O

o conj Indica oposició, alternativa. O ho fas tu o ho faig jo. O l’un o bé l’altre.

oasi m Lloc amb vegetació al mig d’un desert.

obediència f Qualitat d’obedient. Van jurar obediència a la llei.

obedient adj Que creu els altres. Un fill obedient.

obeir v tr Complir un manament, una norma. No obeïa ni la meitat dels senyals de trànsit.

obert, -a adj De franc accés. A la porta de la botiga hi havia un rètol penjat que deia: «Obert».

obertura f Acció i efecte d’obrir. Van assistir a l’obertura de la nova botiga.

objecció f Argument contra una afirmació, una proposta. Va posar objeccions als seus plans.

objecte m 1 Cosa. L’habitació era plena d’objectes estranys. 2 Finalitat. No té cap objecte tornar-hi a insistir.

objectiu 1 m Finalitat. La missió tenia com a objectiu posar-se en contacte de seguida amb l’entrenador. 2 objectiu, -iva adj Sense valoracions personals. Va fer una relació objectiva dels fets.

oblic, -iqua adj No horitzontal ni vertical. Una recta obliqua.

oblidar v tr No recordar-se (de). Havia oblidat del tot l’adreça del seu amic.

obligació f Allò que cal fer. Sabia complir amb les obligacions del seu càrrec.

obligar v tr i règ Fer fer. El va obligar a demanar excuses.

obligatori, -òria adj Que obliga. «És obligatori l’ús de cadenes per a la neu».

oblit m El fet d’oblidar o d’oblidar-se. Al cap dels anys, la seva obra va caure en l’oblit.

obra f 1 Allò que és fruit d’un treball. Una obra musical. L’obra mestra d’un artista. 2 Edifici en construcció. A l’obra hi treballen molts paletes.

obrador m Lloc de treball d’un artesà.

obrellaunes m Estri per obrir llaunes de conserva.

obrer, -a 1 adj Referent als treballadors i les treballadores. Una cooperativa obrera. 2 m i f Persona que treballa en la indústria. Una obrera metal·lúrgica. 3 *obrer (de vila) [p. ext.] Persona que treballa en la construcció: paleta, *picapederer. Els obrers feien paret.

obridor m 1 Estri per obrir ampolles que van tancades amb xapa. *2 [p. ext.] Obrellaunes.

obrir v intr i tr Fer cessar d’estar tancat. «Als matins, obrim de 8 a 14».

obscè, -ena adj Que presenta la sexualitat de les persones sense cap connexió sentimental.

obscur, -a adj Sense relleu. Un obscur personatge.

obsequi m Regal.

observació f Acció d’observar. La ciència es basa en l’observació.

observar v tr Mirar amb atenció. Observava els camps d’oliveres.

obsessió f El fet de tenir el pensament fixat en una idea. Fer la feina ben feta es va convertir en una obsessió per a ella.

obstacle m Tot allò que impedeix una acció, nosa. Un camí ple d’obstacles.

obstaculitzar v tr Posar obstacles. Aquelles exigències obstaculitzaven la investigació.

obstinar-se v pron i règ Insistir. El malalt s’obstinava a aixecar-se del llit.

obstinat, -ada adj Tossut. Es mostrava obstinat en les seves idees.

obtenir [var.: obtindre] v tr Aconseguir. Gràcies als nous adobs, va obtenir una collita esplèndida.

obtús, -usa adj 1 Dit d’un angle major de 90 graus. 2 [fig.] De poca agilitat mental. Una mentalitat obtusa.

obvi, òbvia adj Evident. Era obvi el seu desig de prosperar.

oca f Ocell de coll llarg, més gros que l’ànec.

ocasió f Circumstància oportuna, avinentesa. Van aprofitar l’ocasió per fugir.

ocasional adj Que succeeix rarament. Una visita ocasional.

occident m Oest.

occidental adj D’occident. L’Europa occidental.

oceà m Extensió d’aigua salada més gran que un mar. L’oceà Atlàntic.

ocell m Vertebrat amb el cos disposat per al vol.

oci m Lleure.

ocre m Color entre el groc i el marró.

octau, -ava* det i pron Vuitè.

octubre m Desè mes de l’any.

oculista m i f Especialista dels ulls.

ocult, -a adj Amagat. La cara oculta de la Lluna.

ocupació f 1 Situació laboral activa. Insisteixen a dir que l’índex d’ocupació ha augmentat. 2 Activitat. Sempre té una ocupació o altra.

ocupant adj i m i f Que ocupa. L’exèrcit ocupant. Els ocupants d’un vehicle.

ocupar 1 v tr Omplir un espai. Aquestes butaques ocupen tot el racó. 2 ocupar-se v pron i règ Cuidar-se, encarregar-se. Qui s’ocuparà d’anar-los a rebre?

ocupat, -ada adj Enfeinat. No em distragueu, que estic molt ocupat.

odi m Sentiment d’enemistat molt fort.

odiar v tr Sentir odi. Odiava els qui havien perjudicat el seu pare.

odiós, -osa adj Que provoca rebuig. Una conducta odiosa.

oest m Punt cardinal, que indica la direcció per on es pon el Sol.

ofec m Sensació d’asfíxia. A mitja pujada li va agafar un ofec.

ofegar(-se) v tr i pron Asfixiar-se. Aquesta calor m’ofega. Va caure a l’aigua i es va ofegar.

ofendre v tr Ferir l’orgull, la dignitat personal. Aquelles paraules de menyspreu el van ofendre.

ofensa f El fet d’ofendre. Aquella negativa va ser una gran ofensa per a ell.

ofensiu, -iva adj Que ofèn. Li va fer uns gestos ofensius.

oferiment m El fet d’oferir. Li va fer oferiment dels seus serveis.

oferir v tr Posar a disposició (de). Li va oferir la casa per uns dies.

oferta f Acció d’oferir, especialment la que comporta algun avantatge del punt de vista comercial. Unes camises d’oferta.

ofici m Ocupació, especialment de caire manual. «I encara més si us deia l’ofici de paleta».

oficial 1 adj Que procedeix d’alguna autoritat. Un permís oficial. 2 oficial, oficiala m i f Treballador o treballadora manuals que ja han fet l’aprenentatge. 3 m i f Persona amb grau dins de les forces armades. Un oficial de marina.

oficina f Establiment de serveis administratius. Les oficines d’un banc. Oficina de turisme. Oficina de col·locació.

oficinista m i f Persona que treballa en una oficina.

ogre, ogressa m i f 1 Personatge fantàstic dels contes que es menja les criatures. 2 [hip.] Persona que maltracta la gent que li és subordinada.

oh interj Expressa sorpresa. Oh, que bonic!

oi exp Expressa pregunta, confirmació. Oi que som deu a dinar? Oi tant!

oïda f Sentit corporal que capta els sons. L’òrgan de l’oïda és l’orella.

oient m Persona que segueix les audicions de ràdio.

oldre* 1 v tr Olorar. Deixa’m oldre aquestes flors que portes. 2 v intr Fer olor. Aquesta colònia ol molt bé.

olfacte m Sentit corporal que capta les olors.

oli m Substància greixosa que s’extrau de diversos vegetals. Oli d’oliva, de gira-sol.

òliba [var.: *òbila] f Ocell rapinyaire nocturn amb la part de davant blanquinosa.

olimpíada f Període de quatre anys que hi ha entre dues celebracions dels jocs olímpics.

olímpic, -a adj Referent a les olimpíades o als jocs olímpics. Un atleta olímpic. El comitè olímpic.

oliva f Fruit comestible de l’olivera.

olivera f Arbre de fulla dura i perenne que fa les olives.

olla f Recipient de cuina, rodó, alt i ample, amb nanses i tapadora.

olor 1 f Sensació que captem amb el sentit de l’olfacte. Unes flors amb molta olor. 2 fer olor loc verb Deixar anar olor: *oldre. Fas una olor molt bona. 3 sentir olor loc verb Captar una olor. Se sent una olor estranya.

olorar v tr Aspirar una olor: *oldre. Olora aquesta planta.

om m Arbre alt de fulla caduca que creix en llocs humits.

ombra f Projecció d’un cos que es produeix en la direcció oposada a un raig lluminós. L’ombra allargada dels xiprers.

omòplat m Os de forma triangular a la part posterior de l’espatlla.

omplir [var. fam.: omplenar] v tr Ocupar completament un espai. El públic va omplir la sala. La gent omplia a vessar els grans magatzems.

on pron Indica diferents relacions respecte a un lloc. On diuen que l’han trobat? No sé pas a on vols anar a parar. La casa on viu és de lloguer. D’on veniu, ara? Allà d’on venim hi ha neus perpètues. Per on has entrat?

ona f 1 Moviment de l’aigua. Les ones del mar balancejaven la barqueta. 2 Vibracions sonores o lluminoses en l’espai. Una emissora d’ona curta.

onada f Ona forta. Es capbussaven en les onades.

onatge m Moviment de les ones del mar. Començava a haver-hi un fort onatge.

oncle m Germà o cunyat del pare o de la mare.

onda f Forma corba del cabell. Es pentina amb ondes.

ondulació f Forma corba com la de la mar en moviment.

onejar v intr Fer ondulacions. La mar onejava.

onomatopeia f Paraula expressiva que imita un so.

onze 1 det En nombre d’onze. Els onze jugadors d’un equip de futbol. 2 m El nombre 11. 3 f pl L’hora abans del migdia o de la mitjanit.

opac, -a adj Que no deixa passar la llum. Un vidre opac.

opció f Tria. No li van deixar cap més opció que anar-se’n.

òpera f Drama de teatre líric. La temporada d’òpera del Liceu.

operació f Execució d’una acció. Operacions aritmètiques. Operacions militars.

operar v tr Fer una operació, especialment una operació quirúrgica. L’han operat d’apendicitis.

opinar v tr i règ Dir l’opinió. I què opines sobre la qüestió?

opinió f Manera de pensar (sobre). Volen saber la vostra opinió sobre els candidats.

oportú, -una adj Que va bé, escaient. Va arribar en el moment oportú.

oportunitat f Ocasió per poder decidir, fer, provar, etc. Sempre hi ha una segona oportunitat.

oposar(-se) v tr, pron i règ Posar-(s’hi) contra. No van oposar resistència a l’atac. Es van oposar al seu ingrés com a soci del club.

oposat, -ada adj Contrari. Tenen caràcters oposats.

oposició 1 f El fet d’oposar-se. No van trobar gens d’oposició al seu projecte. 2 Força política oposada al govern. Va prendre la paraula el cap de l’oposició. 3 oposicions f pl Proves de selecció per a places de funcionaris.

opositor, opositora m i f 1 Persona que practica l’oposició. 2 Persona que es presenta a oposicions.

opressió f Acció i efecte d’oprimir. Van patir molts anys d’opressió d’aquell govern dictatorial.

opressor, -a adj i m i f Que oprimeix. Un règim opressor. Els opressors del poble.

oprimir v tr 1 Fer pressió. Aquella faixa li oprimia el ventre. 2 No deixar viure en llibertat. El dictador oprimia el poble.

oprimit, -ida adj Que pateix opressió. Un país oprimit.

optar v règ Decidir-se per. Van optar per deixar-ho estar.

òptic, -a 1 adj Referent a l’ull o a l’òptica. El nervi òptic. Instrument òptic. 2 m i f Especialista en òptica. He d’anar a ca l’òptic a renovar-me les ulleres.

òptica f 1 Ciència que estudia la llum i la visió. 2 Botiga on venen material òptic.

òptim, -a adj Que no pot ser més bo. Una salut òptima.

optimista adj i m i f Que veu amb preferència el costat positiu de les coses. Encara és optimista amb el final de la lliga.

or m Metall preciós de color groc.

oració f 1 Frase. Una oració interrogativa. 2 Pregària. Deia les seves oracions.

orador, oradora m i f Persona que fa un discurs. Aviat s’acabarà el míting, perquè ara parla l’últim orador.

oral adj Referent a la boca. Un medicament per via oral. Expressió oral.

orangutan m Simi gran de braços molt llargs i recobert de pèl vermellós.

oratge* m Temps atmosfèric. Anirem a la platja aprofitant que fa bon oratge.

òrbita f 1 Camí d’un astre. L’òrbita d’un planeta. 2 Cavitat dels ulls.

ordenar v tr 1 Posar en ordre. Has d’ordenar tots els llibres. Els has d’ordenar en llista. 2 Manar. Li han ordenat d’anar al pis de dalt.

ordenat, -ada adj Que ho té tot en ordre. Una persona ordenada.

ordi m Cereal que fa una espiga amb arestes llargues, amb el qual s’elabora la cervesa.

ordinador m Màquina electrònica que pot fer operacions a gran velocitat.

ordinari, -ària adj Corrent. Són qüestions ordinàries.

ordre [var.: *orde] 1 m Disposició endreçada. Posa les cadires en ordre. Els van anar cridant per ordre de llista. 2 f Acció i efecte de manar. El capità era molt exigent amb les ordres que donava.

orella f Òrgan de l’oïda. Orella externa. Orella interna. És dur d’orella. Ha arribat a les nostres orelles que vols plegar.

oreneta [var.: *oronella, *oroneta] f Ocell de llom negre i ventre blanc, amb la cua en forma de forca.

orfe, òrfena m i f Infant que ha perdut el pare o la mare, o tots dos. És orfe de mare.

òrgan m Part del cos. Els òrgans sexuals.

orgànic, -a adj Referent als éssers vius o que se’n deriva. Matèria orgànica.

organisme m 1 Ésser viu. Organismes microscòpics. 2 El cos. L’organisme humà.

organització f Acció d’organitzar(-se). Els responsables de l’organització.

organitzar(-se) v tr i pron Posar(-se) en ordre amb vista a una activitat. Tu t’encarregaràs d’organitzar la reunió. Van acordar d’organitzar-se per defensar millor els seus drets.

orgull m Sentiment de vàlua exagerada d’un mateix, de les pròpies coses. Sentia un gran orgull pel seu triomf.

orgullós, -osa adj Que té orgull. És massa orgullosa per demanar ajuda.

orient m Est.

orientació f El fet d’orientar(-se). Sense la brúixola va perdre l’orientació.

oriental adj D’orient.

orientar(-se) v tr i pron Saber(-se) situar respecte a l’espai. Va demanar per anar a la plaça, però no el van orientar bé. Només baixar de l’autobús, ja s’orientava de seguida per aquells carrers.

origen 1 m Punt d’arrencada, inici. L’origen de les espècies. 2 a l’origen de loc prep Les enveges eren a l’origen d’aquella discussió.

original 1 adj Inèdit, peculiar. Tenia un estil original. 2 m Escrit original. Havia d’enviar l’original del projecte i dues còpies.

originar v tr Causar. Aquella diferència de diners va originar un conflicte.

originari, -ària adj règ Que procedeix (de). Una família originària de l’Empordà.

orina f Líquid grogós expulsat pels ronyons.

orinar v intr Evacuar l’orina.

ornamental adj Que guarneix. Plantes ornamentals.

orquestra f Conjunt de músics que agrupa diferents instruments. L’orquestra simfònica de la ciutat.

ortiga f Planta plena de pèls el contacte dels quals irrita la pell.

ortografia f Sistema de combinació de les grafies en una llengua.

orxata f Beguda feta amb fruits secs picats, aigua i sucre. Orxata de xufa. Orxata d’ametlles.

os [pl. ossos] m Teixit dur que forma l’estructura del cos de molts vertebrats. Els ossos del crani.

ós, óssa [pl. óssos, ósses] m i f Mamífer, generalment gros, de pèl abundant. Un ós bru. Un ós polar. Un ós rentador. Un ós formiguer.

osca f Solució de continuïtat en una vora. El ganivet té una osca.

oscil·lació f Cada un dels moviments d’un cos que oscil·la.

oscil·lar v intr Fer un moviment intermitent, balancejar-se. El llum oscil·lava al mig de la cambra.

ostatge m Persona que és agafada com a garantia de seguretat. Els terroristes se’n van anar amb dos ostatges.

ostentació f Acció de mostrar per presumir. Feien ostentació de riquesa davant dels convidats.

ostentar v tr Representar, especialment un càrrec. El president ostentava la màxima representació de l’entitat.

ostra 1 f Mol·lusc marí de closca boteruda. 2 ostres [var.: òndia] exp Expressa sorpresa. Ostres!, què hi fas, aquí?

ou m Embolcall de l’embrió de la majoria d’animals, especialment el de la gallina pres com a aliment. Un ou passat per aigua.

oval adj En forma d’ou. Un retrat antic amb un marc oval.

ovari m Glàndula sexual femenina, productora dels òvuls.

ovella f Mamífer domèstic recobert de llana, be; especialment la femella. Un ramat d’ovelles.

ovni m Objecte volador no identificat.

òvul m Cèl·lula sexual femenina produïda a l’ovari.

oxigen m Gas component de l’atmosfera.

ozó m Varietat de l’oxigen que es forma a l’atmosfera. Els forats de la capa d’ozó.