H

hàbil adj Que se’n sap sortir. És molt hàbil amb el io-io.

habilitat f Qualitat d’hàbil. Va mostrar l’habilitat que tenia jugant a cartes.

hàbit m Costum. Ho fa per hàbit.

habitació f Peça d’una casa, especialment dormitori. L’habitació dels pares.

habitant m i f Persona que viu (en). Els habitants del planeta.

habitar v règ Viure (en). Les zebres habiten al tròpic.

hàbitat m Medi propi d’un ésser viu.

habitatge m Construcció destinada a viure-hi. Al barri hi falten habitatges.

habitual adj De sempre. Seguirem l’horari habitual.

habitualment adv Generalment. Habitualment és així.

haixix m Droga obtinguda del cànem, que se sol fumar.

ham m Ganxo emprat en la pesca, que sol anar al capdavall de la llinya.

hamaca f Xarxa ampla que es penja horitzontal i serveix de llit.

hamburguesa f Bistec de carn picada.

hampa f El món de la delinqüència.

hàmster m Rosegador domèstic de cos arrodonit.

handbol m Esport de competició en què juguen dos equips de set persones, consistent a llançar la pilota amb les mans contra la porteria contrària.

harmonia f Combinació adequada. Toquen amb bona harmonia. Harmonia de moviments.

harmònica f Instrument musical de vent.

haver 1 v aux Auxiliar dels temps compostos. Han arribat. Ho hauria fet abans. 2 haver de v aux Indica necessitat, obligació. Hem de fer-ho com més aviat millor. 3 haver-se de v aux i pron Caldre. S’ha d’avisar de seguida del canvi d’horari. 4 haver-hi v pron Ús impersonal. Hi ha vegades que t’escanyaria. Abans d’obrir la porta, demana qui hi ha.

hectàrea f Mesura de superfície equivalent a cent àrees.

helicòpter m Vehicle aeri amb una o més hèlixs al capdamunt.

hèlix [pl. -xs] [var.: hèlice] f Mecanisme giratori per fer anar certs vehicles. L’hèlix d’un helicòpter, d’un vaixell.

hemorràgia f El fet de rajar sang. Una hemorràgia interna.

herba f Planta de tija flexible. Herbes aromàtiques.

herbívor, -a adj Que s’alimenta d’herba. Els remugants són herbívors.

herència f Allò que algú rep en propietat d’algú altre que li ho ha deixat en morir. L’àvia ens ha deixat una bona herència.

heretar v tr Rebre en herència. Han heretat totes les propietats de l’oncle.

hereu, hereva m i f Persona que hereta.

hèrnia f Sortida d’un òrgan per una obertura anormal, especialment sortida del budell.

heroi, heroïna m i f Persona que ha viscut fets dignes de ser recordats, protagonista d’una narració.

heura [var.: *hedra] f Planta enfiladissa de fulles llises, pròpia de llocs humits.

hexàgon m Polígon de sis costats.

hi pron 1 Substitut d’adverbis i de sintagmes adverbials de manera amb qualsevol preposició o sense. Canta baix: hi canta. Va vestida de gala: hi va. Viatja en tren: hi viatja. 2 Substitut de qualsevol altre sintagma introduït per qualsevol preposició llevat de la preposició de. Demà anirem al parc: hi anirem demà. He pensat en vosaltres cada dia: hi he pensat cada dia. Al final s’ha casat amb la Glòria: s’hi ha casat. Després passaré per casa: hi passaré després. 3 Substitut d’objecte indirecte de persona en combinació amb un altre substitut d’objecte directe. Porta’ls-hi [-li’ls] tots, els llibres que hi ha al prestatge. Ja les hi [li les] pots ben regalar, aquelles postals. Jo n’hi [li’n] donaria només una. 4 Substitut o representant d’objecte indirecte de cosa, i d’altres tipus de datiu, especialment en concurrència amb situacionals. Pensa que a l’estudi, hi ha dedicat els millors esforços. Semblava que l’avioneta toparia amb la torre, però hi va passar just per damunt. Una capsa per guardar-hi fotos. 5 Substitut de complements atributs introduïts per qualsevol verb llevat de ser o semblar. Està malalt: hi està. S’ha tornat esquerp: s’hi ha tornat. Es va quedar parat: s’hi va quedar. Això ho ha fet possible fins ara i encara l’hi fa. 6 Acompanyant alguns verbs pronominals, especialment haver i verbs de percepció. No sé si hi haurà prou diners a la caixa. No hi veu gaire bé. No hi sent d’una orella. 7 Afegint un sentit figurat a certs verbs. Us deixem sols treballant, però no us hi adormiu.

hidroavió [var. fam.: hidro] m Avió que es pot posar damunt de l’aigua.

hidrogen m Element que entra en la composició de l’aigua.

hiena f Mamífer carnisser africà d’hàbits nocturns.

higiene f Conjunt de normes i pràctiques per conservar la salut.

higiènic, -a adj Que fa referència a la cura del cos i de la salut. Paper higiènic. Mesures higièniques.

himne m Composició de caràcter més o menys solemne, per ser cantada. Un himne patriòtic. Un himne religiós.

hipermercat [var. fam.: híper] m Gran establiment comercial d’autoservei, amb pàrquing propi, generalment situat als afores d’una població.

hípica f Conjunt d’activitats esportives practicades a cavall.

hipocresia f Condició d’hipòcrita. Sempre actua amb hipocresia.

hipòcrita adj i m i f Que fingeix uns sentiments que no té. No el pot veure i al davant sempre li fa la rialleta, el molt hipòcrita.

hipopòtam m Mamífer africà molt voluminós que viu en llocs pantanosos.

hipòtesi f Suposició per treure’n una conseqüència. El detectiu va fer diverses hipòtesis sobre els fets.

hisenda f 1 Propietat agrícola. 2 Ministeri de finances.

histèric, -a adj Que no pot controlar els nervis. Quan el contradiuen, es posa histèric.

història f 1 Relació ordenada d’uns fets. Va explicar-nos tota la història de la família. 2 Ciència que estudia els fets del passat. Història política, econòmica, social. 3 històries f pl Embolics. Deixa’t estar d’històries i anem per feina.

històric, -a adj Referent a la història. Recerques històriques.

historieta f Còmic.

hivern m Estació freda de l’any.

hivernacle m Cobert climatitzat per al cultiu de plantes. Clavells d’hivernacle.

hivernenc, -a [var.: hivernal] adj Propi de l’hivern. Temps hivernenc.

ho pron 1 Substitut de l’objecte directe neutre. Això, ho dius de debò? 2 Substitut de complements atributius introduïts per ser, semblar i, sovint, estar. És espavilat: ho és. Sembla interessant: ho sembla. Està preocupat: ho està. 3 Representant de tota una frase que fa d’objecte directe. Que vosaltres sigueu amics, no ho heu de tenir en compte.

hola exp Fórmula de salutació. Hola, com estàs?

home m Persona adulta de sexe masculí. A la presidència del congrés, tot eren homes.

homenatge m Acte en honor d’algú. Van fer un homenatge al poeta en ocasió del seu aniversari.

homicida m i f Persona que n’ha mort una altra.

homicidi m Mort d’una persona provocada per una altra. El jutgen per homicidi.

homosexual adj i m i f Dit d’una persona que sent atracció per altres persones del seu mateix sexe.

honor m 1 Dignitat en la conducta. Complirà els pactes perquè és una persona d’honor. Paraula d’honor. 2 Demostració d’una valoració. Ens ha fet l’honor de convidar-nos.

honradesa f Qualitat d’honrat. Un polític conegut per la seva honradesa.

honrar v tr Fer un honor. Ens honreu amb la vostra visita.

honrat, -ada adj De conducta impecable. Un comerciant honrat.

hoquei m Esport de competició que admet diverses possibilitats. Hoquei (sobre) herba. Hoquei (sobre) patins. Hoquei (sobre) gel.

hora 1 f Mesura del temps de 60 minuts, que es correspon amb 1/24 del dia. 2 Moment del dia corresponent a algun fet. Va arribar just a l’hora que ens ficàvem al llit. 3 a hores d’ara loc adv En aquests moments. A hores d’ara ja deuen ser a les Canàries. 4 d’hora loc adv Abans de l’hora habitual: *dejorn, *enjorn. Li agrada anar a dormir d’hora i aixecar-se també d’hora.

horabaixa* m Part del dia compresa entre el migdia i el vespre: tarda, *vesprada.

horari m Relació on s’indiquen les hores referents (a). L’horari de trens. Horari d’atenció al públic.

horitzó m Línia corba que limita la part visible de la superfície terrestre. El tren era encara un puntet a l’horitzó.

horitzontal adj Que és paral·lel a l’horitzó. Línia horitzontal.

horòscop m Predicció del destí d’una persona a partir dels astres.

horrible adj Horrorós.

horror m Sentiment de rebuig gran davant un fet. Va sentir horror davant de la tragèdia.

horrorós, -osa adj Que causa horror. Un espectacle de sang horrorós. És horrorós, no es pot aguantar més tanta ximpleria.

hort m Petita extensió de terra cultivada. L’hort dels tarongers.

horta f Gran extensió de terra de regadiu. L’horta de València.

hortalissa f Producte d’horta, generalment llevat de la fruita. Albergínies, pebrots, espinacs i tota altra hortalissa.

hortènsia f Arbust cultivat en jardineria per les seves flors en forma de poms.

hortolà, hortolana m i f Persona que cultiva un hort.

hospital m Establiment sanitari d’atenció completa als malalts. Hospital general.

hospitalari, -ària adj Referent a l’hospital. Assistència hospitalària.

hospitalitat f Acolliment. Els van atendre amb una gran hospitalitat.

hostal m Establiment amb servei de menjador i d’habitacions.

hostaler, hostalera m i f Persona que té un hostal.

hoste, hostessa m i f 1 Persona allotjada. «Hostes vindran que de casa et trauran». 2 Empleat o empleada de serveis en un mitjà de transport, un congrés, etc. Treballa d’hostessa en una companyia aèria.

hòstia [fam.] 1 f Patacada, bufetada. Li va pegar un parell d’hòsties. S’ha fotut una hòstia amb la moto. 2 Humor. Estic de mala hòstia. 3 f pl Històries. No estic per hòsties. No em vinguis amb hòsties. 4 ser l’hòstia loc verb Ser un cas. Ets l’hòstia, nano! 5 a tota hòstia loc adv Embalat. Va passar a tota hòstia. 6 exp Indica sorpresa, empipament. Hòstia, estigues quiet!

hostil adj Amb l’actitud d’un enemic. Un públic hostil.

hotel m Establiment gran d’allotjament. Un hotel de cinc estrelles.

hule m Tela impermeable que s’utilitza com a protectora. Posa un hule a la taula, sota les estovalles.

humà, -ana adj Referent a les persones. L’espècie humana.

humanitat f El conjunt de les persones d’arreu del món. La història de la humanitat.

humil adj Que no presumeix de res. Diuen que els savis de debò són humils.

humiliació f Acció i efecte d’humiliar. Escridassar-lo davant de tothom ha estat una gran humiliació.

humiliar v tr Rebaixar, atemptar contra la dignitat d’algú, especialment en públic. El va humiliar retraient-li els seus defectes.

humilitat f Condició d’humil. Plantejava sempre les qüestions amb gran humilitat.

humit, -ida adj Que té humitat. Un clima humit.

humitat f Vapor d’aigua de l’atmosfera. Cada vespre superaven el setanta per cent d’humitat.

humor m Estat d’ànim. Estar de bon humor, de mal humor.

humorista m i f Artista, escriptor, etc. que s’especialitza en obres d’humor.

huracà m Vent violent, cicló.