A

a prep 1 Indica lloc. L’accident va ser a Castelló. Anirem a la platja. Van entrar a la primera botiga que van trobar. Va caure desmaiat a terra. 2 Indica temps. A les nou comença la pel·lícula. 3 Indica destinació. Dóna records a la família. 4 Segueix certs verbs. Acostumen a fer la migdiada. 5 Davant d’infinitiu. Pensa a dir-li que ha de portar més llet. 6 Marca oposició amb de. Obert de quatre a vuit. 7 Acompanya locucions. Hi anirem a peu.

abadejo* m Peix d’aigües fredes que es consumeix fresc o salat: bacallà.

abaixar v tr 1 Inclinar. Abaixa el cap o et donaràs un cop amb l’entrada de la cova. 2 Fer més baix. Diu que abaixaran el preu de la gasolina.

abandó [var.: abandonament] m El fet d’abandonar. L’abandó de moltes tradicions.

abandonar v tr 1 Anar-se’n d’un lloc. Les rates abandonaven el vaixell. 2 Deixar(-ho) sense ocupar-se’n més. Han abandonat un gos a la carretera.

abans [var.: *ans] 1 adv En un temps anterior. Abans demanaven per tu. 2 En un lloc anterior. Com si anessis cap a la plaça, però gira a la travessia que hi ha abans. 3 En altres temps. Abans es vivia d’una altra manera. 4 En primer lloc. Posa la verdura a l’olla, però renta-la abans. 5 Més d’hora. Jo acabaré abans. 6 adj Dins locucions adverbials de temps. El dia abans. 7 abans de loc prep El dia abans del ball. La primera travessia abans del semàfor. 8 abans de tot loc adv En primer lloc. Abans de tot, dóna-li records. 9 abans que loc conj Abans que el pugueu avisar, ja l’hauran localitzat. 10 Amb preferència a. Es deixaria matar abans que delatar-los. 11 abans no loc conj Fins que. Abans no s’ho acaba de pensar, pot passar un matí sencer.

abans-d’ahir [var.: *despús-ahir] adv Dos dies abans del dia que som.

abast m 1 Distància a què arriba un raig de llum, un projectil, etc. Els focus que il·luminaven el monument eren de gran abast. 2 Proximitat a què tenim alguna cosa. Quan estudia, vol tenir els llibres de consulta a l’abast de la mà.

abastiment m Proveïment.

abastir v tr Proveir.

abat m Superior d’un monestir de monjos. L’abat de Poblet.

abatible adj Que es pot inclinar o plegar. Uns seients abatibles.

abdomen m El ventre dels mamífers o la part del cos que hi ha a continuació del tòrax en molts animals invertebrats.

abecedari m Conjunt ordenat de totes les lletres amb què escrivim, alfabet.

abella f Insecte que viu en eixams i fabrica mel i cera.

abeurar v tr Donar beure als animals. Abeurar les ovelles.

abisme m Gran profunditat. Des de dalt del penya-segat, contemplava l’abisme que s’obria als seus peus.

abocar 1 v tr i règ Tirar dins d’un recipient un producte líquid, o bé en gra, en pols, etc. Aboqueu en un pot tota la llet que queda al cartó. 2 abocar-se v pron i règ Inclinar-se massa damunt d’un ampit. S’abocaven a la finestra per veure’ls passar.

abolir v tr Mitjançant una llei, anul·lar una pràctica. Fins al segle XIX no es va abolir l’esclavitud.

abonament m Contracte en què es rep un servei i es paga una quantitat a canvi. L’abonament a un diari, a una tanda de concerts, a una estació d’esquí.

abonar(-se) v tr, pron i règ Fer un abonament. Ha abonat els fills a una revista d’esports. S’han abonat al Festival Mozart.

aborronament* m Esgarrifança.

abraçada f Acció d’abraçar. Els amics el van rebre amb una abraçada.

abraçar [var.: *abracillar] v tr Rodejar algú amb els braços. Abraçava ben fort la mare, de tanta por que tenia.

abreviar [var.: abreujar] v tr 1 Fer més breu. Com que es feia tard, va abreviar el discurs. 2 Fer servir abreviatures. Busca en el text la paraula carrer i abreuja-la.

abreviatura f Manera d’escriure més curta una paraula. L’abreviatura de carrer és c., i pl. és la de plaça.

abric m Peça de vestir llarga, amb mànigues i de roba gruixuda, que duem damunt de tot quan fa fred. Un abric de pell.

abrigar v tr i règ Protegir del fred o del vent. Aquesta manta per damunt de les cames t’abrigarà més. El mur els abrigava del vent

abril m Quart mes de l’any.

abrupte, -a adj Alt i de difícil accés. Una muntanya abrupta.

abscés [pl. -essos] m Acumulació de pus en alguna part del cos.

absència f 1 No presència en un lloc. Van aprofitar la nostra absència per entrar a casa. 2 Privació. Van notar en ell una total absència de sentiments.

absent adj i m i f Que no és en un lloc. Es recordaven dels familiars absents. No van tenir en compte l’opinió dels absents.

absoldre v tr Deixar lliure d’una acusació. El tribunal el va absoldre.

absolut, -a adj Complet, total, definitiu. Té un domini absolut de la situació.

absolutament adv Del tot. Estic absolutament decidit a no anar-hi.

absorbir v intr Tenir la capacitat d’amarar-se d’un líquid. Una esponja que diu que absorbeix molt.

abstemi, -èmia adj i m i f Que no pren begudes alcohòliques. Tots els seus amics són abstemis.

abstenir-se [var.: abstindre’s] v pron i règ Privar-se (de). El metge diu que m’he d’abstenir de fumar.

abstracte, -a adj Que no representa figures reals. L’art abstracte.

absurd, -a 1 adj Gens d’acord amb la lògica. La situació era tan absurda, que al final vam acabar tots rient. 2 absurd m Pretendre que als catorze anys ja havia de tenir prou seny era un absurd.

abundància [var.: abundor] f Estat d’abundant. Aquells neden en l’abundància.

abundant [var.: abundós] adj Que n’hi ha o es produeix en gran quantitat. La pluja de tardor queia abundant damunt els sembrats.

abundar v intr Haver-n’hi en abundància. En aquelles aigües hi abundaven els corals.

abús m Acció i efecte d’abusar. Aquest augment de preus és un abús.

abusar v règ 1 Excedir-se en l’ús (de). Abusar del tabac pot ser fatal per a la salut. 2 Aprofitar-se d’algú perjudicant-lo. Han abusat de la nostra bona fe.

acabament m El fet d’acabar. No sé si veurem l’acabament de les obres.

acabar 1 v intr i règ Posar fi a un fet, a una acció. A les cinc encara no havien acabat de dinar. 2 Tenir el final. On acaba, aquesta línia d’autobús? 3 v tr Esgotar, exhaurir. Han acabat tot el pa. 4 v aux Amb gerundi, indica fi. Van acabar donant-li tot el que demanava. 5 acabar de v aux Haver succeït fa poc. Ho acaben de dir per la ràdio. 6 Deixar de. Hem acabat de patir.

acaçar* v tr Perseguir.

acàcia f Arbre d’ombra de fulla caduca que fa unes flors blanques.

acadèmia f 1 Institució d’ensenyament. Acadèmia de tall i confecció. 2 Entitat científica. Acadèmia de Belles Arts.

acampada f Acció d’acampar. Farem acampada en una vall.

acampador, acampadora [var.: campista] m i f Persona que acampa.

acampar v intr Fer càmping.

acaramullar* v tr Posar unes coses damunt de les altres sense massa ordre: amuntegar.

acariciar v tr Fer carícies.

acatxar-se* v ref Inclinar el cos fent flexió de les cames: ajupir-se.

accedir v règ 1 Decantar-se als desitjos d’algú. Finalment van accedir a les seves peticions. 2 Tenir accés. Van poder accedir al terrat des de la casa veïna.

accelerador m Mecanisme d’un motor que permet d’accelerar-lo. Pitjar l’accelerador.

accelerar v intr Augmentar la velocitat. El xòfer, quan va veure que arribarien tard, va accelerar.

accent m 1 Força amb què pronunciem una síl·laba. 2 Signe (´`) amb què marquem les vocals, seguint unes normes.

acceptar v tr 1 Estar d’acord (amb). Acceptaven la decisió del tribunal. 2 Avenir-se (a). Ha acceptat d’acompanyar-nos.

accés [pl. -essos] m 1 Pas cap a un lloc. Els accessos d’una autopista. 2 Atac. Un accés de tos.

accessori [gen. en pl.] m Tot allò que complementa un vehicle, una màquina, un aparell, etc. Una botiga d’accessoris de l’automòbil.

accident m Desgràcia sobtada. Un accident de trànsit. Un accident de treball.

accidentat, -ada 1 adj Ple d’entrebancs, d’incidents. Una excursió accidentada. 2 m i f Persona que ha sofert un accident. Els accidentats eren traslladats en ambulància

acció f 1 El fet d’actuar. Tothom ha de ser responsable de les pròpies accions. 2 El nus d’una narració. On se situa, l’acció de la pel·lícula?

acer m Aliatge de ferro i carboni.

ací adv Prop de mi, de nosaltres. Vine cap ací de seguida!

àcid, -a 1 adj De gust picant. Li agraden els caramels àcids. 2 àcid m Producte químic. La indústria química produeix una gran varietat d’àcids.

aclaparar v tr i règ Oprimir. Ens aclaparen amb tantes normes.

aclarir v tr Fer veure (un fet) amb claredat. M’hauries d’aclarir un dubte.

aclucar [gen. formant locució amb «ull», «ulls»] v tr Tancar (els ulls). La claror era tan forta, que havia d’aclucar els ulls. No he pogut aclucar l’ull en tota la nit.

açò* pron La cosa que hi ha prop de mi, de nosaltres. Açò que tinc damunt de la taula és un regal d’aniversari.

acoblar v tr Encaixar, ajustar. Per muntar l’armari, has d’acoblar unes peces amb les altres.

acollidor, -a adj Que acull amb amabilitat, agradable. Una família acollidora. Un ambient acollidor.

acolliment [var.: acollida f] m El fet d’acollir, especialment a casa. Han donat acolliment a una família refugiada.

acollir v tr Acceptar de grat. Han acollit el teu projecte amb interès.

acolorir v tr Donar color. La dibuixant sempre acoloria les galtes dels seus personatges.

acomiadament m Acció i efecte d’acomiadar o despatxar de la feina. Han anunciat reducció de plantilla i hi haurà molts acomiadaments.

acomiadar 1 v tr Despatxar de la feina. L’han acomiadat amb molt poca indemnització. 2 v tr Prendre comiat d’algú; dir adéu. Van anar a l’aeroport a acomiadar uns amics. 3 acomiadar-se v pron i règ Els passatgers es van acomiadar dels familiars.

acomodador, acomodadora m i f Persona que indica el seient al públic en una sala d’espectacles.

acompanyament m Conjunt de persones que acompanyen algú. Va arribar el president amb tot l’acompanyament.

acompanyar v tr Anar amb algú. Ens van acompanyar fins a la cantonada.

acompte m Quantitat que es dóna a compte d’un import més elevat. Quan van signar el contracte, va rebre un acompte de cent mil pessetes.

aconseguir v tr 1 Fer realitat un propòsit. Sempre aconsegueix allò que vol. 2 Atrapar. Van sortir més tard que ells, però els van aconseguir a mig camí.

aconsellar v tr Donar consells. Van aconsellar-nos d’agafar el primer tren.

acontentar 1 v tr i règ Fer content. Es pensaven que podrien acontentar-los amb quatre somriures. 2 v intr És una persona de mal acontentar, no saps mai què vol. 3 acontentar-se v pron i règ En canvi, el seu germà s’acontenta amb ben poca cosa.

acord 1 m Pacte. Els dos països van arribar a un acord sobre la pesca. 2 posar(-se) d’acord loc verb Discutien molt fort, però ell els va acabar posant d’acord. 3 d’acord exp Entesos. Demà et passarem a buscar cap a les set, d’acord?

acordar v tr Prendre un acord. La junta de l’associació va acordar d’apujar les quotes.

acordió m Instrument musical de vent, proveït d’una manxa i de teclat.

acostar 1 v tr Posar a prop. Acosta’m aquella cadira. 2 acostar-se v pron i règ Van acostar-se massa al foc.

acostumar 1 v règ Tenir l’hàbit (de). Acostumen a sopar cap a les nou. 2 v tr i règ (Fer) agafar o tenir un costum. Acostumeu-lo a no cridar. 3 acostumar-se v pron i règ S’ha acostumat de seguida a la bona vida.

acotxar-se* v ref Inclinar el cos fent flexió de les cames: ajupir-se.

acovardir(-se) v tr i pron Agafar por, tenir por. El fred m’acovardeix. S’acovardeix de seguida.

acrobàcia [gen. en pl.] f Conjunt de girs, salts, equilibris, etc., que es practiquen com a gimnàstica o com a espectacle.

acròbata m i f Artista o gimnasta que fa acrobàcies.

acta f Escrit que reflecteix el procés d’una competició esportiva, d’una reunió, etc. Va aixecar acta de la reunió.

acte m 1 Acció. Allò va ser un acte propi d’una persona decidida. 2 Part d’una obra teatral. Una comèdia en dos actes. 3 Fet públic i generalment solemne. Van assistir a l’acte d’inauguració del teatre.

actitud f Manera de mostrar-se. Amb mi sempre ha tingut una actitud de desconfiança.

actiu, -iva adj Que mostra energia. Sempre el veuràs atrafegat, és una persona molt activa.

activitat 1 f Qualitat d’actiu. Van arribar just quan la fàbrica era en plena activitat. 2 activitats f pl Tasques. L’associació de veïns programa moltes activitats.

actor, actriu m i f Artista de teatre o de cine.

actuació f El fet d’actuar. Ha tingut una actuació molt valenta davant d’aquell perill. La companyia fa tres actuacions per setmana.

actual adj Del moment present. Quin deu ser, el valor actual del dòlar?

actualitat f Conjunt dels fets del moment present. Li agrada estar al corrent de l’actualitat esportiva.

actualitzar v tr Posar al dia. Voldria actualitzar la col·lecció de segells.

actualment adv Al moment present.

actuar v intr 1 Posar-se en acció. Davant d’aquells greus problemes, calia actuar amb rapidesa. 2 Representar. La nova companyia de teatre actua aquest vespre. No fingiu més, deixeu d’actuar!

acudir v règ Anar en un lloc atret per una causa concreta. Quan es va sentir aquell soroll tan gran, hi va acudir tothom.

acudit m 1 Historieta xocant i divertida. Els acudits que més li agraden són els picants. 2 Dita graciosa, sortida. Diu que no beu mai xampany perquè les bombolletes li pugen pel nas, ves quins acudits!

acumulador m Aparell que transforma l’energia elèctrica i la guarda.

acumular v tr Aplegar quantitat d’una cosa. Ha acumulat grans riqueses.

acusació f Acció d’acusar. Va haver de defensar-se d’una acusació d’estafa.

acusar v tr i règ Assenyalar com a culpable. El van acusar d’espiar-los.

acusat, acusada m i f Persona que és objecte d’acusació. Els acusats van ser conduïts davant el jutge.

adaptar 1 v tr i règ Adequar, especialment una obra literària, a un altre mitjà. Han adaptat la novel·la al cinema. 2 adaptar-se v pron i règ Acostumar-se. S’han adaptat bastant bé a la nova vida.

addicció f Sentir una inclinació molt forta per una cosa. L’addicció a la droga.

adequar v tr i règ Posar en condicions amb una finalitat. Volen adequar la botiga als gustos d’ara.

adequat, -ada adj Que hi va bé. A la pintura hi ha la proporció adequada de colors calents.

adés* adv Fa poc. Adés ha vingut el teu cosí a buscar-te.

adéu [var.: adéu-siau] 1 exp Adéu, fins demà! Adéu-siau! 2 dir adéu loc verb Acomiadar(-se). Van anar a l’aeroport a dir adéu a la cosina.

adherir-se v pron i règ 1 Apuntar-se a alguna causa. S’han adherit a la campanya a favor de la pau. 2 Agafar-se a una superfície. Els pneumàtics nous s’adhereixen bé a l’asfalt.

adhesió f Acció d’adherir-se a una causa. Davant els atacs de la premsa, ha rebut adhesions d’una bona part dels seus admiradors.

adhesiu, -iva 1 adj Que s’enganxa o enganxa. Etiquetes adhesives. Substància adhesiva. 2 adhesiu m Etiqueta adhesiva que duu impresos elements de tota mena. Duia una carpeta plena d’adhesius ecologistes.

àdhuc adv Fins i tot.

adient adj Que (hi) va bé. Sempre té a punt les paraules adients.

adjectiu m Forma gramatical que complementa el nom.

admetre v tr i règ Acceptar. Al final el van admetre a les proves.

administració f 1 Acció de governar l’economia. Es va fer càrrec de l’administració de l’empresa. 2 Acció d’aplicar certs serveis. L’administració de justícia. 3 Conjunt d’organismes de l’Estat. L’Administració pública.

administrador, administradora m i f Persona que té el càrrec d’administrar una propietat, una empresa, etc.

administrar v tr Portar l’administració.

administratiu, -iva 1 adj Referent a l’administració, a la burocràcia. Les obres es van retardar per problemes administratius. 2 m i f Oficinista. En aquest bar, hi vénen a dinar molts administratius.

admirable adj Digne d’admiració. Té una capacitat de treball admirable.

admiració f Capacitat o efecte d’admirar o d’admirar-se. Sent admiració per la gent que practica el voluntariat.

admirador, admiradora m i f Persona que té admiració per un artista, un polític, un escriptor, etc.

admirar v tr Tenir un sentiment d’aprovació i de gran respecte per algú, per un fet. Admirava la gran capacitat de treball que tenia.

admissió f Acció d’admetre, de ser admès. Ha sol·licitat l’admissió com a soci del club.

adob m Substància que es tira a la terra perquè produeixi més.

adobar v tr 1 Preparar la terra amb adobs. Després de llaurar els camps, convé adobar-los. *2 Amanir. Li agrada adobar la verdura amb bastant d’oli.

adolescència f Període de la vida d’una persona entre la infància i la joventut.

adolescent m i f Persona que es troba en l’adolescència.

adonar-se v pron i règ Parar compte (en): *témer-se. Li havien pres la cartera i ell ni se n’havia adonat.

adoptar v tr 1 Prendre una criatura com a fill legal. Ja tenien dos fills i ara han adoptat una menuda. 2 Fer seu. Han adoptat uns costums estranys.

adorar v tr Reconèixer la dependència respecte a una divinitat.

adormir-se v pron Agafar el son. Quan es fica al llit, sempre li costa molt adormir-se.

adormit, -ida adj Insensible. Tinc una cama mig adormida.

adorn [sovint en pl.] m Complement per fer bonic. Duia una brusa amb adorns.

adornar v tr Posar(-hi) adorns. Van adornar el pastís amb cireres confitades.

adquirir v tr 1 Comprar. Han adquirit uns terrenys vora mar. 2. Fer seu. Al cap dels anys, ha adquirit molta experiència en l’ofici.

adquisició f Cosa adquirida. El gerent del museu ha fet més adquisicions per a les sales noves.

adreça f Referències del lloc on s’està algú. M’heu de donar la vostra adreça de l’estiu.

adreçar 1 v tr Posar recte. Has entrat el cotxe tort, adreça’l. 2 v tr i règ Dirigir. Va adreçar una salutació als assistents a l’acte. 3 adreçar-se v pron i règ Dirigir-se. Els he vist que s’adreçaven a un desconegut.

adult, -a 1 m i f Persona que es troba en la maduresa, passada la joventut. Tu creus que els adults entenen la gent jove? 2 adj Referent a les persones adultes. Té un comportament ben poc adult.

adverbi m Forma gramatical que pot complementar una frase, un verb, un adjectiu o un altre adverbi.

advers, -a adj Contrari, dolent. Van tenir un resultat advers.

adversari, -ària adj i m i f Que va contra un altre. L’equip adversari era molt potent. Va presentar batalla als seus adversaris polítics.

advertir 1 v tr i règ Avisar. El van advertir del perill que corria. 2 v tr Adonar-se. No va advertir que hi havia un stop.

advocat, advocada m i f Professional que té per ofici assessorar sobre les lleis i actuar en els judicis com a defensor o com a acusador.

aeri, aèria adj Referent a l’aire, que va per l’aire. Corrents aeris. Transport aeri.

aeròbic m Gimnàstica que es fa seguint un ritme musical.

afaenat, -ada* adj Enfeinat.

aerogenerador m Instal·lació amb unes aspes i motor que aprofita l’energia del vent per produir electricitat.

aeroport m Conjunt d’instal·lacions i serveis per al trànsit aeri.

afaitar 1 v intr Eliminar els pèls, generalment de la cara, amb una màquina o un estri tallant. Aquestes maquinetes afaiten molt suau. S’ha comprat una màquina d’afaitar últim model. 2 afaitar-se v ref Encara no té quinze anys i ja s’afaita.

afalagar v tr Mostrar-se en extrem amable amb algú. Sabia com afalagar-lo remarcant els seus èxits.

afamat, -ada adj Que té fam. Menja com un gos afamat.

afanyar-se v pron i règ Anar de pressa a fer una cosa. Si no t’afanyes a vestir-te, faràs tard.

afartar-se v pron Menjar massa.

afavorir v tr Beneficiar. El sistema electoral vigent afavoreix les majories.

afeblir v tr Debilitar.

afecció f Malaltia. Té una afecció a l’orella.

afectar v tr 1 Causar un efecte en els sentiments. El va afectar molt la mort del germà. 2 Causar un efecte advers en un afer. La recessió econòmica va afectar la indústria del país.

afecte m Sentiment d’estimació. Ara li sap greu desprendre’s del cotxe vell, perquè li ha agafat afecte.

afectivitat f Qualitat basada en l’afecte. Per als infants és molt important l’afectivitat.

afectuós, -osa adj Que mostra afecte. Em van fer una rebuda molt afectuosa.

afegir v tr i règ Posar(-n’hi) més. Es pensaven que havia acabat de parlar, però encara hi va afegir unes paraules.

afegit [var.: afegitó] m Efecte d’afegir, conjunt de coses afegides. Una estora vella plena d’afegits.

afer [sovint en pl.] m Assumpte, negoci. Es va veure embolicat en un afer estrany.

afermar v tr Fer més ferm. S’ha d’afermar la base on descansa la màquina.

aferrar* 1 v tr Enganxar. Hem aferrat els cromos amb una pega molt bona. 2 aferrar-se v pron i règ Agafar-se amb força. Es va aferrar a la barana per no caure. 3 [fig.] S’aferrava a les seves idees.

afició [var.: afecció] f 1 Tendència gran per una activitat, un esport, un art, etc. Té afició pels jocs de màgia. 2 Conjunt dels aficionats. L’afició seguia atentament el partit.

aficionar-se [var.: afeccionar-se] v pron i règ Agafar afició (per). Ara s’ha aficionat als mots encreuats.

aficionat, -ada [var.: afeccionat] 1 adj Que no és professional. Són uns músics aficionats. 2 m i f Persona que té una afició, seguidor d’un equip. Tots els aficionats es van aplegar a l’estadi.

afinació f El fet que les notes musicals sonin en l’altura precisa.

afinar 1 v tr Donar afinació a un instrument. Cal fer afinar el piano. 2 afinar(-se) v tr i pron Fer(-se) més fi, més suau, més prim. Una mica de mel t’afinarà la veu. Després de la malaltia se li ha afinat la cara.

afinitat f Característica comuna; coincidència en manera de ser, de pensar, etc. Per fer la feina, els agrupa per afinitats.

afirmació f Acció d’afirmar. A vegades fas afirmacions sense cap fonament.

afirmar v tr Dir(-ho) d’una manera segura. Va afirmar davant el jutge que no coneixia l’acusat.

afirmativament adv Estant(-hi) d’acord. Va contestar afirmativament.

afligir v tr Causar pena. No el volia afligir més i va parar de contar-li les malifetes del fill.

afluent m Riu que desemboca en un altre de més important.

afluixar 1 v tr Fer més fluix. Has posat la corda massa tibant, afluixa-la. 2 v tr i intr Fer(-se) menys intens o fort, més lent. El vent afluixa. Afluixar la marxa.

afores m pl Els voltants d’una població. No viuen pas al centre de la ciutat, sinó als afores.

afortunat, -ada adj i m i f Amb sort. Han estat afortunats de néixer en aquesta família. Són uns afortunats.

africà, -ana adj i m i f De l’Àfrica.

afrontar v tr Plantar cara. No es va acovardir gens, sinó que va saber afrontar tots els problemes.

afusellar v tr Matar amb una descàrrega tancada de fusells. L’espia va ser afusellat aquell mateix vespre.

agafador m 1 Estri de cuina per agafar atuells calents. Té un agafador en forma de guant. 2 Peça d’un moble que serveix per estirar. L’agafador d’un calaix.

agafar 1 v tr Emportar-s(’ho) per fer-ne ús. Agafeu els diners que necessiteu per anar a comprar. 2 Pujar a un vehicle. Per anar al centre què agafarem, el metro o l’autobús? 3 Arreplegar una malaltia. Ha agafat la grip. 4 Atrapar. L’han agafat quan fugia. 5 Llogar per a una feina. Per les festes, els grans magatzems agafen més venedors. 6 Entendre, captar. Ho expliques tan embolicat que no t’agafa ningú. No puc agafar l’emissora musical. 7 Emprendre. Ho ha agafat amb ganes. Ha agafat el carrer de la dreta. 8 Subjectar. Agafa fort el volant. 9 v intr Arrelar. Amb tan poca terra, les plantes no agafaran. 10 Mantenir-se, especialment la neu. La temperatura no és prou baixa i la neu no agafarà. 11 agafar-se v pron i règ Subjectar-se. S’agafava al braç del seu company per caminar amb més seguretat. 12 v pron Enganxar-se. L’estofat s’ha agafat.

agarrar* v tr, intr i pron Agafar.

agència f 1 Establiment de serveis. Agència de turisme, de viatges, de transports, de publicitat. 2 Sucursal. Una agència de banca.

agenda f Quadern amb calendari per fer-hi anotacions personals.

agenollar-se v ref Posar els genolls en terra. Per fregar el pis sempre s’agenolla.

agent 1 m i f Empleat, empleada, d’una empresa de serveis, i en general que obra per encàrrec d’un altre. Un agent d’assegurances. Un agent de policia. Agent secret. 2 m Tot allò que provoca un efecte. L’al·lèrgia és provocada per agents externs.

agermanar-se v rec Posar-se d’acord (especialment dues ciutats) per establir uns llaços de relació. Hi ha moltes ciutats europees que s’han agermanat.

àgil adj Que es mou amb rapidesa. Al cap d’unes setmanes de fer gimnàstica, diu que es troba més àgil.

agilitat f Qualitat d’àgil. Malgrat l’edat, té molta agilitat.

agitació f Inquietud molt forta. Van trobar el malalt en un estat d’agitació ben fort.

agitar 1 v intr Sacsejar. Quan tingueu tots els ingredients barrejats, heu d’agitar ben fort. 2 agitar-se v ref Moure’s amb força. La mar s’agitava per moments.

aglomeració 1 f Conjunt de coses atapeïdes o persones agrupades. Hi havia una aglomeració de gent al voltant dels músics. Una aglomeració urbana. 2 aglomeracions f pl Embussos de gent. Tenen obert fins tard per evitar aglomeracions.

agonia f 1 Transició cap a la mort. El malalt ha entrat en l’agonia. *2 Basques. Se li ha posat malament el dinar i té agonia.

agost m Vuitè mes de l’any.

agradable [var.: agradós] adj 1 Plaent als sentits. Un clima agradable. 2 De bon tracte. Una persona agradable.

agradar v intr 1 Trobar(-hi) gust. M’agrada la crema cremada. 2 Ser del grat (d’algú). Els focs artificials van agradar molt.

agraïment m Sentiment de gratitud. Va mostrar-los el seu agraïment per les atencions rebudes.

agrair v tr Sentir, manifestar gratitud. Va agrair-li el favor que li havia fet.

agranador, agranadora* m i f Persona que agrana els carrers: escombrador.

agranar* v tr Netejar la brutícia de terra arrossegant-la amb un estri adequat: escombrar.

agrari, -ària adj Referent a l’agricultura. La política agrària del govern.

agre, -a adj 1 De gust àcid i desagradable. Les prunes verdes són agres. 2 [fig.] Un caràcter agre. Unes paraules agres.

agredir v tr Atacar amb la intenció de fer mal. Uns malfactors el van agredir al carreró.

agressió f Acció d’agredir. Les agressions als àrbitres anaven en augment.

agressiu, -iva adj 1 Propens a agredir. Té un caràcter agressiu. 2 [hip.] Amb iniciativa. Un venedor agressiu.

agreujar v tr Fer més greu. Aquells insults van agreujar la situació.

agrícola adj Referent a l’agricultura. Maquinària agrícola.

agricultor, agricultora m i f Persona que es dedica a l’agricultura.

agricultura f L’art del cultiu de la terra.

agrupació f Conjunt de coses agrupades.

agrupar v tr Formar grups. Van agrupar els participants al concurs de tres en tres.

a l’aguait loc adv Vigilant. Estigueu a l’aguait per si els veieu venir.

aguantar 1 v tr Subjectar. Prohibit aguantar les portes automàtiques. 2 Sofrir. Van aguantar fam i calamitats. No puc aguantar el seu caràcter. 3 Sostenir. Uns grossos pilars aguantaven el pont. 4 v intr Resistir. Amb aquesta ventada, no sé pas si el cobert aguantarà. 5 aguantar-se v ref Sostenir-se. Estava tan cansat que ja no s’aguantava dret. 6 Contenir-se. Volia contestar-li, però es va aguantar. 7 v pron i tr Contenir. S’aguantaven les ganes de riure.

àguila [var.: àliga] f Ocell rapinyaire de vista molt aguda, que vola a gran altura.

agulla f 1 Barreta punxeguda amb el cap de diferents formes, que té molts usos. Agulla de cosir. Agulla de cap. 2 Subjectador de diferents formes i usos. Agulla de monyo. Agulla d’estendre.

agulló* m Punxa que tenen alguns insectes i aràcnids per picar: fibló.

agut, -uda adj 1 Que acaba en punxa. Unes dents agudes. 2 Dit de l’angle de menys de 90 graus. 3 [fig.] Molt fort. Un dolor agut.

ah interj Expressa sorpresa. Ah!, no vindràs?

ahir adv El dia abans del dia que som. Ahir al matí.

ai interj 1 Expressa dolor, recança. Ai, quina trepitjada! Ai, ai, que farà tard! 2 ai uix Ecs. Ai uix, quin fàstic!

aigua f 1 Líquid transparent, sense olor ni sabor. 2 Aquest mateix líquid, condicionat per a diversos usos. Aigua potable. Aigua calenta. Aigua freda. 3 Aquest mateix líquid, amb modificacions diverses. Aigua mineral. Aigua oxigenada.

aigualir v tr Rebaixar amb aigua. Diria que a la tenda aigualeixen el vi.

aiguamoll m Terreny pantanós: *marjal. Els aiguamolls de l’Empordà.

aiguarràs m Dissolvent de pintura.

aiguat m Pluja molt forta i seguida.

aigüera f Pica d’una cuina per rentar-hi els plats, esbandir-hi la verdura, etc.: *escurador.

aïllament m Fet d’estar aïllat. No sabien com acabar amb aquell aïllament.

aïllar v tr 1 Separar, deixar tot sol. Han aïllat els malalts infecciosos. 2 Deixar fora de contacte. Han aïllat les parets amb plaques de suro.

aire m 1 Mescla de gasos que formen l’atmosfera. L’aire que respirem. 2 Vent. S’ha aixecat una mica d’aire. 3 [fig.] Manera de manifestar-se. Té uns aires que el fan insuportable.

aixada f Eina de cavar la terra, amb una planxa de ferro i un mànec llarg.

aixafar [var.: xafar] v tr Deixar pla, deformar, per una pressió. T’has assegut damunt de la capsa i l’has aixafada.

aixafat, -ada [var.: xafat] adj Ben pla. El boxejador tenia el nas aixafat.

aixecar 1 v tr Portar a un nivell més alt. Aixeca un peu. 2 Posar dret. Han aixecat el pal de telèfons que havia caigut. 3 aixecar-se v pron Separar-se d’una superfície en la qual s’està. Es va aixecar una bona polseguera. 4 v ref Va caure a terra i no es podia aixecar. 5 Llevar-se. Cada dia s’aixeca de bon matí. 6 Revoltar-se. El poble es va aixecar en armes.

aixella f Part del cos de les persones, sota el muscle, allà on el braç s’ajunta amb l’espatlla.

aixeta f Mecanisme per tancar i obrir el pas d’un fluid: *grifó. L’aixeta de l’aigua. L’aixeta del gas.

així 1 adv D’aquesta manera. Deixa-ho així mateix com està. 2 així com loc adv De la mateixa manera. Tot ha de quedar així com ho vam trobar. 3 així que loc conj De manera que, tan aviat com. Hem de plegar a les cinc, així que espavila’t a acabar. Així que va arribar, va començar a escridassar-nos a tots.

això 1 pron Aquesta cosa, aquesta causa [per referència tant a la 1a., com a la 2a. persona]. Veus això que tinc a la mà? Què és això que escrius? No es trobava prou bé i era per això que no volia venir a la festa. No mireu mai el rellotge i això fa que no sigueu puntuals. 2 per això loc adv Però. Avui ha fet bon temps, per això.

ajagut, -uda adj Pla a terra. La melonera creix ajaguda a terra.

ajeure [var.: ajaure] 1 v tr Posar pla: *gitar. Van ajeure el ferit a la llitera. 2 ajeure’s v ref Posar-se pla: *gitar-se. Li agradava ajeure’s damunt l’herba.

ajornament m Efecte d’ajornar. L’obertura de la botiga ha sofert un altre ajornament

ajornar v tr Deixar per un altre dia. Han ajornat la celebració.

ajuda [var.: ajut m] 1 f Acció d’ajudar. Necessitaré ajuda per convèncer-la. 2 amb l’ajuda de loc prep Van acabar les obres amb l’ajuda d’uns voluntaris.

ajudant, ajudanta m i f 1 Persona que ocupa un càrrec secundari en algunes professions. Un ajudant de cuina. 2 Persona que de manera ocasional col·labora en tasques professionals. Se’n surt perquè sempre troba ajudants.

ajudar [var.: *aidar] v tr i règ Prestar el seu concurs a una tasca. El va ajudar a pintar l’habitació.

ajuntament m 1 Institució pública que governa un municipi. 2 Seu d’aquesta institució.

ajuntar v tr 1 Posar junt. Ajunteu més les cadires. *2 Ajustar. No tanqueu la porta, tan sols ajunteu-la.

ajupir 1 v tr Inclinar. Ajupia el cap, avergonyit. 2 ajupir-se v ref Inclinar el cos, fent flexió de cames: *acatxar-se, *acotxar-se, *emponnar-se. S’ajupien darrere les mates per no ser vistos.

ajustar 1 v tr 1 Regular un mecanisme, un preu, etc., a unes condicions acceptables. Ajustar unes balances. Va dir que s’ho quedava si li ajustava el preu. 2 Tancar (una porta, una finestra, etc.) sense girar la clau o passar el forrellat: *ajuntar. 3 ajustar-se v pron i règ Coincidir. Aquella casa s’ajustava a la descripció que me n’havien fet.

al [pl. als] cont Vaig al terrat. Escric als cosins.

ala f 1 Cada una de les extremitats d’un ocell. 2 Apèndix de certs animals. Les ales d’una ratapinyada. Les ales d’un mosquit. 3 Sortint lateral de diferents formes i funcions. Les ales d’un avió, d’un edifici, d’una taula. 4 Aparell per volar. Ala delta. Ala de pendent.

alabança f Acció d’alabar. Tot eren alabances sobre el seu bon comportament.

alabar v tr Dir(-ne) bé. Sempre alaben molt la nostra puntualitat.

alacrà* m Animal invertebrat amb un fibló verinós a la cua: escorpí.

aladroc* m Peix semblant a la sardina però més petit: seitó.

alarma f Senyal o avís de perill. Es va engegar l’alarma del cotxe, perquè havien intentat forçar la porta.

alarmar v tr Posar en estat d’alarma. Aquella sirena a mitja nit va alarmar la població.

alba f Moment del matí en què es nota la primera claror. Cada dia s’aixequen a trenc d’alba.

albelló* m Conducte per on s’escolen les aigües residuals: desguàs. Els albellons del pati.

albercoc m Fruit comestible de l’albercoquer.

albercoquer m Arbre fruiter de fulla caduca que es cultiva en climes secs.

alberg m Casa d’allotjament. Un alberg de joventut.

albergínia [var.: *albergina] f Hortalissa de forma allargada, generalment de color morat.

albufera f Llacuna al costat del mar. L’albufera de València.

àlbum m Quadern o llibre de diferents mides i usos. Un àlbum de fotos, de cromos, de dibuixos.

alça f Augment. Les cotitzacions estan a l’alça.

alçada [var.: alçària, *altària] f Dimensió d’un cos en direcció vertical. Fa vora dos metres d’alçada.

alcalde, alcaldessa m i f Persona que presideix un ajuntament: batlle.

alçament m 1 Acció i efecte d’alçar. Alçament de pesos. 2 Revolta. Un alçament militar.

alçar 1 v tr Portar a un nivell més alt. Alça més el braç. *2 Endreçar. Quan haureu acabat de jugar, alceu-ho tot. 3 alçar-se v ref Llevar-se. Cada matí s’alça a les sis. 4 Posar-se dret. Es van alçar de terra. 5 alça exp Indica sorpresa, admiració. Alça, quina moto que duus!

alcohol m Líquid sense color, fàcil d’evaporar-se i inflamable. El vi, la cervesa i els licors contenen alcohol.

alcohòlic, -a 1 adj Que conté alcohol. Begudes alcohòliques. 2 adj i m i f Que està alcoholitzat. Una persona alcohòlica. Un tractament per a alcohòlics.

alcoholitzat, -ada adj Es diu de la persona que pateix intoxicació per l’alcohol.

alè m Aire que surt dels pulmons en l’expiració. S’aguantava l’alè. Li feia pudor l’alè.

aleatori, -òria adj D’una probabilitat molt relativa. Diu que pot passar així, però això és molt aleatori.

alegrar v tr Fer alegre. Aquella música alegrava l’ambient.

alegre adj Que té alegria, que manifesta alegria. Una persona alegre i riallera. Va ser una festa molt alegre.

alegrement adv 1 D’una manera alegre. Van començar a desfilar alegrement. 2 D’una manera poc responsable. Tot s’ho pren alegrement.

alegria f Sentiment de satisfacció que es manifesta a l’exterior. El naixement del fill va ser una gran alegria per a tots.

alemany, -a 1 adj i m i f D’Alemanya. 2 alemany m La llengua alemanya.

alentir v tr i intr Fer més lent. Alentien la marxa. Quan el semàfor es va posar carabassa, va alentir.

alerta 1 f Estat de vigilància. Davant el perill d’un cicló, s’ha decretat alerta màxima. 2 exp Alerta amb el gos! 3 anar alerta loc verb Anar amb compte. Aneu alerta amb els sots de la carretera.

aleshores adv En aquell moment. Va ser aleshores que va comparèixer.

aleta f Apèndix dels peixos i d’altres animals aquàtics que els serveix per nedar.

alfabet m Conjunt ordenat de totes les lletres amb què escrivim, abecedari. El nostre alfabet té vint-i-sis lletres.

alfabètic, -a adj D’acord amb l’alfabet. Ordre alfabètic.

alfàbrega [var.: *alfàbega] f Mata molt olorosa de fulla petita.

alfals m Herba de flors morades cultivada com a farratge.

alga f Planta generalment aquàtica. No es van poder banyar, perquè la platja era plena d’algues.

algeps* m Guix.

algú pron Alguna persona: *qualcú. Diria que hi ha algú darrere la porta.

algun, -a det 1 [en sing.] Un o una d’entre uns quants: *qualque. Això devia passar en alguna ciutat nord-americana. 2 [en pl.] Uns quants o unes quantes. Necessitarem alguns caragols per collar els prestatges.

alhora adv Junts, al mateix temps. Han arribat tots dos alhora.

aliança f Unió de persones o entitats per aconseguir algun fi, pacte. Els països nòrdics van fer una aliança comercial.

aliar-se v rec i règ Establir una aliança. Molts països s’han aliat en la lluita contra la droga.

aliat, -ada adj i m i f Que ha establert una aliança. Estan aliats en una mateixa empresa. Els aliats van guanyar la Segona Guerra Mundial.

aliatge m Combinació de dos o més metalls.

alicates f Tenalles de pinça plana per manipular filferro.

aliè, -ena adj règ Estrany, no pertanyent (a). «Prohibit el pas a tota persona aliena a les obres».

aliment m Allò que alimenta. Ha estat tot el dia sense prendre aliment.

alimentació f Acció d’alimentar-se. Fa una alimentació poc equilibrada.

alimentar 1 v tr i règ Donar aliment. Alimenten les cries tan bé com poden. L’alimenten només amb fruita i verdura. 2 alimentar-se v pron i règ Prendre aliment. Els carnívors s’alimenten de carn.

alimentari, -ària adj Referent a l’alimentació. Els productes alimentaris.

alinear v tr Fer formar en filera, especialment fer formar part d’un equip en una competició. L’entrenador no ha alineat ningú del planter.

all m Planta d’horta. Amb tres grans d’all, ja pots fer un bon allioli.

allà [var.: allí] adv En aquell lloc. Arriba’t fins allà on és ell. Allà dalt de la muntanya. Allà dins de la cova. Allà darrere la porta. Allà davant la casa. Allà damunt la cuina. «Allà sota una penya». Allà fora feia fred.

allargar v tr Fer més llarg. Allargar un vestit.

allargat, -ada adj Més llarg del compte. Una ombra allargada.

allau f Esllavissada de neu. Quan puja la temperatura, hi ha perill d’allaus.

al·lèrgia f Afecció provocada per una sensibilitat a certs agents externs.

alletar v tr Alimentar una cria amb llet, especialment la mare. Convé alletar els nadons com més temps millor.

alleugerir v tr Fer més lleuger. S’ha d’alleugerir la càrrega del camió.

alleujament m El fet de fer més lleu un patiment, una càrrega. Un alleujament del mal de cap.

alliberament [var.: alliberació] m Acció d’alliberar(-se). Celebren l’alliberament del país per les tropes aliades.

alliberar v tr Fer lliure. Han alliberat els presos polítics.

allioli m Salsa feta amb oli i alls picats tot ben lligat. Conill amb allioli.

allò 1 pron Aquella cosa [per referència a la 3a. persona]. Veus allò que tenen allà dalt de casa seva? 2 d’allò més loc adv Moltíssim. Pensa que t’aprecia d’allò més.

al·lot, al·lota* m i f Persona d’edat imprecisa entre la infància i la joventut; [p. ext.] jove: noi, noia.

allotjament m Lloc on allotjar(-se). Ja hem trobat allotjament per aquesta nit.

allotjar 1 v tr Donar habitació. Van allotjar els excursionistes extraviats a les cases del poble. 2 allotjar-se v pron Prendre habitació. Ens allotjarem en una casa de colònies.

al·lucinar v intr 1 Alterar-se els sentits, especialment la vista. Una droga que fa al·lucinar. 2 [hip.] La vostra proposta em va fer al·lucinar.

al·ludir v tr Fer(-hi) referència no del tot explícita. Ahir, diria que us van al·ludir a la reunió.

allunyar 1 v tr Anar, dur lluny. Allunya un mica més el llum, que m’enlluerna. 2 allunyar-se v pron i règ Com més caminaven, més s’allunyaven els uns dels altres.

al·lusió f Referència feta a algú o a alguna cosa. Va demanar la paraula per al·lusions.

almenys adv Ben bé, com a mínim. Hi havia almenys dues mil persones. Si no podies venir, almenys podies avisar.

alpinisme m Esport consistent a pujar a cims elevats.

alpinista m i f Persona que practica l’alpinisme.

alqueria* f Casa de camp, mas, especialment de terres de regadiu.

alt, -a 1 adj Que té una certa alçada. Unes cases altes. 2 alt adv A una certa altura. Si que vola alt! 3 [fig.] Fort. No parleu tan alt. 4 m Alçada. El bufet feia més de dos metres d’alt. 5 alts m pl Els alts i baixos de la fortuna.

alta f 1 Inclusió en una llista. Al club hi ha hagut moltes altes aquest mes. 2 Autorització mèdica per reprendre les activitats laborals. He anat a buscar l’alta per a l’empresa.

altar m Taula destinada al culte religiós.

altaveu m Aparell que transforma els senyals elèctrics d’un amplificador en sons.

alteració f Canvi substancial. Això significa una alteració de les normes de funcionament.

alterar v tr Provocar alteració o alteracions. Han alterat els nostres plans.

altern, -a adj Que no va seguit, sinó ara l’un, ara l’altre. Rep visites en dies alterns.

alternatiu, -iva 1 adj Que representa una opció respecte a una altra cosa. Energies alternatives. 2 alternativa f Opció alternativa. Va proposar d’anar al teatre com a alternativa al cinema.

altiplà m Elevació del terreny amb una superfície plana d’una certa extensió al capdamunt.

altitud f Altura respecte al nivell del mar.

alto 1 interj Indica l’ordre de parar. Alto, fins aquí hem arribat! 2 m Parada. Farem un alto en el camí per descansar.

altre N’indica un de diferent, un de nou, un d’anterior. 1 altre, -a det Torna-ho a dir una altra vegada. Va arribar l’altre dia. T’hauràs d’acontentar amb aquestes sabates, perquè no en tens d’altres. No tens altra cosa a fer que empipar? No tinc cap altra cosa per donar-te. 2 pron Em vaig esperar estona, però no van venir ni l’un ni l’altre. 3 els altres pron Els restants. Mentre vosaltres comenceu, els altres es poden anar preparant.

altruisme m Tendència a mirar pel bé dels altres sense pensar en un mateix.

altura f Distància vertical respecte a una superfície. El vent els impedia d’arribar a massa altura. L’altura d’un triangle.

alumini m Metall gris clar molt utilitzat en bastiments metàl·lics, entre altres aplicacions.

alumne, alumna m i f Persona que rep ensenyament. Els alumnes de l’institut.

alvocat m Fruit comestible d’aspecte de pera, verdós i amb molta polpa.

alzina f Arbre de fulla dura i perenne, d’escorça rugosa. Alzina surera.

ama* f 1 Propietària. Qui és l’ama del gos? 2 Mestressa de casa. Un programa de ràdio per a les ames de casa. 3 Empresària. L’ama de la fàbrica.

amabilitat f Qualitat d’amable. Va tenir l’amabilitat d’acompanyar-nos.

amable adj De tracte educat i afectuós. És molt amable, ens ajuda sempre en tot.

amablement adv D’una manera amable.

amagar 1 v tr No deixar veure. Els núvols amagaven el sol. 2 amagar-se v pron Quan els va veure venir, es va amagar en un portal.

amagatall m Lloc on poder estar amagat. Els van fer fora de l’amagatall.

amanida [var.: amanit m] f Plat d’hortalisses variades i adobades, generalment crues, però que admet altres combinacions: *ensalada. Amanida verda, mixta. Amanida d’arròs, de patates, de marisc.

amanir v tr Adobar aliments: *trempar. La verdura bullida va bé amanir-la amb oli d’oliva.

amant m i f Aficionat, aficionada. És una amant de la bona cuina.

amarar [var.: amerar] v tr Mullar completament. La pluja amarava els camps.

amargant [var.: amarg] adj De gust desagradable. Ametlles amargants.

amargor f Sensació d’amargant. Tenia amargor a la boca.

amb prep 1 Indica companyia. Anava amb la Maria. 2 Indica manera. El van acomiadar amb molta pena. 3 Indica mitjà. Tot ho fa amb les mans. 4 Indica causa. Amb aquest vent, no es pot sortir al carrer. 5 Indica característiques. Un cotxe amb cinc marxes. 6 Indica oposició o acord. Està enfadat amb ell. Parla amb tothom. 7 Indica contacte. Va topar amb la paret.

ambaixada f Seu d’un ambaixador o d’una ambaixadora.

ambaixador, ambaixadora m i f Membre del cos diplomàtic que té la més alta representació del seu país en un país estranger.

ambició f Desig molt fort d’obtenir una finalitat que comporta un benefici. Tenia l’ambició d’arribar a estrella de cine.

ambiciós, -osa adj Que demostra ambició. Una idea ambiciosa.

ambient m 1 Allò que ens envolta. Si obres la finestra, es refredarà l’ambient. 2 [fig.] En aquella família hi ha mal ambient. 3 El medi. Els pingüins viuen en un ambient marítim. 4 adj Ambiental. El medi ambient. Temperatura ambient.

ambientador m Substància que perfuma l’ambient. Per dissimular l’olor de tabac, hi va tirar una mica d’ambientador amb un esprai.

ambiental adj 1 Referit a l’ambient. Temperatura ambiental. 2 Referit al medi ambient. Educació ambiental.

ambigu, -a adj Que no es manifesta clarament. Una proposta ambigua.

àmbit m Zona, sector d’influència. Aquestes mesures han tingut molta repercussió en l’àmbit universitari.

ambulància f Vehicle equipat per transportar malalts o accidentats i, en molts casos, per fer-hi les primeres cures.

ambulant adj Que va d’un lloc a l’altre. Venedors ambulants.

ambulatori m Centre mèdic per atendre pacients en règim extern.

amenaça f Acció d’amenaçar. Va rebre unes amenaces anònimes per telèfon.

amenaçador, -a adj Que suposa una amenaça. Gestos amenaçadors.

amenaçar v tr i règ Donar a entendre la intenció de perjudicar algú. El van amenaçar que el farien fora.

americà, -ana adj i m i f D’Amèrica.

americana f Jaqueta, especialment la que és feta de roba.

ametlla [var.: *ametla] f Fruit comestible de l’ametller.

ametller [var.: *ametler] m Arbre fruiter de fulla caduca que fa les ametlles.

amfibi 1 m Animal terrestre que passa per un estadi de larva aquàtica. 2 amfibi, -íbia adj Dit d’un vehicle que pot anar per terra o per l’aigua. Un camió amfibi.

amic, amiga m i f Persona que està unida per l’amistat amb una altra. Són amics de la infància.

amidar v tr Mesurar una longitud. Amida l’amplada de la cortina.

amígdala f Cada una de les glàndules del coll. Té les amígdales inflamades.

amistat 1 f Sentiment de simpatia entre persones que les fa estar unides i compartir les coses. Hi havia una gran amistat entre les dues famílies. 2 amistats f pl Conjunt d’amics. Va comunicar la notícia a les amistats.

amistós, -osa adj De tracte amable, com d’amics. Ens van fer una rebuda amistosa.

amnistia f Perdó d’un delicte per part de l’autoritat competent. Han decretat una amnistia per als presos polítics.

amo m 1 Propietari. L’amo de la casa. 2 Patró. Els amos de la botiga. *3 Pagès que duu una propietat d’una altra persona: masover.

amoïnar-se v pron Preocupar-se. M’amoïna que sigueu d’aquesta manera. No us hi amoïneu, que ens en sortirem.

amollar v tr 1 Afluixar. Amolla una mica el nus. 2 Deixar anar. Amollaven coloms per la festa.

amoníac m Líquid d’olor penetrant utilitzat en medicina. Es posa amoníac a les picades d’insectes.

amor m Sentiment gran d’estimació. Aquell home va ser l’amor de la seva vida.

amortidor [var.: esmorteïdor] m Peça d’un vehicle que contraresta els sotracs.

ampit m Mur que arriba fins a l’alçada del pit. L’ampit de la finestra.

amplada [var.: amplària] f Distància de costat a costat. El nostre carrer fa deu metres d’amplada.

ample, -a 1 adj Que té una certa amplada. Una carretera ampla. 2 Que té una certa amplitud, ampli. Té uns coneixements amples de física. 3 ample m Amplada. Quant fa d’ample, la taula?

ampli, àmplia adj Espaiós. La sala és prou àmplia, hi cabrem de sobres.

ampliar v tr Fer més ampli. Li agrada viatjar per ampliar coneixements.

amplificador m Aparell que augmenta la potència del so. L’amplificador d’una cadena musical.

amplificar v tr Augmentar la potència d’un so, el volum aparent d’un objecte, etc.

amplitud f Qualitat d’ampli. L’amplitud de la vall.

ampolla f Recipient de vidre o de plàstic, alt i amb coll, per a líquids, botella. Una ampolla de vi.

amprar* v tr Rebre diners en préstec: manllevar.

amunt adv Indica direcció cap a la part de dalt. Van tirar escales amunt.

amuntegar [var.: *amuntonar] v tr Posar(-ho) fent un munt: *acaramullar. Poseu les caixes ordenades, no les amuntegueu pas.

anada f Acció d’anar cap a un lloc. En el viatge d’anada es va posar malalt.

analfabet, -a adj i m i f Que no sap llegir ni escriure. Part de la població era analfabeta. Cada vegada hi ha més pocs analfabets.

anàlisi f Estudi detallat de les característiques d’un objecte, d’un fet, d’una substància, etc. Li fan fer una anàlisi de sang.

analitzar v tr Fer una anàlisi. Calia analitzar els motius d’aquella estranya conducta.

analogia f Relació de semblança. Hi ha una certa analogia entre el davant d’un cotxe o d’un avió i el morro d’un animal.

anar 1 v intr Moure’s en una direcció. Anaven carrer amunt. 2 Passar. Van pel mig de la plaça. 3 Funcionar. La llanterna va amb piles. 4 Escaure. Aquest color no li va. 5 Trobar-se. Com va tot? 6 Presentar-se d’una determinada manera. Anava ben vestit però mal calçat. 7 Fer de ventre. Avui ha anat tres cops. 8 v aux Indica un procés que creix o que minva. El foc s’anava apagant. 9 Indica un procés que dura. Ja pots anar dient. 10 anar a v aux Indica incertesa. Aneu a saber per on sortirà, ara! 11 fer anar loc verb Manejar, fer funcionar. Saps fer anar la màquina? 12 anar-se’n v pron Partir d’un lloc. Va anar-se’n sense avisar. 13 d’anar i tornar loc adj D’anada i tornada. Un bitllet d’anar i tornar.

anàrquic, -a adj Sense seguir un ordre previ. Tot ho fa d’una manera anàrquica.

anarquisme m Ideologia social i política que propugna la desaparició de l’Estat i la creació d’una societat en què tothom sigui igual.

anarquista adj i m i f Referent a l’anarquisme; partidari o partidària de l’anarquisme. Un sindicat anarquista. Una família d’anarquistes.

anatomia f Estructura d’un ésser viu. L’anatomia d’un peix.

anca f Cada una de les parts posteriors damunt la cuixa dels mamífers; llom d’una bèstia de muntar.

ancià, anciana m i f Persona que es troba en la vellesa.

àncora f Peça que duen els vaixells per quedar fixats al fons.

andalús, -usa adj i m i f D’Andalusia.

andana f 1 Plataforma que hi ha a les estacions per poder accedir fàcilment al tren. El tren cap a Lleida sortirà de l’andana sis. *2 Golfes. Puja aquestes cadires a l’andana.

andorrà, -ana adj i m i f D’Andorra.

ànec, ànega [var.: *àdena f, *àneda f, *ànnera f] m i f Ocell aquàtic, que és criat també com a aviram.

anècdota f Fet, història, curiosos o divertits. S’explicaven moltes anècdotes de la ministra d’Educació.

anell m Cèrcol rodó, generalment de metall noble, que es duu al dit. L’anell de casat.

anella f Cèrcol rodó de diferents mides i materials i de diferents usos. Les anelles de la cortina.

anestèsia f Supressió del dolor per mitjà de medicaments. Anestèsia total.

àngel m Esperit del bé.

angines f pl Inflamació de les glàndules del coll.

angle m 1 Figura geomètrica. Angle recte, obtús, agut. 2 Racó, cantó. Un angle del menjador, de la taula.

anglès, -esa 1 adj i m i f D’Anglaterra. 2 anglès m La llengua anglesa.

angoixa f Sensació desagradable d’opressió psicològica. Totes aquelles desgràcies li provocaven angoixa.

angoixós, -osa adj Que causa angoixa. Una pel·lícula angoixosa.

anguila f Peix amb el cos semblant a una serp. Les anguiles de l’Albufera.

angúnia f Sensació desagradable. Em fa una certa angúnia haver-li-ho de dir. Em fa angúnia tocar una cosa tova.

ànim [sovint en pl.] m Estat psíquic que fa tenir ganes o disgust de les coses. No té ànims per a res. Ànim, que ja hi falta poc!

ànima f 1 Energia vital. Hi va posar l’ànima, en aquella empresa. Ella va ser l’ànima de la festa. 2 Persona. A aquelles hores no es veia ni una ànima.

animador, animadora m i f Persona que presenta i anima un espectacle. En el festival de televisió hi havia dues bones animadores.

animal m 1 Ésser viu que menja i generalment es desplaça i es relaciona. Els animals vertebrats i els invertebrats. 2 Per oposició a persona. Els masovers donaven menjar als animals.

animar v tr Donar ànims. El públic animava l’equip en va.

animat, -ada adj Que es troba amb ànims, que mostra animació. No estic massa animat, avui. Una festa animada.

anís m 1 Planta que fa unes llavors molt aromàtiques utilitzades com a condiment. 2 Licor extret de l’anís. Una copeta d’anís.

anit* adv 1 La nit passada. Anit no vaig poder dormir. 2 La nit que ha de venir. Anit anirem al teatre.

anivellar v tr Posar al mateix nivell. Cal anivellar els sous més baixos.

aniversari m 1 Diada en què fa anys d’un fet. L’aniversari de casament. 2 [esp.] Diada en què algú fa anys. Les espelmes del pastís d’aniversari.

annex, -a 1 adj Que acompanya, afegit. Van fer fer una habitació annexa a la sala. 2 annex m Va presentar el projecte relligat i, els annexos, en un arxivador a part.

anomenada 1 f Fama. És un poeta que té molta anomenada. 2 d’anomenada loc adj Famós. Una cantant d’anomenada.

anomenar v tr Parlar d’algú. L’altre dia, a la reunió, et vam anomenar.

anònim, -a 1 adj Que no se sap qui és, de qui és. Una trucada anònima. 2 anònim m Escrit que no duu firma. Ha rebut un anònim amb amenaces.

anorac m Jaqueta impermeable, amb caputxa.

anormal adj Que no és normal. Mostrava un comportament anormal.

anotació [sovint en pl.] f El fet d’anotar alguna cosa. Va fer unes anotacions al marge del text.

anotar v tr Apuntar per escrit. Anota la nostra adreça.

ànsia f 1 Sensació de neguit. Si tardeu molt, passaré ànsia. 2 Pressa, ànim. Ens donava ànsia per acabar.

ansiós, -osa adj Amb desig. Estava ansiós per saber els resultats.

antecedent m Allò que precedeix. Tot pronom o adverbi relatiu té un antecedent. 2 antecedents m pl Accions passades d’una persona, especialment del punt de vista policial o penal. La pena va ser més greu perquè tenia antecedents.

antecessor, antecessora m i f Persona que en precedeix una altra en un càrrec, una feina, etc. El primer dia es va dedicar a llegir els informes del seu antecessor.

antena f 1 Dispositiu per captar més bé les ones de la ràdio, de la televisió, del radar, etc. Una antena parabòlica. 2 Apèndix del cap de certs invertebrats. Les antenes d’una llagosta.

anteposar v tr i règ Donar preferència. Anteposava els interessos de la majoria als seus propis interessos.

anterior adj Que ocupa el lloc precedent. El dia anterior a la festa. La façana anterior,

anterioritat f Situació referida a un temps anterior. El van avisar amb anterioritat als fets.

antiaeri, -èria adj Que defensa dels atacs aeris. Un míssil antiaeri.

antibiòtic m Medicament que combat l’acció dels microorganismes.

antic, -iga adj D’altres temps. Els antics castells.

anticicló m Zona atmosfèrica de pressions altes respecte a les zones del voltant. L’anticicló de les Açores.

anticipar v tr Fer abans del temps convingut. Si em pots anticipar algun pagament, m’anirà molt bé.

antigament adv En temps antics. Antigament es viatjava en diligència.

antiguitat 1 f El temps antic. Els fets de l’antiguitat. 2 antiguitats f pl Objectes antics de valor. M’encanten les antiguitats.

antipatia f Condició d’antipàtic. Vessa antipatia per tots els porus.

antipàtic, -a adj Que repel·leix en el tracte. Una persona antipàtica.

antiquari, antiquària m i f Persona que es dedica a comprar i vendre antiguitats.

antisolar adj Dit del producte que neutralitza els efectes de les radiacions solars. Crema antisolar.

anual [var.: anyal] adj Que passa cada any, que dura un any. Una festa anual.

anul·lar v tr Declarar nul. Han anul·lat el resultat de la competició.

anunci m Text de propaganda comercial. Han tallat tres vegades la pel·lícula per passar anuncis.

anunciar v tr 1 Fer propaganda comercial amb anuncis. Anuncien un nou producte per fer encara més blanca la roba. 2 Fer a saber, pronosticar. La dona del temps anuncia tempestes.

anus m Forat de sortida del recte.

anxova f Seitó conservat en sal. Anxoves de l’Escala.

any m Temps que està la Terra per fer una volta completa a l’entorn del Sol. Esperem que aquest any no plourà tant. L’any de traspàs té 366 dies.

apa interj 1 Expressa estranyesa. Apa, que no m’ho crec! 2 S’utilitza per animar. Apa, no us ho prengueu així!

apagar v tr 1 Extingir un foc. Apaga el foc, que l’olla ja ha bullit prou. Els bombers no podien apagar l’incendi. 2 Desconnectar. Apaga el llum. Apagueu el televisor.

apagat, -ada adj Poc intens. Uns colors apagats. Uns sorolls apagats.

apaivagar v tr Calmar.

aparador m 1 Vitrina d’exposició a l’exterior d’una botiga: *mostrador. S’encantava davant els aparadors. 2 Bufet. Deseu les estovalles a l’aparador.

aparcament m Lloc, instal·lacions on deixar el cotxe aparcat. Fa mitja hora que volta i no troba aparcament. L’ajuntament ha fet nous aparcaments subterranis.

aparcar v tr i intr Deixar un vehicle en un lloc durant un temps. On has aparcat el cotxe?

aparèixer v intr Fer-se present. Quan la festa ja s’acabava, van aparèixer més convidats.

aparell m 1 Instrument mecànic o elèctric que té una utilitat pràctica. Un aparell de ràdio. 2 Conjunt d’òrgans del cos que fan una funció. L’aparell circulatori.

aparellador, aparelladora m i f Auxiliar d’arquitecte.

aparellar v tr Relacionar per parelles segons alguna qualitat.

aparença f Semblança externa. No sempre et pots fiar de les aparences.

aparent adj Segons que es pot captar pels sentits. Aquella calma era més aparent que real.

aparentment adv En aparença. Aparentment semblava enfadada.

aparició f 1 El fet d’aparèixer. L’aparició d’un nou cantant. 2 Fantasma. Així, a mitja claror, sembla una aparició.

apartament m Habitatge de dimensions reduïdes. Han llogat un apartament vora mar.

apartar(-se) v tr i pron Posar(-se) més lluny, a un costat. Aparteu les criatures. Va haver d’apartar-se per deixar-los passar.

apassionar-se v pron Experimentar un gran entusiasme. Quan parla de futbol, s’apassiona.

apassionat, -ada adj i m i f Que sent una gran passió (per). És un apassionat del cinema.

àpat m Cada una de les menjades que fem al dia.

apegalós, -osa* adj Enganxós. Una substància apegalosa.

apegar* 1 v tr Enganxar. Has d’apegar els trossos del plat que s’ha trencat. 2 apegar(-se) v pron i tr Contagiar(-se). M’han apegat la grip. Una malaltia que s’apega fàcilment.

apendicitis f Inflamació de l’apèndix. Un atac d’apendicitis.

apèndix [pl. -xs] m Afegitó. La bibliografia va darrere, en un apèndix. Les aletes dels peixos són apèndixs. L’han operat de l’apèndix.

aperitiu m Menjada lleugera per fer gana. Per aperitiu ens van posar un martini amb olives.

api m Hortalissa de tronxos blancs i llargs que s’utilitza per fer amanides o per al caldo. Diuen que l’api va bé per als nervis.

apilotar-se v pron i règ Formar aglomeracions. Els compradors s’apilotaven a la porta de les botigues a causa de les rebaixes.

apinyat, -ada adj Dit d’un conjunt de coses que estan molt juntes, molt estretes. L’enciam té les fulles apinyades.

aplanar v tr Deixar plana una superfície. Han aplanat el mig de la plaça.

aplaudiment m Picament de mans. El públic el va rebre amb grans aplaudiments.

aplaudir v intr Picar de mans. Quan va haver acabat la interpretació, tots van aplaudir amb ganes.

aplegar 1 v tr Reunir. El conferenciant va aplegar força públic. *2 v règ Arribar. Quan aplegarem a París? 3 aplegar-se v pron i règ Reunir-se. Mig poble es va aplegar davant de l’ajuntament.

aplicació f 1 Ús, utilitat. L’aparell que has comprat té moltes aplicacions. 2 Dedicació. Estudia amb molta aplicació.

aplicar v tr 1 Concretar a la pràctica. Domina la teoria, però no la sap aplicar. 2 Imposar. El tribunal li ha aplicat la pena màxima.

aplicat, -ada adj 1 Que és conseqüència d’una aplicació o concreció. Estudis aplicats d’informàtica. 2 Que s’hi fa amb interès. Un alumne aplicat.

apoderar-se v pron i règ Prendre amb violència. L’enemic es va apoderar de tot l’armament.

aportar v tr i règ Presentar. Ha aportat noves idees al projecte.

apòsit m Material per a cures mèdiques, com ara benes o gases.

aposta f El fet d’apostar. S’admeten apostes fins cinc minuts abans de començar la competició.

apostar v règ Jugar-se diners en l’encert d’un resultat. Li agrada apostar a les carreres de cavalls.

apòstol m Persona que difon una idea. Es va convertir en un apòstol de la pau.

apreciació f Punt de vista. Segons la nostra apreciació, aquesta mena de roba no anirà bé per fer la cortina.

apreciar 1 v tr Valorar. Aprecien molt la vostra ajuda. 2 Estimar. Tots els companys l’aprecien molt. 3 apreciar-se v pron Entreveure’s. S’apreciava una certa desconfiança en la seva mirada.

apreciat, -ada adj Valorat. Un peix molt apreciat per menjar.

aprendre 1 v tr Adquirir coneixença. Ha après el català en un any. 2 v règ Vol aprendre a fer de mecànic.

aprenent, aprenenta m i f Persona que aprèn un ofici.

aprenentatge m Període en què s’aprèn. Per arribar a ser un bon mecànic, calen anys d’aprenentatge.

aprimar-se v pron Perdre greix. Segueix un règim per aprimar-se.

aprofitar 1 v tr Treure(’n) profit. No aprofita gens els consells que li donen. 2 v règ Servir. El seu fill no aprofita per als negocis.

aprofundir v règ Fer més profund. Vol aprofundir en el coneixement de la matemàtica.

apropar 1 v tr Acostar. Les autopistes apropen les poblacions. 2 apropar-se v pron i règ Això ja s’apropa a la quantitat exigida.

apropiar-se v pron i tr Quedar-s(’ho) com a seu. S’ha apropiat totes les meves idees.

apropiat, -ada adj Adequat. No duia el vestit apropiat a la festa.

aprovació f El fet d’aprovar, acord.

aprovar v tr 1 Manifestar acord. Tothom aprova la nostra gestió. 2 Superar una prova. Ha aprovat l’examen de conduir.

aprovat m Nota justa en una prova. Ha passat l’examen amb un aprovat.

aproximació 1 f Idea aproximada. Li va fer una aproximació del projecte. 2 per aproximació loc adv A ull. Ho ha calculat per aproximació.

aproximat, -ada adj D’un valor no exacte, però que s’hi acosta. Li va dir el preu aproximat de tot.

apte, -a adj Que té capacitat per fer una cosa. És apta per a tot tipus d’esport.

aptitud 1 f Capacitat. Li fan fer una prova d’aptitud. 2 aptituds f pl Condicions. Té aptituds per a la mecànica.

apujar v tr Portar a un nivell més alt. Qui ha apujat el volum de la ràdio? Apugen els sous amb comptagotes, i els preus, a raig.

apuntar v tr 1 Prendre nota. Apuntava el nom dels presents. 2 Dirigir una arma cap a un objectiu. L’apuntaven amb la pistola.

apunts m pl Notes preses de manera molt resumida. Passava en net els apunts de classe.

apunyalar v tr Ferir amb punyal, especialment diversos cops. Va apunyalar-la amb un ganivet de cuina.

aquarel·la f Tècnica de pintura; obra feta amb aquesta tècnica. Pintar a l’aquarel·la. Una exposició d’aquarel·les.

aquari [var.: aquàrium] m Recipient amb parets de vidre, o instal·lacions, per tenir-hi animals i plantes aquàtics.

aquàtic, -a adj Referent a l’aigua. Animals aquàtics.

aquell, -a det i pron Demostratiu lligat a la 3a. persona. Com es diu, aquella muntanya d’allà al fons? Et recordes d’aquella vegada que ens vam perdre? Qui són aquells?

aquest, -a det i pron Demostratiu lligat a la 1a. i 2a. persones. [cf. est/eix] Aquestes sabates que portes són ben bé com aquestes meves. Què vol ara, aquest? Aquesta me la pagaràs!

aquí adv Indica el lloc on sóc «jo» i on ets «tu». [cf. ací] Vine aquí dalt, que hi estaràs més bé, que aquí on t’has assegut no hi toca el sol.

ara 1 adv Al moment present. Ara arriben els últims. 2 ara… ara… conj Ara riu, ara plora. 3 ara conj, ara bé loc conj Jo ja li ho he explicat tot; ara (ara bé), si no en vol fer cas, ja s’ho farà. 4 i ara exp Indica sorpresa. I ara!, per què ho has fet, això?

àrab 1 adj i m i f Dels països àrabs. 2 m La llengua àrab.

aràcnid m Nom dels animals invertebrats de vuit potes, com les aranyes.

arada [var.: *aladre m] f Instrument per llaurar, amb una rella per fer els solcs, que sol ser estirat per un tractor.

aranya f 1 Animal invertebrat que teixeix les teranyines. 2 [p. ext.] Llum de braços que penja del sostre.

arbitrari, -ària adj No ajustat a normes convingudes. Ha pres una decisió arbitrària.

àrbitre, àrbitra m i f Persona que vetlla pel compliment de les regles del joc en una competició esportiva.

arbre m Vegetal de tronc llenyós que es ramifica a una certa altura de terra. Arbre de ribera. Arbre fruiter.

arbreda f Lloc plantat d’arbres.

arbust m Vegetal de tronc llenyós que es ramifica prop de terra.

arc m 1 Tot allò que té la forma d’una porció de línia corba. L’arc de Sant Martí. L’arc de triomf. L’arc de les celles. Els arcs d’un pont. 2 [esp.] Arma o estri per tirar fletxes. Tir a l’arc.

àrea f 1 Superfície amb una destinació específica. L’àrea de la porteria d’un camp de futbol. L’àrea de servei d’una autopista. Àrea comercial. 2 [esp.] Mesura de superfície.

arena f Material format per granets minúsculs procedents de roques esmicolades, sorra.

arenós, -osa adj Que conté arena, sorrenc.

aresta f 1 Recta d’unió de dues cares d’un poliedre. Un mobiliari ple d’arestes. 2 Cada un dels filaments d’una espiga. Les arestes d’una espiga d’ordi.

argila f Material de gran plasticitat quan és humit, amb el qual es fa ceràmica.

argument m Raonament per provar un fet. El venedor donava tota mena d’arguments per convèncer els clients.

argumentar v tr Raonar mitjançant arguments. Va argumentar prou bé la seva oposició al projecte.

àrid, -a adj Sense humitat, sense vegetació. Una comarca àrida.

aristocràtic, -a adj De maneres i gustos refinats. Té un tarannà aristocràtic.

aritmètica f Part de la matemàtica que estudia els nombres.

arma f Instrument per lluitar. Arma de foc. Arma blanca.

armadura f Vestit fet de peces de ferro que servia com a defensa. Una armadura medieval.

armament m Conjunt de les armes que posseeix algú. L’exèrcit havia renovat bona part del seu armament.

armar v tr Proveir d’armes. Han armat tot el poble.

armari m Moble amb portes, dotat de prestatges, calaixos, etc., per desar-hi diferents objectes segons les finalitats. Armari de cuina. Armari de paret. Armari rober.

armilla f Peça de vestir que cobreix el tòrax, oberta per davant i sense mànigues: *guardapits, *jupetí.

aroma f Perfum, olor agradable. Quines aromes que vénen de la cuina!

aromàtic, -a adj Que fa aroma. El romaní i la farigola són plantes aromàtiques,

arqueologia f Ciència que estudia la història antiga a partir de les restes deixades.

arquitecte, arquitecta m i f Persona que projecta edificis i en dirigeix la construcció.

arquitectura f Art de planificar i construir edificis.

arracada f Penjoll o botó que es duu a les orelles com a guarniment.

arraconar v tr Deixar en un racó, de racó. Per entrar l’armari, heu d’arraconar la taula. Han arraconat totes les propostes de millora.

arran 1 adv Des de la base. Els segadors segaven arran. 2 arran de loc prep Indica gran proximitat en l’espai o en el temps. L’helicòpter volava arran de terra. Arran d’aquells fets, la seva salut se’n va ressentir.

arrapar-se v pron i règ Agafar-se amb força. L’heura s’enfilava per la paret arrapant-s’hi.

arrecerar-se v pron Protegir-se del fred, del vent, etc. Es van arrecerar com van poder en una balma per passar-hi la nit.

arrecerat, -ada adj Abrigat. Una vall arrecerada.

arreglar 1 v tr Posar(-hi) ordre. Així no podeu pas continuar, ho heu d’arreglar. 2 Reparar. Heu de dur el televisor a arreglar. 3 arreglar-se, arreglar-se-les v pron Espavilar-se. Deixa’l, que ell ja se sap arreglar. Ja se les arreglarà.

arrel [var.: *raïl, rel] f Part de la planta, que creix generalment sota terra.

arrelar v intr Posar arrels. El ficus ja ha arrelat.

arrencada [var.: arrancada] f Començament d’un moviment. El moment més delicat d’aquell negoci va ser l’arrencada.

arrencar [var.: arrancar] 1 v tr i règ Separar amb violència una cosa d’allà on està agafada o fixada. No podia arrencar els claus de la paret. Va arrencar la criatura dels braços de sa mare. 2 v tr Començar. Arrencar el vol. 3 arrencar a v aux Començar a. Arrencar a córrer.

arreplegar v tr Agafar, recollir de manera ocasional. A la fira, hi vaig arreplegar tot de catàlegs. Ha arreplegat un bon refredat.

arreu adv 1 [var.: a tot arreu, pertot arreu] A totes bandes. D’això, en trobaràs arreu. Té fotografies de tot arreu del món. *2 Seguit. Les coses s’han de fer arreu. *3 Deixat. Aquell va sempre molt arreu.

arribada f Moment, fet d’arribar. Esperaven l’arribada del vaixell que venia de Nàpols.

arribar 1 v intr Acabar un trajecte en el lloc de destí. Demà arriba el teu germà. 2 Fer-se present. Quan arribarà, el bon temps? 3 v règ. Fins demà no arribarem a París. 4 Aconseguir. No sé si arribaran a guanyar. Si ho deixes tan lluny, no hi arribaré. Els moviments sísmics van arribar fins a la ciutat. 5 Procedir de. El tren que arriba de Bilbao. 6 arribar a v aux Ponderatiu. Que arribes a ser pesat!

arriscar(-se) v tr i pron Posar(-se) en perill. Embarcant-se en aquell negoci, van arriscar els pocs diners que els quedaven.

arriscat, -ada adj 1 Que comporta risc. Una empresa arriscada. *2 Eixerit. Un vellet molt arriscat.

arrissat, -ada adj 1 Dit dels cabells amb rínxols: *rull. Una cabellera arrissada. 2 Dit de la mar una mica picada. Una mar arrissada.

arrodonir [var.: *arredonir] 1 v tr Fer rodó. Amb moviments ràpids de mans, va arrodonir la peça. 2 [fig.] Completar. Posi-me-n’hi tres dotzenes més i arrodonirem la comanda. 3 per acabar-ho d’arrodonir loc adv Per completar la jugada. El van atracar i, per acabar-ho d’arrodonir, li van donar una pallissa.

arromangar-se [var.: arremangar-se] v pron i tr Tirar-se amunt les mànigues, els camals. Es va arromangar la camisa per treballar més bé.

arronsar v tr Reduir per contracció el volum, la llargada, etc. Arronsa les cames, que no puc passar.

arròs m Planta que es cultiva en camps inundats; nom de diversos plats cuinats amb els grans d’aquesta planta. Arròs a la cassola. Arròs a banda. Arròs negre. Arròs de cego.

arrossar m Camp d’arròs. Els arrossars del delta.

arrossegar v tr 1 Estirar una cosa o algú que va per terra. Arrossegava darrere seu un sac més gran que ella. 2 Dur plana per terra una part del cos. Camina arrossegant els peus.

arruga [var.: *rua] f 1 Solc de la pell. Té arrugues al front. 2 Plec mal fet de la roba. Duu la brusa plena d’arrugues.

arrugat, -ada [var.: *ruat] adj Que té arrugues. Un vestit arrugat. Una pell arrugada.

arruïnar v tr Dur a la ruïna. La crisi ha arruïnat moltes empreses.

arruixadora* [var.: ruixadora] f Recipient per regar: regadora.

arsenal m 1 Dipòsit gran d’armes. 2 Drassanes de la marina de guerra. L’arsenal de Cartagena.

art m o f 1 Activitat que genera obres de creació. L’art de la pintura. L’art del cinema. Les belles arts. Les obres d’art. 2 Certes tècniques. Les arts gràfiques.

artèria f Conducte que duu la sang des del cor fins a qualsevol part del cos. L’artèria aorta.

arterial adj Referent a les artèries. Tensió arterial.

artesà, -ana [var.: artesanal] 1 adj Referent a l’art manual. Treball artesà. 2 m i f Persona que treballa en un art manual.

artesania f Producció d’obres d’artesà. Hi ha comarques on l’artesania té importància. Una obra d’artesania.

article m 1 Forma gramatical que determina el nom. L’article literari i l’article salat. 2 Gènere, producte comercial. Articles de primera necessitat. 3 Escrit aparegut en un diari o una revista.

articulació f Punt d’unió mòbil de dues parts o peces d’un conjunt. El colze és a l’articulació del braç i l’avantbraç.

articular 1 v tr Pronunciar. De la impressió, no podia articular paraula. 2 articular-se v pron i règ Unir-se. La clavícula s’articula amb l’omòplat.

artificial adj Que ha estat creat per les persones i no per la natura. Un estany artificial. Treballa amb llum artificial.

artista m i f 1 Professional d’alguna art creativa. Tots els artistes del barri s’han aplegat en un casal. 2 Actor o actriu de teatre o de cinema.

artístic, -a adj Relatiu a l’art, fet amb art. Estudia fotografia artística. Han fet una decoració molt artística.

arxiu m Lloc on es guarden documents. L’Arxiu de la Corona d’Aragó.

arxivador m Moble o capsa on es desen documents d’una manera ordenada. Al costat de la taula de despatx hi havia un arxivador.

as m 1 Carta de joc. L’as de bastos. 2 Esportista que destaca. L’as de Fórmula 1.

ascendent adj Que puja. Moviment ascendent.

ascens m Augment de categoria en una feina. A més d’augmentar-li el sou, li van prometre un ascens per l’any següent.

ascensió f Pujada, especialment a un cim. L’ascensió a l’Everest.

ascensor m Cabina que puja i baixa per dins d’un edifici per al transport de persones. Han deixat les portes de l’ascensor obertes.

ase m 1 Mamífer que havia estat molt emprat com a bèstia de càrrega. 2 [fig.] Home ignorant. No entens res de res, ets un ase.

asfalt m Substància negra, enganxosa, que es fa servir per pavimentar.

asfaltar v tr Pavimentar amb asfalt. Han asfaltat el carrer.

asfíxia f Falta d’oxigen als pulmons.

asfixiar(-se) v tr i pron Provocar o tenir asfíxia. Amb aquell fum s’asfixiaven per moments.

asiàtic, -a adj i m i f De l’Àsia.

asil m Acolliment, especialment en el cas de persones refugiades. Asil polític.

asma f Malaltia respiratòria. L’al·lèrgia li provoca asma.

aspa f Conjunt de barres o pales que van generalment encreuades. Les aspes d’un molí de vent, d’un aerogenerador.

aspecte m Manera de presentar-se a la vista. Tens bon aspecte.

aspiració 1 f Acció d’aspirar l’aire. Li van demanar d’obrir la boca per facilitar l’aspiració. 2 [fig.] aspiracions f pl Desig de prosperar. Una persona amb aspiracions.

aspiradora f Aparell electrodomèstic per treure la pols.

aspirar 1 v intr Agafar aire pels pulmons. Aspireu profundament! 2 v règ Tenir aspiracions. Aspirava a acabar la carrera en el temps mínim

aspirina f Medicament contra el dolor, generalment en forma de pastilles.

aspre, -a adj Poc agradable als sentits. El codony és aspre. Una roba aspra. Una veu aspra.

assabentar 1 v tr i règ Fer a saber. El van assabentar de la mort del cunyat. 2 assabentar-se v pron i règ Saber, estar al cas (de). Ara m’acabo d’assabentar que està de viatge.

assaborir v tr Entretenir un gust en el paladar. Assaboria l’orxata amb delit.

assaig [pl. -jos- o -igs] m Prova, especialment d’una interpretació teatral, musical o cinematogràfica. Demà hi haurà assaig general.

assajar v intr Fer un assaig o assajos. La companyia assaja als matins.

assalariat, -ada adj i m i f Que depèn d’un salari. Treball assalariat. Les condicions de vida dels assalariats.

assalt m Acció d’assaltar. Van prendre la ciutat per assalt.

assaltar v tr 1 Atacar de manera sobtada. Els van assaltar uns lladres de camí ral. 2 [fig.] El va assaltar una sospita.

assassí, -ina adj i m i f Que assassina o ha fet un assassinat. La banda assassina. Seguien el rastre de l’assassí.

assassinar v tr Matar amb premeditació. Han assassinat el president.

assassinat m El fet d’assassinar algú. El jutgen per assassinat.

assecador m Aparell per assecar els cabells.

assecar 1 v intr Llevar la humitat. Posa els plats a assecar. 2 v tr Exhaurir els sucs d’un organisme. La calor ha assecat les plantes. 3 assecar-se v pron Exhaurir l’aigua. Si no plou, els pantans s’assecaran.

assedegat, -ada adj Consumit per una gran set. Després de l’excursió, estava assedegada.

assegurador, -a adj Que assegura. Una companyia asseguradora.

assegurança f Contracte amb una companyia asseguradora. Una assegurança de vida.

assegurar 1 v tr i règ Sotmetre a una assegurança o a seguretat. Han assegurat la casa contra incendis. Assegura la llibreria amb unes falques. 2 Garantir. Em van assegurar que vindrien. 3 assegurar-se v pron i règ Verificar. S’han assegurat que els frens estaven en bon estat.

assemblar-se v pron i règ Tenir una semblança (amb). S’assembla molt al seu avi. 2 v rec Són germans, però no s’assemblen gens.

assemblea f Reunió de molta gent per debatre una qüestió. Van fer una assemblea per decidir la vaga.

assentada f Reunió per arribar a acords. Hem de tenir una assentada per aclarir unes quantes coses.

assenyalar v tr Indicar. Hi havia uns rètols que assenyalaven els accessos al camp.

assenyat, -ada adj Que té seny. Per l’edat que té, hauria de ser més assenyat.

asserenar-se v pron Calmar-se. Després d’haver plorat tanta estona, va començar a asserenar-se. El cel s’asserenava després del temporal.

assessor, -a adj i m i f Que assessora. Els assessors del president.

assessorar v tr Aconsellar.

assetjar v tr Posar setge. Els periodistes assetjaven els testimonis a l’entrada dels jutjats.

asseure’s v pron i règ Fer reposar el cul a terra o en un seient. Es van asseure tots al voltant del foc.

assignar v tr Fixar. Li han assignat una quantitat com a diners de butxaca.

assignatura f Matèria d’un pla d’estudis. A primer curs tenim divuit assignatures.

assimilar v tr i intr 1 Transformar els aliments. Menja molt però no assimila bé. 2 [fig.] Comprendre. Li costa moltes hores d’estudi assimilar els conceptes.

assistència f Fet d’assistir(-hi), proporció de gent que (hi) assisteix. Ha fet moltes faltes d’assistència. A les primeres representacions, l’assistència va ser baixa.

assistent adj i m i f Que (hi) assisteix. El públic assistent. Els assistents a l’acte.

assistir v règ Ser en un acte, un esdeveniment, un espectacle. Va assistir poc públic a l’estrena.

associació f 1 Entitat no lucrativa que agrupa persones amb uns interessos comuns. Associació de Veïns. 2 Relació. Me n’he recordat per associació d’idees.

associar 1 v tr i règ Relacionar. Associen incultura amb pobresa. 2 associar-se v pron i règ Ajuntar-se amb una finalitat. S’han associat per fer més gran el negoci. Amb qui t’has associat?

assolellat, -ada adj Que (hi) toca molt el sol. Un terrat assolellat.

assolir v tr Aconseguir. Hem assolit els objectius.

assumir v tr Fer-se càrrec (de). Va assumir la defensa de l’acusat.

assumpte m Tema. De quin assumpte hem de parlar?

ast m Barra prima de ferro per coure vianda a la brasa. Pollastre a l’ast.

astre m Cos celeste. La Lluna i el Sol són astres.

astrologia f Estudi dels astres i de les seves preteses influències en el comportament humà.

astronau f Nau de l’espai.

astronauta m i f Tripulant d’una astronau.

astronomia f Ciència que estudia els astres.

astúcia f Condició d’astut. Actuava amb astúcia en les seves relacions amb la competència.

astut, -a adj Que aconsegueix els seus propòsits amb enginy i engany. La guineu té fama d’astuta en la literatura popular.

atabalar v tr Alterar la serenitat. Tantes preguntes seguides m’atabalen.

atac m 1 Acció d’atacar. Van repel·lir l’atac dels enemics. 2 Afecció sobtada. Un atac de cor

atacar v tr i intr Anar contra algú amb la intenció de perjudicar. Van donar l’ordre d’atacar l’enemic. L’oposició va atacar les propostes del govern. El davanter atacava amb força.

atansar(-se) v tr, pron i règ Acostar-(se). Atansa’m les estisores. No t’atansis tant a l’estufa!

atapeït, -ïda [var.: *atapit] adj Espès, comprimit. Aquest pa té la molla molt atapeïda.

ataronjat, -ada adj De color tirant a taronja.

atemptar v règ 1 Planejar, provocar un atemptat. Volien atemptar contra la vida del primer ministre. 2 Contradir. Aquestes idees atempten contra la lògica més elemental.

atemptat m Acte terrorista. Hi ha hagut un atemptat amb cotxe bomba.

atenció f 1 Interès per entendre, per captar, per fer les coses. Has de posar més atenció en allò que fas. Aquelles paraules em van cridar l’atenció. Prou que el vaig sentir, aquell soroll, però no hi vaig parar atenció. 2 [sovint en pl.] Mirament. Van tenir l’atenció de passar-nos a recollir. Durant la visita, tot van ser atencions amb nosaltres.

atendre v tr Estar per algú, per algun afer. L’especialista ens va atendre molt bé. La malaltia no em deixa atendre prou bé els estudis.

atenir-se [var.: atindre’s] v pron i règ Considerar, tenir en compte. Has d’atenir-te només a les teves obligacions. Davant de tantes informacions contradictòries, no sé a què atenir-me.

atent, -a 1 adj Que fa atenció (a), que té la capacitat d’atendre. Una persona molt atenta i servicial. 2 adj règ Estava atent als resultats dels partits.

atenuar v tr Fer menys fort, menys greu. El cinturó de seguretat va atenuar els efectes de la topada.

aterrar v intr Posar-se en terra. L’avioneta va aterrar fent bots.

aterratge m Acció d’aterrar. «Preparats per a l’aterratge».

aterrir v tr Provocar terror. Un drac ferotge aterria totes les poblacions de l’entorn.

ateu, -ea m i f Persona que nega l’existència de cap déu.

àtic m Pis situat a la part de dalt d’un edifici, que sol tenir terrasses.

atifell* [gen. en pl.] m Estri.

atipar 1 v intr Omplir molt una menja. Aquest pastís atipa molt. 2 v tr Cansar. Els teus capritxos ja comencen a atipar-me. 3 atipar-se v pron i règ Menjar(-ne) en excés. Es van atipar d’espaguetis. Per dinar s’atipa. 4 Cansar-se Al final, es va atipar de tanta comèdia.

atles m Llibre de mapes.

atleta m i f Persona que practica l’atletisme.

atletisme m Conjunt d’esports de realització individual que inclouen curses, salts i llançaments. Els caps de setmana fa atletisme.

atmosfera f Capa de gasos que envolta la Terra.

atmosfèric, -a adj Referent a l’atmosfera. Corrents atmosfèrics.

àtom m La partícula més petita d’un element.

atòmic, -a adj Referent a l’àtom. Pes atòmic.

atorgar v tr Concedir. Li han atorgat el primer premi.

atracament m Robatori a mà armada. Hi ha hagut un atracament a la sucursal de la caixa d’estalvis.

atracar 1 v tr Robar a mà armada. Han atracat la botiga de la cantonada. 2 v intr Entrar a port una nau. Van anar al moll a veure atracar els vaixells.

atracció 1 f Acció i efecte d’atraure. Sent atracció pels homes alts. 2 atraccions f pl Conjunt de jocs i altres diversions d’una fira. Un parc d’atraccions.

atractiu, -iva 1 adj Agradable, que atrau. Una dona atractiva. 2 atractiu m Encant. Aquell edifici té un atractiu especial. 3 atractius m pl Era presonera dels seus atractius.

atrafegat, -ada adj Que sempre té feina. Sempre el veuràs atrafegat.

atrapar v tr 1 Enxampar. L’han atrapat copiant l’examen. 2 Aconseguir. L’han atrapat a mig camí.

atreure [var.: atraure] v tr Fer venir cap a si. El nou parc d’atraccions atreia una massa de curiosos.

atreviment m Acció de qui s’atreveix a fer una cosa. Quin atreviment, entrar tot sol a la cova!

atrevir-se v pron i règ No tenir por o vergonya (de). No s’atrevia a dir tota la veritat.

atrevit, -ida adj i m i f Que té atreviment. Vas ser molt atrevida de dir-li el que en pensaves. Una colla d’atrevits.

atribuir v tr i règ Indicar com a causa (de). Tot ho atribuïen al mal temps.

atroç adj Inhumà, espantós. Una mort atroç. Uns turments atroços. Unes mutilacions atroces.

atuell m Recipient, generalment d’ús casolà. Els atuells de la cuina.

atur m Situació de desocupació forçosa. L’atur augmenta com més anem, més. Ara cobra el subsidi d’atur. Tots els germans estan a l’atur.

aturada f Acció d’aturar(-se), especialment en el món laboral. Els treballadors de l’empresa han fet una aturada d’un matí.

aturar 1 v tr Parar. Atura’l un moment. 2 aturar-se v pron Parar-se. Vaig fer senyal a un taxi, però no es va aturar.

aturat, -ada 1 adj Poc espavilat. És massa aturat per ocupar aquest càrrec. 2 m i f Desocupat. El nombre d’aturats ha augmentat.

atzar 1 f Sort. Ho confia tot a l’atzar. 2 per atzar loc adv Per casualitat. Es van trobar per atzar. 3 a l’atzar loc adv A la sort. Treu una papereta a l’atzar.

au interj S’utilitza per animar. Au, afanya’t! Au, va! Au, vinga!

audaç adj Atrevit. Uns aventurers audaços. Una dona audaç. Unes propostes audaces.

audàcia f Atreviment. S’enfrontaven als problemes amb audàcia.

audició f 1 Capacitat de sentir-hi. Té problemes d’audició. 2 Sessió dedicada a escoltar música. Van fer una audició de nocturns de Chopin.

audiència f 1 Percentatge de seguidors d’un programa de ràdio o de televisió. Els concursos de televisió tenen molta audiència. 2 Recepció per part d’una personalitat. Han demanat audiència al president del Parlament.

audiovisual 1 adj Referit als mitjans tècnics que utilitzen imatges i sons. Utilitzen recursos audiovisuals. 2 m Muntatge fet amb mitjans audiovisuals. Hem fet un audiovisual sobre l’Amazones. 3 audiovisuals m pl [el·líp] Mitjans audiovisuals.

auditiu, -iva adj Referent al sentit de l’oïda. Conductes auditius.

auditori m 1 Conjunt d’assistents a un concert, una conferència, etc. El conferenciant no va convèncer l’auditori. 2 Edifici destinat a audicions musicals. L’auditori municipal.

augment m Acció i efecte d’augmentar. Es nota un augment del trànsit.

augmentar v tr i intr Fer més gran, més intens. Tots els canals de televisió pugnen per augmentar l’audiència. Quan fan anuncis, el volum de la tele augmenta.

aula f Espai on es fa classe en un centre d’ensenyament.

auricular [sovint en pl.] m Part o accessori d’un aparell, que es posa a l’orella per escoltar. L’auricular d’un telèfon. Els auriculars d’un radiocasset.

autèntic, -a adj Cert, de veritat. Una anècdota autèntica.

autenticitat f Qualitat d’autèntic. Van demostrar l’autenticitat dels documents.

auto m Cotxe.

autobús [var.: bus] m Vehicle gran per al transport urbà i interurbà de passatgers. Hi ha autobusos de dos pisos.

autocar m Vehicle gran, usat generalment per a viatges de turisme o per al transport escolar. Van organitzar trenta autocars per anar a veure el partit.

autòcton, -a adj Dit especialment dels éssers vius específics d’un hàbitat. Les plantes autòctones.

autoescola f Centre d’ensenyament on s’aprèn de conduir automòbils.

autoestop m Sistema de transport gratuït que confia en la bona voluntat dels conductors de vehicles privats.

autoestopista m i f Persona que fa autoestop.

autògraf m Signatura d’algun famós o famosa. El dia del llibre pots aconseguir l’autògraf de moltes escriptores i escriptors.

automàtic, -a adj Que funciona amb mecanismes autònoms. Portes automàtiques.

automòbil m 1 Vehicle terrestre amb un motor que el fa anar. 2 [p. ext.] Cotxe.

automobilisme m Esport practicat amb automòbil.

automobilista m i f Persona que condueix un automòbil o que practica l’automobilisme.

autònom, -a adj Que té o actua amb autonomia. Treballador autònom. Govern autònom.

autonomia f Facultat d’autogovernar-se. Estatut d’autonomia.

autonòmic, -a adj Referent a l’autonomia. Eleccions autonòmiques.

autopista f Carretera sense encreuaments a nivell, amb separació entre tots dos sentits i amb l’espai tancat a banda i banda en tot el traçat; sol tenir serveis sense haver-ne de sortir.

autor, autora m i f Persona que ha fet una obra, una acció. L’autor de l’atemptat. Les principals autores de novel·la realista.

autoritat 1 f Qualitat o condició moral, social o política que és respectada. L’autoritat dels jutges. És una autoritat en la matèria. 2 autoritats f pl Col·lectiu de persones amb responsabilitats polítiques. Estan esperant les autoritats per a la inauguració.

autorització f El fet d’autoritzar. Han començat les obres sense esperar l’autorització de l’ajuntament.

autoritzar v tr Permetre legalment de fer una cosa. Han autoritzat l’obertura de botigues els diumenges.

autoservei m Sistema de compra en què la clientela se serveixen ells mateixos la mercaderia.

auxili 1 m Ajuda en una necessitat o un perill. Els accidentats necessitaven auxili urgent. 2 exp Quan va veure el foc, va començar a cridar: «Auxili, auxili!».

1auxiliar 1 adj Que complementa. Els verbs auxiliars. 2 adj i m i f Professional ajudant. Metge auxiliar. Té un bon auxiliar.

2auxiliar v tr Prestar auxili. Van auxiliar els ferits.

avall adv Indica direcció cap a la part de baix. Les pedres rodolaven muntanya avall. El quadro l’heu de penjar més avall.

avaluació f Valoració. A l’institut fan una avaluació a final de cada trimestre.

avaluar v tr Fer una avaluació. Avaluen tant l’actitud com els coneixements.

avanç m Acció i efecte d’avançar. Ha demanat un avanç del sou. Un avanç informatiu.

avançament m Acció d’avançar un vehicle. Els dobles avançaments són molt perillosos.

avançar 1 v tr Fer anar endavant. Heu d’avançar el rellotge. 2 Passar davant. Mirava d’avançar el camió. 3 v intr Caminar. Avançava penosament.

avançat, -ada adj Que va endavant, que progressa. Un país avançat.

avantatge m 1 Condició de superioritat. Tenir un títol és un avantatge. 2 Benefici. Els avantatges de la informàtica. 3 Distància (de temps o d’espai) entre dos participants en una competició. Li porta una hora d’avantatge.

avantatjós, -osa adj Que comporta avantatge. Unes condicions de compra avantatjoses.

avantbraç m Part de l’extremitat superior entre el colze i el canell.

avantguarda f Sector que va al davant respecte de la resta. L’avantguarda d’un exèrcit. Van a l’avantguarda de la moda.

avantpassat, avantpassada m i f Familiar que ens ha precedit.

avar, -a adj i m i f Que no gasta ni per necessitat. És una avara, té diners i passa angúnies.

avaria f Desperfecte en un mecanisme. El cotxe va tenir una avaria al mig de l’autopista.

avarícia f Condició d’avar. El rosega l’avarícia.

avellana f Fruit comestible de l’avellaner.

avellaner m Arbust de muntanya, de fulla caduca, cultivat pels seus fruits.

avena* f Cereal que fa una espiga molt ramificada: civada. Flocs d’avena.

avenir-se 1 v rec Estar en bona relació. Abans, els dos germans s’avenien més que no pas ara. 2 v pron i règ Conformar-se a fer una cosa. Es va avenir a ajudar-nos.

aventura f Empresa arriscada. Una novel·la d’aventures.

aventurer, -a adj i m i f Disposat a l’aventura. Una xiqueta molt aventurera.

avergonyir 1 v tr Fer sentir vergonya. M’avergonyia el seu comportament. 2 avergonyir-se v pron i règ Sentir vergonya. S’avergonyia d’aquella conducta; se n’avergonyia.

avesat, -ada adj règ Acostumat. No estic avesat a treballar amb presses.

avet m Arbre d’alta muntanya, de fulla perenne i capçada cònica.

avi 1 m Pare del pare o de la mare. 2 àvia f Mare del pare o de la mare. 3 avis m pl Hem anat a casa els avis.

aviació f 1 Força aèria. És capità d’aviació. 2 Tècnica referida als avions. L’aviació està molt avançada actualment.

aviador, aviadora m i f Professional de l’aviació.

aviat 1 adv Dins de poc: *prest, *prompte. Acabarem aviat. 2 Sense tardar. Ha dit que vindrà aviat. *3 De pressa. Per què vas sempre tan aviat amb el cotxe? 4 més aviat loc adv Tirant a. Això és més aviat dolç.

aviciar v tr Contemplar. Amb tantes joguines, l’han aviciat.

avinent 1 adj De fàcil accés. Tenen la casa en un lloc molt avinent. 2 fer avinent loc verb Fer a saber. Ens va fer avinent que se n’anava.

avinentesa f Ocasió. Aprofito l’avinentesa per saludar-lo.

avinguda f Carrer molt ample, generalment amb arbres.

avió m Nau aèria amb motors.

avioneta f Nau aèria més petita que l’avió.

aviram m o f Ocells de corral. Tenen una parada d’aviram a la plaça.

avís m 1 El fet d’avisar. Ens han passat un avís per a la Berta. 2 [esp.] Escrit breu per avisar. Han penjat un avís al suro.

avisar v tr i règ Comunicar alguna cosa. Han avisat d’un incendi. Avisa’ls per dinar.

avorriment m Tedi. Quin avorriment que arrossegues!

avorrir 1 v tr Sentir repugnància (per). Si menges pollastre cada dia, acabaràs avorrint-lo. 2 avorrir(-se) v tr i pron Sentir tedi. Les telesèries m’avorreixen S’avorreixen si no fan res.

avorrit, -ida adj Que provoca o que experimenta avorriment. Un llibre avorrit. He passat un matí molt avorrit.

avortament m Expulsió del fetus quan encara és immadur.

avortar v intr Tenir un avortament. Va avortar al tercer mes.

avui [var.: *hui] adv El dia que som. Avui és dimecres, i demà, dijous.