R

rabera* f Conjunt de bestiar que pastura junt: *guarda, ramat.

ràbia f Sentiment d’estar molt enfadat. Li va fer molta ràbia haver fet tanta feina per no res.

rabosa* f Mamífer carnisser d’orelles punxegudes i cua peluda: guineu.

raça f Divisió d’una espècie animal. Hi ha gossos de moltes races.

racional adj D’acord amb la raó. Uns criteris racionals de distribució dels béns.

racó m Indret apartat d’un lloc, especialment en un dels angles. Els quatre racons de la sala. Vivien en un racó de món.

radar m Sistema per localitzar objectes mitjançant ones elèctriques.

radiació f Acció i efecte d’emetre ones de qualsevol tipus. Les radiacions solars.

radiador m Aparell de calefacció.

radical adj Extrem, exagerat. Li va fer un plantejament radical. Solucions radicals.

ràdio f 1 Sistema de comunicació a distància. Els programes de la ràdio continuen tenint molta audiència. Una emissora de ràdio. 2 Aparell receptor de ràdio. Engega la ràdio.

radiocasset m Aparell dotat de ràdio i de casset.

radiofònic, -a adj Referent a la ràdio. Un programa radiofònic.

radiografia f Impressió feta amb raigs X. Li han fet fer radiografies de les cames.

ràfec m Sortint lateral d’una teulada.

ràfega f 1 Cop de vent. Una ràfega de vent se li va emportar el barret. 2 Seguit de trets. Una ràfega de metralladora.

1rai m Embarcació de riu feta amb troncs d’arbre lligats.

2rai adv S’utilitza per treure importància a una afirmació. Això rai! Tu, rai, no et pots queixar.

raig [pl. rajos o raigs] m 1 Direcció d’una ona lluminosa, o d’alguna altra forma d’energia radiant. Un raig de llum. Raigs X. 2 Líquid que cau seguit. Un raig d’aigua. 3 a raig, a raig fet loc adv L’aigua queia a raig del sostre.

rail m Barra de metall amb què es forma una via. Els rails del tramvia, del tren.

raïm m Fruit de la vinya. Raïm blanc. Raïm negre.

rajar v tr Caure, brollar un líquid a raig. Li rajava sang de la ferida.

rajola f 1 [var.: rajol m] Peça de ceràmica per a paviments. S’ha trencat una rajola de terra. *2 Maó. Faltaran rajoles per acabar de pujar la paret. 3 rajola de València Peça de ceràmica prima amb un vernís de vidre per cobrir parets: *manisa, *taulellet. Les parets de la cuina eren de rajola de València, verdes i blanques.

ral·li m Competició de cotxes o de motos en què es té en compte la resistència, la velocitat i l’habilitat.

ram [var.: *ramell] m Feix de flors. Un ram de roses.

rama f Branca petita; conjunt de rames tallades. Van guarnir la casa amb rama de pi.

ramader, -a 1 adj Referent a la ramaderia. Comarca ramadera. 2 m i f Persona que es dedica a la ramaderia.

ramaderia f Cria de bestiar.

ramassada* f Pluja forta i de poca durada: xàfec.

ramat m Conjunt de bestiar que pastura junt: *guarda, *rabera. Un ramat d’ovelles.

ramificar-se v pron Dividir-se en branques. Els arbustos es ramifiquen molt a prop de terra.

1rampa f Contracció dolorosa d’un múscul. Té rampa en una cama.

2rampa f Pla inclinat. Una rampa d’accés per a discapacitats físics.

rampell m Impuls sobtat. Li va agafar un rampell i se’n va anar.

rancúnia f Sentiment constant en contra d’algú. Se’l mirava sempre amb rancúnia. Li tenia rancúnia per aquella malifeta.

rancuniós, -osa adj Que sent rancúnia. Es mostrava rancuniós amb tothom qui prosperava més que ell.

rang m Categoria. Un funcionari de rang elevat.

raó f 1 Capacitat de raonar. L’ús de la raó. 2 Motiu. Quina és la raó de la vostra visita. 3 Justificació. No tens raó.

raonable adj Que s’ajusta a la raó. Una proposta raonable.

raonament m Conjunt d’arguments. Ens va fer un raonament que ens va convèncer.

raonar v intr Tenir capacitat de judici. Està trasbalsada i no raona bé.

rap m Peix de cap gros, sense escates i de carn molt blanca.

ràpid, -a adj Que actua, que va de pressa. Fes una lectura ràpida de l’article.

ràpidament adv D’una manera ràpida. Va reaccionar ràpidament.

rapidesa f Qualitat de ràpid. Actua sempre amb rapidesa.

rapinyaire m Ocell de presa. L’àguila és un rapinyaire.

rapte m Segrest d’una persona. «El rapte de les Sabines».

raqueta f Pala de tenis.

rar, -a adj Escàs. Una espècie rara en aquesta zona.

rarament adv Poques vegades. Rarament se’l veu per aquí.

rasa f Clot fondo i allargat. Han fet la rasa per als fonaments de l’edifici.

rascada f Erosió a la pell a causa d’un refrec. S’ha fet una rascada al braç amb la paret.

rascar v tr i intr Fregar amb força, gratar. Per encendre aquests mistos, has de rascar més fort. Hem de rascar la paret per pintar.

rasclet m Eina amb unes pues, per arreplegar fulles seques.

raspall m Estri de netejar, amb tot de pèls durs i espessos fixats a una placa: *espalmador El raspall de la roba, de les sabates. El raspallet de les dents.

raspallar v tr Netejar amb el raspall: *espalmar. Raspalla l’americana, que és plena de pols.

raspós, -osa adj Poc fi al tacte. Una tela rasposa.

rastre m Pista. Seguien el rastre dels assassins.

rastrejar v tr Seguir el rastre. Han rastrejat tot el bosc i no l’han pas trobat.

rata f Rosegador de pèl bru i cua llarga. Rata de camp. Rata de claveguera.

ratapinyada [var.: *ratpenat m] f Mamífer amb els dits de les mans units per una membrana que li permet volar.

ratlla f Traç rectilini: *retxa. Va fer una ratlla a terra per marcar el límit. Va tirar ratlla damunt aquella frase.

ratlladora [var.: ratllador m] f Estri de cuina per ratllar.

ratllar v tr 1 Reduir a miques amb el ratllador. Ratlla una mica de formatge. 2 Fer ratlles. Algú ha ratllat el cotxe.

ratolí m 1 Rosegador petit semblant a la rata. 2 Aparell unit per un cable a l’ordinador, que permet de moure’s per tota la pantalla.

rave m Planta d’horta amb una arrel comestible. Posa uns quants raves a l’amanida.

reacció f Resposta a una acció. Quan li ho van dir, la seva reacció va ser arronsar les espatlles.

reaccionar v intr Tenir una reacció. De la sorpresa no va poder reaccionar.

reactor m Avió a reacció.

real adj Ajustat a la realitat. Tots els casos que explica són reals.

realisme m Allò que s’ajusta a la realitat, al sentit comú. Veu les coses amb molt realisme.

realitat 1 f El món extern. Tal com ho explica, no es correspon amb la realitat. 2 en realitat loc adv De fet. En realitat, no m’interessa.

realització f Acció i efecte de realitzar. Han hagut de batallar molt per a la realització de l’obra.

realitzar v tr Fer realitat. Ha pogut realitzar el somni de ser artista.

rebaixa f 1 El fet de rebaixar, especialment un preu. Li ha fet una rebaixa del preu marcat. 2 rebaixes f pl Oferta de mercaderies a preus més baixos dels habituals. Ha començat la temporada de les rebaixes.

rebaixar 1 v tr Posar a un nivell, a un grau més baix. Han de rebaixar una mica el terreny. Han rebaixat els preus. Rebaixar el vi amb aigua. 2 rebaixar-se v pron Humiliar-se. No us penseu pas que em rebaixaré a demanar-li ajuda.

rebedor m Saleta a l’entrada d’una casa. Fes-lo passar al rebedor.

rebel adj i m i f 1 Que li costa creure. Un infant rebel. 2 Que refusa d’obeir una autoritat. Els rebels havien ocupat la ciutat.

rebel·lar-se v pron i règ Girar-(s’hi) contra. Es van rebel·lar contra aquella injustícia.

rebel·lió f El fet de rebel·lar-se. «La rebel·lió de les masses».

rebentar v intr Esclatar un cos per efecte d’una pressió. La maleta era tan plena, que ha rebentat.

rebost m Lloc on es guarda els queviures: *celler. Al costat de la cuina hi havia el rebost.

rebotar [var.: rebotre] v intr Caure de rebot. Va tirar la pedra tan plana a l’aigua, que hi va anar rebotant per damunt.

rebre 1 v tr Agafar allò que et donen o t’envien. Rebre la correspondència. Ha rebut un premi. 2 Acollir. Els han anat a rebre a l’estació. 3 m Li ha tocat el rebre.

rebuda f Acció de rebre o ser rebut. Li van fer una rebuda solemne.

rebuig [pl. -tjos o -igs] m Allò que és rebutjat. A la caixa de les pomes, només hi queda el rebuig.

rebut m Full on s’hi expressa una quantitat pagada. Paguen els rebuts a través del banc.

rebutjar v tr No acceptar. Ha rebutjat les millors ofertes.

rec m Canal per regar: sèquia. El rec Comtal.

recaiguda f Fet de tornar a patir els efectes d’una malaltia. No s’ha tractat prou bé la grip i ha fet una recaiguda.

recança f Sentiment de greu. Em fa recança no esperar-lo per començar.

recanvi m Peça que es duu com a reserva per substituir-ne una altra. No duia rodes de recanvi i van quedar tirats a la carretera.

recapte* m 1 Provisions. Agafa prou recapte per a l’acampada. 2 Pinso.

recaure v intr Tenir una recaiguda. No es va cuidar prou i va recaure.

recent adj De fa poc. Les ferides encara eren recents.

recepta f Escrit on s’indica els medicaments que ha de prendre un pacient. El farmacèutic no entenia la recepta.

receptacle m Cavitat que serveix per contenir alguna cosa.

receptar v tr Ordenar uns medicaments a un pacient. La doctora li ha receptat unes càpsules per a la circulació.

receptor, -a 1 adj Que rep. Un aparell receptor. 2 m i f Persona que rep el missatge en un acte de comunicació. 3 receptor m Aparell que rep les ones procedents d’un emissor. Un receptor de ràdio.

recer m Lloc retirat, abrigat. No trobaven recer segur contra la tempesta.

recerca f Acció i efecte de cercar, investigació. Donen un premi per a treballs de recerca.

recinte m Espai tancat. El recinte de la fira.

recipient m Objecte que pot contenir líquids, gasos, grans, etc., vas.

recíproc, -a adj L’un a l’altre. L’odi que es tenien era recíproc.

recitar v tr Dir de memòria. Va recitar uns versos.

reclam m Allò que atrau. Un reclam publicitari.

reclamació f El fet de reclamar. Tenien un llibre de reclamacions a disposició dels clients.

reclamar v tr Plantejar una queixa, una exigència. Reclamava més atenció del públic.

reclinar v tr Col·locar còmodament en un seient. Van reclinar la malalta en una butaca.

reclutar v tr Aconseguir gent per a alguna causa. Les ONG cada vegada recluten més voluntaris i col·laboradors.

recobrir v tr i règ Cobrir una superfície. Han recobert el pati amb una capa de ciment

recol·lectar v tr Fer la collita. Enguany han recol·lectat el doble de raïm que l’any passat.

recol·lectora f Màquina de recol·lectar.

recollida f El fet de recollir. L’últim dimarts de mes fan la recollida de mobles vells.

recollidor m Pala d’arreplegar escombraries.

recollir v tr Ajuntar coses disperses. Va recollir tots els papers escampats per terra.

recolzar(-se) v tr, pron i règ (Fer) prendre suport (en), especialment amb els colzes. Recolza l’escala a la paret. Es recolzava a la barana del balcó.

recomanació f El fet de recomanar. Es passa el dia fent-me recomanacions sobre el que he de fer.

recomanar v tr Aconsellar vivament. Si no suportes la violència no et recomanaré pas aquesta pel·lícula.

recompensa f Premi que es dóna a canvi d’una prestació. Els oferien una recompensa si trobaven el cadell perdut.

recompensar v tr Donar una recompensa. El van recompensar dels serveis prestats amb unes simples paraules d’agraïment.

recompte m Acció de comprovar el nombre d’unitats d’un conjunt. Fer el recompte dels vots.

reconciliar-se v rec Tornar a ser amics. Els dos germans s’han reconciliat.

reconeixement m Acció i efecte de reconèixer. Un reconeixement mèdic. El premi ha estat un reconeixement a la tasca de molts anys.

reconèixer v tr 1 Adonar-se d’algú o d’alguna cosa que ja eren coneguts. El vaig reconèixer de seguida per la veu. 2 Examinar. Van sortir a reconèixer el terreny. El metge va reconèixer el malalt.

reconquistar [var.: reconquerir] v tr Recuperar. Van reconquistar els territoris perduts en una acció de guerra.

reconstruir v tr Tornar a edificar com era abans. Han reconstruït el castell en ruïnes.

reconversió f Adaptació a noves condicions. Molts països europeus estan passant per la reconversió industrial.

record 1 m Capacitat de recordar; allò que recordem. Els dies d’èxit eren vius en el seu record. Aquella casa li portava records tristos. 2 records m pl Usat com a fórmula de comiat. Dóna-li records de part nostra. Molts records a la família!

rècord m Marca més alta en una prova esportiva. El rècord mundial de salts d’alçada.

recordar(-se) v tr, pron i règ Venir a la memòria. Recordava els dies de la infantesa. No es recorda mai de res.

recorregut m Trajecte que es recorre. Van fer un recorregut de vint quilòmetres.

recórrer 1 v tr Fer un trajecte, un itinerari. Van recórrer totes les llibreries buscant un exemplar de la novel·la. 2 v règ Acudir (a) per ser ajudat. Van haver de recórrer a les forces de seguretat per fer-los fora.

recreatiu, -iva adj Que distreu. Jocs recreatius.

recta f Línia recta.

rectangle 1 adj Que té un angle recte. Triangle rectangle. 2 m Quadrilàter amb tots quatre angles rectes.

recte, -a 1 adj Dret, que no és tort. Un pal recte. 2 adj m Dit de l’angle de 90 graus. 3 recte m Tram final del budell gros.

rectificar v tr Corregir. Va rectificar les declaracions que havia fet.

rectilini, -ínia adj Que segueix la línia recta. Una vora rectilínia.

rector, rectora 1 m i f Persona que presideix una universitat. 2 rector m Capellà que té una parròquia al seu càrrec.

recular v tr i intr Anar cap enrere. Van recular unes quantes passes cap a la paret.

recull m Edició que aplega un conjunt d’obres. Un recull de poesia, de contes.

recuperar 1 v tr Tornar a tenir allò que pertanyia en propietat. Han recuperat les joies que els havien robat. 2 recuperar-se v pron Curar-se d’una malaltia, superar un mal pas, refer-se.

recurs 1 m Alternativa. No li quedava cap més recurs que confessar-ho tot. 2 recursos m pl Mitjans de subsistència, matèries primeres. Un país ric en recursos energètics. 3 [fig.] Habilitat, imaginació, capacitat, etc. Se’n sortirà perquè té recursos.

redacció f 1 Escrit, composició escrita. A escola ens feien fer redaccions. 2 Secció d’una editorial, un diari, etc., on s’hi fan tasques de redacció.

redactar v tr i intr Escriure un text. Redacta’m aquesta carta. En Jaume redacta molt bé.

redactor, redactora m i f Persona que redacta, especialment periodista que està en la redacció d’un diari o d’una revista.

reducció f El fet de reduir. Prometen una reducció dels impostos.

reduir v tr Fer més petit. Han reduït les despeses al mínim.

reeixit, -ida adj Fet amb èxit, amb encert. Una proposta reeixida.

reescalfar v tr Tornar a escalfar. La sopa és freda, s’ha de reescalfar.

refer-se v pron Recuperar-se. Estava molt malalta, però ja s’ha refet una mica.

referència f Base, punt de relació. Va fer referència a un nou llibre de l’autor. Ho sé per referències.

referèndum m Votació sobre una proposta concreta. El referèndum sobre l’OTAN.

referir-se v pron i règ Parlar (de). A què et refereixes? El conferenciant es va referir al problema de la droga.

refiar-se v pron i règ Tenir confiança (en). Els problemes te’ls has de solucionar tu sense refiar-te de cap ajuda.

refinat, -ada adj Dit d’allò que és delicat o que se li han tret impureses. Unes maneres refinades. Oli refinat.

refineria f Instal·lació industrial per refinar certs productes. Una refineria de sucre, de petroli.

reflectir v tr 1 Produir reflexió. El mirall reflectia la llum del focus. 2 [fig.] La cara que feia reflectia angoixa.

reflector m Aparell que reflecteix la llum. La catedral estava il·luminada amb uns reflectors potents.

reflex m Acte involuntari. Posar-se la mà davant la cara va ser un reflex.

reflexió f 1 Canvi de direcció d’un raig de llum. 2 Acció i efecte de reflexionar. Aquesta qüestió demana uns dies més de reflexió.

reflexionar v intr Pensar molt una cosa.

reforç m Allò que reforça. Posarem un reforç a la nansa de la maleta i així aguantarà més el pes.

reforçar v tr Fer més fort. Aquestes vitamines et reforçaran una mica.

reforma f Acció i efecte de reformar. Han introduït una reforma en els estatuts. La casa necessita unes quantes reformes.

reformar v tr Donar nova forma, nova estructura. Volen reformar la constitució.

refrany m Sentència o consell construït sovint amb rima. «Per Tots Sants, capes i mocadors grans» és un refrany.

refrec m Moviment de contacte entre dos cossos. Té els colzes gastats del refrec amb la taula.

refredar(-se) 1 v intr i pron Tornar(-se) fred. La sopa és calenta, deixa-la refredar una mica. Se m’han refredat les mans. 2 refredar-se v pron Agafar un refredat, constipar-se.

refredat m Inflamació de les mucoses del nas i de la gola.

refresc m Beguda fresca. Servei d’entrepans i refrescos.

refrescant adj Que refresca. Uns caramels refrescants.

refrescar(-se) v tr i pron Fer fresc. La brisa del mar va refrescar l’ambient. Pren una dutxa en acabat de la migdiada per refrescar-se.

refugi m Lloc on acollir(-se). Un refugi d’alta muntanya.

refugiar(-se) v tr, pron i règ Donar o prendre refugi. Van refugiar-ne un que l’empaitava una banda de malfactors. Es van refugiar al país veí.

refugiat, refugiada m i f Persona que ha estat refugiada. Han muntat uns serveis especials per acollir tots els refugiats.

refusar v tr Negar-se a acceptar. Va refusar qualsevol mena d’ajuda.

reg [var.: regatge] m Operació de regar. Quin sistema de reg teniu?

rega* f Clot allargat, especialment en un camp llaurat: solc. Aquell camp ple de regues era un espectacle geomètric.

de regadiu loc adj Que té sistema de regatge. Un camp de regadiu. Terres de regadiu.

regadora f Recipient per regar: *arruixadora.

regal m Allò que es dóna a algú en ocasió d’un aniversari, una celebració, etc. Per Cap d’Any sempre té molts regals.

regalar v tr Fer un regal. Li han regalat una nina.

regar v tr Tirar aigua a les plantes. Regaven l’hort amb aigua del pou.

regidor, regidora m i f Membre d’un consistori municipal. El regidor d’Ensenyament de la ciutat.

règim m 1 Sistema polític. Un règim monàrquic. Un règim democràtic. 2 Normativa de vida. Un règim de vida. Un règim alimentari.

regió f Zona o territori amb característiques comunes. La regió àrtica. La regió dorsal. Una regió climàtica.

regional adj Referent a la regió. Carretera regional.

regirar v tr Remoure, especialment buscant una cosa. Els lladres li van regirar tot el pis. Es va regirar totes les butxaques buscant les claus.

registre m Institució pública on s’inscriuen unes dades determinades. El registre civil. El registre de la propietat.

regla 1 f Norma. Les regles ortogràfiques. 2 Menstruació. 3 en regla loc adv D’acord amb les normes. No tenia la documentació en regla.

reglament m Conjunt de regles d’una institució, d’una activitat. Les sessions de la junta tenen un reglament. Estan redactant el reglament intern.

reglamentar v tr Sotmetre a una regla. Van decidir de reglamentar les relacions comercials entre els dos països.

regle m Estri per traçar línies rectes.

regnar v intr 1 Governar un rei o una reina a un país. Jaume I va regnar durant molts anys. 2 [fig.] La tranquil·litat regnava als carrers.

regne m País on regna un rei o una reina. El Regne Unit.

1regular adj 1 Dins d’un terme mitjà. Fa un temps regular. 2 Sense alteracions. El cor li va a un ritme regular.

2regular v tr Mantenir en una condició determinada. Regular un mecanisme. Regular la velocitat.

rei, reina 1 m i f Persona que ostenta la màxima representació política en una monarquia. 2 Reis Festa que se celebra el 6 de gener.

reial adj Referent al rei o a la reina. Ordres reials.

reimprimir v tr Tornar a imprimir sense canvis. Al cap d’un mes de sortir la primera edició del diccionari, ja el van haver de reimprimir.

reivindicació f Acció i efecte de reivindicar. L’assemblea va acordar de presentar les seves reivindicacions al governador.

reivindicar v tr Reclamar un dret. Els veïns reivindicaven l’antiga caserna per a ús públic.

reixa f Barrots de ferro formant graella. Una finestra amb reixa.

rejovenir v tr Fer tornar jove. El nou ambient l’ha rejovenit.

relació 1 f Lligam lògic. Una cosa no té cap relació amb l’altra. 2 Llista. Li va fer una relació dels objectes robats. 3 relacions f pl Lligam entre persones o institucions. Les dues famílies tenen bones relacions. Relacions comercials. Relacions diplomàtiques. Relacions sentimentals.

relacionar 1 v tr Posar en relació. De seguida va relacionar el seu canvi d’actitud amb el que havia passat el dia abans. 2 relacionar-se v pron i règ Establir relacions. Es relaciona amb tots els veïns. 3 v rec Es relacionen molt bé.

relatiu, -iva adj 1 Que té relació (amb). Tractaven d’un problema relatiu als nous contractes. 2 Dit de certs pronoms i adverbis. Els pronoms relatius.

relaxar-se v pron Disminuir la tensió, tranquil·litzar-se. No us ho prengueu així i mireu de relaxar-vos.

religió f Sistema de creences. La religió catòlica. La religió protestant. La religió islàmica.

religiós, -osa adj Referent a la religió. Una doctrina religiosa.

rellegir v tr Tornar a llegir. He rellegit tres cops la novel·la.

1relleu m 1 Forma que presenta la superfície terrestre. Una comarca amb un relleu accidentat. 2 Tercera dimensió. Cinema en relleu. Un baix relleu. 3 [fig.] Un personatge sense relleu.

2relleu m Acció i efecte de rellevar. Prendre el relleu. Cursa de relleus.

rellevant adj Important. Són fets rellevants.

rellevar v tr Posar-se al lloc d’un altre per continuar la tasca que fa. Vénen a rellevar els vigilants a les set del matí.

relligar v tr Donar forma a un llibre cosint-ne els plecs i posant-hi cobertes, enquadernar. El llibre està imprès, ara falta relligar-lo.

relligat m Resultat de relligar, enquadernació. Era molt exigent amb el relligat dels llibres que comprava.

relliscar v intr Patinar per accident damunt una superfície: *esvarar, *llenegar. Va relliscar amb una pastilla de sabó.

rellotge m Instrument per indicar l’hora. Un rellotge digital. Un rellotge de paret, de polsera. Un rellotge de sol, d’arena.

rellotger, rellotgera m i f Persona que ven i repara rellotges.

rellotgeria f Botiga i obrador de rellotger.

rem m Pala amb mànec per impulsar una embarcació. Amb un cop de rem, va canviar de direcció.

remar v intr Fer anar una embarcació a cops de rem. Es van veure obligats a remar contra corrent.

remarcable adj Digne de menció, notable. Uns fets remarcables.

remarcar v tr Fer notar. Voldria remarcar la urgència de la nostra petició.

rematar v tr 1 Acabar de matar. Els caçadors van rematar el senglar ferit. 2 [fig.] Rematar una obra.

remei m Allò que pot solucionar un mal, una malaltia. Un remei per a la tos.

remenar v tr Agitar, moure. Remena la sopa, si no, s’agafarà! Remena molt el cul quan camina.

remitent m i f Persona que envia un missatge. A darrere del sobre, s’hi sol posar el remitent.

remolatxa f Planta semblant a la bleda, amb una arrel comestible de color morat.

remolc m Vehicle que és arrossegat per un altre. Un camió amb remolc. Un remolc per a equipatge.

remolcador m Embarcació que en remolca d’altres, especialment la que ajuda en les operacions d’entrada i sortida del port.

remolcar v tr Arrossegar un vehicle un altre vehicle. Van remolcar el cotxe espatllat fins al garatge.

remolí m Moviment circular que es forma dins una massa d’aigua. No us banyeu en aquella banda del riu, que hi ha remolins.

remor f So llunyà i confús. La remor del vent.

remordiment m Sentiment de recança. Després d’haver-lo escridassat d’aquella manera, sentia remordiments.

remot, -a adj Llunyà. Venia d’un país remot. Això va ser en temps molt remots.

remoure v tr 1 Tornar a moure. Aquella visita li va remoure els records. 2 Tornar a cavar. Remoure la terra.

remugant adj i m Nom d’aquells mamífers que mengen herba i després la tornen a la boca per acabar-la de mastegar.

remuntar v tr Superar. Han remuntat la prova.

renda f Guanys periòdics. Viu de rendes.

rendició f El fet de rendir-se. Van acordar la rendició de la ciutat assetjada.

rendiment m Benefici. El rendiment del treball.

rendir 1 v intr Donar benefici. El negoci, ara com ara, rendeix. 2 rendir-se v pron Sotmetre’s. La plaça forta es va rendir.

renec m Paraulota, especialment ofensiva a la religió.

renegar v intr Dir renecs. Renegava com un carreter.

renéixer [var.: *renàixer] v intr Tornar a tenir vida. En aquella època, les arts van renéixer.

rengle [var.: renglera f] m Fila. Un rengle de cadires.

renou* m So desagradable: soroll. Fins allà dalt arribava el renou del carrer.

renovació f El fet de renovar. Van acordar la renovació dels contractes.

renovar v tr Fer nou, canviar. S’ha de renovar l’aigua de la piscina.

rentada f Operació de rentar. Per fer neta aquesta roba, hi caldrà més d’una rentada.

rentador* m 1 Pica d’una cuina per rentar els plats, esbandir la verdura, etc.: aigüera. 2 Pica per rentar la roba a mà: safareig.

rentadora f Màquina automàtica de rentar la roba: *llavadora. Avui ja he fet dues rentadores.

rentaplats m Màquina automàtica de rentar els plats: *llavaplats.

rentar(-se) 1 v tr i ref Fer net amb aigua i un producte detergent: *llavar(-se). Hem dut el cotxe a rentar. Renta’t les mans ben netes. Rentar-se les dents. *2 rentar Esbandir. Llava els plats amb sabó líquid i després renta’ls amb aigua clara.

renúncia f El fet de renunciar. Va presentar la renúncia del càrrec.

renunciar v règ Cedir un dret. Va renunciar a l’herència en favor dels fills.

renyar v tr Tirar en cara d’algú un error, una malifeta, etc. Els van renyar pel seu mal comportament.

renyir v intr i règ Trencar un lligam entre persones. Eren molt amics però han renyit. Ha renyit amb el seu xicot.

reparació f Operació de reparar. La reparació del cotxe em va costar molt cara.

reparar v tr Arreglar una avaria, un desperfecte. Hem de dur el televisor a reparar.

repartidor, repartidora m i f Persona que té per ofici repartir mercaderies. El repartidor del butà.

repartiment m El fet de repartir. Encara hem de fer el repartiment de la meitat de comandes.

repartir v tr Distribuir. El camió de l’agència ja és a repartir.

repassar v tr Tornar a examinar. Repassa el text, que hi ha alguna cosa que no s’entén.

repel·lir v tr Causar una sensació de rebuig. El seu aspecte em repel·leix.

repensar-s’hi v pron Reconsiderar una decisió. Va dir que ja ho faria ell, però a l’hora de la veritat s’hi va repensar.

repercussió f Efecte de repercutir. La nova llei tindrà una gran repercussió en el consum de tabac.

repercutir v règ Tenir conseqüències. Aquell conflicte va repercutir en les seves relacions.

repetició f Acció i efecte de repetir.

repetidor, repetidora m i f 1 Que repeteix estudis. A la classe de tercer hi ha dos repetidors. 2 repetidor m Instal·lació que assegura una bona transmissió de ràdio o de televisió.

repetir v tr Tornar a fer. Els va fer repetir l’escena moltes vegades.

repic m Seguit de tocs vius d’un instrument de percussió. Un repic de cascavells.

replicar v règ Contestar, no estar-hi d’acord.

reportatge m Informació periodística sobre fets d’actualitat. Han fet un reportatge sobre la sida.

reporter, reportera [var.: repòrter] m i f Periodista que fa reportatges.

repòs m Descans.

reposar v intr Descansar.

reprendre v tr Continuar una tasca interrompuda. L’endemà va reprendre les activitats com si res.

represa f Acció i efecte de reprendre. Fins a l’octubre no hi haurà la represa de les activitats normals.

representació f Acció i efecte de representar. Un maniquí és la representació d’una figura humana. La companyia de teatre fa tres representacions setmanals. Va acudir a la reunió en representació de la classe.

representant m i f Persona que ostenta una representació. Els representants dels estudiants a la junta.

representar v tr 1 Significar. Què representa, aquesta pintura? 2 Substituir algú en els seus drets. Els parlamentaris elegits representen el poble. 3 Posar en escena. Representen una obra molt difícil.

repressió f El fet de reprimir. Les dictadures exerceixen la repressió sobre el poble.

reprimir v tr Contenir, impedir. Va reprimir l’impuls que sentia de bufetejar-lo.

reproducció f Procés de generar nous éssers. La reproducció dels éssers vius.

reproductor, -a adj Referent a la reproducció. Òrgans reproductors.

reproduir 1 v tr Representar per imitació. Reproduïa els mateixos tics de caràcter del seu patró. 2 reproduir-se v pron Generar nous éssers. Els insectes es reprodueixen d’una manera espectacular.

repte m Desafiament. Tenia el repte de fer la millor celebració de totes.

rèptil m Animal vertebrat que camina arrossegant-se.

republicà, -ana adj Referent a la república. La bandera republicana.

república f Règim polític en què el cap de l’Estat és elegit.

repugnància f Sentiment de fàstic, d’horror.

repugnant adj Que fa fàstic. Es van trobar un cuc repugnant dins la cova.

repugnar v règ Fer fàstic. Li repugna la pudor dels contenidors d’escombraries.

reputació f Fama.

res [var.: re] 1 pron [en frases negatives] Cap cosa. No tenim res més a dir-te. 2 [en frases interrogatives i condicionals] Alguna cosa. Que vols res per a la Marta? Si vols res, avisa. 3 no res Poca cosa, poc temps. Plora per no res. Vindrà en un no res. 4 de res exp Fórmula de cortesia. —Gràcies. —De res!

resar v intr Dir oracions a déu.

rescabalar v tr i règ Recompensar d’una pèrdua. Aquella indemnització no el podia pas rescabalar de la pèrdua del lloc de treball.

rescat m Acció i efecte de rescatar. Van pagar vint milions de pessetes de rescat.

rescatar v tr Recuperar. Van rescatar les pobres criatures de les urpes d’aquella bruixa.

reserva f 1 Acció i efecte de reservar(-se). Fer reserva de provisions. 2 Conjunt dels jugadors d’una selecció que fan de substituts. 3 m i f Jugador o jugadora de la reserva. La banqueta dels reserves.

reservar(-se) v tr i pron Guardar(-se) per a un. Hem reservat taula al restaurant. Va dir que es reservava l’opinió.

reservat, -ada adj 1 Que ha estat reservat. Tenim taula reservada. 2 Que no comunica gaire les seves coses. Té un caràcter molt reservat.

residència f Lloc habitual de viure. Viatja amunt i avall sense residència fixa.

residu [gen. en pl.] m Materials que resten després d’un procés. Residus industrials.

resignació f Sentiment d’acceptar els propis mals. Va prendre’s aquella desgràcia amb resignació.

resignar-se v pron i règ Conformar-se. No es resignava a perdre aquell lloc de treball.

resina f Substància enganxosa que segrega el tronc de molts arbres quan s’hi fa un tall.

resistència f Oposició a una força. Vam poder exposar les nostres opinions sense trobar-hi massa resistència.

resistent adj Que ofereix resistència, fort. Construeixen amb material resistent.

resistir v tr Oferir resistència. No podia resistir el dolor.

resoldre v tr Solucionar. No sabia com resoldre aquell problema tan gros.

respatller [var.: *respatler m, *respatlera f] m Part d’un seient on pot descansar el dors d’una persona.

respectar v tr Tenir consideració, mirament (per). Cal respectar els senyals de trànsit.

respecte 1 m Consideració. Tractava els alumnes amb molt de respecte. 2 respecte a loc prep Referent a. Em van fer una pregunta respecte a la capa d’ozó.

respectiu, -iva det Corresponent. Seien en els llocs respectius.

respiració f Acció i efecte de respirar. Respiració pulmonar.

respirar v intr Prendre oxigen del medi. Els peixos respiren per brànquies.

resplendir v intr Lluir amb esclat. El sol resplendia aquell migdia de juliol.

resplendor f Llum, claror molt forta.

respondre v règ Satisfer una pregunta, una acusació, una interpel·lació, etc., amb paraules o senyals que hi tenen relació. No va voler respondre a aquella impertinència.

responsabilitat f 1 Qualitat de responsable. No té sentit de la responsabilitat. 2 Càrrec. Està sota la vostra responsabilitat.

responsable adj i m i f Que té l’atribució (de). Qui és el responsable d’aquest desastre?

resposta f El fet de respondre. Ja fa dies que li van escriure i encara no tenen resposta.

ressaltar v tr i intr Destacar.

resseguir v tr Seguir un traç, un camí de manera repetida o per indagar alguna cosa. Resseguir la silueta amb el dit.

ressentiment m Rancúnia. Guardava un gran ressentiment contra els qui l’havien dut en aquella ruïna.

ressentir-se v pron i règ Sentir(-ne) els efectes negatius. Si no dorms més hores, arribarà que la salut se’n ressentirà.

ressonar v intr Multiplicar-se els sons. Les veus ressonaven en la sala buida.

ressuscitar v tr Tornar a la vida. Aquest vinet ressuscita un mort.

resta 1 f Operació aritmètica. Sumes i restes. 2 la resta [gen. com a locució determinativa El restant. Al matí anirem a la platja, i què farem la resta del temps? 3 restes f pl Residus. Les restes del naufragi. Les restes del dinar.

restablir v tr Tornar a l’estat primer. Van restablir l’ordre alterat.

restant adj Que resta. Les places restants aniran sortint a concurs.

restar 1 v règ Fer una resta. De nou, en restes tres. 2 v tr Quedar. Han restat ben poques coses d’aquella època.

restaurant m Establiment on serveixen menjars.

restaurar v tr Fer tornar a l’estat primitiu. Han restaurat moltes façanes del passeig.

restituir v tr Tornar una propietat. L’Estat va restituir el patrimoni sindical.

restringir v tr Reduir a límits més estrictes. Han restringit les normes d’accés.

resultar 1 v tr Esdevenir-se en conseqüència. Resulta que no era veritat. 2 resultar-ne v pron Seguir-se’n. De tota una colla de petites veritats, va resultar-ne una mentida com un temple.

resultat m Terme d’un procés. El resultat d’una operació.

resum m Discurs que conté les idees principals d’un altre. Fes-me un resum per escrit de la conferència.

resumir v tr Fer un resum. He resumit tots els meus dubtes en una sola pregunta.

retall [gen. en pl.] m Tros retallat d’una cosa. Tenia una carpeta amb retalls de diaris.

retallable adj i m Que pot ser retallat. Material retallable. Ha comprat uns retallables per al seu fill.

retallada f Operació de retallar. Una bona retallada del pressupost.

retallar v tr 1 Tallar seguint un contorn. Retalla els titulars de la premsa. 2 [fig.] Escurçar. S’ha de retallar bona part del discurs d’inauguració.

retard m 1 Manca de puntualitat. Arribes amb retard. 2 Endarreriment. Acusa un cert retard en els aprenentatges.

retardar v tr Deixar per més tard. El ministre retardava l’aparició en públic.

retardat, -ada adj Que pateix un retard. Va una mica retardat en els estudis.

retencions f pl Embussos intermitents de trànsit que se solen produir sobretot a les autopistes.

retenir [var.: retindre] v tr No deixar anar; no deixar passar. El van retenir unes quantes hores a comissaria.

retina f Part interna de l’ull, on es formen les imatges.

retirada f El fet de retirar-se. L’exèrcit es batia en retirada.

retirar 1 v tr Prendre. Li han retirat el permís de conduir per un any. 2 retirar-se v pron i règ Deixar una activitat; jubilar-se. S’ha retirat de la competició. Es vol retirar als seixanta anys.

retocar v tr Esmenar, refer. Va retocar unes quantes línies del dibuix que li havien quedat poc clares.

rètol m Inscripció breu de caràcter informatiu. Els rètols de les botigues. Un rètol lluminós.

retolador m Estri de dibuix, amb tinta.

retolar v tr Escriure o posar un rètol. Com han retolat la botiga?

retorn m Tornada. Viatge sense retorn.

retornar 1 v règ Tornar de nou. Va retornar al seu país al cap de molts anys. 2 v tr Tornar uns diners. Com que es va anul·lar el concert, van haver de retornar l’import de les entrades.

retrat m Representació d’una persona; foto. Un retrat a l’oli. Guarda els retrats de quan eren petits.

retratar v tr Fotografiar.

retret m Acció de retreure. Li va fer retrets per la seva deixadesa.

retreure [var.: retraure] v tr Tirar en cara. Li va retreure el seu egoisme.

retrobar-se v rec Tornar-se a trobar. Es van retrobar al cap dels anys.

retrocedir v intr Anar endarrere. Van retrocedir fins a la cantonada.

retrovisor m Mirall d’un vehicle dirigit cap endarrere. Vigilava pel retrovisor el cotxe que venia darrere.

retxa* f Traç rectilini: ratlla. Tira retxa al final del treball.

reuma [var.: reumatisme] m Malaltia que produeix dolor, especialment a les articulacions.

reunió f Aplec de persones. Tenen reunió de claustre cada setmana.

reunir(-se) v tr i pron Aplegar(-se). Reunia tota la família pel seu aniversari. Es van reunir al voltant d’una taula.

revelació f Acció i efecte de revelar. Aquella nova cantant va ser una revelació.

revelar v tr Fer conèixer un fet no manifestat. Em va revelar l’autèntica història d’aquella família.

revenda f Lloc on es revèn. Només trobaràs entrades del concert a la revenda.

revendre v tr Tornar a vendre allò que hem comprat. Compra gènere de fàbrica i després el revèn entre els coneguts.

revenja f Acció de rescabalar-se d’un dany. Van jugar el partit de la revenja.

revés m La part oposada al dret. Li va pegar amb el revés de la mà.

revestiment m Material amb què es recobreix una superfície. A la paret hi havia un revestiment de ceràmica.

revestir v tr Recobrir. Han revestit l’entrada de marbre blanc.

revetlla [var.: *revetla] f Celebració d’una vigília. La revetlla de Sant Joan.

a reveure exp Utilitzada en els comiats. A reveure, fins demà!

revifar v intr Agafar vida, ànims. Amb el canvi de temps, sembla que el malalt ha revifat.

revisar v tr Comprovar des d’un punt de vista tècnic. El mecànic va revisar el canvi de marxes.

revisió f Acció de revisar. Revisió mèdica.

revisor, revisora m i f Persona que comprova els tiquets dels usuaris d’un servei. El revisor del tren.

revista f Publicació periòdica amb articles o reportatges. Revista d’art.

revolt [var.: *revolta f]m Corba en una carretera o camí. Allà, la carretera fa un revolt molt tancat.

revolta f Acció i efecte de revoltar-se. La revolta dels esclaus.

revoltar-se v pron Alçar-se contra el poder. El poble es va revoltar contra la tirania.

revolució f Canvi sobtat d’una estructura social, política, econòmica, etc. La Revolució Francesa.

revolucionari, -ària adj i m i f Referent a la revolució. Idees revolucionàries. Els revolucionaris van prendre el Palau d’Hivern.

rialla f Acció de riure fort. Els acudits del pallasso provocaven les rialles del públic.

rialler, -a adj Que riu amb facilitat, alegre. Té una cara riallera.

riba f Vora d’una superfície amb aigua. La riba d’un riu, d’un estany, del mar.

ribera f Terreny situat prop de l’aigua. Vegetació de ribera.

ribot m Eina per rebaixar la fusta consistent en una fulla de ferro fixada dins d’un bloc de fusta: *plana.

ric, -a adj i m i f Que té diners. Una família rica. Els rics de la vila.

ridícul, -a adj Que fa riure. Amb aquell barret, tenia un aspecte ridícul. Quina manera de fer el ridícul!

riera f Corrent d’aigua intermitent. «Els torrents ja són rieres, i les rieres mar».

rierol m Corrent d’aigua molt petit.

rifa f Loteria. He tret un premi a la rifa.

rifar v tr Oferir en una rifa. L’associació rifa un cotxe.

rifle m Fusell de repetició.

rígid, -a adj No flexible. Es va quedar rígid del fred.

rigor m Exigència. Un estudi històric fet amb un gran rigor.

rima f Concordança de sons en uns versos.

rimar v intr Fer rima. Uns versos que no rimen.

rinoceront m Mamífer gros, de pell llisa, amb una o dues banyes damunt el morro.

rínxol m Caragol dels cabells. El conte infantil «Rínxols d’or».

riquesa 1 f Abundància. Viuen en la riquesa. Una comarca d’una gran riquesa minera. 2 riqueses f pl Béns propis de persona rica. Vivia enmig de les seves riqueses.

risc m Perill probable. No volia córrer el risc de jugar-s’ho tot a una sola carta.

ritme m Durada dels sons en una melodia. El jazz té molt de ritme.

rítmic, -a adj Referent al ritme. Parlava d’una manera rítmica.

ritu m Cerimònia pròpia d’una religió. S’han casat segons el ritu jueu.

ritual 1 m Conjunt de ritus i de cerimònies. 2 adj Referent a un ritu. Fórmula ritual.

riu m Corrent llarg d’aigua. El riu Túria.

riuada f Avinguda d’aigua amb inundacions. Els camps van quedar negats per culpa de la riuada.

riure 1 v intr Fer rialles. Reien pels descosits. 2 m Acció de riure. Té un riure que s’encomana.

rival adj i m i f Adversari. Qui són els seus rivals en el Roland Garros?

roba f 1 Teixit. 2 Conjunt de peces de vestir. Deixa la roba en aquesta cadira. Roba interior. 3 Conjunt de peces de roba de la casa. Roba de llit.

robar v tr i intr Prendre allò que és d’un altre. Han entrat a robar al magatzem.

robatori m Acció i efecte de robar. Hi ha hagut un robatori a l’autobús.

robot m Màquina que pot fer certes tasques d’una persona.

robust, -a adj De constitució forta. És baix però robust.

roc m Pedra que pot ser agafada amb la mà. «D’un cop de roc llençat amb massa traça, el vailet va buidar-li un ull».

roca f Massa de matèria mineral de la superfície de la Terra.

rock [var.: rock and roll] m Tipus de música moderna de ritme molt viu.

rocós, -osa adj Abundant en roques. Muntanyes rocoses.

roda f Peça rodona que gira al voltant d’un eix i fa anar un vehicle, o qualsevol altre mecanisme. Les rodes d’un tren, d’una bicicleta, del carro d’anar a plaça. Les rodes d’un engranatge.

rodalia f Voltants d’una població. Estació de rodalia.

rodamón [pl. rodamons] m Persona sense residència ni treball fixos que va pel món guanyant-se la vida com pot.

rodar v intr 1 Girar al voltant d’un eix. Roda la corda. 2 [fig.] El cap li rodava per culpa de la febre.

rodatge m Període de prova d’un vehicle. Vehicle en rodatge.

rodejar v tr Posar-s(’hi) tot al voltant. La policia els va rodejar.

rodet m Cilindre on va embolicat un fil, una cinta, etc.

rodó, -ona [var.: *redó] adj De forma circular. Una moneda rodona.

rodolar [var.: *redolar] v intr Baixar per un pendent fent tombs. Va ensopegar i va rodolar escales avall.

rodona [var.: *redona] f Figura circular. Va dibuixar unes rodones a terra.

roent adj Que està al màxim de calent. Ferro roent. Oli roent.

rogenc, -a adj De color tirant a roig.

roí, -ïna* [var.: roín] adj Que té maldat, mancat de qualitat: dolent. Una persona roïna. Un espectacle roí.

roig, roja [m. pl. rojos o roigs] adj 1 Vermell. Es va posar roig com un titot. La Creu Roja. Els manifestants duien banderes roges. Els glòbuls rojos de la sang. 2 De color caramel. Sucre roig. Té els cabells rojos.

rojor f Qualitat de roig: vermellor. Cridava l’atenció per la rojor de les galtes.

rom m Licor tret de la canya de sucre.

romà, -ana adj i m i f De Roma.

romaní [var.: *romer] m Mata olorosa i medicinal.

romànic 1 m Estil artístic medieval. 2 romànic, -a adj Referent al romànic o a les llengües derivades del llatí. Una capella romànica. El friülès és una llengua romànica.

romàntic, -a adj Referent al romanticisme. Música romàntica.

rombe m Paral·lelogram de costats iguals i angles iguals dos a dos.

ronc, -a 1 adj Dit de la veu apagada. Té la veu ronca. 2 ronc m Soroll que es fa amb la gola quan es dorm.

roncar v intr Fer roncs. Quan comença a roncar desperta a tothom.

rondalla f Conte popular. La rondalla de la Ventafocs.

rondinaire adj Que rondina. Un vell rondinaire.

rondinar v intr Protestar contínuament de tot. Rondina per qualsevol cosa que li fas fer.

rondineig m Acció de rondinar. Tot el dia està amb un rondineig continu.

ronyó [var.: *renyó] m Òrgan del cos que filtra la sang.

ros, rossa adj Dit dels cabells de tonalitats grogues. Era rossa com l’espiga d’ordi.

rosa 1 f Flor del roser. Una rosa per Sant Jordi. 2 m To vermell molt clar. Un rosa tirant a salmó. 3 adj De color rosa. Una camisa rosa.

rosada [var.: *ros m, *rou m] f Humitat de l’atmosfera que es condensa en forma de gotes d’aigua.

rosat, -ada adj De color rosa. Un vi rosat.

rosca f Estria caragolada de certes peces. La rosca d’aquesta femella s’ha xafat.

rosegador m Nom dels mamífers caracteritzats pel fet de rosegar contínuament.

rosegar v tr 1 Menjar lentament una cosa a trossets. El menut rosegava un crostó de pa. 2 [fig.] El rosegava la consciència.

rosella f Flor vermella que es fa enmig dels sembrats.

roser m Arbust amb espines que fa les roses.

roseta f Gra de blat de moro esclatat: crispeta.

rossellonès, -esa adj i m i f Del Rosselló.

rossinyol m Ocell cantor de plomes brunes.

rostir v tr Coure amb oli o llard a foc lent, especialment carn.

rostit m Carn que s’ha fet rostir. Després del rostit, van servir les postres.

rostre m Cara.

rot m Aire tret de cop i de manera sorollosa per la gola. En acabant de menjar, s’ha de fer el rotet. Les begudes amb gas fan fer rots.

rotació f Moviment al voltant d’un eix. El moviment de rotació de la Terra.

rotllo [var.: *rogle, *rotle, *rotlo, rotlle] m Làmina caragolada. Un rotllo de paper higiènic. 2 Cercle de gent. Tots feien rotllo al seu voltant. Jugaven a rotllo. 3 [fam.] Història, cosa pesada i monòtona. Quin rotllo de pel·lícula. Sempre explica rotllos.

roure m Arbre de fulla caduca, retallada, i de tronc rugós, que fa aglans.

rovell m 1 Taca vermellosa que es forma en el ferro a causa de la humitat. La reixa de la finestra és plena de rovell. 2 [var.: rovell d’ou] Massa grogosa o vermellosa de dins dels ous.

rovellar-se v pron Cobrir-se de rovell. La barana s’havia rovellat de la humitat.

ruc 1 m Ase 2 ruca f Somera.

rude [inv.] adj De maneres brusques. Va rebre un tracte rude. Una persona rude.

rugbi m Esport de competició en què juguen dos equips de quinze persones.

rugir v intr Fer rugits.

rugit m Crit del lleó.

rugós, -osa adj Dit d’una superfície plena d’arrugues.

ruïna f Situació de desastre econòmic, de destrucció material. Aquell negoci el va portar a la ruïna. La casa era una autèntica ruïna.

rull, -a* adj Arrissat, rinxolat. Uns cabells rulls.

rulot f Remolc habitatge arrossegat per un cotxe, caravana.

runa [inv.] f Material procedent d’un enderrocament. «Prohibit abocar-hi runa».

ruptura f Trencament. Va amenaçar l’ambaixador amb la ruptura de relacions entre els dos països.

rural adj Referent al camp. Escola rural. Zona rural.

rus, russa 1 adj i m i f De Rússia. 2 rus m Llengua russa.

rusc m Receptacle artificial d’un eixam d’abelles: *casera.

rústic, -a adj Poc treballat o polit. Un plat rústic.

ruta f Itinerari. La ruta de la seda.