D

dacsa* f Cereal que fa panotxes: blat de moro.

dada f Unitat d’informació. Les dades d’un problema.

dalt 1 adv [i loc adv «a dalt», «allà dalt»…] A la part més alta. Són dalt al terrat. Van cap dalt. Són a dalt. Han arribat fins allà dalt. El senyor Rossinyol és per dalt. 2 dalt de [«a dalt de», «allà dalt de»…] loc prep A dalt de tot de la torre Eiffel. Què hi ha allà dalt de casa vostra?

daltabaix 1 adv [i loc prep «daltabaix de»] De dalt a baix. Es va abocar massa i va caure daltabaix. Va tirar un test daltabaix del balcó. 2 m Desastre que ho fa trontollar tot. Els casos de corrupció descoberts van ser un daltabaix per al govern.

damunt Indica situació a la part superior d’una superfície, per oposició a la part inferior, o sota. 1 adv [i loc adv «a damunt», «al damunt», «allà damunt»…] Per parar taula, has d’endreçar tots els trastos que hi ha damunt. Deixa’l allà damunt. 2 prep [i loc prep «damunt de», «a damunt», «a damunt de», «al damunt de»…] Lleva el gerro de damunt el piano i posa’l damunt del bufet. Què hi has posat, a damunt la tauleta de nit? «Pel damunt dels nostres cants, aixequem una senyera». Ho trobaràs allà damunt la cuina.

dansa f Ball, especialment amb finalitats artístiques. La sardana és una dansa antiga. Estudia dansa al Conservatori.

dany m Mal. La plaga de llagosta ha causat danys irreparables al camp.

darrer, -a det i pron Últim. Això va passar els darrers dies de juny. Sempre arriba al darrer quart. Sempre arribes el darrer.

darrerament adv Últimament.

darrere Indica situació a la part posterior, per oposició a l’anterior, o davant. 1 adv [i loc adv «a darrere», «al darrere»] Col·loca’t darrere, a darrere, al darrere. 2 prep [i loc prep «darrere de», «a darrere», «a darrere de», «al darrere de»…] S’amagava darrere la pila de llenya. Poseu-vos a darrere de tot. Passa pel darrere de la casa. 3 m [sovint en pl.] El cul. Tinc el darrere quadrat de tant seure.

data f Dia concret agafat com a referència. Apunta la data de naixement de tots.

dàtil m Fruit comestible de la palmera datilera.

dau m Peça cúbica que es fa servir en jocs d’atzar. Tirar els daus.

daurat, -ada adj De color d’or. Un marc daurat.

davall* adv i prep Sota.

davallada f Baixada, especialment [fig.] baixada brusca. Amb la malaltia ha fet una davallada.

davallar v intr i tr Baixar.

davant Indica situació a la part anterior, per oposició a la part posterior, o darrere. 1 adv [i loc adv «a davant», «al davant»…] Passa davant, a davant. Posa’t al davant. 2 prep [i loc prep «davant de», «a davant», «a davant de», «al davant de», «davant per davant de»] Davant la casa hi havia un jardí. Emporta’t això de davant la porta i posa-ho davant del sofà. La manifestació va arribar fins a davant del govern civil. L’economia sempre passa al davant de la ideologia. Vivia davant per davant de casa. 3 m [sovint en pl.] El pit. Té uns davants molt generosos.

davantal m Peça que serveix de protecció del vestit. Per fer feina es posa sempre un davantal.

davanter, davantera m i f Esportista que té la funció d’atacar en certs esports d’equip. El davanter centre.

de [de, d’] prep 1 Indica procedència. Vent de ponent. 2 Indica causa. Estic content de veure’t. 3 Indica matèria, composició, contingut. Un anell d’or. Un llibre de llom pla. Una telesèrie de cent capítols. Una ampolla de cervesa. 4 Indica pertinença. La casa dels avis. 5 Indica una part d’un tot. La meitat de quatre. Sis de grans i nou de petits. No me’n queden gaires, d’aquestes. 6 Després d’alguns verbs i atributs. Es recordaven dels seus anys de joventut. Està aprenent de cuinar. Estava tip d’alabances, mort de fàstic, ple de mals. 7 Davant d’infinitiu. Pensa d’avisar-lo aviat. Són els primers d’arribar. 8 En correspondència amb altres preposicions. Van arribar d’un en un, de tres en tres. Obriran de quatre a vuit.

debades adv 1 Sense profit, en va. Tots els teus esforços han estat debades. *2 De franc. Han entrat a l’exposició debades.

debat m Discussió argumentada sobre un tema social, polític o científic. Els debats parlamentaris. Un debat televisiu.

debatre v tr 1 Fer un debat. Van debatre les noves lleis. 2 Remenar a cops. Debatre uns ous per a la truita.

dèbil adj Mancat d’energia. Està dèbil a causa del dejuni prolongat.

debilitar v tr Fer perdre energia. Els atacs repetits han debilitat la defensa.

debilitat f 1 Condició de dèbil. La malaltia l’ha deixat en una extrema debilitat. 2 Tendència forta, afició. Té debilitat per la cervesa negra.

de debò 1 loc adv D’una manera seriosa. T’ho dic de debò. 2 loc adj Autèntic. Unes perles de debò.

debut m Estrena d’un artista. Demà, la cantant fa el seu debut.

debutar v intr Fer el debut. La companyia de teatre clàssic debutarà amb una obra de Shakespeare.

dècada f Sèrie de deu, especialment anys. La dècada dels setanta.

decadència f Estat de deixadesa, d’abandó. Aquella companyia de teatre està en decadència.

decantar 1 v tr Inclinar. Decanta més la gerra per abocar el vi. 2 Apartar(-se). Decanta una mica el cap o et faràs una banya amb el penja-robes. 3 decantar-se v pron Decanteu-vos una mica, que no puc passar. 4 v pron i règ [fig.] Preferir. Sempre m’he decantat per l’òpera.

decaure v intr Perdre l’energia, l’interès. L’espectacle dequeia una mica cap al final.

decebre [var. fam.: decepcionar] v tr No complir una cosa amb allò que se n’esperava. Els va decebre la seva actitud de no comprometre-s’hi.

decebut, -uda [var. fam.: decepcionat] adj Que ha sofert decepció. Estava una mica decebut dels seus companys.

decent adj 1 Que es comporta amb honradesa. Un polític decent. 2 Digne. Guanya un sou decent.

decepció f El fet de decebre. Amb els fills, no hi ha tingut mai cap decepció.

decidir 1 v tr Portar a prendre un partit, a adoptar una solució. Han decidit tirar la casa vella a terra. 2 decidir-se v pron i règ Han acabat decidint-se per un viatge a les Bermudes.

decidit, -ida adj Que sap el que vol. Se n’hi va anar tota decidida, a escridassar-los

dècim, -a 1 det i pron Desè. Només me’n queda una dècima part. 2 dècim m Nombre fraccionari. Vuit dècims (8/10). 3 Bitllet de loteria. He comprat un dècim.

decimal m Cada un dels dígits que s’escriuen a la dreta de la coma. Un nombre amb decimals.

decímetre m La dècima part d’un metre.

decisió f 1 Absència de dubte. Fa les coses amb decisió. 2 Acte de decidir. Ha pres una decisió.

decisiu, -iva adj Que determina el desenllaç. Aquella opinió va ser decisiva per prendre un acord.

declaració f Acció i efecte de declarar(-se). El comissari els va fer firmar la declaració. Tot era fer declaracions de fidelitat. Unes declaracions a la premsa.

declarar v tr i intr Testimoniar, manifestar. Va declarar davant del jutge. Va declarar que no hi estava d’acord.

decoració f Art de decorar. Estudia disseny i decoració.

decorador, decoradora m i f Persona que es dedica a la decoració.

decorar v tr Adornar seguint uns criteris artístics. S’han fet decorar la botiga.

decorat [var.: decoració] m Conjunt d’elements per a l’ambientació d’un escenari. Muntaven els decorats per a Rigoletto.

decret m Disposició legal d’un govern. El nou decret sobre la jornada laboral.

decretar v tr Manar per decret. El govern ha decretat tres dies de dol.

dedicació f El fet de dedicar-se (a). Té una dedicació total als estudis.

dedicar 1 v tr Dirigir. Li ha dedicat unes paraules de consol. 2 v tr i règ Aportar(-hi) temps i energies. Dedica les hores lliures a passejar. 3 dedicar-se v pron i règ Es dedica plenament als negocis.

dedicatòria f Escrit breu de l’autor que de vegades hi ha a la portada d’un llibre.

deducció f Acció i efecte de deduir. Aquell detectiu sempre feia unes deduccions molt precipitades.

deduir v tr Treure conclusions a partir d’indicis. Pel to amb què l’altre va contestar, van deduir que no eren ben rebuts.

deessa f Divinitat femenina.

defecte m Tot allò que fa que una cosa no sigui ben feta, ben acabada. Un aparell amb defectes de fabricació.

defensa f 1 Acció de defensar. L’advocat que porta la defensa del cas. 2 Zona en un camp d’esports on s’impedeix l’avanç dels contraris; conjunt de jugadors que hi actuen. La línia de defensa. Un equip amb una bona defensa.

defensar [var.: *defendre] v tr i règ 1 Ajudar algú que és atacat. El van defensar dels adversaris. Qui defenia els acusats? 2 [fig.] Argumentar. Vam defensar les nostres opinions en públic.

defensiu, -iva adj Que serveix per defensar-se. Armes defensives.

defensor, -a adj i m i f Que defensa. L’advocat defensor. Els defensors dels oprimits.

deficient adj De molt baix valor o qualitat. Un treball deficient.

dèficit m Diferència a favor de les despeses. El balanç ha tancat amb dèficit.

definició f Descripció que determina la categoria i els trets distintius d’un concepte. Les definicions del diccionari.

definir v tr Fer una definició. Com definiries una cosa fofa?

definitiu, -iva adj Que tanca un cas. Hi va aportar proves definitives.

deformar v tr Fer perdre la forma original. El reuma li ha deformat les mans.

deforme adj Que té una forma anormal. Va néixer amb el cap deforme.

defunció f Mort. «Tancat per defunció de la mare de l’amo».

degenerar v règ Passar a una situació pitjor. La discussió va degenerar en una baralla a cops de puny.

degollar v tr Tallar el coll. El porc el maten degollant-lo.

degotar v intr Caure un líquid gota a gota. Tanqueu bé l’aixeta, que degota.

deixalles f pl Material que sobra, que és rebutjat, com ara escombraries, ferralla, paper, etc. Una planta per al tractament de deixalles.

deixant m Rastre que deixa en l’aigua una embarcació que navega.

deixar 1 v tr i règ Posar en un lloc. On dius que heu deixat els llibres? 2 v tr Prestar. Per què no em deixes aquest compacte? 3 deixar de v aux Acabar de. Deixa de fer el ximplet, i escolta! 4 deixar anar, deixar caure loc verb Cessar de tenir agafat: *soltar. Va deixar caure la pedra que duia. Ha obert la gàbia i ha deixat anar el canari. 5 deixar estar loc verb No insistir(-hi). Quan van veure que la broma no agradava, ho van deixar estar. 6 deixar fer loc verb Permetre. És molt tolerant, és dels que deixa fer.

deixat, -ada 1 adj i m i f En estat d’abandó, descuidat. Té una casa molt deixada. Va sempre molt deixat. Són una colla de deixats. 2 deixat anar loc adj Solt, deslligat. Amb els cabells deixats anar.

deixeble, deixebla m i f Persona que segueix les ensenyances d’un mestre.

dejorn* [var.: *enjorn] adv Abans de l’hora habitual: d’hora.

dejú, -una adj Que no ha menjat res. Cada dia estic dejú fins a mig matí. Està en dejú.

dejunar v intr Estar sense menjar res. Avui dejunarem fins al vespre.

dejuni m Temps en què es dejuna. De tant en tant feia un dia de dejuni.

del [pl. dels] cont El terrat del costat de casa. El moviment dels astres.

delatar v tr 1 Fer conèixer un delicte a la justícia. Els veïns el van delatar. 2 Posar en evidència. Les teves paraules et delaten.

delegació f Conjunt de persones que ostenten una representació oficial. Va parlar en nom de la delegació alemanya al congrés.

delegar v tr Cedir responsabilitats. Ha delegat poders en el seu cosí.

delegat, delegada m i f Persona que ostenta una representació oficial. La delegada del govern.

delicadesa f Mirament. Va tenir la delicadesa d’avisar.

delicat, -ada adj Fi, educat, feble. Una porcellana molt delicada. És delicat en el tracte. Està delicat de salut.

delícia f Plaer. És una delícia sentir-la cantar.

deliciós, -osa adj Agradable als sentits, especialment al gust. Un gelat deliciós.

delicte m Falta contra la llei. El robatori és un delicte.

delimitar v tr Fixar els límits. Van delimitar el terreny de joc.

delinqüència f El fet, la situació, de cometre delictes. A molts països augmenta la delinqüència juvenil.

delinqüent m i f Persona que ha fet un delicte.

deliri m Estat d’excitació. Patia un fort deliri provocat per la febre.

delit m Gust, plaer. Es prenia el gelat amb delit.

delta m Extensió de terra acumulada en la desembocadura d’un riu al mar. El delta de l’Ebre.

demà 1 adv El dia que segueix el dia que som. Avui és dissabte i demà serà diumenge. Hem quedat per demà al matí. Demà al migdia. Demà al vespre. 2 demà passat [var.: *despús-demà] loc adv El dia que fa dos respecte a avui. Demà és dilluns, i demà passat, dimarts.

demanar 1 v tr Expressar el desig d’obtenir una cosa. Què demanes pel teu aniversari? 2 Ser sol·licitat. Aquí fora et demanen. 3 demanar(-se) v tr i pron Preguntar(-se). Demanen quan han de tornar. Es demanava quan acabaria aquella guerra absurda.

demanda f Acusació adreçada a un jutge. Els van presentar una demanda per abús d’autoritat.

dement adj i m i f Boig.

democràcia f Sistema polític en què els responsables de la cosa pública són elegits.

demòcrata adj i m i f Partidari de la democràcia.

democràtic, -a adj Referent a la democràcia. Un parlament democràtic.

demostració f El fet de demostrar. Una demostració clara.

demostrar v tr Fer evident amb arguments. Li vaig demostrar que s’equivocava.

demostratiu adj i m Forma gramatical que indica situació respecte a les persones gramaticals.

denominació f Manera d’anomenar. La denominació d’origen dels productes.

dens, -a adj 1 Espès. Un fum dens. 2 [fig.] Un raonament dens.

densitat f Qualitat de dens.

dent f 1 Cada una de les peces dures fixades a les genives. Se li belluga una dent. Dents incisives, canines, molars. 2 [p. ext.] Les dents d’una serra. Les dents d’una cremallera.

dentadura f Conjunt de les dents. Té una dentadura forta.

dentat, -ada adj Proveït de dents. Roda dentada.

dentífric [var.: dentifrici] m Producte per a la higiene de les dents.

dentista m i f Especialista de les dents.

denúncia f El fet de denunciar. Han presentat la denúncia al jutjat de guàrdia.

denunciar v tr Assabentar l’autoritat competent d’un delicte. Els ha denunciat per escàndol públic.

departament m 1 Dependència oficial. El Departament d’Estat. 2 Institució universitària. El Departament de Didàctica de la Llengua.

dependència f 1 Manca d’autonomia. Té massa dependència de la família. 2 Compartiment, instància, etc., que en depèn d’un altre de més gran. En aquesta part de l’edifici hi ha les dependències de la Cambra de Comerç. 3 Conjunt de dependents i dependentes. La dependència d’aquell comerç tenen fama d’eficients.

dependent 1 adj Mancat d’autonomia. Un treball dependent. Una criatura molt dependent de la mare. 2 dependent, dependenta m i f Persona que despatxa en una botiga. Un dependent de comerç.

dependre v règ Estar subordinat (a). Les sucursals depenen de l’oficina central. De la interpretació correcta de les dades, en depèn el resultat.

depressió f 1 Terreny enfonsat respecte a l’entorn. La Depressió central. 2 Malaltia que provoca un estat de pèrdua d’energia. Pateix una forta depressió.

deprimir v tr Causar una sensació de depressió. Aquell espectacle tan lamentable el deprimia.

depuradora f Conjunt d’instal·lacions per depurar les aigües.

depurar v tr Fer tornar al seu estat allò que s’ha contaminat.

derbi m Competició esportiva entre dos equips rivals.

dèria f Mania, afició. Té la dèria de col·leccionar xapes.

derivar-se v pron i règ Provenir. «Llibreria» es deriva de «llibre».

derivat m 1 Producte que es deriva d’un altre. Els derivats del petroli. 2 Mot obtingut per derivació. «Tauleta» és un derivat de «taula».

derrota f El fet de ser derrotat. Una derrota electoral.

derrotar v tr Vèncer en una competició. Han derrotat l’adversari en tota la regla.

des prep Indica començament, punt de vista. 1 des de prep Des de demà tot serà diferent. Des d’aquí, les coses es veuen d’una altra manera. 2 des que loc conj Des que has arribat que no para de seguir-te.

desaconsellar v tr Aconsellar de no fer(-ho). Volia comprar-se un nou model d’ordinador, però li ho van desaconsellar.

desacord m Manca d’acord. Hi havia desacords seriosos en la interpretació d’algunes lleis.

desafiament [var.: desafiu] m Acció de desafiar.

desafiar v tr Plantar cara. Va pujar a coberta desafiant el temporal.

desagradable adj Que desagrada. Un to de veu desagradable.

desagradar v intr Causar un efecte negatiu. Li van desagradar molt aquelles paraules.

desaiguar v règ Escolar(-se) aigua en un lloc. Els canals desaiguaven a la llacuna.

desallotjament m El fet de desallotjar o de fer desallotjar. Davant l’amenaça de bomba, van procedir al desallotjament del mercat.

desallotjar v intr Fer fora d’un lloc tota la gent que hi ha. La policia va fer desallotjar el local.

desanimar 1 v tr Fer perdre l’ànim de fer una cosa. L’han desanimat de presentar-se ara a les oposicions. 2 desanimar-se v pron Perdre l’ànim de fer una cosa. Volia acompanyar-nos, però al final s’ha desanimat.

desanimat, -ada adj Sense ànim, sense animació. El veig desanimat amb els estudis. Un ambient molt desanimat.

desaparèixer v intr Perdre’s de la vista. Han desaparegut els diners que hi havia al calaix.

desaparició f El fet de desaparèixer. Va fer una desaparició sobtada.

desapegar* v tr Fer cessar d’estar apegat: desenganxar.

desapercebut, -uda adj i adv Sense cridar l’atenció. Va passar desapercebut entremig de la gent.

desaprovar v tr Manifestar desacord. Desaprovaven aquella falta de puntualitat.

desar [var.: *adesar] v tr Guardar en un lloc. Desa la roba a l’armari.

desarmar v tr Prendre les armes (a). Van desarmar la guàrdia.

desastre m Desgràcia gran. El terratrèmol va causar un gran desastre.

desbloquejar [var.: desblocar] v tr Fer cessar d’estar bloquejat. L’arribada del bon temps ha desbloquejat ràpidament les carreteres tallades al trànsit.

desbordar 1 v tr Excedir la capacitat de fer-hi front. Les dificultats em van desbordar i ho vaig deixar estar. 2 desbordar-se v pron Vessar-se les aigües d’un riu per damunt les vores.

descalç, -a adj Amb els peus nus. Li agrada anar descalça pel pis.

descampat m Camp obert. Per anar fins a l’altre carrer, van haver de travessar un descampat.

descans m Temps en què cessa una activitat. A mig matí farem un descans de mitja hora.

descansar 1 v intr Parar una activitat durant un temps. Quan acabarem de pintar el corredor, descansarem una estona. 2 v règ Basar-se. La construcció descansava en uns bons fonaments.

descanviar [var.: bescanviar] v tr Canviar moneda grossa per petita. Que em pot descanviar aquest bitllet de cinc mil?

descaragolador* m Eina amb un extrem aplanat per fer girar els caragols: tornavís.

descàrrega f 1 Acció i efecte de descarregar. Zona de càrrega i descàrrega. 2 Efecte d’un conjunt d’armes de foc que es disparen alhora. Es va sentir una descàrrega seca.

descarregador, descarregadora m i f Persona que té per ofici carregar i descarregar. Els descarregadors del moll.

descarregar v tr Llevar la càrrega. Han començat a descarregar el vaixell.

descartar v tr Deixar de banda. Malgrat les sospites, van descartar-lo com a responsable de la malifeta.

descendència f Conjunt de les persones que en descendeixen d’una altra. Va morir sense descendència.

descendent 1 adj Que baixa. Moviment descendent. 2 m i f Persona que en descendeix d’una altra. Aquell nét era l’únic descendent que quedaria.

descendir 1 v intr Baixar. Van descendir al pou. 2 v règ Provenir. Molts habitants del poble descendien dels antics colons.

descens m Baixada. El descens de les temperatures. Els alpinistes van començar el descens.

descobriment [var.: descoberta f] m El fet de descobrir. El descobriment d’Amèrica.

descobrir v tr Trobar allò que era desconegut o amagat. Va descobrir la causa de l’avaria.

descolorir v tr Fer perdre el color. Massa sol descoloreix la pintura.

descompondre v tr Reduir una cosa a les seves parts. Descompondre un nombre.

descomptar 1 v tr Llevar part d’un import. Li han descomptat les despeses. 2 descomptar-se v pron Equivocar-se a l’hora de comptar. Si no calles em faràs descomptar. 3 per descomptat loc adv I tant. -Ho faràs? -Per descomptat.

descompte m L’efecte de descomptar. Ho he comprat amb un 20 per cent de descompte.

desconegut, -uda adj i m i f No conegut. Era un ambient desconegut per a ells. Van saludar uns desconeguts.

desconèixer v tr No conèixer. Desconeixia la meitat del territori.

desconfiança f Manca de confiança. Se’l miraven amb desconfiança.

desconfiar v règ Actuar amb recel. Desconfia de tothom.

desconfiat, -ada adj Que sol desconfiar de tothom. Tan desconfiats que són i s’han deixat enredar.

descongelar v tr Fer cessar d’estar congelat. Descongelarem uns talls de tonyina per sopar.

desconnectar v tr Fer cessar d’estar connectat. Desconnecta l’aparell.

desconsol m Pena que no troba consol. Plorava amb un gran desconsol.

desconsolat, -ada adj Que no té consol. Un viudo desconsolat.

descontent, -a adj Insatisfet. Estan molt descontents d’ell a l’institut.

descontentament m El fet d’estar descontent. Hi havia un gran descontentament popular amb la nova política de preus.

descordar 1 tr Fer cessar d’estar cordat. Descorda-li les sabates. 2 descordar-se v pron Cessar d’estar cordat. L’anorac s’ha descordat.

descortès, -esa adj Mancat de cortesia. Va ser molt descortès de parlar-los en aquell to tan tallant.

descripció f El fet de descriure. Una novel·la plena de descripcions d’ambient.

descriptiu, -iva adj Referent a la descripció. Prosa descriptiva.

descriure v tr Explicar una cosa detallant-ne les característiques. Va descriure molt bé com anaven vestits els sospitosos.

descuidar-se v pron, tr i règ Deixar-se, oblidar-se. M’he descuidat el moneder a casa. Ara em descuidava de dir-te una cosa.

descuit m Oblit, badada. Ha estat un descuit, deixar-se el foc encès.

desdejunar-se v pron Prendre el desdejuni. Cada matí es desdejuna amb un cafè i una torrada.

desdejuni m Àpat lleuger de primera hora del matí.

desdir 1 v règ No guardar relació. Aquest comportament desdiu de la seva tradicional hospitalitat. 2 desdir-se v pron i règ Retractar-se. Es va desdir de la paraula donada. 3 a desdir loc adv En gran quantitat. Li van fer propostes a desdir.

desè, -ena det i pron El que fa deu. El desè de la llista. Ha estat la desena d’arribar.

desembalar v tr Treure de dins de l’embalatge. Heu de desembalar els mobles.

desembarassar v tr Llevar una nosa. Van desembarassar aquell racó del pati dels mals endreços que hi havia acumulats.

desembarcament m Acció de desembarcar. Va començar el desembarcament de tropes.

desembarcar v intr Baixar d’una embarcació, d’un avió, a terra. Els passatgers ja es poden preparar per desembarcar.

desembocadura f Lloc on desemboca un corrent d’aigua. La desembocadura del riu Francolí és a Tarragona.

desembocar v règ 1 Anar a parar en un lloc més espaiós. El passeig desemboca a la plaça de l’Ajuntament. 2 Desaiguar un corrent d’aigua. El Volga desemboca al mar Caspi.

desembolicar v tr Llevar allò que embolica. Desembolicava els regals.

desembre m Dotzè mes de l’any.

desemmascarar v tr Deixar al descobert la identitat, les intencions. Van desemmascarar els espies.

desena f Conjunt de deu unitats. Al número 323 hi ha dues desenes.

desencadenar v tr Provocar uns fets complexos. Aquella discussió de fronteres va desencadenar un conflicte armat.

desenfrenat, -ada adj Sense res que ho pugui aturar. Una passió desenfrenada.

desenganxar v tr 1 Fer cessar d’estar enganxat. Desenganxar uns vagons. 2 Fer cessar d’estar adherit: *desapegar, *desferrar. Desenganxar els cromos de l’àlbum.

desengany m Decepció.

desengramponador* m Eina per collar i descollar caragols: tornavís.

desenrotllar(-se) v tr i pron 1 Descaragolar(-se) una cosa que estava enrotllada. Desenrotllar un mapa. 2 Desenvolupar.

desenllaç m Acabament d’una història. Un desenllaç feliç.

desentonar v intr No anar bé amb un conjunt. Unes arracades tan grosses desentonaven en un rostre tan melancòlic.

desenvolupament m Acció i efecte de desenvolupar-se. Un país en vies de desenvolupament.

desenvolupar 1 v tr Desplegar, desenrotllar, fer créixer. Ha desenvolupat una teoria interessant. El ministre pensa que cal desenvolupar amb preferència la pesca. 2 desenvolupar-se v pron Passar per un procés de creixença. En aquest clima, les plantes es desenvolupen bé.

desert, -a 1 adj Sense població. Una plana deserta. 2 desert m Extensió de terreny sense gens de vegetació. El desert de Kalahari.

desesperació f El fet de desesperar-se. Aquella mort el va dur a la desesperació.

desesperant adj Que atempta contra la paciència. És desesperant, la calma que duu en tot.

desesperar(-se) v règ i pron Haver perdut l’esperança. Al cap de tants anys de recerca, ja desesperava de trobar-hi la solució. Veient tanta desgràcia, plorava i es desesperava.

desesperat, -ada adj Sense esperança, avorrit. Està desesperat de la vida.

desfer 1 v tr Separar(-ne) les parts. El vent desfeia els últims caps de núvols. 2 [fig.] M’han desfet els plans que tenia. 3 desfer-se v pron i règ Treure-s’ho de sobre. S’han desfet de l’ordinador vell.

desferrar* v tr Fer cessar d’estar aferrat: desenganxar.

desficaci* m Disbarat. La realització de la reforma educativa és plena de desficacis.

desfici m Impaciència, inquietud.

desfigurat, -ada adj Que ha perdut l’aspecte original. Li va quedar la cara desfigurada després de l’accident.

desfilada f Acció i efecte de desfilar, d’anar ordenadament en files.

desfilar 1 v tr Treure els fils d’un teixit. El menut va agafar la vora de la cortina i la va començar a desfilar. 2 v intr Marxar en files. La tropa va començar a desfilar. El públic va començar a desfilar.

desgastar v tr Fer perdre part de la massa amb el refrec. Diu que l’estudiar molt desgasta els colzes.

desgastat, -ada adj Que ha sofert desgast. Els penya-segats se’ls veia molt desgastats per l’erosió.

desgel m El fet de fondre’s la neu quan arriba el bon temps. Amb el desgel, els embassaments s’han tornat a omplir.

desgràcia 1 f Fet tràgic. Aquella mort va ser una gran desgràcia per a la família. 2 per desgràcia loc adv Per mala sort. Per desgràcia, ningú no ens podrà ajudar.

desgraciat, -ada adj i m i f 1 Que ha sofert desgràcies. Una vida molt desgraciada. N’hi ha que tenen sort, i d’altres que són desgraciats. 2 Pocavergonya. És un desgraciat que explota la misèria dels altres.

desgranar v tr Treure el gra de la tavella. Desgranar pèsols.

desgreixar v tr Llevar el greix. Els eixos s’han de desgreixar una mica.

desguàs [pl. -assos] m Conducte per on s’escolen les aigües brutes o de la pluja. El desguàs del terrat, del pati, del safareig.

desheretar v tr Deixar sense herència. L’àvia els va amenaçar de desheretar-los.

deshonest, -a adj Que enganya. Ha estat deshonest amb els amics, no els ha dit la veritat.

deshonor m Fet que deshonra. Aquella malifeta va ser un deshonor per a ell i per als seus.

deshonrar v tr Fer perdre l’honor, el prestigi. Haver acceptat aquells diners és una acció que el deshonra.

desig [pl. -tjos o -igs] m El fet de desitjar. Té desig de menjar-se un plat de crema.

designar v tr 1 Indicar per a un càrrec. El van designar com a coordinador de la secció. 2 Indicar una significació. La paraula substantiu designa una forma gramatical.

desil·lusió f Decepció. Amb aquell regal va tenir una desil·lusió.

desimboltura f Franquesa, decisió. Li va dir el que en pensava amb gran desimboltura.

desinfectant m Medicament per desinfectar ferides.

desinfectar v tr Eliminar microorganismes que poden causar malalties. Desinfecta-li la ferida amb iode.

desinflar v tr Treure l’aire d’un objecte inflat. Desinfleu els globus que han quedat de la festa.

desinterès m Manca d’interès. Era evident el seu desinterès per l’esport.

desinteressat, -ada adj Que no mostra interès (per). El veig molt desinteressat pel tema.

desitjable adj Que pot ser desitjat. Aquella era l’única solució desitjable.

desitjar v tr Voler amb força. Desitjava poder-ho acabar de seguida.

deslligar v tr Desfer un lligam. Deslliga el gos.

desllorigament m El fet de desllorigar(-se). Tenia un fort desllorigament al turmell.

desllorigar v tr Treure un os de lloc. De l’estrebada em va desllorigar el braç.

deslluir v tr Espatllar, generalment una celebració. La pluja va deslluir la festa.

desllunat* m Pati tancat entre edificis o dins d’un mateix edifici: celobert.

desmai m El fet de desmaiar-se. Li va baixar la pressió i va tenir un desmai.

desmaiar-se v pron Perdre els sentits. En veure tanta sang, va desmaiar-se.

desmentir v tr Qualificar com a fals. Van desmentir la notícia.

desmesurat, -ada adj Excessiu. El càstig va ser desmesurat.

desmoralitzar v tr Fer perdre els ànims. La mort del capità va desmoralitzar la tropa.

desmuntar 1 v tr Desfer un mòdul de peces. Desmuntar un armari. 2 v intr Baixar del cavall. El genet va desmuntar.

desnivell m Diferència de nivell. Entre les dues cases hi ha un desnivell de 40 cm.

desnonament m Acció i efecte de desnonar. Li han fet un judici de desnonament.

desnonar v tr Fer fora, especialment d’un habitatge. Han desnonat els llogaters del tercer.

desobediència f Acte de desobeir. El van acusar de desobediència a la llei.

desobedient adj Que té per norma no obeir. Un alumne desobedient.

desobeir v tr No obeir. Ha desobeït les nostres ordres.

desocupació f Índex d’atur d’una població. La desocupació es manté estable.

desocupat, -ada 1 adj Que està sense fer res. Està tot el dia desocupat. 2 m i f Treballador, treballadora que està a l’atur.

desodorant m Producte per dissimular les males olors.

desordenar v tr Desfer una cosa que estava ordenada. Algú ha desordenat tots els meus papers.

desordenat, -ada adj Sense ordre. Tens tot el calaix desordenat.

desordre [var.: *desorde] m Manca d’ordre. En aquella habitació tot era desordre.

desparar v intr Llevar el parament d’una taula després d’un àpat. Qui ajuda a desparar?

despatx m Oficina, lloc de treball d’un professional. Als matins treballa en un despatx.

despatxar 1 v intr Servir la mercaderia als clients d’una botiga. Hi havia quatre dependents per despatxar. 2 v tr Acomiadar de la feina. Aquest mes n’han despatxat una vintena.

despenjar v tr Fer cessar d’estar penjat. Despenja el telèfon i així no ens empiparan més.

despentinar v tr Fer cessar d’estar pentinat. El vent m’ha despentinat tota.

desperfecte [sovint en pl.] m Dany de poca importància produït per un accident.

despert, -a adj 1 En estat de vetlla. Estic despert des de les cinc. 2 Espavilat. Un venedor molt despert.

despertador m Rellotge amb timbre que sona a l’hora fixada.

despertar 1 v tr Fer deixar l’estat de son. M’han despertat els crits del carrer. 2 despertar-se v pron Deixar l’estat de son. Sempre es desperten a la mateixa hora.

despesa f [sovint en pl.] Quantitat de diners gastada. Aquest mes tenim moltes despeses. La despesa pública.

despit m Ressentiment. Sentia despit pels companys que s’havien situat més bé que ell.

desplaçament m El fet de desplaçar-se. Qui em pagarà els desplaçaments?

desplaçar 1 v tr Treure (algú, alguna cosa) del lloc que ocupa. L’últim que va arribar l’ha desplaçat del seu càrrec. 2 desplaçar-se v pron Moure’s d’un lloc en un altre. Van desplaçar-se fins al lloc del crim. Es desplacen sempre en el transport públic.

desplegar v tr Estendre. Van desplegar les pancartes per penjar-les.

desprendre 1 v tr Deixar anar. La pintura nova desprenia una olor insuportable. 2 desprendre’s v pron i règ Desenganxar-se. El satèl·lit es va desprendre de la càpsula. 3 Prescindir(-ne), donar una cosa pròpia. Es va desprendre dels seus llibres per pagar les despeses.

despreocupat, -ada adj Que no vetlla prou pels seus propis interessos. És tan despreocupat que ni sap qui li deu diners.

després 1 adv Indica posterioritat, en l’espai o en el temps. Què voldràs que fem, després? 2 després de loc prep Tornaré després de les nou. La segona cantonada després de la plaça. 3 després que loc conj Després que els van avisar, no hi han tornat més.

desprès, -esa adj Generós. Ho dóna tot; és molt despresa.

despullar(-se) v tr i ref Llevar(-se) la roba. Per la revisió mèdica us faran despullar. Unes casetes de bany per despullar-se.

despullat, -ada adj Sense roba, nu. Va recórrer l’estadi tot despullat.

despuntar 1 v tr Trencar una punta. M’has despuntat el llapis. 2 v intr Començar a aparèixer. El sol ja despunta.

destacar v intr Fer-se notar. L’agulla de la catedral destacava per damunt de tots els edificis.

desterrar v tr Fer anar a l’exili. L’han desterrat fora del país.

destí m 1 Allò que determina la vida d’algú. Deia que el seu destí era ser pobre. 2 Lloc cap on es dirigeix un mitjà de transport, destinació. El tren amb destí cap a París acaba de sortir de la via 11.

destinació f 1 El fet de destinar, finalitat. Quina destinació donaràs a aquests documents? 2 Lloc cap on es dirigeix un mitjà de transport.

destinar v tr i règ Reservar per a un fi. Una part dels estalvis els pensaven destinar a renovar el vestuari.

destinatari, destinatària m i f Persona a qui va dirigit un escrit, un paquet, etc. En aquesta carta hi ha l’adreça del destinatari incompleta.

destorb m Allò que fa distreure d’una tasca, nosa. «Feina feta no fa destorb».

destorbar v tr Distreure d’una tasca. Em va venir a destorbar amb unes històries absurdes.

destral [var.:* estral] f Eina per fer llenya.

destrellatat, -ada* adj Absurd, sense trellat. Una idea destrellatada.

destrossar v tr 1 Fer malbé amb violència. Els fans de l’equip anglès van destrossar tots els aparadors del carrer. 2 [hip.] Aquella traïció li ha destrossat el cor.

destrucció f El fet de destruir. Les tropes que es retiraven van fer una gran destrucció.

destruir v tr Fer ruïna d’una cosa. Amb la mania de semblar moderns, han destruït molts edificis notables.

desvariejar v intr Dir coses sense sentit. La febre el fa desvariejar.

desvergonyit, -ida adj Que no mostra vergonya. Una actitud desvergonyida.

desvetllar(-se) [var.: *desvetlar] v tr i pron (Fer) perdre el son. El cafè em desvetlla. M’he despertat a mitjanit i m’he desvetllat. 2 [fig.] v tr Suscitar. Aquelles olors li van desvetllar tot de records.

desviació f L’efecte de desviar. Hi ha una desviació a la carretera per causa de les obres.

desviar v intr Separar del camí. La policia de trànsit m’ha fet desviar cap a la dreta.

detall m Aspecte secundari o menys evident d’un conjunt. Es mirava tots els detalls d’aquella aquarel·la.

detallar v tr Explicar amb detall. Li va detallar tots els passos que havia de fer.

detectiu, detectiva m i f Professional que investiga delictes o situacions que no són prou clares.

detenció f El fet de detenir. La policia va fer moltes detencions.

detenir v tr Privar de llibertat. El van detenir per anar indocumentat.

detergent m Producte per rentar.

determinar v tr 1 Decidir. Va determinar que li ho diria tot. 2 Manera de relacionar-se certes formes gramaticals. L’article determina el nom.

determinat, -ada adj Concret, aquell i no un altre. En un moment determinat, va intervenir.

detestar v tr Odiar, avorrir. Detesta els espaguetis.

detingut, detinguda m i f Que pateix detenció. Han dut els detinguts a comissaria.

deu 1 det En nombre de deu. Els deu manaments. 2 m El nombre 10. 3 f pl La desena hora després de les 12.

déu 1 m Divinitat. Adoraven una multitud de déus. 2 Déu m Ésser totpoderós creador del món, segons certes religions. 3 déu n’hi do exp Expressa ponderació. Gasta un geni que déu n’hi do. Això et va dir?; déu n’hi do!

deure 1 v tr Estar en deute. Li devien molts diners. 2 v aux Indica probabilitat. Devien ser les onze de la nit. 3 m Obligació. Sol complir amb el seu deure. 4 deures m pl Tasques escolars. Encara no has fet els deures per demà?

deute m Allò que es deu. Té deutes per valor de tres milions de pessetes.

deutor, deutora m i f Persona que té un deute. Li va passar una llista dels seus deutors.

devot, -a adj i m i f Molt abocat a les pràctiques religioses. Una persona devota. Els devots estaven agenollats davant del sant.

dia 1 m Espai de temps en què hi ha claror; mesura del temps amb referència al moviment de rotació de la Terra, al calendari; data. El dia i la nit. No l’he vist en tot el dia. Falten tres dies per les vacances. Quin dia dius que fas anys? 2 fer-se de dia loc verb Veure’s les primeres clarors del dia. A l’estiu es fa de dia molt aviat. 3 bon dia exp Fórmula de salutació. Hola, bon dia!

diable m Esperit del mal, dimoni.

diada f Dia en què coincideix una festa important. La diada de Sant Jordi.

diadema m Adorn que es duu damunt del front. Se subjectava els cabells amb una diadema.

diagonal f Recta que travessa obliquament, especialment en un polígon o un poliedre. Va travessar el carrer en diagonal.

dialecte m Varietat social o geogràfica d’una llengua.

diàleg m Acció d’enraonar dues persones.

dialogar v règ Establir diàleg. No s’hi pot dialogar, no escolta.

diamant m Mineral molt dur utilitzat per tallar i com a joia.

diàmetre m Recta que passa pel centre d’una figura de contorn corb. La roda feia un metre de diàmetre.

diana f Centre d’un blanc sobre el qual es dispara. Ha fet diana.

diapositiva f Imatge gravada en un material transparent que es pot projectar.

diari, -ària 1 adj Que succeeix cada dia. La rutina diària. 2 diari m Publicació informativa que surt cada dia. Vés a buscar el pa i el diari.

diarrea f Afecció intestinal que fa anar líquid.

dibuix m Art de dibuixar; imatge dibuixada. Estudia dibuix. Dibuixos animats.

dibuixant m i f Persona que es dedica al dibuix.

dibuixar v tr i intr Traçar imatges. En sap molt, de dibuixar. Va dibuixar la silueta del campanar en un moment.

diccionari m Llibre que conté definicions de paraules, generalment ordenades alfabèticament.

dictador, -a adj i m i f Que mana o governa sense admetre discussió. Té una mare molt dictadora. El país va estar sotmès a un dictador durant quaranta anys.

dictadura f Règim polític en què governa un dictador.

dictar v tr Llegir un text en veu alta perquè uns altres el reprodueixin per escrit. Els va dictar un fragment de l’Odissea.

dictat m Reproducció escrita d’un text que dicten. Fem dictat una vegada la setmana.

dictatorial adj Referent a la dictadura. Règim dictatorial.

didal m Peça que encaixa en un dit per ajudar a cosir. Cusen sense didal.

dieta f 1 Règim alimentari. El metge em fa seguir una dieta equilibrada. 2 Diners que es cobren quan hi ha desplaçament. Cobra unes dietes que només li arriben per al dinar.

diferència f 1 Tret que fa una cosa no igual a una altra. Trobava molta diferència entre els dos climes. 2 Quantitat que resulta d’una comparació. Entre els dos preus hi ha una diferència de mil pessetes.

diferent 1 adj Que presenta diferències. Els dos germans s’assemblen força, però la forma de la cara és diferent. 2 diferents det Diversos. S’hi van presentar diferents candidats.

difícil adj No fàcil. Una proposta difícil d’aplicar.

difícilment adv Amb gran dificultat. Difícilment ens ho podem creure, això.

dificultat f Allò que fa difícil una cosa, entrebanc. Una empresa plena de dificultats.

difondre v tr Escampar. La premsa va difondre la notícia.

difuminar [var.: esfumar] v tr Fer borrós. La boira difuminava els contorns de les coses.

difunt, difunta m i f Persona que ha mort. Van traslladar el difunt fins al cementiri.

difusió f Acció i efecte de difondre. Un diari de gran difusió.

digerir v tr Transformar els aliments presos perquè el cos els pugui assimilar.

digestió f Procés biològic de digerir els aliments. Té una digestió pesada.

digestiu, -iva adj Referent a la digestió. L’aparell digestiu.

dígit m Signe de numeració. El nombre 2144 té quatre dígits.

digital adj 1 Referent als dits. Empremtes digitals. 2 Referent als dígits. Un rellotge digital.

dignar-se a v aux Considerar que val la pena. No s’ha dignat a saludar-nos.

digne, -a adj 1 Que té dignitat. Una resposta digna. 2 adj règ Que hi correspon. Unes paraules dignes d’un gran pensador.

dignitat f Manera de comportar-se que demostra estima per un mateix. Es va rebaixar a demanar, sense mica de dignitat.

dijous m Quart dia de la setmana.

dilatar v tr Fer augmentar el volum. La calor dilata els cossos.

diligència f Carruatge antic de transport. Els bandits van atacar la diligència.

dilluns m Primer dia de la setmana.

diluvi m Pluja forta i abundant, aiguat. Va caure un diluvi que ho va inundar tot.

dimarts m Segon dia de la setmana.

dimecres m Tercer dia de la setmana.

dimensió f Mesura d’acord amb una línia. Els cossos tenen tres dimensions.

dimitir v tr i intr Deixar un càrrec. Han fet dimitir l’entrenador.

dimoni m Esperit del mal, diable.

dinàmic, -a adj Que presenta activitat. Una gent molt dinàmica.

dinamita f Explosiu de gran potència.

dinar 1 v intr Fer l’àpat del migdia. Dinarem a les dues. 2 m Àpat del migdia. Per dinar hi ha arròs.

dinastia f Conjunt de reis i reines d’una mateixa branca familiar. Les dinasties babilòniques.

diners m pl Cabals, moneda de curs legal. Ara guanya molts diners.

dinosaure m Nom genèric d’uns rèptils que van viure a l’era secundària.

dinou [var.: *denou, *dènou] 1 det En nombre de dinou. Hi ha dinou cadires a la sala. 2 m El nombre 19.

dins [var.: dintre] Indica situació a l’interior, per oposició a l’exterior, o fora. 1 adv [i loc adv «a dins», «allà dins»…] Fica’l a dins. Deixeu-lo dins. Són allà dins. 2 prep [i loc prep «dins de», «a dins», «a dins de», «per dins de»…] Ens trobarem dins de quatre dies. El guarden dins la capsa. Ja pots començar a col·locar la roba a dins la maleta. La vagoneta circulava per dins de la galeria.

diòcesi f Divisió administrativa de l’església on governa un bisbe.

diploma m Document que acredita generalment uns estudis o la concessió d’un premi.

diplomàcia f 1 Pràctica de les relacions entre països. El cap de la diplomàcia britànica. 2 [fig.] Habilitat. Té molta diplomàcia per plantejar els problemes.

diplomàtic, -a 1 adj Referent a la diplomàcia. Relacions diplomàtiques. 2 m i f Professional de la diplomàcia. És diplomàtic de carrera. 3 [fig.] adj Hàbil. No tracta mai les coses de cara, és molt diplomàtica.

dipòsit [var.: depòsit] m Recipient per contenir o guardar generalment líquids. El dipòsit d’un automòbil, d’un vàter.

dipositar [var.: depositar] v tr i règ Deixar, confiar a la custòdia (de). Dipositar diners a la caixa.

diputat, diputada m i f Membre del Parlament.

dir 1 v tr Emetre paraules, explicar. No sé què dius? No m’ha pas dit tota la veritat. Què diu, aquest rètol? 2 Utilitzat dins de fórmules incoatives. Digui, qui hi ha? Digui’m, què se li ofereix? Digues! Au, digue-ho! 3 Utilitzat dins de fórmules conclusives o explicatives. És a dir, que no t’agrada. I dit això, va aixecar la sessió. I van arribar cap al tard; més ben dit, quan ja era fosc. Això, no cal dir-ho, ho guardarem en secret. La sopa va quedar, diguem-ne, espessa. 4 dir v règ Anomenar. I a vostè, com li diuen? 5 dir-se v pron Anomenar-se: *nòmer. Com te dius? Es diu Antoni. 6 dir mal loc verb règ Parlar malament (de). Sempre diu mal dels altres.

direcció f 1 Acció de dirigir-se. Van agafar una direcció equivocada. Anaven en direcció cap al nord. 2 Instància, persona, grup que dirigeix. La direcció de la fàbrica, del club, de l’escola.

directament adv D’una manera directa. Va venir directament cap a nosaltres.

directe, -a adj Sense desviar-se. Un camí que va directe al poble del costat. Tenen línia directa amb el ministre.

directiu, directiva m i f Persona que forma part d’una direcció. Una reunió de directius.

director, directora m i f Persona que (en) duu la direcció. El director dels grans magatzems. Un director escènic, artístic. Un director d’orquestra. La directora de l’institut.

dirigent adj i m i f Que dirigeix, especialment un moviment, un grup. Les classes dirigents. Els dirigents sindicals.

dirigir 1 v tr Conduir, governar. Dirigeix amb encert l’economia del país. 2 dirigir(-se) v tr, pron i règ Parlar (a, amb); anar (cap a). Els va dirigir la paraula. Es dirigia cap a l’entrada.

disbarat m Acció o dita sense sentit: *desficaci, *doi. Ha fet el disbarat de no dormir en tota la nit.

disc m Cos cilíndric molt pla de diversos usos. Un disc compacte. Llançament de disc.

discapacitat, -ada adj i m i f Dit d’una persona que té algun tipus de mancança física, sensorial o intel·lectual.

disciplina f Conjunt de normes que cal seguir; la capacitat de seguir aquestes normes. Està sotmès a la disciplina militar. Per practicar l’esport, s’ha de tenir disciplina.

discòrdia f Estat d’aquells que no s’avenen. Ha sembrat la discòrdia entre la colla.

discoteca f Sala de ball amb música gravada.

discreció f Qualitat de discret. Confia en la vostra discreció.

discret, -a adj Que s’hi mira molt en les accions i les paraules. No en dirà res, perquè és molt discreta.

discurs m Explicació llarga sobre un tema. Va pronunciar un discurs d’inauguració.

discussió f Acció de discutir. Han dut el nou projecte de llei a discussió.

discutible adj Que no sembla clar. Uns arguments molt discutibles.

discutir v tr Tenir un contrast d’opinions. Van discutir prèviament la distribució de les feines.

disfressa f Vestit per representar una altra persona. Duia una disfressa d’indi. Un ball de disfresses.

disfressar(-se) v tr i règ Posar(-se) una disfressa. L’han disfressat d’astronauta.

disgust 1 m Sentiment causat per un fet advers. Aquest negoci no li dóna més que disgustos. 2 a disgust loc adv De mala gana. Treballa a disgust.

disminució f El fet de disminuir. Darrerament havien notat una disminució de les vendes.

disminuir v tr Baixar, fer-se més petit. Ha disminuït el nombre de naixements.

disparar v intr Engegar un tret amb una arma. Disparen a matar. Disparaven a l’aire.

dispensar v règ Alliberar d’una obligació. El van dispensar de complir tot l’horari.

dispensari m Centre d’atenció mèdica per a cures de poca importància o bé d’urgència.

dispersar v tr Fer anar en diverses direccions. La policia va dispersar els manifestants.

disponibilitat f Condició de disponible. Amb el nou horari de treball, no tenim tanta disponibilitat als migdies.

disponible adj Lliure per servir-se’n. Quan van telefonar, no hi havia cap ambulància disponible.

disposar 1 v règ Tenir, poder usar. No disposa de prou diners per comprar el pis. 2 disposar-se a v pron i aux Estar a punt de. Es disposava a dinar quan ells van arribar.

disposat, -ada [var.: dispost] adj règ A punt per. Se’l veu sempre molt disposat a tot.

disposició f 1 Estat d’ànim. Estic en disposició de declarar. 2 Poder de disposar. Estic a la vostra disposició. 3 Ordre d’una autoritat. Van fer llegir la disposició del governador.

dispositiu m Peça o mecanisme utilitzat amb alguna finalitat.

disputa f Discussió.

disputar v tr Competir per. Diversos candidats disputaven la plaça.

disquet m Disc on es grava informació procedent d’un ordinador.

dissabte m Sisè dia de la setmana.

disseny m Dibuix d’un objecte on se n’assenyalen les línies principals.

dissenyador, dissenyadora m i f Persona que es dedica a fer dissenys. Una dissenyadora de modes.

disset [var.: *desset, *dèsset] 1 det En nombre de disset. Hi falten disset dies, encara. 2 m El nombre 17.

dissimular v tr Fer veure que no s’està al cas. Va dissimular el disgust com va poder.

dissoldre(’s) 1 v tr i pron Desfer(-se) una substància dins d’un líquid. Dissoldre una pastilla en aigua. 2 v tr [p. ext.] Anul·lar. Hauran de dissoldre les Corts.

dissolució f El fet de dissoldre. El president ha decretat la dissolució del Parlament.

dissolvent m Substància que en pot dissoldre d’altres.

distància f Mesura de la separació entre dos punts, especialment de l’espai. Quina distància hi ha entre casa vostra i el mercat?

distinció f El fet de distingir. No ho veia amb prou distinció. Saludava a tothom sense distinció.

distingir 1 v tr Veure les diferències. No arriba a distingir bé els colors. 2 distingir-se v pron i règ Destacar. Es distingia pels seus coneixements de física.

distingit, -ida adj Elegant, de comportament refinat. Tenia un aspecte distingit.

distintiu 1 m Senyal per ser distingit. El braçalet és el distintiu del capità de l’equip. 2 distintiu, -iva adj Que distingeix. Carnívor és un tret distintiu de molts mamífers.

distracció f 1 Manca d’atenció. Vaig tenir un moment de distracció i el vaig perdre de vista. 2 Allò que serveix per distreure’s. Per ell, era una distracció veure jugar la mainada a la plaça.

distret, -a adj Que no està atent. Se’l mirava distret.

distreure [var.: distraure] 1 v tr Causar distracció. Qualsevol sorollet el distreu. 2 distreure’s v pron Entretenir-se. Es distreuen jugant a cartes.

distribució f La manera de distribuir. Li agradava la distribució de les habitacions.

distribuïdor, -a adj i m i f Que distribueix. Una empresa distribuïdora de mercaderies. Fan les comandes a un mateix distribuïdor. A l’entrada del pis hi havia un distribuïdor.

distribuir v tr Fer(-ne) parts i donar-les a diferents destinataris. Van distribuir propaganda entre tots els assistents a l’acte.

dit m Cada una de les divisions del final de les extremitats de molts vertebrats. Tenim cinc dits a cada mà i a cada peu. El dit gros. El dit xic o petit.

dita f Manera de dir, frase feta.

diumenge m Setè dia de la setmana.

divendres m Cinquè dia de la setmana.

divers, -a 1 adj Variat. Un ambient divers. Unes explicacions diverses. 2 diversos, -es [en pl.] det Alguns, uns quants, diferents. Va saludar diversos membres de la família. Li va plantejar diverses qüestions.

diversió f El fet de divertir-se. Amb les pallassades del menut, tenen diversió assegurada.

diversitat f Qualitat de divers. La característica principal de la nostra societat és la diversitat.

divertir 1 v tr Fer-ho passar bé. L’humorista els divertia amb els seus acudits. 2 divertir-se v pron Passar-s’ho bé. Es van divertir molt amb la pel·lícula Guantanamera.

divertit, -ida adj Que proporciona diversió. Una persona divertida. Una comèdia divertida.

diví, -ina adj Referent a la divinitat. Les lleis divines.

dividir 1 v tr Fer divisions, partir. Divideix trenta entre sis. Van dividir l’herència entre els germans. 2 dividir-se v pron i règ Partir-se. A partir d’allà, el riu es dividia en dos.

divinitat f Ésser al qual se li atribueixen qualitats de déu o de deessa.

divisa [gen. en pl.] f Moneda estrangera. Canvi de divises.

divisió f 1 Operació aritmètica. 2 Límit, resultat de partir. La comarca és una divisió administrativa.

divorci m Acció de divorciar-se. Han sol·licitat el divorci davant el jutge.

divorciar-se v pron Desfer el matrimoni davant la justícia. Es van divorciar al cap d’un any just de casats.

divorciat, divorciada m i f Persona que s’ha divorciat.

divuit [var.: *devuit, *díhuit] 1 det En nombre de divuit. Té divuit anys. 2 m El nombre 18.

divulgar v tr Fer conèixer un fet, unes idees, etc. entre el gran públic. Van divulgar la notícia a través de la ràdio.

do m Qualitat. Té el do de l’oportunitat.

doblar v tr Fer(-ne) el doble. Han doblat els beneficis en un mes.

doble 1 [gen. loc det «el doble de»] det Dues vegades una quantitat. Té el doble d’anys que jo. 2 m i f Persona que és clavada a una altra. Sembla el doble de Robert Redford.

doblegar v tr Posar una part d’una cosa sobre ella mateixa. Doblegava el paper per les puntes.

doblers* m pl Diners.

docent 1 adj Referent a l’ensenyament. El personal docent. 2 m i f [gen. en pl.] Persona dedicada a l’ensenyament. La directora ha reunit tots els docents del centre.

dòcil adj Que no ofereix resistència. Una gosseta dòcil.

doctor, doctora m i f 1 Que té el doctorat. Una doctora en filosofia. 2 [p. ext.] Metge. Si li puja la febre, haurem de cridar el doctor.

doctrina f Conjunt de principis i d’ensenyances, especialment religiosos. La doctrina cristiana.

document m Informació escrita o gravada que serveix de comprovació. Document històric. Document gràfic. Document d’identitat.

documentació f 1 Conjunt de documents sobre un tema. 2 Conjunt de documents personals. Va perdre la cartera amb tota la documentació.

documental 1 adj Referent a un document o documents. No en tenien proves documentals. 2 m Pel·lícula que divulga coneixements científics. Vam veure un documental sobre les foques.

dofí m Mamífer marí de morro llarg i prim, fàcil de domesticar.

doi* m Disbarat.

dol m Pena causada per una mort; ritual que ho té present. Han decretat tres dies de dol per la mort del primer ministre.

dòlar m Unitat de moneda dels Estats Units d’Amèrica.

dolç, -a 1 adj Que conté sucre. Li agrada el cafè ben dolç. 2 Sense sal. La sopa és dolça. 3 [fig.] Unes paraules dolces. 4 dolç m Producte de pastisseria en general. Una plata de dolços.

dolçor f Qualitat de dolç. Aquest refresc té una dolçor desagradable.

doldre v intr Saber greu. Les seves paraules m’han dolgut. És de doldre la poca confiança que ens té.

dolent, -a adj i m i f Inclinat a fer el mal, mancat de qualitat: *roí. Una persona dolenta. Una pel·lícula dolenta. El dolent de la història. És l’acudit més dolent que he sentit mai.

dolenteria f Acció dolenta, malifeta. Aquest noi no para de fer dolenteries.

dolor f Sensació de mal. Va sentir un fort dolor al pit.

dolorós, -osa adj Que fa mal. Una ferida dolorosa.

domador, domadora m i f Persona que doma animals. Els domadors del circ.

domar v tr Ensenyar animals per fer alguna habilitat. Es dediquen a domar foques per al circ.

domèstic, -a adj Referent a la casa, propi de la casa. Feines domèstiques. Animals domèstics.

domesticar v tr Fer tornar domèstic un animal. Els gossos van ser domesticats fa molts segles.

domicili m Lloc de residència habitual. Servim a domicili.

dominar 1 v tr Posseir, subjectar. Els antics romans dominaven tot el Mediterrani. 2 dominar-se v pron Controlar els propis impulsos, contenir-se. Li van venir ganes de clavar-li una bufa, però es va dominar.

domini m Poder de dominar. Estan sota el domini de les drogues.

dominical adj Relatiu al diumenge. El descans dominical.

dòmino [var.: dominó] m Joc format per unes fitxes que s’han d’aparellar.

dona f 1 Persona adulta de sexe femení. Hi ha més dones que homes. 2 Muller. M’ha trucat la dona d’en Jaume.

donar 1 v tr Passar la propietat d’una cosa a un altre. M’ha donat la seva col·lecció de segells. 2 donar-se v pron Rendir-se.

doncs [var.: *idò] 1 conj Indica conseqüència. Dius que plou?; doncs ara no podem anar a passejar. 2 així doncs, i doncs loc conj Per tant. Així doncs què faràs? I doncs què penses fer?

donyet* m Personatge fantàstic molt menut propi de la literatura popular: follet.

dormida f Acció de dormir. Es va estirar al sofà i va fer una dormida.

dormilega [var.: dormilec] adj i m i f Que li agrada molt dormir. Desperta’t, dormilega!

dormir v intr Trobar-se en estat de son. El nen ja dorm.

dormitori m Habitació de dormir. Una casa amb tres dormitoris.

dors m 1 Esquena. 2 Part posterior. Llegiu les explicacions que hi ha al dors. El dors de la mà.

dorsal 1 adj Referent al dors. Espina dorsal. Aleta dorsal. Múscul dorsal. 2 m Número que duen alguns esportistes a l’esquena. El corredor duia un dorsal amb el número 13.

dos, dues 1 det En nombre de dos. Dos armaris. Dues cadires. 2 dos [pl. dosos] m El nombre 2. L’u i el dos. 3 tots dos, totes dues loc det Els dos (…), les dues (…) plegats. Va agafar tots dos germans pel braç. 4 dues f pl La segona hora després de les 12. Les dues del migdia.

dosi f Part calculada d’un producte. S’ha de prendre el medicament a petites dosis.

dossier m Documentació sobre un tema.

dot m Qualitat. Té dots d’artista.

dotar v tr i règ Proveir. Els van dotar de material esportiu.

dotze 1 det En nombre de dotze. Els dotze mesos de l’any. 2 m El nombre 12. 3 f pl L’hora del migdia o de la mitjanit.

dotzena 1 f Conjunt de dotze.Van a dues-centes pessetes la dotzena. 2 una dotzena de loc det Una dotzena d’ous.

drac [var.: dragó] m Animal fantàstic. El drac de sant Jordi.

drama m Situació en què hi ha un conflicte. La separació dels pares va ser un drama per a ella.

dramàtic, -a adj Referent a un drama. Un cas dramàtic.

drap m Tros de roba per a diversos usos: *pedaç. Un drap de cuina. El drap de la pols.

drassana [gen. en pl.] f Instal·lacions on es construeixen i reparen vaixells.

dret, -a 1 adj Vertical. La paret no és gaire dreta. 2 Del cantó dret. L’ull dret. El peu dret. 3 dret [f. i pl. «dreta, drets, dretes»] adv Descansant damunt els peus. El públic aplaudia dret. 4 m Allò que és just de tenir, d’exigir. Defensar-nos de les acusacions és el nostre dret.

dreta f 1 El costat dret. Posa-ho a la dreta de l’armari. 2 [el·líp.] La mà dreta. Mira d’agafar-ho amb la dreta. 3 [fig., sovint en pl.] Opció política. Un partit de dretes.

dring m So vibrant i agut. El dring d’una copa de cristall.

droga f Substància d’aplicacions diverses en medicina, en la indústria, etc.; narcòtic.

drogar v tr Aplicar una droga. Han hagut de drogar el malalt.

drogat, -ada adj Que es troba sota els efectes d’una droga.

drogoaddicte, drogoaddicta m i f Persona que té addicció a la droga.

drogueria f Botiga on venen pintures, productes químics, etc.

duana f Administració que controla l’entrada de mercaderies en un país.

dubtar v règ Estar insegur davant d’una decisió.

dubte m El fet de dubtar. Estic en dubte: ho faig o no ho faig. És ell, sense cap mena de dubte. Arribaré cap a les deu, sens dubte. Això que et dic és fora de dubtes.

dubtós, -osa adj Poc segur. Estava dubtós de quin camí seguir.

duc, duquessa 1 m i f Títol de la noblesa. 2 duc m Ocell rapinyaire nocturn més gros que el mussol.

duel m Combat que es feia entre cavallers.

duna f Arena acumulada formant una muntanyeta. Les dunes del desert.

duplicat m Còpia. M’he fet fer un duplicat de la clau.

dur, -a adj 1 Resistent a la pressió. El ferro és un metall dur. 2 [fig.] Un caràcter dur. Una mirada dura. Unes paraules dures.

dur v tr Portar. Ara poca gent duu barret.

durada [var.: duració] f Temps que transcorre durant una acció, un fet. Una cinta de llarga durada.

durament adv Amb duresa. Els tractà molt durament de paraula.

durant prep Indica situació en el desencadenament d’un procés. Això va passar durant la cerimònia.

durar v intr Tenir durada. Quant dura la pel·lícula?

duresa f Qualitat de dur. Un material de gran duresa. Tractar amb duresa.

durícia f Tros de la pell que s’ha fet dura. Té les mans plenes de durícies.

duro m Moneda de cinc pessetes.

dutxa f 1 Mecanisme per a la higiene corporal d’on cau l’aigua en forma de ruixadora; el lloc on està instal·lat. S’ha espatllat la dutxa. Ara no s’hi pot posar, perquè és a la dutxa.

dutxar(-se) v tr i pron Prendre o fer prendre una dutxa. He de dutxar el nen. Després de prendre el sol molta estona van dutxar-se.