M

mà f 1 Part final, amb dits, de cada una de les extremitats superiors de les persones. La mà dreta i l’esquerra. 2 mà d’obra Conjunt dels treballadors manuals ocupats en una feina.

maça f Martell gros, de ferro o de fusta.

macarró [gen. en pl.] m Pasta formada per canonets, que pot ser de diferents amplades. Macarrons amb beixamel.

macedònia f Plat de fruita feta a trossos banyada en suc de fruita.

maco, -a 1 adj Bonic. 2 fer el maco loc verb Fer el fanfarró.

madona* f Masovera.

madrileny, -a adj i m i f De Madrid.

maduixa f Fruit comestible de la maduixera, de color vermellós i molt aromàtic: *fraula. Maduixes amb nata.

maduixot m Fruit d’aspecte semblant a la maduixa però molt més gros. Maduixots amb llimona.

madur, -a adj Completament format. Un fruit madur.

madurar v intr Fer-se madur. Els préssecs ja maduren.

maduresa f Qualitat de madur. Una escriptora en plena maduresa.

magatzem 1 m Local per guardar-hi el gènere. A sota la botiga hi ha el magatzem. 2 (grans) magatzems m pl Gran establiment comercial on hi ha tota classe de gènere, llevat generalment d’alimentació, distribuït per seccions.

magdalena f Pasta esponjosa i arrodonida.

màgia f Poders ocults. El va fer desaparèixer per art de màgia.

màgic, -a 1 adj Referent a la màgia, atribuïble a la màgia. Una solució màgica. 2 [var.: mag] m i f Persona que es dedica a la màgia. El màgic va fer uns jocs de mans.

magistrat, magistrada m i f Jutge, jutgessa.

magnètic, a adj Que té les propietats de l’imant. Força magnètica.

magnetòfon m Aparell per gravar sons.

magnífic, -a adj Molt bo. Un espectacle magnífic.

magrana [var.: mangrana] f Fruit comestible del magraner, arrodonit i ataronjat, del qual es mengen les llavors.

magraner [var.: mangraner] m Arbre fruiter de fulla caduca que fa les magranes.

magre, -a adj Eixut de carns, sense greix. Totes les criatures eren magres. Carn magra.

mai adv 1 [en frases negatives] Cap vegada. No l’havia vist mai, per aquí. No el tornaré a veure mai més. No ho havia sentit mai de la vida. 2 [en frases condicionals i interrogatives] Alguna vegada. Mai que el vegeu, doneu-li records de part nostra. No l’has vist mai?

maig m Cinquè mes de l’any.

mainada f Conjunt dels infants: canalla, xicalla.

mainader, mainadera m i f Persona encarregada de cuidar criatures.

maionesa f Salsa feta amb ou, oli, sal i unes gotes de llimona o de vinagre tot ben batut i lligat.

major adj 1 Més gran, més gros. És el major disbarat que m’havien contat mai. Ja és major d’edat. *2 Gran d’edat. El fill major, el germà major. Les persones majors.

majoria f La part més gran d’un conjunt. Com pensa, la majoria de la gent?

majorista m i f Comerciant que ven a l’engròs.

majúscula f Lletra grossa, generalment la inicial de frase o de nom propi.

mal 1 m Dolor, afecció. Té mal de queixal, de ventre, d’esquena, de coll. 2 adv Gens bé. Mal m’està el dir-ho, però jo ho faig més bé. Una cosa molt mal feta. Això fa de mal solucionar. 3 fer mal loc verb Sentir un dolor. Li fa mal la mà de tant picar amb el martell. 4 mal, -a adj Dolent. Una mala persona. Un mal negoci.

malabarista m i f Artista que fa jocs d’habilitat.

malalt, -a adj i m i f Que pateix una malaltia. Un malalt de càncer. Ha treballat en excés i ha caigut malalt. Al cap d’una setmana de començar el tractament ha empitjorat, ara està més malalt encara.

malaltia f Alteració de la salut. El càncer és una malaltia greu.

malaltís, -issa adj Propens a estar malalt. Una naturalesa malaltissa.

malament adv Gens bé. Es troba malament. No ha millorat pas, sinó que encara està més malament.

malbaratament m Despesa exagerada i de poc profit. Ha estat un malbaratament, comprar-li aquesta joguina tan cara i que no fa per ell.

fer(-se) malbé loc verb Malmetre(’s). No sé com agafa els llibres que en fa malbé molts. La meitat de la fruita s’ha fet malbé als arbres.

maldat f Condició de dolent. La maldat se li notava als ulls.

maldecap m Preocupació grossa. No m’expliqueu les malifetes que fa, que no vull maldecaps.

maledicció f Acció i efecte de maleir. La vella gitana li va llançar una maledicció terrible.

maleir v tr Desitjar mal a algú. Li va maleir els ossos.

maleït, -ïda adj Dolent. Estava tip d’aquell maleït negoci.

malentès m Error d’interpretació. Al cap de dues hores de discussió, es van adonar que tot era un malentès.

malesa f Mala acció. Aquest noi no para de fer maleses.

malestar m Sensació de no trobar-se bé. Tinc un malestar a l’estómac.

maleta f Receptacle per posar-hi roba i objectes necessaris per fer un viatge.

maletí m Maleta petita.

malfactor, -a adj i m i f Delinqüent.

malgastar v tr Gastar sense mirament. En quatre dies han malgastat els diners del premi.

malgrat prep Sense que ho impedeixi. Hi anirem malgrat la prohibició.

malícia f 1 Mala fe. Ha actuat amb malícia. 2 Ràbia. Quina malícia que ho hagi descobert.

malifeta f Acció dolenta.

maligne, -a adj Que causa dany. Un tumor maligne.

malla f Teixit espès com de xarxa. Una bossa de malla.

mallorquí, -ina adj i m i f De Mallorca.

mallot m Camiseta utilitzada en el ciclisme. El mallot groc.

malnom [var.: renom, sobrenom] m Nom afegit, que descriu una característica de la persona. És tan garrell, que de malnom li diuen «Cowboy».

malsà, -ana adj Poc sa. En aquell indret pantanós, s’hi respirava un aire malsà.

malson m Somni angoixós.

maltractament m Acció i efecte de maltractar.

maltractar v tr Tractar malament. Maltractaven els fills de paraula i d’obra.

maluc m Cada costat del cos humà en el tros que va de la cintura al començament de la cuixa. Caminava remenant molt els malucs.

malva f Planta abundant en terrenys no cultivats que fa flors generalment morades, però també rosades i blanques.

malvat, -ada adj i m i f Que té maldat. Fer fora de casa la filla ha estat una acció pròpia d’un malvat.

mamar v intr Xuclar la llet del pit de la mare. S’ha d’acostumar els nadons a mamar a unes hores determinades.

mamella [var.: mama] f Cada un dels òrgans de les femelles dels mamífers que segrega la llet per alimentar els petits.

mamífer m Animal vertebrat la femella del qual té mames per alimentar les cries.

mampara f Separació de material que no és fet d’obra. Han posat una mampara a la dutxa.

manar v intr Donar ordres. Per governar s’ha de saber manar.

manat m Conjunt de coses que es poden agafar amb una mà. Un manat de raves.

manc, -a [var. fam.: manco] adj i m i f Que no es pot servir d’una extremitat superior.

manca f Falta.

mancança f Defecte, necessitat. Al nostre país encara tenim moltes mancances culturals.

mancar v tr Faltar.

mancat, -ada adj règ Necessitat. Estan mancats de tot.

mandarina f Fruit comestible del mandariner.

mandíbula f Part inferior de la cara.

mandonguilla f Piloteta de carn picada. Mandonguilles amb pèsols.

mandra f Desgana per fer les coses, peresa. Em fa mandra, ara, jugar als escacs.

mandrós, -osa adj Que té mandra, peresós. No sigueu mandrosos i mireu d’enllestir.

mànec m Peça allargada d’un estri, d’un recipient, etc. per on s’agafa. El mànec d’un martell, d’una paella.

mànega f 1 Màniga. Les mànegues d’una brusa. 2 [esp.] Tub flexible per a l’aigua. Una mànega de regar.

manejar v tr Fer anar, saber-se(’n) servir. Manejar l’espasa.

manera 1 f Forma de manifestar-se una acció o una situació. De quina manera ho hem de fer? D’aquesta manera no anirem enlloc. 2 maneres f pl Forma de comportament. Això no són maneres! 3 de cap manera loc adv En absolut. No va voler fer-ho de cap manera. 4 de tota manera [var.: de totes maneres] loc adv Tot i així. De tota manera, mirarem de no començar fins que ell no haurà arribat. 5 de manera que loc conj És a dir que. T’ho has d’acabar tot, de manera que espavila’t!

maneta f Peça per fer anar un mecanisme. La maneta de la porta.

mania f Idea fixa, obsessió. Té la mania de la neteja.

maniàtic, -a adj i m i f Que té manies. Només menja aliments crus, és molt maniàtic amb el menjar.

manicomi m Institució sanitària per a malalts mentals.

manifest, -a 1 adj Evident. La seva satisfacció era manifesta. 2 manifest m Escrit fet per un grup on hi exposen els seus punts de vista en forma de programa.

manifestació f El fet de manifestar(-se), especialment multitud que planteja públicament una reivindicació. Les manifestacions del primer de maig.

manifestant m i f Persona que forma part d’una manifestació. S’hi van aplegar milers de manifestants.

manifestar v tr Fer pública una opinió. Va manifestar el seu desacord amb la proposta.

màniga [var.: *mànega] f Part d’un vestit que cobreix el braç. Les mànigues d’un abric.

manillar m Guia d’una bicicleta o d’una moto.

manilles [rarament en sing.] f pl Joc d’anelles per subjectar els punys. El guàrdia va posar les manilles al detingut.

maniobra f Moviment per situar(-ho) d’una manera adequada. Va aparcar a la primera maniobra.

maniobrar v intr Fer maniobres. El remolcador va maniobrar molta estona fins a situar el vaixell en la direcció correcta.

manipular v tr 1 Fer servir. Sabia manipular els aparells electrònics com ningú. 2 [fig.] N’hi ha que saben manipular l’opinió pública.

maniquí m Representació d’una figura humana per mostrar vestits. A l’aparador hi havia tot de maniquins amb els models de la temporada.

manisa* f Rajola prima coberta amb un vernís de vidre: *taulellet. Han recobert el bany amb manises blaves.

manllevar v intr Rebre diners en préstec: *amprar. Si no tenim prou diners per a l’entrada del pis, haurem de manllevar.

manobre m i f Obrer no especialitzat de la construcció. El manobre duia el carretó carregat de material.

mans, -a [var.: mansoi, mansuet; var. fam.: manso] adj Dòcil. Una gosseta molt mansa.

mansió f Casa luxosa. Vivien en una mansió voltada de jardí.

manta f Peça gran de roba d’abric. Una manta de viatge.

mantega f Producte obtingut batent la llet de vaca. Pa amb mantega.

manteniment m El fet de mantenir. El manteniment d’aquell cavall era molt costós.

mantenir [var.: mantindre] v tr Vetllar pel bon estat (de). Van mantenir la mateixa temperatura ambient durant tot l’estiu.

manual 1 adj Fet amb les mans. Treball manual. 2 m Llibre de consulta. Un manual d’instruccions. Un manual de gramàtica.

manutenció f Acció de mantenir, especialment la referida a l’alimentació. Havent mort els pares, qui es cuidaria ara de la manutenció dels fills?

manxa f Aparell o part d’un instrument de vent. La manxa d’una bicicleta. La manxa d’un acordió.

manyà, manyana m i f Persona que instal·la i repara panys de portes, bastiments metàl·lics, etc.

maó m Peça d’argila de secció quadrangular utilitzada en la construcció. Un envà de maons.

mapa m Representació d’una zona de la geografia damunt paper. Un mapa físic d’Europa.

maqueta f Representació en petit. Una maqueta de la ciutat.

maquillador, maquilladora m i f Persona que es dedica a maquillar.

maquillar v tr Fer ressaltar els trets de la cara amb productes adequats.

maquillatge m Conjunt dels productes de maquillar; resultat de l’aplicació d’aquests productes. Duia una espessa capa de maquillatge a la cara.

màquina f Aparell o mecanisme que fa un treball. Màquina de cosir, de rentar. Màquina d’afaitar.

maquinària f Conjunt de màquines. La maquinària de la fàbrica.

maquineta f 1 Estri de fer punta al llapis. 2 Estri d’afaitar. S’afaita amb maquineta.

maquinista m i f Persona que condueix una màquina de tren.

mar m o f Extensió gran d’aigua salada. La mar està una mica picada. Són gent de mar.

marató f 1 Cursa a peu de gran llargada. 2 Programa radiofònic o televisiu de llarga duració, generalment amb unes finalitats especials. 3 [hip.] Les negociacions entre patronal i sindicats van ser una marató de trenta-dues hores.

marbre m Roca calcària molt apreciada en la construcció. Una taula de marbre.

marc m Peça, de fusta o metàl·lica, que envolta un quadro o una obertura quadrangular. El marc de la finestra.

març m Tercer mes de l’any.

marca f Senyal, distintiu, especialment d’un producte comercial. Sempre compra roba de marca.

marcador m Aparell que indica els resultats d’una competició esportiva. El marcador assenyalava un avantatge clar de l’equip visitant.

marcar v tr Posar una marca, un senyal. He marcat tota la roba amb les vostres inicials.

mare [var.: mama] f Dona en relació a un fill o una filla. Coneixes la mare d’en Pep?

marea f Moviment de les aigües del mar a causa de l’atracció de la Lluna i el Sol. La marea alta i la marea baixa.

mareig [pl. -jos o -igs] m Sensació de malestar general i de vertigen. Veure girar els cavallets em fa venir mareig.

marejar v tr Tenir mareig. Els moviments de les onades em maregen.

marfil m Esmalt de les dents, especialment de l’elefant. Una estatueta de marfil.

margarida [var.: *margalida] f Planta que fa una flor blanca amb un botó groc.

margarina f Producte alimentari semblant a la mantega.

marge m Franja del costat d’una vora. Els marges d’un riu, d’una pàgina, d’un camí.

marí, -ina 1 adj Relacionat amb el mar. Brisa marina. 2 m i f Persona que té per ofici navegar. El seu pare és marí.

marieta f Insecte arrodonit, vermell i amb taques negres.

marina f Conjunt de vaixells d’un país. La marina de guerra. La marina mercant.

mariner, -a 1 adj Del mar. Una dona marinera. 2 m i f Tripulant d’un vaixell. Els mariners feinejaven a coberta.

marioneta f Titella de fil.

marisc m Conjunt dels crustacis i mol·luscos utilitzats en l’alimentació. Una botiga de peix i de marisc.

marit m Home en relació a la seva muller. Ha arribat el marit de la Clara.

marítim, -a adj Referent al mar. Museu marítim.

marjal* m o f Terreny pantanós vora mar: aiguamoll.

marmota f Rosegador nocturn que viu a muntanya.

marquès, marquesa m i f Títol de la noblesa.

marrec m Criatura.

marró adj i m Color terrós. Duu un jersei marró.

martell m Eina per clavar claus.

marxa f 1 El fet d’anar-se’n. Tots els problemes van venir després de la seva marxa. 2 Mecanisme d’un vehicle que regula les diferents velocitats. El canvi de marxes. 3 Modalitat d’atletisme. 4 [fam.] Disposició. Una gent amb molta marxa. 5 Composició musical de ritme viu i solemne. Una marxa militar.

marxar v intr Anar-se’n. A quina hora ha marxat?

mas m 1 Explotació agrícola. Els treballs del mas. 2 [var.: masia f] Casa de pagès.

màscara f Careta.

mascle adj i m Animal o planta de sexe masculí. El mascle de la perdiu és el perdigot. Una cadernera mascle. Una palmera mascle.

masclisme m Pràctica social que parteix de la suposició de la superioritat de l’home sobre la dona.

mascota f Allò que s’adopta com a portador de sort. Aquell cadell era la mascota de la colla.

masculí, -ina 1 adj Referent a l’home o a qualsevol animal mascle. Moda masculina. Glàndula sexual masculina. 2 adj Del gènere masculí. «Queixal» és una paraula masculina. 3 masculí m Gènere gramatical. El masculí de «covarda» és «covard».

masover, masovera [var.: *maser] m i f Persona que porta un mas que és propietat d’un altre: *amo, *madona.

massa 1 f Quantitat gran informe, especialment d’una matèria contínua. Una massa de fang. 2 det [inv.; pl. fam. masses] Un nombre excessiu. Li has donat massa diners. 3 adv En excés. És massa jove per tanta responsabilitat. No us hi acosteu massa.

massapà [var.: *marsapà] m Pasta dolça feta d’ametlles, per a l’elaboració de pastissos.

massatge m Tractament físic per posar en condicions els músculs.

massatgista m i f Persona que es dedica a fer massatges.

massís, -issa 1 adj Compacte i consistent. El mur era de pedra massissa. 2 massís m Conjunt de muntanyes agrupades i d’altitud moderada. El massís del Montseny.

massiu, -iva adj Dit d’allò que implica molta gent. Els seus mèrits han tingut un reconeixement massiu.

mastegar v tr Triturar amb les dents. Mastegava xiclet. Per fer bé la digestió, cal mastegar ben bé els aliments.

màstic m Substància pastosa que s’endureix amb el temps, apta per fixar vidres, tapar junts, etc.

mat adj De to apagat. Un verd mat.

mata f 1 Arbust de poca alçada. Unes mates de romaní. 2 Conjunt espès. Una mata de cabell.

matalàs [pl. -assos] [var.: *matalaf] m Peça rectangular i gruixuda que es posa damunt del somier.

matança f Acció de matar-ne molts alhora. La matança de Srebrenica.

matar 1 v tr Llevar la vida. El van matar a cops. 2 matar-se v ref Llevar-se la vida. Es va matar d’un tret al cap. 3 Morir d’accident. Es va matar amb la moto.

mateix, -a 1 det Indica identitat. Ho farem dins la mateixa setmana. Ell mateix t’ho dirà. 2 el mateix pron La mateixa cosa. Sempre dius el mateix. 3 mateix adv Fins i tot. Les germanes mateix estaven enfadades.

matemàtic, -a 1 adj Referent a la matemàtica. Un problema matemàtic. 2 m i f Persona entesa en matemàtica.

matemàtica [var.: matemàtiques] f Ciència que estudia els nombres.

matèria f Substància constituent de les coses. Matèria orgànica. Primera matèria.

material 1 adj Referent a les coses. Han avaluat els danys materials de l’accident. 2 m Conjunt de coses que es fan servir. Material per a la construcció. 3 materials m pl Conjunt de matèries que entren en una obra. Per construir l’auditori, han fet servir materials de primera.

maternal [var.: matern] adj Referent a la mare. Amor maternal.

maternitat f Condició de mare. Té la baixa per maternitat.

matí [var.: dematí] m Part del dia compresa entre l’alba i el migdia. Les onze del matí. S’ha llevat de matí, de bon matí.

matinada f Part del dia entre la mitjanit i l’alba. Les quatre de la matinada.

matinar v intr Llevar-se de matí. Demà hem de matinar per agafar el primer tren.

matiner, -a [var.: *dematiner] adj Que matina. Era més matiner que un gall.

matís m Diferència de grau. Tots els matisos del blau. La realitat té molts matisos.

matisar v tr Diferenciar, apreciar els matisos d’una cosa. Has de matisar més les teves afirmacions.

mató m Aliment que s’obté bullint la llet que sobra de fer el formatge: *brossat, *brull. Per postres hi ha mel i mató.

matoll m Vegetació formada per mates i arbustos.

matrícula f 1 Placa de numeració dels vehicles. 2 Inscripció en un centre d’ensenyament.

matrimoni m Parella casada. Al pis del costat hi viu un matrimoni jove amb dos fills.

matriu f Òrgan de l’aparell reproductor femení dels mamífers.

matx m Competició esportiva.

màxim, -a 1 adj Del grau més alt possible. Li han imposat la pena màxima. 2 màxim pron La màxima cosa. Això és el màxim que et puc concedir. 3 com a màxim loc adv Estirant-ho molt. N’hi havia cent com a màxim.

mecànic, -a 1 adj Referent a la mecànica. Un taller mecànic. 2 m i f Persona que es dedica a la reparació d’automòbils. He dut el cotxe al mecànic.

mecànica f Estudi del funcionament de les màquines.

mecanisme m Conjunt de les peces que fan anar un aparell, una màquina. El rellotge té un mecanisme complicat.

medalla f Peça, generalment metàl·lica, amb valor simbòlic, que se sol dur penjada. Li han concedit la medalla de plata dels jocs.

medecina [var.: medicament, medicina] f Producte per curar malalties. N’hi ha que fan un abús de les medecines.

medi m Entorn d’un ésser viu. El medi natural dels goril·les és la selva.

mèdic, -a adj Relatiu a la medicina. Revisió mèdica. Certificat mèdic.

medicina f 1 Ciència i professió que es dedica a la curació dels malalts. Ja fa tercer de medicina. 2 Medicament. Té la tauleta de nit plena de medicines.

medicinal adj Que té propietats de medecina. Aigües medicinals.

medieval adj Referent a l’edat mitjana. Els castells medievals.

mediocre adj D’una qualitat que no destaca. Un cantant mediocre.

meditar v intr i règ Reflexionar. Va estar tot el dia meditant sobre el que havia de fer.

mediterrani, -ània adj Referent al mar Mediterrani. Les costes mediterrànies.

medusa f Animal invertebrat marí de cos mig transparent en forma de paraigua.

meitat [var.: mitat] [gen. loc det «la meitat de»] 1 det Cada una de les parts resultants de dividir alguna cosa en dos. La meitat de quatre és dos. Dóna-me’n la meitat. 2 f Nombre fraccionari. Una meitat (1/2).

mel f Producte elaborat per les abelles. Mel de romaní.

melancolia [var.: malenconia] f Tristesa pròpia de qui té enyorança. La melancolia d’aquelles tardes d’hivern.

melancòlic, -a [var.: malenconiós] adj Que té o expressa melancolia. Una cançó melancòlica.

melic m Cicatriu del cordó umbilical: llombrígol.

melindro m Pasta petita i allargada. Xocolata amb melindros.

melmelada f Fruita xafada i cuita amb sucre. Melmelada de pruna.

meló m 1 Fruit de la melonera, molt carnós i sucós. *2 meló d’Alger Síndria.

melodia f Conjunt de sons ben combinats.

membrana f 1 Teixit orgànic en forma de làmina prima. La membrana d’una cèl·lula. 2 Pell tibant d’alguns instruments musicals. La membrana d’un tambor.

membre m Part d’un tot. Els senadors són membres de l’anomenada cambra alta.

memorable adj Destacat, que convé guardar a la memòria. Va ser un dia memorable.

memòria f Facultat de recordar. Amb els anys, se li debilitava la memòria.

mena f Classe, espècie. Quina mena d’animal és aquest?

mencionar v tr Anomenar, referir-se (a). No va mencionar pas aquest apartat de l’acord.

menejar* v tr Moure, bellugar. No parava de menejar el cap.

menisc m Teixit dur en forma de mitja lluna d’algunes articulacions, especialment del genoll. El davanter centre l’han d’operar del menisc.

menja f Menjar, especialment bo. Els van servir tot de menges exquisides.

menjada f Àpat. Faig tres menjades al dia.

menjador m Peça on es fan els àpats. El menjador era a l’altra banda del pis.

menjar 1 v tr Empassar-se aliments. Tenia tanta gana, que m’hauria menjat un bou sencer. 2 m Aliments. Només els quedava menjar per una setmana.

menor adj Més petit. Allò va ser un mal menor. Encara és menor d’edat. El germà menor.

menorquí, -ina adj i m i f De Menorca.

menstruació f Pèrdua de sang periòdica de la dona adulta.

mensual adj Que passa cada mes. Pagaments mensuals.

ment f Intel·ligència, cervell, cap. Els misteris de la ment humana.

menta f Planta aromàtica amb la qual es fa un licor del mateix nom.

mental adj Referent a la ment. Malalts mentals.

mentalitat f Manera de pensar. Té una mentalitat molt tancada.

mentida f Paraules, afirmacions, etc., que no es corresponen amb la veritat. Va dir que li agradava molt el regal, però era mentida.

mentider, -a adj i m i f Que diu mentides. M’han tractat de mentider.

mentir v intr Dir mentides. Menteix fins i tot quan dorm.

mentre [var. fam.: mentres] 1 conj Indica inclusió d’una acció durant l’execució d’una altra. Cantava mentre es pentinava. 2 mentre que loc conj Els uns s’afanyen mentre que els altres s’ho miren

mentrestant [var.: entretant, *mentrimentres] adv Durant aquell temps. Tu, entretén-lo, jo mentrestant miraré d’acabar.

menú [pl. -ús] m 1 Conjunt dels plats d’un àpat. Quin menú tenim per avui? 2 Llista d’instruccions d’un programa d’ordinador.

menut, -uda adj i m i f Petit. Un bestiola menuda. El menut de la colla. El menut ja camina.

menys Indica quantitat o intensitat inferior. 1 det Cada dia hi ha menys diners a la caixa. 2 adv El capítol d’avui m’ha agradat menys que el d’ahir. 3 prep Sis menys dos fan quatre.

menyspreable [var. fam.: despreciable] adj Digne de menyspreu. Deia que ningú és tan menyspreable com una persona mesquina.

menysprear [var. fam.: despreciar] v tr Mostrar menyspreu. Menyspreava els covards.

menyspreu [var. fam.: despreci] m Sentiment de rebuig, de considerar(-ho) inferior. Se’l va mirar amb un gran menyspreu.

meravella f Fet prodigiós, que causa admiració. Les set meravelles del món.

meravellar(-se) v tr, pron i règ Causar admiració. Em meravella el seu cinisme. Es meravellava de la seva fortalesa.

meravellós, -osa adj Que causa gran admiració. Una novel·la meravellosa.

mercaderia f Gènere destinat a la venda. Estació de mercaderies.

mercat m Instal·lacions on hi ha tot de parades de vendre.

merceria f Botiga on venen botons, agulles, fil, etc.

mercuri m Metall líquid platejat que es fa servir en els termòmetres.

merda f Excrements. Van trepitjar una merda de vaca.

merder m Confusió gran. Va aprofitar aquell merder per escapar-se.

merèixer(-se) v tr i pron Haver fet mèrits (per). Es mereixia un descans.

meridià m Línia imaginària que passa pels pols de la Terra.

meridional adj Del sud. Els països meridionals.

mèrit m Allò que fa destacar una cosa. Va tenir el mèrit de ser el primer.

merla [var.: *mèrlera] f Ocell cantor de plomes negres i bec groc.

mes m Cada una de les dotze divisions de l’any. El mes de gener és el primer de l’any.

més Indica quantitat o intensitat superior. 1 det No em van quedar més ganes de tornar-hi. Ja no me’n queden més. 2 adv És més alt que tu. No va voler cantar més. 3 prep Quatre més sis fan deu. 4 a més, a més a més loc adv Encara. No tenia temps de fer-ho i, a més, no em venia de gust. 5 més o menys loc adv Aproximadament. Això et costarà més o menys mil pessetes. 6 com més loc adv Com més li estigueu a damunt, menys cas us farà.

mescla f Conjunt de coses mesclades, barreja.

mesclar v tr i règ Ajuntar coses de diferent mena, barrejar.

mesquí, -ina adj 1 Gens generós. És molt mesquina amb les propines. *2 Desgraciat. Ai, mesquina de mi, ves què m’ha passat!

mesquita f Edifici on es fan les pregàries de la religió musulmana.

mestre, mestra m i f Persona que ensenya en una escola.

mestressa f 1 Propietària. Qui és la mestressa d’aquest gos? Conec la mestressa del bar. 2 Dona que s’està a casa.

mesura f Unitat per mesurar. El quilo és una mesura de pes.

mesurar v intr i tr Comparar fraccions de temps, de longitud, etc. amb una unitat convinguda. La majoria de països mesuren amb el sistema mètric decimal.

meta f Punt d’arribada d’una cursa.

metall m Element fàcil de treballar i bon conductor.

metàl·lic, -a 1 adj De metall, de la naturalesa del metall. Una tanca metàl·lica. Un so metàl·lic. 2 en metàl·lic loc adv En diners comptants. Pagar en metàl·lic.

metal·lúrgia f Indústria del metall.

metge, metgessa m i f Professional que es dedica a curar malalties.

mètode m Manera ordenada de pensar, d’actuar. Treballa amb mètode.

metralladora f Arma de foc que dispara molts trets seguits.

metralleta f Metralladora portàtil individual.

metre m Unitat de mesura de la longitud.

metro m Ferrocarril urbà subterrani.

metròpolis [var.: metròpoli] f Ciutat gran i important.

metxa f Cordó preparat per encendre un explosiu.

meu [f. meva o meua] Indica pertinença, relació, respecte a la 1a. persona del singular. 1 det El meu barri. Això és casa meva. Uns meus amics. 2 pron Deixa’m mirar entre aquell munt de sabates quines són les meues. Estic segur que a les properes eleccions guanyaran els meus. Jo també hi vull dir la meva.

mi pron Representa la 1a. persona del singular darrere de moltes preposicions. Confia en mi. Tot això és per a mi. Només de mi depenia la solució del conflicte.

mica 1 adv [en frases negatives] Gens. No els agrada mica. 2 una mica (de) [var.: una miqueta] loc det Molt poc. Tenia una mica de fred. 3 loc adv Bastant. La casa era una mica lluny de la costa. És una mica estúpid. 4 de mica en mica loc adv Gradualment. «De mica en mica, s’omple la pica». 5 fer a miques loc verb Trencar a trossos. Va tirar el plat contra la paret i el va fer a miques.

microbi m Organisme només visible a través del microscopi.

micròfon [var. fam.: micro] m Aparell que converteix les ones sonores en senyals elèctrics.

microorganisme m Organisme microscòpic.

microscopi m Instrument òptic, dotat d’una o de diverses lents, que amplifica les imatges.

microscòpic, -a adj 1 Visible només a través del microscopi. Uns organismes microscòpics. 2 [hip.] Molt petit.

mida f Mesura, especialment de longitud. Has de prendre les mides de la taula.

midó m Sucre natural que té molts usos. Per fer la crema més espessa, necessitarem una mica de midó.

mig 1 m El punt central. Ens trobarem al mig de la plaça, al bell mig. 2 mig, mitja det Indica la meitat. Necessitarà mitja barreta per fer-se l’entrepà. 3 a mig [var.: *a mitan, a mitjan] loc prep A meitat de. Van arribar a mig agost.

migdia f 1 Moment del dia que coincideix amb les 12 hores. 2 [p. ext.] Part del dia comprès entre les hores 12 i 14. Les dues del migdia.

migdiada f Dormida que es fa cap al migdia en havent dinat: *sesta.

migració [sovint en pl.] f Moviment de població (persones o espècies animals) que es desplaça.

migratori, -òria adj Referent a les migracions. Moviments migratoris. Ocells migratoris.

mil 1 det En nombre de mil. T’ho he dit ja més de mil vegades. 2 m El nombre 1000.

miler [usat en loc det o loc adv] En nombre de mil. S’hi va aplegar un miler de ciutadans pel cap baix. Les formigues sortien a milers.

milió 1 det [gen. en la locució «un milió de»] En nombre d’un milió. Un milió de pessetes. 2 m El nombre 1.000.000.

milionari, milionària m i f Persona que té molts diners.

militant adj i m i f Que pertany a una organització política o sindical. Un militant socialista.

militar 1 adj Referent a l’exèrcit. El servei militar obligatori. 2 m i f Persona pertanyent a les forces armades.

mil·lenni m Període de mil anys.

mil·lèsim, -a det Una part de dividir alguna cosa en mil parts iguals. Una mil·lèsima part de segon.

mil·límetre m Mesura de longitud, equivalent a la mil·lèsima part del metre.

millor 1 adj Més bo. És la nostra millor amiga. 2 Preferible. És millor no fer-ho. 3 adv Més bé. Tu ho faràs millor que ningú. Ja estic una mica millor, de la grip.

millora f L’efecte de millorar. El malalt ha tingut una millora. Han fet millores en el pis.

millorar v intr Tornar-se millor. Les relacions entre els cosins han millorat últimament.

mímica f Gestos, especialment amb valor de signe. El va avisar del perill servint-se de la mímica.

mimosa f Arbust de flors grogues.

mina f Lloc explotat per extreure mineral. Una mina de carbó.

miner, -a 1 adj Relatiu a les mines. Conca minera. 2 m i f [var.: minaire] Persona que treballa a les mines.

mineral 1 m Material sòlid, no orgànic. El ferro és un mineral. 2 adj No orgànic. Substància mineral.

miniatura f 1 Reproducció en petites dimensions. 2 en miniatura loc adj En petit. Un tren en miniatura.

mínim, -a 1 adj Que representa la quantitat més petita (de). La llei del mínim esforç. 2 mínim pron La mínima cosa. Era el mínim que podies fer. 3 com a mínim loc adv Almenys. Com a mínim podria saludar.

ministeri m Departament del govern d’un Estat. El ministeri de l’Interior.

ministre, ministra m i f Membre del govern d’un país. El ministre de l’Interior.

minoria f Sector més petit en un conjunt. La llei d’Hondt perjudica les minories.

minúscul, -a adj Molt petit. Una planta que feia unes floretes minúscules.

minúscula f Lletra petita, per oposició a majúscula.

minut m Espai de temps de seixanta segons de durada.

minvant adj Que minva. El quart minvant de la Lluna.

minvar v intr Disminuir. Les forces li minvaven.

miolar [var.: *maular, *meular] v intr Fer el seu crit el gat.

miopia f Afecció de la persona que és curta de vista.

miracle m Fet que no té explicació lògica. Els miracles de les vides de sants.

miraculós, -osa adj De la naturalesa d’un miracle. Una curació miraculosa.

mirada f Acció de mirar. Li va clavar una mirada que el va deixar gelat.

mirador m Construcció amb un ampit o baranes des d’on es domina un paisatge.

mirall m Superfície que dóna imatges de les coses que hi ha davant: *espill.

mirament [sovint en pl.] m Atencions. El tractava amb tots els miraments del món.

mirar 1 v tr Dirigir la vista (cap a). El mirava esperant com reaccionaria. 2 mirar de v aux Procurar. Mira de venir d’hora. 3 mira exp S’utilitza per atraure l’atenció. Mira això! 4 S’utilitza per reforçar un dubte. Mira…, no n’estic segur.

miserable adj Relatiu a la misèria. Duien una vida miserable.

misèria f Pobresa extrema. Hi ha molts pobles que viuen en la misèria.

missa f Culte principal de moltes Esglésies cristianes.

missatge m Text que s’envia a una altra persona. Van rebre un missatge que els advertia de la presència de gent hostil a la zona.

missatger, missatgera m i f Persona que duu un missatge, especialment el qui duu encàrrecs dalt d’una moto.

míssil m Projectil de llarg abast dirigit a distància.

missió f Encàrrec important. La nostra missió era trobar l’enllaç amb el comandament aliat.

misteri m Fet incomprensible. L’extinció sobtada dels dinosaures és encara un misteri per a la ciència.

misteriós, -osa adj Referent al misteri. Una desaparició misteriosa.

misto m Tigeta amb una cabota feta de material inflamable.

míting m Assemblea amb oradors, generalment de caire polític.

mitja 1 f Cada una de les peces de vestir que cobreixen les cames: *calça. Duu les mitges al garró. 2 fer mitja loc verb Teixir llana o fil amb unes agulles llargues: *fer calça. Feia mitja tot mirant la tele.

mitjà 1 m Allò que serveix per aconseguir un fi. El fi no justifica els mitjans. Mitjans de transport. Mitjans de comunicació. Mitjans informatius. 2 mitjà, -ana adj Entre dos extrems. El germà mitjà. Una família de classe mitjana. 3 per mitjà de loc prep Mitjançant. Ho van contractar per mitjà d’una agència.

mitjana 1 f Resultat de sumar diferents quantitats i dividir-la pel seu nombre, terme mitjà. Has de fer la mitjana de les notes del curs. 2 de mitjana loc adj Per terme mitjà. Hem estat a trenta graus de mitjana.

mitjanada* f Paret prima interior: envà.

mitjançant prep A través de. Ho pagaran mitjançant unes lletres.

mitjanit f El punt de les 12 de la nit. La mitjanit és l’hora de les bruixes.

mitjó m Cada una de les peces de vestir que cobreixen els peus: *calcetí.

mixt, -a adj Que conté elements de diferent mena. Ensenyament mixt. Ensalada mixta.

mòbil adj Que es pot moure. Aquell mecanisme tenia una barra mòbil.

mobiliari m Conjunt dels mobles d’una casa, d’un àmbit. El mobiliari urbà.

moblar v tr Posar(-hi) mobles. Han moblat la casa a gust dels pares.

moble m Objecte utilitari d’una casa, d’un local, com ara taules, cadires, llits, armaris, etc.

moc 1 [gen. en pl.] m Secreció de les mucoses, especialment del nas. Li penjaven uns mocs com unes candeles. 2 Paraules desagradables inesperades. Li va clavar un moc que el va deixar mut.

mocador m Peça de roba, generalment quadrada, de diferents mides i usos. Un mocador de cap, de coll.

mocar(-se) v tr i pron Eixugar(-se) els mocs. Moca el menut, que mira com va! Com que està refredat, s’ha de mocar tot sovint.

mocassí m Sabata molt flexible, sense cordons.

moda f Estil que s’imposa en un determinat moment, especialment en el vestit. Li agrada anar a la moda. Una jaqueta passada de moda.

modalitat f Tipus o forma possible dins d’una mateixa organització, idea, realitat, etc. Les diferents modalitats de frases.

model m Allò que mereix ser imitat, que hi és destinat. És un model de virtuts. Per treballar el volum, van agafar una gerra com a model.

modelar v tr Donar forma a una matèria plàstica. Modelaven un tros d’argila per fer-ne un bust.

moderat, -ada adj Que no exagera. Unes opinions moderades.

modern, -a adj D’acord amb l’època actual. Una decoració moderna.

modernitzar v tr Adequar a les formes modernes. Modernitzar la indústria.

modest, -a adj Discret en la valoració d’un mateix. És tan modesta, que no la sentiràs mai parlar de la seva obra.

modèstia f Qualitat de modest. La modèstia no és freqüent en els artistes.

modificació f El fet de modificar. Van tornar a presentar el text amb algunes modificacions.

modificar v tr Fer canvis (en). Han modificat la seva actitud.

modista m i f Persona que confecciona roba, especialment femenina.

mòdul m Cada un dels elements que s’acoblen per fer conjunt. Un armari de mòduls.

mogut, -uda adj Agitat. Ha estat un dia mogut.

moix, moixa* m i f Mamífer felí domèstic: gat.

mola f Cosa massissa i voluminosa. Davant d’ells s’alçava la mola del castell.

molar adj Dit de les dents que trituren. Dents molars.

moldre v tr Passar pel molí. S’ha de moldre una mica més de cafè.

molest, -a adj Ofès i enfadat. Estic molest per la seva desconfiança.

molestar v tr Causar molèstia. Us molesta, el fum del tabac?

molèstia f Destorb, nosa. No li voldria causar una molèstia amb tantes preguntes.

molí m Màquina de moldre. Un molí de vent.

moliner, molinera m i f Persona que té per ofici moldre.

molinet m Electrodomèstic de moldre, generalment cafè.

1moll m Andana d’un port. A quin moll arriba, el vaixell de Gènova?

2moll m Peix petit de color vermellós.

moll, -a adj Mullat.

1molla f Peça elàstica de metall. Un matalàs de molles.

2molla 1 f Part blana del pa. La molla i la crosta del pa. 2 molles f pl Les miquetes del pa. Hi havia tot de molles per terra.

mol·lusc m Animal de cos tou amb closca per fora, com el caragol, o per dins, com el calamar.

molsa f Planta que forma com una mena de catifa flonja en terrenys humits.

molt, -a Indica quantitat o intensitat gran. 1 det A l’estrena hi havia molta gent. Molt de gust de conèixer-la. 2 molt pron Això és molt per a ell. 3 adv M’ha agradat molt. És molt lenta. S’ha comportat molt malament.

moment m Tall en una successió de temps. Per un moment em pensava que era ell. El tren pararà un moment en aquesta estació. Fa un moment era aquí. Arribaran d’un moment a l’altre, en qualsevol moment. D’aquí a un moment començarà la sessió.

mòmia f Cadàver conservat sec. Les mòmies etrusques.

mompeller* m Pati tancat i obert per dalt entre edificis contigus o dins d’un mateix edifici: celobert, *desllunat.

mon [mon, ma, mos, mes] det Possessiu de 1a. persona del singular; usat només amb noms de parentiu i frases fetes. Va arribar acompanyat de mon pare i de ma mare. En ma vida no havia vist una cosa igual!

món [pl. mons] m 1 Univers. El món és infinit. 2 El planeta Terra. El món se’ns ha fet petit.

mona [var.: *moneia] f Indica simi en general. Les mones del parc.

monarca m i f Rei o reina.

monarquia f Sistema polític en què hi ha un rei o una reina.

moneda f Unitat de diner. Canvi de moneda.

moneder m Bossa o cartereta per als diners.

monestir m Edifici on viu una comunitat religiosa.

mongeta f 1 Llavor comestible de la mongetera: *fesol. Un plat de mongetes amb botifarres. 2 mongeta tendra Fruit tendre de la mongetera: *bajoqueta. Un plat de mongetes tendres amb patates.

moniato m Tubercle comestible de la planta del mateix nom.

monitor, monitora 1 m i f Persona que promou activitats en certes entitats. Els monitors d’un esplai. 2 monitor m Part de l’ordinador on hi ha la pantalla.

monja, monjo m i f Persona que consagra la vida a la religió. Un convent de monges. Un monjo budista.

monopatí m Planxa que va damunt de rodes per patinar.

monosíl·lab m Paraula d’una sola síl·laba. Va contestar amb monosíl·labs.

monòton, -a adj De característiques sempre iguals que es van repetint. Un ritme monòton.

monstre m Ésser fabulós de constitució deforme. El monstre de Frankenstein.

monstruós, -osa adj 1 Que té aspecte de monstre. Amb les picades de les vespes, se li va posar una cara monstruosa. 2 [fig.] Molt terrible. Un crim monstruós.

monument m 1 Construcció que destaca per la bellesa o la grandària. Les piràmides d’Egipte són uns monuments magnífics. 2 Construcció feta a la memòria d’algú. El monument a Colom, de Barcelona.

monyica* f Articulació de l’avantbraç amb la mà: canell.

monyo m Pentinat que recull el cabell en forma arrodonida.

moqueta f Recobriment del terra fet amb un teixit fort.

móra f Fruit de la morera i de l’esbarzer. Un iogurt amb móres.

moral 1 f Ànim. Malgrat les derrotes, aguanten bé la moral. 2 adj Referent a la conducta. Té molt poca consciència moral.

morat, -ada 1 adj De color entre el vermell i el blau. Tenia els llavis morats del fred. 2 morat m Color morat.

morbós, -osa adj 1 Referent a una malaltia. Un estat morbós. 2 [fig.] Els assassinats li despertaven un interès morbós.

mordassa f Banda que tapa la boca. Els lladres el van lligar i li van posar una mordassa.

moreno, -a adj De pell bruna, de cabell negre. El pare és ros, i la mare, morena. Està moreno del sol.

morera f Arbre d’ombra de fulles grosses.

moribund, -a adj i m i f Que està a punt de morir-se. Un dels accidentats estava moribund.

morir(-se) v intr i pron Deixar d’existir. Va morir de matinada. Amb la secada s’han mort molts arbres.

morro m 1 Part de la cara d’un animal on hi ha la boca i el nas. El morro d’un gos. 2 [p. ext.] Part de davant i sortint d’un vehicle. El morro d’un avió.

mort 1 f Estat en què ha cessat la vida. Li va arribar la mort quan menys s’ho esperava. 2 mort, -a adj i m i f Van trobar un animal mort a la carretera. Els últims accidents han causat molts morts.

mortadel·la f Embotit molt ample fet de carn de bou i de porc.

mortal adj Relacionat amb la mort. Un accident mortal.

morter m 1 Atuell de cuina per fer-hi picades. 2 Mescla de ciment, calç, sorra i aigua emprada en la construcció.

mortificar v tr Molestar de manera contínua per ferir. El mortificava contínuament recordant-li els seus defectes.

mosaic m Decoració feta amb peces petites combinades.

mosca f Insecte volador de color fosc i ales transparents.

mosquit [var.: *moscard] m Insecte volador de trompa llarga.

mossa f Noia jove. Es pensa que totes les mosses estan per ell.

mossegada [var.: *mos m] f Acció i efecte de mossegar. Li va clavar una mossegada a la mà. Si teniu gana, podem fer un mos.

mossegar v tr Clavar les dents. L’ha mossegat un gos.

mossèn m Capellà. El mossèn de la parròquia.

mosso m Xicot que fa feines secundàries. Un mosso de magatzem.

most m Suc de raïm.

mostassa [var.: *mostalla, *mostarda] f Salsa feta amb llavors de la planta del mateix nom. Un frankfurt amb mostassa.

mostra f Petita quantitat d’un producte que utilitzen els venedors per fer-lo conèixer.

mostrador* m Aparador d’una botiga.

mostrar 1 v tr Deixar veure. Els va mostrar el regal que li havien fet. 2 mostrar-se v pron Manifestar-se. Es va mostrar enfadat pel retard.

mot m 1 Paraula. Li va adreçar quatre mots de salutació. Ho va anar repetint tot mot per mot. M’ho va prometre i ara l’he agafat pel mot. 2 mots encreuats Joc lingüístic en què s’omplen unes caselles amb certes paraules indicades mitjançant definicions.

motiu m Causa. Quin ha estat el motiu del fracàs?

motivació f El fet de motivar, d’estar motivat. Feia la feina sense cap motivació.

motivar v tr i règ Desvetllar l’interès. Els va motivar molt per la música.

motllo [var.: *motle, motlle, *motlo] m Recipient per donar forma a una cosa. Un motllo de fer magdalenes.

moto [var.: motocicleta] f Vehicle de dues rodes, amb motor.

motociclisme m Conjunt d’activitats esportives practicades amb moto.

motocròs m Prova de motociclisme que es fa en un terreny desigual.

motor m Aparell capaç de fer anar una màquina.

motorista m i f Persona que va dalt d’una moto.

motxilla f Bossa per portar-hi coses, que es penja a l’esquena. Els excursionistes duien unes motxilles ben carregades.

moure(’s) v tr i pron Fer (fer) un moviment. L’aigua movia les barques. Estava en un racó sense moure’s.

moviment m Canvi de lloc i de posició. En aquesta hora, hi ha molt de moviment al mercat.

mucosa f Membrana que recobreix l’interior del nas o de la boca.

mudances f pl El fet de mudar-se de casa. Estem de mudances. El camió de les mudances.

mudar 1 v tr Canviar. Les serps muden la pell. 2 mudar-se v pron Posar-se vestits que fan goig, més bonets que els habituals, etc. S’han mudat per sopar. 3 Canviar-se de casa. La setmana que ve es muden a la nova casa.

mudat, -ada adj Ben vestit. Els diumenges sortien tots mudats de casa.

mul, mula m i f Mamífer molt resistent nascut d’un cavall i una somera o bé d’un ase i una egua.

mullar(-se) v tr i pron Impregnar(-se) de líquid. La pluja mullava els carrers. Mullava les galetes en la llet. S’ha mullat els baixos de l’abric.

mullat, -ada adj Impregnat d’aigua: *banyat. Duus els baixos dels pantalons mullats.

muller f La dona en relació al marit. La muller del senyor Rius.

multa f Pena en diners per una infracció. Li han posat una multa perquè ha aparcat en zona de vianants.

multar v tr Posar una multa. L’han multat per excés de velocitat.

multiplicació f Operació aritmètica.

multiplicar v tr Fer multiplicacions.

multitud 1 f Gran quantitat de gent. Per l’avinguda avançava una multitud espessa. 2 una multitud de loc det Una gran quantitat. Havia solucionat una multitud de casos semblants.

mundial adj Referent al món. Un rècord mundial.

munició [gen. en pl.] f Conjunt dels projectils necessaris per a les armes de foc. Si durava gaire més l’atac, acabarien les municions.

municipal 1 adj Referent al municipi. El terme municipal. 2 m i f Guàrdia municipal. Hi havia una municipal posant multes als cotxes mal aparcats.

municipi m Territori dependent d’un ajuntament.

munt [var.: *muntó] 1 m Conjunt desordenat de coses. Van fer un munt amb els mobles vells. 2 un munt de loc det Molts. Té un munt de diners, en té un munt.

muntanya f Elevació gran del terreny.

muntanyós, -osa Recobert de muntanyes. Una comarca muntanyosa.

muntar 1 v tr Fer un muntatge. Muntar una màquina. Muntar un vídeo. Muntar una obra de teatre. 2 Pujar. Muntava les escales de tres en tres. 3 [esp.] v règ Pujar dalt de cavall. Muntar a cavall.

muntatge m 1 Operació d’ajuntar les parts d’un tot. Fer el muntatge d’una màquina. El muntatge d’un vídeo. 2 Operació de preparar una obra teatral. 3 [fig.] Episodi fals preparat per enganyar. Aquell segrest va ser un muntatge de la família.

muntura f 1 Bèstia sobre la qual es munta. 2 Estructura on descansen les lents d’unes ulleres.

munyir v tr Treure la llet de les mamelles d’un animal, manualment o mecànicament. Munyir les vaques, les cabres.

mur m Paret gruixuda. El jardí estava envoltat d’un mur molt alt.

mural m Pintura feta en una paret. Els murals de Miró.

muralla [var.: *murada] f Mur seguit que fa de recinte. La muralla de Sagunt.

murmurar [var.: mormolar] 1 v tr Enraonar en veu baixa. Va murmurar unes paraules que no es van entendre. 2 [fig.] v intr Fer una remor suau. L’aigua murmurava riu avall.

murri, múrria adj i m i f Astut. No et dirà mai les coses amb claredat, perquè és molt murri.

muscle m Part superior del braç situada a un costat del coll, espatlla. Se n’anava cap a la platja amb la tovallola al muscle.

musclo m Mol·lusc de closca negra: *clòtxina.

múscul m Cada un dels òrgans carnosos que fan moure el cos. Els músculs de l’abdomen.

museu m Establiment on s’exposen objectes d’interès artístics, històrics, etc. El museu de la ciència.

músic, -a 1 adj Referent a la música. Instrument músic. 2 m i f Persona que es dedica a la música.

música f Conjunt de sons combinats d’acord amb determinades regles. Música simfònica. Música disco. Música pop.

musical adj Referent a la música. Cultura musical.

mussol m Ocell rapinyaire nocturn.

musulmà, -ana adj i m i f De religió islàmica.

mut, muda adj i m i f Privat de parla. És mut de naixement.

mutilació f Acció i efecte de mutilar.

mutilar v tr Tallar un membre, una part d’un ésser viu. Un camió amb la caixa molt alta ha mutilat l’arbre més gran del passeig.

mutilat, -ada adj i m i f Que ha sofert una mutilació. Un mutilat de guerra.

mutu, mútua adj Recíproc. Es tenen una antipatia mútua.