El senyor Enric i la senyora Paula. Els senyors del principal. Tot seguit us parlarà el senyor alcalde. Sí senyor, vostè mana.

senyoreta f Indica tracte de respecte a una dona jove. Que em pot atendre, senyoreta?

senzill, -a adj Sense complicacions. Un dinar senzill.

senzillesa f Qualitat de senzill. Els va tractar amb tota senzillesa.

separació f Acció i efecte de separar(-se). Estan tramitant la separació.

separar v tr 1 Posar a part (de). Va separar les ovelles blanques de les negres. 2 Dividir. Un envà separava els dos pisos. 3 separar-se v pron i règ Quedar a part. Van separar-se del grup. 4 v pron Trencar el lligam de parella.

septentrional adj Del nord. Noruega és un país septentrional.

seqüència f 1 Successió de paraules, d’imatges, etc. La seqüència d’imatges d’una pel·lícula. 2 Cada una de les parts en què es divideix una narració. Una narració amb les seqüències desordenades.

sequera [var.: secada] f Període llarg sense pluges. S’ha perdut la collita a causa de la sequera.

sèquia [var.: *séquia, *síquia] f Canal per regar: rec.

ser [var.: *esser, ésser] 1 v intr Indica situació puntual en un lloc, localització, punt d’arribada. On és la Maria? El carrer Gran és a quatre travessies d’aquí. Ja hi som. 2 Indica localització puntual en el temps, moment d’arribada. Quin dia som, avui? Fa deu anys que són al poble. 3 v atr La plaça era plena. La fruita és madura. L’oncle és mort. 4 m Tot allò que existeix: ésser. Els sers vius.

serè, -ena adj Calmat. Una actitud serena. La mar està serena.

serenitat f Qualitat de serè. Malgrat l’escàndol, no va perdre pas la serenitat.

sergent, sergenta m i f Grau militar, entre el de caporal i el de tinent.

sèrie f Conjunt ordenat i seguit. Em va relatar una sèrie de fets estranys que li havien passat.

serietat f Qualitat de seriós. Parlava sempre amb aquella serietat.

seriós, -osa adj 1 Que no fa ni diu res en broma. Un professor molt seriós. 2 Important. Es van trobar amb un problema molt seriós.

seriosament adv De debò. Ho va plantejar seriosament.

sermó m Discurs religiós, fet generalment per un capellà. Un sermó de Quaresma.

serp [var.: serpent m o f] f Rèptil de cos allargat i sense potes.

serpentejar v intr Moure’s com una serp. El riu serpentejava per la vall.

serra f 1 Eina amb una fulla dentada per tallar fusta. 2 Cadena de muntanyes que forma una cresta a la carena.

serradures [var.: *serradura] f pl Pols que es desprèn de la fusta serrada: *borumballes, *burballes.

serralada f Seguit de muntanyes de molta extensió. La serralada pirinenca.

serrar v tr Tallar una fusta amb la serra. Serra vint centímetres aquests taulons, que són massa llargs.

serrell m Filera de cabells o de fils que pengen. Es pentinava amb serrell. El serrell d’una cortina.

sèrum m Nom genèric de molts líquids, com el sèrum de la sang o el sèrum que s’aplica amb finalitats terapèutiques.

servei [var.: *servici] 1 m Acció de servir; profit. Quin servei fa, això, posat aquí? Un servei públic. 2 Cobert. Posa dos serveis a taula. 3 Acció de posar la pilota en joc en determinats esports. Un servei de banda. 4 serveis m pl Sector de la producció. Una empresa de serveis.

servicial adj Atent, disposat a servir. Uns dependents molt servicials.

servir 1 v règ Tenir utilitat. Per a què serveix, això? 2 v règ Fer la funció (de). La plata ens servirà de pala. 3 fer servir loc verb Utilitzar. Feu servir els cendrers, si us plau. 4 servir-se v pron Proveir-se. Serviu-vos vosaltres mateixos. 5 v pron i règ Utilitzar com a instrument. Se servia de totes dues mans. Es va servir dels amics per als seus fins.

sessió f Cada una de les reunions que fan els qui tenen una tasca encomanada. Una sessió de treball.

sesta f Dormida que es fa en havent dinat: migdiada.

1set f Necessitat de beure. Menjar bacallà fa set.

2set 1 det En nombre de set. Els set dies de la setmana. 2 m El nombre 7. 3 f pl La setena hora després de les 12.

setanta 1 det En nombre de setanta. Va comptar fins a setanta vegades set. 2 m El nombre 70.

setè, -ena [var.: *sèptim] 1 det i pron El que fa set. El setè dia de la setmana. Ha arribat el setè. 2 setè m Nombre fraccionari. Cinc setens (5/7).

setembre m El novè mes de l’any.

setge m El fet de rodejar per atacar. L’exèrcit enemic va posar setge a la ciutat.

setmana f Període de set dies, especialment el comprès entre el dilluns i el diumenge.

setmanal adj Referent a la setmana. Fan dues actuacions setmanals.

setmanari m Revista que es publica cada setmana.

setrill m Recipient de l’oli o del vinagre.

setrilleres f pl Estri amb els recipients de l’oli i del vinagre: *canadelles. Porta les setrilleres a taula.

setze 1 det En nombre de setze. «Setze jutges d’un jutjat». 2 m El nombre 16.

1seu [f. seva o seua] Indica pertinença, relació, respecte a la 3a. persona del singular o del plural. 1 det Ha dit que li torneu el seu casset. Estan satisfets perquè han tingut la seua oportunitat. Són parents seus. 2 pron Nosaltres ens cuidarem de la nostra part, i ells de la seva. Sempre va a la seva. Sempre ha de dir-hi la seva. Van posar-se darrere seu.

2seu f Lloc social. La seu de l’entitat és a l’altre carrer.

seure v intr i règ Prendre seient. Deixa’m seure, que estic cansat. Seia en un tamboret.

sever, -a adj Exigent. És molt sever amb l’educació dels fills.

sexe m Conjunt de característiques que determinen un individu com a mascle o com a femella. L’home és una persona de sexe masculí.

sexual adj Referent al sexe. Relacions sexuals. Educació sexual.

sexualitat f Manera de comportar-se en relació al sexe. Educar la sexualitat. Satisfer la sexualitat.

1si 1 conj Indica condició. Si veniu després, podrem concretar els detalls del viatge. 2 Indica concessió. Si continua fent aquest temps, no podrem fer la sortida. 3 adv Reforça modalitats d’intensitat. Si que vola alt! Si que és ample! 4 si no En cas contrari. Vine d’hora; si no, me n’aniré tot sol.

2si pron [precedit de preposició] Forma reflexiva o recíproca de 3a. persona. Es discutien entre si.

3si m Interior. Hi ha hagut moltes discussions al si de l’organització.

sí adv Indica afirmació. Ens ha dit que sí.

sida f Malaltia greu que deixa el cos sense defenses.

sigla f Indicació d’una entitat mitjançant les inicials. La sigla de Televisió de Catalunya és TVC.

signar v tr Firmar.

signatura f Firma.

signe m Senyal significatiu. Els signes aritmètics.

significar v tr Tenir un significat. Què significa, aquesta pàgina en blanc?

significat m Concepte representat per un signe. Quin és el significat de «protozou»?

significatiu, -iva adj Que té significat. Li va fer un gest significatiu amb el cap.

silenci m Absència de so. El silenci de la nit.

silenciós, -osa adj Que no emet cap so. Anava silenciós cap a la plaça.

síl·laba f So o grup de sons que es fan en cada emissió de veu. La paraula «taula» té dues síl·labes.

silueta f 1 Contorn d’un objecte. De lluny es veia la silueta de les teulades. 2 Figura fosca amb el perfil marcat. Darrere la cortina es veia la silueta dels personatges.

símbol m Signe gràfic o imatge que representa un concepte. Una calavera és el símbol de la mort.

simbòlic, -a adj Que té caràcter de símbol.

simi m Nom genèric de les mones, especialment de les grans. «El planeta dels simis».

similar adj Semblant. Són fets similars.

simpatia f Qualitat de caràcter que fa agradosa una persona. Tenia una simpatia que de seguida conquistava el públic.

simpàtic, -a adj Que té simpatia. És molt informal però simpàtic.

simple adj Senzill. Li va plantejar una qüestió molt simple.

simplement adv Reforça una afirmació. És que, simplement, no m’agrada.

simplificar v tr Fer més simple. Si fas servir l’ordinador, simplificaràs la feina.

símptoma m Senyal, especialment d’una malaltia. Aquell seguit d’esternuts eren un símptoma clar de refredat.

simultani, -ània adj Dit de dos fets produïts alhora. Dues accions simultànies.

sincer, -a adj Que no enganya, de debò. Unes paraules d’afecte sinceres.

sincerament adv 1 Amb sinceritat. Va actuar sincerament. 2 De fet. Sincerament, no m’ho crec.

sinceritat f Qualitat de sincer. T’ho diré amb tota sinceritat.

sindical adj Referent al sindicat. Una dirigent sindical.

sindicat m Associació de treballadors i treballadores per defensar els seus interessos. El sindicat del Metall.

síndria f Fruit de la sindriera, gros i arrodonit, de pell verd lluent i de polpa vermella amb llavors negres: *meló d’Alger.

singlot [var.: *sanglot] m Espasme de l’estómac que fa fer un so agut.

singular m Categoria gramatical que indica en nombre d’un. El singular de «cossos» és «cos».

sinó conj Segueix la negació d’un primer fet i n’afirma un segon. No ho escriviu amb bolígraf, sinó amb ploma.

sinònim m Paraula d’un mateix significat que una altra. «Benzina» i «gasolina» són sinònims.

síntesi f Resum. Al final de la revista hi ha una síntesi de cada article en diferents llengües.

sípia [var.: sépia] f Mol·lusc marí de cos allargat, amb deu tentacles. Sípia amb patates.

sirena f Senyal sonor de so prolongat i estrident. La sirena de la fàbrica.

sis 1 det En nombre de sis. Tenia sis dits en una mà. 2 m [pl. sisos] El nombre 6. 3 f pl La sisena hora després de les 12.

sisè, -ena [var.: *sext] 1 det i pron El que fa sis. El sisè dia de la setmana. Li ha tocat de ser el sisè. 2 sisè m Nombre fraccionari. Quatre sisens (4/6).

sisme m Terratrèmol. Sisme submarí.

sísmic, -a adj Referent a un sisme. Moviments sísmics.

sistema m Conjunt que té una organització interna. El sistema esquelètic. El sistema mètric decimal. Un sistema muntanyós.

sitja f Dipòsit de grans dimensions, especialment per a grans o farratges.

situació f Manera de ser o d’estar. Van comentar la situació econòmica i laboral del país.

situar v tr Determinar una situació, especialment en un lloc. El van situar a la porta d’entrada.

sivella f Peça metàl·lica per cordar un cinturó.

so m Sensació que rebem a l’orella de les vibracions d’un cos sonor. Un so agut.

sobirà, -ana adj i m i f Que té la màxima autoritat. El poble sobirà. El monarca sobirà.

sobrar v tr Haver(-n’hi) de més. Després del recompte, van sobrar tres peces.

sobrassada f Embotit pastós de color vermell.

sobre 1 prep Al voltant de. Van parlar sobre la capa d’ozó. 2 [i loc prep: «a sobre», «a sobre de», «per sobre de»…] Damunt. Posa-ho tot sobre la taula. Ha deixat els paquets a sobre de la cadira. 3 m Coberta d’una carta. Per enviar aquesta carta, hi farà falta un sobre més gran. 4 La part plana de damunt d’una taula. Una taula amb el sobre de marbre.

sobrecàrrega f Excés de càrrega. Van multar el camioner per sobrecàrrega.

sobreentès m Allò que es dóna per sabut. Tota la conversa era plena de sobreentesos.

sobrenatural adj Que sembla excedir la realitat natural. Deien que allò era una llum sobrenatural.

sobrepassar v tr Excedir-se. Va sobrepassar el límit de velocitat.

sobres 1 f pl Restes. Les sobres del dinar. 2 de sobres loc adv Prou. Amb això en tindrem de sobres. Ja ho saps de sobres, com m’agrada.

sobresortir v règ Distingir-se per la superioritat. Sobresortir en els estudis.

sobretot adv Més que res. Li agraden les pel·lícules d’aventures, però sobretot les de Spielberg.

sobrevalorar v tr Valorar en excés. Va sobrevalorar la nostra capacitat de resistència.

sobreviure v intr i règ Continuar amb vida. Poca gent va sobreviure a aquell espantós terratrèmol.

sobri, sòbria adj 1 Que no fa excessos, especialment a taula. Enmig de la borratxera general, només ell estava sobri. 2 [fig]. Tenia la casa decorada amb un estil sobri.

sobtat, -ada adj Que ha succeït de cop. Allò va ser un canvi sobtat.

de sobte loc adv D’una manera sobtada. Es va posar malalt de sobte.

soc* m Calçat de fusta antic, o bé de sola gruixuda i sense talonera: esclop.

soci, sòcia m i f Que són membres d’una associació. Els socis del club.

social adj Referent a la societat. Els canvis socials.

socialisme m Ideologia social i política basada en els interessos de la classe treballadora.

socialista adj i m i f Referent al socialisme. Partit socialista.

societat f Comunitat humana organitzada. La societat occidental. Una societat anònima.

socórrer v tr Auxiliar. Els automobilistes van socórrer els accidentats.

socors m Auxili. Finestreta de socors.

sofà m Seient allargat i amb respatller per a unes quantes persones.

sofre m Element químic de color groc que desprèn un gas sufocant quan crema.

sofregir v tr Fregir amb oli a foc lent. Sofregeix una mica de ceba.

sofriment m El fet de sofrir. De què li ha servit, tot aquell sofriment físic?

sofrir v intr i tr Suportar un mal. «Tornarem a sofrir, tornarem a vèncer».

sogre 1 m Pare del cònjuge o de la cònjuge. 2 sogra f Mare del cònjuge o de la cònjuge.

soia [var.: soja] f Llavor de la planta del mateix nom que aprofita com a aliment i per fer oli.

sol, a 1 adj Aïllat. «A l’eixida, tota sola, hi ha una malva reial». 2 [var.: *a soles] [usat adverbialment o atributivament] Sense ningú, sense companyia. Ho ha fet tot sol. Està tota sola. Eren sols a casa quan van passar els fets. 3 un sol, una sola loc det Només un. Té un sol germà. Un de sol.

sol m Estrella del sistema solar.

sòl m 1 La superfície de la Terra. 2 La terra, el terreny. Un sòl arenós.

sola f Part que toca a terra d’un calçat.

solament adv Només. T’ho diré solament una vegada.

1solar m Terreny en una zona urbanitzada. Al solar del costat de casa, hi faran un edifici de molts pisos.

2solar adj Referent al Sol. El sistema solar. Les radiacions solars.

solc m Clot allargat, especialment en un camp llaurat: *rega. Darrere l’arada, hi anaven quedant els solcs.

soldadura f Lloc per on s’ha soldat una peça. Una soldadura resistent.

soldar v tr Unir metalls o plàstic.

soldat, soldada m i f Membre d’un exèrcit, especialment sense graduació.

solemne adj Celebrat amb cerimònies, amb pompa. Ha estat una inauguració de curs molt solemne.

soler v aux Acostumar (a). Solen venir d’hora.

solfeig m Estudi del llenguatge musical. Va a classe de solfeig.

sòlid, -a 1 adj Consistent. Uns fonaments sòlids. Uns arguments sòlids. 2 sòlid m Cos amb les molècules ben travades, que no canvia de forma. Una pedra és un sòlid.

solidaritat f Sentiment de comunitat d’interessos. Han demanat la solidaritat internacional amb Bòsnia.

solidesa f Qualitat de sòlid, consistència.

solista m i f Cantant o músic que interpreta tot sol.

solitari, -ària adj Que és tot sol. Un núvol solitari.

solitud [var.: soledat] f Estat de qui es troba tot sol. En la solitud del desert.

sol·licitar v tr Demanar. Sol·liciteu parada.

sol·licitud f Petició, especialment la que es fa formalment per escrit.

sols 1 adv Només. Sols n’agafes un? 2 tan sols loc adv Només. Al final, van venir els oncles tan sols. 3 no tan sols… sinó que loc conj No tan sols no l’accepta, sinó que no el pot veure.

solt, -a adj 1 Deixat anar. Prohibit deixar els gossos solts. 2 Sense envasar. Bicarbonat solt.

soltar* v tr Deixar anar. Al final de la festa, han soltat coloms.

solter, -a adj i m i f No casat. Una dona soltera. Un club només per a solters.

solució f Resposta a un enigma, a un problema, etc.; sortida a una situació dolenta Ja hem trobat la solució del problema.

solucionar v tr Trobar una solució.

somiador, -a [var.: somniador] adj Que fa plans fantàstics. No toca de peus a terra, és un somiador.

somiar [var.: somniar] v tr Tenir imaginacions durant el son. Sabeu què he somiat, aquesta nit?

somier m Element d’un llit damunt el qual s’hi posa el matalàs.

somni m El fet de somiar. Vaig tenir un somni espantós.

somrient adj Que somriu. Els va rebre amb cara somrient.

somriure 1 v intr Fer un gest rialler sense arribar a riure. En sentir aquella al·lusió, va somriure per sota el nas. 2 m Gest de somriure. Lluïa un ample somriure.

1son 1 f Ganes de dormir. En havent sopat, li agafa la son. 2 m Acte de dormir. Té un son profund. Ja ha trencat el son.

2son [son, sa, sos, ses] det Possessiu de 3a. persona; usat només amb noms de parentiu i frases fetes. Encara no conec son pare. «Cada terra fa sa guerra».

sonar v intr Fer sons. Aquesta campana sona bé.

sonat, -ada adj 1 Conegut, famós. Va ser un fet molt sonat. 2 [fam.] Boig. Estàs una mica sonat.

sonor adj 1 Que fa so. Un senyal sonor. 2 Fort. Una veu sonora. 3 Dit d’un so de la llengua amb vibració de cordes vocals. Una essa sonora.

sopa f Aliment fet a base de bullir alguna substància amb aigua, generalment acompanyada de pasta. Una sopa de fideus.

sopar 1 v intr Menjar el sopar. Cada dia sopen a les nou del vespre. 2 m Àpat que es fa al vespre. A quina hora és el sopar?

sopera f Recipient per servir la sopa.

soprano f Cantant femenina de veu aguda.

sord, -a adj i m i f Que no hi sent. És sord d’una orella.

sorgir v intr Aparèixer de cop. Va sorgir de les tenebres.

soroll m So desagradable: *renou. Se sentia el soroll de les màquines.

sorollós, -osa adj Que fa soroll. Un públic sorollós.

sorprendre v tr Agafar d’improvís. Va sorprendre el públic amb dues noves cançons.

sorprenent adj Que sorprèn. Va ser un èxit sorprenent.

sorpresa f Acció i efecte de sorprendre(’s). Aquella visita va ser una sorpresa. El van agafar per sorpresa.

sorra f Conjunt de partícules procedents de certes roques esmicolades, arena. Una platja de sorra fina.

sorrenc, -a adj Que conté sorra, arenós. La terra sorrenca va bé per als cactus.

sort 1 f Coincidència, atzar amb influència positiva o negativa. Ho confiaven tot a la sort. Volia provar sort jugant a la loteria. Ha estat de sort de no agafar aquell avió. Sempre es planyia de la seva mala sort. 2 exp Que tingueu sort!

sortejar v tr Fer a sorts. Han sortejat les noves places.

sortida f 1 Lloc per on se surt: *eixida. El van acompanyar fins a la sortida. 2 Acció i efecte de sortir: *eixida. Van ensopegar l’hora de sortida del cine. 3 Dita xocant: *eixida Té unes sortides que fan petar de riure.

sortir 1 v règ Passar de dins a fora: *eixir. La gent sortia del metro empenyent-se. 2 sortir-se’n v pron Reeixir: *eixir-se’n. Va provar de muntar ell tot sol la màquina, però no se’n va sortir.

sospir m Aspiració fonda significant angoixa o pena. Tota la nit van ser sospirs.

sospirar v intr Fer sospirs.

sospita f Acció i efecte de sospitar. Aquelles paraules van aixecar les sospites del detectiu.

sospitar v règ Desconfiar per indicis. Sospitava que el seu soci l’estafava.

sospitós, -osa adj Que fa sospitar. Tenia un aire sospitós.

sostenidors m pl Peça de roba femenina per subjectar els pits.

sosteniment m Allò que sosté. Aquells pilars eren un escàs sosteniment per al pont.

sostenir v tr Aguantar. Sostenia el llibre amb totes dues mans.

sostre m Part de dalt d’una habitació oposada al terra.

sot m Clot.

sota Indica situació a la part inferior d’una superfície, per oposició a la part superior, o damunt. 1 adv [i loc adv «a sota», «allà sota»…] A un racó del menjador hi ha una butaca, doncs el document és ben bé sota, a sota, allà sota. 2 prep [i loc prep «sota de», «a sota de»…] Es van amagar sota la taula. La pilota va anar a parar a sota de la tarima.

soterrani m Planta d’un edifici situada per sota del nivell del carrer. Els grans magatzems tenien el pàrquing al soterrani.

sotmetre(’s) v tr, pron i règ Posar(-se) sota domini. Va sotmetre el poble a l’esclavitud. Totes les tribus es van sotmetre a un sol cap.

sotrac m Moviment brusc. El vell autobús avançava per la carretera fent sotracs.

sou m Diners que es cobren periòdicament a canvi d’una feina. Estan negociant un augment de sou.

sovint adv Amb freqüència. Tot sovint el veig a la plaça.

stop m Senyal de trànsit que significa «atureu-vos».

suar v intr Segregar suor. Treballant amb aquell sol, suava com un condemnat.

suau adj 1 Fi al tacte. Una tela suau. 2 Agradable als sentits, no extremat. Un clima suau.

suavitat f Qualitat de suau. Els agafava amb suavitat.

suavitzant m Producte que fa suau allò que rentem. Un suavitzant per a la roba, per al cabell.

subjecció f Estat del qui està sotmès. Havien de suportar la subjecció a unes lleis injustes.

subjectar v tr Retenir, fermar. Subjectava la bicicleta amb una cadena.

subjecte 1 m Categoria gramatical. S’ha de saber diferenciar el subjecte del predicat. 2 subjecte, -a adj Sotmès. Aquestes activitats comercials no estan subjectes a llei.

submarí 1 m Vaixell que va per sota l’aigua. Un submarí atòmic. 2 submarí, -ina adj Situat sota el mar. Una cova submarina.

submarinisme m Pràctica de la immersió amb finalitats esportives o científiques.

submarinista m i f Persona que practica el submarinisme.

submergir v tr Cobrir d’aigua. El pantà va submergir el poble.

subordinat, -ada adj i m i f Que en depèn d’un altre. Una oració subordinada. El gerent va fer cridar tots els seus subordinats.

subornar v tr Comprar el favor d’algú.

subratllar v tr 1 Traçar(-hi) una línia a sota. Li agradava subratllar les paraules que no entenia. 2 [fig.] Posar(-hi) èmfasi. Volia subratllar la importància d’aquell acord.

subscriure(’s) v tr, pron i règ Abonar(-se), especialment a una publicació periòdica. Va subscriure’s a la revista.

subsidi m Diners que es cobren en concepte d’ajut. Subsidi d’atur. Subsidi familiar.

subsòl m Capa que hi ha sota el sòl. El subsòl d’aquella regió és ric en minerals.

substància f Matèria que forma un cos.

substituir v tr Col·locar-se en lloc de. Quan nosaltres no hi siguem, qui ens substituirà?

substitut, substituta m i f Persona que en substitueix una altra en una feina, en una competició, etc.

subterrani, -ània adj Que és sota terra. Ferrocarril subterrani. Aigües subterrànies.

subversiu, -iva adj Que atempta contra l’ordre establert. Una propaganda subversiva.

suc m 1 Líquid contingut en un fruit. El suc d’una taronja. 2 Beguda feta amb suc de fruita. Demana’m un suc de pomelo. 3 Líquid produït quan es fa un guisat. Patates amb suc.

sucar v tr Mullar en un líquid, en un suc. Sucar melindros a la llet.

succeir 1 v intr Passar, esdevenir-se. Què deu haver succeït, que tothom corre? 2 v règ Anar darrere d’algú altre en un càrrec.

successió f Fet de succeir (a). El rei va morir sense successió.

successiu, -iva adj Següent, proper. Ho tindrem en compte per les successives ocasions.

sucre m Substància dolça que es troba a moltes plantes, especialment el que s’utilitza en l’alimentació. Es pren el cafè sense sucre.

sucrera f Recipient del sucre.

sucursal f Oficina, empresa secundària respecte a una de principal. Una sucursal bancària.

sud m Punt cardinal, en direcció cap al pol Sud de la Terra.

sud-americà, -ana adj m i f De Sud-Amèrica.

suec, -a 1 adj i m i f De Suècia. 2 suec m Llengua sueca.

suèter m Jersei, especialment quan és gruixut.

suficient 1 adj Just. Ho va fer en el temps suficient. 2 ser suficient loc verb Haver-n’hi prou. Si li ho dius així, ja serà suficient. 3 m Qualificació que indica resultat acceptable. Ha tret un suficient en matemàtiques.

sufocant adj Que sufoca. Un ambient sufocant.

sufocar v tr Ofegar, impedir la respiració. La calor em sufoca.

suggeriment m Acció i efecte de suggerir. Hi ha una bústia a l’entrada per a suggeriments.

suggerir v tr Indicar una idea. Li va suggerir de canviar l’horari.

suïcidar-se v ref Causar-se voluntàriament la mort un mateix.

suïcidi m Acció de suïcidar-se.

suís, -ïssa adj i m i f De Suïssa.

suma f Operació aritmètica.

sumar v tr Fer una suma.

suor f Secreció d’unes glàndules que hi ha a la pell. La suor li regalimava galtes avall.

superar v tr Estar(-hi) per sobre, sortir-se’n. El supera en tot, menys en estatura. Hem superat totes les dificultats.

superficial adj Sense profunditat, situat a la superfície. Un tall superficial.

superfície f Part exterior d’un cos. La superfície de la Terra.

superflu, -èrflua adj No necessari. Béns superflus.

superior 1 adj Que està per damunt de la resta. Un producte de qualitat superior. 2 m Cap, responsable. Ha de donar compte de tot als seus superiors.

superioritat f Condició de superior. L’equip local va deixar ben clara la seva superioritat.

supermercat [var. fam.: súper] m Botiga gran amb autoservei.

superstició f Creença irracional en la influència de certes coses.

suplement m Allò que s’afegeix a una cosa. El diari del diumenge porta un suplement esportiu.

suplementari, -ària adj Que fa de suplement. Angles suplementaris.

suplent m i f Persona que ocupa provisionalment el lloc d’una altra. La mestra de la classe està de baixa i hi ha una suplent.

suplicar v tr Pregar. Va suplicar clemència per als fills.

suport 1 m Allò que sosté. Els suports d’un cobert, d’una bastida. 2 donar suport loc verb Anar a favor d’algú donant-li ajuda. Qui dóna suport a aquesta candidatura?

suportar v tr Aguantar. Aquesta columna ha de suportar tot el pes. Té un caràcter que no el puc suportar.

suposar v tr Admetre com a cert. Vaig suposar que no li ho diríeu.

suposició f El fet de suposar. Has fet una suposició una mica arriscada.

supositori m Medicament que s’introdueix per l’anus.

suprem, -a adj Màxim. Van recórrer al Tribunal Suprem.

supressió f Acció i efecte de suprimir. He fet un parell de supressions en el text.

suprimir v tr Eliminar. Has de suprimir l’últim paràgraf del text.

surar v intr Flotar.

surf m Esport nàutic consistent a lliscar sobre la cresta de les onades damunt una planxa o bé a navegar amb una planxa de vela. Surf de vela.

suro m Escorça de l’alzina surera. Un tap de suro.

suscitar v tr Provocar. Allò em va suscitar dubtes sobre les seves declaracions.

suspendre v tr 1 Deixar de fer. Van suspendre la festa a causa de la pluja. 2 Eliminar d’una prova. El van suspendre de teòrica. 3 Penjar. El fanal el van suspendre del sostre.

suspens m Nota per sota de l’aprovat en una prova. Té suspens en matemàtiques.

suspensió f Mecanisme d’un vehicle que fa més suaus els sotracs. Ha de fer mirar la suspensió del cotxe.