N

nació f Col·lectivitat humana que es considera una comunitat unida per uns trets històrics, culturals i econòmics, generalment dins d’un mateix territori.

nacional adj Referent a la nació. Selecció nacional.

nacionalisme m Ideologia que posa en primer terme els interessos de la nació.

nacionalista adj i m i f Relatiu al nacionalisme; partidari del nacionalisme.

nacionalitat f Pertinença a una nació; [p. ext.] a un Estat. El seu marit és de nacionalitat cubana.

Nadal m Festes de l’inici de l’hivern.

nadala f Cançó de Nadal.

nadó m Infant o animal acabat de néixer o nascut de poc. Els nadons necessiten moltes atencions.

naixement m El fet de néixer. Celebren el naixement del primer fill.

nan, -a adj i m i f D’alçada molt per sota de la normal. Un arbre nan. Al circ hi actuen una colla de nans.

nansa [var.: *ansa] f Sortint que tenen certs objectes per agafar-los. La nansa de la cafetera.

nap m Planta que té una arrel comestible de color blanquinós.

narcòtic m Droga que en petites dosis fa venir son.

narració f Text amb una estructura composta de seqüències lligades entre si.

narrador, narradora m i f Persona que narra.

narrar v tr Desenvolupar una narració. Un llibre que narra les aventures d’uns exploradors.

narratiu, -iva adj Referent a la narració. Prosa narrativa,

nas m 1 [pl. nassos] Part que sobresurt davant de la cara, on hi ha el sentit de l’olfacte. 2 [fig.] Té nas per als negocis.

nasal adj Referent al nas. Fosses nasals. Consonants nasals.

nata f 1 Substància greixosa que es forma damunt la llet. 2 [fam.] Bufetada.

natació f Esport que es practica nedant. Els diumenges van a la piscina a fer natació.

natja f Cada un dels tous del cul.

natura [var.: naturalesa] f Conjunt dels elements i organismes del nostre món.

natural adj 1 Allò que no ha estat transformat per mans humanes, que va d’acord amb la natura. Duu una vida natural i sana. Una alimentació natural. 2 [p. ext.] Lògic. Donada aquella situació, era natural enfadar-se.

naturalment adv 1 És clar. I naturalment, ho voldràs tot per a tu! 2 De manera natural. Actuava naturalment.

nau f 1 Embarcació. Una nau pirata. 2 Aeronau. Una nau espacial. 3 Local gran. Les naus d’una fàbrica.

naufragi m Enfonsament per accident d’una embarcació. Van morir víctimes d’un naufragi en alta mar.

nàutic, -a adj Referent a la navegació. Club nàutic.

naval adj Referent a la marina. Batalla naval.

navalla f Eina de tall amb una fulla que es plega dins del mànec.

navegació f Conjunt de tècniques i pràctica de fer anar les embarcacions per l’aigua.

navegar v intr 1 Anar una embarcació. La barca navegava amb les veles desplegades. 2 Anar dalt d’una embarcació. Ha navegat pels mars del Sud.

nebot 1 m Fill d’un germà o d’una germana. 2 neboda f Filla d’un germà o d’una germana.

nebulós, -osa adj 1 Referent a la boira. Un dia nebulós. 2 [fig.] Poc concret. Unes explicacions molt nebuloses.

necessari, -ària 1 adj Que no en podem prescindir. Et diré els ingredients necessaris per fer la sopa d’all. 2 ser necessari loc verb Caldre. I si és necessari fer-ho, ho farem.

necessitar v tr Fer falta. Per arrencar aquests claus, necessitaré estenalles.

necessitat 1 f Estat de necessitar. Té necessitat d’afecte. 2 fer les necessitats loc verb Fer de ventre i orinar.

necessitat, -ada adj règ Mancat. Estava necessitat d’ajuda.

nedador, -a [var.: *nadador] adj i m i f Que neda. Ocells nedadors. Els nedadors es preparaven per a la competició.

nedar [var.: *nadar] v intr Moure’s per dins de l’aigua fent anar les cames i els braços.

negació f El fet de negar. La paraula «no» indica negació.

1negar v tr Declarar falsa una suposició. Va negar qualsevol participació en els fets.

2negar 1 v tr Inundar. El riu va negar tota la plana. 2 negar-se v pron Ofegar-se. La piragua va bolcar i es van negar tots els que hi anaven

negatiu, -iva adj Que implica negació. Una resposta negativa.

negoci [sovint en pl.] m Empresa, activitat comercial. Sembla que el negoci li rutlla. Ha nascut per als negocis.

negociant 1 adj Que sap fer negocis. És un negociant nat. 2 m i f Persona que es dedica als negocis.

negociar v tr Parlamentar per arribar a un acord. Estan negociant un nou tractat de comerç.

negre, -a 1 adj Del color del carbó. Uns ulls negres. 2 negre m Color negre. Un negre lluent.

negrós, -osa adj Tirant a negre.

neguit m Inquietud. L’espera li provoca neguit.

neguitós, -osa adj Que té neguit. Està neguitós a causa de la febre.

néixer [var.: *nàixer] v intr Sortir de l’ou, del ventre de la mare. Va néixer el dia més calorós de l’any.

nen, nena [var.: *nin; var. fam.: nano, nana] m i f Persona que es troba en la infància: xiquet.

nervi [var.: *nirvi] m Cada un dels òrgans del cos que transmeten les sensacions cap al cervell.

nerviós, -osa [var.: *nirviós] adj Referent als nervis. Sistema nerviós. Una persona molt nerviosa. Es posa nerviós per no res.

nerviosisme m Estat d’excitació nerviosa. Van haver de calmar el nerviosisme de la gent.

nespra f Fruit comestible del nesprer.

net, -a 1 adj Sense gens de brutícia. Sol tenir la casa bastant neta. 2 fer net loc verb Netejar. Va agafar l’escombra i va fer net en un moment. 3 en net loc adv Passava els apunts en net.

nét 1 m Fill d’un fill o d’una filla. 2 néta f Filla d’un fill o d’una filla.

netament adv D’una manera neta. El va guanyar netament.

netedat f Qualitat de net. Admirava la netedat d’aquella sala.

neteja f Acció de netejar. Heu de col·laborar en la neteja de la casa.

netejador m Producte de neteja. Un netejador per al bany.

netejar v tr Llevar la brutícia. Neteja una mica el terrat.

neu f Cristalls d’aigua glaçada en forma de flocs que cauen damunt la terra.

neula f Tubet de pasta dolça molt prima. «Neules, torrons i vi blanc».

neutral adj Que no (hi) pren partit. Durant l’última guerra mundial, pocs països d’Europa van ser neutrals.

neutralitzar v tr Que deixa sense efecte. Un producte per neutralitzar les radiacions solars.

nevada f El fet de nevar. Ha caigut la primera nevada de l’hivern.

nevar v imp Caure neu. Ja comença a nevar.

nevera f Aparell per conservar aliments a baixes temperatures. Fica el peix a la nevera.

ni conj Uneix dues negacions. Ni dorm ni deixa dormir.

nina, nino m i f Joguina que representa una figura humana: *pepa.

ningú pron 1 [en frases negatives] Cap persona. No ha trucat ningú en tot el matí. 2 [en frases condicionals i interrogatives] Algú. Si veus ningú de cal Pere, avisa’l per diumenge. Que ha vingut ningú?

ninot m Representació d’una figura humana. Ha dibuixat un ninot molt divertit.

nínxol [var. fam.: ninxo] m Cavitat en una paret o en una construcció vertical per enterrar-hi un mort.

nit 1 f Part del dia en què hi ha foscor. Aquesta nit fa una lluna esplèndida. Van arribar de nit. Treballa de dia i de nit. 2 Indica la vetlla d’una celebració important. La nit de Nadal. La nit de Cap d’Any. La nit de Sant Joan. 3 bona nit Fórmula de salutació. Se’n va anar sense ni dir bona nit. Bona nit i tapa’t!

niu m Receptacle que fan els ocells per pondre-hi els ous.

nivell m Grau d’elevació. Som a tres-cents metres sobre el nivell del mar. Ha pujat el nivell de les aigües del riu. El nivell de vida.

no adv 1 Indica negació. No vull continuar amb aquest malentès. T’he dit que no. 2 Reforça una negació acompanyant certs determinants i pronoms indefinits i certs adverbis. Cap gos no borda sense un motiu. Ningú no ho diria. Res no és tan important per a ell com l’amistat. Mai no diries qui he trobat pel carrer. Enlloc no trobaràs el bon tracte que et fem aquí. Tampoc no és ben bé com tu ho dius. 3 S’usa de forma expletiva en certes construccions. Caldrà tenir-ho tot enllestit abans no vingueu. Em fa por que no caigueu. Aquest estiu fa més calor que no pas l’estiu passat.

noble 1 adj Que no enganya. Té un comportament molt noble. 2 Dit dels metalls de valor, com l’or o la plata. 3 m i f Membre de la noblesa. Els nobles de la cort reial.

noblesa f 1 Condició de noble. 2 Estament social que agrupa les persones amb títols com el de duc, marquès, etc.

nocturn, -a adj Referent a la nit. El mussol és un ocell nocturn.

noguera f Arbre de fulles grans i caduques que fa les nous.

noi, noia 1 m i f Persona d’edat imprecisa, entre la infància i la joventut; [p. ext.] jove: *al·lot, *xic. La noia ja va a l’institut. 2 noi [var.: renoi] exp Indica sorpresa. Noi, què em dius ara!

nom m 1 Paraula que designa un ésser. Coneixia el nom de totes les eines de fuster. 2 Forma gramatical, substantiu.

nombre m 1 Signe que expressa una quantitat. El nombre 100. 2 nombre enter El que correspon a una quantitat exacta d’unitats.

nombrós, -osa 1 adj Abundant. Hi havia un públic nombrós. 2 nombrosos det pl Molts. Li va fer nombrosos encàrrecs.

nomenar v tr Designar per a un càrrec. L’han nomenat president.

nòmer* v atr Anomenar-se, dir-se. Nomia Joan.

només adv 1 No més de. Només tenen dos néts. 2 Com a únic (motiu, element, etc.). He vingut només per donar-te les gràcies. Demana-li només el telèfon.

nòmina f Full del salari; el sou mateix. Cada final de mes li ingressen la nòmina al banc.

nominal adj 1 Referent al nom. Els complements nominals. 2 Dit d’allò que duu o exigeix el nom d’algú. Un taló nominal. Votacions nominals.

nora f Muller del fill.

noranta 1 det En nombre de noranta. Ja he llegit noranta pàgines del llibre. 2 m El nombre 90.

nord m Punt cardinal, en direcció cap al pol Nord de la Terra.

nord-americà, -ana adj i m i f Del nord d’Amèrica, i especialment dels Estats Units d’Amèrica.

nòrdic, -a adj Del nord. Els països nòrdics.

norma f Regla. Les normes de conducta.

normal adj D’acord amb una norma; corrent. Aquell dia va tenir un comportament normal, com sempre.

normalitat f Condició de normal. Passat l’huracà, la ciutat recuperava la normalitat de mica en mica.

normalment adv Per regla general. Normalment ve puntual.

normatiu, -iva adj Referent a la norma. La gramàtica normativa.

normativa f Conjunt de normes. La normativa gramatical.

nosa f Allò que impedeix el moviment. Traieu totes aquestes noses d’aquí al mig. Si te’m poses davant, em faràs nosa.

nosaltres pron Representa la 1a. persona del plural. Deixa-ho estar, ja ho farem nosaltres.

nostàlgia f Enyorança. Té nostàlgia del passat.

nostre, -a Indica pertinença, relació, respecte a la 1a. persona del plural. 1 det Aquesta no és pas la nostra manera de fer. Són amics nostres. 2 pron El partit el guanyaran els nostres. Al final vindràs a la nostra. Es va situar davant nostre.

nota f 1 Signe musical. Una nota aguda. 2 Escrit breu. Envia-li una nota excusant-te. 3 Qualificació. Quina nota has tret, a l’examen?

notable 1 adj Digne de ressaltar. Amb el nou sistema de regatge, ha aconseguit uns resultats notables. 2 m Qualificació. Ha tret un notable en Llengua.

notar v tr Adonar-se. Vaig notar que em mirava estranyat.

notari, notària m i f Funcionari públic que garanteix certs tipus de documents, com contractes, testaments, etc.

notarial adj Referent al notari. Document notarial.

notícia f Informació sobre un fet. L’informatiu del vespre avançava les últimes notícies.

1nou f Fruit comestible de la noguera.

2nou 1 det En nombre de nou. «Nou pometes té el pomer». 2 m El nombre 9. 3 f pl La novena hora després de les 12.

nou, nova adj Recent. Viuen en una casa nova.

nova f Notícia. Ja sabeu la nova?

novè, -ena 1 det i pron El que fa nou. És la novena de la fila. Ja ets el novè que m’ho diu. 2 novè m Nombre fraccionari. Sis novens (6/9).

novel·la f Escrit narratiu en prosa d’una certa llargària.

novel·lista m i f Persona que escriu novel·les.

novembre m Onzè mes de l’any.

novençà, novençana* m i f Persona que es casa o acabada de casar: nuvi.

novetat f Cosa nova. Han presentat les últimes novetats editorials.

nu, nua adj Despullat. Es banyava nu. Uns arbres nus de fullatge.

nuar [var.: *nugar] v tr Fer un nus. Es va nuar el mocador al coll.

nuca f Part posterior del coll a la base del crani. Va caure d’esquena i es va trencar la nuca.

nuclear adj Referent a l’energia atòmica. Central nuclear.

nucli m Part central. El nucli d’una cèl·lula, de l’àtom. El nucli d’una qüestió.

nul, nul·la adj Sense valor. Un gol nul. La seva aportació ha estat nul·la.

numeració f Expressió d’un conjunt de números successius. La numeració d’un carrer.

numerar v tr Assignar números successius a cada element d’una sèrie. Poseu els paquets seguits i numereu-los.

número m Cada un dels nombres d’una sèrie ordenada. Un número de telèfon.

nupcial adj Referent al casament. Marxa nupcial.

nus [var.: *nuc] m Lligam estret. Se m’ha fet un nus a les sabates.

nutrició f Alimentació.

nutritiu, -iva adj Que alimenta. El pa amb tomàquet és nutritiu.

nuvi, núvia [var.: *novii] m i f Persona que es casa o acabada de casar: *novençà.

núvol 1 [var.: *nigul] m Massa de vapor d’aigua o de glaç. El sol s’amagava darrere els núvols. 2 adj i adv Cobert de núvols. Hi ha un cel ben núvol. El cel està núvol.

nuvolositat f Massa de núvols. «La nuvolositat té tendència a augmentar les properes hores».