I
i conj Coordina frases o elements de frase d’una mateixa categoria. Tu i jo. Una dona alta i prima. Rient i cantant passen la vida.
iaio, iaia m i f [fam.] Avi, àvia.
idea f Representació mental. M’he fet una idea de les vostres pretensions.
ideal adj Que es correspon amb una suposada perfecció. Unes vacances ideals.
idèntic, -a adj Exactament igual (a). Dos bessons idèntics.
identificació f Acció de descobrir la identitat d’algú. Van procedir a la tasca ingrata de la identificació dels cadàvers.
identitat f El fet de ser aquella persona i no una altra. Van descobrir la identitat de l’assassí. El carnet d’identitat.
ideologia f Sistema d’idees; manera de pensar i de fer des del punt de vista social, polític, religiós, etc. Són gent d’ideologia conservadora,.
idioma m Llengua d’una comunitat. En quin idioma parlen, a Noruega?
idiota adj i m i f Que no reacciona [gen. utilitzat com a insult]. Em vaig quedar com una idiota sense saber què respondre. Para ja de fer l’idiota!
ídol m Estàtua o similar, considerada com una divinitat.
ignorància f Estat de no saber, de no conèixer. Té una total ignorància pel que fa als horaris dels trens.
ignorant adj Que té ignorància. En sap molt, de ciència, però és una ignorant en política.
ignorar v tr No saber, no conèixer. Ignorava que no podien tenir fills.
igual 1 adj Que té les mateixes característiques, el mateix nombre, etc. (que). És igual que son pare. 2 adv De la mateixa manera. Quan ell va callar, tots van fer igual.
igualment adv 1 Indica concessió. No t’hi amoïnis; igualment no hauria vingut. 2 Indica afirmació. Ho farem igualment. 3 Indica acord. Gràcies; igualment.
igualtat f Condició d’igual. «Llibertat, igualtat, fraternitat».
illa f 1 Porció de terra voltada completament d’aigua. L’illa de Formentera. 2 illa (de cases) Conjunt de cases limitat per tres o quatre carrers. Les illes de l’Eixample de Barcelona.
il·legal adj Fora de la llei. El contraban és una activitat il·legal.
il·legítim, -a adj Que no és legítim. Un rei il·legítim.
il·luminació f Claror amb què s’il·lumina. La il·luminació dels carrers per les festes de Nadal.
il·luminar v tr Fer claror. Aquell fanal il·luminava dèbilment la cantonada.
il·lusió f Sentiment positiu que acompanya un desig. Li feia il·lusió reunir tota la família pel seu aniversari.
il·lustració f Part gràfica (dibuix, fotografia, etc.) que acompanya un text. El conte que li hem comprat té unes il·lustracions molt originals.
il·lustrar v tr 1 Complementar un text amb il·lustracions. S’ha dedicat sobretot a il·lustrar material per a l’ensenyament. 2 Complementar amb aclariments. Il·lustrava l’explicació amb exemples.
il·lustre adj Que té una gran fama. A l’ajuntament hi ha la galeria de personatges il·lustres de la ciutat.
imaginació f Qualitat de la ment de fer-se representacions inèdites tot relacionant dades conegudes. La imaginació és necessària per al pensament científic.
imaginar(-se) v pron i tr Establir hipòtesis. Li faltaven dades per poder imaginar com acabaria la història. Ja m’imaginava com seria el seu germà.
imaginari, -ària adj Que és fruit de la imaginació. Pinotxo és un personatge imaginari.
imaginatiu, -iva adj Amb imaginació.
imant m Mineral que té la propietat d’atraure el ferro; [p. ext.] tros de ferro o d’acer que ha adquirit les propietats de l’imant.
imantar v tr Convertir en imant.
imatge f Reproducció d’una figura per diversos mitjans. Va veure la imatge del palau reflectida a l’estany. El nostre televisor no fa clares les imatges.
imbècil [var.: imbecil] adj i m i f Idiota.
imitar v tr Fer com. Imita tots els seus gestos.
immadur, -a adj Dit d’una persona que té un comportament poc madur.
immediat, -a adj Que succeirà tot seguit. Li preveien una mort immediata.
immediatament adv Tot seguit. Vine immediatament. El dia immediatament després.
immens, -a adj Que no es pot mesurar. L’univers és immens.
immersió f Acció de baixar per sota l’aigua. Els submarinistes estaven preparats per a la immersió.
imminent adj Que està a punt de succeir. Una mort imminent.
immòbil adj Que no es mou. Estava immòbil com una estàtua.
immobilitat f Estat d’immòbil. Es mantenia en una immobilitat absoluta.
immoble m Casa, edifici. Els llogaters de l’immoble.
immoral adj Mancat de moral. Una conducta immoral.
immortal adj Que sobreviu a la mort. Gaudirà d’una fama immortal.
impaciència f Condició d’impacient. La impaciència el rosega.
impacient adj 1 Que no té paciència. Heu de fer les coses amb calma, no sigueu impacients. 2 Amb ànsia. Veig que triga massa i ja estic impacient.
impecable adj Sense defecte. Ha fet un treball impecable.
impediment m Allò que impedeix o dificulta de fer una cosa. Tot eren impediments.
impedir v tr No deixar fer. Una part del públic li va impedir d’acabar la conferència.
imperdible m o f Agulla doblegada sobre ella mateixa fent molla. Se subjectava la bufanda amb un imperdible.
imperdonable adj Sense excuses. Ha estat un error imperdonable.
imperfecte, -a adj No prou bo, mal acabat. El so d’aquest aparell és imperfecte.
imperi m Territori, generalment extens, que comprèn diversos països, governat per un emperador o una emperadriu. L’imperi romà.
imperialisme m Sistema polític basat en la subjecció militar o econòmica d’altres països.
imperialista adj i m i f Que practica l’imperialisme. Els països imperialistes del món occidental.
impermeable 1 adj Que no deixa passar la humitat. Les tendes de campanya són impermeables. 2 m Peça de vestir que es posa damunt de tot en dies de pluja. Duia paraigua i impermeable.
ímpetu m Empenta, força que s’exerceix de manera sobtada. Ha començat la campanya amb un gran ímpetu.
impetuós, -osa adj Que té ímpetu. Es va alçar un vent impetuós.
implicar v tr i règ 1 Fer(-ne) formar part. El volien implicar en la conxorxa. 2 v tr Comportar. No sabem encara què pot implicar aquesta decisió.
implicat, -ada adj règ i m i f Que s’(hi) ha implicat. Van dur davant el jutge tots els implicats en l’assalt al tren.
implorar v tr Suplicar. Era patètic veure com implorava el perdó bo i agenollat.
imponent [var.: imposant] m Impressionant. Les piràmides del Caire són imponents.
importació f Comerç de mercaderies que es compren a l’estranger. Tenim productes d’importació.
importància f Qualitat d’important. Aquells fets van tenir molta importància per a ell.
important adj D’una especial significació. Acabar la carrera aquell any era molt important per a mi.
import m Valor en diners, quantitat que s’ha de pagar per una mercaderia, uns serveis.
importar 1 v intr Valer, considerar. M’importa molt el que diran els altres. 2 v aux Convenir, caldre. Importa fer-ho ara mateix. 3 v tr Comprar mercaderies d’importació. Han importat avellanes de Turquia.
imposar v tr Fer suportar. Han acabat imposant les seves condicions a tothom.
imposició f El fet d’imposar. Va deixar aquella feina perquè tot eren imposicions i cap ajuda.
impossibilitat f Qualitat d’impossible. Van haver de fer tota la volta davant la impossibilitat de prosseguir per aquell camí.
impossible 1 adj No possible. És impossible acabar-ho tot en una hora. 2 fer els impossibles [hip.] loc verb Esforçar-se molt. Va fer els impossibles per evitar el desastre.
impost m Diners que es paguen a l’Estat. L’impost sobre la renda.
impotent adj Incapaç. Es veia impotent de lluitar contra tantes calamitats juntes.
impracticable adj No utilitzable. La pluja ha deixat els camins impracticables.
imprecís, -isa adj Mancat de precisió. Unes indicacions imprecises.
impregnar(-se) v tr i pron Omplir-se de líquid, d’una olor, etc.
impremta f Tècnica, taller d’imprimir. Treballa en una impremta.
imprès m Escrit imprès, especialment el que conté una informació burocràtica. Per fer la sol·licitud, ha d’omplir aquests impresos.
imprescindible adj Totalment necessari. Per muntar aquest aparell, és imprescindible seguir les instruccions.
impressió f Efecte sobre l’ànim. Em va fer una impressió molt forta, veure’l en aquell estat.
impressionant adj Que fa impressió, magnífic. Un espectacle impressionant.
impressionar v tr Fer impressió. Si no hi vas una mica preparat, és una pel·lícula que impressiona molt.
impressor, impressora m i f Persona que treballa en una impremta.
impressora f Màquina d’imprimir d’un ordinador.
imprevist, -a 1 adj No previst. Una visita imprevista. 2 imprevist m Inconvenient, cosa no prevista. No vaig poder venir perquè se’m va presentar un imprevist.
imprimir v tr Passar per la impremta. Demà començarem a imprimir la novel·la.
improbable adj No probable. És bastant improbable que puguem avisar.
d’improvís loc adv Sense avisar, per sorpresa. Es va presentar d’improvís.
improvisar v tr Actuar sense preparació. Va improvisar unes paraules de comiat.
imprudència f Acció imprudent. Accelerar amb el semàfor carabassa és una imprudència.
imprudent adj i m i f Mancat de prudència. Va ser una acció imprudent. És un imprudent.
impuls m Moviment espontani. Va tenir un primer impuls de replicar, però es va aguantar.
impulsar v tr Fer anar endavant. Aquella idea l’impulsava a viatjar.
impulsiu, -iva adj Que obra per impuls. Una jove impulsiva.
impureses f pl Brutícia barrejada en un medi. Les impureses contaminaven l’ambient.
inacceptable adj Que no pot ser acceptat. Hi van presentar unes condicions inacceptables.
inadmissible adj Inacceptable.
inauguració f Acció i efecte d’inaugurar. Els actes d’inauguració de la Fira de Mostres.
inaugurar v tr Fer un acte públic en ocasió d’iniciar (una obra, un curs, etc.). Et recordes d’aquell senyor que inaugurava pantans?
incapaç adj Mancat de capacitat per fer una cosa. És incapaç de pegar a ningú.
incapacitat f Condició d’incapaç. Van haver d’actuar davant la vostra incapacitat per solucionar el problema.
incendi m Foc de grans dimensions.
incendiar v tr Provocar un incendi. Han incendiat la fàbrica.
incert, -a adj Poc segur. Un futur incert.
incertesa f Condició d’incert. La incertesa dels resultats.
incident m Fet que provoca un problema. Van arribar al final després de passar per unes quantes baralles i altres incidents.
incidir v règ Influir. El mal estat de la gespa ha incidit en el mal resultat del partit, diuen.
incitar v règ Provocar a l’acció. Els incitava amb crits a perseguir-lo.
incivilitzat, -ada adj Propi de persona sense educació. Va tenir un comportament incivilitzat.
inclinació f 1 El fet d’inclinar-se, d’estar inclinat. Va fer una inclinació de cap per saludar-la. Aquesta taula fa una mica d’inclinació. 2 [fig.] Tendència, atracció. Té inclinació per les noies rosses.
inclinar(-se) v tr i pron Fer abaixar cap a un costat; abaixar-se Si inclines la taula, la pilota que hi ha damunt rodolarà.
incloure v tr i règ Fer(-ne) formar part. Hem inclòs les despeses en el preu total.
inclusió f El fet d’incloure. Has de fer dues inclusions més a la llista.
incògnita f Dada desconeguda. El seu lloc de naixença és una incògnita.
incòmode, -a adj No còmode. Una cadira incòmoda.
incompatible adj Que no s’avenen. Dos ordinadors incompatibles.
incompetent adj i m i f No eficient. Presumeix de ser un bon professional, però és un incompetent.
incomplet, -a adj No complet. Un dinar sense postres sembla incomplet.
incomprensible adj Que no es pot entendre. Una resposta incomprensible.
incomprensió f Manca de comprensió. El seu projecte va xocar amb la incomprensió de la majoria.
incondicional adj i m i f Fidel. És un incondicional de l’equip de futbol local.
inconscient adj i m i f Mancat de consciència. A causa de la topada va estar inconscient molta estona. No s’adona dels riscos que corre, és un inconscient.
inconsolable adj Que no pot ser consolat. Una pena inconsolable.
inconvenient m Element, aspecte no adequat. Tot són inconvenients per jugar un partit amistós.
incorrecte, -a adj Mancat de correcció. Segons la gramàtica, aquesta frase és incorrecta.
incorregible adj Que no admet correcció. No canviaràs mai, ets incorregible!
increïble adj Mai sentit. Va dir unes coses increïbles.
inculte, -a [var.: *incult] adj Sense cultura. Havia d’actuar davant un públic inculte.
incultura f Manca de cultura.
incurable adj Que no es pot curar. Una malaltia incurable.
indagar v tr Buscar la causa (de). Volien indagar d’on provenia aquella epidèmia.
indecència f Fet inacceptable. Aquesta estafa és una indecència.
indecís, -isa adj Que no sap què fer. Estic indecís sobre la data més convenient per al viatge.
indefens, -a adj Sense defensa, que no es pot defensar. Una criatura indefensa.
indefinit, -ida adj Sense límit. S’hi va quedar per un temps indefinit.
indemnització f Quantitat de diners per compensar, generalment un acomiadament. Quan el van despatxar del taller, va cobrar una bona indemnització.
independència f Estat de no dependència, especialment política. Un país que lluita per la seva independència.
independent adj No dependent. Un país independent.
indescriptible adj Que no es pot explicar. Una tragèdia indescriptible.
indeterminat, -ada adj No precís. Va fer una proposta molt indeterminada.
índex [pl. -xs] m 1 Dit índex o assenyalador. L’assenyalava amb l’índex. 2 Llista, catàleg. L’índex d’un llibre.
indi, índia adj i m i f 1 Dit dels pobles d’Amèrica anteriors a l’arribada dels europeus. Els indis maies. 2 De l’Índia. El govern indi.
indicació f Signe per indicar. Has de fer cas de les indicacions del metge.
indicador m Senyal, generalment de trànsit. Un indicador de carretera assenyalava perill d’esllavissades.
indicar v tr Mostrar. Tot sembla indicar que no vindrà.
indici m Signe del qual es pot deduir algun significat. Hi havia indicis de lluita per tota la sala.
indiferència f Qualitat d’indiferent. Va passar enmig de la indiferència general.
indiferent adj règ Que no té interès, que no se sent afectat (per). Es mostrava indiferent als elogis.
indigestió f Afecció causada per una mala digestió.
indignació f Sentiment de ràbia davant un fet negatiu. Aquelles injustícies li provocaven una gran indignació.
indignar v tr Provocar indignació. Aquells insults el van indignar.
indigne, -a adj règ No digne. Un representant indigne del seu càrrec.
indirecte, -a adj No directe. La notícia m’ha arribat per una via indirecta.
indisciplinat, -ada adj Mancat de disciplina. Un jugador indisciplinat que només porta que maldecaps a l’entrenador.
indispensable adj Que no se’n pot prescindir. Per al viatge, duu només les coses més indispensables.
individu m Un de sol d’un conjunt, especialment persona. Un individu de l’espècie humana.
individual adj Referent a un de sol. Taules de treball individuals.
indret m Lloc concret. Van arribar fins a l’indret més amagat del bosc.
indubtable adj Segur, sense dubtes. Els seus mèrits són indubtables.
induir v règ Portar (cap a). Aquelles proves em van induir a error.
indústria f 1 Conjunt de les activitats del sector secundari. La indústria tèxtil es troba en decadència. 2 Fàbrica.
industrial 1 adj Referent a la indústria. Polígon industrial. 2 m i f Persona que porta una indústria. Els industrials de la comarca.
inèdit, -a adj Dit d’una obra no publicada encara, o de qualsevol cosa no coneguda fins al moment. Publicaran en un sol volum l’obra inèdita del poeta.
ineficaç adj Que no és eficaç. Una vacuna de la grip ineficaç.
inèrcia f Costum. Ho fa per pura inèrcia.
inert, -a adj Immòbil. Jeia inert a la cuneta.
inesperat, -ada adj No esperat. Van ser uns fets inesperats.
inevitable adj Que no es pot evitar. La mort és inevitable.
inexperiència f Manca d’experiència. Tots aquests errors ha estat fruit de la inexperiència.
inexpert, -a adj Mancat d’experiència. Acabada la carrera, jo era un mestre inexpert.
infame adj De gran maldat. Una acusació infame.
infància [var.: infantesa] f Part de la vida d’una persona entre el naixement i l’adolescència.
infant 1 m Nen o nena. 2 els infants La quitxalla.
infantil adj Referent a la infància. Educació infantil.
infart m Malaltia greu provocada per problemes en la circulació de la sang.
infecciós, -osa adj 1 Que s’encomana fàcilment. Una malaltia infecciosa. 2 adj i m i f Es diu d’un malalt afectat per una malaltia infecciosa. Una sala d’infecciosos.
infeliç adj Sense malícia. La molt infeliç va caure en el parany.
inferior adj Situat a la part de baix. Les capes inferiors de l’atmosfera.
inferioritat f Qualitat d’inferior. Es va retirar de la prova perquè es va trobar en inferioritat respecte als altres candidats.
infermer, infermera m i f Professional de la sanitat que cuida els malalts.
infermeria f 1 Instal·lacions on s’atenen malalts o ferits imprevistos. La infermeria d’un estadi. 2 Estudis superiors per graduar-se com a infermer o infermera.
infern m Situació terrible, de mal suportar. Aquella casa era un infern.
infernal adj Insuportable. Una música infernal.
infidel adj Mancat de fidelitat. Era el típic marit infidel de les comèdies barates.
infinit, -a 1 adj Sense fi. Un amor infinit. 2 infinit m Allò que és infinit. Les paral·leles es prolonguen fins a l’infinit.
infinitiu m Mode verbal.
inflamable adj Que es pot encendre amb facilitat. La benzina és inflamable.
inflamació f Congestió de vasos sanguinis. Té inflamació d’amígdales.
inflar [var.: *unflar] v tr Fer augmentar de volum tot omplint(-ho) d’aire o d’un gas. Inflar un globus.
influència f Acció i efecte d’influir. El mestre va tenir una gran influència en els seus deixebles.
influir v règ Produir un efecte (sobre). La manera d’enfocar algunes preguntes pot molt ben influir en els resultats d’una enquesta.
informació f Acció i efecte d’informar(-se). Diu que ens ho explicarà amb detall quan en tindrà tota la informació.
informar v règ Fer a saber. Els van informar de l’estat de salut del seu oncle.
informàtic, -a adj Referent a la informàtica. Programes informàtics.
informàtica f Ciència i tècnica que tracta dels ordinadors i de la programació que hi està relacionada.
informatiu, -iva 1 adj Que informa. Els mitjans informatius. 2 informatiu m Programa informatiu, telenotícies. L’informatiu dels vespres.
informe m Text que informa ordenadament. Han presentat un informe a l’ajuntament sobre l’estat dels parcs públics.
infracció f Violació d’una norma. L’han multat per una infracció greu del codi de circulació.
infusió f Beguda que es fa bullint herbes o altres productes. Una infusió de menta.
ingenu, -ènua adj i m i f Sense malícia. Unes paraules ingènues. Són uns ingenus, tot s’ho creuen.
ingrat, -a adj i m i f 1 Que no té gratitud. Una persona ingrata. És una ingrata. 2 Poc grat. Una vida ingrata.
ingratitud f Conducta pròpia d’una persona ingrata. No reconèixer-li cap dels favors que els havia fet va ser una mostra d’ingratitud.
ingredient m Cada un dels elements que es mesclen. Els ingredients d’una recepta de cuina.
ingrés [pl. -essos] 1 m Acció d’entrar, especialment en una institució. L’ingrés a la universitat. 2 Diners que algú posa en el seu compte corrent o llibreta. Ha fet un ingrés de cent mil pessetes. 3 ingressos m pl Diners que entren en una família, un negoci, etc. Tenen molts ingressos.
inhumà, -ana adj Cruel. Els presoners van rebre un tracte inhumà.
inici m Començament.
inicial adj i f Del començament. Les lletres inicials. Les inicials del seu nom.
iniciar v tr Començar. Han iniciat les obres de la nova línia de metro.
iniciativa f Proposta o acció originals. No solament compleix amb el deure, sinó que té iniciativa.
injecció f Introducció d’un medicament al cos mitjançant xeringa i agulla. Li han receptat injeccions de vitamines.
injectar v tr Introduir un líquid en un teixit, en una cavitat del cos.
injuriar v tr Fer víctima d’ofenses greus. El va injuriar atribuint-li unes malifetes molt grosses.
injust, -a adj Que no obra amb justícia, mancat de justícia. Un jutge injust. Un tracte injust. Unes lleis injustes.
injustícia f Fet mancat de justícia. Han comès una grossa injustícia amb ell.
innegable adj Que no es pot negar. Té uns mèrits innegables.
innoble adj Mancat de noblesa. Un comportament innoble.
innocència f Condició d’innocent. Van proclamar la seva innocència en tot aquell afer tan tèrbol.
innocent adj i m i f Net de culpa. El van acusar d’assassinat, però era innocent. Han condemnat un innocent.
innocu, -òcua adj No perjudicial. Unes herbes innòcues.
innumerable [var.: innombrable] adj Que no es pot comptar. Li han fet innumerables propostes.
inoblidable adj Digne de record. Hi vaig passar uns dies inoblidables.
inquiet, -a adj Que té inquietud(s). No sé què li passa al gos, que està molt inquiet. No es conformarà pas amb aquest lloc de treball, perquè és molt inquieta i vol prosperar.
inquietar(-se) v tr i pron Preocupar(-se). El seu retard m’inquieta. S’inquieta per no res.
inquietud f Preocupació, neguit. Volia solucionar el conflicte d’una vegada, no podia viure més amb aquella inquietud.
insatisfet, -a adj No satisfet. Es mostrava insatisfet dels resultats.
inscripció f 1 Escrit gravat. Una làpida amb una inscripció. 2 Fet d’inscriure. Els han cridat de l’escola per a la inscripció del fill.
inscriure(’s) v tr, règ i pron Apuntar(-se) en una entitat. Ja de petit que el van inscriure al club. S’hi han inscrit.
insecte m Animal invertebrat amb antenes, generalment amb ales, i amb tres parells de potes.
insecticida m Producte per combatre els insectes.
insensat, -a adj i m i f Mancat de seny. Es gasta més del que té, el molt insensat.
insensible adj 1 Que no experimenta dolor. Té un braç insensible. 2 [fig.] És insensible als patiments dels altres.
inserir v tr Incloure, afegir. Van inserir la notícia després de l’article.
insígnia f Senyal o distintiu, generalment d’una entitat.
insignificant adj De poca importància. Va fer-hi una aportació insignificant.
insinuar v tr Dir d’una manera dissimulada. Què insinues, amb aquesta pregunta?
insistir v règ Dir una vegada i una altra. D’altra banda, insistia que no coneixia pas tota la veritat.
insolent adj i m i f Que no té respecte. No contesteu d’aquesta manera, insolents!
insòlit, -a adj Gens habitual. Un terratrèmol era un fet insòlit en aquelles terres.
inspector, inspectora m i f Persona que té el càrrec de vigilar que les coses funcionen d’acord amb unes normes. Un inspector d’Hisenda.
inspiració 1 f Acció d’inspirar. Fes tres inspiracions seguides. 2 Tenir una idea original. No va poder acabar de compondre la melodia, perquè es va quedar sense inspiració. 3 d’inspiració loc adj Basat en. Un sindicat d’inspiració anarquista.
inspirar 1 v intr Fer entrar aire als pulmons. Inspiri amb força. 2 v tr Donar, comunicar. Té una manera de fer que inspira confiança. 3 inspirar-se v pron i règ Trobar(-hi) inspiració. La seva obra s’inspirava en els clàssics.
instal·lació f Conjunt d’elements que formen un complex. La instal·lació elèctrica.
instal·lar 1 v tr i règ Col·locar. Han instal·lat calefacció central en tot l’edifici. 2 instal·lar-se v pron i règ Establir-se. S’han instal·lat en una botiga més espaiosa.
instància f 1 Escrit per fer una sol·licitud oficial. Van entregar una instància a secretaria per demanar un canvi d’assignatura. 2 [gen. en pl.] Àmbit. Això s’ha comentat molt en les instàncies del govern.
instant m Moment molt breu. Va desaparèixer en un instant.
instint m Tendència heretada. L’instint de matar per alimentar-se és propi dels carnívors.
instintiu, -iva adj Conduït per l’instint, per un reflex. Va fer un moviment instintiu per no caure.
institució f Organisme que fa tasques d’interès públic.
instituir v tr Fundar. La nova junta ha instituït la diada del soci.
institut m Centre d’ensenyament secundari.
instrucció 1 f Entrenament militar. Els soldats feien la instrucció. 2 instruccions (d’ús) f pl Explicacions de funcionament o d’ús. On són les instruccions per muntar l’aparell?
instructor, instructora m i f Persona que instrueix un grup; entrenador, monitor. Els instructors del camp d’aprenentatge.
instruir v tr Orientar en algun aprenentatge pràctic. L’instruïa en l’orientació sobre el mapa.
instrument m Aparell, utensili amb alguna finalitat específica. Instruments musicals. Instruments òptics.
insuficient adj i m Que no és suficient. El percentatge de comandes era insuficient. Ha tret un insuficient en matemàtiques.
insult m Paraula ofensiva. Dir-li poca-solta era el pitjor insult per a ell.
insultar v tr Dir insults. Van insultar l’àrbitre de mala manera.
insuportable adj Que no es pot suportar. Una pressió insuportable.
intacte, -a adj Sencer. Malgrat que era a l’abast de tothom, el pastís estava intacte.
íntegre, -a adj Sencer. Van poder recuperar el text íntegre.
intel·lectual adj i m i f Que fa treballar la intel·ligència; no manual. Un treball intel·lectual. Un manifest dels intel·lectuals a favor de la pau.
intel·ligència f Facultat de comprendre, relacionar i raonar. La intel·ligència humana.
intel·ligent adj Dotat d’intel·ligència. Una persona intel·ligent.
intenció f Finalitat. Amb quina intenció ho has fet?
intens, -a adj Fort. Un fred intens. Un soroll intens.
intensiu, -iva adj Molt seguit i condensat. Un curset intensiu. Jornada intensiva.
intent m Acció d’intentar. Va fer tres intents però al final ho va deixar estar.
intentar v aux Actuar per aconseguir un fi. Va intentar d’arreglar la màquina, però no se’n va sortir.
intercanviar v tr Donar-se coses entre si. Les dues delegacions van intercanviar regals.
interès [pl. -essos] m 1 Atenció de l’ànim, motivació (per). Ha posat molt d’interès en aquest projecte. 2 Guany d’un capital en préstec. Viu només dels interessos dels diners que té al banc.
interessant adj Que desvetlla interès. Una pel·lícula interessant.
interessar(-se) v tr, pron i règ Tenir interès (per). No m’interessen gens els escacs. Va interessar-se per la seva salut.
intèrfon m Aparell que hi ha als portals de les cases per comunicar-se amb l’interior.
interior adj i m (De) la part de dins. Roba interior. Mira a l’interior del bagul.
intermedi, -èdia 1 adj Que està entremig. He tingut una nota intermèdia entre la teva i la seva. 2 intermedi m Descans enmig d’un concert o d’una obra de teatre.
interminable adj Que no s’acaba mai. Una història interminable.
intermitent 1 adj Que s’esdevé a intervals. Se sentia un soroll intermitent. 2 m Llum que s’encén a intervals. Els intermitents d’un vehicle.
intern, -a adj De la part de dins. Una hemorràgia interna.
internacional adj Que afecta diversos països. Un concurs internacional de cant.
interpel·lar v tr Adreçar-se a algú per exigir-li una explicació. El cap de l’oposició va interpel·lar el president del govern.
intèrpret m i f 1 Artista que interpreta. És un bon intèrpret de Hamlet. 2 Persona encarregada de fer una traducció oral. Es necessitaven intèrprets per a la reunió de caps d’Estat.
interpretació f El fet d’interpretar. Una bona interpretació de La Traviata.
interpretar v tr 1 Comprendre o explicar el significat d’una cosa. No sé com interpretar això que acaba de dir. 2 Fer una obra teatral, executar una peça de música. L’orquestra de cambra va interpretar Vivaldi.
interrogació f Signe d’interrogació. La frase acaba amb interrogació.
interrogant m 1 Signe (?) que es posa al final d’una pregunta. 2 [fig.] Dubte. L’inspector tenia molts interrogants sobre l’actuació del sospitós.
interrogar v tr Fer preguntes de manera sistemàtica per obtenir una informació. La policia va interrogar els testimonis.
interrogatori m Sessió en què s’interroga. El jutge el va sotmetre a un llarg interrogatori.
interrompre v tr Provocar una solució de continuïtat. El va interrompre a mig discurs.
interrupció f El fet d’interrompre. Quan explicava, no tolerava interrupcions.
interruptor m Mecanisme per obrir i tancar un circuit elèctric.
interurbà, -ana adj Dit d’un mitjà de transport que uneix dues ciutats. Tramvia interurbà.
interval m Pausa generalment llarga.
intervenció f El fet d’intervenir(-hi). Gràcies a aquella intervenció, es va acabar la baralla.
intervenir [var.: intervindre] v règ Prendre(-hi) part. Tots van intervenir en la discussió.
intestí m Part de l’aparell digestiu, en forma de tub, que va de l’estómac fins a l’anus. L’intestí prim. L’intestí gros.
intestinal adj Referent a l’intestí.
íntim, -a adj Molt personal. Tenien una relació íntima.
intimidar v tr Fer agafar por. Els intimidava amb terribles amenaces.
intolerable adj Que no es pot tolerar. Una manca de col·laboració intolerable.
intolerància f Actitud d’incomprensió respecte a la diversitat. La intolerància religiosa és encara un mal molt estès en certs països.
intoxicació f El fet d’intoxicar-se.
intoxicar(-se) v tr i pron Posar(-se) malalt a conseqüència d’alguna matèria tòxica. Intoxicar-se amb el gas, amb uns bolets.
intriga f Situació que conté un interrogant. El nus de la intriga.
introducció f Part que precedeix un discurs. El presentador va fer una introducció sobre la biografia del conferenciant. L’estudi duu una introducció d’un expert en la matèria.
introduir(-se) v tr, pron i règ Entrar o fer entrar. Va introduir la clau al pany amb molta precaució. Es va introduir en els cercles literaris de la ciutat.
intuïció f Capacitat de captar les coses sense reflexió.
intuir v tr Aplicar la intuïció. Va intuir que l’enganyaven.
inundació f El fet d’inundar-se. Els temporals de tardor van provocar greus inundacions.
inundar v tr Cobrir d’aigua. El riu es va desbordar i va inundar tota la plana.
inútil adj No apte, que no fa profit per a res. Tots els esforços van ser inútils. Un personatge bastant inútil.
invàlid, -a adj i m i f Discapacitat físic. Després de l’accident, va quedar invàlid.
invalidesa f Condició d’invàlid. Li han reconegut la invalidesa total.
invariable adj Que no presenta canvis. «Habitual» és un adjectiu invariable.
invasió f Acció i efecte d’envair. A mig agost va haver-hi un invasió de mosquits.
invasor, -a adj i m i f Que envaeix. L’exèrcit invasor. Es comportaven com uns invasors.
invencible adj Que no pot ser vençut. Un exèrcit invencible.
invent m Descobriment d’una cosa desconeguda. La màquina de vapor va ser un gran invent.
inventar v tr Fer invents. Sembla talment que ha inventat la pólvora.
inventari m Relació d’existències. La llibreria està tancada perquè fan inventari.
inventor, -a adj i m i f Que ha inventat. Els inventors del cinema.
invertebrat, -ada adj Es diu de l’animal que no té columna vertebral. Els insectes són animals invertebrats.
invertir 1 v tr Col·locar de manera oposada. Ha invertit l’ordre d’aparició en escena. 2 v tr i règ Posar(-hi) diners, esforços, etc. Ha invertit tots els estalvis en el negoci familiar. Va invertir temps i esforços en la investigació.
investigació f Estudis i treballs al voltant d’un objectiu científic. Fan una investigació sobre l’origen de les colònies industrials.
investigador, -a adj i m i f Que investiga. Un bon equip investigador. És professora i investigadora alhora.
investigar v tr Fer una investigació; indagar. Quin detectiu investiga el crim?
invisible adj Que no es deixa veure. La boira els feia invisibles als ulls dels altres.
invitació f Acció i efecte d’invitar. Han enviat invitacions per a la festa a tots els coneguts.
invitar v tr i règ 1 Convidar. 2 Pregar de fer. El va invitar a dir-hi la seva.
invocar v tr Demanar ajut, generalment en sentit religiós. Va invocar els sants.
involuntari, -ària adj Fet sense voler, sense tenir-ne consciència. Un moviment involuntari.
iode m Element químic de propietats curatives. Tintura de iode.
iogurt m Producte pastós tret de la llet, de gust agre.
io-io m Joguina que consisteix en una peça rodona que es fa anar amb un cordill que s’hi enrotlla.
iot m Embarcació de plaer.
ira f Sentiment de disgust que es manifesta de manera violenta. Tenia els ulls encesos per la ira.
irlandès, -esa adj i m i f D’Irlanda.
ironia f Forma de llenguatge en què es fa burla dissimulada.
irònic, -a adj Que comporta ironia. Els va fer una salutació irònica.
irracional adj Dit d’allò que no va d’acord amb la raó. Un comportament irracional.
irreal adj No real, no ajustat a la realitat. Fa uns plantejaments irreals.
irregular adj No regular. Ha tingut una assistència irregular durant el curs.
irreparable adj Que no es pot reparar. Un mal irreparable.
irresistible adj Que atrau fatalment. Un desig irresistible.
irresponsable adj Mancat de responsabilitat. Una actuació irresponsable.
irritació f Acció i efecte d’irritar-se. Una irritació a la gola. Quan hi pensava li agafava una gran irritació.
irritar 1 v tr Causar excitació, inflamació en un òrgan, en una mucosa. El fum m’irrita els ulls. 2 Fer enfadar en gran manera. M’irrita la vostra desconfiança. 3 irritar-se v pron Enfadar-se molt.
isard m Mamífer d’alta muntanya semblant a la cabra.
islam m Religió fundada per Mahoma.
islàmic, -a adj Referent a l’islam. Preceptes islàmics.
israelià, -ana adj i m i f D’Israel.
italià, -ana 1 adj i m i f D’Itàlia. 2 italià m Llengua italiana.
itinerari m Camí a seguir, especialment quan és planificat. Un itinerari de la natura.